Les àmfores i el comerç en el Mediterràni
El Mare Nostrum <ul><li>El mar Mediterrani ha estat un mar clau per a la Història. Fenicis grecs i romans han navegat per ...
<ul><li>L'etimologia d'aquest mar procedeix del llatí Mar  Medi   Terraneum , el significat del qual és &quot;mar enmig de...
Els Fenicis   <ul><li>No hi ha dubte que els fenicis van ser els millors navegants de l'antiguitat , els quals van arribar...
 
 
Els grecs <ul><li>La seva posició geogràfica Grècia i la necessitat d'importar gra van forçar a la seva població a embarca...
 
 
El romans <ul><li>El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Im...
 
 
 
 
 
 
Les àmfores <ul><li>Una àmfora és un recipient ceràmic de gran grandària amb dues anses i un llarg coll estret. L'àmfora é...
<ul><li>Per mantenir-les dretes acabaven en punta, i així podien sostenir-se enfonyades en l'arena de les platges, o en su...
<ul><li>La base, acabada en punta, permet clavar les àmfores en la sorra i estibar-les en els cellers dels vaixells.  </li...
<ul><li>Les àmfores servien per a transportar en bones condicions un volum considerable d'aliments peribles, des dels seus...
Garum i altres salses de peix <ul><li>Més important que el salaó de peix era el “ garum” que  era obtingut a partir de la ...
Àmfores fenicies
Àmfores gregues
Àmfores romanes
Heinrich Dressel (  16 de junio  de  1845  -  17 de julio  de  1920  )  arqueòleg alemany  <ul><li>Dressel  va desenvolupa...
Classificació Dressel
Com es carregaven?
 
 
 
Com es feien? <ul><li>La fabricació d'un recipient per al transport constituïa un procés complex. Primer es modelava la pa...
Forn d’àmfores
Com es tancaven ? <ul><li>Sembla que feien servir reina de pi, pega, “brea” o “pez” per aillar el contingut amb taps o una...
Segells i Taps d’àmfora
 
Els Tituli Picti <ul><li>Són inscripcions que apareixen sobre àmfores. Ens donen una valuosa informació sobre les caracter...
<ul><li>Titulus   pictus  és un tipus d'inscripció usada en l'antiguitat . Es tracta d'un epígraf de caràcter comercial (e...
<ul><li>Nombre: pes de l'àmfora buida </li></ul><ul><li>Nom del comerciant ( diffusor ,  mercator ,  negotiator ) o  trans...
<ul><li>Pel que fa a les inscripcions pintades, conegudes amb el nom llatí de  tituli picti , ja Heinrich Dressel advertí ...
Marques comercials “Thitulus”
Mont Testaccio “el pujol de les àmfores” <ul><li>Situat a la ciutat de Roma es una muntanya artificial amb una alçaria de ...
<ul><li>El pujol, de forma triangular està composta per restes d'al voltant de 26 milions d'àmfores !! </li></ul><ul><li>L...
 
Vista actual
Arqueologia submarina
 
 
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Les àmfores i el comerç en el mediterràni (versió ampliada)

4,381
-1

Published on

Presentació per a un nivell d'ESO sobre aquest tema.

Published in: Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
4,381
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9
Actions
Shares
0
Downloads
20
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Les àmfores i el comerç en el mediterràni (versió ampliada)

