Your SlideShare is downloading. ×
"Farem els millors iogurts de granja", capítol del llibre "La Fageda. Història d'una bogeria".
"Farem els millors iogurts de granja", capítol del llibre "La Fageda. Història d'una bogeria".
"Farem els millors iogurts de granja", capítol del llibre "La Fageda. Història d'una bogeria".
"Farem els millors iogurts de granja", capítol del llibre "La Fageda. Història d'una bogeria".
"Farem els millors iogurts de granja", capítol del llibre "La Fageda. Història d'una bogeria".
"Farem els millors iogurts de granja", capítol del llibre "La Fageda. Història d'una bogeria".
"Farem els millors iogurts de granja", capítol del llibre "La Fageda. Història d'una bogeria".
"Farem els millors iogurts de granja", capítol del llibre "La Fageda. Història d'una bogeria".
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

"Farem els millors iogurts de granja", capítol del llibre "La Fageda. Història d'una bogeria".

823

Published on

Capítol de l'obra de la Dolors González, "La Fageda, història d'una bogeria. Les claus de l'èxit d'un projecte social i empresarial". Editat per RBA.

Capítol de l'obra de la Dolors González, "La Fageda, història d'una bogeria. Les claus de l'èxit d'un projecte social i empresarial". Editat per RBA.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
823
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. farem els millors iogurts de granja El 1992 els hivernacles del viver ocupen tots els voltants del mas. És un negoci rendible. S’hi produeixen tres milions de plantes autòctones a l’any i hi treballa el personal més ca- pacitat de la cooperativa. Els tretze treballadors encarregats d’aquesta àrea de negoci estan orgullosos del prestigi del vi- ver a tot Espanya. Els objectius socials i econòmics del negoci s’estan complint. Pel que fa a l’altra pota del projecte empresarial, la granja de La Fageda, disposa de cent deu vaques mares, la llet de les quals, un total de vuit-cents mil litres l’any, la venen a em- preses de productes lactis. En el vessant terapèutic, l’activitat és un èxit. En l’aspecte econòmic, funciona cada cop més bé. S’han anat descartant les activitats menys rendibles, com ara l’engreix de vedells i la recuperació d’espècies, i s’ha millorat moltíssim el sistema d’extracció de llet, fins al punt que la granja de La Fageda és de les més productives de Catalunya. Però en tots dos sectors s’apropen núvols negres i baixos, i a La Fageda aquest cop els veuen venir abans que esclati la tempesta. D’una banda, el viverisme forestal està a punt d’entrar en crisi. En realitat, el mercat del viverisme forestal té certa qualitat fictícia, ja que s’aguanta sobretot gràcies a les sub- vencions de la CEE. Tard o d’hora, es començarà a reduir el 88la fageda.indd 88 27/2/08 11:34:14
  • 2. volum de reforestació i no hi haurà prou pastís per a tothom —i el cert és que, a causa dels fons econòmics europeus, han proliferat les petites empreses dedicades a la reforestació fo- restal, tant que el Govern espanyol ha hagut de modificar els requisits pels quals es pot aconseguir un ajut, ja que els fons s’estan acabant a una velocitat superior a la prevista—, ni tan sols prou pastís per a uns quants. És un mercat amb data de caducitat clara (les restriccions a la concessió d’ajuts comencen a aprovar-se ja l’any 1991), així que a La Fageda es plantegen buscar una activitat que substitueixi aquesta, que ara és el motor de l’empresa. Si s’atura el motor, la coo- perativa s’enfonsa. Cal aprofitar el bon moment del viver per començar a pensar i invertir en un altre negoci. A més, a la cooperativa estan cansats de decidir al novembre què han de produir durant tot l’any i haver d’esperar molts mesos abans de saber com anirà la producció i si es podrà vendre o no. El negoci del viver va molt bé, però té un risc enorme i una empresa com La Fageda no pot assumir aquests riscos. De l’altra, arran de l’entrada d’Espanya a la CEE, l’any 1986, els productors de llet s’han de sotmetre a l’aplicació del règim