Your SlideShare is downloading. ×
Mitjanaguai
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Mitjanaguai

18,601
views

Published on

Un recull de continguts de l' Edat Mitjana

Un recull de continguts de l' Edat Mitjana

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
18,601
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
28
Actions
Shares
0
Downloads
25
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. EL CASTELL EL CASTELL DE MONTCLAR La seva situació, a 470 metres d’altitud, fa que tingui un clar objectiu de defensa. El lloc fou conquerit als musulmans el segle XI i passà a poder dels comtes d’Urgell. Foren senyors del castell les famílies Ribelles, Ponts i Llorac i Despujol, les quals prengueren part en nombroses accions de guerra. 1.- Muralla 6.- Torrelles 2.- Torre 7.- Sagetera Al segle XVII fou reformat totalment, adquirint l’aspecte de gran casal residencial fortificat. El castell està bastit de 3.- Torre de l’homenatge 8.- Finestrals pedra. Hi destaquen torrelles en els angles de l’edifici, com a 4.- Espitllera 9.- Recinte sobirà elements defensius. Al gran portal, hi trobem l’escut 5.- Merlet 10.- Recinte jussà senyorial. Actualment, és de propietat privada.
  • 2. VIDA AL CASTELL LA FEINA DEL PAGÈS/ESA La dona pagesa: treballava al camp, preparava el menjar (feia pa, formatge...), filava, teixia i cosia la roba. Les eines: eren molt A la sortida del sol: Quan torna de caçar es banya en una senzilles. Utilitzaven tina de fusta, es pentina, resa les seves oracions i va a missa. bous i cavalls. Després d’esmorzar: Rep als seus súbdits, passa comptes, dóna les ordres als seus subordinats, practica a la sala d'armes i baixa a donar un cop d'ull a les cavalleries o a les Conreus: Conreaven cereals, i vinya, el lli i el cànem, que gosseres, fins que el corn anuncia el dinar. servien per fer roba, cordes o sacs. A dinar: Es renten les mans amb aigua de roses. A taula no hi ha ni forquilles ni tovallons. El dinar és abundant, mentre Als horts hi havia arbres fruiters i algunes verdures. dura hi ha distraccions i entreteniments (joglars). Ramats: De cabres i ovelles. Després de dinar: Fa la migdiada, va al jardí o juga a les Alimentació: Quan les collites eren escasses s’alimentaven cartes, a dames, a escacs, ... amb els seus familiars o hostes. dels fruits del bosc o dels animals que caçaven. Hi ha dies que administren justícia. A sopar: És menys abundant. Al voltant de la llar de foc els Obligacions: De la seva collita en pagaven una part al senyor pelegrins o vianants que s'han aturat al castell conten les que els havia donat protecció. Moltes vegades havien d’anar a seves aventures. També escolten al ministril, que interpreta treballar les terres del senyor, a arranjar els camins o a fer suaus melodies. reformes al castell o monestir. També tenien l’obligació de portar a moldre el blat i les olives al molí del senyor i, per Més tard: Tothom va a dormir menys el sentinella que vigila tant, havien de pagar una quantitat per cada sac. a la torre del castell.
  • 3. EL MONESTIR 1.- xiprer, 2.- llibres, 3.- germà llec a la vinya, 4.- monjo a l’escriptori, 5.- torre, 6.- cimbori o campanar, 7.- cimbori o campanar, 8.- monjos al cor, 9.- pòrtic, 10.- rosassa, 11.- arcs, columnes i capitells, 12.- templet.
