KEXüÁRCINTNf"O    COMUNICACTÓ NVTNNXE IE KAMARON -XD(ONA. OCTUBRE                                                     N"XV...
KAMARON AMB U2         Tot va comengar quan parlant un dia David, Colomina i jo va eixir el tema delconcert de tJ2, i els ...
JUAN: De Jijona, puedo decir que es dificil pasar por allí" aunque lo he hechovarias veces. Me impresiona como un pueblo t...
¿Qué hace cuando tiene tiempo libre, y Ayudo a trabajar a la familia, y cuando durante los fines de semana?           pued...
F               Vam tindre la sort i els collons (a que quasi ens peguen) darribar quasi a la     taxca que estava propet ...
telonets, en eixe instant la gent comenga a cridar a saltar, tal volta va ésser un delsmoments més emocionants quant tot e...
gent es va amuntunar a lentrada i cridava: Penev, Penev, Penev, nosaltres espentávem,cridávem com ningú i tirávem escopina...
cambrera no va accedir i ens va tirar amb unes paraules que els católics no solen usarmolt.         Vam tornar al recinte ...
LA CUTNA XIXONEICA                                            *EL GIRABOIX           El menjar és una de les parts més imp...
Preparació:          Es couen els ous per a que queden durs i es F€para un bon morter dallioli i patorrat. Eil una olla am...
:           M 1.- peró et vas fitxar en qui eren?          M 2- Clar qYe- si tuja saps quejo intente esta¡ al corrent de t...
T                  QUICO I CHARLY AIIYOREN XIXONA             Ací estem en Paríso Charly i jo, ni més ni menys. Dos purs x...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

18 kamaroninfo núm. 18 oct 1997

111

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
111
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

18 kamaroninfo núm. 18 oct 1997

  1. 1. KEXüÁRCINTNf"O COMUNICACTÓ NVTNNXE IE KAMARON -XD(ONA. OCTUBRE N"XVIII EDITORIAL Octubre és el mes on tots els Kamaronencs estan treballant al cent per cent en la fabricació del terró o en la producció de complements o primeres matériej per al terró: ametles, caixetes de terró, etc... Són molts els Kamaronencs que estan treballant, aixd és simptoma de que tot valolt bé PerÓ quan més gent treballant, més risc a lúora de produir-se un accident.Laccident que va tindre Jordi va ésser un despist que li ha cost¿t i0 dies de baixa. Des del KAMARO¡üINFO li donem ánims al pare del Flare per que a tinga unarecuperació bona i molt rapid¿. Esperem que puguen fer l,agost en cocentaina. El 9 dOctubre va ser celebrat a Xixona amb uns áctes culturals organitzats perl{untament de Xxona. Destacar daquests actes la processó clvica des f4untarnent dea lEsglésia Vella acompanyats per la Cotla de Dolqainers i Tabaleters "Els Arreplegats,, i la pel.licula en valencid del Geperut de Notre Dame dewalt Disney. Tenim notícies de Quicg i charly. Aquest dos Kamaronencs seguieixen anyoran el seu poble. Ni la ciutat més bonica del mén ek pot oblidar de Iamor qu. t"*n uXixona. Esperem veure-los molt prompte el 13 de decimbre. I per ultim fer un crit a tots els Kamaronencs per a que seguisquen escrivint enel KAMARONINFO Aquest periodic de tots que es fimés sr* q* lá participació ésmés elevada. Quarita més gent escriva, tindrem un periddiclné#*io podrem i tindreIopinió escrita de més Kamaronencs. Aixf que vos anime a qoi.n et pióxim númeroescrigueu tots un article. Només em quedar dir: Visca Kamaron
  2. 2. KAMARON AMB U2 Tot va comengar quan parlant un dia David, Colomina i jo va eixir el tema delconcert de tJ2, i els trts de seguida vam dir danar. Poquet a poquet la idea va anaragaffant cos, fins el dia que David es va assabentar que en Valéncia feien un viatge fins aBarcelona per vore el concert. i i Ens van dir que el viatge lentrada valien 9.000 ptes. Colomina I JO vanacceptar el repte. Amb molta illusió passaven els dies fins que va arribar el dia tanesperat. Era dissabte dia 13 de Setembre i vam quedar a les 600 del matí per agarrar elmeu cotxe per anar a Alcoi aagarrar un autobús fins a Valéncia. A les 915 