Resum general

541
-1

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
541
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Resum general

  1. 1. Per cultura Maia entenem…..El significat de la paraula Maya en el seu idioma que es el Maia és “el sediment”. L’origen dels maiesEl seu origen és de Mèxic i Guatemala. Es poden trobar a les penínsules Yucatán ala regió de mesoamèrica: Mèxic, Guatemala, Hundures, Nicaragua, Belize i ElSalva. El nombre d’habitants és 2.31.602 aproximadament. La seva terra éspedregosa, te molta vegetació i bastantes muntanyes. Historia maiaEl període anomenat Període Agrícola,comença en lany 1000 a. C. i acabaria al320 dC. Durant aquest període es desenvolupa lidioma maia. No van formarningun imperi sinó que eren *ciutats estats* que dominaven certs territoris i quepodien associar-se en la seva lluita contra altres. No van tardar molt en estendre’sen altres poblacions i arriba a la zona de Champoton, en la llacuna de Carmen, onesta establert un altre grup de Toltecas. Davant la oposició primitiva d’aquella zonales tres ciutats de Chichén-Itzán, Uxmal i Maiapán, es van unir mitjançant un pacte,amb el que van aconseguir el ple domini de la península de Yucatán. VictoriosaMaiapán, va dominar durant e període de 1200 a 1450 tot el nord de Yucatán i vaconstituir un petit imperi. En 1697 va ser quan van arribar els espanyols i vandestrossar tot al seu pas. La conquesta als maiesLa conquesta es va produir des de 1527 a 1547. Van desembarcar en Yucatán en1527 i van ser molt ven rebuts per els caps de les tribus. Els espanyols van patirdues epidèmies i molts homes van morir. Francisco de Montejo que es feia dirl’Avançat va arribar a Salamanca (es diu així en el seu honor) i es va esta un parellde dies. Desprès va partir cap a Conil i fent una expedició els maies van atacar,però els espanyols van poder combatre’ls. Van continuar explorant fins arribar allloc on es va produir un dels primers intents de conquesta dels espanyols i vanguanya. Des d’aquell dia els maies van evitar mes enfrontaments. Va tornar aSalamanca, des de Salamanca Montejo va fer una expedició al Sud i es va dividiren dos grups amb els seus homes. L’estiu de1528 l’expedició estava gairebéabandonada, molts homes havien mort per les malalties, alguns familiars seus vanpoder ajudar a seguir amb l’expedició. Però els maies van enxampa alguns i elsvan mata. Durant 4 mesos els espanyols van lluitar fins que al Març de 1547 vanderrotar a lúltim poble maia rebel i gent de càrrecs importants va ser executada. El menjar dels maies Salbutes i Panotxos Es compon de ceba, vinagre, llimona, frèjols, all i truita.
  2. 2. Els trets físicsPrincipalment tenen el cap gros però varia segons d’on siguin poden tenir-lo ampleo estret, llarg o alt , el nas com el bec d’una àliga, quan eren mes grans esdeformaven les dents i es posaven pedres, el cabell negre i molt llis, les galtessortides, el front també ample amb el contrast del cap i els ulls amb formad’ametlla, i per acabar tenen el coll curt i les espatlles també molt amples. La vestimenta maiaEls materials bàsics eren el cotó i la llana, en les diferents maneres de cosir elteixit, alpaca i vicunya.Home: Utilitzaven un espècie de ponxo anomenat onka que, normalment, era teixiten alpaca. A sobre daquesta peça, i en els dies de fred, utilitzaven una capa, quees deia yacolla, s’afegia un drapet (wara cicoy) entre les cames. Els homesportaven accessoris, que variaven segons el rang i locasió en què els utilitzaven:pintes elaborats amb espines, fusta, orelleres i agulles de coure, plata i or.Dona: Se les podia diferenciar segons la seva classe. La roba típica era una túnicarectangular que es col·locava pel cap, ampla que se cenyia a la cintura amb un llaçi lextensió arribava fins als turmells. Sobre el vestit, portaven una capa teixidadalpaca. Les dames de la noblesa tenien el privilegi de portar teles méssofisticades i acolorides, com així també capes de vicunya. Les construccions maiesExistien cases unifamiliars, vivien els pares, els fills, qui adoptaven a membres vellso joves de la família o fora (Tulum). També havien edificis multi familiars habitadesper persones de la mateixa sang (Kohunlinch). Dormien sobre unes plataformesbaixes arrambades als murs on col·locaven matalassos farcits de cotó. (Leshamaques van ser una adaptació de les reixes de pesca que va ser un invent delsindígenes de l’Haití. Encara existeixen però molt més resistents amb ciment, morteri algunes parts de fusta. Costums maiesTenen moltes costums entre elles:- Posar-li 4 noms als resen nascuts- Lis penjaven coses als ulls- Lis deformaven el crani- Lis obrien de cames per que s’agafesin al cos de la seva mare fins que lescames tinguessin forma arquejada Religió maiaLa religió maia està relacionada amb les forces naturals que influeixen el dia a dia.Era molt important a la quotidianitat dels maies i per la satisfacció de lesnecessitats més bàsiques. La divinitat creadora i principal sanomenava ITZANNA, present als 4 rumbs, i també al cel i a la terra. Hi ha també altres éssers
