EL MON DEL CINEMA

Projecte CINELAB
El món del 7è Art

HISTÒRIA DEL CINEMA: Generalitats
Al llarg dels segles les civilitzacions han cercat diferents procediments ó eines per poder reproduir la realitat. Dins d’aquesta cerca ens trobem la primera tècnica utilitzada en espectacles públics amb projecció d’imatges animades anomenada “Ombres” . Posteriorment va sorgir la “Cambra Fosca”, “precursora a la fotografia”, i iniciada durant el segle XVI, on les imatges externes es projectaven dins d’una càmera aplicant-les moviment.
El temps sempre avança i amb ell la tecnologia. Durant el segle XVII, va aparèixer una nova tècnica, “precursora al cinema” , anomenada “La llanterna màgica”, consistent en projectar les imatges damunt d’una superfície plana. Els firaires utilitzaven les llanternes, juntament amb diferents dispositius mecànics que permetien manipular i girar cristalls esfèrics per fer moure les imatges, i així d’aquesta manera deixaven els ciutadans dels diferents pobles visitats impressionats.
No va ser fins a l’ aparició de la fotografia durant el segle XIX, quan es va aconseguir immortalitzar les imatges reals i impressionar-les ó guardar-les, però, la majoria d’ells no es conformaren amb les imatges fixes i van crear la tècnica “Muybridge”,assajaven amb laca sobre objectes mòbils, fins i tot el fotògraf “Marey” va utilitzar un fusell fotogràfic capaç de captar les diferents fases d’un únic moviment; el qual posteriorment donaria pas als fotogrames.

HISTÒRIA DEL CINEMA: Il·lusió Óptica
Durant tot el segle XIX un gran nombre d’inventors, van construir aparells que combinaven la genialitat i la joguina amb la finalitat de crear moviment mitjançant els trucs òptics. Aquests eren els següents:
Taumatropo
Fenaquitoscòpi
Zootropo
Estraboscòpi
Praxinoscòpi
Teatrè òptic (una variant del Praxinoscòpi): aquest ùltim és qui més s’apropa al cinema.
El seu creador va ser EmileReynaud.
Taumatropo
L’inventor John Ayton Paris és a qui se li atribueix l’aparell i el va crear per demostrar el principi de
Persistència de la retina. Consisteix en un disc amb diferents imatges ambdós costats i un tros de
corda a cada banda del disc. Ambdues imatges s’uneixen estirant la corda amb els dits i fent girar el
disc. Com més velocitat agafa millor surt l’efecte.

Fenaquitoscòpi
Joguina inventada per Josep Antoine FerdinandPlateauconsistent amb diferents dibuixos d’un mateix objecte, però, amb posicions lleugerament diferents distribuïts per una placa circular llisa.
Quan es fa girar la placa davant d’un mirall, és quan enganyem a l’ull humà i aconseguim l’efecte de moviment.
Zootrop
És un tambor cilíndric amb obertures. Al seu interior s’hi posa una tira de paper de la mateixa longitud de la circumferència interna del tambor. A la tira és fa un dibuix, amb diferents moviments equivalents a cada obertura del tambor. Un cop el fem girar i observem per les obertures veiem com es mouen.

Estraboscòpi
Les rodes és subjecten a una vareta amb un clau mitjançant un forat situat al centre de la roda. El cantó que conté la imatge es coloca davant d’un mirall subjectant la vareta amb la mà. Podem veure les imatges reflectides a través de rajades o forats fets per tota la vora de la roda.
Amb la mà que ens resti lliure farem girar la roda perquè les imatges entrin en acció. I ja tenim un altra efecte òptic.