estávem a Valéncia i vam anar a casa de David a deixar algunes cosesi a les I100 vam anar fins a on tenien que eixir els autobusos de Valdncia. I Van eixir a les 1130 un total de autobusos de Valéncia. A les 1400 parávema dinar a lentrada de Catalunya i a les 1700 vam arribar a les portes de lestadi. Hihavien unes cues impressionants, peró no vam tardar gaire en gntrar. La primera vista que vam tindre de Iescenari ens va deixar bocabadats. Davidsen va anarjust davant de lescenari perqué volia vore-ho de propet, i Colomina ijo ensvam quedar per la gespa fent-nos unes cervesetes. Quan de sobte es va posÍü a ploureamb dos parells de collons, i ens vam tindre que anar als corredors de lestadi. A les 2030 va comengar el concert dels teloners, Placevo que no ens va agadat igens, ales 2215 com estava programat (només es va retardar un qualt dhora) vacomengar Iespectacle. Quan es va encendre la pantalla (per cert, la més gmn del mon),ens vam quedar els 65.000 espectadors bocabadats per lo flipant que eren les llumadesque feia. Al poquet temps de comenqar Colomina i jo vam decidir arrimar-nos més propetper a fer unes fotos, ja que David es va clavar en el mogolló, al principi.
  3. 3. JUAN: De Jijona, puedo decir que es dificil pasar por allí" aunque lo he hechovarias veces. Me impresiona como un pueblo tan pequeño puede tener tanta f;ábrica deturrón. El KAMARONINFO lo veo bien, porque siempre y cuando sea algo cultural, esinteresante, - PREGUNTAS BREVES:¿Cómo es la mujer de sus sueños? No me fijo en el aspecto fisico, prefiero que sea tratable.¿Qué virtud y qué defecto tiene? Como virtud, la amabilidad; y como defecto, para mi mujer, que me gusta mucho el futbol y los deportes en general.Comida y bebida preferida: Paella y agua.Defina su manera de vestir: Depende de la ocasión, pero sobre todo que no se tenga que planchar lo que me pongo, porque luego me toca plancharlo.Encuádrese dentro de una tribu Veo modas y tendencias, pero no tribus,urbana: las tribus para las ciudades:Un libro, una película y una cancjón: Juan Salvador Gaüota, de Richard Bach; Los puentes de Madison; "A fuego Lento", de Rossana.¿;Cree en Dios? No, aunque soy católico.
  4. 4. ¿Qué hace cuando tiene tiempo libre, y Ayudo a trabajar a la familia, y cuando durante los fines de semana? puedo, me gusta salir a comer, pasear e ir al tutbol. ¿Curinfas horas necesifa dormir para Unas 6 horas. estar bien? ¿Tiene futuro atgun deporte en con la política actuat de los Mazarrón? A]untamientos, no creo que haya futuro en el deporte en ningún pueblo. Describa muy brevemente Mazarrón: Tiene playas, tiene mucho trabajo en el campo (tomate) y la gente es muy hospitalaria. ¿I-e interesa la política local? Aunque no pueda opinar de politica, siempre me ha interesado lo que pasa en el pueblo.¿Cémo son los fines de semana en Muy bien, si tuviera que calificarlos de IMazarrón? a 10 les pondria casi un 10. Sólo echo en falta un t€atro y cines para el inüerno. ¿Por qué se hizo üsted militar? JUAN: Yo estudiaba en Torre Pacheco Formación Profesional Agropecuaria,pero era alérgico a ácaros, trigo, cebada... y vela que mi futuro no iba a eil¿r ahí, demanera que me fui voluntario con 16 años en 1979 al servicio mililar. me dieron unaespecialidad que me gustaba mucho (mecránica) y seguí estudiando, ¿Aspira n algún cargo en especial? JÜAlt: Mis aspiraciones están en llegar algrin dla a Subteniente y jubilarme. ¿Que opina del servicio militar obtigatorio? JUAN: Como la gran mayoria de mis compafieros, nuestro sentir es que cuandoantes se haga profesional, mucho mejor, para asl ponernos a la altura de otros ejércitos;la experiencia demuestra que con menqs gente y mejor preparada los trabajos se iealizanmucho mejor, Y por rriltimo, ¿qué opinión le merece eI entrevistador? JUAN: Ya quisiera yo que todos los entrevistadores fueran como tú, suele serpaciente, obediente y le da un toque especial a este destino. Aparte, me cae muy bien t¿rnbién porque es colchonero como yo.
