Mòdul 9. L'administració educativa. Nivells i competències

2,398 views
2,272 views

Published on

Material inicial del Mòdul 9 ("L'administració educativa: nivells i competències")
Postgrau Diploma d'Especialització en Direcció i Gestió de Centres Educatius
Universitat Rovira i Virgili.
5a Edició Curs 2015-2016
Professor: Josep Bargalló Valls

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,398
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
105
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Mòdul 9. L'administració educativa. Nivells i competències

  1. 1. MÒDUL 9MÒDUL 9 L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA:L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA: NIVELLS I COMPETÈNCIESNIVELLS I COMPETÈNCIES Curs 2015/2016Curs 2015/2016 Josep Bargalló Valls
  2. 2. mòdul 9 – curs 2015-2016 NIVELLS COMPETENCIALS EN EDUCACIÓ (síntesi)
  3. 3. mòdul 9 – curs 2015-2016 ✔ Institucions europees: - Unió Europea: competències de suport en mobilitat i cooperació - OCDE: avaluació unificada del sistema ✔ Estat espanyol: - competències exclusives en normativa bàsica i titulacions conseqüents ✔ Generalitat de Catalunya: - autoritat educativa de Catalunya - competències exclusives en planificació, gestió i desenvolupament normatiu ✔ Ens locals: - competències delegades en cogestió i executives en ensenyaments no obligatoris
  4. 4. mòdul 9 – curs 2015-2016 ✔ marc constitucionalmarc constitucional ● competències exclusives: aquelles de les quals una Comunitat Autònoma o l'Estat en tenen tant la funció normativa com l'executiva ● competències compartides: aquelles de les quals l'Estat en conserva la funció normativa, però la funció executiva correspon a la Comunitat Autònoma ● competències concurrents: aquelles de les quals l'Estat en marca les bases, però el desplegament legislatiu i l'executiu depenen de la Comunitat Autònoma ● competències indistintes: l'Estat i la Comunitat Autònoma poden actuar sobre la matèria de forma indistinta.
  5. 5. mòdul 9 – curs 2015-2016 a més:a més: ● competències delegades: l'Estat pot delegar la funció executiva de competències mitjançant lleis marc o orgàniques / la Comunitat Autònoma pot delegar la gestió de competències en ens locals, que els esdevenen pròpies ● competències executives: la Comunitat Autònoma competències executives, en les quals la Generalitat es limita a executar la legislació estatal, i pot dictar reglaments d’execució de la normativa estatal
  6. 6. mòdul 9 – curs 2015-2016 Constitución Española (1978) Defineix l'educació com un dret i una competència compartida entre l'Estat i les Comunitats Autònomes Ley Orgánica de educación (2006) / Ley Orgánica para la mejora de la calidad educativa (2013) Situen el nivell competencial en matèria educativa i desenvolupen les competències exclusives de l'Estat Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006) Defineix l'educació com a competència exclusiva de la Generalitat en alguns aspectes i compartida amb l'Estat en d'altres Llei d'educació de Catalunya (2009) Defineix la Generalitat com a autoritat educativa de Catalunya. Ordena i explicita cogestions i corresponsabilitats amb els ens locals i els qualifica d'autoritat educativa en determinats ensenyaments
  7. 7. mòdul 9 – curs 2015-2016 Constitución Española (1978) Títol I. Dels drets i deures fonamentals. Capítol Segon. Drets i llibertats Secció 1a. Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques Article 27: 1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament. (...) 5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb la participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents. 6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. (...) Títol VIII. De l'organització territorial de l'Estat Capítol Tercer. De les Comunitats Autònomes Article 149: 1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents (...): 30a. Regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals, i normes bàsiques per al desenvolupament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.
  8. 8. mòdul 9 – curs 2015-2016 Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006) Títol IV. De les competències Capítol II. Matèries de les competències Article 131. Educació 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari (...) la competència exclusiva que inclou: a) La regulació dels òrgans de participació (…) en la programació de l'ensenyament (...). b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil i la regulació dels centres (...). c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics. d) La inspecció, l'avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l'experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu. e) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis. f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent (...). g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries (...). h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial (...).
  9. 9. mòdul 9 – curs 2015-2016 3. (…) correspon a la Generalitat (…) la competència compartida (...): a) La programació de l'ensenyament (...) i l'avaluació general del sistema educatiu. b) L'ordenació del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa. c) L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenació curricular. d) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts estatals. e) L'accés a l'educació i l'establiment i la regulació dels criteris d'admissió i escolarització de l'alumnat als centres docents. f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. h) L'organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics. i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió (...). j) L'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l'administració educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l'administració educativa. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l'expedició i l'homologació dels títols acadèmics i professionals estatals.
  10. 10. mòdul 9 – curs 2015-2016 Els ens locals,Els ens locals, administració educativaadministració educativa
  11. 11. mòdul 9 – curs 2015-2016 Al segle XX, en la tradició de la Catalunya noucentista -i per l'evident desatenció de l'Estat-, el món municipal -especialment a les ciutats i a l'entorn urbà- va construir una xarxa educativa eficient i sòlida, coadjuvada per la Mancomunitat, primer, i la Generalitat republicana, després -en els breus períodes en què el país comptà amb institucions pròpìes. El franquisme clausurà alguns d'aquests centres, n'incautà força i en deixà sobreviure, encara, d'altres, de manera que, en el moment de la paulatina recuperació de l'autogovern de finals de la dècada dels 70, Ajuntaments i Diputacions mantenien una certa oferta educativa que, en cap cas, no era reconeguda competencialment.