Praxinoscòpi ó Teatre òptic
Émile Reynaud és qui va elaborar l’aparell més semblant als projectors de cinema actuals. En principi va crear dos essent l’últim el més semblant al concepte que tots tenim de cinema, anomenat Teatre òptic. Consisteix en un tambor giratori amb una anell de miralls al seu centre, juntament amb els dibuixos distribuïts al voltant de tota la paret inferior del tambor. Donada la col·locació dels miralls al seu centre i tota la part interior de la paret plena de dibuixos, quant es feia girar semblaven cobrar vida pròpia. Posteriorment va perfeccionar encara més el Praxinoscòpi creant ja un Teatre òptic, que feia les delícies dels espectadors.
Teatre òptic
Praxinoscòpi

Tots aquests inventors tenien un punt en comú (la fotografia, la curiositat per descobrir el significat de la persistència de la visió i la creació de moviment o projecció, però, no hi van tenir prou amb això els hi mancaven dues tècniques que donarien vida a les fotografies: la pel·lícula perforada i el mecanisme d’avanç intermitent que la mou. Els científics, investigadors, enginyers, etc Edison i Dickson dels Estats Units van resoldre el problema.
No va ser fins el 28 de desembre de 1895 quant els germans Lumière un cop creat el seu aparell màgic (cinematògraf), van decidir inaugurar-lo en sessions públiques amb el film “La llegada de un tren a la estaciónCiotat”. Tot i l’èxit inicial es va anar apagant. La gent s’avorria perquè sempre és projectaven temes de moments vívids d’aquella època. No s’imaginava, fins que va aparèixer GeorgesMèliés amb “Viaje a la luna” i “Viaje a través de lo imposible” (1902-1904). La gent va néixer a un nou món: el fantàstic, on tots els seus somnis és feien realitat dins d’una pantalla que projectava imatges. El cinema va rebre un gran impuls que el va fer progressar fins a l’actualitat (més de dos segles), crec que no hi ha hagut mai res superable a aquesta gran indústria.

HISTÒRIA DEL CINEMA:L’arribada del so a la gran pantalla
Les pel·lícules projectades sempre eren mudes tret dels ròtols que sortien enmig de la pantalla i un pianista que li donava sempre un toc diferent amb les melodies que tocava (això animava la sessió). Les classes més altes (burgesia), van començar a omplir “les barraques” transformant-les amb sales elegants i espaioses on hi cabia tothom: (populatxo i burgesia). De fet, l’origen d’aquestes sales va ser gràcies a l’assistència dels burgesos.
Això va provocar que els cineastes i inventors del cinema realitzessin pel·lícules més cultes, així va néixer un projecte francès consistent en la projecció d’obres literàries treballades per actors i actrius del teatre. Se’l coneixia amb el nom: (Films d’Art).
Posteriorment i gràcies a Charles Pathé els films produïts per ell van aconseguir una qualitat molt alta motivada per la direcció de Ferdinand de Zecca amb les pel·lícules: “La Passió” i “El asesinato del duque de Guisa” (1902-1904).
Finalment, el 6 d’octubre de 1927 hi va haver una revolució dins del mon del cinema: els actors i actrius parlaven des d’una pantalla!. Màgia o enginy?

Laurel & Hardy
El Gordo i el Flaco
Fragment de la pel·lícula “Locos del aire”

Tot i la nova tecnologia aplicada a la gran pantalla, és van veure obligats a realitzar molts canvis degut a la no sincronització entre l'àudio dels artistes i el vídeo, naturalment sortien produccions ridícules i desagradables. Els actors i actrius van haver d’aprendre a vocalitzar correctament per fer coincidir els intervals de temps en cada seqüència. Els primers estudis sonors que es van construir a l’Estat Espanyol, daten de 1932 a Barcelona amb el nom: Orphea.
El so va coincidir amb la gran depressió econòmica dels Estats Units, i la gent anava al cinema per fugir de la realitat encara que fos només per uns instants, Hollywood (constituït durant el període de: “la guerra de las patentes” entre 1897 i 1906, a la població de Califòrnia) ho va saber aprofitar molt bé produint títols basats en els gèneres: fantàstic, musical, comèdia o cine negre; el western el va inaugurar Edwin Porter el 1903 amb “Asalto y robo de un tren”.

