• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Kirubs, Entrevista, Interview - Pág 16
 

Kirubs, Entrevista, Interview - Pág 16

on

  • 1,080 views

Entrevista a Kirubs en periódico Indicador - Página 16

Entrevista a Kirubs en periódico Indicador - Página 16

Statistics

Views

Total Views
1,080
Views on SlideShare
1,068
Embed Views
12

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
1

1 Embed 12

http://www.kirubs.com 12

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel

11 of 1 previous next

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • Gran entrevista a Kirubs!!!!
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Kirubs, Entrevista, Interview - Pág 16 Kirubs, Entrevista, Interview - Pág 16 Document Transcript

    • Núm. 129· Any 10 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA 2a quinzena - JUNY 2011 www.indicadordeeconomia.com ENTREVISTA Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària: Els joves que busquen la primera feina són la meitat ‘Volem ser una porta a Europa pel mercat asiàtic’ dels aturats de la província Porta poc més de 4 mesos en el càrrec, però deries que venen d’Àsia pel Mediterrani. Una ha estat temps suficient perquè Josep oportunitat que no es pot deixar passar i per L’últim informe de les Cam- Andreu identifiqués els objectius de la seva la qual «no podem esperar 10 o 15 anys que bres de Comerç revela que el gestió al capdavant del Port de Tarragona. En arribi el Corredor del Mediterrani». Per això, 47 per cent dels aturats són una entrevista, Andreu assegura que amb Andreu demana un tercer rail de mercade- joves que encara no han acce- unes millors connexions ferroviàries amb el ries pel traçat ferroviari existent. Segons ell, dit al mercat laboral. Un 20 per centre d’Europa, el Port de Tarragona seria «podria estar fet en un any i mig i s’aprofita- cent de la població activa de la una de les portes d’Europa per a les merca- ria quan arribés el corredor». Pàg. 11 província no té feina. Pàg. 10 INFORME SOBRE EMPLEO SUMERGIDO Llaberia Plàstics L’empresa de Montbrió aposta pel El empleo nord d’Àfrica Aquesta empresa fundada l’any 1994 situa el secret del sumergido, seu èxit en la diversificació en els seus productes i la innova- ció en diversos camps. Una en el punto recepta que cada cop més està fructificant també en el con- text internacional. Seguint aquesta línia d’obrir fronteres de mira volen incrementar les vendes un 20 per cent en els propers dos anys. Pàg. 5 El Gobierno impulsa un plan para erradicar el fraude laboral La crisi econòmica és un filó per a les Hasta el 31 de julio vo concede un periodo empreses de está abierto el periodo de gracia: hasta el 31 de de gracia para que las julio los empresarios detectius privats empresas con empleos que tengan a un traba- Pàg. 17 sumergidos los den de jador sin contrato dado alta sin exponerse a de alta en la Seguridad sanciones. Social podrán hacer Dow Chemical Endurecimiento de aflorar su situación sin Inaugurado un centro de investigación sanciones e implicación exponerse a ninguna en potabilización de agua de las empresas en el sanción. Más allá de esa control sobre los infrac- fecha, sanciones más La multinacional estadouni- tores. Son los dos prin- duras y tolerancia cero. dense del sector químico pre- cipales aspectos del Re- El sector empresarial sentó en sociedad su nuevo al Decreto 5/2011 que ha recibido el plan con Centro Global de Desarrllo de pretende acabar, o quejas. Están de acuer- Tecnología del Agua. La planta minimizar, los alarman- do en sus objetivos, da trabajo a 35 técnicos y desa- tes niveles de empleo pero no quieren que rrollará técnicas de desaliniza- sumergido que se esti- los trámites a los que les ción del agua marina. En el acto ma que hay en España. obliga incrementen to- inaugural, empresa y institucio- Antes de que el nuevo davía más la carga buro- nes del territorio escenificaron marco sancionador en- crática que deben la una buena sintonía que tre en juego, el ejecuti- afrontar. Pàgs. 2-3 podría dar nuevos frutos a corto plazo. Pàg. 14 El Morell combatrà l’atur amb noves inversions i més formació El recentment reescollit alcal- l’aposta és clara. Guinovart és de del Morell, Pere Guinovart, optimista: «Les empreses quími- passa revista a la situació del ques del territori estan recupe- municipi per marcar les seves rant nivells d’inversió, i això ho prioritats en la legislatura que han d’aprofitar les empreses de ara comença. serveis i els treballadors que Guinovart té clar que ara tenim al municipi». En l’actual mateix, des del consistori, han context de pèrdua d’ingressos, d’apostar per lluitar contra l’a- Guinovart aposta també per tur. En un municipi on dos de mantenir el model de qualitat cada tres habitants depenen de vida assolit en els últims anysPere Guinovart, alcalde del Morell. econòmicament de la indústria, al municipi. Pàgs. 12-13
    • 02 2a quinzena - JUNY 2011 INFORME Economia submergida Ultimátum al empleo sumergidoEl plan del gobierno abre un período de regularización después del cual se endurecerán las sanciones DANI REVENGA /REUS-TARRAGONAEl Real Decreto 5/2011 de medi-das para la regularización y con-trol del empleo sumergido fueaprobado por el Consejo de oMinistros el pasado 29 de abril.El texto de la nueva normativaargumenta la necesidad de abor-dar la lucha de esta lacra social«con carácter extraordinario» por-que estas prácticas «distorsionan rel mercado y dificultan el sistemade protección social» creandouna «competencia desleal» sobre nlas empresas que actúan dentrode la legalidad. Unos efectosespecialmente nocivos «en un omomento de la economía espa-ñola en el que el repunte de laactividad y el crecimiento econó- omico no alcanzan las cotas sufi-cientes para la creación deempleo neto».A grandes rasgos, en lo que serefiera a la regularización, lanueva normativa establece unperiodo de gracia para que lasempresas que tienen trabajadoresen activo sin estar dados de altaen la Seguridad Social puedanregularizarlos. Este periodo vadesde el 6 de mayo, fecha depublicación en el BOE del RealDecreto, al 31 de julio. Duranteeste plazo, las empresas que denun paso adelante para aflorar suempleo sumergido no serán san-cionadas. determinado servicio a otra a Gobierno anuncia tolerancia rados perciben algún tipo de sub- 6.250 euros por cada trabajadorEl proceso es el mismo que el del comprobar, con carácter previo, cero con los infractores y la apli- sidio de desempleo: de 6.251 en situación irregular. La norma-alta de un contrato normal, sólo que todos sus trabajadores están cación inflexible de un nuevo sis- euros a 10.001 euros como míni- tiva prevé también sancionesque para evitar la sanción que debidamente dados de alta. Una tema de sanciones, mucho más mo, mientras que la penalización accesorias para todas estas tipolo-debería suponer esta situación en responsabilidad, y una carga duro que el actual. La penaliza- máxima queda en 187.515 euros gías, como son la pérdida de ayu-condiciones normales el nuevo burocrática, que ha levantado ción mínima por trabajador no ya vigentes. Por lo que respecta al das, bonificaciones y beneficioscontrato debe ir acompañado de muchas críticas entre el sector afiliado a la Seguridad Social se incumplimiento de la nueva obli- de los programas de empleo, laun formulario que lo vincula a empresarial. multiplica por 5: de 626 euros a gación de comprobar que las posibilidad de exclusión del acce-este plan gubernamental. 3.126 euros. La penalización empresas con las que se establece so a estos beneficios por uno oLas empresas tienen una cierta Sanciones más severas máxima pasa de 6.250 euros a una relación tienen regularizados dos años, la publicidad de las san-libertad a la hora de decidir la Más allá del citado 31 de julio en 10.000 euros. El endurecimiento a sus trabajadores, las empresas se ciones y la prohibición de firmarmodalidad contractual que más que termina este periodo de gra- es menos acentuado en los casos enfrentan a una cuantía mínima contratos con el sector público.les convenga: puede ser un con- cia con el empleo sumergido, el en que los trabajadores no decla- de 626 euros y una máxima detrato indefinido o temporal, a jor- Tarragona, el índice más altonada completa o a tiempo par- Según las estimaciones delcial. Eso sí, por un plazo mínimo Cuerpo Especial de Gestión de lade seis meses. Según el Gobierno, Los inspectores dudan de la efectividad del plan Hacienda Pública (GESTHA),este periodo de tolerancia con la Tarragona es la provincia catala-las irregularidades no puede con- El Cuerpo Especial de Gestión de la Hacienda es la falta de estudios oficiales que permita conocer na con el índice más elevado desiderarse una amnistía, porque Pública (GESTHA) es un organismo que trabaja para al detalle donde es más necesario actuar geográfica economía sumergida: un 29,1%no podrán acogerse a él las mejorar la eficacia de la Administración Financiera, y sectorialmente. También explican que los resulta- de su PIB, un porcentaje casi 6empresas que tengan ya abierto en particular de la inspección sobre la economía dos de las campañas son engañosos: siempre crece puntos superior a la media espa-un proceso de inspección de la sumergida. GESTHA duda de los resultados de este el fraude detectado respecto al año anterior, pero el ñola (23,3%) y casi siete por enci-Seguridad Social. plan del gobierno. Según su Secretario General, José fraude estimado lo hace a más velocidad, por lo que ma de la catalana (22,3%), y a laEl otro gran aspecto de este Real María Mollinedo, «los recursos para la inspección el porcentaje de impunidad es cada vez mayor. GEST- altura de las ComunidadesDecreto 5/2011, el más polémi- son muy bajos y ello crea una gran sensación de HA denuncia también que se prioriza la lucha contra Autónomas con el índice másco, es el que tiene como objetivo impunidad por mucho que suban las sanciones». el fraude en las pequeñas y medianas empresas en alto: La Rioja (31,4%) y Canariasincrementar el control y la detec- Además, si una empresa se acoge al plan y regulari- lugar de en las grandes corporaciones porque «es (28,7%). Esto se traduce ención de estas prácticas. Un ámbi- za a un trabajador no se la sancionará pero «delata- más rentable: tienen menos servicios jurídicos y por Tarragona en un fraude laboralto en el que la gran novedad es la rá que tiene una contabilidad en B, cosa que podría eso es más fácil de detectar, pero las cantidades del de 1.967 millones de euros. Estasimplicación directa y obligatoria provocar una inspección de hacienda». Según este fraude son mucho menores». Otra asignatura pen- estimaciones pertenecen al añode las empresas, bajo la amenaza cuerpo, España tiene varias asignaturas pendientes diente es la falta de coordinación entre los diferentes 2009 y se hacen a partir de conta-de sanciones. La normativa obli- en la lucha contra el fraude fiscal que sí llevan a cabo organismos y administraciones, a la hora de com- bilidad bancaria y estudios de laga a cualquier empresa que con- los países más avanzados de Europa. Una de ellas partir datos, por ejemplo. masa monetaria en relación altrate de manera continuada un PIB.
    • 2011 JUNY - 2a quinzena 03 INFORME Economia submergida LA OPINIÓN DE LOS EMPRESARIOS Ramon Inglés Las asociaciones empresariales coinciden en que el Subdelegado del Gobierno en Tarragona empleo sumergido es una lacra que hay que eliminar, a pero son críticos con el plan del gobierno. ‘Los trámites del plan están Antoni Belmonte, presidente CEPTA simplificados al máximo’ ‘Cuando las empresas solicitan servicios, sus necesidades son urgentes y no hay tiempoEl Subdelegado del Gobierno en para comprobaciones. El plan difícilmenteTarragona, Ramon Inglés, ha tendrá éxito porque las empresas que tienenefectuado en las últimas sema- trabajadores sin contrato son mayoritaria-nas una ronda de sesiones de o mente ilegales, y éstas no colaborarán, sinotrabajo en las sedes de las prin- que buscarán la manera de que no lascipales asociaciones empresa- detecten.’riales para explicar los aspec- itos de la nueva normativa.Inglés defiende que los trámi- Albert Abelló, presidente Cambra Comerç Tarragonates para adaptarse a ella sonmínimos, y avisa que más allá ‘Perjudica a los empresarios ya que les adju-del 31 de julio termina el perio- dica una responsabilidad que no les corres- .do de gracia con los infractores. ponde bajo la amenaza de sanciones. El empresario ya tiene suficientes problemas-¿En qué consiste el nuevo plan como para tener que hacer de policía. Lacontra el empleo sumergido? Establece un plazo del 6 de norma tiene afán recaudatorio y veremos simayo al 31 de julio para que los se aplica con el mismo celo en todo elempresarios que tengan una Estado.’relación laboral irregular conalgún trabajador puedan regu-larizarla dándolo de alta en la Isaac Sanromà, presidente Cambra Comerç Reusseguridad social. Si se hace eneste plazo, la situación está ‘No tiene que suponer una carga de obliga-amparada por este plan y no se ciones administrativas. Por eso pedimos a lasancionará. El empresario administración que tenga sensibilidad parapuede establecer un contrato simplificar y agilizar todos estos procesosindefinido o temporal, a jorna- para no dificultar la actividad de las empre-da completa o a tiempo par- sas en estos difíciles momentos, en que elcial, con un periodo mínimo empresario ya tiene muchos problemas parade 6 meses. Además, hay boni- aguantar su empresa a flote’.ficaciones según la modalidadde contratación.-¿Qué papel desempeñan las Marcel·lí Morera. presidente Cambra Comerç Vallsempresas en la aplicación delplan? Lo único que tienen que Inglés ha explicado a las empresas como se aplicará el plan. CEDIDA ‘Hace años que debería haberse tomadohacer es formalizar los contra- una medida así. Pero la lucha contra estetos con el anexo en el que menor aquí que en las provin- problema tendría que ir acompañada porqueda constancia que la con- cias limítrofes. otras medidas estratégicas que también sontratación se hace al amparo de ‘Está especialmente -El mismo cuerpo se queja que necesarias: bajar los costes de la Seguridad Social así como otras medidas estratégicaseste plan. Son los mismos trá- penalizado pagar a los actuales recursos humanos que den confianza a los empresarios paramites que se hacen ante un son insuficientes para llevar acontrato normal. un trabajador que término las inspecciones nece- que aumenten sus plantillas.’-Hay otro aspecto del plan que sarias...ha provocado muchas quejas ya cobra del paro’ Estoy de acuerdo. La inspec-entre los empresarios. Se les ción de trabajo tiene previsto José Luis Mora, presidente Cambra Comerç Tortosapide que cuando contratan un ampliarlos, y ya se ha venidoservicio a otra empresa com- combatir este fraude… haciendo últimamente. De ‘La economía sumergida es una competen-prueben que tenga regularizados Del mismo modo que hay todas maneras, la eficacia de cia desleal para las empresas legales. Pero sia sus trabajadores… normativas de riesgos laborales nuestros cuerpos en Tarragona hay tanta es porque no se han impulsado Es así. Pero ello supone un que les piden unas determina- es muy alta. las reformas que las empresas y los trabaja-trámite mínimo. Hay muchas das condiciones de seguridad, -A partir del 31 de julio, ¿toleran- dores necesitan. La obligación que recaeempresas que ya lo hacen. aquí se les pide que se asegu- cia cero con la ocupación sumer- sobre las empresas de comprobar que susConsiste únicamente en apre- ren que las empresas con las gida? socios tienen a sus trabajadores dados detar una tecla en el aplicativo de que se relacionan tengan en Si. Y se aplicará el nuevo alta es una carga que debería asumir lala tesorería de la Seguridad orden a sus trabajadores. marco sancionador con incre-Social en el que constan todos -Desde las empresas se pide mentos importantes en los administración.’los trabajadores dados de alta. también flexibilidad y trámites aspectos económicos y en las-Los empresarios dicen que no más ágiles. sanciones accesorias: pérdida Josep-Joaquim Sendra, PIMEC Tarragonaquieren hacer de policías para El operativo actual ya está de ayudas públicas, de la posi- simplificado al máximo. bilidad de firmar contratos con ‘Hay que modificar la normativa del subsi- -Según un estudio de GESTHA, la administración, etc. Está dio de desempleo para que quien se benefi-‘A partir del 1 de Tarragona es la provincia catala- especialmente penalizado que cie de estas ayudas no pueda rechazar ofer- na que tiene el índice más alto el trabajador irregular perciba tas de trabajo sistemáticamente y tenga laagosto habrá de economía sumergida. ¿A qué algún subsidio de desempleo. obligación de mejorar su formación. Las cree que es debido? Hay empresas que pagan suel- políticas públicas de empleo activas y pasi-tolerancia cero con No tengo conocimiento de dos precarios porque el traba- vas tienen que estar más vinculadas entre estos datos, pero me extraña. jador ya cobra del paro, y esto ellas.’los infractores’ La economía sumergida es es antisocial.
    • 04 2a quinzena - JUNY 2011 OPINIÓ Editorial En veu alta Un plan necesario en un mal momento Més enllà de les urnes... Es curioso que la esperada ofensiva del gobierno ser la de mejorar las alarmantes estadísticas del Hem acabat un nou cicle men els rumors que lescontra la economía sumergida llegue precisamen- paro haciendo aflorar parte de esta lacra. En todo electoral. Més enllà dels Eleccions Generals seran ate ahora, con la que está cayendo. Se trata de un caso, sea bienvenida la apuesta. Más vale tarde resultats, el més rellevant la tardor. Però seria un noufenómeno muy arraigado culturalmente en nues- que nunca. per al teixit econòmic de error, i greu. Els sectorstro país y que, aunque no hay estudios oficiales, las Otra cosa es que el plan conlleve resultados. Para les nostres comarques és econòmics volen JA liderat-estimaciones de las que se dispone demuestran empezar, los técnicos del Ministerio de Hacienda que el mapa institucional ge i determinació, que és elque no ha hecho más que crecer en los últimos ya han expresado sus dudas de que pueda ser lle- quedi un altre cop reconfi- que uns societat ha d’espe-años, indiferente a si el ciclo económico era de vado a término con los escasos recursos de los que gurat i que es tanqui defini- rar dels seus governants,crecimiento o de recesión. Aceptémoslo: la activi- disponen, una situación bien conocida por los tivament la situació de tran- especialment en aquestsdad económica "en B" o "en negro" está profun- infractores entre los que reina un arraigado senti- sició que es crea quan s’a- moments.damente enraizada en los hábitos económicos de miento de impunidad. Por otro lado, las empresas costen uns comicis. És Al nostre territori, ésnuestra sociedad como un recurso para las empre- consideran que no les corresponde a ellos el papel necessari que la classe polí- hora també de fer-hi movi-sas o los profesionales más frágiles. Y esto, por de someter a examen a sus socios para ver si lo tie- tica adopti, a tots els nivells, ments decidits. Més enllàomisión, lleva tolerándose muchos años. nen todo en regla, tal como les pide el Real les reformes necessàries per de reformes que es decidei- Decreto. Es difícil saber permetre que l’activitat xen en instàncies més altes, hasta que punto este posi- empresarial lideri la recu- l’oxigen ha de venir per La lucha contra el empleo sumergido debería acometerse cionamiento tiene que ver peració econòmica. lluitar sense fisures per una por la competencia desleal o los derechos de los trabajadores. con un corporativismo Moltes d’aquestes mesu- assignatura pendent del Y no por afán recaudatorio o las estadísticas del paro. mal entendido (proteger res són discutibles, des del territori: les infraestructu- al defraudador es precisa- món de la política i des del res. El tercer rail per a mer- Entonces, ¿por qué ahora precisamente, cuando mente lo contrario que corporativismo), pero las diàleg social, que ara caderies, com a aperitiu della precariedad y la fragilidad de unos y otros está asociaciones empresariales lo argumentan con una mateix no passa pel seu Corredor del Mediterrani, ien cotas máximas? Está claro que las actuales