  • 4. EL MONESTIR DE LES AVELLANES LA VIDA MONÀSTICA La vida al monestir començava a trenc d’alba i acabava a la posta de sol. El monjos i les monges es dedicaven a :  la pregària.  el treball.  la cultura. Manuscrits o còdexs: Els monjos Nom: Bellpuig de les Avellanes. eren gairebé els únics que sabien Comarca: La Noguera. llegir i escriure. Com que encara Municipi: Les Avellanes. no s’havia inventat la impremta, Segle de construcció: XII. els llibres s’havien de copiar a mà. Estil del claustre: Romànic. Estil de l’església: Gòtica. Pergamí: S’escrivien sobre Comtes hi ha enterrats: Armengol VII, la pergamí amb tinta i amb plomes seva muller Dolça i Armengol X. d’au. L’habita actualment: Els germans maristes. Miniatures: Les lletres majúscules es decoraven i en algunes pàgines s’hi dibuixaven unes esplèndides miniatures.
  • 5. LA CATALUNYA VELLA/NOVA ELS COMTES CATALANS Temps era temps la nostra terra era un camí de mal passar. Homes armats hi feien guerra. Enlloc no hi havia pau. A l’un costat, gent de Mahoma. A l’altre cap, guerrers d’ulls blaus. El qui és al mig el mal entoma. Ningú no fa mai les paus. Fort i valent, amb la barba serrada i un bell escut tot d’or, el bon Guifré ha arribat a l’albada i ens dón per bandera la sang del seu cor. Catalunya Vella: Els reis francs Carlemany i el D’Urgell, Conflent i Barcelona, seu fill Lluís el Piadós, davant del perill de la pressió dels Pirineus i Montserrat, sarraïna, van iniciar l’ocupació dels territoris del nord de Catalunya. Van recuperar una gran part d’aquestes terres i de la Cerdanya i de Girona van establir una nova línia fronterera que seguia el riu n’ha fet el més gran comtat. Llobregat, el seu afluent el Cardener i la serra del Era ferotge però somreia, Montsec. Aquesta línia delimitava la zona fronterera era pelut però gloriós, anomenada Marca Hispànica. era un cabdill de bona jeia Catalunya Nova: Una bona part del sud de el comte Guifré el Pilós. Catalunya, tal com molts altres territoris de la Península Ibèrica, va estar dominada pels sarraïns durant uns quants Fort i valent, amb la barba serrada segles. L’estada dels sarraïns va deixar empremtes importants en el nostre país. Al camp i la ciutat, la població i un bell escut tot d’or, que va conviure amb els sarraïns va adoptar-ne la el bon Guifré ha arribat a l’albada forma de vida, els costums, etc. Aquesta part de Catalunya i ens dón per bandera la sang del seu cor. ha rebut el nom de Catalunya Nova. Jaume Pica
  • 6. REIS CATALANS SOPA DE LLETRES
  • 7. ART ROMÀNIC / ART GÒTIC / ART MUSULMÀ
  • 8. CARACTERÍSTIQUES ROMÀNIC GÒTIC MUSULMÀ Esglésies Catedrals Palaus EDIFICIS Monestirs Mesquites Nau dividides amb pilastres Naus amplies i esveltes Rectangular amb arcs de mig punt PLANTA De mig punt Apuntat De ferradura ARC Austera Amb vitralls de colors Senzilla FAÇANA/PORTADA Volta de canó, sense Volta de creueria Coberta de fusta amb COBERTA/VOTA ornaments ni obertures arabescs DECORACIÓ: Ornamentació de finestres, Més realista. Absència de figures PINTURA I ESCULTURA portals i capitells. humanes
  • 9. CORONA DE CATALUNYA I ARAGÓ (s. XIV) COMENTARIS “En nom de Déu. Jo, Ramir, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, et dono a tu, Ramon, comte i marqués de Barcelona, la meva filla per muller, amb tot el regne d’Aragó (...). I t’encomano tots els homes del predit regne en homenatge i jurament a fi que et siguin fidels...” El casament de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, amb la princesa aragonesa Peronella va significar la unió dels dos territoris, Catalunya i Aragó, i la creació de la Corona d’Aragó. El rei Jaume I el Conqueridor va conquerir el regne de València i el regne de Mallorca als sarraïns i els va repoblar amb gent procedent de Catalunya i de l’Aragó. Els successors de Jaume I, Pere II el Gran, Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós, tot buscant noves rutes comercials, van continuar l’expansió de la Corona catalano-aragonesa per tota la Mediterrània, cap a Itàlia, Grècia, el nord d’Àfrica i les illes de Sicília i Sardenya.
