Caselles rondalla1

327
-1

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
327
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Caselles rondalla1

  1. 1. El seu pare va morir a una batalla fent front a les tropesfranquistes just quan Jaume era un nadó. Els únics queaportaven recursos econòmics a la familia eren Jaume ila seua mare. Amb els diners que ells guanyaven tenienel just com per a pagar els llibres de Jordi, el menjar i laroba de tots ells. Xavi era el millor amic de Jaume. Junts quedaven moltes vegades per a anar per la muntanya, a pegar voltes pel Muntanyar o anar al riu a jugar amb les ovelles que pasturen. Xavi sempre havia sigut un gran pilar per a Jaume ja que, sempre que aquest tenia problemes, Xavi l’intentava ajudar i viceversa.
  2. 2. Un dimecres d’agost, Jaume va anar a comprar el pa a lapanaderia que es trobava a la Plaça de Bai. Va saludarl’Enriqueta, que era amiga de la seua mare i la panadera delpoble, va agafar dues barres de pa, i a continuació va anar acasa a descansar, ja que els dimecres eren els dies que Jaumelliurava.De camí a casa, es va trobar amb el Xavi. Aquest li va dir si a lavesprada quedaven per a anar a pescar a Duanes de la Mar, a laqual cosa Jaume va contestar que sí, ja que li agradavamoltíssim pescar, i més si tornaven a casa amb uns bonspeixos per a sopar.
  3. 3. Jaume va arribar a casa. Com la seua mare no estava, vajugar una estona amb el seu germà, van dinar pa ambformatge i van menjar a les postres unes magranes que vafurtar d’un bancal que estava a prop del riu.
  4. 4. A les quatre i mitja, Jaume va deixar una nota explicant-li a laseua mare on anava, amb qui anava i què anava a fer. Acontinuació va anar a la plaça on havia quedat amb Xavi i vanbaixar caminant a poc a poc fins a Duanes de la Mar, carregatsamb els cabassets amb les canyes de pescar, els aparells i elscucs que havia arreplegat Xavi d’unes aigues amb fang aquellmatí.
  5. 5. De camí, van trobar el “Tormenta”, un iaio, conegut per tots alpoble, que delirava molt sovint. Aquest els va dir que hi havia malamar i que les ones s’endurien mitja platja cap a dins. El Jaume i elXavi es van riure molt, ja que sovint el veien i els deia coses quasiimpossibles. Van continuar amb el seu camí i li van donar un tròsde pa al “Tormenta”.
  6. 6. En arribar a Duanes, van veure que era veritat. La mar bramavaamb les seues ones, però els tenia igual, ja que es diu que, quan lamar està rebolicada, els peixos tenen més fam. Per això decidirenanar a la Cala del Tangó, un lloc on no anava molta gent i on hihavia una pesquera. Allí ells tenien unes cadires que havien trobatpels voltants i algunes provisions que deixava la gent que anava apescar per si alguna vegada pasava alguna cosa.
  7. 7. La cosa anava bé. En pocs minuts havien aconseguit trauredos grans peixos, amb els quals ja tenien per a sopar ben agust, i qui sap si també per a dinar, ja que els peixos tenienuna gran grandària i pareixia que anaven a eixir-ne més comeixos. Mentre estaven ficant els cucs en l’ham, Jaume i Jordi van notar unes tremolors. Tot es menejava i queien petites pedres de la part de dalt de la cala, però de caure pedres menudes van passar a caure pedres molt grans, que van fer que Jaume i Jordi quedaren atrapats en un forat que tenia la
  8. 8. Jordi, que tenia molta força, ja que era un xic molt fibrós i que s’alimentava adequadament. Va espentar una pedra que era mitjanament gran i la va aconseguir llevar de enfront de l’entrada. Si no haguera sigut per aquesta acció, el més segur és que aquella hauria sigut la tomba dels dos joves.Van apreciar tota la cala. Les principals eixides ja no existien, jaque estaven tapades per grans muntons d’arena i pedres. Notrobaven cap manera d’eixir d’allí.La fam començava a pressionar, i per això es van menjar lesprovisions que hi havia en la pesquera, la qual van netejar depedres per a aconseguir agafar-les. El que van menjar va ser un trosde pa dur i uns glops de llet que allí hi havia.