de quotes. L’any 1987 els ramaders i les indústries declaren la producció obtinguda el 1983, 1984 i 1985. El 1988 s’assignen les quotes, provisionals, als productors, tot i que no se n’exigeix el compliment fins al 1992. L’any 1992 el sector lleter espanyol ensopega la crisi de la Política Agrària Comuna europea. La quota lletera negociada a la baixa obliga milers de ramaders a abandonar les seves ex- plotacions. La Fageda, amb una granja certificada de sanitat controlada i amb una llet de gran qualitat, no se n’escapa. A més, és una nouvinguda al sector ramader. L’empresa ni tan sols pot presentar dades de la producció obtinguda abans de 1986, senzillament perquè la granja encara no existia, així que mostra les dades de producció del seu primer any. El re- sultat és que se li assigna una quota lletera 200.000 litres in- 89la fageda.indd 89 27/2/08 11:34:14
  • 3. ferior a la quantitat que està produint. La cooperativa té dues opcions: reduir l’estructura per encaixar la menor producció i fer fora part dels treballadors, o transformar les instal·lacions i buscar noves alternatives de rendibilitat. La primera no és viable: l’objectiu de La Fageda comporta crear llocs de treball, no destruir-los. Es decideix transformar la matèria primera, la llet, creant un producte amb valor afe- git, que al mateix temps doni sentit al treball dels cooperati- vistes. Aquesta sortida és més viable econòmicament i encaixa a la perfecció amb el propòsit de la cooperativa de fer que el treball serveixi per augmentar l’autoestima i donar sentit a allò que es fa. I res millor que elaborar un producte final valorat directament pel consumidor. En Cristóbal es posa en contacte amb un amic vaquer que ha muntat una petita planta de pasteurització rendible a la comarca. L’amic aposta clarament pels iogurts. S’ofereix a vendre’ls als seus clients i sobretot recomana a Colón que no entri en el mercat dels formatges. Si, tal com explica en Cristóbal, pretenen fer un producte que destaqui per la seva qualitat, en el sector dels formatges La Fageda toparà amb la competència de milers de formatgers petits que persegueixen el mateix fi. Colón viatja fora d’Espanya per veure altres mercats. Vi- sita superfícies comercials de tot tipus a França i Suïssa i des- cobreix que arreu hi ha iogurts de marques locals i produc- tors més o menys petits. Pensa que a Catalunya hi ha d’haver un espai al mercat per a una marca de iogurts artesanals, com els que ha vist als països europeus. El mercat català del iogurt és monòton, amb només tres marques multinacionals que ofereixen productes molt similars. La seva manera de ser fa que confiï que podran crear un producte excel·lent, el millor iogurt de Catalunya. «Necessitem una empresa d’èxit per aconseguir l’èxit terapèutic. Hem de solucionar un pro- blema social i hem de desmarcar-nos de les grans empreses de iogurts amb un producte diferent», pensa. 90la fageda.indd 90 27/2/08 11:34:15
  • 4. «Una fàbrica de iogurts? Això és surrealista! Som psicò- legs!», opina Carme Jordà. Però tampoc hi insisteix gaire. Confia plenament en les capacitats del seu marit com a home amb visió de futur i sap que si Colón ho diu, segur que té sen- tit. Fins ara, en els moments de màxima dificultat econòmica, quan la Carme ha entrevist que l’empresa se’n podia anar en orris, sempre ha pensat «ens en sortirem» i ha destinat totes les seves energies als treballadors de La Fageda, deixant que cadascú s’ocupi de la seva àrea i procurant que el temor a una crisi no surti dels despatxos. Es complementen bé. Ella sempre ha confiat que en Cristóbal, l’Enrique i els altres acabarien solucionant els problemes. Ells també han confiat que ella resoldria els conflictes assistencials. I sempre ha estat així. Per això, tampoc s’ha oposat mai als canvis de rumb de l’em- presa: imatgeria, jardineria, cucs, horts, vivers ornamentals, vivers forestals, vaques i, ara, iogurts... La Carme reconeix que no té vista per als negocis i que en Cristóbal sempre ha estat capaç de preveure