  12. 12. mòdul 9 – curs 2015-2016 En el marc constitucional i estatutari que s'ha teixit posteriorment, l'educació ha esdevingut matèria de competència compartida entre l'Estat i la Generalitat. El món local ha mantingut la titularitat d'escassos centres de règim general, però n'ha creat un nombre considerable d'ensenyament no obligatori i de règim especial -llars d'infants i, també, escoles de música i d'adults. Si el món local era, tradicionalment, un cooperant de l'administració educativa -aportant solars, fent-se càrrec de manteniments, gestionant serveis com el transport o el menjador...-, en la darrera dècada s'han donat passos efectius en la subsidarietat, la cogestió i la responsabilitat compartida entre la Generalitat i els Ajuntaments i Consells Comarcals. Així, els Ajuntaments -principalment- han passat de ser una mera central de serveis educatius o paraeducatius ha protagonitzar-ne un -cert- lideratge.
  13. 13. mòdul 9 – curs 2015-2016 Per bé que les diverses modificacions de la Llei de Règim Local havien anat obrint camí, la compartició efectiva de competències educatives donà un clar pas endavant a inicis del 2004 amb la creació de les primeres Oficines Municipals d'Escolarització -en les quals els Ajuntaments hi tenien un pes efectiu i especialment visible, amb la delegació de gestió d'aspectes relacionats amb la matriculació. El mateix 2004, l'aprovació de la Llei de creació de llars d'infants de qualitat -a partir d'una Iniciativa Legislativa Popular promoguda el 2002 pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa- significà, també, el reconeixement que la xarxa de titularitat pública era formada per les llars de la Generalitat -molt poques- i les dels Ajuntaments -moltes més-, encetant una futura assumpció de competències municipals en aquesta etapa educativa, procés que es va consolidar amb el Decret 282/2006 de regulació del primer cicle de l'educació infantil i els requisits dels centres.
  14. 14. mòdul 9 – curs 2015-2016 El Pacte Nacional per a l'Educació, el 2006, ja parlava de corresponsabilitat dels Ajuntament en matèria educativa i encetava el camí que, amb l'Estatut, el mateix 2006, i la Llei d'educació de Catalunya, el 2009, atorgava al món local la categorització d'autoritat educativa per a determinats ensenyaments i serveis. Avui, els Ajuntaments -a més de les seves funcions històriques en la creació i manteniment de centres- participen en aspectes territorials i socials de la programació de la política educativa, assumeixen majoritàriament la xarxa pública de la primera etapa de l'educació infantil (0-3), dels ensenyaments artístics i de les escoles d'adults -amb aportacions econòmiques conveniades amb la Generalitat-, així com serveis educatius com els plans d'entorn o els de transició escola-treball. Els Consells Comarcals, finalment, mantenen l'assumpció delegada en la gestió del transport i els menjadors escolars. I això en una època de restriccions pressupostàries, que han obert un debat sobre la flexibilització de l'oferta municipal en matèria educativa, sempre tenint en compte que l'educatiu és un servei públic que ha de ser de qualitat i té una funció social a la vegada que formativa.
  15. 15. mòdul 9 – curs 2015-2016 PACTE NACIONAL PER A L'EDUCACIÓ (2006)
  16. 16. mòdul 9 – curs 2015-2016 Signat el 20 de març de 2006 com a base per a l'elaboració d'una futura llei catalana d'educació Introdueix el concepte de corresponsabilitat competencial, proposa una distribució competencial i formula acords i aporta mesures per a la seva concreció Pacte Nacional per a l'Educació. Capítol IV. Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l'educació “(...) es proposa un procés que rep el nom de corresponsabilitat competencial, que es fonamenta en el principi de subsidarietat, que expressa la voluntat d'acostar al màxim als ciutadans i ciutadanes la capacitat real d'aplicar les polítiques públiques, en aquest cas l'educació. (…) La proposta (...) es planteja com un primer pas d'un procés de perspectives més àmplies al llarg dels temps. El dia a dia de la seva aplicació anirà orientant les possibilitats futures de noves formes de distribució del pes d'aquesta responsabilitat competencial.”