  • 10. ELS CARRERS I ELS OFICIS Les ciutat medievals estaven emmurallades per assegurar-ne la protecció Els carrers eren estrets i de traçat irregular, i s’organitzaven per barris. Tots els artesans que tenien un mateix ofici acostumaven a reunir-se a un mateix carrer. Molts pobles i ciutats d’origen medieval tenen carrers els noms dels quals recorden els oficis que s’hi exercien. Els artesans d’un mateix ofici s’organitzen en gremis. Els gremis controlaven la producció i els preus i vetllaven per la qualitat dels productes i per evitar la competència. Dins dels gremis hi havia tres categories: el mestre artesà, que era el propietari del taller i de les eines i que ensenyava l’ofici als altres; els oficials, que ja coneixien l’ofici i cobraven un sou per treballar, i els aprenents, que, a canvi de l’allotjament i el menjar, treballaven al taller per aprendre l’ofici. Cada gremi tenia un sant patró, que veneraven en una capella de la catedral o d’una església.
  • 11. LA CIVILITZACIÓ ISLÀMICA (s. VIII) CONCEPTES Islam: Religió dels musulmans. Ala: Déu de l'Islam. Mohoma: Profeta de l'Islam. Alcora: Llibre sagrat de l'Islam. Meca i Medina: Meca: ciutat on va néixer Mahoma. Medina: ciutat on va anar Mahoma i on va morir. 622: Any en que Mahoma va marxar de la Meca i va anar a Medina. Any a partir del qual comencen a comptar els musulmans. Califa: Sobirà musulmà que reuneix el poder polític i el religiós. Mesquita: Temple dels Mahometans. Al-Andalus: Territori de la Península Ibèrica que van conquerir els musulmans.
  • 12. ELS ALMOGÀVERS Qui eren? Eren uns soldats catalans de l’Edat Mitjana, famosos pel seu coratge. Fills de les muntanyes i acostumats a la rudesa de les lluites contra la naturalesa, les feres i els homes, eren temibles en el combat i implacables amb els vençuts. Significat d’almogàver. Vol dir els que fan algarades (fan soroll). Armament. Amb una mena d’espases, coltells, amb llances curtes, ascones, que llançaven amb molta habilitat, un petit escut, fletxes,... Crit de guerra. Abans d’entrar en batalla copejaven fortament els escuts amb les espases tot cridant: “Desperta, ferro, desperta”. De què s’alimentaven? Si calia es mantenien tan sols de pa, herbes i aigua. Per què lluitaven? Lluitaven per diners, quan un rei necessitava reforçar el seu exèrcit els llogava. Qui era el seu cap? Roger de Flor. Què va passar a Bizanci? L’emperador de Bizanci necessitava ajut per a lluitar contra els turcs; a canvi, oferia diners i la possibilitat de casar-se amb una princesa. Roger de Flor va organitzar un exèrcit de sis mil homes i, embarcats en trenta-sis vaixells van fer cap a Bizanci. Durant dos anys van lluitar contra els turcs i els van derrotar en totes les batalles. Significat de l’expressió “Venjança catalana”. Roger de Flor es va casar amb la neboda de l’emperador. Aquest admirava les seves proeses, però el fill de l’emperador cada dia envejava més al capità dels almogàvers. Una nit, després d’un sopar, va fer-lo assassinar a ell i a mil tres-cents homes que l’acompanyaven. Aquesta va ser la fi de l’expedició, però va originar una venjança del almogàvers que va durar dos anys més.