  5. 5. F Vam tindre la sort i els collons (a que quasi ens peguen) darribar quasi a la taxca que estava propet de Iescenari i allí vam vore el concert super be. Vam estar molt temps amb la gent de Xixona com Snoory, Luis (el Canari), el Vacora, Pito, La Simona i uns quants més, fins que van arribar les 0O30 i va acabar el concert i vam tindre que acomiadar-nos amb unes paraules molt significatives (mos vem en el Bebop"). La gent ens preguntava que significava aixd de KAMARON S.A. (perqué com no, la camisa de Kamaron ben posada) i cada volta déiem una parida diferent. El üatge de tornada el vam passar tota Iestona dormint fins que vam arribar aii Valéncia i ens vam anar a dormir a casa de David, i a les 1130 agarrávem un autobús fins Alcoi. I aixi va acabar lexpedició del viatge.F MANOLO (ELRELLOTGER) KAMARON AMB $U2" Estimats Kamaronencs vos salude amb lánim de narrar-vos Iexperiéncia vivida per Manel, Colomina i jo, el passat dia 13 de Setembre, al concert a Barcelona dU2. Eixírem a les 6:00 del matí i amb 2 autobusos arribarem a Barcelona a les 17:00 de la vesprada, després de vore els voltants de lEstadi Olímpic (on era el concert), Palau Sant Jordi i Villa Olímpica entrdrem. A les 6:30 obriren les portes i entrávem al recinte on el més sorpreneilt a priori era Iescenari que no ens semblá tant gran, a banda daixd i amb la tradicional visit¿ a tendes de camisetes, pins, ... em vaig encaminar fins a lescenari on no hi havia molta gent peró quan en instants anava omplint-se, de sobte va comenqar a ploure i tal volta les presses o la falta dexperiéncia ( ja que tot el mon ariava prepaüt amb paraigües, ...) vaig tindre que tornar-me fet una sopa amb Manel i Colomina. La pluja cada volta era més forta i comenqaven els rumors de suspensió del concert, peró finalment a les 20:30 al mateix temps que parava de ploure eixien els
  6. 6. telonets, en eixe instant la gent comenga a cridar a saltar, tal volta va ésser un delsmoments més emocionants quant tot el mon veia que si es faria el concert. A les 22:00 deqprés duns teloners que van passar amb més pena que glüriasapagaven les llums i senllumenava per primera vegada la gfan pantalla de Iescenariamb un grandíssim POP i eiúren els quatre membres del grup comengant un concert enel que a banda de les noves cangons tocaren daltres molt més famoses (With or Withr¡utyou, Iílhere the streets have no name, In the name of love ...), si que hi ha que ressaltaruna certa nota negaüva quan tmaren la Macarena en anglés, et guitarra es va quedarsense fer res i es sentiren alguns xiulets. Perd per una altra banda (" en la meua opinió ") va ésser ufls moments vibrants(no soles per lestadi) un cúmul dil.lusió, records, alegria, un co4junt de senümentsinenarrables, un somni complit, una il.lusió ansiad¿ que pareix que mai ocorrera i quequm passa no te lacabes de creure i et limites a escoltar el que per a mi sempre ha sigutuna cosa molt especial. Perd a banda de sentimenblismes, i amb una torn¿da igual amb autobús axixona, només em queda acomiadar-me amb el record duna experiéncia única querealqa Iesperit, i que recomane a tot Kamaronenc (que com a mi agd) acomplexa elsseus desitjos i il.lusions. Un fort abraq a tots: El vostre amic: David P.D.: VISCA KAMARON CONEIXEU A ...? Per J.E. Blanquer En aquesta ocasió, i degut a uns determinats motius, lentrsyista la vaig realitzara un sol protagonista, i no a dos, com venia sent habitual; aprofitant la meua condició demilitar vaig dirigir les meues preguntes a un comandament del meu desti en Cartagena,el sergent lr D. Juan zanñra, per aixl conéixer gusts i opinions duna persona amb laque no solem tractar en la vida civil. i Lentrevista va tindre lloc dat¿ en cartagena, durant el matí del dijous 2doctubre, i va rompre un poc amb les nlümes entrevistes publicades en aquests mesospassats, realitzades a gent bast¿nt jove, i en circumstáncies molt més informals que enaquesta ocasió.Nombre v Aoellidos: ruAN ZAMORA MORALESNombre por el cual es conocido: ruANSdad: 34 añosEstatura: L79 n.Peso¡ 80 Ke. Trabaja en el Arsenal de Cartagena, pero vive en Mazarrón. ¿Qué opinión Ie merece Jijona, pese a lo poco que sabe de ella? ¿y clKAMARONINTO?
