Història del llibre, paper i impremta

Història del llibre, del paper i la impremta Per Eduard CONNOLLY: mestre i llibreter de vell

La història del llibre és la història dels homes… Per culpa o gràcies als llibres s'ha matat, s'ha cregut, s'ha viscut, s'han enamorat, s'han fet guerres i paus... Podem dir que és una de les invencions més importants de la humanitat .

Els humans des de temps immemorials han necessitat transmetre els seus coneixements, la seva història, els seus sentiments, les seves creences...
Se sol dir que la història dels pobles comença quan aquests dominen l'escriptura

MESOPOTAMIA

L a prehistòria del llibre i de l'escriptura, comença segons diversos autors, en Mesopotamia, en la civilització sumèria, fa 6000 anys.
. Co nsistia en planxes d'argila sobre les quals s'escrivien signes cuneïformes.
LA HISTÒRIA COMENÇA AMB ARGILA

EGIPTE

El rotllo de papir A Egipte trobam una planta molt abundant , el papir, les fulles del qual van servir com suport d'escriptura als egipcis, grecs i romans entre el 3.000 a C. i el segle IV d. de C. La cultura egípcia va ser la primera a utilitzar la tinta i el papir, l'antecessor del paper.

Agafant papir en les riberes del Nil L'abundància d'aquesta planta a les riberes del riu Nil va afavorir la creació de la biblioteca d'Alexandria

Com es fa una fulla de papir

El llibre egipci El llibre egipci tenia forma de rotllo, ja que el papir era un material molt flexible que permetia ser enrotllat fàcilment al voltant d'un pal de fusta, i en principi s'escrivia per una sola cara. Per a llegir-lo calia desenrotllar-lo.

GRECIA

El pergamí En la cultura grega la matèria escriptórea més abundant era el pergamí, fabricat en la ciutat de Pèrgam, a partir de pells adobades d'animals les quals eren més més resistents i fàcils d'obtenir que el papir. La substitució del papir pel pergamí va ser definitiva al segle IV d. de C.

Els materials més antics usats pels romans, són el lli i l'escorça d'arbre (d'on prové la paraula liber, usada després per a llibre). També fan servir tabletes i el suport és el rotllo grec de pergamí, que els romans van anomenar volum .

Els còdex
Al final de l'Imperi Romà (395-476) i fins a l'Edat Mitjana , es popularitza un nou suport i format de "llibre": "el còdex de pergamí".
Còdex: Es denomina còdex al conjunt de fulles rectangulars de pergamí o de papir (o alternant ambdós materials) que es dobleguen formant quadernets per a escriure sobre ells
Anomenarem "còdex” als llibres anteriors a la invenció de la impremta.
Amb els còdex de pergamí, neix l'enquadernació, la seva forma ja de "llibre" ve donada per la forma cuadrangular d'aquests, i que compleix una funció protectora i alhora artística.

L’Edat Mitjana: L’escriptorium

l'Edat Mitjana
Els pergamins eren produïts i usats gairebé exclusivament pels monestirs. Dedicats aquests exclusivament al rés i a la rèplica d'exemplars per encàrrec del propi clergat o de reis i nobles.
La cultura, el coneixement era monopoli de l'Església que donava preferència interessada a les obres de religió.
En els monestirs es procedia al copiat manual d'obres, s'invertia en això centenars d'hores, anys fins i tot, donant-se la curiositat que els copistes, en ocasions eren analfabets que es limitaven a transcriure signes i lletres que ni tan sols entenien, encara que eren autèntics artistes que ornamentaven amb "miniatures", petites il·lustracions il·luminades amb bells colors, les lletres capitulars i els passatges dels llibres.
Els monestirs es prestaven obres entre si per a la seu copiat, i alguns còdex eren tan valuosos que estaven encadenats per a evitar la seva pèrdua o robatori.
En ocasions els pergamins eren raspats per a transcriure damunt altres obres, lamentablement es van perdre així obres clàssiques per a donar lloc a obres religioses.