cir- queja evidente: su actividad ya está sometida a millor moment. Però segur l’autovia A-27 són les granscunstancias pueden disparar las tentaciones de muchas cargas burocráticas como para crear nue- que algunes no seran popu- demandes dels empresarisempresas y trabajadores de recurrir a esta fórmula vas figuras, precisamente ahora. lars, i, per això, els polítics per donar un nou impuls alpara soportar las embestidas de la crisis. Y, de Todas estas consideraciones nos hacen concluir no les consideren propícies dinamisme de les nostreshecho, la impresión es que la opción de precarie- que este plan era necesario, pero que los condi- quan tenen urnes a la vista. comarques. Un impuls endad compartida, es decir, la suma de un subsidio cionantes del momento pueden hacer que nau- Però si tot es regís per què els polítics del territoride desempleo precario y un trabajo en negro pre- frague o que, en algunos casos, aporte más pro- aquest criteri, mai no seria han d’oblidar-se de lescario, está cada vez más consolidada. La lucha con- blemas que soluciones. Al fin y al cabo, un empre- el moment d’adoptar deter- urnes.tra la economía sumergida debería estar funda- sario que quiera aflorar un puesto de trabajo minades decisions, ja quementada en la competencia desleal que supone sumergido puede desarrollar su propio plan de sempre s’acosta la properapara las empresas y en la protección a los derechos amnistía extendiéndole un contrato al trabajador revàlida electoral. Sensede los trabajadores. Pero el panorama actual invi- afectado sin declarar que hasta ese momento la anar més lluny, ara podrí-ta a pensar que el gobierno la acomete más bien situación era irregular. Así se ahorraría, de paso, em caure en un nou inter-para aumentar los ingresos públicos en un la confesión pública de que tiene una contabili- val de paràlisi si es confir-momento en el que las entradas de fondos agoni- dad "en B", cosa que más adelante puede traerlezan. Otra motivación oculta del gobierno podría problemas. ´ La dada 29,1% del PIB «en negro» Tarragona es la provincia de Catalunya con el mayor índice estimado de economía sumergida, llegando a superar el 29% de su PIB, según los datos de GESTHA. La cifra está muy por encima de las medias catalana y española: 22,3% y 23,3% respectivamente. Redacció i Disseny EDITA: www.indicadordeeconomia.com redaccio@indicadordeeconomia.com maquetacio@indicadordeeconomia.com Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30 NOTA Fundat per José Pedro Rueda Gallisà Comercial i Administració: D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de comercial@indicadordeeconomia.com desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que Editora: ROSA JUSTE PARRILLA Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30 Director General: FELIP GUSPI BORI les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades Director: DANI REVENGA Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona) i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio- Coordinació: RAQUEL PALOMARES nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús Redacció: ANNA POLO, XAVIER SOLÉ, NOEMÍ POLLS, ACN IMPRIMEIX: C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer Fotografia: XAVIER JURÍO INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000 Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30 Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec- Disseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZ ‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT. tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en Correcció: MÒNICA LÓPEZ LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL. aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.
    • 2011 JUNY - 2a quinzena 05 TEMPS D’OPORTUNITATS Casos d’èxitLlaberiaaposta pelsmercats del PERFILnord d’Àfrica Josep Lluís Llaberia, juntament amb el seu germà, Pere Llaberia, porta l’empresa familiar que té elsL’empresa ha decidit internacionalitzar-se seus orígens en unes primeres instal·lacions de reg els anys 1978-per tal d’aconseguir, en un termini de dos 1979, quan la família es dedicava a lagricultura i a la ramaderia.anys, un increment de vendes d’un 20% RAQUEL PALOMARES / MONTBRIÓ DEL CAMP L’empresa es va constituir l’any 1994 a Montbrió del Camp, havia empreses que fessin peces mença en un diàmetre 50-63, i També estan estudiant la possi- una empresa familiar amb dues activitats diferenciades. injectades, precisament perquè tenim peces de fins a diàmetre bilitat d’instal·lar-se a Barcelona, D’una banda, es troba Llaberia Plàstics, dedicada a la fabri- suposa molta inversió en motllos i 200. Només ens queden tres en un termini d’un any o any i cació i comercialització de peces de polietilè per a conduc- i maquinària, i és arriscat, però mides més grans, que comple- mig, ja que «el 50 per cent de la cions, subministres i instal·lacions de canonades. I, de l’al- - empreses com la nostra, familiars, mentem amb la gamma de mani- feina d’instal·lació i obra hidràuli- tra, Llaberia Obra hidràulica, dedicada a la gestió integral amb ganes de tirar endavant ho pulats», explica Llaberia. ca prové d’allà», diu Llaberia. La d’instal·lacions hidràuliques, per als sectors agrícoles, s vam fer». De fet, al principi, es feia tot seu central, situada a Montbrió industrials i també obra civil. El seu radi d’acció comercial és amb manipulat, fins i tot els dià- del Camp, compta amb 8.500 nacional (en un 75 per cent) i internacional i, a aquest últim, n El secret de l’èxit metres més petits «soldant els metres quadrats, dels quals 3.000 hi estan dedicant cada vegada més esforços. trossos de canonada per fer la pertanyen a la nau de producció; La diversificació figura, però suposava uns costos 3.500 a la botiga; i la resta, 2.000 En temps de crisi, les empreses gràcies a les seves noves certifica- de personal molt importants», metres quadrats, a oficines,que surten endavant són les que cions. Llaberia diu que «a Europa en l’àmbit de la explica Josep Lluís Llaberia. «A magatzem i sales de reunions.saben avançar-se als esdeveni- del Est , hi tenim clients i està fun- fabricació, amb una Espanya no hi havia peces injecta-ments. Josep Lluís Llaberia, di- cionant. El producte té qualitat i gamma de productes des, i les manipulades venien de El repterector general de Llaberia el preu del transport no incideix Noruega», afegeix. LogísticamentPlàstics, explica que «nosaltres ja gaire en el preu de la peça». A molt àmplia i de era complicat; per això vam deci- Consolidar lesfa més de dos anys que ens vam França, on el polietilè no està qualitat, així com la dir incorporar una màquina, i marques de qualitat imoure per tal d’internacionalit- gaire desenvolupat, perquè tre- més tard, amb la demanda, vanzar-nos». I amb el suport d’AC- ballen amb fossa dúctil, «volem innovació per al sector passar a ficar-ne més. els mercats exteriorsC1Ó, han mantingut contactes i incorporar-hi una persona, ja que del medi ambient i ara A Espanya, actualment, la factu- per incrementarhan participat en fires al nord pot ser un bon client», afegeix també de la salut ració amb tema de manipulats id’Àfrica, concretament a Algèria, Llaberia. grans diàmetres és alta, «per les vendesTunísia i el Marroc, tot i que «les obres de dessaladores que utilit-revoltes que hi ha hagut han atu- La força de la injecció Però tot s’ha de mirar a llarg zen canonades molt grans, per Quant a la innovació, l’empresarat el mercat una mica». «Engu- Una de les claus del Grup termini, assegura el director ge- submarins i per la química, un està intentant introduir unaany hauríem incrementat un 15 Llaberia és la diversificació, dins neral de l’empresa, perquè «el sector que, per sort, no deixa d’in- modalitat nova de soldadura, jun-per cent les vendes, però ara hau- de l’apartat de fabricació. L’a- consum a Espanya és molt petit i vertir-hi, i és molt important a tament amb una multinacionalrem d’esperar un any o dos més», partat que suposa més inversió i per amortitzar els motllos necessi- Tarragona», tal i com explica el Suïssa, que és la soldadura de plàs-assegura Llaberia. Però el més dificultat per a Llaberia Plàstics és tes mercat exterior i alhora fer director general de Llaberia tics tècnics. «Es tracta del plàsticimportant és que l’equip estigui la injecció (peces sense soldadu- una gamma molt àmplia». Plàstics. Són proveïdors de totes PVDF per a aplicacions farmacèu-implicat en la feina d’internacio- ra, de polietilè), però també és el L’activitat d’injecció suposa un les químiques de la zona, per la tiques, que resisteix qualsevolnalització perquè «no depèn que els diferencia de la com- 20-25 per cent de la facturació qual cosa han decidit instal·lar un tipus d’àcids i temperatura, fins anomés d’un departament, sinó de petència. Josep Lluís Llaberia total de l’empresa, i el 15 per cent centre d’immediatesa i de servei 140 graus, amb el qual no es notatots», afegeix. parla dels inicis; «a Espanya, quan d’aquesta activitat està orientat a al Polígon Francolí de Tarragona, on s’uneix una peça amb l’altra», nosaltres vam començar-hi, no hi l’estranger. «La peça base co- que obrirà a finals de juliol. explica Josep Lluís Llaberia. Anàlisi dels mercats Tenen la tecnologia i la gent for- Aquests mercats potencials, ex- mada per fer aquest tipus de sol-plica el director general de dadura sense rabades i està tenintLlaberia Plàstics, tenen necessitat FITXA TÈCNICA molt bona acceptació, i la idea ésde depuració i potabilització d’ai- que entrin en la medicina. Any de fundació:gües, però també de subministra-ment, que és el primari, per a l’a- 1994 Reclamacionsgricultura, obra civil i abastiment Treballadors: Josep Lluís Llaberia reconeixlocal. Argèlia i Tunísia, per la 85 que l’activitat productiva no ésinfluència italiana, «coneixen el Infraestructures: fàcil en aquest país, en granmercat del polietilè, ja està intro- Nau de 5.500 m2 i 3.000 m2 mesura per les traves administrati-duït i és més fàcil entrar-hi amb de nau de producció ves, i assegura que «les lleis gravenels nostres productes». les activitats productives i no les Facturació 2010: Pel que fa al Marroc, d’influèn- especulatives -que tants malde- 11 milions d’euroscia més italiana, «es basen més en caps els han donat- impossibilitenPVC i obra pública, amb fosses, i Inversió 2010: el nostre desenvolupament fu-estan interessats en el producte, 400.000 euros tur». I és que, a l’hora d’adquirirperò la logística, maquinària i Activitat: maquinària, explica Llaberia,coneixement del producte és Fabricació i comercialització «hem de pagar un impost deencara insuficient; és un mercat de peces de polietilè i gestió l’IAE de la suma de les potènciesmés a llarg termini», assegura integral d’obra hidràulica. d’aquesta maquinària, tot i queLlaberia. Però no obliden el mer- no l’estiguem utilitzant al cent percat europeu, més a curt termini, cent».
    • 6 2a quinzena - JUNY 2011 ACTUALITAT Empresa Reus, capital de l’emprenedoria FiraReus va acollir les IX Jornades d’Emprenedoria i els VIII Premis Reus a la Creació d’Empreses RAQUEL PALOMARES / REUS ressants com: «els directius de pri- taula rodona en la qual represen- mera es rodegen de gent de pri- tants de diferents empreses de laLa capital del Baix Camp ha cele- mera, i els directius de segona, es zona, de diferents sectors, expli-brat aquest mes les IX Jornades rodegen de gent de tercera, per caven les seves experiènciesd’Emprenedoria amb la voluntat semblar de primera», perquè és envers aquest tema.de promoure l’esperit emprene- més fàcil dirigir mediocres. I va Els participants de la taulador i entreveure un futur per a les classificar els treballadors en dife- rodona d’internacionalitzacióempreses, en què les oportuni- rents grups i percentatges. En van ser: Josep M. Boncompte,tats siguin el punt de partida. qualsevol organització, explica, hi Ceo d’Orexport (alimentació);Empresaris d’èxit van compartir ha un 18 per cent de «motiva- Gerard Casas, director general deexperiències amb l’auditori, i tors» (que s’han de cuidar); un Síndar (fusta); Margarida Colet,nous emprenedors van agafar el e 60 per cent de «vegetators» (que directora del departament d’ex-relleu de la mà dels Premis Reus s’han de motivar); un 22 per portació de Llaberia Plàsticsa la Creació d’Empreses. cent d’«amargators» (que s’han (plàstics); i Albert Collado, advo- d’aïllar) i dins d’aquests, un 6 per cat soci de Garrigues (assessoria El passat 9 de juny, a la Fira- cent de «saboteators». jurídica i tributària).Reus, va tenir-hi lloc una nova Diferents àmbits, però unedició de les Jornades d’Empre- mateix objectiu: créixer i tenir La conferència de Marcos Uriarte, durant les IX Jornades XAVI JURÍOnedoria a Reus. Unes jornades Kirubs, guanyadora noves oportunitats de negoci. d’Emprenedoria a la FiraReus.que organitzen conjuntament L’acte va comptar també ambl’Ajuntament de Reus, la Uni- dels VIII Premis la presència d’Antonio Garri- té al capdavant quatre joves El concurs estava obert aversitat Rovira i Virgili, la Cambra Reus a la Creació gues, de la firma d’advocats i emprenedors disposats a revolu- emprenedors de les comarquesde Comerç de Reus, Secot, Reus assessors tributaris Garrigues, de cionar el món de les aplicacions de Tarragona que haguessin ini-Capital de Negocis SCR i d’Empreses la Península ibèrica, que va parlar per a qualsevol sector: turisme, ciat una activitat empresarial oRedessa. de «Noves realitats i noves opor- serveis i, fins i tot, salut, amb professional durant 2010 i tin- La jornada va obrir amb un D’altra banda, el president del tunitats» en un escenari difícil il·lusió, qualitat del servei i creati- guessin un projecte de creacióconferenciant de luxe, Marcos Grup Pharos va parlar de les com l’actual. vitat. d’empresa per iniciar el 2011. EsUrarte, president del Grup «patologies organitzatives», tan La societat Ànims ha estat guar- van inscriure un total de 55 per-Pharos, que, amb unes qualitats importants de diagnosticar a El futur passa per la donada amb el segon premi, una sones per optar als premis, de lesde gran orador i una presentació temps, abans d’una «autòpsia», innovació i la tecnologia innovadora botiga en què els quals 29 eren de Reus.del més entretinguda, va fer gau- que és, evidentment, el diagnòs- Durant les IX Jornades d’Em- malalts oncològics poden trobar I no és per a menys, ja que elsdir el públic parlant de «Cignes tic perfecte, assegura. També va presaris de Reus es van lliurar els tots els productes que necessiten guanyadors del primer preminegres, efecte Llucifer i oceans parlar de la necessitat d’innovar i guardons dels VIII Premis Reus a al llarg del seu tractament. I el ter- han rebut 5.000 euros; el segonblaus», o el que és el mateix, va enfrontar-se als problemes, d’a- la Creació d’Empreses. L’em- cer premi ha sigut per a Zip premi ha obtingut 2.000 euros; iparlar de reptes i oportunitats, daptar-se i de «ser únics», crear presa guanyadora va ser la reu- Online Services, que, a través de el tercer, 1.000 euros. A més apartint d’«En quin món vivim?». mercats, ara que el paradigma ha senca Kirubs, ubicada a Tec- la seva web, ofereix a turistes, més, se’ls ha ofert la possibilitatUrarte va convidar els directius canviat. noredessa i dedicada al desenvo- hotels, agències de viatges i a d’ubicar-se en un viver d’empre-de la sala a conèixer el seu nego- I ara que està en boca de tots el lupament d’aplicacions per a empreses en general, la possibili- ses: a Tecnoredessa, a Con-ci, però no des del seu despatx, i tema de la internacionalització Iphone, Ipad, Android i tat de reservar serveis de trans- cactiva de Montblanc o de la Ri-va parlar de la importància dels com a possible sortida davant la Blackberry, així com per a xarxes port de molt bona qualitat (taxis, bera a Flix, amb una bonificaciódetalls a l’hora de gestionar. I va crisi del mercat nacional, la jor- socials com Facebook. Una minibusos, autobusos, etc.) a uns del 50 per cent del preu del llo-argumentar algunes frases inte- nada també va comptar amb una empresa de 15 treballadors, que preus competitius. guer durant el primer any.Els Premis Gaudí-Gresol tornen a reconèixer l’excel·lència REDACCIÓ / REUS Gastronomia; Pilar de Borbón, La gala de lliurament dels en Esport; Bigas Luna, en Arts premis va tornar a ser presen- La cinquena edició dels Escèniques; Mònica Terribas, tada per Núria Solé, periodistaPremis Gaudí-Gresol van tor- en Televisió; Anton Giró, en tarragonina de Televisió denar a repartir les estatuetes Educació; Eudald Carbonell, Catalunya, que va treballar enamb el bust de l’universal en Ciència; i Banesto, en Acció l’àmbit informatiu reusenc enarquitecte reusenc a destaca- Social. els seus inicis professionals.des personalitats del món de Més de 500 personalitats del’empresa, la cultura, el conei- tots els sectors de la societatxement i els mitjans de comu- Més de 500 persones civil de la capital del Baixnicació, entre d’altres. Camp es van aplegar a Foto de família dels premiats als Gaudí-Gresol 2011. XAVI JURÍO Els 10 premiats d’aquesta van assistir a l’acte l’Auditori del Tecnoparc, onedició 2011 dels Premis Gaudí- els Premis Gaudí-Gresol es van recordant els orígens d’aquesta a virtual alcalde en un acteGresol van ser: Antonio de lliurament lliurar per primer cop. iniciativa de la Fundació social de gran participació.Garrigues Walker, en Van ser els últims presidits Gresol i el seu procés de con- Pellicer va acaparar gran partHumanitats; Benedetta Taglia- dels premis al per l’alcalde de Reus dels solidació. També hi era el seu de protagonisme, així com labue, en Arquitectura; José darrers 12 anys, Lluís Miquel substitut al capdavant de que ja és la seva sòcia deManuel Lara, en Lideratge Tecnoparc de Reus Pérez, que encara com a batlle l’Ajuntament de Reus, Carles govern, la líder del PP de ReusEmpresarial; Rafael Ansón, en en funcions es va acomiadar Pellicer, que es va estrenar com Alícia Alegret.