  1. 1. Les àmfores i el comerç en el Mediterràni
  2. 2. El Mare Nostrum <ul><li>El mar Mediterrani ha estat un mar clau per a la Història. Fenicis grecs i romans han navegat per ell. </li></ul><ul><li>En la Roma antiga es va anomenar Mare Nostrum (El nostre mar) degut al fet que totes les seves ribes van ser ocupades per ella. </li></ul><ul><li>Té aproximadament 2,5 milions de km² i 3.860 km de longitud, és el mar interior més gran del món. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>L'etimologia d'aquest mar procedeix del llatí Mar Medi Terraneum , el significat del qual és &quot;mar enmig de les terres&quot;. </li></ul><ul><li>En idioma grec es diu Mesogeios Thalassa (Μεσόγειος Θάλασσα) amb el mateix significat que el nom llatí </li></ul><ul><li>En àrab es diu AL- Bahr al- Mutaw ā sit البحر المتواسط (&quot;mar intermedi&quot;) </li></ul><ul><li>En turc Ak Deniz (&quot;mar blanc&quot;, per oposició al mar Negre). </li></ul><ul><li>Per als egipcis era &quot;el Gran Verd&quot;. </li></ul>
  4. 4. Els Fenicis <ul><li>No hi ha dubte que els fenicis van ser els millors navegants de l'antiguitat , els quals van arribar a disposar de la tecnologia naval mes avançada dels seus contemporanis. </li></ul><ul><li>Tenien una gran riquesa forestal: aucines, xiprer, pi i cedres, amb això varen crear una poderosa flota mercant. Fabricaven i venien naus a altres pobles com als egipcis. </li></ul><ul><li>Durant un llarg període de temps, entorn de tres segles, van exercir un ferri monopoli comercial i mercantil, de tot del Mediterrani . </li></ul>
  5. 7. Els grecs <ul><li>La seva posició geogràfica Grècia i la necessitat d'importar gra van forçar a la seva població a embarcar-se en el comerç marítim. </li></ul><ul><li>A més del gra, es van importar productes com el papir, espècies, productes manufacturats, metalls i materials de construcció de naus com la fusta, el lli o resina. Per altra banda, les ciutats gregues exportaven vi, ceràmiques i oli d'oliva i marbre d’Atenes. </li></ul><ul><li>La riquesa de les ciutats gregues depenia gairebé exclusivament del comerç que en ella efectuaven. </li></ul>
  6. 10. El romans <ul><li>El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi . </li></ul><ul><li>L'arqueologia marítima i els antics manuscrits de l'antiguitat clàssica mostren evidències d'extenses flotes comercials romanes. </li></ul><ul><li>Com amb la majoria de la tecnologia romana, els bucs marítims romans no van mostrar millora important alguna sobre les naus gregues dels segles anteriors. </li></ul><ul><li>Les matèries primeres, com el gra i els materials de construcció es negociaven solament per les rutes marítimes, ja que el cost del transport per mar era 60 vegades menys que per terra </li></ul><ul><li>Els aliments i productes bàsics com cereals per a fer pa i els rotllos de papir per a la fabricació de llibres van ser importats de l'Egipte ptolemaico a Itàlia de forma contínua. </li></ul>
  7. 17. Les àmfores <ul><li>Una àmfora és un recipient ceràmic de gran grandària amb dues anses i un llarg coll estret. L'àmfora és l'envàs del món antic. </li></ul><ul><li>Duien vi, blat, oli, mel, conserves en oli, cereals, salaons, garum, fruites, olives, etc. </li></ul><ul><li>Apareixen per primera vegada en les costes del Líban i Síria, durant el segle XV a. C., fa 3000 anys i s'estenen per tot el món antic. </li></ul><ul><li>Va Ser utilitzada pels antics grecs i romans com el principal mig de transport i emmagatzematge del raïm, olives, vi, oli d'oliva, cereals, peix, i altres productes bàsics. </li></ul><ul><li>El volum mig contingut en un àmfora s'aproximava als 25-30 litres </li></ul><ul><li>Van Ser elaborades a gran escala en els temps de l'Antiga Grècia i utilitzades en tot el Mediterrani fins al segle VII, quan van ser suplantades per recipients de fusta i pell. </li></ul>