  7. 7. gent es va amuntunar a lentrada i cridava: Penev, Penev, Penev, nosaltres espentávem,cridávem com ningú i tirávem escopinades. Una vegada dins ens vam installar en la tauleta duna especie de bar. JoséMiguel va llevar natargefa identiñcaüva (que encara consewa) que donava accés a totesles parts del recinte, aixó el va convertir en elJefe" daquell üa (podíem entrar i eixirper on ens donara la gana). Esmorzant els nostres cossos es van posar a to, tots eufdrics, vam collocat elspots de cervesa que havíem begut en un triangle duns 18 pots, vam eixir del bar arnb laillusió imaginária de que Déu ens havia elegit aquells dia Anant a no se on, vam passar per una espécie de cafeteria, tots ens vam mirar ivam agarrff els sobrets de sucre per al café, vam comenqff a fer una lluita de @er apoder. El més perjudicat, el Flare, se li va introduir pel bescoll un deixos sobrets. Totsdireu, "quiña ximpleria", pot ser, perd si conteu que allí feia una calor de mil dimonis,que el Flare es propens a $nr molt i que quan et cau sucre per lesqueru te sapega alcos, aixó es símptoma duna gran?utá". Aquell dia hi havia tant¿ gent que fins per a accedir al pis de dalt hi havia quefer cola per a pujar per les escales. El nostre amic Charly i unes quantes persones més esvan arrimar a la barana i sense t¿llar-nos un pel van comenqar a impregnar a la gent demucositats salivals. La gent üa: Fill de ta mare, ara pujaré i tho diré, tots el mirávem ili deien: p*ja, pujgLqug ací-!4 rl i{ e4¿9ñ,tw9ñ eavu!¡.rIffsror I ¡ Passant pel "saló del tabac" (lloc on esta prohibit fumar), tots vam entrar de copi volta. La xica ens va dir que passárem, el primer, Amado que sense lallar-se un pel vatraure el paquet de tabac i va comengar a fumar-se un cigarret. Vam ésser expulsatsdimmediat. Va aplegar Ihora deiúr per a dinar. El primer que vam fer, anar per la guitarradAmadet. Vam buscar al conductor i ens la va donar. Ressaltar que al grup es va unirBelda i Raquel. Buscarem un bar on dinar, ens aposentárem i les "pogalaes" de cervesa anavencaient. En el bar vam poder compruvar el poderiu de Raquel que li deia a Belda amb unscolpets a la cuixa: Belda, no begues, no begues. El pobre Belda accedia a la peticié de laseua núvia. La cosa shavia embrutat molt, perd molt. Amado tocava la guiArra s€nse parar,la gent del bar sanimava i tots cantavem i cant¿vem amb la botella de ron. Era fantastic,era al.lucinant, era la festa que ens agrada a tots els Kamaronencs. Després deixe bar vam anar a un altre, on ens van tirar per uencar els gots queens havíem servit i dient-li a la dona que no teníem diners per a pagar t¿nta destrossa quehavíem ocasiorurt, i que estavem dispostos a escurar plats, gots i netejar el local. La
  8. 8. cambrera no va accedir i ens va tirar amb unes paraules que els católics no solen usarmolt. Vam tornar al recinte cap a les quaüe i vam anar al lloc on havíem esmorzat. Elcambrer es va saludar molt gustosament, ja que pel matí ens haviem deixat molts delsnostres xavos en la caixa registradora. Vam construir una altra vegada la torre ambforma de triangle. Arribava lhora danar-nos-€n. Amb la guitarra i la targeta identificativadOPCIONS 95 érem els reis. Ens vam situar en una espécie de balconet i vam cantar:"Asómate al balcon". La gent ens mirava i ens aplaudi4 quina festa, senyor, quina festa. A la eixida del recinte, un xic jove repartia propaganda, no recorde qui, ü vaagafx els fulls i els va tirar