Som 284

PUBLICACIÓ DE CULTURA POPULAR CATALANA Núm. 284 Any XXX

Núm. 284. 2009 - som 3 Joan domÈnech Índex SOM núm. 284. GRUP SANT JORDI Any 2009. Any XXX Grup innovador format per en Lluís Alcalà (tenora i flabiol) UNA FORMA ESPECIAL D’EXPLICAR. Joan Domènech .. 3 i en Carles Santiago (Acordió i veu). Trompetes. Santiago Gozálbez, Una forma especial La nostra música. Josep Vinaròs .................................. 4 Les serps d’estiu. J. Puerto ......................................... 5 Cançó catalana (Serrat, Llach,etc), Àngel Vidal.instrumental, ballets, temes propis i Josep Lluís López, música d’explicar Sardanes de Max Havart (1924-2006). ...................... 7 Tibles. Salvador Parés, Francesc Benítez. d’encàrrec, sardanes, havaneres, boleros, tangos, etc. Instrumentat tot per Acordió, Perdent referents. Francesc Vaqué i Tàboas ................... 8 tenora, flabiol i veu. Tenores. Jordi Molina, Jordi Figaró. Jordi Lara i Surinyach ja em va sorprendre una vegada, Les Cobles ................................................................. 9 Percussió. Ferran Arnmengol, l’any 1997 quan, en ocasió dels noranta anys del meu oncle, Joan Ferrer i Selva, trombó. Damià Daviu .................. 17 Demostracions pràctiques dels instruments típics catalans (Flabiol, tible i tenora). Robert Armengol. el compositor de sardanes Domènec Moner, li va dedicar un Precisions. Joan Gala ................................................ 19 Trombó. Rubén Zuriaga. Concerts en dinars, sopars, programa especial de Nydia a TV3 i, prèviament, va venir a Classificacions pre-estiuenques. Jordi Sanahuja ....... 20 Fiscorns. David Morales, Joan Pérez. convencións, aniversaris, gravar algunes entrevistes a Lloret i, sobretot, a agafar unes Un record per a en Pere Rigau i Poch (1968-1909). Flabiol. Bernat Castillejo. tot tipus de festes d’Entitats imatges de l’estudi del músic a la seva casa del número 13 Antoni Torrent.............................................................. 22 Contrabaix. Miquel Àngel Cordero. sardanistes, Associacions, etc, i tot del carrer Galceran. Jo em pensava que en Jordi Lara era un Coses del llenguatge. Carles Riera ..................................25 Director. Joan Lluís Moraleda. tipus d’esdeveniments. periodista que feia els guions del programa televisiu i punt. Ressons de comarques ........................................... 26 En un moment determinat, però, es va posar al piano i va El cotxe de línia. Antoni Mas i Bou .............................. 29 fer sonar admirablement el vell Charrier, Prat i Cia. Em vaig La Sardana de l’Any ......................................................30 adonar, llavors, que sabia de música. Ara, amb la publicació Llibres. Joan Gala ...................................................... 31 Informació: Oci. Núria Lorente i Amadeu Cuadrado........................... 33 del seu llibre Una màquina d’espavilar ocells de nit m’adono Carles Santiago i Roig que, a més, sap de solfa i quan dic aquesta expressió, ho c/. Marquès de Cornellà, 125 08940 Cornellà de Llobregat faig amb tota la ironia amb què es diu habitualment per Telfs. 93.377.44.87 / 606.59.54.50 indicar que algú se les sap totes. M’havien parlat amb elogi Foto portada: carlessantiago@hotmail.com d’aquesta obra altres persones vinculades al món de la sar- La colla Dansaires del Penedès del Vendrell, PUBLICACIÓ DE CULTURA POPULAR CATALANA grup.santjordi@yahoo.es Núm. 284 Any XXX dana, entre elles Joan Vidal i Gaiolà. Ara he tingut ocasió de ballant la sardana a la sala de música a vil·la Casals de Sant Salvador-El Vendrell. llegir-la (i fins i tot rellegir-la per lligar millor alguns caps) ja Fotografia: Ramon Soriano que l’autor em va demanar que li presentés a la Fundació Pla 41è Aplec de la Sardana de Palafrugell. Us asseguro que és un llibre singular. Un llibre on s’expliquen les coses com qui no vol. Bàsicament parla del món de la sardana i de la cobla, viscut per dins, amb la Dia 16 d’octubre de 2009 manifestació de les vivències personals de l’autor entorn dels A les 10 del matí i a Trompetes. Santiago Gozálbez, Parc de la Guineueta. les 4 de la tarda, al instruments, dels autors, de les obres que s’interpreten i un Josep Lluís López, Àngel Vidal. Director: ANTONI ANGUELA DOTRES Cobles: Montgrins llarg etcètera en el que no falten les nostàlgiques evocaci- Consell de Redacció: Jordi Puerto, Joan Gala, Tibles. Salvador Parés, Francesc Benítez. La Principal de la Bisbal ons d’alguns amors fugissers, però la narració està tan ben Josep Llobet, Josep Vinaròs, Antoni Torrent, Tenores. Jordi Molina, Jordi Figaró. La Principal del Llobregat muntada, l’atenció tan ben mantinguda en cada capítol que, Gabriel Castelló. Percussió. Ferran Arnmengol, Sant Jordi Armengol. Robert fins i tot quan hom va per deixar la lectura, es troba amb la Director editorial: Robert Roqué Jutglà Cap de publicitat: Marta Rovira Juanola A les 10 de la nit al Palau Rubén Zuriaga. Trombó. de la Música, concert. dificultat de prendre la decisió i va llargant una mica més, una Edita: GISC (Grup d’Informadors Cobles: La Principal de la Bisbal Pérez. Fiscorns. David Morales, Joan mica més, seduït pel que es va explicant i per les aportacions Sardanistes de Catalunya) Montgrins Bernat Castillejo. Flabiol. que sorgeixen. És història de la sardana sense que es parli Tel. 972 59 09 50 - Fax 972 84 18 12 Contrabaix. Miquel Banda Simfònica de l’Agrupació de les expressament de sardana. Són unes memòries, sense que hi a/e: som@garonuna.com A la segona part, actuació de la Àngel Cordero. Racolta de Dalt, 9 – 17850 Besalú hagi un fil cronològic inevitable. Al contrari, cada capítol és un Roquetes, amb motiuDirector. Joan Lluís Moraleda. anys de la seva fundació. de complir-se els 20 Imprimeix: Arts Gràfiques Cantalozella, SA flash d’un moment, d’uns acudits recordats, d’una etapa de www.garonuna.com En cas de mal temps: Poliesportiu de Can Dragó. Dipòsit legal: GI-148-1980 – Any XXX la vida de l’autor, sense que necessàriament guardi relació Dinar al recinte de l’Aplec. amb l’anterior o amb el següent. Té una entitat pròpia per Informació: 667 436 806. si mateix, tot i que, al final, arreplegant la collita de capítols, hom obté el testimoni d’una vida preferentment dedicada a Col·laboren: Roquetes la música malgrat dubtes i vacil·lacions. L’autor escriu bé. Té un punt d’humor que es fa agradable, sap trobar els adjectius Barcelona idonis i les metàfores –algunes de molta gràcia- que encai- xen a la perfecció. Per això, tot i el tema, escau d’allò més en Aquesta revista no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors una col·lecció on abunda la narrativa amb finalitat literària.

4 Núm. 284. 2009 - som Núm. 284. 2009 - som 5 Les serps d’estiu La nostra música Josep Vinaròs Jordi puerto i parramon La nostra música periodista i escriptor http://jordipuerto.blogspot.com/ Concert a la fresca Les serps d’estiu Saló, La matinera de Josep Serra, El bac de les ginesteres d’Eduard Toldrà, Plenitud de Francesc Cassú i Palafrugell i A darreries del segle dinou i fins a mitjan segle vint, al pic Aquestes coses més o menys sempre han succeït, això Tamariu de Conrad Saló. Totes aquestes sardanes agradaren de l’estiu i quan la vida quotidiana no generava prou notícies, no obstant amb una gran discreció i sense engegar el venti- a un públic que, lluny de restar sorprès per d’aquelles obres, els periodistes de l’època recorrien a temes estrafolaris i lador de la televisió als quatre vents. manifestà la seva gratitud davant una música agradable i inversemblants que omplien les pàgines dels periòdics d’ar- També hi ha hagut d’altres notícies: ben feta, que ajudava a la delectació en una nit fresca d’uns reu del món. Una d’aquestes notícies i que s’anava repetint A determinades localitats costaneres (Sitges, Lloret de dies de forta calor. de tant en tant, era la del monstre a l’anglès llac Ness. Mar, etc) hi ha hagut una reacció per la vestimenta d’alguns Cal fer un especial esment dels solistes que interpre- En l’actualitat no cal. Apareixen notícies no tant, de tant turistes, més aviat hauria de dir la “no vestimenta”: nuesa de taren dues sardanes de lluïment. El bruel de Pals amb els en tant, per no dir a diari, que mig segle enrere haguessin tors, descalços, tot deambulant per la vila, omplint de sorra solistes de fiscorn Josep Malonda i Joan Manel Margalef, fet pujar els colors a la cara a gairebé tothom. Així passava els comerços on entraven, cosa que al seu país segur no els una interpretació en la qual Malonda oferí un bon gust en la en aquella època en algunes pel·lícules, per exemple una permeten. El passat dia 28 d’agost la cobla La Principal de la Bisbal, creativitat artística i Margalef una força que es contraposava coproducció francoitaliana, de la qual no recordo el nom, També a Barcelona, sobre la qual el rotatiu Avui diu: dirigida pel seu titular Francesc Cassú, ens oferí un concert als matisos que oferia el seu company. Pel que fa a la sar- però que protagonitzava l’actor francès Fernandel, que es ...L’estiu que Barcelona va perdre el glamur... (1 de setem- estiuenc al Parc del Reguissol de Santa Maria de Palautor- dana La matinera, els solistes de tible, Lluís Pujals i Gabriel desenvolupava a la línea fronterera d’ambdós països i que bre 2009). A la portada un altre qualificatiu “Cutrelona”. dera. En aquesta ocasió, i creiem que per raons òbvies, tan Castelló, interpretaren amb total entesa i compenetració. gràcies a un clau clavat a la paret de la casa d’un italià, el fill Per esmentar l’esport, en futbol al Barça ha marxat sols es comptà amb la participació d’una sola cobla, quan d’en Fernandel pogué accedir a la cambra de la filla de l’an- l’Eto’o i han vingut l’Ibra no sé què i en Txigrkins no sé què era tradicional que n’hi participessin dues. Fou un concert terior, amb el resultat posterior que podeu imaginar bambino més. Pel que fa al Madrid, s’ha polit 261 milions d’euros en eminentment sardanístic, amb una programació de diver- inclòs, que feia exclamar a un d’ells: ...i tot això ha succeït fixatges: Kaka, Benzema, Cristiano i d’altres. sos estils de sardanes, que procuraven mantenir un mateix per un clau... La pel·lícula fou declarada per aquesta frase També el més d’agost se’ns ha emportat persones comú denominador, és a dir, que coincidint amb el cente- no apta per a menors. importants. nari del nomenament de Costa Brava, referit a les platges Això ara no passa. Aquest és el cas de Nereida Gallardo, Llegia els darrers dies el traspàs d’Isidor Cònsul i Giribet, gironines, les sardanes que s’interpretaren i presentades pel una xicota de força bon veure de la qual la premsa del cor, i després d’una llarga malaltia. Residia a Badalona però era mateix director de la cobla, responien a uns títols o inspiració d’altres tipus, així com la televisió, ha airejat a tort i dret, el fill de Bellpuig. sobre la Costa Brava. Aquesta circumstància feia que les seu afer sexual amb en Cristiano Ronaldo. Vaig tenir la impressió que em sonava d’alguna cosa, al sardanes interpretades, a part de la seva qualitat musical, Molta gràcia tenia l’article sobre aquest, signat per Bibi- marge de la notícia, que esmentava entre altres aspectes, res tenien a veure amb la coherència d’una determinada ana Ballbè, que titulava El gran clau. S’hi expressava així: que era escriptor i cap de l’editorial Proa. Evidentment no línia d’estil musical. Així doncs, poguérem escoltar sardanes ...Nereida Gallardo és una d’aquella classe de persones anava equivocat, era el germà de Maria Cònsul i Giribet, que prou conegudes, comentades en diversos concerts i de les Si bé s’ha presentat aquest concert com d’una progra- que és algú gràcies al fet a haver estat amb algú altre que fou proclamada Pubilla Universal de la Sardana per Bellpuig, quals no podem dubtar-ne gens de la seva qualitat. mació eminentment sardanista, cal fer paleses unes petites hagi nascut. En aquest cas Cristiano Ronaldo. Uns treballen quan aquesta vila fou nomenada Ciutat Pubilla l’any 1972. S’inicià el concert amb la sardana Costa Brava d’Agustí i celebrades variants, com Puigsoliu de Joaquim Serra, obra (pocs), i els altres viuen del fet que alguns altres treballin Un pubillatge magnífic el de la vila d’Urgell, profusament Borgunyó, Matinada de Juli Garreta, El Bruel de Pals d’Emili pòstuma del seu autor, una meravella de poema simfònic, (molts). Nereida Gallardo deu haver fet poques coses a la engalanat de gallardets amb la senyera. La vinguda d’ama- molt escoltat en el centenari del naixement i cinquantenari vida, però una d’elles ha esta el polvo més rendible de la his- gat des d’Andorra d’en Fontbernat per estar en la presidèn- de la mort de l’enyorat músic de Peralada, una obra que mai tòria: el gran clau. Segurament hi ha maneres més dignes de cia del pubillatge. La presència del Cardenal Pont i Gol, fill serà prou programada. També es programà l’havanera Les guanyar-se la vida, però poques de més lucratives. Penseu de la vila. Que la sardana figurés a l’ofertori de la missa per www.garonuna.com www.garonuna.com voltes d’en Rosés de Josep Cassú i la rapsòdia L’auca del en la fenomenal idea d’haver de treballar només un dia a la primera vegada després de molts anys. Senyor Esteve de Jordi León. vida. Un trist dia! I tirar d’això la resta de la vida... La lliçó magistral a cura de Josep Vallverdú. El missatge Com a propina, la cobla interpretà la sarda Palautordera, Què us sembla la noia? Ara va per les televisions expli- al món sardanista dictat per Raimon. La Sardana del Pubi- cancell del Montseny de Joan Lluís Moraleda, que per força cant el que succeí amb l’infrascrit, i que entre altres coses llatge creada per Conrad Saló. La Medalla al Mèrit Sarda- major no va poder assistir al concert. té, ell: ...un calaix ple de tangues, entre els quals n‘hi ha un nista atorgada a Salvador Casanova. Cal esperar que l’any vinent aquest concert sigui norma- amb orelles i trompa. Un amb orelles i trompa que el pobre Tot això em passava per la memòria en recordar al tras- litzat amb dues cobles i a ser possible, amb una programa- noi no omple (per part de la trompa)... Com podeu veure passat. ció més ambiciosa. d’una exemplaritat i cultura exquisides.