  8. 18. <ul><li>Per mantenir-les dretes acabaven en punta, i així podien sostenir-se enfonyades en l'arena de les platges, o en suports de fusta en forma d'anell en els vaixells. </li></ul><ul><li>Característiques generals de les àmfores: </li></ul><ul><li>Fabricació artesanal i poc cuidada </li></ul><ul><li>Duració mitja de 40 0 60 anys </li></ul><ul><li>Disseny similar en diferents llocs </li></ul><ul><li>Reutilitzables o d'un sol ús </li></ul><ul><li>Formes en funciò de la seva utilitat </li></ul>
  9. 19. <ul><li>La base, acabada en punta, permet clavar les àmfores en la sorra i estibar-les en els cellers dels vaixells. </li></ul><ul><li>Les anses faciliten l'ús de cordes o de ganxos per a la seva manipulació i trasllat. </li></ul><ul><li>Normalment són necessàries dues persones per a aixecar un àmfora, ja que el seu pes pot superar els 50 quilos. </li></ul><ul><li>Un àmfora del segle I a. de C., amb un pes de 25 a 26 quilos, té una capacitat de 26 litres. Aquesta relació millora amb el temps. Un àmfora del segle IV d'uns 15 quilos de pes pot contenir fins a 45 litres. </li></ul>
  10. 20. <ul><li>Les àmfores servien per a transportar en bones condicions un volum considerable d'aliments peribles, des dels seus llocs d'origen fins als magatzems i contenidors públics o privats (grans sitges o dipòsits, dolia, tinajas,etc). </li></ul><ul><li>Les més abundants són les destinades a transportar vi, del que es consumia una gran quantitat (s'ha calculat que la demanda d'aquest producte a Roma, en el segle I dC, era de l'ordre d'un milió i mig de hectólitres a l'any). </li></ul><ul><li>Molt habitual era també l'exportació-importació d'oli, fonamental en l'alimentació i en la cuina romanes (al costat del port fluvial de Roma, les àmfores buides d'oli, majoritàriament procedents de la Bética, van arribar a formar una petita muntanya, coneguda com &quot;Mont Testaccio&quot;. </li></ul><ul><li>En alguns dels llocs en els quals eren elaborats aquests productes, es fabricaven així mateix els envasos corresponent: les àmfores. </li></ul><ul><li>A Catalunya s'han documentat arqueològicament les restes dels forns que produïen -sobretot- àmfores vinarias que imitaven tipologies de prototips itàlics. </li></ul><ul><li>Per altra banda, s'importaven de diferents llocs productors del sud de la Península Ibèrica, del nord d'Àfrica i del Mediterrani Oriental (en un primer moment, també d'Itàlia) grans quantitats de vi, blat, oli, mel, conserves en oli, cereals, salaons, garum, fruites, olives, etc. </li></ul><ul><li>A partir del segle II dC, bona part del transport de vi es fa mitjançant envasos més pràctics (més resistents als cops i de menor pes), com els barrils de fusta. Així mateix, les àmfores es transformaran, adaptant-se al contingut específic, i mantindran diverses varietats en ús durant tot el Baix Imperi fins a l'època medieval. </li></ul>
  11. 21. Garum i altres salses de peix <ul><li>Més important que el salaó de peix era el “ garum” que  era obtingut a partir de la maceració en sal de trossos, budells, freses i altres despulles de peix. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Aquesta estimada i cotitzada salsa,  era condiment i acompanyament indispensable en les taules romanes. Tota sola, o amb aigua, vi, vinagre o oli, aparellava a llegums, carns o fruites. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Obria la gana facilitant la digestió fins i tot tenia propietats terapèutiques amb un alt poder cicatritzant, al guarir cremades i remeiar úlceres o infeccions greus. </li></ul><ul><li>Hi havia àmfores per el transport d’aquesta preuada salsa. </li></ul>
  12. 22. Àmfores fenicies
  13. 23. Àmfores gregues
  14. 24. Àmfores romanes