    • 2011 JUNY - 2a quinzena 07 ACTUALITAT Jove Cambra Internacional La Conferència Europea deixa 2 milions d’euros Supera les expectatives amb 2.200 delegats de 70 països ANNA POLO / TARRAGONA assolir una xarxa en aquests pants gaudissin de descomptes moments de més de 40.000 en més de 80 comerços. Per alDos milions deuros han deixat a membres. Les Conferències sotsdirector de la conferènciaTarragona, i a la seva àrea din- anuals són la trobada de les europea, Gerard Monguió,fluència, els quatre dies de cele- e joves cambres de tot Europa lobjectiu de les jornades erabració de la Conferència Europea que es reuneixen per formar-se fer una «conferència ciutadanade la Jove Cambra Internacional, i escollir els projectes de futur per donar a conèixerun acte anual i itinerant que, des de la Jove Cambra. Tarragona a lexterior i tambéde 1971, quan va tenir lloc a A Tarragona, el programa de tota Catalunya». En aquest sen-Barcelona, no se celebrava a la Conferència Europea ha tit, shan organitzat 16 toursCatalunya. La Conferència es va estat format per 200 activitats, turístics per donar a conèixercelebrar al Palau de Congressos de r amb 48 cursos, la majoria en diferents indrets de la ciutat iTarragona de l’1 al 4 de juny i va anglès, i 16 visites turístiques del territori català. Al Palau detenir una participació de 2.200 pel nostre territori, com la ruta Congressos també hi va haver El Palau de Congressos va acollir la Conferència Europea. XAVI JURÍOjoves emprenedors de 70 naciona- e del Cister, visites a cellers del lloc per organitzar-hi una firalitats diferents. Priorat, al modernisme de zar a Catalunya la Conferència general de Microsoft MIC Reus, a la mateixa Tarragona, daquest any, portant ponents Productivity, va impartir la La Jove Cambra és una asso- entre altres. Les 2.200 persones ‘Els més de 2.000 estrangers de primera línia i ponència «El nou món del tre-ciació no governamental en que van visitar Tarragona es conferenciants nostres per tal ball: Els desafiaments de treba-què joves, de 18 a 40 anys, de van allotjar a la ciutat i a diver- assistents van poder de promocionar-los a fora». La lladors de la informació en untot el món aprenen a assumir sos hotels de la Pineda, un gaudir de 16 tours Conferència es va estructurar món mòbil»; Xavier Espurz,responsabilitats, desenvolupar moviment de gent que va supo- en tres dies, cadascun «dedicat cap corporatiu de la Bancahabilitats directives, compro- sar uns ingressos importants turístics diferents a un dels eixos que el jove dEmpreses de làrea dEspanyamís social i esperit emprene- per a la zona. Amb aquesta pre- emprenedor ha de conèixer i del Deutsche Bank, va donardor mitjançant el desenvolupa- visió, lorganització ja havia sig- pel nostre territori’ poder treballar: el vessant una visió global dels mercats iment de projectes per a la nat un conveni amb empresarial i econòmic, el ves- de leconomia mundial; Joancomunitat, ciutat o societat. lAssociació dHostaleria de amb diversos estands que van sant sociopolític, i el vessant Jubert, consultor de negocis, vaLassociació fomenta les rela- Tarragona per facilitar amb acollir activitats de tast de vins, cultural i de valors», explica explicar la innovació com unacions arreu del món, sinter- tiquets els dinars dels delegats degustacions dolis i presenta- Plassa. actitud de vida; el vicepresi-canvien idees de negoci i es en qualsevol dels 55 establi- cions de productes locals amb El primer dia de la dent del Futbol Club Barce-realitzen transaccions comer- ments de la ciutat i també es va tast. Conferència es va dedicar als lona, Jordi Cardoner, fou con-cials amb membres daltres signar un acord amb Per Josep Plassa, director de negocis i lemprenedoria amb vidat a realitzar la conferènciaJoves Cambres del país i del lAssociació de Comerciants de la Conferència Europea ha diferents ponents de casa nos- «Futbol Club Barcelona (FCB),món, cosa que els ha permès Tarragona perquè els partici- estat «un orgull poder organit- tra. Albert Esplugas, director més que un club» i, finalment, Amadeu Roig, director dIndumix i Millor Jove ‘Repensar-nos el dia a dia de la nostra empresa Emprenedor Creatiu del Món de lany 2006, va explicar com i la innovació com una actitud’ preparar-se per ser un líder. La sociopolítica es va tractar Joan Jubert, empresari i directiu no saben escoltar el client», un duran el segon dia de la con- amb vint anys dexperiència, és ara gran error per Jubert. També cal ferència i va comptar amb la consultor per ajudar els empresa- saber comunicar, vendre, transme- presència de Cecilia Attard- ris, a «repensar la seva empresa» tre il·lusió a lequip... Pirotta, secretària general com resa el seu eslògan, per tal de Un altre element clau per aquest adjunta de la Unió per la posar en valor els seus punts forts consultor és la conciliació laboral i Mediterrània; Pau Garcia-Milà, i qüestionar les claus del seu sec- personal que no ha de ser «la tra- fundador dEyeOs; T.K. tor per trobar línies de treball inno- dicional del treball i feina, sinó que Chalapathy, director de vadores amb lobjectiu de créixer i ha de ser una conciliació de vida, Recursos Humans i Desenvo- millorar els resultats, aportant a la cal integrar-ho tot, no shi val a dir lupament de la Fundació vegada lexperiència i la visió dun vuit hores aquí, tres allà... el repte Vicente Ferrer i Jean Claude director general compromès real- de tots és viure la vida i, per tant, Rodríguez-Ferrara, director de ment amb el projecte. Jubert va ser cadascú ha de tenir el seu pla Comunity Development ponent de la Conferència Europea estratègic per veure com i de quina (ACAF) i Millor Jove Empre- amb «Innovate is an attitude» per manera vol viure i gaudir-la tan des nedor Creatiu del Món de lany tal de potenciar el moment actual joan Jubert,consultor des de www.repensarlatevaempresa.com XAVI JURÍO del vessant professional com el 2007. pel qual passen moltes empreses. personal». La darrera jornada es va Encara que sembli mentida, per de lempresa, «que moltes vega- lideratges... Si es fa en el dia a dia, Finalment, cal també eliminar els dedicar a la cultura i als valors, Jubert, ara és el moment de les des decideix la compra abans de sempre anirà bé». Hem de deixar lladres de temps: el telèfon, les amb el president de la oportunitats: »nosaltres no podem fer-ho només per la percepció que de buscar culpables fora «pensem reunions, no saber dir que no... Fundació per la Cultura de la canviar leficiència del govern, ni li transmet; per tant cal generar que és laltre el culpable, ja sigui el «Cal ser més eficients i compactar Pau i exdirector de la UNES- canviarem els valors del PIB, però percepcions dexcel·lència i liderat- govern, els bancs, el mercat, el en el temps les diferents tasques, CO, Federico Mayor Zaragoza; sí que podem canviar moltes coses ge», explica. client...i això és mentida; tot ha de no es poden contestar els correus el fundador del Teaming, Jil de la nostra empresa i millorar-les» Jubert advoca per repensar-se con- començar per un mateix i, partir electrònics a mesura que es van van Eyle i Susan Moody, direc- va destacar. Per aquest consultor, tínuament lempresa i els seus daquí, es podrà començar a can- rebent i si les trucades em roben tora de Comunicacions de els punts febles de les nostres valors: «és important repensar-se viar» remarca el consultor. massa temps, també les trasllada- Worldreader.org. La Confe- pimes són el baix nivell de formació el negoci quan no sestà malament Cal instaurar el màrqueting a lem- ré a un altre espai del dia... Cal fer rència es va tancar el dissabte a en alguns sectors i el nivell tan perquè, si no, ja és molt difícil dar- presa, «fer coses per al client i, un canvi dhàbits molt diferent per la nit amb un acte de cloenda pobre didiomes que tenim. reglar. Repensar és tenir sempre habitualment, és el que menys es aconseguir que, en menys temps, multitudinari que va tenir lloc Per Jubert, és important veure i lactitud de canvi, de mirar el món, fa a les empreses, ja que moltes puguem fer més...», sentencia l’ex- a la Plaça de braus de canviar la percepció que té el client de saber escoltar, daplicar els són especialistes a produir, però directiu i consultor Joan Jubert. Tarragona.
    • 08 2a quinzena - JUNY 2011 ACTUALITAT AqüiculturaComerç denguany. La Secretaria Ramon Puig General del Mar del MinisteriUnió dels Vicepresident de la Federació Nacional Espanyola de Pesca de Medi Ambient, Rural i Marí va informar en un comunicatajuntaments que donava per finalitzada la campanya de pesca de tonyinaper impulsar ‘El preu del gasoil és el vermella per la flota de tanca- ment del Mediterrani, després de consumir la totalitat de lael comerç de principal problema de la pesca’ seva quota. Després del tancament de la campanya de tonyina roja, elsproximitat NOEMÍ POLLS / LES CASES vaixells de tancament només po- dran dur a terme operacions de D’ALCANAR REDACCIÓ / TARRAGONA desembarcament, transferència Aquest mes de juliol i agost, els i «engabiament» corresponents Els ajuntaments de Cambrils i dos últims ports de Catalunya, a la pesca afectada amb anterio-Tarragona s’han unit als de Sant Carles de la Ràpita i el de ritat a aquesta data. Segons allòBarcelona, Besalú, el Vendrell les Cases dAlcanar, juntament e acordat en l’àmbit internacio-Lleida, Roses, Solsona, amb pro- amb els de Castelló, comencen nal, la Unió Europea comptagrames de regeneració integral la veda. Durant els mesos de enguany amb una quota dede barris en marxa, per impulsar maig i juny començaran els de 5.756 tones --la meitat de lesla primera iniciativa conjunta a Tarragona. Ramon Puig, vice- quals són per les arts de tanca-favor del comerç de proximitat president de la Federació nacio- ment-- a repartir entre les flotesen els seus nuclis antics. nal espanyola de pesca, és, a s dEspanya, França, Itàlia, Gràcia, L’any 2007 es va constituir la més, des de fa ja 12 anys pes- Portugal, Malta i Xipre. EspanyaXarxa Barris amb Projectes, una cador de les Cases dAlcanar. té drets per a 2.411 tones, aixòplataforma amb tots els munici- Segons Puig, «després de 3 és un cinc per cent menys quepis que tenien en marxa progra- anys dins la Federació, els pro- n lany anterior. La temporada vames de regeneració integral, blemes de la pesca segueixen arrencar el passat 15 de maig ibeneficiaris dels ajuts de la Llei sent els mateixos». s’ha clausurat aquest 15 de juny.de barris i amb l’objectiu de Els vaixells de pesca de tonyi-compartir experiències. En la Aquests problemes són lele- na roja del Grup Balfegó hanxarxa, s’hi han integrat 470 pro- vat preu del gasoil, l’estricta nor- tornat a port després dhaverfessionals de municipis de convo- mativa a la Unió Europea i la completat la seva quota de pes-catòries posteriors. competència dels països de fora ca en «un temps rècord», cosa la Unió amb una legislació molt que la companyia, amb seu a Nova campanya més permissiva. «Aquestes són lAmetlla de Mar considera «un D’aquesta xarxa es van impul- les seves grans preocupacions i clar indici de la recuperació desar una sèrie de subxarxes que impediments perquè el sector l’espècie». Els quatre vaixells deagrupen característiques comu- avanci», explica Puig. Ramon Puig explica que l’esforç pesquer s’ha reduït un 50%. CEDIDA pesca que operen pel Grupnes. La primera que es va crear va Laltra cara de la moneda és Balfegó (La Frau Dos, Tío Gelser la de nuclis antics que acaba lèxit amb què sha tancat la Espanya es troba entre els fraries arriben a més de 300 per- II, Leonardo Brull II i Gepus)d’iniciar la campanya «Barris campanya de pesca de la tonyi- cinc països de la Unió Europea sones que es sumaran a les ses- han completat la quota de pescaantics, molt per descobrir, molt na roja, de la qual a lAmetlla hi juntament amb França, Itàlia, sions plenàries per debatre el de tonyina roja que tenien assig-per oferir», la primera iniciativa ha quatre de les sis llicències i Portugal i Grècia, amb major futur de la pesca de baixura. Un nada per a aquest any i hanimpulsada pels municipis que en que sha tancat aquest 15 de litoral de costa disponible i futur que passa per lelecció dels comunicat al Ministeri de Mediformen part, amb lideratge de juny, després de consumir la major nombre de recursos nous representants «amb ganes Ambient i Medi Rural Marí quel’Ajuntament del Vendrell. totalitat de la seva quota abans dedicats a la indústria pesquera, de lluitar per les mateixes di- han finalitzat la seva activitat La campanya, amb la col·labo- dhora. fins fa poc. Però, amb lactual ficultats», segons explica lactual pesquera voluntàriament.ració de les associacions de crisi, el sector també ha vist reta- vicepresident de la federació.comerciants de cadascun dels llades les ajudes per part del L’estricta normativa Futur per a la tonyinamunicipis participants, consisteix Ministeri. De fet, des de 2004, Tot i la complicadaen el sorteig de bosses de la com- sha reduït en un 15,4 per cent Però davant la difícil situaciópra amb rodes que duran el lema de la Unió Europea i la capacitat de pesca de la flota que viu el sector de la pesca, situació, s’augurade l’acció. Els compradors espanyola i, des de 2008, la Ramon Puig es mostra satisfetrebran números per participar la competència de renda de la pesca ha disminuït del sorprenent èxit de la pesca un bon futur peren el sorteig de la bossa segons el un 25 per cent. de la tonyina roja i el bon futursistema triat per cada municipi, fora de la Unió, les Tot i que els preus del mateix que saugura en aquest tipus de la tonyina rojabé siguin rasca-rasca o lliurament altres preocupacions peix, segons Puig, no shan vist pesca. Una captura que, ade butlletes. Els ciutadans rebran gaire afectats, ni tampoc la lAmetlla de Mar, centra laparticipacions pel sorteig per quantitat de captures, sí que el major part de llicències. El prin- «Labundància de tonyina hacada compra que realitzin entre La Federació Nacional de preu del gasoil, principal fre cipal motiu daquest èxit de permès pescar la quota en tanel 15 de juny i el 15 de juliol. En Confraries de Pescadors agrupa econòmic del sector, continua campanya és la crisi per lacci- sols 19 dies, dels 30 disponibles,total es repartiran 1.565 bosses als 225 Confraries de Pescadors sent molt elevat. «Si el 2003 es dent nuclear a Japó, ja que tot i que la flota ha hagut devuits municipis participants: el que representen aproximada- pagaven 20 cèntims de gasoil aquest país és un dels principals romandre amarrada al port iVendrell, Cambrils, Tarragona, ment 13.000 embarcacions, actualment sha gairebé tripli- proveïdors de tonyina i alhora sense treballar vuit dies pel malBarcelona (el barri de la principalment dedicades a la cat», assegura el vicepresident consumidor. Ara shan obert les temps amb què sha desenvolu-Barceloneta), Besalú, Lleida, pesca de baixura. Els afiliats de que, a més, recalca que, a una portes de l’exportació a països pat la campanya», ha informatRoses i Solsona. A la campanya hi les Confraries són petits arma- confraria com la de les Cases ja com Espanya, en no poder-se el mateix Grup Balfegó. A més aparticipen 694 establiments de dors i pescadors, així com maris- han plegat dues embarcacions comercialitzar la tonyina de li- més, es dóna la circumstànciatota Catalunya. cadors, que representen una més. lla. que lesforç pesquer sha reduït La dinamització del comerç de xifra superior als 45.000. Les Per continuar plantant cara a A lAmetlla de Mar es concen- un 50 per cent, ja que «nomésproximitat és una de les prioritats Confraries de Pescadors i la Fe- tots els problemes que es plante- tren les quatre llicències per cinc vaixells (quatre dells dede tots els nuclis antics, per això deració Nacional estan recone- gen al sector, aquest proper mes pescar aquest tipus de peix, de lAmetlla del Mar) han aconse-s’ha creat aquesta campanya que gudes per la Llei de Pesca de febrer se celebrarà la XIX les sis que hi ha a tot Catalunya. guit capturar enguany, enté com a objectiu ajudar que els Marítima de lEstat com les Or- Assemblea Nacional de Això fa que el sud sigui un punt menys temps, en la mateixanuclis antics recuperin la centra- ganitzacions amb més implanta- Confraries de Pescadors que important de subministrament zona -el calador balear- unalitat comercial que sempre han ció al litoral espanyol, per la reunirà prop de 250 patrons i daquest peix, tant valorat al quantitat de tonyina similar a latingut i tornin a ser un referent seva tradició i importància vicepatrons amb dret a vot, que, Japó. De fet, aquest 15 de juny es que van pescar 11 vaixells lade la vida social dels municipis. actual. sumats als secretaris de les con- dóna per tancada la campanya temporada 2011».
    • 2011 JUNY - 2a quinzena 09 ACTUALITAT Mobiliari El sector del moble fafront comú davant la crisi La facturació baixa més dun 50 per cent els últims 3 anys NOEMÍ POLLS / LA SÉNIA Comerciants del Moble de la Sénia, i a la qual també estanEn deu anys (2000-2010), el sec- La situació del sector adherides la Confederaciótor del moble de Catalunya ha Catalana de la Fusta i lavist com el nombre dempreses és comparable a la Federació Catalana deshan reduït pràcticament a la Comerciants de Mobles.meitat. De fet, el sector compara crisi del tèxtil de Aquesta plataforma ha impul-la situació que viu amb la que va sat una taula de treball «on hipatir el tèxtil quinze anys enrere fa 15 anys hagi representats tots els sec-en altres zones de Catalunya. tors que considerem queAixí, de les 2.500 empreses que poden aportar alguna cosa»,es comptabilitzaven a Catalunya i acumular pèrdues i a perdre explicava el director dellany 2000, es passa a unes llocs de treball a partir del Cenfim, Joaquim Solada, que1.400 lany 2010. 2008. En el cas del Montsià, apuntava que el que cal ara és lany 2008 es van presentar set «fomentar de debò a mitjà ter- Segons dades facilitades pel EROs a empreses del sector mini el consum del moble».director del Cenfim, Joaquim amb 270 treballadors afectats; El sector compara la situacióSolana, la crisi del sector es fa lany 2009 van passar a ser que viu ara el moble amb lamés evident si veiem com la quinze expedients amb 200 que va patir el tèxtil quinzefacturació de les empreses treballadors afectats; i lany La Plataforma del Moble agrupa a les empreses per fer front comù. X.J.també ha davallat entre un 50 i 2010, vint amb 550 treballa-un 60 per cent en els darrers dors afectats. A més, en els pri- En els darrers tres ràpid», precisava el president tres anys i, a molts, això els hatres anys, passant dels 1.700 mers quatre mesos del 2011, ja del Cems, Juan José Royo. costat molt de pair perquè hamilions d’euros del 2000, i dels hi ha sis expedients amb més anys s’han perdut Xifres pesimistes estat molt ràpid», ha afegit.2.000 milions del 2007, als dun centenar de treballadors Per primer cop, doncs, lamenys de 1.000 milions d’eu- afectats. 800 llocs de treball Només pel que fa als llocs de greu davallada de la produccióros del 2010. «Això és molt Amb la intenció de promou- treball directes del sector de la i venda de mobiliari per a laimportant si tenim en compte re la competitivitat del sector fabricació, en els darrers tres llar a Catalunya té xifres con-que la concentració dempre- de fabricació i distribució del anys enrere en altres zones de anys, se nhan perdut 800, la tundents i documentades. Lases del moble es produeix en moble i potenciar la posada en Catalunya, sobretot pel que fa qual cosa suposa que s’han Plataforma del Moble s’hapunts molt concrets del país, marxa dactivitats en benefici al tancament dempreses i la quedat amb tan sols 900 treba- creat justament per fer frontcom és el cas de la Sénia, i per de les empreses sha constituït destrucció de llocs de treball. lladors. Segons ha explicat comú davant la nova situació.tant, lafectació és molt pitjor», la Plataforma del Moble, fun- Els fabricants de moble de la Juan José Royo, de 87 empre- Una de les mesures per afron-ha afegit. dada pel Col·lectiu Sénia destaquen que, en tres ses associades, sha passat a les tar la situació a la Sènia, on s’a- És des de lany 2009 que les dEmpresaris del Moble de la anys, han perdut 800 llocs de 53 actuals. «Les comandes han grupen les empreses del sec-empreses del moble passen a Sénia i la Federació de treball i que «tot ha sigut molt baixat en un 60 per cent en tor, és obrir els diumenges. a Ramon Tremosa, diputat al Una jornada de Pimec avalua Parlament Europeu, que va aproximar els assistents al pro- cés de presa de decisió sobre els beneficis del corredor del Mediterrani aquesta infraestructura. Segons Tremosa aquest procés està a la recta final i en els propers D.R. / REDACCIÓ mesos es pendrà una decisió sobre quines són les xarxes El 7è Fòrum dEmpresaris ferroviàries prioritàries aPimec Baix Camp es va dedicar Europa, però lopinió dels sec-enguany a un tema vital pel tors econòmics és molt favora-futur econòmic del Camp de ble a que saposti pel corredorTarragona: la construcció de del mediterrani en detrimentleix ferroviari del Mediterrani. del trans-pirenaic que tambéLa Fira de Reus va ser escenari defensa lestat espanyol.duna jornada en la que van La jornada va comptar tambéparticipar una cinquantena amb un col·loqui sobre elsdempresaris en la que es van beneficis locals que deixariaexplicar els beneficis que leix del Mediterrani amb parti-aquesta gran infraestructura cipació del president de lAu-provocaria en el dinamisme toritat Portuària de Tarragona,econòmic de les nostres comar- Josep Andreu, el president deques. Pimec Baix Camp, Jaume El primer ponent va ser Joan Taulats, i Agustí Segarra, direc-Amorós, Secretari General de Una taula rodona ha plantejat les dinàmiques locals que generaria l’Eix Mediterrani. XAVI JURÍO tor del Pla Estratègic del CampFerrmed, un organisme creat de Tarragona.pels sectors empresarials de dEuropa. Amorós va assegurar tirien en la porta dEuropa per parar, tot i que triguen més en El tancament va anar a càrreclarc mediterrani occidental que si finalment Espanya i la a les mercaderies que venen arribar, als ports del nord de Ricard Font, director gene-per defensar aquest corredor Unió Europea aposten per con- dÀsia. Actualment, la manca dEuropa, que estan molt més ral de Transports i Mobilitat deferroviari de mercaderies que truir aquesta infraestructura, dun transport ferroviari consis- ben connectats. la Generalitat, que va garantirintensificaria les relacions ports com el de Barcelona, tent a la nostra zona fa que Després de la intervenció de el suport del govern català alcomercials amb el centre Tarragona i València es conver- aquestes mercaderies vagin a Joan Amorós va ser el torn per corredor del Mediterrani.