6 Núm. 284. 2009 - som Núm. 284. 2009 - som 7 Sardanes de Max Havart (1924-2006) Les serps d’estiu Més o menys a l’ensems i encara que no del país, també ens deixava Joaquin Ruiz Jiménez, que malgrat haver estat que no sap la gent és que de la grip, que en direm normal o bona, moren anualment al país unes tres mil persones. Com Sardanes de Max Havart ministre de Franco, no li comportà al dictador tot el que ell volia. Reposin en pau. deia aquell, hi ha dues formes de mentir, no dient la veritat i les estadístiques. Renoi, quin estiu! I això que no us he pas parlat ni de (1924-2006) Ah! No voldria pas oblidar-me d’esmentar la dita, primer, “grip nova”, i que posteriorment ha esdevingut “grip A”. Les l’atur, ni tampoc de la crisi, que segons diuen és pitjor que la de 1929, ni tampoc de la calor, la més forta des de 1914. De Saint Laurent... ....a Sant Quirze autoritats mantenen al respectable ben acollonit en anar Per cert, que per aquell temps també hi va haver una grip. Jean-Claude Havart, fill del compositor Max aHavart ens ha tramès una nota que amb molt de gust reproduïm. informant de totes i cadascuna de les seves particularitats, i No serà que ens ho posen tot força magre per veure si tots que ja han mort a conseqüència seva, al voltant d’una quin- plegats ens arraulim i ens oblidem de tot plegat, inclosos zena de malalts. La qualifiquen fins i tot de pandèmia. El l’Estatut, el finançament, etc.? Amb aquests mots vinc cap a tots El pare consagrà la seva vida artística vosaltres per explicar-vos un projecte a la música catalana, fins a l’extrem que que hagués agradat al meu pare. No ho alguns periodistes el sobrenomenaven pogué realitzar, ens deixà el 2 d’agost de “l’home de les 200 sardanes”, en realitat 2006. n’escrigué 229 i féu molts arranjaments He copsat que molts sardanistes de per a cobla i conjunts musicals, també 7è concert de música per a cobla diferents horitzons em diuen que falta compongué ballets, danses, himnes, una cosa, dins l’espai sardanista. Un CD àdhuc pasdobles per a cobla. Dia 25 de setembre de 2009, a les 21.30 h, al Teatre Principal de Sabadell de sardanes del pare. La meva mare, el meu germà Patrik i He tingut contactes, he analitzat jo mateix us agraïm tot el que podeu fer CORAL BELLES ARTS, DE SABADELL - Director: Esteve Costa diverses proposicions i després d’una per aquest projecte. CORAL NOVA ÈGARA, DE TERRASSA - Director: Joan Martínez Colás COBLA SIMFÒNICA DE CATALUNYA - Director: Joan Lluís Moraleda llarga reflexió endego aquest projecte amb la intenció de dur-lo a terme amb Aquests dies, potser, haureu rebut a Presentació: Jordi Saura l’ajut dels sardanistes, confio que hi estareu d’acord. la vostra agrupació l’explicació d’aquesta edició discogràfica Necessito el vostre suport moral i financer. Sé que tots i el que cal fer per adquirir el disc, que en principi surt a un Programa junts ho poden aconseguir. preu de 20 € omplint la butlleta que s’hi acompanya. Més I Aquest disc que comentem contindrà dos CD, amb un tard el preu serà de 25 o 30 €. Dansa de fadrins .................................Petit poema simfònic ..................................................... Joaquim Serra total de 26 sardanes de Max Havart dedicades a 26 pobla- Està previst que aquest treball discogràfic estigui llest a Encara no es pon el sol (estrena) .......Fantasia de l’esperit, per a cobla i percussió .................. Josep Vinaròs cions de Catalunya (Nord i Sud) i un llibret bilingüe (català, finals del mes de novembre. francès) amb la biografia del pare i la seva obra. Podeu demanar més informació o fer les comandes a: L’endemà de bodes .............................Obertura per l’obra lírica del mateix títol .......... Josep M. Vidal i Gandol La cobla Jovenívola de Sabadell, dirigida pel mestre Jean Claude Havart Variants de color ..............................................................................................................Joan Albert Amargós Joan-Lluís Moraleda serà l’encarregada d’enregistrar les 26 11, El Roser II sardanes. 14, Avenue du Vieux pont Les obres que contindran els 2 CD són: 66110 AMELIE les BAINS-PALALDA Messa Brevis ..................Kyrie / Glòria / Sanctus / Benedictus / Agnus Dei ........ Eugene Butler / Daniel Antolí (lletra de Josep Navarro Santaeularia) “De Saint Laurent... France- Catalunya Nord. Campanes del Vallespir (1947), Plaça de la Cellera Telèfon: (0034) 4468870867 Estany .............................Poema per a cor i coble (Primer premi Banyoles 1990) .............. Joan Lluís Moraleda (1960), Amics de Ceret (1961), Platja de Banyuls (1964), Estimem la música ...........................................................................................................Joan Martínez Colás Fidelíssima Perpinyà ( 1981), Prats de Molló, Ciutat Pubilla (lletra de Joan Martínez Colás) ( 1981), A Sant Feliu (1982), Primavera del Voló (1983), A Sant Joan (1990), Palalda en festes (1994), Arrels (1997), www.garonuna.com www.garonuna.com Baixanenca (2001) i Gloriosa Trinitat (2005). ... a Sant Quirze” Ermita de Sant Hilari (1978), Cosins d’Olesa (1978), A Sant Sadurní (1985), Cireres del Llobregat (1986), Amics de Llançà (1986), Volcans d’Olot (1987), Pubilles de Mollet (1991), A Martorell (1992), Ambaixadora (2004), Visca Pala- mós (2003), Amics de Vilassar (2003), 25 anys de colla ( 2006) i Esperança i plenitud (2006). Concert enregistrat pels serveis tècnics de Catalunya Música Max Havart amb la cobla La Principal d’Amsterdam

8 Núm. 284. 2009 - som Núm. 284. 2009 - som 9 Les Cobles Perdent referents Perdent referents Les Cobles Francesc Vaqué i tàboas biòleg i empresari francesc@vaque.cat Catalunya té unes tradicions riquíssimes i diverses, mai ballar o heu sentit mai tocar sardanes a El cor de la però alguna, com és el cas de la sardana, està en ciutat? (que no és el lloc adequat?) Hi pot sortir l’emigra- Un any més, en aquests dies us fem avinent una perill per manca de promoció. ció, la discapacitació, l’homosexualitat, i no hi poden sortir relació de les cobles, amb les seves dades i la Un poble que no s’estima la seva història i no defensa sardanes? o heu sentit alguna pregunta sobre sardanes en fotografia corresponent. En editar aquest any tota les seves tradicions i les seves coses, un poble que perd els concursos de “la nostra” la de la crosta nacionalista? I la revista en color, hem volgut que les fotos de les referents per voluntat pròpia, no pot somniar amb la inde- a les emissores també nostres? (en horari normal vull dir). cobles també hi apareguessin d’aquesta manera. pendència. Ho dic, perquè vaig ser a Palamós fa pocs dies. Tampoc podem dir que els polítics hi facin gaire. El nostre No cal dir que ens ha portat un esforç considerable, El motiu, el concert interpretat per les cobles Montgrins i La president l’heu vist mai ballar una sardana? Que potser no matisat per l’excel·lent col·laboració, gràcies al Principal de la Bisbal. Immillorables. Pleníssim d’un públic és la seva dansa que ha de promoure i defensar? sustentacle que hem tingut de les mateixes, amb que es va emocionar i va vibrar intensament amb les inter- És clar, per al jovent no és una dansa ni bona ni dolenta, una estimable Aida. pretacions magistralment dirigides per en Martí Camós i en simplement no existeix, perquè no surt en els mitjans que Esperem que sigui pel bé de tots. Orquestra-Cobla Internacional Amoga Francesc Cassú. En Francesc Sànchez va exercir de magní- veuen cada dia, que els expliquen com és la vida i el món. Romanem agraïts ben sincerament a totes aquestes Representants: fic mestre de cerimònies i l’activíssima Agrupació Sardanista S’ha deixat la sardana abandonada a la seva sort i viu de la cobles i llurs components. Adolf Gassol i Esther Ribot Costa Brava, amb en Josep Cordomí al davant juntament inèrcia que segueix la gent més gran que la ballava i escol- Tel. 93 298 9541 - 639 348 240 amb tot l’equip, es va lluir amb l’organització impecable del tava de jove i ho continua fent, però no s’ha volgut incorporar Joaquim Miquel Giró - Tel. 607 681 033 concert. Els que no hi van anar es van perdre, malaurada- en el sentiment dels més joves i es morirà quan ens morim orquestramoga@hotmail.com ment, una vetllada extraordinària. També hi vam trobar en els darrers sardanistes. Ricard Viladesau; el seu sentiment, el seu art, el seu record... No, que no em surtin que aquestes coses són per als van ser ben presents des de la primera fins a l’última peça. vells i que en aquest temps això ja no es porta. En molts No l’oblidarem mai. països que estan plenament al dia, mantenen les tradicions. Escoltar sardanes d’aquesta manera impecable és una Que no és manté el flamenc, en el territori que li és propi? meravella. Ballar-les, només ho podem descriure els que ho I també aquí mateix? I el country, la dansa del ventre o la coneixem i ho vivim. S’eixampla el cor, es mouen els músculs barbaritat dels toros, voleu una cosa més tronada? Aquestes al ritme de la música (en viu i en directe), es fan amics i es activitats estan ben vives. visiten llocs magnífics; en acabar la ballada sempre queda La nostra dansa és esmentada per primera vegada al un esplèndid regust de benestar, indescriptible. Els qui no segle XVI (per prohibir-la, potser per això va tenir èxit) i pren Cobla Baix Empordà (fundada el 1964) ballen sardanes es pensen que no ho fan perquè no els pot la forma que ara coneixem a mitjan segle XIX. Durant segles Representant: Amadeu Cuadrado agradar o desagradar una cosa que no coneixen. Puc dir s’ha anat transmetent de generació en generació i a les sar- C. Vermell, 23 - Tel. 972 650 688 Bellpuig Cobla 17252 Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà) Representant: Francesc Saladrigues que no m’agrada nedar si no sé nedar? Veient algú nedant danes s’hi veien nens, joves i vells; és ara que només hi www.garonuna.com/usuari/BaixEmporda/defautt.asp Avinguda del Riu Corb, 2 - 25250 Bellpuig (Urgell) em puc imaginar que és una cosa magnífica? Si, intentant participen les darreres generacions. Tel. 973 320 654 / Mòbil 686 488 755 aprendre’n, m’empasso aigua i em mig m’afogo, puc supo- Hi ha fets que donen caràcter a un poble: l’idioma, la gas- francesc@saladrigues.com sar que m’acabarà agradant? Podríem posar altres exem- tronomia, l’arquitectura... en fi, la manera de fer. Catalunya, www.bellpuigcobla.com ples en què val molt la pena l’esforç de l’aprenentatge. sense la sardana, no serà la mateixa. Els culpables, ja els he Catalunya té unes tradicions riquíssimes i extraordinàries, anomenat; no cal buscar l’estil ni la manera de la sardana. que molts països voldrien. En tenim tantes, de tradicions, Només cal donar-hi la promoció justa, com una activitat més tantes, que ens podem permetre prescindir d’algunes? Això de les nostres vides, de la nostra cultura. Però no ho faran; està passant amb la sardana. No, no ens podem permetre volen la sardana ben morta, i se n’estan sortint. Encara avui el luxe de perdre cap dels nostres referents, encara que ens podem dir que Catalunya és un poble que dansa. Malau- www.garonuna.com www.garonuna.com agradin molt o poc. En dono la culpa especialment als mit- radament aviat aquesta frase ja no tindrà sentit. Serà una jans de comunicació (El Punt n’és una digníssima excepció). mort premeditada. Recordem-ho: un poble que no s’estima Mai informen de les activitats sardanistes, ni dels concerts ni la seva història i no defensa les seves tradicions i les seves Cobla Cadaqués dels concursos, ni dels premis, ni de les estrenes, res de res. coses, un poble que perd referents per voluntat pròpia, no Representant: Agustí Roca Exactament igual com si la sardana no existís. Ens assaben- pot somniar, mai, en la independència. C. Ramon de Maeztu, 33, 3r 2a Cobla Catània tem del nom del múscul que s’ha esguerrat un jugador de 08024 Barcelona (Barcelonès) Representant: Miguel Acunya futbol i que potser no jugarà el proper dia, però no informen Publicat a “EL PUNT”, el diumenge dia 16 d’agost Tel. 600 282 632 / 932 844 074 Plaça Penedès, 4, 3r - 08720 Vilafranca del Penedès d’esdeveniments cabdals de la dansa i la música del nostre (reproduït amb permís de l’autor i de la direcció del diari) lacadaques@hotmail.com Tel. 658 944 974 país, ni la incorporen en la programació habitual. Heu vist www.lacadaques.cat info@coblacatania.net - www.coblacatania.net