  15. 25. Heinrich Dressel ( 16 de junio de 1845 - 17 de julio de 1920 ) arqueòleg alemany <ul><li>Dressel va desenvolupar una tipologia per a la classificació d'àmfores antigues, sobre la base de la seva pionera excavació en el Mont Testaccio de Roma. </li></ul><ul><li>En 1872 Heinrich Dressel , comença a excavar el Mont Testaccio . Descobrint que moltes de les àmfores conservaven un segell i inscripcions pintades denominades &quot; tituli picti &quot;. </li></ul><ul><li>Amb les nombroses dades obtinguts al llarg de les seves investigacions i excavacions, va crear una taula tipològica d'àmfores, agrupant-les per la seva forma, sent aquesta taula encara avui dia una referència de primer ordre per a tots. </li></ul><ul><li>Les troballes de Dressel van posar al descobert, entre moltes altres coses, la base de l'economia de mercat de l'antiga Roma, contribuint amb dades noves i inèdits al coneixement de la història econòmica de l'Imperi i les seves províncies. </li></ul>
  16. 26. Classificació Dressel
  17. 27. Com es carregaven?
  18. 31. Com es feien? <ul><li>La fabricació d'un recipient per al transport constituïa un procés complex. Primer es modelava la panxa, practicant un petit forat en el fons que facilités l'assecat. </li></ul><ul><li>Quan l'argila estava gairebé seca amb un petit tap es tancava el forat en la base de l'àmfora, es pegaven el coll i la boca, que havien estat fabricats a part i s'afegien, per fi, les anses. </li></ul>
  19. 32. Forn d’àmfores
  20. 33. Com es tancaven ? <ul><li>Sembla que feien servir reina de pi, pega, “brea” o “pez” per aillar el contingut amb taps o una tapa de suro o fusta, argila i guix de les quals normalment no queden restes, i potser inclogués un opércul de ceràmica. </li></ul>
  21. 34. Segells i Taps d’àmfora
  22. 36. Els Tituli Picti <ul><li>Són inscripcions que apareixen sobre àmfores. Ens donen una valuosa informació sobre les característiques de les mercaderies i productes exportats com contingut, origen, matèria primera, qualitat, antiguitat, edat, pes o comerciant. </li></ul>
  23. 37. <ul><li>Titulus pictus és un tipus d'inscripció usada en l'antiguitat . Es tracta d'un epígraf de caràcter comercial (especificant per exemple origen, destinatari, contingut, etc.) portat a terme sobre algun objecte (freqüentment àmfores). </li></ul><ul><li>Els tituli picti (forma en plural) s'executaven abans coctionem (és a dir, abans del enfornat la ceràmica), pressionant amb una estampa sobre l'argila fresca. </li></ul><ul><li>Són freqüents aquestes inscripcions en els recipients de comerç d'època romana. </li></ul><ul><li>Algunes de les àmfores grecoitálicas més antigues de la Península Ibèrica estaven inscrites amb tituli picti en grec. </li></ul>
  24. 38. <ul><li>Nombre: pes de l'àmfora buida </li></ul><ul><li>Nom del comerciant ( diffusor , mercator , negotiator ) o transportista ( navicularius ) </li></ul><ul><li>Pes net de l'àmfora </li></ul><ul><li>Control de recepció del contingut </li></ul><ul><li>Xifra desconeguda </li></ul>
  25. 39. <ul><li>Pel que fa a les inscripcions pintades, conegudes amb el nom llatí de tituli picti , ja Heinrich Dressel advertí que n'hi ha de diverses classes, a cadascuna de les quals correspon una posició concreta sobre la superfície de l'àmfora: </li></ul><ul><ul><li>a.-Element numeral. Se situa al coll de l'envàs i correspon exactament amb el pes-tara de l'àmfora buida, comptabilitzat en lliures. Ha estat comprovada la correlació exacta amb les àmfores del derelicte Port Vendres II i acostuma a oscilar al voltant dels 30 kg. ß.- Tria nomina d'un individu. Se situa sobre l'espatlla. Dressel considerà que corresponia al propietari de l'oli, però sovint els noms poden relacionar-se amb un diffusor , un mercator o un negotiator de l'epigrafia lapidària. </li></ul></ul><ul><li>?.