  17. 17. mòdul 9 – curs 2015-2016 Acords relatius a la corresponsabilitat dels Ajuntaments amb l'educació 1. Cogestió i participació municipal en els ensenyaments de règim general a) planificació general: impuls i coordinació de les Taules de planificació b) escolarització de l'alumnat de règim general i obligatori (3-16): impuls i ampliació de les Oficines Municipals d'Escolarització c) creació, construcció i manteniment dels centres públics: amb diversificació competencial, en especial l'aportació de solars i el manteniment dels centres de propietat demanial d) elaboració dels Programes de Transició Escola-Treball: desplegament municipal
  18. 18. mòdul 9 – curs 2015-2016 2. Competències municipals sobre ensenyaments no obligatoris El Departament es compromet a transferir i/o delegar als ajuntaments competències educatives en: a) primer cicle d'educació infantil (0-3) b) ensenyaments artístics (música, dansa i arts plàstiques) c) educació de persones adultes d) estratègies per incrementar l'escolarització postobligatòria
  19. 19. mòdul 9 – curs 2015-2016 3. Corresponsabilitat davant les necessitats educatives (amb participació activa municipal) a) programes preventius del fracàs escolar: Plans Educatius d'Entorn b) cooperació i coordinació dels programes i serveis a la població escolar: obertura progressiva dels centres fora de l'horari escolar, amb una normativa específica
  20. 20. mòdul 9 – curs 2015-2016 Mesures concretes de corresponsabilitat dels Ajuntaments amb l'educació que inclou (amb compromís pressupostari): ● Impuls i ampliació Oficines Municipals d'Educació i taules de planificació. Import destinat: 4.177.683,19€ ● Foment de Programes de Transició Escola-Treball. Imp.: 15.046.690,83€ ● Impuls dels Plans Educatius d'Entorn. Imp.: 36.005.908,2€ ● Convenis per a l'obertura dels centres a l'inici de setembre i finals de juny. Imp.: 11.367.255,19€ ● Convenis per a activitats extraescolars. Imp.: 5.004.949,71€ ● Actualització per compensació del diferencial de l'IPC. Imp.: 2.500.000€
  21. 21. mòdul 9 – curs 2015-2016 ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA (2006)
  22. 22. mòdul 9 – curs 2015-2016 Aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 Aprovat amb modificacions per les Cortes Generales el 30 de març de 2006 Ratificat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006 Modificat pel Tribunal Constitucional el 28 de juny de 2010 Defineix l'educació com a - competència exclusiva de la Generalitat en alguns aspectes - compartida amb l'Estat en d'altres Atorga als municipis competències en matèria educativa
  23. 23. mòdul 9 – curs 2015-2016 Títol II. De les institucions Capítol VI. El Govern local. Secció Primera. Organització territorial local. Article 84. Competències locals: “2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis: (…) g. La planificació, l'ordenació i la gestió de l'educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l'aprofitament, fora de l'horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar.”
  24. 24. mòdul 9 – curs 2015-2016 Títol IV. De les competències Capítol II. Matèries de les competències Article 131. Educació “2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari (...) la competència exclusiva que inclou: a) La regulació dels òrgans de participació (...)en la programació de l'ensenyament (...). b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil i la regulació dels centres (...), i també la definició de les plantilles del professorat (...). c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics. d) La inspecció, l'avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l'experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu. e) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis. f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent (...). g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries (...). h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial (...).”
  25. 25. mòdul 9 – curs 2015-2016 Títol IV. De les competències Capítol II. Matèries de les competències Article 131. Educació “3. (…) correspon a la Generalitat (…) d'acord amb el que disposa l'article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot cas: a) La programació de l'ensenyament (...) i l'avaluació general del sistema educatiu. b) L'ordenació del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa. c) L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenació curricular. d) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts estatals. e) L'accés a l'educació i l'establiment i la regulació dels criteris d'admissió i escolarització de l'alumnat als centres docents. f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. h) L'organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics. i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres (...). j) L'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l'administració educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l'administració educativa.”
  26. 26. mòdul 9 – curs 2015-2016 Títol IV. De les competències Capítol II. Matèries de les competències Article 131. Educació “4. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l'expedició i l'homologació dels títols acadèmics i professionals estatals.”
  27. 27. mòdul 9 – curs 2015-2016 LLEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA (2009)
  28. 28. mòdul 9 – curs 2015-2016 Aprovada pel Parlament de Catalunya l'1 de juliol de 2009 Desenvolupa les competències de l'Estatut en matèria educativa i segueix el mandat del Pacte Nacional per a l'Educació Defineix clarament que l'administració educativa a Catalunya és la Generalitat Aprofundeix els mecanismes de corresponsabilitat amb les administracions locals i preveu unitats de planificació, com ara la zona educativa Estableix les vies -convenis i consorcis- per fer efectiva aquesta corresponsabilitat Consagra la condició d'administració educativa dels ens locals en les competències que els són atribuïdes
  29. 29. mòdul 9 – curs 2015-2016 Títol X. De l'administració de l'educació Capítol I. Disposicions generals Article 156. Administració educativa “1. L'Administració educativa és l'Administració de la Generalitat i actua per mitjà del Departament. 2. Els ens locals tenen la condició d'Administració educativa en l'exercici de les competències pròpies, d'acord amb l'Estatut, i exerceixen també les competències que els són atribuïdes d'acord amb el que estableix aquesta Llei.”
  30. 30. mòdul 9 – curs 2015-2016 Títol X. De l'administració de l'educació Capítol II. Competències en matèria d'educació de les diverses administracions Article 159. Competències dels ens locals Els municipis: - participen en el govern dels centres a través dels Consells Escolars (159.1) - poden crear centres propis -a través de convenis amb el Departament (159.2) - participen en les funcions que corresponen a la Generalitat (159.3) en: a) determinació de l'oferta educativa; b) procés d'admissió en els centres; c) coordinació d'activitats extraescolars; d) programació de la FP i la seva coordinació amb l'entorn; e) vigilància del compliment de l'escolarització obligatòria; f) aplicació i coneixement dels resultats dels programes d'avaluació; g) els programes dirigits a alumnes de famílies d'immigrants; h) els programes de col·laboració amb les AMPA: i) els programes de qualificació professional inicial; k) el calendari escolar.