10 Núm. 284. 2009 - som 11 Les Cobles Les Cobles Cobla Col·legi Santa Maria C. Salut, 24 - 17300 Blanes (Selva) Cobla Contemporània Cobla Cervianenca Cobla Ciutat de Cornellà Tel. 972 336 128 / 937 652 127 Representant: Agustí Serratacó i Costa Representant: Narcís Costa Representant: Carles Santiago C. Vèlia, 7, 3r, 2a - 08027 Barcelona (Barcelonès) Mòbil 699 305 508 C. Pou, 8 - 17473 Ventalló (Alt Empordà) C. Marquès de Cornellà, 125, 1a Tel. 933 494 625 / Mòbil 618 915 663 Tel. 972 793 105 / Mòbil 650 827 970 08940 Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) info@contemporania.net / www.contemporania.net c-cervianenca@hotmail.com Tel. 933 774 487 / Mòbil 606 595 450 www.lacervianenca.com carlessantiago@hotmail.com Cobla Ciutat de Girona Cobla Cossetània Cobla-Orquestra Internacional Costa Brava Representant: Joaquim Burjachs Gómez Apartat de correus 1010 - 43080 Tarragona Contractació: Direcció: Marcel Sabaté Contactes: Joan Vilanova 686 324 039 Apartat de correus 519 - 17080 Girona (Gironès) Cobla Ciutat de Manresa Irene Jorda - 617 362 241 - irenejorda75@hotmail.com Pere Teixidor 616 607 287 Tel. 937 908 250 / Mòbil 690 641 661 Representant: Xavier Planas Josep M. Gual - 607 381 693 - pepitogual@hotmail.com orquestracostabrava@gmail.com info@coblaciutatdegirona.com C. Indústria, 9 - 08240 Manresa (Bages) www.coblaciutatdegirona.com Tel. 938 738 257 / Mòbil 607 826 957 www.garonuna.com www.garonuna.com Cobla Empordanesa Cobla La Flama de Farners Sardanes, oficis, aplecs, cercaviles, concerts i Representant: Miquel Clapés Cobla Ciutat de Terrassa Banda i Cobla del Col·legi Pare Manyanet acompanyament d’esbarts Apartat de correus 125 Representant: Jordi Curós C. Pare Manyanet, 25 - 43205 Reus (Baix Camp) Representant: Elisabet Reig 17430 Santa Coloma de Farners (Selva) Apartat de correus 536 - 08220 Terrassa (Vallès Occ.) Tel. 977 330 832 C. Capellans, 6 - 17486 Castelló d’Empúries Mòbil 608 430 848 - Fax: 972 469 352 Mòbil 609 333 206 / Tel. 934 658 383 Fax 977 330 704 Tel: 972 25 0112 / 607 592 434 laflamadefarners@hotmail.com ciutatdeterrassa@cobla.cat Móbil 608 634 544 coblaempordansea@hotmail.com www.cobla.cat

12 Núm. 284. 2009 - som 13 Les Cobles Les Cobles Cobla Jovenívola d’Agramunt Cobla Genisenca Representant: Miquel Castro Cobla Marinada C. Ensenyament, 17 - 25310 Agramunt (Urgell) Cobla Mediterrània (Els amics de Joaquim Serra) Representant: Xavier Piñol Garcia Mòbil 619 058 131 Representant: Joan Vilajoliu Representant: Joan Tuneu C. Itàlia, 36 - 08320 El Masnou (Maresme) jovenivola@tiscali.es Director: Bernat Castillejos C. Sant Sebastià, 57 - 08552 Taradell (Osona) Tel. 934 552 279 / Mòbil 654 04 43 47 www.telefonica.net/web/cmsll C. Garcilaso, 100, 5è 1a, escala dreta - 08027 Barcelona Tel. 938 800 077 – 938 801 278 / Fax 938 812 377 representant@coblamarinada.com coblagenisenca@hotmail.com www.coblamarinada.com Tel. 605 272 067 www.9-bit.com/genisenca www.myspace.com/coblamarinadadebadalona www.coblamediterrania.net Cobla Juvenil Ciutat de Solsona Cobla La Nova Vallès Cobla Jovenívola de Sabadell Excm. Ajuntament Representant: Alfred Llorens Representant: Salvador Saumoy Pellicer C. del Castell, 20 - 25280 Solsona (Solsonès) Cobla Montgrins C. Verge de la Paloma, 76 - 08204 Sabadell (Vallès Occ.) C. Ramon Amadeu, 16, 3r 1a Tel. 973 480 050 Representant: Joan Roca Rovira Tel. 937 119 141 / Mòbil 657 687 365 Tel. 93 726 49 69 / 648 876 177 Fax: 973 482 361 C. Jaume I, 11, B - 17257 Torroella de Montgrí novavall@telefonica.net Fax 937 243 087 www.coblasolsona.4t.com Tels. 972 317 473 / 629 313 831 / 619 222 815 www.telefonica.net/web/coblanovavalles/ coblajovenivola@gmail.com info@orquestamontgrins.com www.bloccoblajovenivola.com www.orquestamontgrins.com www.garonuna.com www.garonuna.com Orquestra Internacional Maravella Cobla Lluïsos de Taradell Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya Cobla Principal d’Amsterdam Representant: Carles Casanova Representant: M. Comadevall Cobla Premià Representant: Joris Vermeulen C. Oliveres, 13 - 08711 Òdena C. Miquel de Palol, 23 - 17190 Salt (Gironès) Representant: Gaietà Piñol C. Mattenbiesstrat, 131 Tel. 687 705 546 / 687 705 546 Tel. 972 239 486 C. Alfons, 1 1r 4a - 08330 Premià de Mar (Maresme) 1087 Amsterdam (Holland) carles@lluisos.com orquestra@maravella.com Tel. 93 751 20 73 / Mòbil 626 725 997 Tel. 00 31 647 450 975 www.lluisos.cat www.maravella.com coblapremia@hotmail.com www.cobla-amsterdam.nl

14 Núm. 284. 2009 - som 15 Les Cobles Les Cobles Cobla Ressó Representant: Josep Secanell Padró Cobla Els Rossinyolets c/Òdena 30, 3r - 08700 Igualada (Barcelona) Cobla La Principal de Banyoles Cobla La Principal de la Bisbal Representant: Josep M. Gironella Tel. 628402050 Representant: Joan Rocarols Arrey Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya C. Muralla, 31 coblaresso@gmail.com C. Costa Brava, 11 - 17800 Olot (Garrotxa) Representant: Ramon Prats Tel. 972 26 42 91 - Mòbil 686 04 01 79 17486 Castelló d’Empúries (Alt Empordà) Av. President Companys, 7 – 17100 La Bisbal (B. Empordà) laprincipalbanyoles@gmail.com Mòbil 618 628 172 Tel. 972 642 448 6x8@laprincipaldelabisbal.com www.laprincipaldelabisbal.com Cobla La Principal del Llobregat Representant i contractació: Pere Montserrat Camps Cobla Reus Jove Tel. 629 41 73 77 (tardes) - Dr. Ferran, 7 Representant: Eduard Sendra Cobla Reus (Fundada el 1921) 08940 Cornellà del Llobregat (Baix Llobregat) C. Guillem Maria de Brocà, 3 - 43203 Reus (Baix Camp) Representant: Alfons Barenys representacio@lallobregat.cat Cobla La Principal d’Olot Tels. 639 394 419 / 649 720 384 Pg. Prim, 17, àtic 2a - 43202 Reus (Baix Camp) Representant: Josep Navarro reusjove@wanado.es / reusjove@gmail.com Tel. i Fax 977 313 057 / Mòbil 679 414 909 http://www.lallobregat.cat/ Trav. Carretera de les Feixes, 6 - 17800 Olot (Garrotxa) www.reusjove.blogspot.com coblareus@terra.es Repertori: jordi Vilaró - Tel. 629 417488 Tel. 972 263 069 Ballades, aplecs, concerts, esbarts, cercaviles, processons www.garonuna.com www.garonuna.com Cobla La Principal de Tarragona Cobla La Principal de Porqueres Fundada el 1961 Cobla Sabadell Cobla Selvatana Representant: Àngel Pellicer Representant: Rafael Guinovart Representant: Josep Valldaura Representant: Josep Farràs i Eliseu Quintana C. Verge de Montserrat, 3 - 17834 Porqueres (Pla de l’Estany) Av. Joan Antònio i Guàrdias, 90 C. Riego, 28 - 08202 Sabadell (Vallès Occ.) C. Estricadors, 56 - 17820 Banyoles (Pla de l’Estany) Tel. 972 573 759 / Mòbil 639 060 000 43007 Tarragona (Tarragonès) Tel. 937 474 592 - 609 933 221 Tels. 972 580 416 / Mòbils 609 394 380 - 679 415 500 info@coblalaprincipaldeporqueres.com Tel. 977 236 979 / Mòbil 629 748 352 contacte@coblasabadell.com info@selvatana.com www.coblalaprincipaldeporqueres.com laprincipaldetarragona@tinet.org www.coblasabadell.com www.selvatana.com

16 Núm. 284. 2009 - som Núm. 284. 2009 - som 17 Joan Ferrer i Selva, trombó Les Cobles damià daViu Joan Ferrer i Selva, trombó Joan Ferrer i Selva és un conegut instrumentista de trombó que forma part de la cobla Jovenívola de Sabadell Cobla Thermalenca des de fa una colla d’anys, de fet, és el membre actual que fa més anys que hi és. És un músic compromès amb Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona Associació Musical Thermalenca. Caldes de Montbui la seva feina a la qual no manca mai. La seva presència és una assegurança de feina ben feta i amb ganes. Representant: Josep Antoni Sànchez Representant: Ramon Julià Massaguer C. Alfons Sala, 5, 6è, 1a - 08202 Sabadell (Barcelonès) Av. Jaume Recoder, 16, 5è 2a - 08302 Mataró Tel. i Fax 937 276 692 / Mòbil 609 315 735 Tel. 937 576 072 / Mòbil 630 777 955 el contrabaix. Així vaig començar a estudiar solfeig i piano, cobla@coblasantjordi.com de manera particular, amb una mestra aquí a Sabadell que www.coblasantjordi.com es deia Maria Àngels Vilarrubi i m’examinava a l’acadèmia Marshall.Amb aquesta professora vaig fer dos cursos de piano i dos de solfeig. A la meva mare li agradaven molt les sardanes i feia poc que, a Sabadell, s’havia format la cobla Jovenívola de Sabadell i una escola de cobla (1976) integrada per xicots joves. Anàrem a parlar amb el pare Josep Vidal i Bacs (que havia estat un dels impulsors en la creació de la Jovenívola de Sabadell, i que dirigia un cor infantil que era una escolania per a l’església) i bé, m’acceptaren per formar part de la cobla Jovenívola-2, la cobla filial; era l’any 1980. També he de dir que vaig formar part del cor del pare Cobla Vila de La Jonquera Cobla Vila d’Olesa Vidal, anomenat Els Pueri Cantores durant un temps, però ni Representants: (So de qualitat, pels seus concerts, ballades i festes) tan sols vaig arribar a debutar, vaig anar a uns tres o quatre Miquel Vilardell: Mòbil 649 067 917 / Tel. 972 554 696 Representant: Gregori Campos assajos, perquè en Salvador Saumoy ja volia que toqués a C. Albera, 13 – 17700 La Jonquera (Alt Empordà) Passeig del Progrés, 67 baixos Joan Ferrer i Selva, instrumentista de trombó la cobla filial. A la Jovenívola-2 hi vaig estar un parell d’anys Tomàs Puig: Tel. 972 758 494 08640 Olesa de Montserrat i el mes de setembre de l’any 1982, per la Festa Major de Torroella de Montgrí (Girona) Tel. 93 778 02 72 - Mòbil 609 322 314 Sabadell, ja debutava amb la Jovenívola de Sabadell. Vaig Fax: 937 789 713 entrar en substitució d’Esteve Ribalta (que va anar a fer el coblavilaolesa@latinmail.com www.coblavilaolesa.tk Avui tenim entre nosaltres un dels referents de l’actual servei militar a Cartagena) i primer vaig ocupar la plaça de plantilla de la cobla Jovenívola de Sabadell, el trombó Joan segon trombó, i més endavant, amb la marxa l’any 1991 de Ferrer i Selva, un excel·lent músic i un gran amic. Tots hem Joan Salanguera, ja vaig quedar com a únic trombó. He de escoltat, alguna vegada, les seves intervencions amb el dir que pels voltants de l’any 2001 (any del 25è aniversari trombó com a solista, en alguns passatges de conegudes de la Jovenívola de Sabadell) érem dos trombons a la cobla, sardanes de Josep Saderra. La seva dona, una activa sarda- ja que compartia el lloc amb Joan Carles Castillejo (actual- nista, l’acompanya a les seves actuacions. Avui, en Joan ens ment fiscorn de la cobla). Des d’aquell debut formo part de www.garonuna.com www.garonuna.com explicarà la seva història i el coneixerem millor. la cobla Jovenívola de Sabadell, ja fa 28 anys. - Joan, ens pots explicar els teus inicis en el món de - Ens falta saber els teus mestres de trombó... la música i en particular de la sardana i la cobla? Sí, vaig començar a estudiar l’instrument als 10 anys El meu nom és Joan Ferrer i Selva i sóc nascut a Saba- amb el mestre Antoni Bartrina, que tocava a La Principal Cobla Simfònica de Catalunya dell el 16 de gener de l’any 1967 i encara hi. Quan jo tenia del Vallès i que era el professor de metall de tots els de Representant: Josep Vinaròs 9 anys, la meva mare volgué que a més dels estudis esco- l’escola de la Jovenívola. Amb ell vaig fer un parell de cursos C. Sant Llorenç, 76, 1r, 2a - 08202 Sabadell lars també estudiés música. El seu avi havia estat membre i després, l’escola de la Jovenívola, contractà Josep Riuma- Tel. 937 267 169 de la Banda Municipal de Terrassa, on tocava el trombó i lló, que llavors tocava el fiscorn a La Principal de la Bisbal, vinaros@jvinaros.com