A fins de l'Edat Mitjana en algunes Universitats se subjectaven els llibres amb cadenes a fi que no fossin sostrets. Llibres encadenats

L’arribada del paper Un dels grans aports del poble xinès és sens dubte la invenció del paper. Segons la tradició, la seva invenció data de l'any 105 d. de C. Va trigar 1000 anys en arribar a Europa. La primera fàbrica de paper europea es va establir a Espanya, prop de l'any 1150, a Xàtiva (València), va ser el primer molí paperer d'Europa, que elaborava aquest amb palla d'arròs. El paper va acabar imposant-se a Occident substituint als suports de llavors (el papir i el pergamí), els quals no resultaven apropiats per a imprimir, el papir era massa fràgil i el pergamí massa car. El paper en canvi era un material bastant resistent i econòmic. A partir del segle VIII es va començar a utilitzar el paper en els còdex.

La invenció del paper tal com ho coneixem avui correspon no obstant això a Ts ’ ai Lun , oficial de la cort de l'emperador, del que es té notícies que en l'any 105 d. de C. havia descobert un mètode d'obtenció de paper més refinat que el papir i més econòmic que la seda. El mètode consistia a barrejar diferents tipus de fibres, com escorça de morera, cànem i draps amb aigua, picar la barreja fins a aconseguir la completa separació de les fibres, i després disposar-les sobre un motlle rectangular porós i premsar-les per a separar l'aigua i aconseguir la unió solidària de les fibres.

Certa història diu que Aproximadament en el 105 abans de Crist un oficial de la cort de l'emperador de nom Ts ’ ai Lun , s'inspiro per a la invenció del paper a l'observar com una vespa feia el seu niu, doncs el niu d'aquests insectes aquesta fet d'un material similar al paper en forma de pilota en golfes o sota terra. Per a fabricar el paper amb el qual fan el niu, les vespes comunes masteguen fibres de la fusta morta i formen una pasta ajudats per les secrecions salivals produint un "procés de pulpació” natural. Aquest fuel procés que es va copiar per a la creació del paper per part dels xinesos, És a dir que el veritable inventor del paper són els insectes i l'home va copiar la “tecnologia animal”

Siglo XV: La Impremta de tipus mòbils
La seva invenció a Occident es deu a Johannes Gensfleich Gutenberg , nascut a Magúncia (Alemanya) cap a l'any 1400 en una família d'orfebres.
En 1452 sorgeix, el llibre imprès, fet amb paper en comptes d'amb papir o pergamí, i imprès en comptes de manuscrit.

Els incunables INCUNABLES (del llatí incunabulae, en el bressol) aquells llibres impresos amb tipus mòbils des de l'aparició de la impremta fins a l'any 1501 inclusivament. Així, són incunables els llibres impresos (unes 13.000 obres) entre 1453 (data de la invenció de la impremta moderna) i 1500. No tenien portada, els seus caràcters al principi eren de lletra gòtica i les paraules es presenten amb no poques abreviatures imitant als còdex

El futur: El llibre digital Un llibre digital és qualsevol text emmagatzemat en format digital que es pot copiar i llegir en una PC, computadora portàtil o els recents dispositius portàtils Aquests llibres es poden llegir mitjançant programes anomenats lectors (readers).

http://socialseso2.wikispaces.com	95
http://glapinyons.blogspot.com.es	79
http://agora.xtec.cat	78
http://www.slideshare.net	4
http://glapinyons.blogspot.com	4
http://glapinyons.blogspot.ie	2
http://www.blogger.com	1
http://glapinyons.blogspot.com.br	1
http://glapinyons.blogspot.co.uk	1

Història del llibre, paper i impremta

by Eduardo CONNOLLY on Apr 16, 2010

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

9 Embeds 265

Statistics

Història del llibre, paper i impremta Presentation Transcript