    • 10 2a quinzena - JUNY 2011 ACTUALITAT Laboral La taxa d’atur se situa al voltant del 20% Segons l’informe de conjuntura del primer trimestre 2011 XAVI SOLÉ / REUS sar un mesos en stand by». La gràcies al 0,7 per cent d’aug- primera valoració que es pot ment d’ocupació. L’agricul-La taxa d’atur està ja pràctica- fer de l’estudi és que l’activitat tura i la indústria redueixen l’a-ment al 20 per cent. La situació econòmica de la zona conti- tur, una bona temporada turís-més crítica és la que pateixen els s nua plana, sense recuperar tica i l’auge de les exportacionsjoves que busquen la seva pri- ocupació. No augmenta la fa preveure que es pugui parlarmera feina: aquest col·lectiu demanda interior; l’únic ele- en positiu passat l’estiu».representa el 47,04 per cent del ment que ha tingut un dina- Respecte de l’exercici ante-nombre d’aturats. Aquestes r misme significatiu en els rior i mirant les dades perdades es desprenen de l’informe darrers mesos ha estat l’expor- sexes, la pèrdua d’ocupació«La localització: un actiu que es tació. s’ha donat essencialment en elsdefensa (o es perd) dia a dia», Des del primer trimestre de homes des de principi de 2009realitzat pel Grup de Recerca 2008 fins ara s’han perdut prop conseqüència del descens de lad’Indústria i Territori (Grit) de la de 50.000 llocs de treball a la construcció però, el darrer any,Universitat Rovira i Virgili sobre el zona i d’un augment de l’ocu- incrementa l’ocupació masculi-primer trimestre del 2011. pació fins al 2008 s’ha passat a na motivada per l’augment en Agustí Segarra amb els representants de les quatre cambres. XAVI JURÍO unes fortes caigudes intera- els sectors de la indústria i agri- S’ha presentat l’informe de nuals, encara que la disminució cultura. Contràriament, el 20 per cent: és a dir que una de excloses. Es tracta d’un col·lec-conjuntura corresponent al pri- s’ha estabilitzat el darrer any nombre de dones ocupades, cada cinc persones que hi ha al tiu que representa el 47,04 permer trimestre de 2011. L’in- per una creació neta d’ocupa- que augmentava en el darrer mercat de treball no troben cent del total d’aturats i, enforme porta per nom «La loca- ció d’una mica més de 2.000 exercici, disminueix per culpa feina. paraules d’Agustí Segarra, «lalització: un actiu que es defensa persones cosa que es pot tra- de la pèrdua en el sector ser- Una valoració sectorial ens situació crítica del mercat labo-(o es perd) dia a dia» i ha estat duir en una significació relativa veis. mostra que la taxa més alta es ral són els joves que busquenelaborat pel Grup de Recerca del 0,7 per cent. El principal dóna a la construcció, on arriba feina per primer cop».d’Indústria i Territori (Grit) de motiu de la pèrdua d’ocupació al 27,88 per cent, seguida pel Segons el responsable de l’es-la Universitat Rovira i Virgili dels darrers anys és el descens ‘La situació crítica sector serveis on és d’un 10,13 tudi, «el model logístic actualamb la col·laboració de les de la construcció que represen- del mercat laboral per cent. Són més moderades és obsolet i s’ha de reivindicarCambres de Comerç de Reus, ta més del 65 per cent de la cai- en el sector industrial, on se el pes del Camp de Tarragona iTarragona, Valls i Tortosa i sota guda des de 2008, seguida de la són els joves que situa al 7,36, i a l’agricultura on les Terres de l’Ebre». A més,la responsabilitat tècnica d’A- indústria i els serveis. Tot i així, és al 8,04 per cent. Si excloem Segarra afegeix que «aquest ésgustí Segarra. s’ha de destacar que en el pri- busquen feina per de la taxa d’atur els aturats de un territori privilegiat ja que es Isaac Sanromà, president de mer trimestre d’enguany ha llarga durada o que busquen troba situat entre el Corredorla Cambra de Comerç de Reus, augmentat l’ocupació a causa primer cop’ una primera ocupació, la xifra de l’Ebre i l’arc de la Medi-ha manifestat la preocupació de l’increment de la indústria i se situaria en el 10,58 per cent, terrània, hem de fer valdre lesde les Cambres per la situació de l’agricultura. La taxa d’atur ha continuat és a dir, més de nou punts d’a- nostres dues banderes, que sónde l’economia i la necessitat Com assenyala Agustí augmentant aquest primer tri- questa taxa global corresponen la seva comunicació i situació id’avançar la convocatòria d’e- Segarra, responsable tècnic de mestre de l’any en variació inte- a persones que volen entrar en la qualitat de vida, per tal deleccions ja que «no podem pas- l’estudi, «Podem ser optimistes ranual i se situa al voltant del el mercat de treball i en són capgirar la situació». La 3a Reus Viu el Vi estrena la ‘Non Stop Shopping’ REDACCIÓ / REUS territorial de la Cambra de tat de l’edició 2011 és la inicia- Comerç de Reus està situada a tiva Non Stop Shopping, que Del 17 al 19 de juny se cele- la Plaça de la Llibertat i per- suposa l’obertura de quarantabra una nova edició, la tercera, met al visitant descobrir els comerços dels carrers Llovera ide la fira Reus Viu el Vi que millors vins que produeixen Monterols fins a les dotze de laorganitzen conjuntament la les DO Catalunya, Conca de nit el dia 17, dia de la inaugu-Cambra de Comerç de Reus, Barberà, Montsant, Tarragona ració del certamen.l’Ajuntament i el Consorci i la DOQ Priorat. Una oferta Per participar de la fira elsReus Vitalitat. visitants han d’adquirir el pack En l’edició d’enguany hi de tast de la Reus Viu el Viparticipen més de 50 cellers i Hi participen més de que, per un preu de 12 euros,un total de 12 estands gas- inclou la copa (de la marca El president de la Cambra acompanyat dels comerciants. XAVI JURÍOtronòmics. Aquestes xifres de 50 cellers i un total Riedel, considerada la millorparticipants vénen marcades copa del mercat per poder rea- hi actuen el reusenc Joan lidada. El repte de l’organitza-per la limitació de l’espai i la de 12 estands litzar tastos de vi), el transport Masdéu, que presenta el seu ció és igualar les xifres de l’anyconveniència de mantenir sota gastronòmics glass, el catàleg del certamen i primer treball en solitari, ‘Casa anterior que ja superaven lescontrol el creixement de la fira 5 tiquets per fer els tastos. Però Murada’; la banda vendrellen- de la primera edició del 2009.amb la intenció de mantenir abans han d’aconseguir la ca Lax’n’Busto; i la formació En la segona edició es van des-l’excel·lent nivell de qualitat, que es complementa, per moneda de canvi de la fira: el de jazz de les comarques tarra- patxar 7.524 packs de tast, lala correcta atenció al client i la segon any consecutiu, amb el vinxet (acrònim de vi i ganxet) gonines The Street Soul qual cosa equival a més decomoditat de l’expositor que reforç de la gastronomia amb que es pot bescanviar als Machine. 37.620 tastos de vi servits, alshan obligat a limitar la partici- la presència de diverses estands d’informació. En les dues edicions ante- quals cal afegir 21.400 degusta-pació de cellers malgrat l’alta empreses i institucions que Novament, la música hi té riors de la Reus Viu el Vi, els cions de menjar. L’any passatdemanada enregistrada. ofereixen degustacions molt una presència força destacada. resultats han estat excel·lents i unes 45.000 persones van visi- La Fira de les DO de l’àmbit vinculades al territori. La nove- Al llarg del transcurs de la fira la fira ja està plenament conso- tar la fira.
    • 2011 JULIOL - 2a quinzena 11 ACTUALITAT Actualitat Portuària separa de les platges de Vila- Josep Andreu seca. Això permetrà que qualse- vol incident que puguem tenir President de l’Autoritat Portuària de Tarragona quedi dins làrea del Port i evi- tarà limpacte fora. És una inver- sió de 25 milions deuros que es‘Necessitem el tercer rail ferroviari per ser podria començar a construir lany que ve i que podria estar acabada lany 2014. La idea seria fer-lo transitable per donar con- l’accés a Europa del mercat asiàtic’ tinuïtat al passeig de la Pineda i que fos així un espai aprofitable pel territori. DANI REVENGA / TARRAGONA ‘Volem tenir unDes que fa 4 mesos va prendre paper més actiu apossessió com a nou presidentde l’Autoritat Portuària, Josep l’hora de situar elAndreu s’ha significat pública-ment en la lluita del territori per Port en els circuitsdesencallar les infraestructures dels creuers’claus per al futur del territori. ElCorredor del Mediterrani és,probablement, la més impor- -Com veu el sector dels creuers?tant. Però, com que la cosa va Volem tenir un paper mésper llarg, Andreu busca alterna- actiu en la tasca de projecció deltives perquè el Port guanyi en nostre Port en els circuits delscompetitivitat i «lideri la recupe- creuers descala. Fins ara, aques-ració econòmica a les nostres tes estratègies es portaven des decomarques». L’última guerra, lAjuntament. Hem esperat queaconseguir que el Ministeri de s es reconfigurés el panoramaFoment construeixi un tercer rail després de les eleccions, peròa les actuals línies ferroviàries volem fer un pas endavant en elper permetre el transport de r lideratge en aquest camp. Hemmercaderies des del Port cap a tingut resultats baixos, molt perEuropa. sota dels que obtenen ports com ara Alacant, Cartagena,-Han demanat a Foment la cons- Almeria... I pensem que el nos-trucció dun tercer rail provisio- tre territori dóna per a més. Nonal per potenciar el transport de es tracta de treure protagonismemercaderies des del Port. Creu Josep Andreu vol millorar les connexions del Port de Tarragona, però també les sinergies amb el territori. XAVI JURÍO a ningú, però els interlocutorsque és possible quan tothom dels creuers són empreses navalsparla del futur Corredor del Una de molt important. Les govern es parla duna connexió xarxa que ens permet estar con- amb les quals nosaltres podemMediterrani? mercaderies que venen dÀsia daquesta infraestructura amb el nectats amb molts ports del món fer una bona feina. La provisionalitat és llarga i cap al centre dEuropa ens pas- Port de Tarragona, però no està amb els quals abans no havíem -Un cop la justícia ha confirmataixò fa que estigui justificada la sen pel davant i van a descarre- definida. Probablement està en tingut relació. que la Marina Port Tarraco noinversió. Des del Ministeri de gar als ports del nord dEuropa. fase destudi, no ho sé... Els anirà a terra, és lhora de consu-Foment es parla ja del 2020 com Donen més volta i triguen més a donem un vot de confiança, mar loperació de venda a un hol-a data per a lacabament del però nosaltres farem tota la ‘Estarem atents ding qatarià que shavia anun-Corredor del Mediterrani, i pressió que puguem perquè ciat?nosaltres pensem que no serà ‘El Port no es pot ningú no soblidi duna conne- que Foment Loperació estava supeditadafins al 2025 o 2030. Per tant, par- xió que és vital per al Port de que se solucionés el tema judi-lem duna provisionalitat den- permetre esperar 10 Tarragona. defineixi l’accés del cial. Ara sembla que ja està tan-tre 10 i 15 anys. El Port de -Per carretera tot passa per lA- Port al Corredor del cat. Per tant, és el moment deTarragona no pot estar tant de o 15 anys més per 27... reactivar loperació de venda atemps desconnectat de lample connectar-se amb La nostra àrea natural din- Mediterrani’ aquest grup de Qatar. Nosaltresde via europeu, perquè ens que- fluència cap a linterior és donem el vistiplau a loperació idaríem fora de joc. Lleida, Aragó, el nord de ens posarem a disposició dels-Quins costos tindria aquesta el centre d’Europa’ Madrid i, fins i tot, les mercade- -Parlem dinversions. La més nous propietaris perquè, ambinfraestructura en temps i en ries que venen dÀsia cap al País important és el Moll de la les seves idees, el complex siguidiners? arribar, però ho compensen Basc. I tot això depèn de lA-27. Química? un èxit. Segons un estudi tècnic fet pel perquè, des dallà, les conne- Sembla que la primera fase fins Tarragona té el polígon quí- -Com veu el futur de lantiga seuPort amb una consultoria espe- xions amb el centre dEuropa al Morell podria desencallar-se. mic més important del sud de lAutoritat Portuària?cialitzada costaria uns 150 són molt bones. Si nosaltres Nosaltres vam demanar poder dEuropa i és el nostre principal És un edifici singular imilions deuros i podria estar fet millorem en aquest camp, i arribar fins al polígon de Valls i argument com a Port. A banda emblemàtic Però té 40 anys ien un any i mig. A més, una part també en d’altres com el calat o des dallí enllaçar amb lA-2 pel del transport marítim, que es necessita un nivell dintervencióde la infraestructura saprofita- la maquinària de càrrega i Pla de Santa Maria. Ja seria un potenciarà amb un calat més important. Cal estudiar quantria per al futur Corredor del descàrrega, serem molt compe- primer pas que ens obriria profund que permetrà vaixells costaran les reformes, queMediterrani, és a dir, que haurí- titius en aquest mercat asiàtic, ja opcions. més grans, hem de ser la zona podrien estar al voltant de 9em avançat feina. Es tracta de que estem més a prop dells per -En el cas de les empreses del logística del sector químic. El milions deuros. Potser no calposar un rail més a una via que ser la porta dEuropa. nostre territori hi ha marge de seu terreny està acotat i si utilit- fer-ho tot de cop. Ho estem estu-ja existeix, i això tècnicament és -Lamentablement encara queda millora? zen el nostre espai amb finalitats diant i a la tardor volem tenir-neàgil: no calen expropiacions, no temps perquè es materialitzi el Estem impulsant una nova logístiques en tindran més per les conclusions. Llavors serà elshan de fer túnels, planimetria Corredor del Mediterrani, però la estratègia comercial amb el produir i créixer. La connexió moment per decidir. A mi, comde terrenys... De moment, shan connexió amb el Port està garan- territori. Bona part del nostre amb lestació intermodal també a president i ciutadà decompromès a estudiar-ho i el tida? teixit productiu no coneix les millorarà les sinergies amb el Tarragona, magradaria mante-Congrés va aprovar una moció No ens podem permetre que possibilitats actuals del Port, que sector químic. nir-lo, però està per veure si lade CiU en aquest sentit. el corredor ens passi pel davant shan multiplicat en els últims -Alguna altra inversió destacada? inversió és sostenible per a-Quines portes obriria aquesta a 4 quilòmetres i que no hi esti- dos anys. Gràcies a DP World, el Estem projectant lampliació nosaltres o perquè locupi algu-connexió ferroviària amb Europa? guem connectats. En lestudi del Port de Tarragona entra en una del contradic dels Prats, que ens na altra organització.
    • 12 2a quinzena - JUNY 2011 ESPECIAL EL MORELL Entrevista Pere Guinovart Repsol... estan plantejant ja noves inversions, quan lany 2007 esta- Alcalde del Morell ven perdent diners. Però amb lexportació shan reactivat. No es pot caure en leufòria, però hi ha ‘Lluitarem contra l’atur amb formació motius per a loptimisme. Quan hi ha alguna gran inversió en aquestes plantes, la gent daquí i les empreses tenen feina perquè i captació de noves inversions’ es mouen en el sector industrial de les nostres comarques. -Les infraestructures, les que exis- teixen i les que s’han de contruir, DANI REVENGA / EL MORELL juguen un paper clau en aquesta lluita per atreure noves inversions al municipi i al territori?Pere Guinovart va ser reesco- Són bàsiques. Nosaltres estemllit el 22 de maig com a alcal- en un punt estratègic. Tenim lau-de del Morell. En aquesta topista aquí a la vora i hauríem deentrevista explica que la legis- tenir lautovia A-27, Tarragona -latura 2011-2015 serà espe- Montblanc, que, en aquestcial, ja que la prioritat no seran moment, està aturada. I tambéels grans projec tes munici- c esperem millorar les possibilitatspals. Sobre la seva taula, no de transport ferroviari de merca-té plànols d’equipaments, sinó deries amb el corredor deldiverses idees per combatre el Mediterrani. Aquestes infraestruc-principal problema que afron-ten molts ajuntaments: l’atur.Per això aposta per la captació ‘No és la legislaturad’inversions i la formació com iles millors estratègies per dels grans projectes,combatre’l. el repte és mantenir-Com enceta aquesta nova legisla-tura? Amb quines prioritats? el benestar assolit Cada legislatura té un format els últims anys’diferent. Quan vam començarlanterior el debat era al voltant delespeculació immobiliària. Els tures shaurien de potenciar almunicipis ens plantejàvem si volí- Pere Guinovart durant l’entrevista concedida a l’Indicador de Economía. XAVI JURÍO més ràpidament possible. En elem créixer i fins a quin punt. En cas de lA-27 shauria dobrir a leixaquests moments, desgraciada- -En quins àmbits cal buscar aques- ben ubicats en el triangle esmentava, perquè és allà on es transversal Lleida - Cervera, per-ment, la primera preocupació és tes noves oportunitats per la pobla- Tarragona - Reus - Valls, o el pot generar feina en aquest difícil què cal obrir la franja interior delatur. I per això serà la gran prio- ció del Morell? Tarragona - Reus - Cambrils, i moment. Catalunya cap al Port deritat que regirà l’acció de govern Gairebé dues terceres parts de podem aportar dinamisme en els -Fins a quin punt nota el Morell Tarragona, per potenciar econò-del consistori en els propers anys, la nostra població viu directa o tres eixos: la indústria química, el lestat daquests sectors? micament totes aquestes zones,perquè com a administració més indirectament de la indústria. i és Port i el turisme són tres sectors El Morell és un municipi que, tant les interiors com les nostrespropera al ciutadà hem de donar aquí on cal incidir. Per això estem amb gran capacitat de crear feina per posar un exemple, ofereix comarques. Catalunya peca derespostes també en aquest camp. treballant en un nou polígon de 6 estable. Hem dafavorir el desen- 500-600 menús diaris. Si el polí- concentració dactivitat a les àrees hectàrees , el PP10 de la Granja volupament de totes les empreses gon funciona, els serveis que pot metropolitanes; però jo penso dels Frares. que treballen de manera subcon- oferir el municipi treballen. Tot que la riquesa sha de repartir cap‘El sector químic -Quins punts forts té el Morell a tractada per a aquests sectors. I està lligat. Jo crec que ara mateix a més comarques, per tal que la lhora datreure inversions? també són els àmbits cap on ha hi ha indústries que ja sestan qualitat de vida dels ciutadans enestà recuperant Nosaltres tenim la sort destar danar la formació que abans reactivant. Dow, Bayer, Basf, surti beneficiada. -Aquesta és laposta del Morellinversió i les com a municipi: lequilibri? Sí. Tenim uns serveis educatiusempreses de servei complets: des de la llar dinfants aho han d’aprofitar’ lensenyament secundari amb tot un seguit dactivitats extraescolars que cobreixen les necessitats de-Com es pot combatre latur des de les famílies. Avui en dia, els matri-lajuntament? monis necessiten estructurar-se Està clar que les possibilitats els horaris laborals amb aquestadun ajuntament per crear ocupa- mena de serveis, que nosaltres elsció són limitades. I més ara que els podem oferir.pressupostos es ressenteixen de la -Quins són els grans projectes delcaiguda dels ingressos que ha municipi en aquesta legislatura?comportat la crisi. Però es poden No és la legislatura dels gransfer coses, com tenir sòl industrial projectes. El nostre repte és man-preparat per atreure indústries tenir lestat del benestar per alsque es puguin implantar al nostre nostres habitants: leducació, elsmunicipi i crear ocupació amb la serveis per a la gent gran, les acti-seva activitat, tant directa com vitats esportives i culturals, etc.indirectament. Laltra possibilitat Tot això ens dóna cohesió social ique tenim i on hem de potenciar convivència, que són els dos gransla nostra aposta és la formació. Els eixos del nostre projecte que hemjoves que no tenen cap titulació aconseguit i que no hem de per-professional o els treballadors de dre. I, per sobre de tot, hem desectors com la construcció que no vetllar per generar ocupació, quetornaran a ser el que eren són les és la millor garantia perquè laprioritats. L’ajuntament del Morell afronta una legislatura on la reactivació econòmica és la prioritat. XAVI JURÍO gent estigui bé.