18 Núm. 284. 2009 - som 19 Precisions Joan Ferrer i Selva, trombó - Joan, recordo que fa uns anys a la Jovenívola de - Joan, seguiràs molts anys fent de músic a la Jove- Sabadell hi tocava una flabiolaire, una noia de nom nívola de Sabadell? Maria Mercè, que és la teva germana? Per la meva part crec que sí. Hi ha músics que al cap del Si, és cert la meva germana Maria Mercè formà part de temps es cansen, jo no estic cansat, m’agrada molt el que la Jovenívola de Sabadell, de fet fou la primera noia que en faig i suposo que hi fa molt el fet que la Teresa m’acompanyi va formar part. Quan es casà i tingué el seu primer fill, deixà en les meves actuacions. de tocar, tot i que en alguna ocasió ha fet alguna substitució. - Podríem parlar del vostre actual director, el mestre Viu a Sabadell. Joan Lluís Moraleda? - Un fet que em resulta agradable i que és poc usual Nosaltres assagem en un indret que anomenem El Casal, és la complicitat que tens amb la teva dona, la Teresa propietat dels Escolapis de Sabadell, hi assagem cada dijous Pujol, que t’acompanya en les teves actuacions i a més amb el mestre Joan Lluís Moraleda. Sota la seva supervisió i és una activa sardanista i una persona que treballa per bon criteri passem les sardanes i peces que hem d’interpre- la Jovenívola de Sabadell. Ens ho pots explicar? tar en els propers dies. És una persona molt preparada i que Sí, a la Teresa li agraden molt les sardanes i habitual- ens porta correctament. ment m’acompanya a les actuacions de la cobla. Em dóna La Teresa Pujol i Joan Ferrer ballen plegats - Ja acabem i la pregunta és obligada. Què ens pots en el decurs d’un aplec. molt de suport i en els aplecs ballem sardanes plegats. Ella dir d’en Salvador Saumoy? porta el bloc de la Jovenívola i segons ens han dit és un dels En Saumoy és un crac. Un home que sent, que porta a Joan Ferrer amb el seu trombó de pistons de la casa Yamaha. més lluïts si de cobles parlem. Fa una tasca fantàstica amb les venes i a la sang tot el que fa referència a la sardana i fotos, notícies i molts continguts, a més és membre de la - Joan, crec recordar que en alguna ocasió has la cobla. És el que va posar la llavor de la Jovenívola i tots junta de l’entitat sardanista local, Sabadell Sardanista, de la comentat que ets un admirador de les sardanes de hem vist el que és ara, aquesta cobla i tot és gràcies a ell amb qui avançàrem molt. Després vaig anar al Conservatori qual ha estat vocal i actualment n’és la secretària. L’entitat Conrad Saló, és cert? amb la tasca que ha fet durant més de trenta anys, i crec Municipal de Música de Barcelona amb Miquel Badia, on Sabadell Sardanista està integrada per força gent i tenen Sí, és ben cert, és l’autor de sardanes que més m’agrada. que encara tenim Salvador Saumoy per alguns anys més, tot vaig fer quatre cursos. moltes ganes de fer coses. Quan toco una sardana seva se’m posen els pèls de punta, i la seva edat. - Fa més de mitja vida que ets a la Jovenívola de Saba- - Tal com us conec a tots dos, m’atreviria a dir que si és un goig per a mi interpretar, escoltar i ballar les sardanes - Sabem, que en iniciar la present temporada heu dell. Què significa, pera tu, formar part d’aquesta cobla? volguessis plegar, ella no t’ho deixaria fer... del mestre Conrad Saló. M’agrada especialment la seva sar- enregistrat tres CD de sardanes. Ens els pots comentar? És com estar a casa, com els futbolistes del planter iden- No, no, no em deixaria, alguna vegada n’hem parlat i és dana titulada Benvolença a la Bisbal. També vull dir que tot El primer és un monogràfic amb les sardanes de la com- tificats amb els seus colors, jo em sento així: identificat amb allò que hem dit abans de sentir els colors. Estem molt identi- i que sóc músic i incondicional de la meva cobla, també sóc positora de Ripoll, Montserrat Pujolar, el segon és un encàr- els colors de la Jovenívola de Sabadell. També és cert que ficats amb la Jovenívola de Sabadell i com que em sento total- un enamorat de la cobla La Principal de la Bisbal. rec de la Unió de Colles Sardanistes, i el tercer és un recull mai he tingut ofertes d’altres cobles, em sento a gust, em ment acompanyat per la Teresa, endavant! És el nostre món. - Per a les teves actuacions utilitzes un trombó de de sardanes de la població de Folgueroles. Amb tots tres CD porto bé amb tothom i són molt bons companys, el nostre - Joan, sempre has gaudit amb la sardana? pistons, darrerament molts altres instrumentistes utilit- encara hi participa el tenora Enric Ortí. representant, en Salvador Saumoy ho porta tot molt bé i, en De petit ja anava als aplecs amb els meus pares, a aplecs zen un trombó de vares.Volem saber la teva opinió, què - Vols afegir quelcom més? resum, hi estic molt a gust, que és una cosa primordial en com els de Ripoll, Calella, La Bisbal d’Empordà i més. I ara, en penses? Tan sols dir que tot i que treballo durant la setmana no aquesta feina. A més la Jovenívola de Sabadell és una cobla com a músic de la Jovenívola, en segueixo gaudint. Jo vaig fer tres cursos de trombó de vares amb el mestre em fa res anar a tocar el dissabte i el diumenge i intento no de nivell, molt coneguda arreu del país i té un prestigi que ha Miquel Badia. Crec que per tocar sardanes amb el trombó fallar mai, gaudeixo molt amb la música i també ballant. Ah! guanyat amb els anys; per a mi és un orgull formar-hi part. de vares has de ser molt bo i dominar-lo molt, jo prefereixo A més sóc un entusiasta seguidor de l’equip de futbol local, - Joan, has dit que la cobla Jovenívola de Sabadell anar pel segur i per això toco el trombó de pistons. Hi ha el Centre d’Esports Sabadell. és una cobla de nivell i coneguda arreu de Catalunya. moltes cobles prou importants, que segueixen utilitzant el Hi estic totalment d’acord, però aquesta temporada heu trombó de pistons. Per a nosaltres ha estat un goig portar la teva vida com sofert una baixa molt important: la del primer tenora - De quina marca és el teu trombó? a músic i les teves opinions fins a les pàgines de la nostra Enric Ortí. Com pot afectar el futur de la Jovenívola de El meu trombó de pistons és de la marca Yamaha i també revista, també ha estat un plaer poder conversar amb tu, una Sabadell? tinc un trombó de vares de la casa King. vegada més... El teu treball, el teu esforç, implicació i cons- www.garonuna.com www.garonuna.com La baixa de l’Enric és important, era des de el primer - Treballes entre setmana ? tància juntament amb la teva bonhomia i senzillesa et con- dia a la cobla, des de el seu debut. Un gran músic, un gran Sí, treballo en un ofici molt tradicional i poc usual, verteixen en un músic molt estimat, ja que a més de músic tenora amb 33 anys a la Jovenívola de Sabadell i ara va a d’aquells de futur incert. Sóc tapisser, sóc la tercera gene- de cobla ets un sardanista més a la plaça. Volem agrair la una altra cobla. Les persones passen i la cobla segueix i ració d’una empresa que va iniciar el meu avi que va venir a brillant tasca que du a terme la Teresa, la teva dona, de seguirà sense ell. Particularment desitjo que la seva nova viure a Sabadell els anys 40 des de Barcelona. manera altruista. Benvolença a la Jovenívola de Sabadell, a aventura li vagi bé. Ara tenim un nou tenora: en Ferran Miàs, tu i els teus. Sort i fins aviat! un músic jove, un nou valor i un altre gran tenora, crec que tots coincidireu amb mi: crec que li espera un gran futur. Joan Ferrer i la seva dona, la Teresa Pujol.

20 Núm. 284. 2009 - som 21 Classificacions pre-estiuenques Classificacions pre-estiuenques Jordi sanahuJa i oliVé la cobla Ressò va interpretar la revessa Per molts anys, d’en Classificacions Joan Manuel Paños, resolta únicament per la Toc de Dansa. Les darreres línies les dedicarem novament a l’Individual de Revesses, tal i com ja vam prometre. En primer lloc, a pre-estiuenques l’explicació de l’anterior article va mancar-hi un petit acla- riment per a tots aquells que puguin tenir cert interès en iniciar-se en el món de les sardanes revesses. Ens referim a les normes establertes pel que fa als possibles tiratges de Tot desitjant que els lectors hagueu passat un bon estiu, iniciem el repàs curts i de llargs, sense les quals no podríem aplicar correc- de concursos del Campionat de Catalunya celebrats amb anterioritat. tament tota la sèrie d’estratègies necessàries per resoldre revesses en un alt tant per cent. Els curts poden tenir des de 16 compassos fins a 49, de manera que en cap cas seria correcte un tiratge inferior o bé superior a aquest marge. Pel La primera parada de la nostra ruta la situem a Palamós, Abans d’arribar a l’aturada estival, les colles de l’Honor Mare Nostrum a Vic. que fa als llargs, poden tenir entre 50 i 99 compassos. Un Font: Jordi Sanahuja. concurs dut a terme el passat 14 de juny i quarta cita de les Grans encara van tenir temps de competir en un concurs cop dit això, farem un breu repàs de les classificacions del colles del Bàsic d’Honor Grans. Al mateix emplaçament de més, a l’emblemàtica Plaça Major de Vic el passat 11 de Campionat en les seves diverses categories. A manca de sis cada any, l’Esplanada del Moll Vell (Platja dels Bots), la colla juliol. Cal destacar que la plaça no acollia el concurs ja des un cinquè i dos sisens; tres setens per a Mirant al Cel; i concursos per finalitzar la temporada, i un cop ja se n’han Violetes del Bosc (Barcelona) va obtenir tres primeres posi- de feia una bona pila d’anys a causa de les inclemències tres vuitens per a Blanca Espurna. Els Laietans van ser els disputat set, a la classificació provisional d’Infantils hi figuren cions per davant de la Maig (Barcelona), amb dos segons i del temps, que havia traslladat l’espectacle al Recinte Firal únics a descansar en aquest concurs, mentre que la cobla al capdavant i en el següent ordre la Meritxell Arbiol (Bar- un segon empatat; l’Anhel (Esparreguera-Tordera) va acon- El Sucre de manera repetida. Com diem, no va ser el cas Ciutat de Cornellà va interpretar la Pop-revessa d’Antoni de celona), el Roger Cubedo (Castelldefels), i el Gerard Arbiol seguir dos tercers i un segon empatat; l’Encís (Manlleu), tres d’enguany, de manera que sardanistes i públic assistent van Villasante, que va ser resolta per Anhel, Blanca Espurna, (Barcelona), únics participants que assisteixen amb certa o quarts llocs; la Continuïtat del Montgrí (Torroella de Montgrí), poder gaudir de tot el panorama a l’aire lliure. També hem de Continuïtat (Terrassa), Els Llitons (Folgueroles), Maig, Mare bé total regularitat als concursos. En Juvenils, el domini total tres cinquens; la Mirant al Cel (Sabadell), tres sisenes posi- remarcar que a Vic va fer acte de presència per primer cop Nostrum, i Mirant al Cel. Els Petits Amunt i Crits (Terrassa) i absolut de la categoria és per a l’Anna Segarra (Badalona), cions; i els Laietans (Barcelona), tres setens. Les colles a aquesta temporada la Mare Nostrum (Barcelona), en qualitat van encertar-ne els curts. per davant de l’Aleix Guinart (Barcelona) i de l’Albert Segarra les quals els va tocar descansar aquest concurs van ser la de colla lliure, després de la decisió presa a principis d’any Canviem de terç i anem ara a l’Honor Veterans, amb un (Badalona). En Veterans, tenim com a líder destacat a Víctor Blanca Espurna (Sitges) i la Tarragona Dansa (Tarragona). de no participar al Bàsic 2009. Al citat Honor Grans, amb grup de colles que van competir entre elles ja per tercera Sallés (Barcelona), seguit amb persistència per la Montse La senzilla revessa Neguit, d’en Francesc Juanola, va ser dos primers i un segon llocs les Violetes del Bosc van veure’s vegada al Bàsic d’enguany. Va ser al Passeig del Mar de Olivé (Barcelona) i el Rossend Picó (Barcelona). En Grans, la resolta per les colles Aires Gironins (Girona), Anhel, Banyoles, sorpreses per la Maig, que en aquesta ocasió va anar més Blanes, el passat 28 de juny. Al marge de Les Roques Blaves poc realista classificació provisional mostra com a primers Cabirols (Sabadell), Ceretana (Ceret), Continuïtat del Mont- enllà de l’empat obtingut a Torroella i va aconseguir quedar (Esparreguera), que descansaven aquest concurs, Ressò cinc classificats a Sandra Graupera (Mataró), Miquel Grau grí, Costa Brava (Palamós), Dansaires de Maig (Barcelona), classificada en primera posició a la segona sardana del con- (Sabadell) i Toc de Dansa (Tarragona) van repartir-se la pri- (Barcelona), Jordi Sanahuja (Barcelona), Jaume Roca (Bada- Dansaires del Ter (Manlleu), Encís, Laietans, Maig, Mirant al curs. Un segon i un tercer llocs van complementar la seva mera i la segona posicions a les dues sardanes; el mateix va lona), i Roser Roca (Badalona). Però realment poden produ- Cel, Violetes del Bosc, i Xàldiga (Barcelona). La colla Brots puntuació a Vic; l’Anhel va fer-se amb un segon i dos ter- passar entre les colles Aires Gironins i Dansaires de Maig, ir-se molts canvis d’aquí a final de temporada a causa de de Romaní (Figueres) va encertar només els curts, mentre cers; els tres quarts van ser per a Encís; la Tarragona Dansa que van repartir-se el tercer i el quart llocs. La cobla Cada- l’eliminació de les tres pitjors puntuacions i de l’atorgament que els Trapelles (Sabadell) no van repartir bé la sardana tot va obtenir dos cinquens i un sisè; la Continuïtat del Montgrí, qués, encarregada d’interpretar les sardanes del concurs, va de mitjanes a qui sigui requerit. És així que també tindrien i haver-ne encertat curts i llargs. tocar la revessa Canet també esclata, del compositor Antoni opcions al Campionat de Grans altres revessaires com Núria Tot just una setmana més tard, el 21 de juny, parada de Miguel, que va ser resolta per Banyoles, Continuïtat del Bosch, Marta Bou, Elisa Pardo, etcètera. a la població de Gironella. En tres sardanes marcades per Montgrí, Cors Joves (Olot), Maig, Mediterrània (Figueres), Sa la regularitat de classificacions, almenys en les valoracions Palomera (Blanes), i Toc de Dansa. fetes pels jurats, les Violetes van repetir tres primers llocs Seguim a l’Honor Veterans, i en aquest cas ens traslla- per davant de Maig, amb tres segons; els tres tercers van ser dem a Vilanova i la Geltrú, concurs celebrat el 18 de juliol www.garonuna.com www.garonuna.com per a Encís; tres quartes posicions per a Tarragona Dansa; la a l’habitual Plaça Enric Cristòfol Ricart. Va tornar a haver-hi Blanca Espurna va obtenir tres cinquens; i els Laietans, tres repartiment de primers llocs, fet que evidencia la igualtat sisens. Els descansos van ser atorgats a Anhel i a Mirant que s’està vivint enguany en aquesta categoria del Bàsic. En al Cel, mentre que la Continuïtat del Montgrí no va poder aquesta ocasió, el primer i el segon llocs van dividir-se entre assistir per motiu justificat i van ser-li adjudicades tres pun- les Roques Blaves i la Toc de Dansa, mentre que una situació tuacions mitjanes. La revessa Ensucrada, interpretada per altre cop idèntica va esdevenir-se en la tercera i quarta posi- la cobla Ciutat de Terrassa i del compositor Daniel Gasulla, cions, repartida entre Aires Gironins i Ressò. Els Dansaires només va ser resolta per la colla Encís. Laietans a Gironella. de Maig van ser els encarregats de descansar, mentre que Mans Amigues a Blanes. Font: Associació de Colles Sardanistes Laietans. Font: Amics de la Sardana de Cassà de la Selva.