el futur de l’empresa abans que nin- gú, cosa que ha provocat que no sempre se l’entengués. Així que, per estranya que sembli la idea dels iogurts a la gent que ha vist néixer La Fageda, hi confia cegament i tothom dóna suport a la nova iniciativa de Colón. El següent dubte és si s’han de convertir en un petit pro- ductor de iogurts o bé esdevenir-ne un de gran. De seguida s’adonen que produir a petita escala iogurts com els que vol fer La Fageda a petita escala té un inconvenient: per fer un producte del tot segur i fiable es necessita una tecnologia que només es pot amortitzar amb una producció mitjana i esta- ble. No es poden permetre fer una producció de tres-cents iogurts diaris; no són una empresa familiar. Tampoc aspiren a ser una multinacional, però tenen clar que han de mante- nir els llocs de treball i han d’invertir prou perquè el iogurt resultant compleixi totes les normatives sanitàries. Així que han de pensar en un projecte més gran que l’artesanal, però... 91la fageda.indd 91 27/2/08 11:34:15
  • 5. Com es pot en marxa una empresa com aquesta sense córrer grans riscos? L’única opció és la de costum: trucar a la porta dels amics i coneguts. Un amic d’en Cristóbal, Toni Vilar, els posa en contacte amb Montse Betriu, directora financera de l’hospital de la Vall d’Hebron. La primera trobada se celebra al restau- rant La Punyalada, del Passeig de Gràcia barceloní. Montse Betriu ha treballat a l’ICASS (Institut Català d’Assistència i Serveis Socials) i per tant coneix el món dels tallers ocupaci- onals i dels centres especials de treball, i també el projecte de La Fageda. Quan sent a parlar dels iogurts, obre la porta a la possibilitat que l’hospital es converteixi en el primer gran client de la fàbrica, sempre que el iogurt de La Fageda sigui un bon producte i iguali el preu que els ofereix la multina- cional que els el subministra en aquest moment. La notícia és meravellosa. Colón reviu un moment de gran intensitat, com quan deu anys abans sortia de l’ajuntament d’Olot amb el contracte de jardineria a la mà. Sent que això és una fita a la història de La Fageda, i que ho deu a una persona ex- traordinària que, com altres vegades, s’ha trobat pel camí en un moment decisiu... El probable acord amb la Vall d’He- bron aportarà la solvència necessària per tirar endavant un projecte empresarial d’abast industrial i suposarà l’entrada dels iogurts al mercat de referència dels hospitals. Més en- davant hauran de pensar com es poden introduir els iogurts a les grans superfícies, però ara l’acord amb els hospitals els pot donar temps per posar en marxa la planta de iogurts i planificar el creixement. És el primer graó d’una escala que no saben ben bé quina alçada té. Ara l’únic important és ser capaç de pujar els primers graons: fer tots els iogurts acordats i complir els terminis. Faran iogurts; però, qui en sap, de fer iogurts a la coope- rativa? Ningú. Així que tot seguit comença la recerca d’asses- sors professionals. Primer arriba Antonio Arquillos, que, amb 92la fageda.indd 92 27/2/08 11:34:15
  • 6. l’experiència d’haver dirigit una fàbrica de productes lactis a Galícia, es convertirà en el primer director de la planta de la Garrotxa. La Fageda vol fer uns iogurts excel·lents, de manera que ha de disposar dels millors tècnics i la millor tecnologia. Arquillos ha treballat a més en un centre d’investigacions làc- ties a França i arriba a La Fageda amb la intenció d’aplicar els seus coneixements a la nova planta. El nou director, doncs, controla la part tècnica, però té una mancança greu: no en- caixa amb la filosofia de l’organització. Així que a La Fageda decideixen que Bartomeu Perarols, el responsable de la granja, un home llest i compromès amb el projecte de La Fageda, ca- paç d’entrar en un projecte nou i de fer-lo rutllar, com havia demostrat muntant-los una vaqueria modèlica, passi a col- laborar amb Arquillos en la direcció de la fàbrica. De fet, al cap de sis mesos Arquillos se’n va i Perarols ha de fer-se càrrec de la