  31. 31. mòdul 9 – curs 2015-2016 Article 159. Competències dels ens locals Els municipis (continua): - organitzen i gestionen els centres propis (159.3) - gestionen l'admissió d'alumnes del primer cicle d'educació infantil (id) - cooperen amb la Generalitat en la creació, construcció i manteniment dels centres públics (id) - garenteixen la coordinació dels serveis socials amb els serveis educatius - vetllen pel compliment de la llei i de la normativa educativa (id.)
  32. 32. mòdul 9 – curs 2015-2016 Article 159. Competències dels ens locals Els municipis (continua): “4. A petició dels ens locals, i d'acord amb la programació educativa, es poden delegar competències per a crear, organitzar i getsionar centres públics que imparteixin el primer cicle d'educació infantil, ensenyaments artístics o educació d'adults.” “5. Els consells comarcals poden assumir la gestió dels serveis de transport, dels serveis de menjador escolar i d'altres serveis escolars, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.”
  33. 33. mòdul 9 – curs 2015-2016 Títol X. De l'administració de l'educació Capítol II. Competències en matèria d'educació de les diverses administracions Article 160. Règim especial de la ciutat de Barcelona “El Consorci d'Educació de Barcelona, com a ens associatiu, gestiona les competències que li atorga (…) la Carta municipal de Barcelona.” (és a dir, la suma de competències de la Generalitat i de l'Ajuntament, per cessió) Article 161. Règim específic per a l'Aran Remet a la llei reguladora del règim especial de l'Aran i reconeix al Consell General d'Aran competències en suport als municipis, participació en activitats extraescolars, els serveis de transport i menajdor escolar i ajut a l'escolarització.
  34. 34. mòdul 9 – curs 2015-2016 Títol X. De l'administració de l'educació Capítol V. El Consell Escolar de Catalunya i altres òrgans de participació Article 172. Consells escolars territorials Determinats per reglament pel Departament Article 173. Consells escolars municipals Els municipis els poden constituir. Són obligats per als Ajuntaments als quals se'ls ha delegat competències d'acord amb l'article 159.4
  35. 35. mòdul 9 – curs 2015-2016 Títol X. De l'administració de l'educació Capítol VI. Organització territorial de l'Administració educativa de la Generalitat Article 175. Àrees territorials L'administració educativa s'estructura per àrees territorials, que es corresponen amb els Serveis Territorials del Departament, més el Consorci d'Educació de Barcelona. Article 176. Zones educatives Són unitats de programació de l'oferta educativa i es delimiten atenent criteris d'escala, d'identitat i de demografia. Hi concorren els ens locals.
  36. 36. mòdul 9 – curs 2015-2016 FINANÇAMENT DELS SERVEIS EDUCATIUS MUNICIPALS
  37. 37. mòdul 9 – curs 2015-2016 Una de les qüestions més debatudes i controvertides a partir de l'assumpció de la gestió, la corresponsabilitat i les competències en matèria educativa per part dels ens locals és, sens dubte, el del finançament dels serveis que presten, especialment els estrictament docents -llars, escoles...-, tenint en compte que, en el marc estatutari, són competències de la Generalitat, que han estat transferides o delegades als ens locals. Quan es tracta simplement de la cessió conveniada de la gestió -com és el cas dels Consells Comarcals amb el transport i el menjador escolar-, la qüestió és resol mitjançant el conveni en el qual, almenys de bell antuvi, la Generalitat traspassa una aportació econòmica corresponent a la totalitat del cost del servei.
  38. 38. mòdul 9 – curs 2015-2016 Més controvertit ha estat -i és- el finançament dels ensenyaments no obligatoris i de règim especial assumits municipalment. La pràctica desenvolupada a partir de convenis específics o dels acords de la Comissió Mixta havia estat la de definir un cost mitjà del servei, del qual el Departament havia subvencionat un mòdul fixe per plaça reconeguda. Fins ara, l'acord era a terços -un terç assumit per l'Ajuntament, un terç per la Generalitat i un terç per l'alumne/família- i, a partir, de negociacions entre totes les institucions -mai finalitzades a plena satisfacció de tothom. Per altra banda, si bé el mòdul aplicat pel Departament era uniforme a tot Catalunya, la realitat dels costos és distinta a cada municipi -com també ho és la decisió final de quina part del cost total es carrega finalment a l'aportació de l'alumne/família. La reducció pressupostària del Departament, però, ha trencat aquests paràmetres i, tot i que s'han anat plantejant noves propostes -amb la participació de les Diputacions-, la situació és d'evidents retallades i plena d'incògnites -la qual cosa ha comportat augment de costos per als municipis i les famílies i el tancament d'alguns serveis, especialment llars.
  39. 39. mòdul 9 – curs 2015-2016 La Llei d'educació de Catalunya va servir, també, per a marcar els principis rectors d'aquest finançament i per obrir el camí a la possibilitat d'altres acords. Títol XII. Del finançament del sistema educatiu Capítol II. Finançament dels ensenyamenys del Servei d'Educació de Catalunya Article 198. Finançament del primer cicle d'educació infantil “1. El Departament, d'acord amb el que estableix l'article 42, i en els termes que determini la programació, ha d'establir una oferta de places per a infants de zero a tres anys. 2. Als efectes del que estableix l'article 56.5, i preferentment per a satisfer les necessitats d'escolarització d'infants en entorns socioeconòmics o culturals desfavorits i en zones rurals, d'acord amb la programació i els requisits que s'hagin establert prèviament, el Departament ha de subvencionar la creació, la consolidació i el sosteniment de places per a infants de zero a tres anys en llars d'infants de titularitat municipal.”