a Iaire. Com quan la mare de Jose Miguel tira les"alleluia"en la processó de "lencontre". El úc en compte de posar cara de mala llet, es va alegrar,li havlem fet la faena de balde. Tots diem que era rnssa prompte per a tortar-nos, Paco, el cap destudis estavaesperant-nos. Érem els ultims. No sé si es tornará a repetir un dia com el que hem contat, pero podem estarsatisfets de lesperit de festa que !?m crear eixe dia en un lloc tan estrany. CAZONGO SHA TORNAT A ENAMORAR Situació: dos "marujones" prenen café en el Barbarat: Marujona l.- I4ari com estAs, saps alguna noticia nova, és a dir, dalgunenamorament nou. Marujona 2.- Yug a contar-te la nova noücia. Tu coneixes a Cazongo, eixexicon tan templat de la el fill de metge, el del Masde Brossa. M l.- Ma¡i sf, M 2.- Doncs Ialtre dia quan, ja cansada de la nit, després dhaver intentat lligaramb Colomina (que una altra volta no em va fer cas), de ürar-li els trastos a lvfanolito elReltotger i de dir-li al Tite que em convidara a que mensenyara el seu Xalet, men vaiganar a casa. Fins acl tot normal, peró quan vaig passar pels Pinets vaig vore a dos xiconsfent manetes.
  9. 9. LA CUTNA XIXONEICA *EL GIRABOIX El menjar és una de les parts més importa-nts de la nostra rida. A Xixona tenim una cuina exquisita, perd molts no la coneixem. que ll¿stiüa. Nosaltres no @em perdre aquesta oportunitat de conéixer la nostra suina. fsnim tanta informació que no sabem per on comenqar: llibres, les ,.agüeles,, les rnares, etc... En el KAMARNINF. ens hem proposat gue cada mes tragem una recepta sobre la cuina més típica xixonenca. Á"i que aquest mes será el *Giraboix": Si la Reina conegueru lo que és giraboir de Madrid sen vínd¡fu a llepw boi*,. "i *Entre els plats de bacallá que ningú pot dubtar de la seua autenticitat, figura el "giraboix" de Xixona, Ningu pot posar .n ¿uti" que aquest plat pot tenir una altra pátria distinta a Ia de la torronera-lqr4litat-El nom g4.&-gl{a- verb glrar, i ..boix, o el morter de má, El que es coneix ñi ñiüüñ d"i morrer és ldgic, ja que aquest utensili es H :$n1iT.:,yy per altra siSbog é1u1deixos plats una un bullit, i |1.biT, un omullao". En xxona soiganitzen il;;; de dos parrs: per concrsos on es competeix per un premi al millor giraboix. Agd significa quJ,r" *¿todes empleats no sempre són els mateixos. El giraboix el coneixen també en pobles i llocs de la Serra deMariola i en ciutats com Alcoi, perd fora daquest contorn la seua existéncia es quasidesconegrrda. Posseeix alguns palents propets com és el boltitori i la borrets, els dosprocedents de la muntanya alacantina. El primer, tal com suggereix la seua denominació,és un bullit vegetal ar se li afegeixen p.nqr*r, nyores i bacaÍá. pot acompanyar-se 3uetarnbe amb allioli. per la seua part, la borrita ti un origen ,n*tuy.n. crar, ja que hi haborres i borretes en totes les coÍrarques de les serres de Mariola i Aitana. De borra aborreta va tant com dolra a oileti, o de suc a suquet. si s,examinen les receptesdaquests pfepalats sobserva_que no hi ha prdcücamónt ¿irer¿ncies. sols obeeixen lessegones denominacions. a lafecció per ers diminuüus que hi ha ara zona. El bacallá escomponent comú dels tres plats. Ingredients (per a quatres persones): +Mig quilo de penques *l25gr.de crei[es *r00 gr. de fresols xmig ritre d,aigua*una cu¿ de bacailar *dos botifarre. d. .a* *un branc r tres queixals d,aüs *quatre ousdurs *una tomaca madura *una ceba seca *una nyora *pa.