  9. 9. Van pasar la nit sense massa fred, ja que, com estavenen estiu, les nits eren càlides. Al matí següent, no sabienquè fer. Les seues mares estarien preocupades, però mais’imaginarien que estaven a la cala del Tangó, ja que encap moment li ho havien dit a ningú. A l’hora de dinares van menjar el peix cru que allí tenien del díaanterior. En tirar les raspes a la mar, van veure comflotaven. Jordi i Jaume es van mirar l’un a l’altre; jasabien com anaven a eixir d’aquell infern. Es varen passar la vesparada buscant fustes amb les quals farien una barca i escaparien d’allí d’una vegada .En arribar la nit, havien fet una gran arreplega, però no hi havia ni per a començar. Per això decidiren intentar dormir perquè al dia següent tingueren energía i acabaren l’arreplega de fusta, es van tapar amb unes fulles de palmera que havien aconseguit i resaren perquè els mosquits no se’ls menjaren.
  10. 10. Al matí següent les cames estaven repletes de picades, però es podiasuportar. Varen passar el matí arreplegant fusta i a migdia, desprésde menjar uns fruits que mai havien vist i un peix, decidiren que jaen tenien prou, ja que la barca tampoc havia de ser un vaixell deluxe. A la vesprada, amb unes cordes que hi havia en la pesquera iamb trossos de roba que es van arrancar, van començar la barca i, defet la van acabar només es va pondre el sol d’arrere del Montgó.
  11. 11. Era el tercer dia allí i havien d’escapar d’aquell infern com mésprompte millor. Per això a la matinada eixiren a la mar amb laplataforma plana de fusta que havien construït.Duien mitja hora a la mar i la intensitat de les ones va anar creixentmolt ràpidament fins arribar al punt que una ona va trencar la barcaque amb tant esforç havien construït Jaume i Jordi.Els dos quedaren a la deriva, aferrats a uns trossos de fusta quesuraven sobre la mar com aquelles raspes de peix que s’havienmenjat feia dos dies…
  12. 12. Van perdre el coneiximent durant unes hores ja que estaven mal alimentats, desidratats i el anar i tornar de les ones els marejava moltíssim. Els dos van despertar a la Cala Sardinera, pràcticament sense cap peça de roba i amb unes condicions pèsimes.Jordi va propossar l’opció de quedarse allí fins a que algú anara arecollir-los però Jaume es va opossar ja que allí ningú aniria abuscar-los per això van passar la nit sense menjar res i beventaigua embassada de les últimes plogudes fins al matí següent oncomençaren a caminar cap al poble.
  13. 13. No era gens fàcil caminar per aque alguns barrancs, lles terres. Hi hav el bosc era molt d iales seues panxes i ens, la fam abund la set l’alleugerie a va e nalgun barranc am n sols quan troba b aigua embassad ve nque la humitat er a. Les nits eren du a molt forta i era res, jatrobaven a faltar incòmoda, a més les seues famílies que .
  14. 14. Era de matinada quan van tornar a emprendre el seu viatge decamí a casa. Per fi van trobar un camí per on anar sobre terraplana, i no pujades i baixades per dins del bosc on era molt difícilavançar. Duien dos hores caminant, quan van trobar el tio BatisteCeba, conegut per tot el poble ja que era un comerciant que s’haviafet ric pel comerç de la pansa. El tio Batiste Ceba sabia de ladesaparició d’aquests dos joves, per això els va pujar al seu carro iels va donar de menjar i de beure mentre els portava al pobleperquè el metge els fera una revisió.
  15. 15. En arribar a la consulta del metge, que era la seua pròpia casa,el metge els va dir que tenien les defenses molt baixes i quehavien de menjar molta fruita i verdura durant una setmana.Les seues mares els van prohibir eixir de casa per al seu tempsd’oci durant dos mesos.Jaume i Jordi havien viscut una grandíssima aventura que endiverses ocasions els hauria pogut dur a la mort.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×