  40. 40. mòdul 9 – curs 2015-2016 Article 200. Finançament de l'escolarització obligatòria i d'ensenyaments de règim especial “2. El Departament, d'acord amb l'article 42, i en els termes que determini la programació específica, pot subvencionar ensenyaments de règim especial.” Capítol III. Finançament dels centres Article 204. Finançament del sosteniment dels centres públics “2.Els convenis entre el Departament i els ens locals que estableixen finançament del funcionament de centres de titularitat municipal des dels pressupostos de la Generalitat han de prendre com a referent els criteris aplicats als centres anàlegs de titularitat de la Generalitat.”
  41. 41. mòdul 9 – curs 2015-2016 En aquest sentit, és especialment significatiu el que assenyala la Disposició Final Primera, perquè fixa jurídicament la pràctica dels darrers anys, obre el camí a d'altres delegacions i apunta hipotètiques noves vies a explorar. Disposicions finals Primera. Ens locals “1. El Govern ha de garantir els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat dels quals delegui en els ens locals. Qualsevol atribució de competències nova, formalitzada per conveni entre el Departament i l'ens local corresponent, ha d'anar acompanyada de l'assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-la correctament. Per a l'assignació dels recursos s'ha de tenir en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis delegats, que s'ha de fixar d'acord amb les entitats municipalistes. L'assignació de recursos ha d'ésser una condició necessària perquè entri en vigor la delegació de la competència.
  42. 42. mòdul 9 – curs 2015-2016 2. El Departament ha d'habilitar les partides pressupostàries, amb els recursos necessaris i suficients, que permetin finançar els compromisos adquirits en convenis amb els ens locals amb relació al segon cicle d'educació infantil, l'educació obligatòria, el batxillerat, els programes de qualificació professional inicial, la formació professional, l'educació especial, els ensenyaments d'idiomes o esportius o altres que es puguin acordar per a millorar l'equitat i la qualitat del Servei d'Educació de Catalunya. 3. Departament ha d'habilitar les partides pressupostàries, amb els recursos necessaris, que permetin establir amb eficàcia i eficiència convenis amb els ens locals per a la realització de les activitats extraescolars i els plans i programes socioeducatius específics.”
  43. 43. mòdul 9 – curs 2015-2016 ESTAT DE LA QÜESTIÓ (2014)
  44. 44. mòdul 9 – curs 2015-2016 Entre la pròpia tradició i les competències que li ha atorgat la normativa, els ens locals de Catalunya han assumit: ● les Oficines Municipals d'Escolarització ● personal de serveis i el manteniment de escoles públiques d'infantil i primària ● l'educació infantil 0-3 ● els plans educatius d'entorn ● els programes de transició escola-treball ● els PQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial) ● les escoles d'adults ● les escoles de música, dansa i art ● iniciatives diverses de suport i reforç als centres reglats i a l'alumnat Per a més dades, consulteu l'informe Polítiques educatives locals de la Fundació Bofill (2014)
  45. 45. mòdul 9 – curs 2015-2016 Segons dades extretes de documentació de les entitats municipalistes, a setembre de 2011: - 530 municipis tenien llars d'infants pròpies (però no tots amb totes les places conveniades o autoritzades) - uns 150, escoles de música, i 4, escoles de dansa conveniades - 17 (incloent-hi Diputacions), escoles d'art - 16 (id.), conservatoris - 10 (id.) mantenien escoles d'educació especial, de primària, d'ESO i/o de Formació Professional - 27 tenien centres municipals d'adults homologats i autoritzats (i, molts altres, centres no reconeguts) - uns 100 mantenien oficines municipals d'escolarització - 95 havien conveniat plans educatius d'entorn - 27 havien participat en el pla pilot de zones educatives Nota: a Catalunya hi ha 947 municipis (328 de menys de 500 habitants, 269 d'entre 500 i 2000, 141 entre 2000 i 5000, 88 entre 5000 i 10000, 98 entre 10000 i 50000, i 23 de més de 50000). Podem suposar que tenen alguna oferta pròpia la gran majoria dels de més de 2000 habitants i un mínim d'un centenar llarg dels de menor població. Una mica més de la meitat dels municipis però un tant per cent molt alt de la població total.