    • 2011 2a quinzena - JUNY 13 ESPECIAL EL MORELL Informe Un municipi industrialEl 60% de la població activa en depèn directament o indirecta REDACCIÓ / EL MORELL Tarragona, fins a sectors com química de Repsol que ocupa lhostaleria o la restauració, el 90 per cent dels terrenys,La idiosincràsia econòmica d’El molt acostumats a donar servei Messer Carburos i CarburosMorell està fortament vinculada a les puntes docupació que Metálicos. De la resta de super-al sector industrial. La proximitat genera lactivitat industrial de fície, 120 hectàrees, en unaals grans pols d’activitat de les lentorn del municipi. quarantena sestà impulsant elnostres comarques ha conferit a projecte durbanització.aquest municipi un paisatge Un polígon consolidat i un En aquesta àrea hi disposenhumà on predominen els profes- n altre en projecte terrenys les empreses Euro-sionals i les empreses especialit- El polígon de la Gran nergo, Acciona, el mateixzats en aquests camps. Aquesta Indústria del Morell compta Ajuntament del Morell i la ja ins-realitat socio-econòmica aconse- amb 220 hectàrees. Plenament tal·lada Messer que estan prepa-lla reforçar l’aposta. consolidades i en funciona- rats per a projectes de futur. ment nhi ha un centenar on hi Les 80 hectàrees restants El Morell és un municipi ha implantades la divisió de estan catalogades com a sòlduna marcada tradició indus- industrial, però, de moment,trial. Això es nota en el seu tei- estan pendents durbanització. Lo proximitat de la química ha marcat la realitat del poble. XAVI JURÍOxit econòmic, tant des dun El Morell, no obstant, volpunt de vista empresarial com El PP10 de la Granja atraure noves empreses amb lalaboral. Segons les dades i les intenció de diversificar la sevaestimacions de lAjuntament, dels Frares disposa activitat.un 60% de la seva poblacióactiva depèn directa o indirec- de 6 hectàrees que En aquest sentit, hi jugarà un paper important el nou polí-tament de lactivitat industrial. s’urbanitzaran gon de 6 hectàrees que sestàDes dempreses subministrado- impulsant a la zona de lares, de serveis o de manteni- properament Granja dels Frares, el PP10, elment que treballen per a les qual té pendent el projectegrans indústries del Camp de durbanització.
    • 14 2a quinzena - JUNY 2011 EMPRESES Química Dow inaugura su centro de I+D+i Tarragona para la investiga- ción, por la proximidad al mar, las buenas relaciones con la universidad y el apoyo de las en potabilización de agua administraciones. La ministra Garmendia señaló «las inmejo- rables opciones que ofrece España para atraer inversio- Con una inversión de 10 millones de euros, será una referencia internacional nes». Por su parte, Roc Muñoz, alcalde de La Canonja, aprove- DANI REVENGA / LA CANONJA tante para las empresas que chó la ocasión para presentar puedan aportar soluciones en la candidatura de su municipioLa multinacional estadounidense este campo. a acoger una hipotética futuraDow Chemichal inauguró en sus fábrica de las membranas queinstalaciones de La Canonja su Sintonía con el territorio utilizan las plantas de trata-nuevo Centro Global de Ded- La importante apuesta que miento de aguas. Actualmente,sarrollo de Tecnología del Agua. Dow hace por Tarragona con Dow sólo tiene una de estasSe trata de una planta de investi- la creación de este centro tuvo fábricas en Estados Unidos,gación, pionera en el panorama o su reflejo en la lista de perso- pero la empresa se planteainternacional, pensada para de- nalidades que participaron en construir una en Europa si lasarrollar nuevas tecnologías en el su inauguración: la ministra de demanda crece en un plazo decampo de la desalinización y el Ciencias, Cristina Garmendia;tratamiento de aguas. Este cen- el conseller de Territori de latro ha supuesto una inversión de Generalitat, Lluís Recoder; y el Dow prevé un centro10 millones de euros y emplea a embajador de los Estados35 técnicos. Unidos en España, Alan D. de investigación y Solomont. Por parte de la Dow Water and Process empresa, presidieron el acto desarrollo enSolutions, filial de The Dow inaugural Geoffrey Merszei, el sector de losChemical Company, investiga- vicepresidente ejecutivo derá en la nueva planta de La Dow Chemiccal, y Anton films plásticosCanonja nuevas técnicas que La inauguración reflejó la sintonía entre Dow i las instituciones. XAVI JURÍO Valero, presidente de Dowpermitan limpiar y reutilizar Ibérica.tanto el agua residual como, nueva planta de Dow se marca De las declaraciones de todos 5 años.sobre todo, la salada. El Centro mejorar la calidad del agua ellos se desprende que la sinto- En los últimos 10 años, DowGlobal de Desarrollo de desalinizada y reducir el consu- La planta da trabajo nía entre empresa y territorio ha invertido 600 millones deTecnología del Agua pretende mo energético que actualmen- es total, y que puede dar nue- euros en Tarragona, y ya se estáconseguir avances en técnicas te es necesario para obtenerla, a 35 técnicos y vos frutos en el futuro. Merszei, proyectando un nuevo centrocomo la ultrafiltración, la además de mejorar la eficien- por parte de la empresa, puso de investigación, en este casoósmosis inversa, las resinas de cia de materiales, como, por desarrollará técnicas este centro como ejemplo «del en el sector de los films plásti-intercambio iónico, la electro- ejemplo, las membranas. La de desalinización del compromiso de Dow con cos. Tanto la Generalitat dedesionización y los bioreacto- empresa asegura que la provi- España después de 50 años, y Catalunya como el Gobierno,res de membrana. Esta planta sión de agua potable a la agua marina también como ejemplo de que han aportado fondos parade investigación será puntera población que carece de ella, colaboración que se traduce en este proyecto, ratificaron suen estos campos y una referen- actualmente 1 de cada 7 perso- éxito». Anton Valero, por su apoyo a las nuevas inversionescia a nivel internacional. nas en el mundo, es uno de los en este siglo XXI. Un hecho parte, destacaba «las condicio- que pueda plantear la empresa Como objetivos concretos, la grandes retos de la humanidad que abre un mercado impor- nes óptimas» que reúne en el futuro. Cemex sustituye su flota comercial en Alcanar N.P. / ALCANAR La zona de Catalunya cuenta de contaminantes y las caracterís- con una flota de una veintena de ticas técnicas de la instalación. Este mes se hizo la entrega de coches, de los que ocho estarán También ha sido la primeraun lote de 93 vehículos Toyota en Alcanar. La fábrica Cemex de fábrica cementera de España quedel modelo Auris Híbrido HSD. Alcanar, también conocida como ha obtenido la inscripción en elEn esta renovación de flota parti- Cementos del Mar, se construyó registro EMAS, que reconoce ycipa Toyota, como firma suminis- en 1968. La empresa produce acredita que la gestión medioam-tradora de los coches, y la compa- cemento gris y tiene una capaci- biental cumple con los estánda-ñía de gestión de flota de vehícu- dad de producción de 1.800.000 res internacionales en cuanto alos LeasePlan, encargada de la T de clinker año. La marca que los requisitos de mejora conti- La fábrica de Cemex situada en el municipio de Alcanar. CEDIDAoperación de renting en la adqui- comercializa es De Oro. Sus nua, participación de los emple-sición de los vehículos y del man- terrenos incluyen una cantera ados, cumplimiento de la legisla- Desde el 2008 la fábrica dispo- La cementera Cemex Españatenimiento integral de los mis- propia, una instalación portuaria ción y de comunicación externa. ne de la certificación OHSAS ha decidido ahora equipar a susmos durante toda su vida opera- en concesión con tres muelles de 18001 por su Sistema de Pre- comerciales con vehículos híbri-tiva. carga y descarga de barcos. Certificado ISO 14001 vención de Riesgos Laborales. dos, caracterizados por la combi- Se estima que la nueva flota La fábrica de Alcanar fue la pri- Cemex posee el Certificado de Este certificado reconoce y nación de motores eléctricos y decomercial permitirá unos aho- mera cementera en España que Gestión Medioambiental ISO garantiza que todos los centros combustión. Estos nuevos cochesrros medios de combustible de obtuvo -en 2002- la Autorización 14001 en todas sus fábricas de de trabajo del grupo superan, de se distinguen por su bajo consu-entre el 40 y el 60 por ciento, res- Ambiental Integrada (AAI) exi- cemento españolas. Esta certifica- forma voluntaria, los estándares y mo energético, así como por unapecto a la flota actual, una reduc- gida por la Ley de Prevención y ción reconoce y acredita la ges- requisitos del sistema de gestión considerable rebaja de las emisio-ción de las emisiones de CO2, Control Integrados de la Con- tión de los centros de produc- de la seguridad y la salud en el nes de CO2. La nueva adquisiciónque alcanzarían una tonelada taminación (IPPC). Se trata de ción conforme a unos estándares trabajo. Asimismo, garantiza la forma parte del compromiso deanual por vehículo y una dismi- un permiso en el que se fijan las de calidad y respecto al medio sostenibilidad del modelo que Cemex de reducir de forma drás-nución del ruido prácticamente condiciones de funcionamiento ambiente que superan los re- permite desarrollar, poner en tica el impacto de todas las ope-a la mitad de la de un coche con- de las instalaciones, especifican- queridos por las normativas co- práctica, revisar y mantener raciones de su negocio en elvencional. do los valores límite de emisión munitarias y españolas vigentes. dicho sistema. medio ambiente.
    • 2011 JUNY - 2a quinzena 15 EMPRESES Instal·ladors ·BREUS· El mejor aliado para las JOSÉ DOMINGO VALLS LLORET, cámaras frigoríficas NOU PRESIDENT D’ACTIVA MÚTUA D’acord amb els acords Humico Cataluña abrirá nuevas franquicias de fusió signats per les tres entitats integrades a Activa y tiene previsto ampliar el departamento comercial Mútua: ReddisMatt, Fimac i Mupa, la junta directiva d’Activa Mútua, Mútua ANNA POLO/ TARRAGONA d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de laHumico Biosmart es una empre- Seguretat Social, ha nome-sa americana de desarrollo am- nat José Domingo Vallsbiental especializada en la indus- Lloret com a nou presidenttria frigorífica. Con una mezcla de de l’Entitat, el qual formaminerales 100 por cien natural, part de la junta directiva desfabrica y distribuye en exclusiva del 2008, any d’inicilos filtros biosmart. Rubén Suárez s d’Activa Mútua.abrió Humico Cataluña en 2007, D’altra banda el fins arala primera franquicia que se abrió director adjunt de l’entitat,en España e inició su negocio en n Miquel Àngel Puig Tàrrec,Tarragona y Lleida. Actualmente, ha estat nomenat directortambién da servicio en Barcelona, gerent d’Activa Mútua.el Baix Llobregat y el VallèsOccidental. ELECCIONS A LA JUNTA DE GOVERN Los filtros Biosmart son un DEL COAATT DE TARRAGONAproducto pionero y líder en el El Col·legi dAparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyersmercado mundial que llevan dEdificació de Tarragona ha celebrat eleccions per escollircomercializándose desde hace la Junta de Govern per als propers 4 anys i n’ha resultat14 años para hoteles, restauran- guanyadora la llista encapçalada per lactual president, la-tes, floristerías, pescaderías, car- parellador tarragoní Julio Baixauli Cullaré. Els altres mem-nicerías, fruterías… Estos filtros bres de la candidatura són: Adolf Quetcuti (president),regulan y controlan el nivel de Francesc Xavier Llorens (secretari), Romà Jordi Adam (tre-humedad en el interior del fri- sorer), Maria Teresa Solé (comptadora) i, com a vocals,gorífico gracias a su capacidad Montserrat Muñoz, Yolanda Fernández, José Luispara absorber automáticamen- Hernández, Gemma Blanch i Agustí Sevil.te el exceso de humedad en el Shi ha enregistrat una participació del 68,62 per cent. Laaire y, a continuación, despren- candidatura guanyadora de Julio Baixauli va obtenir 179 votsden esa misma humedad cuan- (51,14 per cent), mentre que les altres, encapçalades perdo el aire se encuentre dema- Albert Clarasó i per Xavier Ribes, van obtenir 105 vots i 61siado seco. Rubén Suárez, director de Humico Cataluña. XAVI JURÍO vots respectivament.‘Los filtros Biosmart Rubén Suárez destaca que los últimos ensayos de laboratorio filtros y las mejoras ambientales que notan en las cámaras o CONVENI AEQT I APQUA-URV Joan Maria Garcia-Girona, president de la comissió de de Humico Biosmart han con- neveras: menos olores, más fríoaumentan entre un cluido que los filtros pueden y una mejor conservación de los comunicació de lAssociació Empresarial Química de ahorrar hasta un 36 por cien de alimentos», remarca Rubén Tarragona i Manel Sanromà per part d’APQUA-URV han50% y un 100% la los costes de mantenimiento de Suárez. signat un conveni de col·laboració per a la difusió del pro-vida de las frutas y energía en ciertas condiciones En breve, se incorporarán grama APQUA. de funcionamiento. A la vez, unos diseños nuevos que serán APQUA és un projecte educatiu dirigit a tota la població,verduras’ explica el director de Humico bactericidas, una tecnología centrat en els productes i els processos químics, en el qual Cataluña, los filtros «ayudan a nueva japonesa que no sólo lAEQT col·labora des del seu inici. Este mecanismo hace que el mejorar el periodo de recupe- atrapará las bacterias, sino quefrigorífico siempre tenga «la ración de la temperatura del fri- eliminará los estafilococos, lashumedad perfecta para la pre-servación de alimentos perece- gorífico en un 50 por cien», de forma que contribuyen a redu- aerobias, mohos y hongos. Para este 2011, Humico L’EMPRESA ABSIS REP 58.964,22deros; de este modo, la vida de cir las facturas de mantenimien- Cataluña tiene previsto expan- D’EUROS DE LA DIPUTACIÓestas frutas y verduras puede to. dir nuevas franquicias, abrir un La Diputació de Tarragona ha adjudicat a l’empresa cata-aumentar en un 50 o 100 por nuevo canal de venta en la dis- lana Absis, que està especialitzada en solucions tec-cien dependiendo del tipo de Diferenciación e innovación tribución y otros colaboradores nològiques per a l’Administració Pública, un concurs perproducto», explica Rubén Para que los potenciales clien- de la restauración y ampliar el millorar la seva gestió d’ingressos, taxes i preus públics, perSuárez, director de Humico tes queden satisfechos, Humico departamento comercial direc-Cataluña. El filtro Biosmart Cataluña ofrece la instalación to. un import de 58.964,22 euros. Absis és una empresa infor-mantiene las cámaras frigorífi- del filtro sin ningún coste para màtica creada el 1982 especialitzada en el desenvolupamentcas más frías y más limpias ya que lo prueben durante un d’aplicacions estàndards i en la realització de serveis en elque es capaz de absorber hasta periodo de 10 días. Si el cliente Las cifras sector de l’Administració Pública que, des de la seva creació,un 60 por ciento de su propio contrata el servicio, éste incluye FUNDACIÓN: ha mantingut un creixement sostingut del 18 per cent. Lapeso en humedad, además de mensualmente el desplaza- 2007 companyia compta amb un equip de 160 professionals i«eliminar también los olores y miento, la limpieza del equipo, facilita serveis a més de 120 ajuntaments i a més de 240 PLANTILLA:las bacterias que circulan por el el reciclaje del mineral, la toma organismes públics.aire», remarca Rubén Suárez. de temperatura y humedad y 7 trabajadores L’objectiu de la Diputació és modernitzar la gestió de liq-Estos filtros no tienen compo- una certificación homologada. FACTURACIÓN: uidacions tributàries i la seva recaptació, una millora de lanentes de ningún tipo, no nece- Sus clientes permanecen fie- 100.000 euros integració en els processos corporatius i disposar d’unasitan pilas, no perjudican el les a pesar de la crisis ya que «lo INVERSIÓN 2010:medio ambiente ni generan que más valoran es la seguridad plataforma unificada dels processos de liquidació.ningún tipo de desecho. sanitaria que les dan nuestros 65.000 euros
    • 16 2a quinzena - JUNY 2011 EMPRESES Innovació El món de les aplicacions, presa va anar incorporant més tre- balladors a mesura que tenien pro- jectes, i en lactualitat en són 15, però no descarten contractar-ne a les seves mans més. El talent, el seu distintiu Un equip format per enginyers Kirubs inverteix en talent i posa la tecnologia al servei de les empreses de la Universitat Rovira i Virgili els creadors del qual se senten molt RAQUEL PALOMARES / REUS Des dels seus inicis van apostar orgullosos. «Hem invertit en talent per posicionar-se bé al mercat: «no i hem donat feina a gent daquí».Kirubs és una jove empresa reu- volíem fer aplicacions senzilles, Però no ha estat fàcil, ja que «no hisenca que desenvolupa aplicaci- ajustàvem els preus i volíem acon- ha especialistes a fer aplicacionsons en els nous entorns i disposi- seguir empreses grans que ens daquest tipus; és un tema molttius mòbils: Iphone, Blackberry, donessin l’oportunitat de tenir nou, i hem ajudat la seva formació;Smartphone, Ipad, Tablets, així una cartera de clients potent», per això, cada vegada són millors»,com en les xarxes socials, per a tot expliquen els seus creadors. I ho afegeixen. A més, lempresa comp-tipus de clients, i en també creen han aconseguit: Campofrío, ta amb una oficina virtual a Valèn-les seves de pròpies. És un mercat Grupo Prisa, Etxanobe, Room cia, i properament seran a Madrida lalça: les empreses cada vegada Mate Hotels, Eventid... Més de 12 per una qüestió estratègica.hi creuen més, ja sigui per un tema projectes nous, sorprenents, que El radi dacció comercial dede branding, funcionalitat o diferen- marquen tendència en sectors Kirubs és nacional, però també in-ciació. En menys dun any, Kirubs com el del turisme, la restauració, ternacional. Els directius de lem-ha guanyat els VIII Premis Reus a la els serveis i, fins i tot, ara satrevei- presa afirmen que estan co-Creació dEmpresa i el Premi Secot xen amb la medicina, camp en mençant a moures per Amèricaa la millor empresa. què sorprèn que hi hagi molta Llatina, ja que «donem a conèixer demanda. I cada vegada en tenen la nostra feina al món a través dels Va néixer loctubre del 2010 de Els creadors de Kirubs consideren els Social Media «indispensables». XAVI JURÍO més. «Hi ha una aplicació per a SocialMedia: webs, blogs, xarxesla mà de quatre joves emprene- cada client», o així ho asseguren socials... Hi creiem molt, són indis-dors, que lideren les diferents una estratègia per a cada client, agenda cultural...). La segona apli- els creadors de Kirubs, i «cadascú pensables».