22 Núm. 284. 2009 - som 23 Un record per a en Pere Rigau i Poch (1968-1909) Un record per a en Pere Rigau i Poch (1968-1909) antoni torrent mèrit que va contribuir decisivament a la consolidació i a la Aquesta sí que fou una predicció encertada. Un record per a deguda valorització de la sardana, marcant l’indispensable pas de transició en vers l’obra dels autors contemporanis tan fecunda en produccions dels més variats estils. En aquest mateix article intercala una interessant mani- festació de J.M. Soler, director de la Bisbal, en el qual referint-se a Pere Rigau, manifestava: Fué uno de los per- en Pere Rigau i Poch No hi ha cap dubte que en Pere Rigau fou una peça clau en el desenvolupament de la sardana moderna. En la Guía Sardanista del mes enero de 1946, J. Sardà feccionadores de la sardana; introdujo en ella buena parte de los conocimientos de la buena armonización aprendida con el maestro Carreras. (1968-1909) Vila, referint-se a Pere Rigau, escrivia: “El primer compositor que se entregó de lleno al cultivo de la sardana, el primero después de Pep Ventura, que la La revista Lo rossinyol del Ter del dia 7 d’agost de 1880, referint-se a Pere Rigau publicava: “Està cridant justament l’atenció... un jovenet de 10 supo comprender y amar, fué Pedro Rigau. El inició el rena- anys d’edat anomenat Pere Rigau que per... part de la cobla El dia 20 de gener de 2009, es complia el centenari de puc aportar matèria nova sobre els primers enregistraments cimiento de nuestra danza, el fue quien la enarboló y la elevó de’n Barretó, una de les més acreditades de l’Empordà, la la prematura mort del mestre Pere Rigau i Poch. Amb tant de la cobla Els Montgrins en vida del mestre Rigau. situándola en un grado mucho mas superior al que estaba. manera amb que dit jove toca’l fluviol amb la facilitat y mes- sols 41 anys de vida deixà un grandiós llegat al món sarda- La primera sardana que compuso o por lo menos que tria que executa las populars sardanas distingint-se d’una nista. Amb la seva gran formació musical i una més dilatada Diverses opinions sobre el mestre Pere Rigau: interpretó en publico el maestro Pere Rigau, llevaba por manera brillant en les obligades de fluviol... ab la sencillès vida professional estaríem davant d’un dels més significatius Lluís Albert a Lo bressol de Catalunya de 1973 escrivia: titulo: Esmeralda.. Dicha sardana formaba parte de un pro- que executa lo fluviol y tamborino, com ab lo violí y la flauta compositors de sardanes. El nom de Pere Rigau a la gran fama que assolí com grama llamado “joga” que era un lote de seis sardanas que per a tocar en saraus y concerts, fan esperar de dit jove Durant la segona part del segle XIX i primera de segle a flabiolaire d’unes facultats prodigioses. Això li permeté el autor vendía a las coblas al precio de 15 pesetas… La que sortirà una verdadera glória per la Patria que l’ha vist XX la tuberculosi es cobrà a casa nostra milions de víctimes, escriure inigualables sardanes de molt lluïment per al seu popularidad de Rigau no tenia límites, y como director de nàixer...” (sic) com Pep Ventura, el seu fill Benet Ventura, Pere Rigau, Joa- instrument. orquesta disfrutaba de un gran prestigio”. Novament l’autor pronostica la gran vàlua artística del quim Serra... La figura de Pere Rigau com a compositor no s’ha avaluat La sardana preferida del maestro era Cant del Ocellet, es mestre Pere Rigau. Fins als darrers moments, va intentar fer vida normal. amb propietat, menyspreant-la indegudament per manca refereix a Lo cançó de l’ocellet. Una de sus mas difíciles de Podria continuar les cites; però sols refermaria els crite- Així, el gener de 1908 va empitjorar i ja no va poder tocar d’antecedents... No hem d’oblidar a la jovençana edat de flaviol que, después de su muerte, tan solo contadas veces ris exposats; poc més es pot aportar de nou. El seu contin- a la cobla. Fins al mes d’octubre es va fer càrrec provisio- quaranta anys, quan més podia esperar-se de la seva capa- en la Fiesta Mayor de la Escala y en calidad de verdadero gut, però, justifica amb escreix el present article. nalment de la cobla el primer tenor: Manel Sànchez. Com citat creadora...va morir precisament quan estava forjant el acontecimiento, se ha tocado interpretada por la cobla de la a flabiolaire va acabar la temporada el seu deixeble i futur clima idealista que va donar lloc al període de ressorgiment localidad y a cargo del flaviolaire Ramon Tasís discípulo de Discografia: compositor de sardanes, Vicentet Bou, que fins aleshores de la sardana. Aquesta època d’or s’acusa en moltes de les Barretó. Hi ha molta confusió sobre el nombre i definició de les tocava el trombó. seves obres com: Caterina d’Alió, Crisantema, L’Arc de Sant Pedro Rigau... con el flaviol en las manos se convertía en primeres gravacions de les sardanes del mestre Rigau. El darrer lloguer fet per Els Montgrins en vida d’en Pere Matí, Remó de petons... un verdadero concertista. La gente exclamaba que “No n’hi De les vint primeres sardanes enregistrades, 9 son de’n Rigau, va ser el dia 17 de gener de 1909 a Celrà. La cobla Si en Pere Rigau hagués viscut con en Josep Serra (65 haurà mai més cap com en Peret”. Pere Rigau i figuren al quadre núm. 1. Al cap d’aquella llista va cobrar 105 pessetes per l’ofici i les sardanes del vermut i anys)... ens atrevim a pronosticar que haurien pogut ser com s’hi troba la sardana del mestre Antonio Agramon titulada: 40 pessetes més pel ball de nit. Tres dies desprès, el 20 de a dues figures bessones en la història de la sardana, ja que Visca la veu del poble. Entre les 10 primeres, 5 són del gener, en Pere Rigau moria a Torroella mentre la seva cobla la seva llur personalitat musical ofereix molts punts de con- mestre Pere Rigau, 2 de Josep Serra, 1 d’Antoni Agramon, era a tocar a l’Armentera. tacte. 1 de J. Garreta i 1 de F. Carré. La biografia del mestre Pere Rigau es troba dispersa Pensem que, a la inversa, si en Josep Serra hagués mort És clara la predilecció de cobla per les sardanes d’en en diversos articles i estudis publicats en diferents mitjans als 40 anys, moltes de les seves millors sardanes no haurien Pere Rigau. Però observeu la columna de les “reedicions”, com fullets, revistes, diaris, integrada dins d’un llibre... Fins i existit. es veu clarament l’acceptació popular de les sardanes de’n tot, el 1968, commemorant el centenari del seu naixement, Si Pere Rigau hagués viscut com en Josep Serra, que va Pere Rigau. De quasi totes se’n feren reedicions. Radio España de Barcelona li dedicava la meitat del pro- néixer només sis anys més tard, i en canvi no va morir fins el grama dominical “La sardana”. El locutor s’expressava en 1939, ens atrevim a pronosticar que haurien pogut ser com www.garonuna.com www.garonuna.com castellà amb un marcat accent català. dues figures bessones en la història de la sardana. Aportar alguna cosa nova a la biografia del mestre Rigau, En Pere Castells en Antecedents històrics i resum bio- implicaria una llarga tasca de síntesi i de recerca. El prota- gràfic de 1973 escrivia: gonista bé es mereix que algú, que trepitgi la mateixa terra, Pere Rigau va lluitar amb clarividència per conservar la emprengui aquesta tasca. genuïna expressió i la gràcia autòctona de la sardana, quan 1908. Drets d’esquerra a dreta: Perico Moreno, Martí Vidal, Particularment, no em sento capacitat per jutjar l’obra del aquesta es desviava per camins decadents que anorreaven Josep Cristòfol, Lluís Culí, Joaquim Vallespí, Vicenç Bou i Genís Geli. Asseguts: Pere Rigau (Barretó), Josep Forcada, mestre Pere Rigau i, per aquest motiu, penso aportar l’opinió la seva pura essència... L’obra de grans mestres, entre ells Víctor Bou, Manuel Sánchez i Enric Vallesí (pare). de grans experts sobre la figura del mestre. En canvi, sí que en Pere Rigau representa un lligat artístic d’un d’incalculable