  46. 46. mòdul 9 – curs 2015-2016 Segons dades publicades a l'informe de la Fundació Bofill (2014), dels municipis entre 10.000 i 20.000 habitants: - el 61,4% planifiquen en educació - el 93,2% desenvolupen actuacions educatives en horari lectiu - el 86,4% desenvolupen actuacions educatives fora de l'horari lectiu - el 50% desenvolupen projectes a les escoles per a la millora de l'èxit escolar - el 68,2% tenen programes de vinculació de l'escola al territori - el 36,4% desenvolupen PQPIs - el 59,1% tenen programes de transició escola-treball - el 65,9% fan formació ocupacional - el 90% mantenen centres de formació d'adults - el 88,6% sostenen escoles de música i dansa entre moltes d'altres actuacions (amb majoria de finançament municipal)
  47. 47. mòdul 9 – curs 2015-2016 I tot això, en una constant progressió -fins als darrers immediats anys. Així, el curs 2006-2007, les llars d'infants municipals acollien 29.036 alumnes. El curs 2010- 2011, 50.093. El curs 2010-2011, els municipis conveniats havien de rebre 1.800€ per plaça de llar d'infants -a excepció de 300 places que rebien 1.100€. Aquesta xifra correspondria al mòdul tipus d'un terç del cost mitjà. La proposta del Departament per al curs 2011-2012 fou, inicialment, de 1.300€, amb una contraproposta -en el si de la Comissió Mixta- de 1.600€. A les escoles de música (3.300 alumnes), 600€ per plaça el curs 2010-2011, amb una proposta de 500€ per al curs 2011-2012. A les de dansa (900 alumnes), 400€, amb una proposta de 300€. Per al curs 2012-2013, la proposta del Departament va ser inferior i sense acord ple en el procés de negociació i, en el cas de les escoles de música, pendent d'una nova normativa. Posteriorment, davant les dificultats financeres de la Generalitat, les Diputacions s'han afegit als acords de finançament
  48. 48. mòdul 9 – curs 2015-2016 Les polítiques pressupostàries, les dificultats financeres de la Generalitat i de força ajuntaments i les seves prioritats en matèria de política social i educativa han dut a una situació en la qual és més factible que es mantinguin les tensions en les aportacions públiques als serveis educatius municipals que es comencin a desenvolupar les línies emmarcades per la LEC. El Departament ha anunciat la voluntat d'acabar amb el mòdul fixe i iniciar estudis per a fer-lo variable segons el territori i l'entorn social i econòmic, amb una rebaixa de l'aportació general. En aquest sentit, és significatiu que, arran del Debat de Política General, el Parlament aprovés, el 29/09/2013, en la Resolució 323/X del Parlament de Catalunya, sobre l'orientació política general del Govern, instar el Govern a: “a) Mantenir la col·laboració en el sosteniment de les places públiques de les llars d’infants municipals per mitjà dels pagaments per a la creació i la consolidació de places, promoure acords financers entre administracions per a contribuir al funcionament i la sostenibilitat i agilitar els pagaments pendents. b) Estudiar en el marc de la Comissió Mixta la situació i el sosteniment de les escoles de música.”
  49. 49. mòdul 9 – curs 2015-2016 EXEMPLES TERRITORIALS D'ACTUACIONS D'ENS LOCALS (2015)
  50. 50. mòdul 9 – curs 2015-2016 Serveis educatius ofertats per ens locals de la demarcació de Tarragona a setembre de 2015 (amb indicació del nombre d'habitants del territori de cada ens) - Diputació de Tarragona (800.962 habitants) http://www.diputaciodetarragona.cat/ca/serveis/sac/ensenyament Manté 3 escoles d'educació especial, 4 centres d'ensenyaments artístics i 3 centres d'ensenyaments musicals (i atorga beques per al seu alumnat). Dóna suport a Màsters de la URV - Ajuntament de Tarragona (136.769 habitants) http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/ensenyament/institut-municipal-deducacio Mitjançant l'Institut Municipal d'Educació, sosté òrgans de participació, de planificació i de programació (entre els quals el Projecte Educatiu de Ciutat, el Consell Escolar Municipal, l'Oficina Municipal d'Escolarització, el Pla Educatiu d'Entorn i el PQPI/Pla de Transició al Treball), serveis educatius (9 llars d'infants, 1 escola de música, 1 centre d'adults i 1 Unitat d'Escolarització Compartida), activitats pedagògiques i serveis d'atenció als centres públics.
  51. 51. mòdul 9 – curs 2015-2016 - Ajuntament de Torredembarra (15.475 habitants) http://www.torredembarra.cat/ Gestiona 2 llars d'infants, 1 escola de música i 1 escola d'adults, a més del Centre Obert Capicua-Servei de Reforç Escolar, el Pla Educatiu d'Entorn i del Pla de Transició al Treball i diverses subvencions escolars. - Consell Comarcal del Baix Ebre (80.637 habitants) http://www.baixebre.cat/arees-dactuacio/foment-de-la-cohesio-social/ensenyament-0 Com a competències delegades per conveni de la Generalitat, el Consell gestiona el servei de transport col·lectiu i de menjadors escolars dels centres de la comarca -per als qual atorga ajuts individuals-, així com el servei d'hora d'acollida. En conveni amb la Diputació, gestiona ajuts per a l'adquisició de llibres escolars i assistència a llars d'infants. També oferta ajuts a l'ensenyament musical i artístic en municipis.
  52. 52. mòdul 9 – curs 2015-2016 - Consell Comarcal de la Terra Alta (12.119 habitants) http://www.terra-alta.cat/index.php/arees-i-serveis/ensenyament Per delegació conveniada de la Generalitat, gestiona els serveis de transport i menjador escolar de l'ESO (per als quals atorga ajuts individuals) i el servei de monitoratge en certs casos. Per conveni amb la Diputació, gestiona programes d'ajuts d'adquisició de llibres, d'assistència a llars d'infants i a determinades activitats extraescolars, així com subvencions a ajuntaments per a cursos d'adults i per a escoles de música, i també per a cursos d'ensenyaments artístics en centres educatius de règim general. Ofereix la gestió de subvencions a ZERS i centres de la comarca i la realització de tallers. Nota. Les dades de població són extretes d'IDESCAT i fan referència a l'any 2010
  53. 53. mòdul 9 – curs 2015-2016 LES INSTITUCIONS EUROPEES
  54. 54. mòdul 9 – curs 2014-2015 Les institucions europees, en el seu propi desenvolupament, han assumit molt poques competències en matèria educativa no universitària i han optat, més aviat, per exercir un lideratge en matèria d'avaluació. El 1995, la Comissió Europea, en el seu Llibre Blanc sobre l'educació i la formació, va iniciar el camí per tal d'avaluar el sistema educatiu no en funció de l'acumulació de coneixements curriculars sinó de l'assoliment de competències bàsiques, que va començar a definir. L'OCDE, el 2000, en engegar la primera convocatòria del projecte PISA (Programme for International Student Assesment), en la fórmula d'enquesta internacional, va possibilitar conèixer l'assoliment d'algunes competències bàsiques en els diversos sistemes estatals/nacionals/regionals del marc europeu.