  10. 10. Preparació: Es couen els ous per a que queden durs i es F€para un bon morter dallioli i patorrat. Eil una olla amb aigua es posen els fresols a bullir i quan estan cuites, safegeix elbacallá i la ceba. Quan trenque a bullir es ti¡en les botifarres, el blanc, la tomaca, les creillest¿llades, les penques i la nyora, deixant bullir durant mi{a hora. En una font es posen elsfresols, les penques, les reílles, la ceba i el bacallá. Es tallen els ous a üocets i esmesclen amb dos cullerades dallioli i un poc del caldo. Amb aquesta salsa es rega la fontde les verdures. En un plat es posa la molla de nyora i la tomaca, ¿mb el blanc, lesbotifarres i els dos ous que queden trossejats. Del morter es trau un plat dallioli que esprendrá mullant amb pa torrat. Després es mesclará tot ürant el caldo i menejant amb lamá del morter. oPCroNS e5 (MÉS QUE UNA EXPOSTCIÓ) En un deixos dies que et trobes inspirat i creus que et menjaries el món de dalta baix, sense a voltes pensar el que has fet, o com ho has fet. Sense saber si tho passar¿sbé o tomplirás de fástic, aixi va ser OPCIONS 95 per als Kamaronencs que hi vamanar. Doncs, OPCIONS 930 va ésser un dia deixos, en el que estas eufdric. Crec queels que vam anar allf teníem un dia dinspiració divina, peró en lámbit de la festa. Opcions 95 pretenia ser una mostra de les eixides que tenien els estr¡diants deC.O.U. al acabar aquest curs. Es va celebrar a Valéncia en el mes dabril de Iany 95, iestava ubicat en el recinte Feriat de Valéncia. Una vegada, qufft vam anibar al recinte Ferial de Valéncia ens vam ajuntar:Charli, Dani, Amado, Pasqual, Flare i jo, no recorde si faltava algu mes. El Flare granmestr€ del torró i del mer{ar va proposff anar a esmorz¿r, tots vam aoceptff la proposta ivam buscar una recinte era una gfan nau comercial duns 20.000 metres quadrats, és a dir,molt gran eixa nau. Doncs crec que vam elegir la porta per la que mes gent hi havia. La
  11. 11. : M 1.- peró et vas fitxar en qui eren? M 2- Clar qYe- si tuja saps quejo intente esta¡ al corrent de totes les parelles noves. Era Cazongo i Meritxell, si, la que treballava en Segle )Oil. M l.- No em digues, el que estds contant-me és veritat. . M 2.- Que em queda sortera p€r a tota la üda si no et dic la veritat. M 1.- Doncs és-un parea que queda molt bé. peró saps alguna cosa més. M 2.- Només sé que va ser de derepent. Ja no se més. Després daquesta conversació privada entre dos típiques ..marujones de liumenge", lalegre noticia va passar de boca en boca, fins que u" r., oñciai Després duna época on les vaques estaYen flaques, aquest pur kamaronenc "i a trobat una Bumerota que lha arnbaffins al cor. Esperen, com no, que tots els vaja molt bé, i que dure, que dure, perqué com sacabg, que li ho pregunten a euico, que itt si que sap.itur.r,,.qüu CHARLT r Qurco DO¡{EN SENYALS DE VIDA Podeu estar tranquils, van arribar a Paris els nostres benvolguts amics: Heiser i orelletes de Mono. I una vegada installats van comenqar a inspeccionar la zona en qüestió. Quico, el primer que mirava per la finestra era si estav¿ ben provis de xiques i segons sembla, esti ple de xiques guapes. Charli mirava on estava el seryici, la cuina, en el seu apartament de 20 metres quadrats, ja que encara és molt despistat. Mireu com está que em van enviar una carta Kiko i Charly i a Charly se li va ouü¿ar clavar-la dins del sobre. En definitiva estan molt bé. El seu domini del frances encara no és molt bo, perd diuen que s,ho passen moltbé dient a tot i a to*s "si" i o.no,,. En quant a la festa, molta festa perÓ molt cara. Qualsevol cubata et costa milpeles. I entrar a les discoteques de 2.500 a 3.000 ptes. amb una consumició. El méseconÓmic segons conten és que pots entrar a una disco pagant una botella. pagues 700francs (13.500 ptes.) i et donen una botella amb ers ,.