El mon del cinema feia passos de gegant i ràpidament es va consolidar com a gran industria amb l’aparició de les grans productores:
Paramount (1905)
Universal Studios (1909)
CBC Film Sales Corporation (1919)
United Artist (1919)
Metro Goldwing Mayer (1919)
Warner Bros (1923)
The Walt Disney Company (1923):
Walter Elias Disney (1901)
Columbia Pictures (1924)
RKO (1928)
20th Century Fox (1935)

HISTÒRIA DEL CINEMA:Els meus actors i actrius preferits
(Si no us fa res després de tota aquesta explicació que us he fet molt resumida dels inicis del cinema, us nomenaré els meus preferits. Tranquils que no en son gaires, però, això si, quan acabi us toca a vosaltres, ja us deixaré espai. . .)
El seu nom real era: Ruth Elisabeth Davis, va néixer l’any 1908.
De fort caràcter, es va casar quatre vegades. Notable artista amb molts problemes en diferents productores degut al seus atacs de mal geni. No obstant les productores com la Warner la volien. La seva primera pel·lícula va ser “Bad Sister” (1931) i la última “La bruja de mi madre” (1988).
Va protagonitzar un centenar de films durant 57 anys, i va guanyar dos Òscars per millor actriu en “Peligrosa” (1935) i “Jezabel” (1938). També va ser nominada a l’oscar en 9 vegades amb: “Cautivo del deseo” (1934), “Amarga Victoria” (1939),“La carta” (1940), “La gran mentira” (1941), “La extraña pasajera” (1942),“Sr.Skeffington” (1944), “Eva al desnudo” (1950), “Llama un desconocido” (1952),“Que fue de BabyJane” (1962).
Va morir a Paris el 6 d’octubre de 1989.

El seu nom real era Lucille Fay Le Sueur, va néixer l’any 1904. Al 1923 va guanyar un concurs de ball on un empleat de la Metro la va descobrir i contractar. La pel·lícula que la va fer triomfar va ser “Como las mariposas”.
El seu marit Douglas Fairbanks Jr, va ser qui la va introduir dins el mon de la Jet-set (la més alta societat de Hollywood). No va dedicar tota la seva vida al cinema, en veure que ja no la contractaven es va convertir en dona de negocis com a sots presidenta de la firma Pepsi-Cola. El 1945 li van lliurar l’Òscar a la millor actriu per “Alma en Suplicio”, i també va ser nominada dos cops: “Amor que mata” (1947), “This woman is dangerous” (1952).
Va morir el 10 de maig de 1977 a Nova York.

Va néixer el 1925 a Cleveland, Ohio. Tot i no tenir gaire interès per ser actor, un cop finalitzada la seva època militar va entrar als estudis Actor’s Studio amb l’objectiu de fer-se director, però el seu aspecte físic ràpidament el van dur a l’escena. Tenia una gran afició a l’esport de motor que el va dur al podi en segona posició en les 24 hores de Lepant.
Va debutar amb la pel·lícula “Marcado por el Odio”. Tot i ser nominat a l’osca en moltes ocasions, només en va rebre un al millor actor quan contava amb 61 anys en “El color del dinero” (1986).
Les nominacions a l’oscar van ser: “La gata sobre el tejado de Zinc” (1958), “El buscavidas” (1961),“Hud, el más salvaje entre mil” (1963), “La leyenda del indomable” (1067), “DistritoApache” (1981),”Veredicto Final” (1982), “El gran salto” (1994).

Robert Redford dins del mon del cinema no va ser només actor, també director i productor. La seva infància i joventut va estar marcada per moltes turbulències i delictes menors: (bandes i alcohol). La seva afició a la pintura el va fer marxar a Europa on va viure una època bohèmia fins que va debutar a Brodway i al cine amb “WarHunt” (1962). El seu any de triomf va ser el 1969, amb les pel·lícules “Descalzos por el parque” i “Dos hombres y un destino”. Els títols: “Las aventuras de Jermiah Johnson”, “El candidato”,”El golpe”,”Todos los hombres del presidente” i “Brubaker”, el van convertir en un “sex symbol” mundial. L’any 1980 va dirigir “Gente corriente” on va guanyar l’oscar al millor director i a la millor pel·lícula. L’any 2002 va rebre l’oscar honorífic per la trajectòria de tota la seva carrera cinematogràfica, però, mai com a actor.