  55. 55. mòdul 9 – curs 2015-2016 Els estudis PISA són avaluacions internacionals comparatives entre països, a partir d'una mostra de l’alumnat de 15 anys que efectua una mateixa prova. Es fan cada tres anys: la primera aplicació es va fer el 2000, tot i que el 1999 ja es va passar una primera prova pilot. En cada nova edició hi participen més estats, de manera que en els darrers PISA (2012) hi varen participar 65, 34 dels quals membres de l’OCDE i 31 associats. També hi participen àmbits subestatals que apliquen les proves a una mostra de centres prou gran perquè sigui representativa del seu territori. Nota: podeu consultar el meu post Algunes coses que potser val la pena no oblidar sobre les proves PISA
  56. 56. mòdul 9 – curs 2015-2016 Evolució dels resultats a Catalunya PISA 2000 PISA 2003 PiSA 2006 PISA 2009 PISA 2012 en comprensió lectoria 17 de 32 495 punts 26 de 42 483 punts 31 de 57 477 punts 17 de 63 498 punts 16 de 65 501 punts
  57. 57. mòdul 9 – curs 2015-2016 Pel que fa a la qüestió de les competències polítiques, la Unió Europea, en el Tractat de Maastricht (1992), assumia algunes funcions en qüestió de mobilitat, intercanvis i cooperació transfronterera. Si el Tractat de Roma (2004), que es va conèixer fugisserament com a “Constitució per a Europa”, definia tres nivells competencials de la Unió Europea -competències exclusives, competències compartides i compatències de suport- i situava l'educació en aquest darrer esgraó. El Tractat de Lisboa (2007), finalment, va mantenir l'educació en el nivell de competències europees de suport, és a dir, els aspectes de mobilitat i cooperació transfronterera que ja feia constar el primigeni Tractat de Maastricht, deixant, doncs, les competències exclusives en matèria d'educació en mans dels Parlaments i Governs estatals -i subestatals quan la pròpia legislació així ho estableix, com és ara el cas de Catalunya.
  58. 58. mòdul 9 – curs 2015-2016 Erasmus+ és el programa de la Comissió Europea per educació, formació, joventut i esport. Tindrà vigència des del dia 1 de gener de 2014 fins el 31 de desembre de 2020 i comporta un increment significatiu dels fons destinats al desenvolupament del coneixement i les habilitats. El programa és la resposta de la UE als reptes socioeconòmics actuals. Es tracta d'una estratègia coordinada per al creixement i l'ocupació, anomenada Europa 2020, de la qual l'educació i la formació en són una part integral. La inversió en educació i formació es considera clau per al desenvolupament del potencial personal, l'adquisició de noves habilitats i l'increment de les perspectives laborals.
  59. 59. mòdul 9 – curs 2015-2016 El programa dóna suport a tres accions principals: ● Acció clau 1 (KA1) - Oportunitats de formació per a individus, dins i fora la UE: estudi i formació, pràctiques, desenvolupament docent i professional... ● Acció clau 2 (KA2) - Cooperació institucional entre institucions educatives, empreses, autoritats locals i regionals i ONGs, per promoure la implementació de pràctiques innovadores en educació i l'ocupabilitat, la creativitat i l'emprenedoria. ● Acció clau 3 (KA3) - Suport a la reforma de les polítiques dels Estats Membres i a la cooperació amb països de fora de la Unió Europea.
  60. 60. mòdul 9 – curs 2015-2016 ANNEXOS
  61. 61. mòdul 9 – curs 2014-2015 1. Constitución Española (1978) Títol I. Dels drets i deures fonamentals Capítol Segon. Drets i llibertats Secció 1a. Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques Article 27 “1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament. (...) 5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb la participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents. 6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. (...)” Títol VIII. De l'organització territorial de l'Estat Capítol Tercer. De les Comunitats Autònomes Article 149: “1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents (...): 30a. Regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals, i normes bàsiques per al desenvolupament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.”
  62. 62. mòdul 9 – curs 2015-2016 2. Llei municipal i de règim local de Catalunya (2003) Decret legislatiu 2/2003 pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya Títol IV. Del municipi Capítol II. Les competències municipals Article 66. Competències municipals i locals “66.3. El municipi té competències pròpies en les matèries següents: (…) o) La participació en la programació de l'ensenyament i la cooperació amb l'administració educativa en la creació, construcció i el manteniment dels centres docents públics; la intervenció en els òrgans de gestió dels centres docents i la participació en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria.”