24 Núm. 284. 2009 - som 25 Coses del llenguatge Un record per a en Pere Rigau i Poch (1968-1909) QUADRE 1. SARDANES DE’N PERE RIGAU ENREGISTRADES PER LA PRINCIPAL DE LA BISBAL. Període 1904-1905. Vist l’èxit de les sardanes d’en Pere Rigau, l’any següent seguretat de la gravació i, si és possible, que la dipositi en Discogràfica: Gramophone (quadre 02), el 1906, serà la cobla Els Montgrinsdirigida pel una entitat pública adient. Que tingui present que aquesta Ref. Núm. disc Títol Autor Any Reedició mestre Rigau que enregistrarà 8 sardanes. El 1907 seguiran música és un fidel i únic mitjà per valorar les facultats del 1 60249 La Perla de Catalunya P.Rigau 1905 X-50122 6 gravacions més amb la discogràfica Gramophone i 19 amb mestre Pere Rigau i la seva cobla. 2 GC-60251 La pecadora P.Rigau 1905 X-50003 la Zonophone. Fent una senzilla suma, dóna que la cobla Escoltant aquest discs, s’arriba a la conclusió que les 3 GC-60252 Un petonet d’amor P.Rigau 1905 X-50124 Els Montgrins, en vida del seu director Pere Rigau, va enre- opinions abans expressades sobre les qualitats del mestre 4 60254 Ayre, Ayre P.Rigau 1905 X-50002 gistrar, mínimament, 34 discs a una cara. Dic mínimament Pere Rigau no són exagerades i que fins i tot avui són difí- 5 60256 La bola de neu P.Rigau 1905 X-50000 6 GC-60257 La noya de l’Ampurdà (sic) P.Rigau 1905 X-50125 perquè, de moment, no hi ha proves que haguessin fet cap cilment millorables. 7 60320 La trena d’or P.Rigau 1905 enregistrament amb una altra discogràfica. La que té més Crec que amb motiu del centenari de la seva mort es ben 8 GC-60503 Lo plor d’un angel P.Rigau 1905 X-50501 possibilitats seria l’Odeon italiana (Fonotipia italiana). mereixedor d’un sincer i merescut record: gràcies a la vostra 9 60531 La nevada P.Rigau 1905 No cal dir que, si algú té algun disc d’aquests, sobretot aportació la sardana ha fet el seu camí. els compresos als quadres 2 i 3, ha de ser conscient que té a les mans un bocí del nostre llegat musical. Que vetlli per la QUADRE 2. SARDANES ENREGISTRADES PER LACOBLA ELS MONTGRINS en vida de P. Rigau Discogràfica: Gramophone Ref. Núm. disc Títol Autor Any Reedició 10 2-60216 La cançó del Aucellet P.Rigau 1906 X-60359 11 2-60217 Fent lo niu P.Rigau 1906 12 2-60220 Las campanas de Olot P.Rigau 1906 X-60353 13 2-60221 Amorosa, P.Rigau 1906 X-60354 14 2-60222 Crisantema P.Rigau 1906 15 2-60223 Font de les Rondalles J. Serra 1906 X-60351 16 2-60225 La Reyna de las Flores J. Serra 1906 X-50337 Coses del llenguatge carles riera 17 2-60226 Canigonenca J. Serra 1906 18 G-2-60216 La Moreneta de l’Empordà P.Rigau 1907 19 G-2-60212 Las fadas del Ter P.Rigau 1907 20 G-2-60215 Somni dolç P.Rigau 1907 21 G-2-60221 Cançó amorosa P.Rigau 1907 22 G-2-60219 L’arc de Sant Martí P.Rigau 1907 23 G-2-60218 Lo bressol de Catalunya P.Rigau 1907 Lectura lletrejada QUADRE 3. SARDANES ENREGISTRADES PER LACOBLA ELS MONTGRINS en vida de P. Rigau. Hi ha diversos mecanismes per evitar confusions a l’hora J- Josep Discogràfica: Zonophone de lletrejar paraules. Per exemple, entre els cognoms dels K- Kennedy Ref. Núm. disc Títol Autor Any Reedició 24 X-50179 Remor de petons P.Rigau 1907 autors de sardanes n’hi ha quatre que es presten a confu- L- Lídia 25 X-50180 Somni gris J.Garreta 1907 sió, que es pronuncien igual però que s’escriuen diferent. Es L·L- Ela geminada 26 X-50181 L’alegria de la plassa (sic) P.Rigau 1907 tracta de Teixidó, Teixidor, Texidó i Texidor *. M- Madrid 27 X-50182 La nit de l’amor E.Morera 1907 I si els hem de lletrejar o dir per telèfon ens hem de N- Navarra 28 X-50185 A la voreta de Ter P.Rigau 1907 29 X-50186 Camí de la fosca P.Rigau 1907 valdre de lletres de l’alfabet que inicien un nom conegut. Per O- Oscar 30 X-50.187 La bola de neu P.Rigau 1907 a això (i tot i que podem fer-ho amb les lletres que vulguem) P- París 31 X-50188 Un ram d’or P.Rigau 1907 hi ha una taula recomanada de lectura lletrejada que és la Q- Quebec 32 X-50192 A posta de sol P.Rigau 1907 següent: R-Ramon 33 X-50193 De bon matí P.Rigau 1907 34 X-50194 Una rialleta P.Rigau 1907 S- Sevillla 35 X-50199 Matinejant P.Rigau 1907 A- Antoni T- Tarragona www.garonuna.com www.garonuna.com 36 X-50200 Idili joiós P.Rigau 1907 B- Barcelona U- Ulisses 37 X-50.201 Somni dolç J.Garreta 1907 C-Carme V- València 38 X-50202 La cistella enflocada P.Rigau 1907 39 X-50207 Anyorança (sic) E.Morera 1907 Ç- Ce trencada W- Washington 40 X-50208 Pluja d’estrelles J.Serra 1907 D-Dolors X- Xina 41 X-50209 Recorts de Congost (sic) P.Rigau 1907 E- Enric Y- York 42 X-50210 Mar endins J.Serra 1907 F- França Z- Zelanda. G- Girona Nota: Els títols en color blau identifiquen els que disposa Fonovilassar78. H- Història * Els quatre compositors esmentats són: Francesc Teixidó, Baldomer Tei- S’ha respectat la grafia original xidor, Jordi Texidó i Jaume Texidor. I- Índia

26 Núm. 284. 2009 - som Núm. 284. 2009 - som 27 Ressons Ressons de comarques Ressons de comarques En el debut de la Cobla Jove dels de 43 instrumentistes: Sirenes, d’Albert tingueren lloc a Gironella del 16 al 28 Països Catalans hi van participar el fla- Guinovart i Companyonia universal, de d’agost i a Masdenverge fins al 5 de biolaire Xavier Torrent, els tibles Ivan Salvador Brotons. setembre. Alcazo i Oriol Ollé, els tenores Àlex Vila Per altra part, el 25 de setembre, L’Ajuntament de Gironella organitza de comarques i Ferran Miàs, els trompetistes Carles Raya i Jordi Fontanillas, el trombonista a dos quarts de deu del vespre, l’entitat Sabadell més Música oferirà el seu Con- aquestes jornades des de l’any 1989, l’Institut Ramon Llull hi col·labora des Jordi Montasell, els fiscornaires Oriol cert de Música Simfònica per a Cobla, de 2003 i l’Ajuntament de Masdenverge JIF • Difusió de la sardana Aquesta entitat està encapçalada pels Planiol i Ramon Casanovas i el contra- que serà interpretat per la Cobla Sim- des de 2006. Les Jornades Internaci- Continuen les activitats difusores de músics Xavi Piñol i Daniel Navarro. baixista Joan Druguet. fònica de Catalunya, que dirigeix Joan onals de Llengua i Cultura Catalanes • Sis grups folklòrics de tot el món la cobla i els seus instruments fora del El debut de La Cobla Volta Món es La 41a Universitat Catalana d’Es- Lluís Moraleda, i la Coral Belles Arts, estan dissenyades perquè estudiants portaren les seves danses, músiques i territori català. va produir ara fa un any a París i també, tiu, en què van participar més de mil dirigida per Esteve Costa i la Coral Nova de català d’arreu del món millorin els cultura a vint poblacions de Catalunya El dia 20 de setembre, La Cobla dins l’any 2008, ha participat en els vuit-centes persones entre el 16 i el Ègara, sota la batuta de Joan Martínez seus coneixements de llengua catalana El dia 1 de setembre s’inauguraren Volta Món prendrà part en la tradicio- actes de commemoració del 45è ani- 25 d’agost de 2009, va incloure en el Colàs. i participin en un ampli programa d’ac- a Calella (Maresme) les 37es Jorna- nal audició de sardanes que organitza versari del casal Casa Nostra de Berna seu programa el curs ‘Les cobles del Aquesta vetllada simfònica sabade- tivitats, conferències i visites per com- des Internacionals Folklòriques el Casal Català de París i que es farà al (Suïssa), i ha actuat per al Círculo de segle XIX: sardanes, moda i revolució’ llenca tindrà lloc al Teatre Principal de pletar-ne l’oferta cultural. de Catalunya que comptaren amb la parc de Luxemburg de la capital fran- Amigos de España, Portugal e Iberoa- a càrrec de Jaume Ayats, professor de la capital vallesana, amb un programa participació de sis grups folklòrics vin- cesa. En aquesta ocasió s’interpretaran mérica de la mateixa ciutat. la UAB i de l’ESMUC, i de la musicòloga ben atractiu en el qual destaca, per una Baix Empordà i Gironès guts d’arreu del món. sardanes autors clàssics i contempora- Anna Costal. També es va fer un taller part, l’estrena de les obres Encara no Les Jornades es desenvoluparen nis, com són Manuel Saderra Puigfer- • Cobla Jove dels PaÏsos Catalans de 7 sessions de 2 hores, que incloïa es pon el sol, de Josep Vinaròs, subti- El dia 8 d’agost la senyora Rosa Car- fins al dilluns 7 de setembre, amb les rer, Josep Vicenç ‘Xaxu’, Josep Saderra, La Universitat Catalana d’Estiu ha la sardana, a càrrec de Teresa Vinyes i tulada Fantasia de l’esperit, per a cobla rera, vídua del prestigiós instrumentista danses, músiques i cultura d’aquests Enric Ortí, Pitu Chamorro i Jordi Paulí. creat aquesta formació després d’haver es va celebrar una ballada de sardanes, i percussió, i Estimem la música per a de tenora i compositor Ricard Viladesau països, a prop de vint poblacions de També enguany, en el desenvolu- estrenat una orquestra simfònica i un amb la Cobla Els Casenoves. Finalment, cobla i cor, de Joan Martínez Colàs. Per i Caner, va signar un conveni de cessió Catalunya. pament dels seus objectius, l’entitat cor. en l’àmbit del Fòrum Obert es va pre- altra part, en l’avinentesa de la conjun- de partitures i altres documents perso- Els grups que hi participaren foren La Cobla Volta Món ha realitzat un petit Segons publica ‘Sardanejant’ al diari sentar el llibre La sardana reconeguda ció de la Cobla Simfònica i les corals nals del músic a la vila de Calonge, on els següents: enregistrament per a la productora ale- El Segre, el dia 21 d’agost de 2009, en arreu del món i mirant cap al futur, de Belles Arts i Nova Ègara, s’oferirà la Viladesau va néixer l’any 1918, en un - Gran Ballet Argentino, d’Argentina. manya Volkstanze aus Aller Welt, dedi- el marc de les activitats de la Universitat Miquel Bruguera. Missa Brevis d’Eugene Butler. compromís entre la família del mestre i - Compañía de danzas CosAndAama, cada a les danses tradicionals d’arreu Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, El programa del concert saba- l’alcalde de l’Ajuntament calongí, Jordi de Perú. del món. L’enregistrament, basat en va debutar la Cobla Jove dels Països • Concerts amb la Simfònica dellenc del 25 de setembre es com- Soler, segons informa Diari de Girona - Conjunt estatal de dansa Mari El, de diferents danses i melodies tradicionals Catalans, una formació liderada per de Cobla i Corda i la Cobla Simfò- plementarà amb les obres Dansa de en una notícia elaborada per Montser- la República de Mari El de la Fede- catalanes, ha estat coordinat pel mestre Marc Timon, que va rebre l’encàrrec de nica de Catalunya fadrins, de Joaquim Serra, l’obertura rat Juvanteny. ració de Rússia. Francis Feybli. seleccionar els músics i de dirigir-los, El dia 20 de setembre, a dos de l’obra lírica L’endemà de bodes, de D’aquesta manera, Girona i Calonge - Grup de dansa provincial de Gauteng, Volem recordar que l’entitat La Cobla tot seguint les pautes establertes per quarts de set de la tarda, l’Agrupació Josep Maria Vilà i Gandol, i Variants de són els dos punts geogràfics hereus del de Sud-àfrica. Volta Món nasqué el passat any 2008 l’entitat mallorquina Fòrum Musicae i Sardanista de Calella ha programat el color, de Joan Albert Amargós. També fons del músic calongí conegut popu- - Aegean Folk, de Turquia. amb la finalitat de dissenyar, promoci- que va donar com a resultat la crea- concert Sardanes per al món, a càrrec s’hi inclou el poema per a cor i cobla de larment com a ‘Príncep de la Tenora’. - Grup de música tradicional i dansa onar i desenvolupar projectes de difu- ció en anteriors edicions de la UCE de de la Simfònica de Cobla i Corda de Joan Lluís Moraleda Estany, amb lletra Un llegat que es va començar a con- del sud-oest de Guizhou, de la Xina. sió de la cobla i els seus instruments. l’Orquestra de Joves Intèrprets i del Cor Catalunya. de Josep Navarro. cretar amb la donació de l’instrument Les actuacions d’aquests grups es Jove dels Països Catalans. Aquesta combinació orquestral, utilitzat per Ricard Viladesau en les pogueren veure a les poblacions de: Segons declara Timon al diari inèdita, és el resultat de la fusió de la • Estudiants estrangers apre- seves mítiques interpretacions amb La Calella, Barcelona, Pineda de Mar, Vila- Segre, la dificultat de la proposta ha Cobla La Principal de la Bisbal i l’Or- nen a ballar sardanes participant nova i la Geltrú, Malgrat de Mar, Sant estat donar cobertura a tot el territori, ja questra de Cambra de Catalunya, que en les Jornades Iinternacionals Andreu de Llavaneres, Sabadell, Santa que els circuits de la cobla actualment actua sota la batuta dels directors titu- de Llengua i Cultura Catalanes www.garonuna.com www.garonuna.com Perpètua de Mogoda, Rajadell, El Ven- només abasten de manera regular el lars de les esmentades formacions: Segons publica el diari Segre a drell, l’Hospitalet de Llobregat, Molins Principat i Andorra. Tanmateix, la selec- Francesc Cassú i Carles Coll. Amb ‘Sardanejant’, 25 estudiants de català de Rei, Les Borges Blanques, Llorenç ció s’ha completat amb un bon esplet presentació de Rut Martínez, el concert procedents d’Estònia, Iran, Polònia, del Penedès, Bellpuig, Sant Pere de de músics professionals que responen Sardanes per al món tindrà lloc a l’en- la República Txeca, Romania, Rússia, Ribes i la ciutat de Figueres, on se a la inquietud de Marc Timon, el selec- velat de Calella de la Costa, tot oferint Sèrbia, Suècia i de l’estat espanyol, que celebrà la cloenda el dilluns dia 7 de cionador i director de la nova formació, l’orquestració d’un variat repertori de prenen part en les Jornades Internaci- setembre. titulat superior en composició i intèrpret sardanes de tots els temps i la presen- onals de Llengua i Cultura Catalanes, Marc Timon, director d’aquesta formació de tible, de 29 anys. tació de dues noves sardanes escrites han après a ballar sardanes a la ber- pensant en aquesta singular formació guedana vila de Gironella. Les jornades Ricard Viladesau