El seu nom real era James Byron Dean i va néixer a l’estat d’Indiana. Sentia una gran afició pels esports i el teatre, però no va ser fins l’any 1950 on va debutar com actor amb petits papers al cinema i la televisió. Fins al 1951 no va aconseguir un paper en “Fixed Bayonets”. Per desgràcia la seva vida va ser molt curta degut a un accident de tràfic que va tenir lloc amb el seu Porsche. Va ser nominat a l’oscar i el Bafta per millor actor en “Al este del Edén” , “Rebelde sin Causa” i “Gigante” en aquesta última li van lliurar un globus d’or per la seva interpretació.

Va néixer a Nebraska l’any 1924. El mon del cinema el va conèixer gràcies a un
contacte (no documentat) que el va recomanar. De seguida es va trobar en el seu ambient manifestant un gran talent, el qual no li va passar per alt a Tenessee Williams qui li donà el paper de protagonista a la pel·lícula “Un tranvia llamado deseo”(1951). Havia nascut un mite. Va interpretar d’altres títols: “Salvaje”(1954),“Piel de serpiente”(1959),“El baile de los malditos”(1952), “Julio Cesar” (1953)”. En aquestes pel·lícules no va obtenir cap premi, però, si va guanyar l’oscar al millor actor en: “La ley Del Silencio” (1954).
També va dirigir “El rostro impenetrable” (1961), un western que marca la
pauta a seguir amb la resta del gènere. Deu anys més tard va tornar a guanyar un segon oscar amb “El padrino”. Durant la ultima trajectòria de la seva carrera va participar en la seva última pel·lícula “Superman”(1978) per motius econòmics.

William Bradley Pitt va néixer a Oklahoma. La seva primera pel·lícula era “The dark side of the sun” (1988); i a partir d'aquí la seva carrera cinematogràfica ha estat immillorable. Se l’ha comparat físicament amb Robert Redford per la seva semblança. Tot i haver fet molts films els seus principals han estat: “Entrevista con el vampiro” (1944),”Seven”,“Doce monos”(1995) on va ser nominat a l’oscar,“La sombra del diablo” (1997) juntament amb Harrisond Ford, “siete años en el Tibet” on va haver d’entrenar molt com alpinista durant mesos, abans del rodatge. En 1998 protagonitzà “Conoces a joe Black” juntament amb Anthony Hopkins. Com veieu ha treballat amb els grans del cinema, però, tampoc li calia, ja que per si sol és un actor en potencia, demostrat en: “Troya”,”Oceans Eleven” , “Malditos Bastardos”, i un sense fi més de films, on ens ha emocionat i captivat.

Nascut a Los Angeles. La seva carrera començà fent anuncis i programes educatius televisius (1990). Amb “Critters” tenia lloc el seu inici al cinema. Ha treballat amb actors com: Johnny Deep, Gene Hackman,Sharon Stone,Rusell Crowe, Meryl Streep y Diane Keaton. El seu pas a superestrella li va donar el paper protagonista a “Titanic” (1997), “Celebrity”(1998),”El hombre de la màscara de hierro”,”Gangs of New York”, “Atrápame si puedes”,”El aviador” i moltes més pel·lícules fins la última protagonitzada actualment en cartellera “Orígen”(2010).
Es un gran actor i no te res a envejar de la resta.

Nom real Demetria Gene Guynes (11 de novembre de 1962), relativament jove, el seu país natal és Estats Units. Abans de treballar al cinema era model fotogràfica i posava despullada en algunes revistes, (Vanity Fair) però, com l’escàndol va fer presa en ella, en la següent edició de la revista, el seu cos despullat estava pintat i això ho dissimulava. Durant els 90 va protagonitzar importants pel·lícules que la van convertir en molt bona actriu: “Ghost” (nominació a un globus d’or),”Algunos hombres buenos”(nominació millor rendiment femení),”Una propuesta indecente” (nominació millor rendiment femení),”La letra escarlata”,”Coacción a un jurado”,”Striptease”,”Teniente O’neil”. Personalment no han sabut valorar la seva interpretació i com a mínim algun premi en reconeixement com a actriu s’ho mereix. Es superior a moltes altres doncs que li demostrin d’una vegada.