-Un altre element numeral. Se situa dalt del ventre i correspon al pes de l'oli contingut en l'àmfora, expressat en lliures. Sovint el numeral acaba amb una S, que Dressel (CIL, XV), Liou (COLLS, 1977) i Marichal (1978) consideren que significa semis i correspon, per tant a mitja lliura. En canvi Rodríguez Almeida (1972, p.122-123) i Remesal (1977) hi veuen un recurs caligràfic per indicar la fi del número i evitar que s'hi afegís alguna lliura de més. Acostuma a xifrar-se al voltant dels 70 kg. </li></ul><ul><li>d.-Control fiscal. És escrit obliquament a la banda dreta de l'espatlla de l'àmfora. Comença per una lligatura d'una R i una E, que Dressel llegí com recognitum i que Rodríguez Almeida interpreta Recensendum , seguida del pes de l'oli recollit a ?, el nom d'una ciutat (majoritàriament Hispalis, Corduba o Astigi), després del qual pot haver-hi un numeral i una o diverses A, interpretades com Arca , un topònim, un nom en genitiu, un o dos noms en nominatiu, que poden estar precedits del mot accepit o ponderavit i la datació consular. Remesal (1986) ha interpretat aquest epígraf com un formulari fiscal variable a través del temps, que en terminologia moderna podria ser expressat Controlat al districte de ....., a l'oficina (Núm. o nom)..... pesa ..... controlat per ..... actor del publicà (al segle III funcionaris imperials) ....., a l'any ..... El control d correspon al control efectiu del portorium o un altre control fiscal directe. Els epígrafs d permeten, quan contenen la datació consular, la datació absoluta de les àmfores i dels seus segells, cosa que permetrà augmentar la precisió de les datacions tipològiques. </li></ul><ul><li>e.-Numeral que es pot situar de diverses maneres, generalment un nombre sencer entre 1 i 12, que encara no ha estat satisfactòriament interpretat. </li></ul><ul><li>Darrerament Emilio Rodríguez Almeida ha afegit una nova classe de titulus pictus , que sembla bastant menys comú: </li></ul><ul><ul><li>?.-Dades sobre l'emmagatzematge de l'àmfora. </li></ul></ul><ul><li>Totes aquestes inscripcions eren realitzades amb un pinzell excepte la d, la més extensa, que es feia amb càlam. </li></ul>
  26. 40. Marques comercials “Thitulus”
  27. 41. Mont Testaccio “el pujol de les àmfores” <ul><li>Situat a la ciutat de Roma es una muntanya artificial amb una alçaria de 40 metres. Era un abocador a on es tiraven les àmfores que ja no servien. </li></ul><ul><li>Moltes són de la Bética (Andalusia) i transportaven oli d’oliva. </li></ul>
  28. 42. <ul><li>El pujol, de forma triangular està composta per restes d'al voltant de 26 milions d'àmfores !! </li></ul><ul><li>Les àmfores arribaven al port de Roma, on es buidava el seu contingut per a a continuació trencar-les en trossos, els quals eren dipositats en el Munti Testaccio on es tirava calç sobre els recipients per a evitar olors dolentes. Ja que no era rendible rentar els recipients i enviar-los de retorn a la Bética i altres regions. Les àmfores sembla ser que es traslladaven senceres, probablement en grups de quatre, per rucs, mules o altres animals de càrrega; posteriorment es trencaven en el lloc. </li></ul><ul><li>Les últimes excavacions portades a terme indiquen que el pujol no va ser un escombriaire fortuït ni desordenat, sinó una estructura portada a terme de manera disciplinada, elevada per terrasses amb murs de retenció també fets de trossos de ceràmica. Es poden establir 3 fases en la construcció d'aquesta estructura. La primera abastaria del 74 a. C. al 149 d. C. La segona es va perllongar fins al 230 d. C., i la tercera està sent investigada en l'actualitat. </li></ul>
  29. 44. Vista actual
  30. 45. Arqueologia submarina
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×