WEB 1.0, WEB 2.0...

L’ordinador era una finestra capaç
d’enllaçar amb qualsevol web de l’altre
banda del món.
I vam començar a incorporar-la a la
nostra vida quotidiana.
...

Web 1.0
Vols conèixer, vols comprar, vols consultar,...? Només
cal que l’empresa, biblioteca, institut,... Tingui una
pàgina web i pots entrar-hi des de casa.
Així hem comprat ordinadors nord-americans fets a
Irlanda, tecnologia a Xina, hem consultat les ofertes
i disponibilitats de grans magatzems, hem accedit a
la biblioteca o a l’oficina de turisme de qualsevol
lloc. Només cal fer clic i que a l’altra banda un
webmaster hagi dissenyat un portal i penjat tota la
informació que nosaltres requerim.
Com he dit al començament;
una finestra oberta al món.

Web 1.0
Això ha suposat posar a l’abast dels ciutadans grans
volums d’informació impossible de processar. Cal
aprendre a cercar, trobar, verificar i analitzar la
informació que realment volem.
In-formar vol dir donar forma, formatar,... Els
ciutadans som subjectes passius que rebem
l’impacte de tota aquesta informació, que circula en
una direcció:
PORTAL Usuari
Tot i que sembli que és l’usuari qui té accés al món,
en realitat se’l mira des de fora.
És una observació no participant

Web 2.0
Amb la web 2.O l’usuari converteix la seva observació
en participant.
Crea continguts, ja no només observa una realitat,
sinó que construeix aquesta realitat.
Es crea un procés de co-municació, (co-; “ensems
amb”, “en comú”) on la informació circula en tots
dos sentits
Usuari Altres usuaris!
El portal només és el mitjà, el webmaster de
l’empresa no sap a priori quins continguts hi hauran
al seu web, que serà totalment dinàmic.

Web 2.0

Web 2.0
Veiem com funciona un clàssic de les Web 2.0; la wiki:
http://www.youtube.com/watch?v=DeC_kNyioUE
O com funciona un blog?
http://www.youtube.com/watch?v=hrs8MGWhDhg

Web 2.0
Amb la web 2.O l’usuari es converteix en protagonista,
crea continguts, opina participa i es relaciona.
Apareixen les xarxes socials (tipus facebook), el
treball col·laboratiu de (p. ex.; wikis, blogs,...).
El coneixement és compartit, resultat d’una suma
d’esforços no dirigida. Al diferència que al treball
grupal, el treball col·laboratiu no té dirigents. Hi ha
eines i estructures, però cada usuari és lliure
d’aportar com i el que vulgui i només la resta
d’usuaris decideix si allò es manté o es visita, i per
tant té rellevància o no.

Web 2.0

Web 2.0

I després... què?

Web 3.0; la web semàntica ?
Una web on els
continguts tindran
significat per
l’ordinador i aquest
podrà fer el procés
de recerca i
selecció
d’informació tot
sol.

No és interessant veure com la
globalització ens porta a un
món cada vegada més
fragmentat?
Manel Gómez
Curs: Disseny de recursos audiovisuals amb Web 2.0