Vicent Andrés Estellés

2,147 views
1,820 views

Published on

Presentació elaborada per Laura Blanco i Ana Lizana

Published in: Education, Travel, Spiritual
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,147
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
203
Actions
Shares
0
Downloads
27
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Vicent Andrés Estellés

  1. 3. <ul><li>Vicent Andrés Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot. El seu pare era forner i tenia una germana anomenada Carme. </li></ul><ul><li>Al voltant dels anys 1935-1936 va començar a escriure poesia. Acabada la guerra civil, va començar a treballar de forner; després d’orfebre, de mecanògraf i d’ordenança. </li></ul><ul><li>També va intentar estudiar contabilitat. </li></ul><ul><li>El 1942 va publicar el seu primer article i va cursar la carrera com a becat a l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid. </li></ul>
  2. 4. <ul><li>L’any 1945 va anar a fer el soldat a Navarra. Quan va tornar a València, el 1948 començà a treballar a ‘ Las Provincias’ . </li></ul><ul><li>L’any 1955 es va casar amb Isabel Llorente i van tenir una filla que va morir als quatre mesos. Aquest fet li va afectar molt. El matrimoni va tenir dos fills més, Vicent i Carmina. </li></ul><ul><li>L’any 1971, Vicent decideix publicar els seus versos i un any després l’editorial Tres i Quatre comença a publicar l’Obra completa . </li></ul>
  3. 5. <ul><li>Vicent Andrés es va jubilar als 54 anys, però va continuar escrivint, encara que estava malalt. A causa de la seua malaltia va perdre la memòria durant un any. Durant un temps va anar en cadira de rodes, i el mateix dia que va aconseguir alçar-se i caminar, va morir amb 69 anys. </li></ul>
  4. 6. Vicent Andrés Estellés era un home que treballava molt, però sempre trobava temps per a escriure i per a la seua família. Ell sempre estava preocupat perquè cap persona del seu voltant estiguera trista. Algunes persones que no el coneixien bé pensaven que ell era hipocondríac.
  5. 7. <ul><li>Estellés era un poeta que escrivia coses que li podien passar a qualsevol persona. I ho feia especialment tot per a la col·lectivitat. </li></ul><ul><li>Temàtica : el silenci, la fam, el sexe, la mort i l’amor. </li></ul><ul><li>Es poden distingir dos períodes en la seua poesia: </li></ul><ul><li>De 1953 fins al 1970 on només publica cinc poemaris: Ciutat a cau d’orella ( 1953 ), La Nit ( 1956 ), Donzell amarg ( 1959 ), L’amant de tota la vida ( 1965 ) i Lletres de canvi ( 1970 ). </li></ul><ul><li>Comença a l’any 1971 amb l’edició del Llibre de les meravelles , i de quatre llibres més: Primera audició, L’inventari clement , La clau que obri tots els panys i Llibre d’exilis . </li></ul><ul><li>En aquest segon període l’editorial Tres i Quatre enceta l’ Obra Completa. </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  6. 8. <ul><li>  </li></ul><ul><li>El Llibre de meravelles esta constituït en tres seccions: </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>· En la primera secció el poeta s'identifica amb els que comparteixen amb ell unes determinades formes de vida, és a dir, amb els seus. D’aquesta parteix a fer un itinerari propi i vital. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>· En la segona secció del llibre, a més de ser la central, es desenvolupen episodis i anècdotes que s’identifiquen quan l’autor tenia 12 i inicialment de la guerra civil, i en la seua trentena que era el moment en el que es va casar i tenia la responsabilitat d’una família. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>· A la darrera secció del llibre, el poeta, casat i responsable d'una família, troba un destí. </li></ul>
  7. 10. <ul><li>Novel·la  més important </li></ul><ul><li>El Coixinet (1988) </li></ul><ul><li>Obra de teatre més coneguda </li></ul><ul><li>L’oratori del nostre temps </li></ul><ul><li>Memòries </li></ul><ul><li>Tractat de les maduixes </li></ul><ul><li>Quadern de Bonaire </li></ul><ul><li>La parra boja </li></ul><ul><li>L’Obra Completa: </li></ul><ul><li>Recomane tenebres (1972) </li></ul><ul><li>Les pedres de l’àmfora (1974) </li></ul><ul><li>Manual de conformitat (1977) </li></ul><ul><li>Balanç de mar (1978) </li></ul><ul><li>Cant temporal (1980) </li></ul><ul><li>Les Homilíes d’Organyà (1981) </li></ul><ul><li>Versos para Jackeley (1983) </li></ul><ul><li>Vaixell de vidre (1984) </li></ul><ul><li>La lluna de colors (1986) </li></ul><ul><li>Sonata d’Isabel (1990) </li></ul>
  8. 13. Feia segles que, al País Valencià, no es feia sentir, en poesia, una veu tan intensa i tan potent“ Joan Fuster
  9. 14. &quot;En els esforços d'aproximació a l'obra d’Andrés Estellés mai no s'insisteix suficientment en l'aspecte polític i cívic de tants de poemes; ni en el constant experimentalisme formal i lingüístic del poeta; ni en l'aspecte &quot;novel·litazador&quot; d'una època molt clarament delimitada, tot i que Fuster ja escrivia en la seua introducció que &quot;és una poesia que podria haver estat novel·la: novel·la de Balzac&quot;. La seua obra té, en efecte, un caràcter totalitzador, ompli de realitat tot un llarguíssim període que va des de la guerra d'Espanya als nostres dies i arrela, al mateix temps, en el passat més significatiu, històricament i literàriament, del nostre poble [...] Com ha dit també Fuster, realitza tot un món en la seua poesia: l'horror de la guerra, la mort concreta i palpable de la seua infantesa i joventut, la fam, la degradació col·lectiva de tot un poble, les persecucions, la ràbia, la impotència, l'alienació, la incomunicació, però també l'esperança, la lluita gairebé constant, els moments fràgils d’alegria. Tot açò i més és la poesia d’Estellés. Una poesia -per acabar amb les paraules de Vicent Escrivà- que no és fàcilment abastable. La poesia d'un home que treballa i pateix entre els seus versos la realitat de la misèria quotidiana, i la malaltia que el fa morir un poc en cada intervenció quirúrgica. És la poesia militant -&quot;que en facen les paraules servei concret de pedres&quot;- d'un home que riu i plora amb el poble, que igual recita uns poemes en una associació de veïns que rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes o viu solidari la causa dels explotats.&quot; (Jaume Pérez Montaner i Vicent Salvador. Una aproximació a Vicent Andrés Estellés . València: Quaderns Tres i Quatre, 1981 )

×