àrees de lempresa: Óscar Carrió oferint, no només qualitat als seus cació que van desenvolupar va té unes necessitats diferenciades i I pel que fa a les previsions de(product manager); David Juan- projectes, sinó també creativitat, tenir una repercussió mediàtica necessita unes plataformes o facturació, Kirubs pretén arribarpere (finances i accounting); Ro- adequació, funcionalitat, disseny, important; la carta del restaurant altres». als 500.000 euros aquest 2011,ger Estil·les (màrqueting); i Jorge etc. sense deixar de banda la Etxanobe, de Bilbao, feta per a però reconeixen que els principisEsteve (Area Sales). Fa un any i comunicació. Ipad. En lactualitat, el tablet està Reus, la seva plataforma van ser difícils; capital propi per co-mig aproximadament, es van Lequip de Kirubs explica que va agafant força i tenen un projecte Kirubs va ser la primera empresa mençar, sis mesos sense cobrar,endinsar en aquesta oportunitat ser molt ràpid i que «fins i tot vam molt interessant, el «memolavia- a instal·lar-se a Tecnoredessa Reus, etc. Ara volen estabilitzar-se.de negoci, i com que cadascú pro- tenir clients abans de tenir pro- jar»; una guia interactiva per als una decisió que van prendre per D’aquí a un any? «Incertesa», i mésvenia dàmbits totalment aliens, ductes», com és el cas del projecte més petits amb jocs per conèixer les oportunitats que els oferien, i quan es tracta de noves tecnolo-excepte Óscar Carrió, que té un per a lAjuntament de Calp, al qual les ciutats que visiten. També les que ara valoren com a «molt gies. Els creadors de Kirubs pensenperfil més tècnic, van aprofitar les van fer una aplicació per a Iphone, aplicacions per a Facebook estan encertada». «Hi ha empreses joves en lempresa amb una vida de tresseves potencialitats per posar en Android i Blackberry anomenada tenint èxit; un exemple de client és com nosaltres, tecnològiques, i és anys; «el futur serà html5», assegu-marxa un pla dempresa que va «ilovemiciudad»; una guia turística Room Mate Hotels, amb el qual una manera de crear sinergies i ren, «multiplataforma, per la qualdonar lloc a Kirubs. Es tracta duna de la ciutat, del tot innovadora van fer un concurs que va tenir ajudar-nos els uns als altres», argu- cosa haurem de canviar de rumb,empresa innovadora que dissenya (amb QRcodes als llocs dinterès, molt d’èxit. menten els emprenedors. Lem- probablement». Inversió de 52,6 milions Acord entre La Caixa i d’euros en bioenergia a Flix Fiab per facilitar el crèdit REDACCIÓ / FLIX tant de la neteja i regeneració ració facilitarà vapor d’aigua REDACCIÓ / TARRAGONA La Caixa, entitat financera dels espais forestals de la conca als processos productius de la líder en el sector agroalimenta- Ercros S.A. i l’empresa ale- de l’Ebre, amb un consum fàbrica de Flix, la qual cosa La Caixa ha signat un acord ri amb una quota de penetra-manya Seeger Engineering anual estimat en 165.000 permetrà estalviar el consum de col·laboració amb la Fede- ció del 31 per cent, ha reservatInternacional, GmbH han sig- tones. de fuel utilitzat fins ara, i la ració Espanyola d’Indústries per a les pimes una línia denat un contracte de desenvolu- Ambdues plantes es cons- fàbrica de Flix, per la seva part, de l’Alimentació i Begudes crèdit especial dotada amb 300pament tecnològic i financer truiran en el recinte de la facilitarà serveis com ara aigua, (Fiab) per emprendre un con- milions d’euros. D’aquests, 150per a la implantació a Flix de fàbrica d’Ercros de Flix i ocu- logística, manteniment, pre- junt de mesures dirigides prin- provenen dels fons del Bancdues noves activitats vinculades paran una superfície aproxi- venció i laboratori, entre d’al- cipalment a facilitar l’accés al Europeu d’Inversions per aa la bioenergia. Aquestes activi- mada de 90.000 metres qua- tres. finançament de les empreses projectes de pimes a lestats consistiran en una planta drats i es preveu que les ins- S’està estudiant la millor agroalimentàries, mitjançant la regions de convergència, és ade cogeneració amb biomassa tal·lacions es comencin a cons- proposta tecnològica i finance- utilització de nous instruments dir, aquelles que es troben perforestal, d’una potència màxi- truir al llarg de 2012. La inver- ra per dur a terme aquests pro- financers i oferint noves alter- sota del 75 per cent de la rendama de 6 MW en electricitat, i sió total necessària per a la jectes. Tant Ercros com Seeger natives de finançament a l’acti- per càpita de la Unió Europea.en una planta de producció de posada en marxa d’aquest pro- Engineering Interna-cional vitat empresarial, i a impulsar Els altres 150 són aportats perpèl·lets (biocombustible deri- jecte és de 52,6 milions d’euros han valorat, especialment, la internacionalització d’a- La Caixa i es destinaran alvat de la fusta emprat en calde- i suposa la consolidació de 23 entre d’altres aspectes, la voca- quest sector. finançament d’empreses agro-res de producció de calor), llocs de treball directes a la ció industrial del municipi, la La col·laboració s’estendrà a alimentàries de tot el país.amb una capacitat de produc- fàbrica, i un impacte total de connexió directa amb la xarxa d’altres àmbits relacionats amb A més, La Caixa i el Fiab hanció estimada de 100.000 tones 350 llocs de treball en el con- de ferrocarril, la disponibilitat l’anàlisi, la innovació, el medi pactat l’organització conjuntal’any. La principal matèria pri- junt de la cadena de fabrica- de biomassa agroforestal, l’ex- ambient i la nutrició. d’una jornada monogràficamera utilitzada per a l’obten- ció. periència fabril d’Ercros i el El conveni inclou una línia sobre finançament en què esció d’aquest biocombustible Les sinergies generades per suport rebut per part dels de finançament de 300 milions detallarà l’accés a la línia deprové, prioritàriament, de l’a- aquestes activitats es concreten agents econòmics i socials de d’euros per a pimes agroali- crèdit i s’informarà també deprofitament de la fusta resul- que la nova planta de cogene- l’administració local. mentàries. les altres opcions existents.
    • 2011 JUNY - 2a quinzena 17 EMPRESES Detectius El negoci de la investigació en el qual estiguem treballant». Així mateix, la conclusió final a la qual arriba linforme final del detectiu sobre el cas del particu- privada creix durant la crisi lar o de lempresa «no es basa en impressions subjectives o opi- nions, sinó en els fets o informa- cions degudament provats iAffinis, amb 10 anys a Tarragona, obre a Múrcia i té equips a Barcelona i València ANNA POLO / TARRAGONA que han deixat de pagar el seu El 85 per cent de crèdit o hipoteca. I és que, en elNascuda el 2001, lagència de marc de la seguretat privada i la seva plantilladetectius privats Affinis compleix, segons el Reial decretaquest any, els seus deu anys de 2364/1994, els detectius privats són dones, tot iserveis a la demarcació de Tarra- són els únics que poden obtenirgona. Amb una plantilla de 25 i aportar informació i proves ser una feinapersones, disset de les quals són sobre conductes i fets privats «sense horaris»investigadors privats, cobreixen e davant un tribunal.tot tipus de serveis per a particu-lars i empreses. Celebra els seus La realitat supera la ficció constatats», remarca Macho.deu anys amb un bon balanç: la Curiosament, de les 25 perso- Un treball, el del detectiu, quedura crisi econòmica no els ha a- nes de la seva plantilla, un 85 per dista molt del glamour de lesfectat, al contrari, han incremen- cent són dones, en un treball sèries de televisió, tant per lestat la feina i el 2009 van obrir una a que, com explica Ana M. Macho, seves hores d’espera com elsoficina a Múrcia i també compten és complicat a lhora de conciliar horaris estrambòtics, tot i que calamb un equip propi a València i a amb la vida personal i familiar destacar la millora en qualitat iBarcelona. perquè «es tracta duna feina eficiència del sector en les darre- que no té horaris, treballes 365 res dècades, ja que «al principi Per estrany que sembli en els dies lany, de nit i de dia. Pots tro- de la professió ens comunicàvemtemps que corren, per a Affinis bar-te a les sis del matí en una a través de les cabines de telèfon;aquests últims anys han estat de Ana M. Macho destaca la revolució tecnològica del sector. XAVI JURÍO adreça de Tarragona, agafar un després vam usar el «busca»; mésmolta feina i gens de crisi. Òbvia- avió a Barcelona i acabar durant endavant, els telèfons mòbils dement, com explica Ana M. de la informàtica forense que laboral i tot, amb equips de tota la nit següent fent guàrdia maleta... per no parlar daquellesMacho, sòcia dAffinis i adjunta serveix per discernir, amb les vigilància camuflats en els quals en un Casino de Madrid», expli- grans càmeres de vídeo que arade direcció, «la feina que venia proves necessàries, on es pro- tot queda enregistrat, làudio i el ca parlant dun cas de fa uns s’han convertit en micròfon i esdels particulars ha baixat un 15 dueix la fuita dinformació. Per vídeo». També resolen temes de mesos. I és que, per estrany que poden dur en un penjoll».per cent, però aquesta disminu- això tenim detectius que també patents i marques, robatoris de també sembli, els detectius no Affinis és membre de lAssocia-ció sha vist compensada per un són tècnics dinformàtica». càrregues de material, falsifica- investiguen, en els casos dels par- ció Professional de Detectius Pri-increment molt important dels També investiguen els robatoris ció de productes i tot allò relatiu ticulars, les infidelitats com vats dEspanya, de lIl·lustreserveis que han contractat les en establiments i col·loquen als treballs de qualitat que es reflecteixen moltes pel·lícules, Col·legi de Detectius Privats deempreses». càmeres ocultes de vigilància, duen a terme en centres comer- sinó que un detectiu intervé en Catalunya, de lAssociació de Do- Daquesta manera, a partir sempre dacord amb la legalitat cials, agències i hotels «on els cal qüestions de custòdies, pensions nes Empresàries i Emprenedo-dels anys 2007 i 2008, Ana M. vigent per poder ser proves vàli- comprovar com és latenció al alimentàries, desaparicions, loca- res de Tarragona i de BusinessMacho i Santiago Fernández des i lícites en un judici. A més, client o el seu circuit de qualitat, lització de persones, herències... and Professional Women.Palafoll, els dos socis dAffinis, Affinis és de les poques agències ja que la crisi també ha convertit Affinis té dues mencions hono-van obrir un despatx a Múrcia i de detectius que realitzen lempresari en més exigent rífiques atorgades per lavan crear equips propis a Valèn- vigilància no uniformada en envers els seus treballadors i vol Direcció General de la Policia, el Les xifrescia i a Barcelona amb expec- esdeveniments o espais on hi ha conèixer ara amb quina eficièn- 2005 i el 2007, una per descobrir FUNDACIÓ:tatives també de convertir-se, un volum important de gent cia treballen», destaca Ana M. uns contenidors al Port queproperament, en noves delega- com en fires, congressos i hotels. Macho. tenien droga i, laltra, per trobar 2001cions. Així, per a les empreses, Macho explica que, segons el Altres clients importants són, el cadàver duna dona desapare- PLANTILLA:Affinis investiga les baixes fingi- que calgui investigar «es pot fer des de fa molts anys, les compan- guda, ja que, òbviament, «com a 25 treballadorsdes, la competència deslleial, les un seguiment des de fora, o ens yies asseguradores i les entitats detectius, tenim l’obligació de FACTURACIÓ:fuites dinformació... «Tenim un podem infiltrar com qualsevol financeres per temes de recobra- denunciar qualsevol delicte queproducte molt exclusiu que és el treballador més, amb contracte ment i per localització de clients veiem o coneguem per algun cas 800.000 euros Serhs inverteix 3,4 milions en les seves instal·lacions de fred R.P. / TARRAGONA tal·lacions 3,4 milions d’euros. La corporació catalana disposa Inversió que se suma als 10 a Tarragona d’una plataforma de La distribuïdora de begudes, milions d’euros que el desembre distribució integral en un terrenyproductes d’alimentació peribles i del 2008 van destinar a la compra de 20.000 metres quadrats ambno peribles i productes de neteja i adequació de la nau, en an- un magatzem de 10.000, en quèSerhs, amb plataforma de distri- terioritat en règim de lloguer. treballen prop de 200 persones Ramon Bagó, president del Grup Serhs, durant la inauguració. XAVI JURÍObució al Polígon Industrial Durant l’acte d’inauguració, el que ofereixen un servei integralEntrevies de Tarragona, ha acabat passat 10 de juny, Ramon Bagó, als més de 4.000 clients del sector passar dels 800 als 1.400. A més, ga a 10/12 graus, per tal de noles obres de remodelació de les president del Grup Serhs, va des- turístic de la zona. s’ha dut a terme una combinació trencar la cadena de fred. Tambéseves instal·lacions de fred, que tacar aquesta important inversió a d’espais amb tres temperatures, la s’han adaptat cambres petites des-consistien a augmentar la seva Tarragona, on «Serhs compta Bases de la remodelació qual cosa suposa una millora subs- tinades al producte fresc (embo-capacitat per donar un millor ser- amb unes instal·lacions i professi- Pel que fa a l’ampliació de l’es- tancial, ja que les cambres de con- tits). I, per últim, s’han construïtvei a les nostres comarques. Serhs onals de primer nivell, cosa que pai de fred, ha passat de 3.900 gelació s’han adequat a -18/-20 11 molls de descàrrega climatitzatsha invertit en la modernització i ens referma com a líders del sec- metres cúbics a 12.500, fet que, en graus; les cambres de refrigeració per garantir una correcta manipu-ampliació de les seves ins- tor». metres quadrats de planta, suposa a 1/3 graus; i la zona de descàrre- lació de la mercaderia.
    • 18 2a quinzena - JUNY 2011 TERRITORI Dietari tar així aquesta reemprenedo- ACORD DE LES Reempresa, emprenedoria contra ria. L’entitat ha obert aquests darrers mesos oficines també COOPERATIVES el tancament dempreses a Girona i a Lleida, tenint ara representació a totes les qua- AGRÀRIES AMB EL tre capitals catalanes. El Centre de Reempresa de Catalunya ja té delegació a Tarragona La metodologia de treball CENTRE DE NUTRICIÓ dela Reempresa es basa en l’a- La Federació de Cooperatives A.P. / TARRAGONA tenció presencial i part de la Agràries de Catalunya (FCAC) i Des de fa quasi un mes, gestió online. En primer lloc, el Centre Tecnològic de Tarragona ja disposa dun tant les empreses com els Nutrició i Salut (CTNS) han sig- Centre de Reempresa de emprenedors han d’omplir i nat un acord pel qual ambdues Catalunya per donar el seu contestar diversos qüestionaris institucions col·laboraran en suport a les persones reempre- per confeccionar bé el seu per- activitats relacionades amb la nedores o a les que han de fil que servirà per «trobar pare- recerca i la transferència de cedir la seva empresa. Aquesta lla». Llavors, segons el sector, coneixement en làmbit agroali- iniciativa és pionera a lEstat el perfil i les necessitats de mentari. espanyol i es va posar en cadascú, el Centre els posarà El conveni, signat pel presi- marxa el juny de lany passat en contacte per estudiar si «el dent de la FCAC, Josep Pere de la mà de la patronal catala- matrimoni és possible». Colat, i el director del CTNS, na Cecot, de la Fundació Cpac Natàlia Guinjoan vol deixar Lluís Arola, estipula una i amb el suport del clar que «en cap cas es tracta col·laboració en projectes Departament dEconomia i El 30% dels reemprenedors volen iniciar-se en la indústria. XAVI JURIO d’un traspàs: es tracta d’una dR+D+I en el sector agroalimen- Coneixement. bona cessió, perquè durant un tari, en el desenvolupament de La Reempresa és un nou existent al seu anterior propie- nou», explica la responsable període de temps tant l’em- serveis especialitzats per part del model demprenedoria i de tari o propietaris mantenint de Reempresa a Tarragona, presa cedent com el reempre- personal expert en activitats creixement empresarial, pel lactivitat, els llocs de treball i el Natàlia Guinjoan. Aquest nedor compartiran espai i tre- dR+D+I del CTNS, i en la difusió qual un nou emprenedor - ritme de funcionament habi- relleu evita la pèrdua de capi- ball per facilitar el canvi de les i promoció de loferta científica i reemprenedor- pren el testi- tual sense entrebancs per a tal econòmic i de coneixement dues parts». tecnològica del CTNS. moni en la gestió duna lentorn empresarial proper. especialitzat, «a més de tants El Centre de la Reempresa Aquest conveni obre la porta a empresa ja existent, comprant- Aquesta iniciativa que té el actius intangibles, com els con- de Catalunya ha aconseguit en la realització conjunta dactivitats la en la seva totalitat per conti- seu origen a França, té molts tactes o la posició de mercat, o el seu primer any de vida aten- específiques, acordades en la nuar lactivitat, salvaguardant avantatges perquè «el reem- els hàbits de compra dels dre 56 empreses cedents i 81 Comissió mixta de coordinació daquesta manera el patrimoni prenedor aporta a lempresa clients», remarca Guinjoan. reemprenedors. En destaca la formada per ambdues parts, que empresarial individual i una renovadora línia dactua- Per al Centre de Reempresa, correlació entre el 30 per cent establirà en cada cas lobjectiu col·lectiu, per fer-la créixer, ció i els mitjans necessaris per nascut a Terrassa i Barcelona, de reemprenedors que volen que es persegueix i els treballs a sense haver de passar per la a la millora i reorientació del aquest és l’any de la seva iniciar activitat en el sector realitzar, les aportacions de mit- fase de crear-la. El mecanisme negoci, que parteix duna expansió per tal de crear una industrial i el 29 per cent dem- jans i de personal, el finança- possibilita la compra dels situació millor objectivament important base de dades d’em- presaris que cedeixen empresa ment de lactuació, els responsa- actius i passius duna empresa que la de la possible creació de preses i d’emprenedors i facili- en aquest mateix sector. bles tècnics, el règim de la pro- pietat industrial i explotació comercial dels resultats i la parti- garnatxa. L’acte va comptar amb Cambrils destina un 18 per cent prop del 85 per cent dels autò- Ramón Inglés, subdelegat del cipació dentitats relacionades la coneguda cuinera Carme de la seva producció a l’exporta- noms de la demarcació de govern de l’Estat a Tarragona, ha directament amb la línia de tre- Ruscalleda, usuària dels produc- ció. A banda d’a països de la Tarragona cotitzen per la base assenyalat la necessitat que els autò- ball a estudiar i desenvolupar, es tes de la Cooperativa. La Unió Europea, els olis de mínima. noms millorin les seves bases de cas que sigui necessari. Cooperativa amb aquesta nova Cambrils es poden trobar als Aquest fet provoca que les cotització per evitar tenir una pen- gamma ha volgut donar un valor Estats Units i al Japó. pensions d’aquest col·lectiu un sió de jubilació baixa. El govern ha afegit als seus productes. En cop arribada la jubilació sigui introduït un seguit de canvis nor- MESTRAL, EL NOU aquest cas, els clients podran també més baixa que a la resta matius per corregir la situació conèixer les partides d’olives LES PENSIONS del país. De manera més concre- actual com ara la possibilitat per als OLI VERGE EXTRA DE d’on prové el seu oli i totes les ta, dels prop de 55.000 autò- autònoms de 48 i 49 anys d’escollir seves característiques a través DELS AUTÒNOMS A noms afiliats, uns 46.000 ho fan la base de cotització. LA COOPERATIVA DE d’un procés de traçabilitat. Un amb aquestes condicions. Quant El nombre d’autònoms en els dels secrets, tal i com va explicar TARRAGONA NO a les pensions, un cop arribada la últims tres mesos s’ha recuperat a CAMBRILS Ferran Sarasa, director general jubilació, la mitjana a Catalunya la demarcació i especialment en el La Cooperativa de Cambrils de la Cooperativa, «és que les oli- ARRIBEN ALS 600 dels autònoms supera els 630 sector dels serveis coincidint amb ha presentat el seu nou oli verge ves són molturades del mateix euros mentre que a Tarragona l’inici de la temporada d’estiu. extra: Mestral. Una nova gamma dia i, en aquest procés, s’hi utilit- EUROS no arriba als 600. En termes Però Inglés i Martín han detallat de productes que es completa zen exclusivament mitjans mecà- Segons Pablo Martín, director generals. la pensió mitjana a que el nombre d’autònoms és amb patés d’olives arbequines i nics amb uns escrupolosos con- provincial de Tresoreria de la Tarragona ronda els 933 euros cíclic i que tornarà a disminuir a vinagres de vi negre de la varietat trols». La cooperativa de Seguretat Social a Tarragona, mensuals. partir del setembre. ‘Noves oportunitats a Guinea’ REDACCIÓ / TARRAGONA Guinea a Catalunya, Manuel tori verge per a les empreses euro- Tomey Alares, que va presentar la pees». Els dos ponents van defen- Després duna primera jornada república de Guinea a tots els assis- sar que, a causa de la crisi econò- sobre les oportunitats que sobren tents, i de lassessor empresarial mica, cada cop són més les empre- per a les empreses tarragonines al guineà Barry Sailou, que va expo- ses que en el futur canviaran el Brasil, la Confederació Empre- sar les oportunitats comercials i destí de les seves exportacions cap sarial va acollir la jornada dinversió que ofereix el país, així als mercats asiàtics o africans. Oportunitats a Guinea, destinada com els objectius nacionals de En aquest sentit, Saikou va desta- a tots els empresaris del territori desenvolupament econòmic. Tant car les oportunitats que sobren en interessats a establir negocis en Tomey com Saikou van animar els aquest país en làmbit de la cons- aquest país africà en els sectors de empresaris a obrir-se a aquest nou trucció, ja que la República de la construcció, del turisme i l’a- mercat, que van considerar que és Guinea té un gran dèficit dhabi- groindustrial. La trobada va comp- «la porta dentrada al mercat africà tatges i dobra pública al conjunt tar amb la presència del cònsol de i que, en molts aspectes, és un terri- del país. Un moment de la Jornada informativa sobre Guinea. CEDIDA