28 Núm. 284. 2009 - som Núm. 284. 2009 - som 29 El cotxe de línia Ressons de comarques El cotxe de línia Principal de la Bisbal, a l’Ajuntament de ripollesa Montserrat Pujolar han estat (1999), Notes d’aigua (2000), Ripoll antoni mas i bou Girona, l’any 2006. Una donació visible recopilats per la Cobla Jovenívola de Ciutat Pubilla (2003) i, finalment, A Sant des del desembre de 2007 a la vitrina Sabadell en un CD enregistrat a l’au- Eudald (2004). Tretze sardanes que, per dedicada a Viladesau que hi ha a la Sala ditori del Casal Pere Quart de Sabadell, altra part, ja es troben en anteriors edi- de la Sardana del Museu d’Història de el passat mes de febrer, amb Enric Ortí cions sonores de diverses cobles. la capital gironina, on també es troben com a solista de tenora. les particel·les de les seves sardanes Aquesta edició recopilatòria aporta • Infosardana assoleix la seva Girona 1808 i Sa Roncadora. com a primícia l’enregistrament de tres edició 1.200 peces que l’autora classifica com a Aquest òrgan d’informació sarda- Un servidor va començar la carrera musical en cotxe de tant. Un xic més retirat, seia amb una cama sobre l’altra, les Gironès himnes-sardana: Mil anys del Monestir nista té una base de dades creada l’any línia. L’agafava a un quart d’onze del matí a l’estació de ulleres al cap del nas i una punta de cigarreta permanent- de Ripoll, amb lletra de Joan Colom i 2001, amb 1.305 notícies i 30.686 Caldes i al cap de mitja horeta em deixava a la Coma de ment instal·lada a la comissura dels llavis, i es dedicava a Organitzada pels Amics de la Sar- de la pròpia compositora, estrenada activitats. Cassà. Des d’aquí baixava pel carrer del Molí, trencava a aprendre de memòria El Mundo Deportivo per poder fer la dana, en el marc de la Fira de Santa el 1978 en el mil·lenari del monestir; La circular Infosardana és una la dreta pel carrer del Nord i, quan arribava a la carretera quiniela en les millors condicions i discutir de futbol amb la Tecla de Cassà de la Selva, el dia 18 de Catalunya en miniatura, amb lletra de publicació destinada a la difusió dels Provincial, em dirigia a la quarta casa a mà esquerra, on major propietat. setembre a la nit, la plaça de la Coma Francesc Belso, estrenada el 1989. i fets, activitats i esdeveniments del món vivia en Pere Mercader (el fill). Un home a qui dec molt, ja Quan un per aquí i l’altre per allà la tertúlia s’anava esva- d’aquesta població viurà la 35a edició Cant a Martorelles amb lletra de Joan sardanista. Aquest òrgan d’informació, que em va ensenyar tota la música que vaig voler aprendre int, sortia de can Benet i em dirigia a l’església, on, amb la de la Nit del Cremat, una festa sarda- Costa, escrita el 1991 amb motiu del creat per l’Agrupació Cultural Folklò- i em va saber motivar prou per convertir aquell sapastre que connivència de mossèn Emili, em dedicava a tocar l’orgue. nista plenament consolidada a partir de 15è aniversari de l’Agrupació Sarda- rica Barcelona i que s’edita en conveni era jo aleshores en un músic mitjanament aprofitable. A més No cal dir que amb aquell instrument i en aquell marc, els la iniciativa popular de l’entitat Amics nista de Martorelles. amb la Federació Sardanista de Cata- a més, allí va començar la relació amb la meva dona i, a preludis i les fugues de Bach sonaven d’una manera espe- de la Sardana i amb la col·laboració de Amb la Jovenívola de Sabadell, els lunya, posa a l’abast dels informadors conseqüència de tot plegat, amb el poble de Cassà. cial. Si hagués estat un bon organista, podríem dir que sona- Joan Miàs, tota una institució d’aquest tres himnes-sardana de Montserrat i del públic en general les notícies, els Acabada la classe de música, reculava cap a la Coma, ven en plenitud. vila gironina, el qual s’encarrega de Pujolar han estat enregistrats per la comentaris i les dades de la majoria comprava el diari a can Lajaima i feia cap a cal Pitiu (can A tres quarts de cinc en punt abandonava l’església per preparar el cremat. Coral Belles Arts de Sabadell, dirigida d’activitats, iniciatives i projectes que Font), on la Montserrat i la Pilar em tractaven com una mare tornar a la Coma, on, just davant de ca l’Oliveres, m’espe- L’esquema de la festa és ben simple. per Esteve Costa. es generen dins el món sardanista. i una germana, respectivament. Per quinze pessetes em rava en Miliu Rebugent amb el “quatre quatres” (l’òmnibus Els ingredients són una ballada de sar- L’altre aspecte remarcable Aquest és un servei adreçat especi- donaven un plat de macarrons, una llonza de porc, pa i vi, un duia la matrícula GE-4444) a punt d’emprendre el camí de danes i un tast del suculent cremat de d’aquesta edició discogràfica de la alment als informadors sardanistes. plàtan i un remenat. Aleshores, per a mi, tot un gran àpat. tornada. Arribant a Caldes, en Miliu –que era un tros de pa– rom. L’escenari, l’acollidora plaça de la Jovenívola de Sabadell és el de reunir La circular del mes de setembre de Havent dinat, enfilava les Barraquetes, ara de pujada, em descarregava a l’alçada del poble per estalviar-me la Coma de Cassà de la Selva i el motiu, la en un mateix volum les tretze sarda- 2009 porta el número 1.200 d’aquesta fins a arribar a can Benet. Allí hi trobava una de les tertú- caminada des de l’estació i ens acomiadàvem fins la set- celebració popular de la Fira de Santa nes que configuren l’obra completa de publicació, també és accessible també lies musicals més entranyables que recordo de tota la meva mana vinent. Tecla. Montserrat Pujolar, iniciada als 40 anys. públic a través de la pàgina web de vida. Prenent cafè en aquelles taules de marbre i asseguts No us sabria dir si ha estat a conseqüència de les difi- La Nit del Cremat arriba enguany a Els títols són: Amb l’esperit vibrant la Federació Sardanista de Catalunya en aquells seients de vímet que encara enyoro, el pare cultats actuals per aparcar a Girona, a la comoditat que hom la seva 35a edició i, juntament amb la (1979), Petitona (1980), Ripoll, a l’en- (http://fed.sardanista.cat) i constitueix Camps, el Moreno, en Josep Mir, en Modest Puig, en Paco busca quan es fa gran, a l’estalvi econòmic, a la consciència Nit dels Músics, són dues grans festes torn del Monestir (1988), Tarda de juny una base de referència de la vitalitat Cadanet i en Nito Pallerols la feien petar explicant les seves ecològica o a la nostàlgia del que us he estat explicant, però populars que fan de Cassà de la Selva a la Gavarra (1992), Dolça melangia i vigència de la sardana a través del aventures i desventures, que jo escoltava amb la vehemèn- el cas és que –tan bon punt els de la Teisa m’ho han posat un referent dins l’àmbit sardanista. (1993), La dansa dels gegants (1995), temps i de les diferents contrades on la cia pròpia de l’aprenent que anhelava ser com ells un altre mitjanament bé– m’he decidit a deixar el cotxe al garatge i fer Aquest proper 18 de setembre, amb la 50 i endavant (1996), L’Aplec del vespre nostra dansa hi està arrelada. dia. També hi havia l’Enric Sanabre. Però aquest no xerrava els desplaçaments a Girona en transport públic. És clar que Cobla Ciutat de Girona i el cafeter Joan (1996), Hores viscudes (1998), Goig Als canals de comunicació per a la les coses han canviat molt d’abans ençà. Sense anar més Miàs com a protagonistes, la celebra- difusió d’informacions hi poden accedir lluny, aquells quatre oriünds que anaven o venien d’agafar ció compta amb les màximes garan- totes les entitats, coordinadores, grups el tren a Caldes s’han convertit en tot un calidoscopi de cul- ties d’èxit i tot en un ambient planer i i organitzacions que vulguin divulgar les tures, races i colors (i que consti que ho dic amb tot l’afecte entranyable com requereixen les festes seves activitats vinculades amb la sar- perquè per a mi aquesta gent són benvinguts). De vegades www.garonuna.com www.garonuna.com populars. dana. Amb aquesta finalitat s’ha creat el xofer em posa alguna música que no m’agrada prou, de la bústia electrònica infosardana@sar- vegades em molesta el to exagerat d’algun mòbil... Però ja Ripollès danista.cat, on tothom pot fer arribar se sap, cada temps té les seves coses, bones i dolentes, que els seus comunicats i informacions. hem d’anar aprenent a assimilar. Nova producció discogràfica amb En qualsevol cas, i malgrat tots aquests inconvenients, ja NR. Moltes de les informacions, sobretot, la integral de l’obra de la compositora d’aquest apartat “Ressons de Comarques” les he fet el ferm propòsit de acabar la meva carrera tal com la ripollesa Montserrat Pujolar. podem oferir gràcies a aquest servei, per la qual vaig començar: en cotxe de línia. Trenta anys (de 1979 a 2009) de cosa, tot el Consell editorial de la nostra revista agraeix ben sincerament aquesta tasca, feta producció musical de la compositora Portada del disc amb rigor, puntualitat i clarividència.

30 Núm. 284. 2009 - som 31 Llibres La Sardana de l’Any Joan Gala La Sardana de l’Any Llibres 72 de les sardanes estrenades el 2009 prenen part en la Les votacions dels oients i seguidors de La Sardana de PINZELLADES DE LLUM Els raigs del Sol 21a edició d’aquest certamen. l’Any es vehiculen a través de cada emissora de ràdio que SOBRE LA CERDANYA allarguen els seus dits, El 19 de setembre s’inicia el certamen de promoció participa en aquest certamen i també es poden canalitzar s’endinsen sigil·losos entre els arbres de les novetats musicals sardanistes en forma de macro- per mitjà de la web de la Federació Sardanista de Catalunya L’ull humà no sempre arriba a copsar tota la bellesa fins a encendre els verds ocults del bosc, consulta popular promoguda per la Federació Sardanista (http://fed.sardanista.cat). Els vots han de ser individuals que li ofereix la natura. En moltes ocasions, l’ésser humà, fins a escampar-se per l’esquena de l’aigua. de Catalunya sobre la peça més representativa del reper- i es requereix la indicació de nom i cognoms així com un mitjançant la fotografia, intenta reflectir la imatge d’aquell tori sardanista que s’hagi estrenat durant els darrers dotze document identificatiu (DNI, passaport, targeta de resident) instant. Les noves tecnologies ajuden –cada vegada més- a Veritablement Pinzellades de llum sobre la Cerdanya és mesos. del votant. La Comissió Organitzadora vetllarà en tot cas per perfeccionar la captació d’aquesta imatge, d’aquest instant, un llibre que ens endolceix la vida, que ens invita a fruir del Una xarxa de 30 emissores de ràdio escampades arreu assegurar la fiabilitat dels resultats i evitar qualsevol intent d’aquest moment poètic. paisatge, de la llum i de la natura, a gaudir amb il·lusió de les del territori català (tant del Principat com de la Catalunya del de manipulació o massificació fraudulenta que es detecti en petites coses, així com també a estimar els indrets, pobles i Nord) col·laboren activament en aquesta campanya anyal el sistema de votació. poblats que tenim al nostre abast i que –no sempre– conei- de popularització de noves sardanes, organitzada amb el Tot el procés de selecció i classificació de les sardanes xem en profunditat. concurs actiu dels informadors sardanistes. Les votacions optants a obtenir el títol de La Sardana de l’Any culminarà dels oients seguidors de La Sardana de l’Any determinen la el dia 15 de maig de 2010, en un concert amb dues cobles MINYONS classificació de les peces concursants fins al final del cicle que se celebrarà al Palau de Congressos de Perpinyà, on que es desenvolupa en tres etapes eliminatòries i classifi- s’interpretaran les 10 sardanes finalistes i s’atorgarà aquest Fruit de la memòria d’un venerable ancià, gairebé cen- catòries. títol de popularitat per votació dels assistents. En la mateixa tenari, és el llibre que avui us presentem. Es tracta de l’obra Entre el cap de setmana del 19/20 de setembre de 2009 vetllada de cloenda de La Sardana de l’Any 2009, es pro- d’Àngel Scala (l’Alguer, 1911): Minyons 1917 – 1930. Les i el cap de setmana del 30/31 de gener de 2010 es faran clamaran els dos accèssits d’aquest guardó d’acord amb el Llampades. Obra Cultural. L’Alguer 2009. 18 eliminatòries setmanals, en què s’oferiran en grups de resultat de l’escrutini dels vots i també s’atorgarà el Premi Aquest treball, que recull un centenar de tradicions i quatre les 72 sardanes escollides pel Comitè Seleccionador, Federació, escollit a partir de les valoracions fetes pels infor- costums, ens permet gaudir de la llengua, les tradicions i la nomenat per la Federació Sardanista. Les 18 sardanes més madors sardanistes responsables dels espais o mitjans que cultura en general viscuda a l’Alguer al llarg dels anys i que votades participaran en la fase semifinal, que es presenta- col·laboren en el desenvolupament del concurs. ha estat transmesa de generació en generació. ran setmanalment de dues en dues, al llarg de 9 caps de El Comitè Seleccionador de les 72 sardanes que partici- setmana, entre els dies 13/14 de febrer i 17/18 d’abril de paran en la 21a edició de La Sardana de l’Any està integrat 2010. La desena semifinal, anomenada de repesca, s’eme- pels músics Jordi Molina, Jesús Ventura i Jordi Feliu. D’altra trà el cap de setmana de l’1/2 de maig de 2010 i estarà banda, la Cobla Mediterrània col·laborarà enguany en l’en- Ara, però, tenim l’oportunitat de gaudir-ne a partir d’una formada per quatre sardanes que hagin estat eliminades en registrament de les sardanes que seran difoses en les fases nova concepció de llibres on conflueixen la comunió de la qualsevol moment del concurs i que, per raons de qualitat eliminatòries i classificatòries. fotografia i la poesia. Una mostra ens l’ofereix l’obra de o popularitat, el Comitè Seleccionador cregui que mereixen Carles Duarte (poemes) i Kim Castells (fotografies). Pinze- una nova oportunitat. llades de llum sobre la Cerdanya. He mirat aquesta terra, 2. Arola Editors, Tarragona 2009. D’antuvi ens hem de fixar que l’expressió espriuana agermana i fa parlar sobre un mateix paisatge el poeta de www.garonuna.com www.garonuna.com la llum i el poeta de la paraula. Se’ns ofereixen gairebé una trentena d’imatges de Lles, Músser, Serra del Cadí, Girol, Bastanist, Malniu, Llívia, Gréixer, Eina, Meranges, Bar, Sana- vastre, Toloriu... que reflecteixen tota la bellesa de cadascun dels indrets en les diverses estacions del cicle anual. És així com ens mostren veïnats, boscos, prats, vege- tació, valls, camps i pobles nevats, o animals, tots plegats són els protagonistes de les imatges que el poeta arrodoneix amb la seva paraula, de la qual us oferim una mostra:

32 Núm. 284. 2009 - som Núm. 284. 2009 - som 33 Oci Llibres Ciutat pubilla - 15 municipis núria lorente En aquesta obra hi trobem “candongues” (jocs de cria- més de la llengua, amb l’Alguer tenim moltes coses que ens Sopa de lletres tures com salta miralta o els cinc germans de la mà), can- agermanen. S D N B L O P R D C X F Z Y Ç çonetes (Sant Antoni, Mans manetes, Ball rodó), la por dels T M P N H R G K W S B T S D K infants davant la foscor o la mort, jocs (xarranca, bales, bal- SARDANES F X A A D Q B Y L L E I D A G dufa, cavall fort o penyores, posem per cas). També deixa constància del fet que, a més de jugar al Aquest és el títol del llibre que ha editat la Diputació de M I F N J H I W E R D X J V N carrer, els nois s’agrupaven per barris i reivindicaven deter- Girona dins la seva col·lecció “Quaderns de la Revista de A L V O R N O D R K P R M R E minats llocs per als seus jocs, la qual cosa, en més d’una Girona”, i els seus autors són Jaume Ayats, Anna Costal i L Y J R K E L A J B L I N A Q ocasió, era motiu de discussions i baralles a cops de puny Joaquim Rabaseda. o de roc. Sense oblidar que el fet de posar un mot, a vega- Només uns mots per reafirmar les paraules del nostre G Ç B I N X S N B V U P L M C des despectiu, també era motiu de baralla, així com que els col·laborador Joan Domènech a la pàgina 3 del número R H R G G S F A V N M O P E W “capitans” eren els campions dels jocs més destacats. passat, amb les quals exposava les característiques d’aquell A S T B A P O D F A I L L D V K P J I L L N P D E N C W E R Igualment ens parla de les rondalles (La ratera purigueta treball. Us hi remetem, doncs, i hi trobareu detalladament les H R O P M I G U A L A D A R A T U O S D J K P L W F L Q A N T E C Z O L H N D L B G J F M i la gata mostatxuda –La rateta que escombrava l’escaleta-, explicacions pertinents a aquesta publicació. A M A I Z C B Q E P A J K R E D S N M A N L L E U A Ç Z I S S I Z Ç A U E L L N A M N S D Joan sense por...), de les pregàries i les tradicions religioses, N A Q L F W L P K J D S O U T V D L L I A F D O P A B T S A dels treballs al camp (recollir olives), sense oblidar “la revo- E R K J A P E Q B C Z I A M A W E P O M N V A F S G G R H R C M L P U V B N S X N I B Ç G lució dels minyons” (una baralla a bastonades i cops de roc M F J G B L D N H L O Z C E T Q A N I L B J A L E K R J Y L E R M R P K R D O N R O V L A entre els fills dels partidaris del partir sard o dels treballadors N V J X D R E W I H J N F I M i els del partit feixista), o les diferències amb els habitants de A R A D A L A U G I M P O R H G K A D D S I T E B L S L W Y K B G Q R D H A N A P X M F T Vilanova, el poble veí. R E W C N E D P N L L I J P K Ç Y Z F X C D R P O L B N D S Solució Esmenta també com vestien els infants per aquells anys o els noms donats a la roba del nadó, a més d’enumerar unes quantes endevinalles, tot remarcant que els nois més grans o els més entremaliats (mataresos) eren els que les utilitzaven en els jocs per garantir el seu protagonisme. Aquesta obra, que es complementa amb una vintena de dibuixos i unes quantes fotografies de principis del segle 22è Aplec de la Sardana passat, és una evident mostra que –malgrat les distàn- -Homenatge a Josep Cassú i Serra- cies- els jocs, les cançons, les endevinalles, els contes, les llegendes... no són tan diferents, ans al contrari, i que, a Dies 10 i 11 d’octubre de 2009 Trompetes. Santiago Gozálbez, Josep Lluís López, Àngel Vidal. Dissabte dia 10, a 2/4 de Salvadorla tarda, al Benítez. Tibles. 6 de Parés, Francesc passeig del mar, Audició de sardanes “d’aquells temps” Tenores. Jordi Molina, Jordi Figaró. Cobla: La Flama de Farners Percussió. Ferran Arnmengol, Joan Gala i a les 10 de la nit, al Teatre-Cinema Montserrat, Precisions Robert Armengol. Extraordinari concert de cobla Trombó. Rubén Zuriaga. Cobla: La Flama de Farners (estrena de dues sardanes) Fiscorns. David Morales, Joan Pérez. Diumenge dia 11, a 2/4 d’11 delCastillejo. a les 4 de la tarda, Flabiol. Bernat matí i al passeig del mar, AplecContrabaix. Miquel Àngel Cordero. Cobles: Principal del Llobregat, Ciutat de Girona i Director. Joan Lluís Moraleda. Sense ànim d’esmenar la plana a ningú, voldria fer unes Així com que no és del tot cert que “no han pogut tra- La Flama de Farners. www.garonuna.com www.garonuna.com precisions a l’article “Sardanes i castells. Els Xiquets de Valls vessar encara el riu la Sènia”, és a dir, anar vers el sud, Promoció especial Hotels Cap de setmana, Aplec 2009. fan camí” d’en Ricard Jové i Hortoneda, publicat a la pàgina ja que els castells són una evolució del Ball de Valencians, En cas de mal temps: polivalent de l’IES. Per a més informació. www.tossademar.com Tel. 626 951 884. 11 del número 283. és a dir, vénen del sud i, actualment, encara avui, al País D’antuvi haig de manifestar que els castells no tan sols Valencià, existeixen la Moixeranga d’Algemesí i el Ball dels “han travessat comarques i han arribat a la Catalunya Nord i a ses Illes” com molt bé indica, sinó que també s’han Locos, posem per cas. També haig de dir que “el pilar amb la senyera” se Tossa de Mar creat colles a l’Argentina i a Xile on són un clar exponent de cohesió social. segueix fent en actes o jornades commemoratius, reivindi- catius i/o d’homenatge. la Selva

34 Núm. 284. 2009 - som 35 Festa de Sant Martirià a Banyoles Festa de Sant Martirià a Banyoles Festa de Dilluns, 26 d’octubre SARDANES. Plaça Major a les 5 de la tarda. COMPETÈNCIA DE COBLES GRANS Cobla CIUTAT DE GIRONA CONCERT. Pavelló de la Draga a 2/4 de 12 del matí. Sant Martirià Cobla LA PRINCIPAL DE LA BISBAL FESTA DE LA MÚSICA PER A COBLA Cobla SANT JORDI-CIUTAT DE BARCELONA Cobla LA PRINCIPAL DE LA BISBAL Cobla SELVATANA Cobla SELVATANA 1a Ronda: sardana per escoltar (2 curts – 2 llargs) Estrena de les obres premiades al 24é Certamen 2a Ronda: sardanes de MARTIRIÀ FONT CERET-BANYOLES. 3a Ronda: sardana obligada Record pel 25 aniversari de la mort de EUGENI a Banyoles 4a Ronda: sardana per ballar MOLERO 5a Ronda: Sardana estereofònica SOMNI de Manel Actuació dels banyolins PERE FRIGOLÉ i MONTSE Saderra Puigferrer sota la direcció de Marcel Sabaté FRIGOLÉ interpretant sardanes al PIANO A 4 MANS director de la cobla Ciutat de Girona. A la repetició Cloenda amb la interpretació de la sardana LA FESTA s’apagaran els llums de la plaça i s’encendran les ben- DE SANT MARTIRIÀ conjuntament les dues cobles. gales del públic. Hi haurà servei megafonia per informar de la marxa de la SARDANES. Plaça Major a les 5 de la tarda. competència de cobles i de les votacions. Cobla LA PRINCIPAL DE LA BISBAL Cobla SELVATANA Hi haurà votació popular per escollir la millor sardana de Sardana de comiat, interpretada de conjunt: “LA FESTA cada Ronda. DE SANT MARTIRIÀ” de Conrad Saló. Es sortejaran tortades i cocos entre els encertants BALL DE FI DE FESTA Amb la megafonia es dirigirà tota la vetllada procurant que Pavelló de la Draga a les 9 del vespre. les votacions es desenvolupin amb normalitat i poder escollir Sessió de ballables amb l’orquestra LA PRINCIPAL DE la cobla que ha triat el millor repertori. LA BISBAL. Entrada lliure. L’Orquestra Selvatana al Concert Concert Competència d’Orquestres Competència de Cobles a la Plaça “COCO” Programa de la competència de cobles (CoCo) Banyoles 24, 25 i 26 d’octubre de 2009 Dissabte, 24 d’octubre LA PRINCIPAL DE LA BISBAL sota la direcció de Francesc Cassú SARDANES. Plaça Major a les 12 del migdia. SELVATANA dirigida per Jesús Santaliestra Cobla LA PRINCIPAL DE LA BISBAL (3 sardanes) · Cançó Catalana. Música de Pel·lìcules Cobla SELVATANA (3 sardanes) · Selecció de Sarsueles. Sardanes cantades Sardana SOMNI amb bengales Concert al Pavelló de la Draga Premiats al Ceret-Banyoles 2008 Audició especialment dedicada a compositors banyolins. · Final de conjunt: VALS JOTA: “EL BANYOLÍ”, escrit amb l’Alcalde Miquel Noguer per Jesús Santaliestra i dedicat especialment a la INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ nostra Festa Major. A 2/4 d’1 al local del Foment (C/. Abeurador, 10) Detall en programes apart TREBALLS DE PATCHWORK I PUNTES DE COIXÍ Venda anticipada d’entrades Aquesta exposició es podrà veure al primer pis durant els BALL. Pavelló de la Draga a 2/4 de 12 de la nit. TAQUILLA del Teatre Municipal del carrer Pere Alsius Concert d’orquestres BISBAL/SELVATANA. Dia 24. tres dies de Festa Major. Gran “xou” de ballables amb la orquestra LA PRIN- (al costat de l’Ajuntament): Graderia (sense numerar): 10 € (anticip.) 12 € (taquilla) CIPAL DE LA SELVATANA, actuant conjunta i alter- A partir del dia 19 d’octubre. De dilluns a divendres, de Entrades numerades: 12 € (anticip.) 15 € (taquilla) SARDANES. Plaça Major a les 5 de la tarda. nativament les orquestres LA PRINCIPAL DE LA 10 a 2 i de 2/4 de 5 a 7. Dissabte al matí, de 10 a 1. COMPETÈNCIA DE COBLES JOVES BISBAL amb els seus cantants Elena Martinell, Ana Reserves per TELÈFON al Sr. Antonio: 972 572 507. Ball de nit La Principal de la SELVATANA. Dia 24. Cobla CADAQUÉS Belen, Roger Reyes i Jordi Parrot; i SELVATANA amb Dilluns 19 i dimarts 20, només matins de 12 a 1 h 10 € (anticip.) 12 € (taquilla) Cobla BISBAL JOVE Fani Sanchez, Noelia Mora, Jordi Velazquez, Ulises Reserves per E-MAIL a informació@elfoment.cat Amb consumissió i cadira Cobla LLUISOS Ordúñez i Eliseu Quintana Fins el dia 22 Cobla MIL·LENÀRIA Per telèfon i mail només es podran reservar entrades pel Festa de la música per a cobla. Dia 26. www.garonuna.com www.garonuna.com 1a Ronda: sardana per escoltar (2 curts – 2 llargs) 2a Ronda: sardana per a ballar Diumenge, 25 d’octubre concert “Festa de la Música per a Cobla” del dilluns dia 26 que s’hauran de recollir -com a màxim- abans de les 11 del Graderia (sense numerar): 10 € (anticip.) 12 € (taquilla) Entrades numerades: 12 € (anticip.) 15 € (taquilla) 3a Ronda: sardana obligada CONCURS DE COLLES SARDANISTES matí a la guixeta del Pavelló de La Draga el mateix dia 26. 4a Ronda: sardana popular Plaça Major a 2/4 de 12 del matí. 5a Ronda: ballables per a cobla Gran Concurs de Colles Sardanistes Notes Hi haurà servei de megafonia per informació i seguiment de Cobla CIUTAT DE GIRONA la competència de cobles joves. · Més informació de tots els actes de la FESTA MAJOR de BANYOLES, allotjament, restaurants, etc. A les pàgines www. Galop d’entrada. Tandes de lluïment. Sardana revessa. banyoles.cat i www.plaestany.cat/turisme SARDANA DE GERMANOR: ballada també pel públic. CONCERT. Pavelló de la Draga a les 5 de la tarda. · Per més informació dels actes que organitza EL FOMENT i de la COMPETÈNCIA DE COBLES a la pàgina www.elfoment.cat COMPETÈNCIA D’ORQUESTRES!!!! . En el decurs de les audicions de sardanes de la tarda, el concurs del diumenge i el concert del dilluns, es podrà adquirir mate- CONCERT. Casal de la Gent Gran a les 4 de la tarda. Extraordinari Concert de Festa Major actuant SIMUL- rial editat pel FOMENT de Banyoles. Cobla SELVATANA TÀNIAMENT les orquestres: Fotografies de: TIT FOTÒGRAF - Banyoles Selecció de sardanes i música per a cobla.

El grup d’Informadors Sardanistes de Catalunya, la revista “Som” i l’editorial Mos Ens unim per demanar a la UNESCO , PATRIMONI que concedeixi el títol de CULTURAL I IMMATERIAL DE LA HUMANITAT a la manifestació CASTELLERA de Catalunya

Som 284

by Jovenivola on Sep 30, 2009

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 3

Statistics

Som 284 — Document Transcript