  63. 63. mòdul 9 – curs 2015-2016 3. Ley orgánica de educación (2006) Preàmbul “Quan ja s’ha desenvolupat plenament el marc de repartiment de competències, que va establir en matèria d’educació la Constitució espanyola, les noves lleis que s’aprovin han de conciliar el respecte a aquest repartiment competencial amb la necessària vertebració territorial del sistema educatiu. La normativa bàsica estatal, de caràcter comú, i la normativa autonòmica, aplicable al territori corresponent, s’han de combinar amb nous mecanismes de cooperació que permetin el desenvolupament concertat de polítiques educatives d’àmbit supracomunitari. Amb aquesta Llei s’assegura la necessària homogeneïtat bàsica i la unitat del sistema educatiu i es destaca l’ampli camp normatiu i executiu de què disposen estatutàriament les comunitats autònomes per complir els fins del sistema educatiu. La Llei conté una proposta de cooperació territorial i entre administracions per desenvolupar projectes i programes d’interès general, per compartir informació i aprendre de les millors pràctiques.”
  64. 64. mòdul 9 – curs 2015-2016 Títol Preliminar. Capítol IV. Cooperació entre administracions educatives Article 8. Cooperació entre administracions “1. Les administracions educatives i les corporacions locals han de coordinar les seves actuacions, cadascuna en l’àmbit de les seves competències, per aconseguir una eficàcia més gran dels recursos destinats a l’educació i contribuir als fins que estableix aquesta Llei. (...) 3. Les comunitats autònomes poden convenir la delegació de competències de gestió de determinats serveis educatius als municipis o agrupacions de municipis que es configurin a aquest efecte, a fi de propiciar una eficàcia, una coordinació i un control social més grans enl’ús dels recursos.” (Noteu que permet la delegació de competències als ens locals, però que no els defineix com a autoritat educativa, com no ho fa en cap altre enunciat de la Llei)
  65. 65. mòdul 9 – curs 2015-2016 Disposició addicional quinzena. Municipis, corporacions o entitats locals “1. Les administracions educatives poden establir procediments i instruments per afavorir i estimular la gestió conjunta amb les administracions locals (...) 2. La conservació, el manteniment i la vigilància dels edificis destinats a centres públics d’educació infantil, d’educació primària o d’educació especial corresponen al municipi respectiu (...) 4. Els municipis han de cooperar amb les administracions educatives corresponents en l’obtenció dels solars necessaris per a la construcció de nous centres docents. 5. Les administracions educatives poden establir convenis de col·laboració amb les corporacions locals per als ensenyaments artístics (...) 6. Correspon a les administracions educatives establir el procediment per a l’ús dels centres docents, que depenguin d’aquestes, per part de les autoritats municipals, fora de l’horari lectiu (...) 7. Les administracions educatives, esportives i municipalsmhan de col·laborar per a l’establiment de procediments que permetin el doble ús de les instal·lacions esportives pertanyents als centres docents o als municipis.”
  66. 66. mòdul 9 – curs 2015-2016 Disposició addicional trentena. Integració de centres a la xarxa de centres de titularitat pública. “Les comunitats autònomes poden integrar en la respectiva xarxa de centres docents públics, d’acord amb la forma i el procediment que s’estableixi mitjançant una llei dels seus parlaments, els centres de titularitat de les administracions locals que compleixin els requisits establerts a la Llei, atenguin poblacions escolars de condicions socioeconòmiques desfavorables o que desenvolupin una reconeguda tasca en l’atenció a les necessitats d’escolarització, sempre que les administracions locals manifestin la voluntat d’integrar-los a la xarxa esmentada.”
  67. 67. mòdul 9 – curs 2015-2016 4. La Ley orgánica de mejora de la calidad educativa (2014) Preàmbul “XV. La transformación del sistema educativo es el resultado de un esfuerzo contenido y constante de reforma educativa, esfuerzo que sólo es posible realizar con la colaboración permanente y respetuosa de todos los actores. De manera especial, será relevante promover una cooperación sincera entre las Administraciones educativas que permita compartir las mejores prácticas del sistema y mejorar la cohesión territorial. Además, esta ley adquirirá pleno sentido con el desarrollo de una futura ley sobre la función docente.”
  68. 68. Títol Preliminar. Capítol IV. Cooperació entre administracions educatives Article 8. Cooperació entre administracions La LOMCE no el modifica Disposició addicional quinzena. Municipis, corporacions o entitats locals La LOMCE no la modifica Nota: la LOMCE, formalment, és una Llei Orgànica que modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación (LOE), i sis articles i una disposició addicional de la Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educación (LODE). I, per tant, manté vigents redactats de les lleis predecessores. mòdul 9 – curs 2015-2016
  69. 69. Desplegament de la LEC Decret 177/2010, de 23 de novembre, d'aprovació dels Estatuts de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius Decret 84/2010, de 29 de juny, del mapa escolar Ordre EDU/521/2010, de 2 de novembre, d'adaptació del procediment disciplinari sumari a les característiques específiques dels centres educatius públics Orientacions per a l'elaboració de la carta de compromís educatiu (juny 2011) Resolució ENS/57/2012, de 23 de gener, sobre el procediment per obtenir l'acreditació de directiu professional docent DECRET 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents. DECRET 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria mòdul 9 – curs 2015-2016
  70. 70. Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons Josep Bargalló Valls (2014) MÒDUL 9MÒDUL 9 L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA:L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA: NIVELLS I COMPETÈNCIESNIVELLS I COMPETÈNCIES (Els ens locals)(Els ens locals)

×