    • 2011 JUNY - 2a quinzena 19 TIC Audiovisuals El vídeo, una eina que Bernadette Farriol Responsable de comunicació digital a Enraona Internet SL blog.enraona.com pren força a la xarxa twitter.com/bfarriol Tens una càmera de vídeo? Els dispositius mòbils fan més fàcil i immediata la difusió RAQUEL PALOMARES / REUS Doncs, tens un tresor ASom la generació de la tele, vants que la pròpia professió ensInternet és un espai multimèdia, estem acostumats a les històries aporta.on el text escrit és només un en moviment. A més a més, enre- És important, però, seguir treselement i on, cada vegada més, gistrar i editar vídeo ara és relati- premisses fonamentals: el vídeoels audiovisuals, les fotos i les u vament senzill i molt econòmic. no ha de ser purament publicita-infografies prenen major força. Segurament per això és habitual ri, cal que lusuari en tregui algu-El vídeo es converteix en lele- trobar exemples dempreses i na informació útil i interessantment més complet i potent, i professionals que satreveixen a per a ell; és així com seguirà pen-pràcticament a labast de tot- publicar a la xarxa petits enregis- dent daltres vídeos i com valo-hom, pel que empreses i perso- traments de vídeo per donar con- rarà la vàlua professional de lau-nes laprofiten per comunicar. sells, per explicar de manera tor. Cal que siguin curts, sintèticsQualsevol té avui en dia una molt més clara i àgil les instruc- i clars: un vídeo dun a trescàmera de vídeo, webcam o un cions dús dun aparell o per mos- minuts té una bona durada, si ésdispositiu mòbil amb el que fil- e trar els seus productes. més llarg ha de ser molt interes-mar, per després compartir, a Hi ha milers dexemples: un sant per retenir latenció de lu-partir deines que trobem a la sastre de Granada explica com suari. Cal ser polit, però lobsessióxarxa de manera fàcil. fer el nus duna corbata o ensen- per la perfecció no ens pot fer ya la nova col·lecció de la tempo- callar. Com més ben editat i mésYoutube i Vimeo són alguns dels Les empreses aprofiten eines com Youtube per arribar als seus clients. rada. Un venedor de mòbils professional millor, però és unaespais en els que usuaris, empre- enregistra sessions dunboxin, llàstima no aprofitar la força dunses i institucions pugen i compar- blog www.elmaky.com, aquest una pràctica que consisteix a mitjà perquè prioritzem el for-teixen els seus vídeos autoeditats, tarragoní explica que dentrada desembalar un producte davant mat i els recursos per davant delsla gran majoria domèstics, sense tenia un blog, bàsicament perso- La segona paraula la càmera i ensenyar com arriba continguts.una gran qualitat, però això no és nal, però «fa dos anys vaig decidir de fàbrica, quins complements Tagradaria veuren algun e-el més important, tenen una introduir vídeos com a comple- més buscada a porta i quins no. Daltres profes- xemple? Si busqueu a YouTube aforça comunicativa molt interes- ment als textos que penjava, per- Espanya a través de sionals ofereixen petits consells Bere Casillas, a Telefonino.net,sant. Els vídeos sintrodueixen als què la tendència de laudiovisual o, fins i tot, professors didiomes Selva Inglès i Roca Salvatella, tro-webs, blogs, videoblogs, es linken és cada cop més important». Així Google és ‘Youtube’ expliquen petits trucs de pro- baràs bons exemples de com el ví-a les xarxes socials (Facebook, va ser com va passar de blogger, a nuncia i tècniques per recordar deo ajuda a explicar un estil propiTwitter, etc.) i tot està connectat. videoblogger. la gramàtica. de dur a terme una professió.Les universitats estan utilitzant Les característiques que destaca visites turístiques, però «el fet que El vídeo encaixa perfectamentaquests espais per penjar con- Pérez per parlar del vídeo com a aquest 2011 hagi viatjat força, amb aquesta pràctica cada copferències i classes; i les empreses element clau són «la seva rapide- han fet que els últims vídeos més habitual de substituir la pro- Enraonapugen els seus manuals dinstruc- sa, la facilitat amb què es pot fil- siguin daquest caire», explica. paganda tradicional pel costum http://www.enraona.comcions, els seus productes, la seva mar imatges, la força comunicati- No pretén competir amb grans de compartir coneixements relle-feina, tutorials de funcionament va, la personalització i la possibili- professionals ni grans equips,o simplement recomanacions. És tat de pujar-los a plataformes gra- només fer una petita aportació auna manera de promocionar-se, tuïtes i la integració». La seva idea la societat, amb la seva càmeraperò el que més interessa a laaudiència, és que els aporti algu-na cosa. També hi han hagut no era la de fer un videoblog de «que en cap cas supera els 500 euros». El 50% d’espanyols busca En clau El valor del directegrans campanyes publicitàriesque han triomfat a partir dunvídeo: «Amo a Laura», o el spot empresarial I a les Terres de lEbre trobem a Jesús Ferré, un videoblogger molt feina a les xarxes socialsde BMW del nen disfressat de actiu, un dels pioners a la seva REDACCIÓ / TARRAGONA candidats. Sobre aquest procés,Dark Vader, per exemple, van Jukka Heinnonen és un tècnic zona (jesusferre.blogspot.com). un 64 per cent del directius deveure 37 milions de persones. en art floral finlandès que treba- Ell parla de les coses de la vida La comunicació interpersonal recursos humans que participenSha convertit en tota una revolu- lla a Tarragona i es considera un diària, i se sorprèn de que els ha canviat totalment amb la proli- en processos de selecció acostu-ció. «artesà dels elements vegetals». vídeos als que destina menys feració de les xarxes socials, que men a consultar els perfils delsYoutube és la eina més universal. En el seu blog: www.artesania- recursos (un telèfon mòbil i un cada cop guanyen més adeptes al candidats abans de realitzar lesEl 2010, va ser la segona paraula florae.com va trobar una forma minut), domèstics, siguin els que nostre país i no només per con- entrevistes. És més, tres de cadamés buscada al nostre país a tra- útil de mostrar la seva feina, ja tinguin més èxit i apareguin fins i tactar amb amics i coneguts sinó deu han arribat a descartar algu-vés de Google, dada molt signifi- que no té un local físic, i a través tot a la televisió. «A la gent li agra- també per les relacions professio- nes persones per no tenir presèn-cativa. I pel que fa a Vimeo, luti- dels vídeos en els que ensenya da la immediatesa i la quotidiani- nals, la creació de sinèrgies i la cia a les xarxes socials o bé perlitzen més els professionals, ja la seva feina a la xarxa, acom- tat». Amb una aplicació com Qik, recerca de feina. Segons un estu- tenir un perfil pobre o poc actua-que els vídeos són en alta defini- panyant els seus textos i fotos, té la possibilitat de publicar casi di realitzat per Viadeo amb una litzat. Els principals motius queció. Després trobem altres serveis ho ha aconseguit. instantàniament des del mòbil. mostra de 2.134 espanyols i 55 porten als directius de recursoscom Blip.tv, que té lavantatja de «Una imatge explica molt més Ferré apunta que «abans era directors de recursos humans, un humans a les xarxes socials sónque garanteix la seva autoria, no que mil paraules, com sacostu- molt innovador que algú es posés 51 per cent dels espanyols afirma descobrir els contactes professio-com passava fins ara amb ma a dir, però el vídeo a més, a filmar coses i les compartís, ara utilitzar les xarxes socials per tro- nals del candidat i conèixer unaYoutube. les multiplica», diu Heinnonen. ja tothom ho fa», i «cada vegada bar un lloc de treball, mentre que mica més la seva personalitat.A les nostres comarques tenim Sense ells, assegura, «no hauria més, surten vídeos domèstics als el 49 per cent restant només La importància de les xarxesalguns exemples de videoblog- pogut tenir tanta audiència a la telenotícies per mostrar el que empra les vies tradicionals. socials destaca també en un altregers molt interessants. xarxa, i en això mhan ajudat està passant, i a ningú li sorprèn, Segons els directius de recursos aspecte de lestudi. A la preguntaFrancesc Perez és un videoblog- molt plataformes com Youtube». i menys a la gent jove». Ferré és humans entrevistats, els processos de quin són els aspectes impres-ger de Tarragona que està con- Ara, es planteja comercialitzar fundador dAtictes, des don de selecció de personal shan vist cindibles a lhora de fer una selec-vertint el seu espai a Internet en les seves creacions florals en organitzen jornades, xerrades de totalment afectats per la irrupció ció de personal, un 17 per centquasi un guia turística feta a par- vídeos. Tot un repte. Esperem noves tecnologies i lan partys, i de les xarxes socials i aquests dels directius de RH assenyalentir de les experiències de viatge que tingui sort. acostumen a posar el vídeo de canals shan convertit en una nova com a tret diferencial la bona pro-duna persona corrent. Al video- cada xerrada en directe. font dinformació sobre els seus moció a través de la xarxa.
    • 20 2a quinzena - JUNY 2011 ESTIL DE VIDA Habitatge semblar, laplicació de criteris La domòtica integral domòtics garanteix un important estalvi energètic: es pot reduir fins a un 12 per cent el consum de- arriba a la Rambla de Tarragona nergia en relació amb els edificis ecoeficients ja existents i fins a un 60 per cent les emissions de CO a latmosfera. Un estalvi energètic 2 El projecte Rambla 61 quedarà llest a finals del proper mes de setembre que és possible gràcies al màxim aprofitament de la llum natural i REDACCIÓ / TARRAGONA laïllament acústic i ambiental.Ben aviat, Tarragona tindrà el pri- Cost dun habitatge domòticmer edifici de la ciutat equipat ínte- Segons Ignacio Ros de Viader,grament amb tecnologia domòtica. o la domòtica no ha d’encarir lha-Es tracta del número 61 de la bitatge, «tot depèn de la quantitatRambla Nova, on actualment lem- daccessoris que shi incorporin ipresa TR Corporación Inmobiliariai de la seva qualitat. Hi ha marquesestà realitzant els treballs de reha- que ofereixen aquests sistemes abilitació que finalitzaran el proper preus molt raonables i que esmes de setembre. poden instal·lar, fins i tot, en habitatges de baix cost». En el cas Un nou edifici amb 16 habitat-ges, dentre 100 i 125 metres qua-drats saixeca a Tarragona. Està Pisos d’entre 100 imolt ben situat, a la RamblaNova. Però aquest, encara que ho 125 metrespugui semblar, no és el seu prin-cipal al·licient: es tracta dun edi- quadrats, formaranfici equipat tot ell de la domòtica part del Rambla 61necessària per fer la vida dels quihi visquin més còmoda i segura. Gràcies a la domòtica, un siste- de Rambla 61, afirma, «shan uti-ma tecnològic integrat, permet litzat els elements més avançatsmillorar tots els aspectes funcio- del mercat per donar les màxi-nals dun habitatge dotant-lo du- mes prestacions que ledifici ofe-nes prestacions que van més enllà reix. El nostre tret diferencial raude poder encendre i apagar els en el fet que construïm amb lallums amb un sol botó o de pro- tecnologia més actual, amb mate-gramar les persianes perquè sa- rials de primera qualitat i amb elspugin o sabaixin segons el grau millors professionals».dinsolació. Lenginyer del projec- Rambla 61, un cop finalitzat,te Rambla 61, Ignacio Ros de serà un edifici de 16 habitatges deViader, assegura que el futur de la dos o tres dormitoris, dentre 100construcció dhabitatges passa Dues imatges virtuals, de la cuina i la terrassa, dels habitatges del projecte Rambla 61. CEDIDA i 125 metres quadrats, a més dunnecessàriament per la domòtica, dúplex de 130 metres quadrats«igual que ara ja és impensable «tan sols cal aprendre a utilitzar poden simular la nostra presèn- amb terrassa dús privat de 79comprar-se un cotxe sense alçavi- una interface (pantalla) per con- cia en cas dabsències prolonga- metres quadrats. A lexterior shadres elèctric o tancament centra- trolar totes les instal·lacions. La domòtica de des. mantingut lestructura original delitzat, ho serà adquirir un habitat- Podem arribar a casa i disposar També cal tenir en compte que la façana, de principis del seglege que no disposi de sistemes de de la temperatura desitjada, del l’edifici ofereix «permeten una major autonomia XX.control integrats». nivell dil·luminació o controlar confort, seguretat i de les persones amb mobilitat És previst que el proper mes Per a Ros de Viader els avantat- la televisió, la ràdio, les persianes, reduïda gràcies al fet que oferei- doctubre, la promoció ja esges de la domòtica en són tres: laspirador, des dun sol coman- estalvi energètic xen més accessibilitat i, fins i tot, pugui visitar, la qual cosa per-confort, seguretat i estalvi energè- dament estirats al sofà», explica ens poden avisar si algú de la metrà conèixer de primera màtic, els tres grans pilars de la cons- Ros de Viader. Lhabitatge domò- família està malalt o necessita les prestacions d’aquests noustrucció del futur. Els habitatges tic protegeix també en cas din- gas i de robatori gràcies a les alar- ajuda», afirma lenginyer. habitatges situats a l’antic edificidomòtics són còmodes perquè cendi, dinundació, de fuites de mes tècniques i dintrusió que I al contrari del que podria de Banesto. Criteria inverteix 69 milions al Lumine Beach Club de Salou REDACCIÓ / SALOU situat a la Platja Llarga de Salou és ofereix destaca l’escola de golf i la el més gran que s’ha construït a Pro Shop. Està gestionat per l’em- El complex d’oci Lumine ha Espanya. Aquest equipament d’alt presa gestora Troon Golf, la com- inaugurat a Salou la nova zona de standing i confort està format pel panyia més important en gestió de platja artificial, piscines infinity i complex de golf, Lumine Golf camps de golf. zona chill out. El Lumine Club; la zona de restauració (res- Lumine pertany al conjunt Mediterrània Beach and Golf taurants Lumine i Hoyo 19); i el d’empreses de La Caixa i Criteria Comunity està format per un res- Beach Club, una exclusiva zona hi ha fet una inversió de 69 milions taurant, un club de golf i un com- d’estança i descans. El Lumine d’euros. A la festa d’inauguració, plex d’oci de més de dues hectàre- Golf Club compta amb 170 hectà- hi van assistir uns 1.000 convidats es i 2.000 metres quadrats d’aigua ries dedicades a tres camps de golf entre els quals hi havia polítics, dividits en set piscines d’àrees amb els 45 forats més nous esportistes d’elit i representants del temàtiques. El Lumine Beach, d’Espanya. Entre els serveis que món empresarial.La nova zona de piscines infinity i zona chill out de Lumine. CEDIDA
    • 2011 JUNY - 2a quinzena 21 ESTIL DE VIDA Restauració Música Villa Magdalena, menús José Ruiz Elcoro clou el exquisits a Tarragona VIII Festival de Música Molt més que tapes, cuina casolana a un preu raonable Iberoamericana FÈLIX LLOVELL / TARRAGONA L’objectiu del cicle és l’apropamentFa pocs dies, el Villa Magdalena cultural entre Catalunya i l’Amèrica LlatinaTapes va convocar els mitjansinformatius per donar a conèixer lanova trajectòria daquest establi-ment de tapes, que afegeix a laseva oferta culinària un menú diariide qualitat, al preu d’onze euros,tot inclòs, tant al migdia com al’hora de sopar. Va ser el passat dia 18 demarç quan es va inaugurar,amb un gran èxit dafluènciade públic, aquest nou local detapes (i molt més) al mateixcentre de la ciutat de Tar-ragona, concretament alcarrer Comte de Rius, 14, adues passes de la Rambla Novai de la plaça de la Font. Neixcom un nou bar, que mira do- Algunes de les propostes culinàries de Villa Magdalena. CEDIDAferir al client un productebasat en el format de tapes de copa de cava. També shimolta exquisidesa a partir sumen els plats combinats, queduna matèria primera de gran amplean loferta gastronòmica Ofereix l’opció dequalitat. per a l’hora de dinar o de Lestabliment té lobjectiu de sopar. fer un tast de tresser una peça important per al El local té dos petits i agra-turisme tarragoní i també per dables menjadors, separats per cerveses nacionals L’artista José Ruiz Elcoro. CEDIDAa tots els tarragonins. En un un petit desnivell de cinc esca-moment en què estan molt de les i una llarga barra on sex- REDACCIÓ / TARRAGONA mericana a la música clàssica», amoda els canapès i les tapes, posen els canapès, tapes i «tigres» (musclos), les guatlles càrrec del reconegut pianistaVilla Magdalena volia ser tota montaditos, protegits en unes a la planxa, les sardines, els sei- L’any 2011 ha estat declarat Cecilio Tieles, va inaugurar eluna referència, però, al mateix vitrines transparents que els tons, les anxoves, etc. Els preus per l’ONU «Any Internacional cicle el passat 5 de juny.temps, vol anar molt més enllà clients poden obrir per servir- de les tapes van de dos a deu de l’Afrodescendència». Per El dia 12 va ser el torn de l’ar-i ocupar un lloc igualment se. La capacitat total del local euros. aquest motiu, la Fundació Caixa tista Ignacio Villa, conegut popu-important oferint menús de és de 48 persones. Cal destacar-ne la tapa del Tarragona de CatalunyaCaixa larment amb el sobrenom dequalitat a preus econòmics, El vi de la casa és el dia. Per exemple, excel·lent s’afegeix a aquesta celebració «Bola de Nieve», al qual es vacasolans i de bona cuina. Rocablanca criança 2007, de pernil ibèric amb pa amb amb la programació del Festival retre homenatge en l’any del Montsant, però, en la carta de tomàquet, per 8 euros. També de Música Iberoamericana en centenari del seu naixement. vins, hi ha altres referències de hi ha entrepans variats i biqui- col·laboració amb l’AssociacióUn local per gaudir diferents D.O. En lapartat de nis, que, de la mateixa manera Cultural Catalanoiberoamerica- cerveses, n’hi ha quatre varie- que les altres especialitats de la na. D’aquesta manera, es vol El recital ‘Elsde tapes, pinxos, tats i una singularitat de la casa cuina, es poden emportar. reconèixer la influència que els grans compositorsentrepans i ara, és que existeix loferta de fer El servei és diligent i amable. compositors llatins de raça negra un tast de tres cerveses nacio- El cor de Tarragona ja disposa han tingut en la música dels afroamericans’d’un menú diari nals per apreciar els diferents dun agradable local per gau- segles XIX i XX en l’àmbit inter- sabors i varietats. dir de la bona cuina en forma nacional. clourà el cicle Així, ara, per només onze En les tapes de línia tradicio- de tapes, pinxos, entrepans i Aquest festival, que té com aeuros, Villa Magdalena ofereix nal, cal destacar que les calen- menú diari de qualitat a preus directora artística a Xiomara El dia 19, també al CXdiàriament un menú, en què tes es preparen al moment, molt competitius. Suárez, ha portat a Tarragona Auditori Tarragona, l’especialis-es pot escollir, per exemple, per la qual cosa no és reescal- artistes de primer nivell per la ta en literatura pianística romàn-entre l’amanida de la casa, la fen. Les «reines» són les pata- RESTAURANT difusió de la música llatinoameri- tica iberoamericana i reconegutpinya amb pernil, l’arròs amb tes braves, els calamars a lan- Villa Magdalena cana a Catalunya i és la conti- intèrpret José Ruiz Elcoro clouràllamàntol, el conill amb salsa, dalusa, la sípia a la planxa, el nuació del Festival de Boleros i el festival amb un programa con-la daurada al forn o el jarret i, pernil ibèric, el formatge man- Comte de Rius, 14 Havaneres que se celebra anual- feccionat a través de composi-de postres, el pastís anglès o la xec, les gambes a la planxa i els Tel. 977 22 58 45 ment amb gran èxit de convo- cions de petit format dels seglesmacedònia de fruita. Els plats bunyols de bacallà, entre d’al- catòria; en l’edició d’enguany XIX i XX i de fragments de sar-canvien cada dia i en diades tres. Horari: de 8 a 23 h. s’obre el ventall d’interpretació a sueles conegudes, que s’agrupenespecials, com per Sant Jordi, I també agraden molt la xis- Tanca diumenge. estils musicals ben diferents. sota el títol «Els grans composi-Sant Joan, etc., shi inclou una torra i els xoricets a la sidra, els El recital «La influència afroa- tors afroamericans».