fàbrica i traspassar la vaqueria a Àngel Falgarona, fins ara ajudant de Perarols a la granja. En aquests primers temps de gran escassetat de recursos, els professionals de La Fageda demostren una sorprenent capacitat d’adaptació: primer el Xevi Casas va passar a gestionar el viver des del seu lloc de jardiner, abans, l’Enrique s’havia fet càrrec del viver forestal tot i estar especialitzat en planta ornamental, ara en Bartomeu passa de la granja a la fàbrica de lactis... A La Fageda volen fer un iogurt diferent. D’entrada, tenen l’avantatge que podran fer servir la llet de les seves pròpies vaques i, per tant, podran controlar la qualitat de la matèria primera. A partir d’aquí comencen les proves per aconseguir un iogurt que resulti diferent per als sentits: amb menys aci- desa, més cremós, amb més gust de llet i sense additius. Sigui del gust que sigui, el iogurt serà blanc, sense colorants. No volen pintar els iogurts. A la Vall d’Hebron fan analitzar els aspectes nutritius, higiènics i organolèptics dels primers iogurts que produeix la cooperativa. Els resultats són bons: La Fageda supera la pri- 93la fageda.indd 93 27/2/08 11:34:15
  • 7. mera prova. Finalment, l’octubre de 1992 la Vall d’Hebron i La Fageda firmen un acord oficial, segons el qual la coope- rativa començarà a lliurar iogurts a l’hospital l’1 de gener de 1993. A partir d’aquesta data, totes les persones ingressades a la Vall d’Hebron rebran amb el menú del dia unes postres làcties de marca La Fageda. Després de signar l’acord, a La Fageda s’acceleren les obres de construcció de la nova fàbrica per tal de poder complir els compromisos. La nova planta de transformació de pro- ductes lactis de La Fageda té un pressupost de cent milions de pessetes (600.000 euros). La notícia apareix als diaris de la comarca i la lectura atenta dels titulars ens revela un canvi substancial en la percepció de la cooperativa entre la gent: la fàbrica de iogurts de La Fageda no és només un centre de treball assistencial. Per primer cop es parla de La Fageda com «d’una de les empreses més importants de la comarca». Això propicia que els treballadors descobreixin el sentit del seu treball. Ara ja no es tracta només del que el treballador per- cep al lloc de treball sinó del reconeixement en la mirada dels altres. I això és especialment important en el cas de persones marginades. La seu de la cooperativa ha passat de ser «aquell lloc on van a passar el dia les persones amb problemes de la Garrotxa» a ser «una de les empreses emblemàtiques de la comarca». La cooperativa dóna feina en aquests moments a vuitanta-sis persones assistides, entre la fàbrica, la granja de vaques, la brigada de jardineria i el viver de plantes dedicades a la repoblació i la reforestació del paisatge. Si això fos un conte de fades, acabaríem el capítol dient que el dia 1 es van lliurar els primers camions de iogurts a l’hos- pital de la Vall d’Hebron. Però el cert és que el dia 1 ni tan sols hi havia la planta de iogurts acabada. De fet, ni l’1, ni el 2, ni el 3... L’11 de gener de 1993 la cooperativa posa en 94la fageda.indd 94 27/2/08 11:34:16
  • 8. marxa la planta destinada a la producció de productes lactis de postres, després que el dissabte anterior l’hagi inaugurada en un acte de gran transcendència pública el president de la Generalitat, Jordi Pujol. Tothom es posa a treballar per complir el primer lliura- ment a l’hospital, ajornat al dia 23 de gener. La missió acaba sent agònica: quan els iogurts surten bé, la tapa s’enganxa al revés; quan la tapa s’enganxa bé, els gots cauen i es vessa el iogurt; quan arriba el moment de vestir el pack amb el car- tonatge, la data de caducitat no surt impresa... La nit abans de l’entrega, tots els professionals de La Fageda treballen de valent per intentar dominar la maquinària i completar les caixes de iogurts acordades. A les cinc de la matinada, acaben de carregar el camió que portarà les postres làcties a l’hospital de la Vall d’Hebron. 95la fageda.indd 95 27/2/08 11:34:16

×