¡rerior, aclarir que es pot pagarentre varies persones. Resull¿ prou econdmic, segons diuen. I després de la festa a Charli li entra ran i es fa un "sanwich" de xocolata. Elposa a calentar peró sha dorm en el seu sofá de la seua habitació. Es va despertar alauna del mig dia. Ja vos podeu imaginar com estava la ..sanwich,, cuina. El va estarcalentant-se sis hores. Perd el que demane a tots ers Kamarons que ers escrigueu, que dóna mortaalegria rebre una car[a dun amic. La direcció qu. .rr"rn porui Kamaroninfopresenta una errada. si els heu escrit, no patiu que "rilütim la carta arriba de totes formes, peróací posem la direcció sense cap errada ortogrdfica: eUICO MIRA DOMENECH (Aparramenr 65) CARLOS LAPEZ MIRA (Aparament Tl) LES LAUREADES DE LA GRANDE ARCI{E 4, ALLÉE, BOTTICELLI 92.400 COI.]RBEVOIE PARIS {TELÉFON: 07- 33 14905086s}
  12. 12. T QUICO I CHARLY AIIYOREN XIXONA Ací estem en Paríso Charly i jo, ni més ni menys. Dos purs xixonencs en la graa ciutat de Iamor ( a vore si mos toca alguna cosa). Ara et poses a pensar i ens recordem de la nit tan meravellós dels Premis K¡maominfo, del sopar dAmado, del sopar de Pardo, del dinar del Flare (en la seua pina i en l¿ cervesa calenta), dels sopars de "Llegum... Aci la gent no sap el que es anar-sen a un mas i menjar-se unes bones xulletes i unes botifarres al costat duna frguera, i sobre tot si les ha fet el Flare. En esta ciutat fa un fred que pela i les xicones van en unes faldetes que li tallen la respiració a qualswol. Notredame, Torre Effiel, el riu Sena, el museu de Loure, tot molt bonic perd al final et amses i enyores el teu poble, (loloreta a mel que fara ara) i als teus amics. Sense res més que contaf-vos des dacl, sacomiaden els vostres amics Chady i Quico. PD.- Flare, quan arribem volem voret amb una novia ben guapa que et lleve eixa panxa. ALS KAMARONENCS I COL.LABORADORS Aquest es un missatge t¿n per als Kamatonencs com per als collaboradors del nostre benvolgut periódic. Com tots molt be sabeu, el KAMARONIINFO és un rcvista que intentem fer-la tots, escrivint articles sobre coses que ens agfadaria narrar, conta¡ o fer. Aquest és un a¡ticle necessari escriure-lo, ja que tracta de leconomia del nostre periodic i que comlots,sabeu el mantenim nosaltres mateixa, sense cap ajuda econÓmica institucional i adminisffativa que ens faria canviar per complet la filosofia daquest tant peculiar periodiquet. Una vegada complit un aüy en el nostre periódic, símptoma de que tot va bé, Ieconomia del Kamaroninfo també compleix un afiy i tenim que demanar-vos Iaportació económica que vau donar Iany passat. Per a nosaltres, els diners, no és el més important, perÓ sí necessari per a que les primeres m¿téries que utilitzen en el periódic, com poden ser: segells, sobles, fotocdpies, fotografies, etc... els puguem utilitzar un altre any. Ja tenim Iexperiéncia dun any i sabem més o menys el que tindrem que gastar- nos. Per aixó Iaportació econdmica la rebaixem en 1.000 ptes. Aixi que vos demanem que pagueu la quantitat de 5.000 ptes a qualswol Kamaronenc, preferiblement a: Flare, Xavo o Josep Miquel. També demane als Kamaronencs que li vagen pagant al Flare o a Josep Miquel les 1.000 ptes. corresponents. Si en tres setmanes no ho haveu pagat, el Kamaroninfo no vos anibara a casfi. Amb la collaboració de tots podrem fer un millo¡ i més gran KAMARONIFO. Només em queda donar-vos les gracies a tots p€r anticipat. VISCA KAMARON

×