    • 22 2a quinzena - JUNY 2011 TRIBUNA EMPRENEDORSAgustí López reflexiona que más que pen- Así, pues, lo que nos debe impulsar es la acciónsar de una forma determinada, aquellas per- bien dirigida. Tener una idea clara de haciasonas que marcan la diferencia en sus vidas dónde dirigirnos y actuar en consecuencia.actúan de una forma determinada. Diseñar el futuro en nuestra mente. Emprender es actuarCon frecuencia nos dicen que objetivos profesionales bien se en marcha. Y más en unpara que las cosas nos vayan definidos, equilibrados con sus entorno económico tan com-mejor debemos tener una acti- capacidades y habilidades y plejo y difícil para muchos sec-tud positiva, que debemos pen- unidos a una alta capacidad de tores como en el que nossar en positivo. Pues no, no es esfuerzo de forma persistente. encontramos ahora. No nos vacierto. Es decir, más que pensar de a sacar de donde estamos ni elEsa es una idea cómoda, tran- una determinada manera pensamiento positivo ni el pen-quilizadora pero no por ello aquellas personas que marcan samiento negativo.efectiva. Nos sirve como aneste- la diferencia en sus vidas actú- Lo que nos debe impulsar es lasiante placebo, engañándonos acción bien dirigida. Tenersobre un futuro mejor por el una idea clara de hacia dóndemero hecho de pensarlo con dirigirnos y actuar en conse- Incluso actualmente siguen adapta da posiciones de domi-intensidad. Nos exime de res- cuencia. Aprender a pensar el surgiendo oportunidades. nio a aquellos que sabenponsabilidad en nuestras accio- Lo que importa es futuro, a diseñarlo en nuestras Algunas porque la lógica evolu- moverse con suficiente rapideznes, delega en el supuesto actuar, ponerse en mentes. Pero a continuación ción de los mercados da lugar a y habilidad.gobierno de nuestras emocio- marcha deberemos planificar las accio- nuevas ocasiones donde antes Hay personas que tienen unanes el destino que sólo nuestras nes concretas que nos acer- no había nada. Otras por la idea y se ponen en marcha yacciones conoce. quen a nuestros objetivos. Y irrupción de internet y las nue- otras que no. Lo que las dife-Algunas personas consiguen aprender a mejorar nuestra vas tecnologías en sectores en rencia no es su pensamientoun alto desempeño en la mayo- productividad personal, a los que consiguen reducir drás- positivo sino su comportamien-ría de lo que se proponen y an de una determinada mane- actuar de forma intensa y soste- ticamente los costes de transac- to positivo.analizando cómo lo consiguen ra. nida con el foco puesto en ción. Fenómenos disruptivos Y de eso los emprendedoreslas conclusiones a las que pode- Aquello que verdaderamente aquello que queramos conse- que de la misma forma que saben un rato. Porque empren-mos llegar son bastante claras: importa pues es actuar, poner- guir. dejan obsoleto al que no se der es actuar. INDIGNATSÁngel Camacho opina que los campamentos de indignadostienen casi toda la razón. Así lo demuestra no sólo su presencia,sino las decenas de millares de firmas, a mano o electrónicas, queles han llovido desde todos los sectores del país, de todas lasedades y condiciones. En cuanto al ‘pepinazo’, Camacho asegu-ra que la conocida metodología germana ha fallado por loscimientos, dejándonos con la boca abierta. Del campamento respuesta concreta, clara, que, do con el demonio de la seño- al pepinazo por el momento, no hay. ra de Hamburgo, de cuyo nom- Sí, es cierto, algunos papeles bre ni quiero acordarme. La colgados en los tenderetes nos conocida metodología germa- dicen algunas cosas, pero no Se precisa una na ha fallado por los cimientos,La sociedad se ha visto sacudi- Vayamos por partes, como nos señalan por dónde y cómo respuesta concreta y dejándonos con la boca abier-da, aparte de las elecciones, dicen que decía Jack el vamos a ir a una mejora social, clara, que, por el ta. Porque como somos un paíspor el súbito crecimiento de Destripador. política y económica. Ni hay momento, no hay «de los del Sur» parece lógicogente acampada en las princi- Los campamentos de los indig- unos líderes que nos presentan que nos ocurran estas cosas ypales plazas del país, e incluso, nados tienen casi toda la razón. esas propuestas concretas, ni que seamos unos guarros. Peropor reflejo, de las de Europa. Y así lo demuestra, no sola- un conjunto de medidas a tra- las aguas parecen volver a suY, para colmo, por el cierre de mente su presencia, sino las vés de las cuales pueda llevarse no, preparando las propuestas cauce y las autoridades alema-fronteras a numerosos produc- decenas de millares de firmas, a cabo. que a la gente le interesa para nas ya ofrecen tímidas mues-tos alimenticios de primera a mano o electrónicas, que les Por ello, mucha gente, que que el nuevo curso 2011-2012 tras de responsabilidad y decalidad como son los que se han llovido desde todos los sec- simpatiza sin duda, con esta comience con determinación. querer indemnizar los daños ydedican a la exportación; ya no tores del país, de todas las eda- protesta, cree que acabará por Lo que dudamos por parte de perjuicios causados. Sólo faltahay campesinos franceses tiran- des y condiciones. ser un espectáculo más dentro la clase política y de algunos que reconozcan que los gua-do camiones, ahora es una des- Ahora, pasadas dos semanas, el de unos meses, si antes los «chi- poderes fácticos. rros han sido ellos.graciada señora de Hamburgo movimiento se debe demostrar cos de Puig» no los extermi- En cuanto al pepinazo, senti- Ojalá sea así, porque no nosla que , con alevosía y precipi- andando, esto es, a la pregunta nan… mos vergüenza ajena de que gusta esa Europa prepotentetación, tira por el suelo millo- de adonde nos lleva este pro- Esta primavera debería germi- nuestra guía, la señora Merkel, que cree que el club son ellosnes de mercancías. nunciamiento, se precisa una nar mejor, si no en pleno vera- tan angelical ella, se haya alia- solos, y no todos los 27.
    • 2010 JUNY -2a quinzena 23 TRIBUNA DRET MÚSICATomàs Serra assenyala que lalçament de Aquest delicte no es troba tipificat en el codi Gerard Ryan destaca que Spotify ha pogut entendre lesbéns és un delicte de naturalesa híbrida, ja penal i, el més important, no és necessari que exigències del nou consumidor. Els seus clients, a través dinternet,que, duna banda, pot ésser concebut com un arribi a produir-se, és a dir, el delicte es con- tenen accés, de manera quasi instantània, a la biblioteca de músi-delicte denriquiment, a la manera destafes, suma amb la simple provocació de la ca més gran de la història del sector, amb lobjectiu que aquestaperò, daltra banda, pot tractar-se dun delicte insolvència sense que sarribi a produir el per- biblioteca tingui tota la música de la història del sector disponiblesense enriquiment, similar als danys. judici al creditor. per als seus usuaris. El delicte dalçament de En busca del nou béns (insolvència punible) model de negoci perEn un moment com lactualresulta de vital importànciasaber reaccionar adequada- al sector discogràficment front les obligacions con-tretes anteriorment i quesabem no podrem cobrir senseperjudicar als altres. Per això,devem ser conseqüents ambels nostres propis actes i noprendre mesures precipitadesque podrien implicar greusperjudicis en la nostra pròpiacontra.El Dret privat (conegut públi-cament com a dret civil i mer-cantil) té moltes disposicionsque tracten de garantir elpagament dels deutes o lassoli-ment duna satisfacció equiva-lent respecte dels creditors,però no hem doblidar la figu- tors no puguin satisfer amb ells defraudar els creditors (dol Durant els últims 10 anys el sec- CDs), i com a conseqüència elra del Dret penal que roman els seus drets de crèdit. directe) així com tampoc no tor discogràfic ha viscut una consumidor tenia accés a lalatent per actuar en contra Lactitud punible és que, amb ha dacceptar o consentir transformació deguda al desen- música restringida a la sevadels supòsits extrems, per tant, lalçament, se sostreuen els voluntàriament el perjudici volupament dInternet i daltres col·lecció de CDs o vinils.inevitablement les disposicions béns respecte de la responsabi- encara que shagi vist només tecnologies relacionades la qual Itunes, actualment la botiga dedel Dret penal han d’adherir- litat a què estan subjectes. com una mera possibilitat (dol ha comportat canvis en la com- música més gran del món, enca-se a les disposicions de Dret Es pot afirmar que lalçament eventual). I el més important, pra, venda, distribució i consum ra funciona amb el model antic,privat amb lobjectiu de garan- de béns és un delicte de natu- no és necessari que el resultat de la música. Comparat amb en el sentit que ven un produc-tir els drets dels creditors. Tot ralesa híbrida, ja que, d’una arribi a produir-se, és a dir, el lany 2000, el 2010 només que- te, encara que aquest producteaixò sense oblidar el caràcter banda, pot ésser concebut com delicte es consuma amb la sim- daven un 25% de les botigues sigui en format digital, el mp3.subsidiari i fragmentari del un delicte denriquiment, a la ple provocació de la insolvèn- de música al Regne Unit. En En canvi, Spotify ven laccés a laDret penal que a priori ha cia sense necessitat que, a aquest període es van tancardabstenir-se davant de situa- causa daixò, sarribi a produir més de 3000 botigues de músicacions que podríem anomenar el perjudici als creditors. als Estats Units, el mercat mésmers incompliments contrac- Així mateix, i finalitzant, no important pel sector discogrà-tuals (per exemple els impaga- És recomanable abans podem oblidar que entre les fic, la qual cosa va suposar una La crisi és del sectorments). d’emprendre qualsevol infraccions relatives a limpaga- davallada de més del 50% de les discogràfic, no en laLa insolvència bàsicament pot tipus d’acció acudir a un ment de deutes o incompli- vendes de CDs. Cal destacar que popularitat de laésser definida com aquella assessor expert ment dobligacions, hi existei- aquesta és una crisi en el sector músicasituació en la qual limport de xen altres conductes tipifica- discogràfic, no en la popularitatles obligacions exigibles (pas- des en la nostra legislació, de la música. Una prova daixòsiu) supera el dels béns i drets d’entre les quals es pot desta- la trobem en els 40 bilionsrealitzables (actiu). car lestafa, lapropiació inde- anuals de descàrregues il·legalsCert és que la "simple" dificul- manera de les estafes, però, guda, el delicte fiscal, la falsifi- de música dInternet. En aquest música. Els clients dSpotify notat econòmica no pot ser puni- d’altra banda, pot tractar-se cació de documents duna context, les companyies dis- reben cap mp3, sinó que, a tra-ble com a delicte i que, per també dun delicte sense enri- societat, limpagament de pen- cogràfiques estan buscant un vés dInternet, tenen accés detant, com a regla general ni la quiment, similar als danys. sions, la desobediència a lau- nou model de negoci que les manera quasi instantània, a lafalta de liquiditat ni la insufi- Aquest delicte no es troba tipi- toritat i, fins i tot, lanomenada ajudi a adaptar-se a les noves biblioteca de música més granciència patrimonial poden ficat en el Codi Penal amb la estafa de crèdit. condicions del mercat i a les de la història del sector, ambdonar lloc a un delicte dalça- finalitat dimpedir la facultat Per tot això, i tornant a linici noves demandes dels consumi- lobjectiu que aquesta bibliotecament de béns. Diferent és de disposició al deutor sobre el de la meva exposició, no em dors. tingui tota la música de la histò-quan apareix la figura del dol seu patrimoni, sinó per limitar- queda mes remei que recoma- Entre els nous models que enca- ria del sector disponible per alsen lactitud del deutor que, la, perquè el deutor podrà nar, en cas que prevegeu una ra han de demostrar la seva via- seus usuaris. Però encara ésmitjançant certes actituds, seguir disposant del seu patri- situació dinsolvència, i sempre bilitat econòmica a mig termini, molt dhora per cantar victòria.intentarà burlar els seus credi- moni però sense disminuir-ne abans demprendre qualsevol hi ha el dSpotify, el qual ha Spotify té problemes importantstors. el seu saldo per sota del neces- tipus dacció, acudir a un asses- pogut entendre les exigències per a superar. Fa 5 anys qui El delicte dalçament de béns sari i perquè, en un futur, segu- sor expert que us pugui asses- del nou consumidor de la hagués imaginat que el 2011 jaamb caràcter general podria rament imminent, pugui sorar respecte de les actua- música, i la seva demanda per no hi hauria les tendes de músi-definir-se com una manera afrontar el pagament dels seus cions que hauria de dur a accedir a molta més varietat de ca de tota la vida, i que amb unparticular de tractar deludir deutes, és a dir, no ha de terme amb la finalitat de no música comparat amb el model clic podríem escoltar qualsevolels pagaments dels deutes mit- col·locar-se en una situació defraudar a ningú i evitar per- tradicional. Lantic model de cançó en qualsevol moment i enjançant l’ocultació dels béns dinsolvència de manera inten- judicis majors i il·lícits penals negoci es basava en la venda qualsevol lloc? Com escoltaremamb la finalitat que els credi- cionada amb la voluntat de inesperables. dun producte físic (vinil, K7 i la música daquí a cinc anys?
    • Redacción y publicidad: Plaça de les Oques, 8, despatx A de Economía L A C L A T CR OA N T R A O N Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43206 Reus · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30 Las 10 palancas del crecimiento Ignacio Schmidt ha trabajado durante más de 20 años en varias multinacionales en países como Gran Bretaña, Bélgica, Méjico, Puerto Rico, Portugal o España. Como consultor o gerente ha obtenido cre- cimientos destacados en mercados muy competiti- vos, y también en otros que estaban estancados o en situaciones poco favorables. Es un experto en crecimiento y liderazgo que resume sus métodos en un decálogo al que llama «las 10 palancas del cre- cimiento». A saber: la cultura emprendedora, la necesidad de marcar estrategias, la innovación, la penetración, la expansión geográfica, el portafolio de productos y clientes, los nuevos canales de venta, los modelos de éxito, las adquisiciones y fusiones y la financiación. Todos estos mandamien- tos se resumen en uno: la pasión por el crecimien- to. Una actitud que el líder de la empresa debe lle- var casi hasta la obsesión para marcar el ritmo de toda la estructura. Con empatía y habilidades comu- nicativas que puedan exprimir la creatividad del grupo para obtener las mejores herramientas al ser- vicio del crecimiento. Estas herramientas no pasan, necesariamente, por inversiones elevadas. Según Schmidt, «es más importante la calidad de las ideas que el dinero que se invierte en I+D». Sus argumen- tos han sido muy bien valorados por los asistentes a las charlas que ha impartido en el Tecnoparc de Reus, gracias al programa Genera, impulsado por Redessa y otros organismos empresariales de Catalunya. Un programa que tiene como objetivo fomentar la cultura emprendedora entre las peque- ñas y medianas empresas. Ignacio Schmidt, experto en liderazgo y crecimiento. ‘Los objetivos tas con grandes conocimientos sobre campos específicos. Son activos que el alcanzables te limitan’ líder no aprovechará si no sabe gestio- nar sus relaciones, fomentando el reco- nocimiento al trabajo del equipo y«Kennedy pidió la luna cuando era científicamente de la expresión. No se trata de pedir imposibles, ni haciendo que todos se sientan a gusto para ofrecer su máximo potencial.imposible y tuvo la luna en 10 años». Con este de arriesgar la viabilidad de una organización per- -¿Este liderazgo empático se puedeejemplo ilustra Ignacio Schmidt la necesidad que siguiendo el Santo Grial. Pero en el mundo de la aprender?tienen las empresas de que su líder pierda el con- empresa no se crece sin objetivos ambiciosos. Se puede aprender qué actitudes pro-tacto con la realidad, en un sentido no peyorativo Cómo fijarlos es lo que enseña este experto. mueven o inhiben la participación de los empleados en la organización. En nuestros cursos intentamos que los-¿Cuál es su fórmula para fomentar el crecer van de la mano, pero la relación modestos. No se hubiese llegado a la alumnos evalúen qué comportamien-crecimiento de las empresas? entre inversión en I+D y ventas no es luna si Kennedy no hubiese dicho, en tos diarios son mejorables para mejorar Nuestro programa tiene como objeti- tan directa. Se necesita, obviamente, contra de lo que pensaban los científi- su estilo de liderazgo.vo dinamizar la cultura emprendedora un mínimo de inversión, pero, a partir cos, que se tenía que llegar a la luna. -¿Uno de los grandes enemigos son laspara ayudarlas a transformar ideas y de aquí, lo importante será la habilidad -¿Cómo debe transmitir el líder la filoso- rutinas?conocimientos en bienes económicos a la hora de seleccionar las ideas para fía del crecimiento? Definitivamente sí. Pero el gran enemi-de una forma sistemática. La idea es desarrollarse. El primer mensaje es que él lo viva go es perder el norte, la razón que tetransformar la empresa en una máqui- -Empresario y ganas de crecer tendrían intensamente. Hay líderes carismáti- ha hecho meterte en un negocio. Enna de convertir su patrimonio intelec- que ser sinónimos. ¿No siempre es así? cos, pero otros que no lo son. Hay otro ese caso, la sostenibilidad de la empre-tual en una máquina de obtener bene- El día a día absorbe a muchos de ellos. tipo de líder que es genuino y que se sa será muy baja. Porque, en un merca-ficios. Muchos empresarios quedan atrapados basa en el hecho de que sus actitudes do tan global como el que tenemos, de -Los objetivos están claros, y seguro en una rutina de resolución de proble- son coherentes con su discurso. Con cualquier lugar te puede salir un com-que los compartiría cualquier empresa- mas cotidianos: proveedores, clien- esta continuidad entre hechos y pala- petidor.rio. Pero, ¿cómo se hace? tes… Y entonces no dedican el tiempo bras también se consigue arrastrar al -¿La crisis es un buen escenario para No hay fórmulas mágicas, pero lo necesario a crecer. El rol número 1 del resto de la empresa. cambiar algunas cosas?más importante es que el líder esté líder de la empresa Sí. Ante una situación de crecimientocomprometido con esta idea. Este espí- no es éste, sino que generalizado, la gente tiende a relajar-ritu no puede surgir de la base. es poner los objetivos ‘El líder debe saber transmitir la cultura se. Es lógico que así sea. En cambio, elNosotros trabajamos con este target, de la empresa por- panorama actual es perfecto para reac-para identificar los comportamientos que toda la estrategia de crecimiento a toda su estructura’ tivarse, porque, si no lo haces, tienesque promueven la cultura emprende- fluya desde ahí. muchos números de tener problemas.dora en los líderes y las maneras de Muchas veces los El 95% de nuestros alumnos buscacomunicarla a toda la empresa para negocios van haciendo sin tener una -¿El látigo está pasado de moda? nuevas formas de crecer: ahora oque estos valores se establezcan en su hoja de ruta para su crecimiento. Si eres irrespetuoso con el resto de la nunca, por una simple cuestión deseno. El objetivo es el crecimiento, y -A la hora de fijar objetivos ¿es mejor organización no conseguirás que traba- supervivencia.éste tiene que llegar por la vía de nue- ser realista o utópico? jen más duro para ti. Con gritos antevos productos o la conquista de nuevos No tienes por qué ajustarte a la reali- los errores, los subordinados van amercados. Ambos surgirán de las ganas dad. Los objetivos alcanzables te limi- dejarte de aportar ideas y también ten-de crecer de la empresa. tan a tu realidad de hoy. Si, en cambio, drás una rotación de personal más alta http://www.totemprenedors.cat-¿La solución es invertir más en I+D? ponemos objetivos más ambiciosos, de lo normal. Y hoy en día, el líder noNo necesariamente es un tema de can- esto nos obligará a buscar caminos y puede permitirse el lujo de capitalizartidad de recursos, sino que también fórmulas más imaginativas para llegar a las ideas que llevan al crecimiento. En Texto: Dani Revenga / Reusimporta, y mucho, la calidad de los mis- tender hacia él. Y son caminos que no una estructura normal hay personas Foto: Xavi Juríomos. Está comprobado que innovar y se explorarían con objetivos más más creativas que él mismo y especialis-