Nom real Morgan Poterfield Freman va néixer el 1937 i s’ha consolidat com actor i director. Va rebre quatre nominacions a l’oscar guanyant-lo finalment per la seva gran interpretació en “Million Dolar Baby” (2005). Ha protagonitzat un total de 51 pel·lícules amb diversos papers, ha fet de tot podríem dir-ho així, és per això que està considerat un gran actor de renom, d’on molts altres hi haurien d’aprendre. Entre aquests títols destaquem: “Invictus” (2009), “The code”(2008), ”The contract”(2006), ”Danny the dog”(2005), ”Deep Impact”(1998), ”Amistad”(1997), ”Hardrain”(1997), ”Moll Flanders”(1996), ”Paseando a Miss Daisy”(1989), ”Seven” i “Estallido”(1995). Citaré una mes tot i ser el seu repertori molt més llarg “La hoguera de las vanidades”(1990).

HISTÒRIA DEL CINEMA:Actors i Actrius de totes les èpoques
Bé, ara ja sabeu quins son els meus ídols.
Ara us toca a vosaltres
Us deixo espai si en necessiteu més m’ho dieu. Ep nois, que estic impacient. . .

HISTÒRIA DEL CINEMA:Els vostres actors i actrius preferits

HISTÒRIA DEL CINEMA:L’arribada del color a la gran pantalla
El color va arribar l’any 1935 amb “La feria de las vanidades”, però, la seva total plenitud i èxit no va ser fins a l’any 1939 amb “Lo que el viento se llevó” protagonitzada per Olivia de Havilland, Clark Gable, Vivien Leigh i Leslie Howard. Aquí es va utilitzar el “Tecnicolor” molt més desenvolupat i de més qualitat.
El cinema d’animació el va implantar Walter Elias Disney amb els dibuixos animats i el trucatge o attrezzo, mitjançant la creació de maquetes, cristalls pintats per simular paisatges o castells on no hi existien. No va ser fins uns anys més tard quan es rodaven ja en escenaris reals no simulats.

HISTÒRIA DEL CINEMA:Els meus gèneres preferits
Feu un Click damunt la imatge i ja veureu que passa.

HISTÒRIA DEL CINEMA:Els meus gèneres preferits
Si ja sabeu quins son els meus preferits els podeu escriure aquí mateix.
Us diré el primer: Terror

HISTÒRIA DEL CINEMA:Gèneres Cinematogràfics
Bé, ara ja sabeu quins son els meus gustos.
Ara us toca a vosaltres
Us deixo espai si en necessiteu més m’ho dieu. Ep nois, que estic impacient. . .

HISTÒRIA DEL CINEMA:Els vostres gèneres preferits

HISTÒRIA DEL CINEMA:Eines d’abans i d’ara
Bé, hauria de començar a fer d’altres treballs. Com sabeu el mon del cinema és molt extens,
m’hi podria passar la vida fent un Powerpoint que durés tant com jo i no sé, crec que ha arribat el
moment de dues coses:
Tancar-lo com a exemple per aquells que el vulguin imitar sense copiar (això no)
i
Deixar-lo obert per poder-lo seguir treballant tots junts.
Per tant a partir d’aquest moment si voleu participar-hi només cal que ens hi posem a la feina.
Espero que us hagi agradat la petita introducció d’aquesta gran industria, que ha existit, existeix i
per sempre més: EXISTIRÀ.

HISTÒRIA DEL CINEMA:Crèdits
Aclariment:
La informació ha estat treta de diferents webs. No he copiat cap text, sinó que, l’he traduït i adaptat al meu estil narratiu afegint-hi comentaris i conclusions personals i reescrivint sempre la informació.
Realització: Liliana Castillo Girona

EL MON DEL CINEMA

by LILIANACASTILLOGIRONA on Oct 18, 2010

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

2 Embeds 27

Statistics

EL MON DEL CINEMA — Presentation Transcript

http://lilianacastillogirona.blogspot.com	26
http://lilianacastillogirona.blogspot.com.es	1