  3. 3. relacionats amb els sol el els seus diversos aspectes, ascendents i descendents,amb la lluna o amb venus, amb fenòmens atmosferics com la pluja, la sequera o elvent, amb activitatso productes alimentaris, amb la caça, el blat de moro…, amboficis… inclús amb la vida i la mort. Creien en el diluvi i en la fi del món: elCristianisme no els va aportar novetats grans. La descomposició religiosa vacomençar amb la colonització. La religió catòlica en solitari va assimilar algunsaspectes màgics i totèmics de la religió maia, per la seva vana temptativa desotmetre la fe Indígena a la ideologia dels conqueridors. Laixafament de lacultura original, va obrir pas al sincretisme, i així es recullen, per exemple enlactualitat, testimonis de la involució que fa aquella religió. Els maies quichéscreien en un sol déu, practicaven el dejuni, la penitència, la avançada: «Don volcànecessita carn Humana bé torradeta". Profecies maiesEls antics maies, tenien unes curioses profecies, producte de les sevesinvestigacions i dels estudis científics, profecies que assenyalen que, en aquestsprecisos moments, la humanitat es troba en una era realment desastrosa, i que esapunt de canviar a un altre era què no hi haurà caos ni destrucció, sinó pau i bonaharmonia entre la gent. Van predir els mals prediren com a mals que assotarien elmón actual, però tot el mon parla de la predicció del maies de que la fi del monarribaria aquest any. Tenien 3 calendaris, el calendari Tzoolkin de 260 dies, elHaab de 365 dies, exactament igual al nostre calendari gregorià, i el calendari maiadel compte llarg com era. Els antics maies van fer 7 profecies importants les qualsalgunes daquestes parlen ara tothom. Per cultura inca entenem.......La paraula inca vol dir en el seu idioma que es Quechua“el principal” així es com estradueix el seu nom. L’origen dels inquesEls inques van ser un imperi molt gran que va ocupar els territoris dels països d’araPerú, Brasil, Xile, Bolívia, Equador HistòriaEls inques van ser els caps dEstat de lImperi incaic, persones que van estar enloccident dAmèrica del Sud durant els segles XV i XVI. El domini és va estendre alprincipi al curacazgo Inca i després al Tahuantinsuyo. Lúltim inca al govern va serAtahualpa. La residència dels inques es trobava a Cuzco. La reconstrucción delCuzco va ser como una ciutat gegant. A Cuzco es van instalar grans almacens de
  4. 4. barris, un complex sistema de regs i depósits de tot tipus. Els temples iels pucarás (construccions militars) van ocupar un lloc molt important en la ciutat.La construcció de Machu Pichu va ser un clar exemple de ell. Segons la llegendavan ser 4 germans els que van fundar la familia inca. A partir de Manco Capac esvan succeir 13 inques en el govern,lúltim va ser Atahualpa qui regnava quan vanarribar els espanyols. Els inques van constituir un poderós imperi que vaaconseguir lexpansió territorial. Els inques eren un poble originari de les serres ydes de allí van dominar, mitjançant la guerra de conquesta, als pobles de les altreszones. Van establir la capital del seu imperi a la ciutat de Cuzco. Limperi, que ellsanomenaven Tahuantinsuyo - que vol dir les quatre parts del món -, estava dividiten quatre regions. La conquesta als inques Els espanyols van trobar un imperi que estava una mica debilitat degut a lesguerres civils entre Atahualpa i Huascar per el dret de ser sobirà. És van reunir a laplaça de Ayacuho amb Atahualpa, quan els espanyols li van dona una bíblia i la vatirar a terra per que no sàvia llegir, van aprofitar per a capturar-lo per mentider comexcusa. Atahualpa al veure l’obsessió dels espanyols per l’or els va prometre unahabitació plena d’or i plata, quan va complir el pagament el van matar. Va nombrara un altre inca i el van utilitzar com a titella, però va ser assassinat en la expediciódels espanyols cap a Cuzco, llavors van nombra a Maco Inca com sobirà, al principiell també va ser un dels titelles, però es va donar compte dels seus interessos i vaescapar-se amb els seus exèrcits i revelar-se. Però la resistència no va ser suficientper als espanyols, qui anava guanyant territoris molt ràpidament aconseguinteliminar la resistència. Trets físicsHomes: Eren de mitja alçada, tenien mans grans amb nines estretes, pitdesproporcionadament ampla (adaptat per respirar a les grans altures), cames bendesenvolupades i peus amples. Tenen el cap àmplia, pòmuls sortints i llarga nasaguilenc, els seus ulls són petits i ametllats, tenen una inclinació mongòlica,produïda per un plec epistàtic sobre els ulls.Dones: Són més petites i de físic més delicat, però són capaços de fer ardusesforços físics. La vestimenta incaLa vestimenta servia per diferenciar les ètnies i els territoris i les classes socials.Les classes més altes portaven la insígnia reial que estava feta per serrells agafatsamb un cordó multicolor, adornat a la part superior amb plomes daus. Els materialsbàsics eren el cotó i la llana, en les seves diferents variants, alpaca i vicunya.
  5. 5. Els homes comuns usaven un espècie de ponxo anomenat onka que, normalment,era teixit en alpaca. A sobre daquesta peça, i en els dies de fred, usaven una capa,també teixida, que es deia yacolla. A aquesta indumentària es sumava un taparabo,el wara cicoy, entre les cames.Les dones vestien de manera senzilla. El que les diferenciava a una daltra erasegons la seva classe. La roba típica era una túnica rectangular que es col·locavapel cap, ampla, que se cenyia a la cintura amb un llaç i lextensió arribava fins alsturmells. Sobre el vestit, portaven una capa teixida dalpaca. Els pentinats anavencoberts amb un petit mantell anomenat ñañaca o pancpacuna. El menjar dels inca Yacón Són arrels usades per calmar la set, abans els missatgers portaven sempre a sobre arrels d’aquest tipus per satisfer les seves necessitats de beure. Les construccions inquesVivien en cases senzilles, moltes delles duna sola habitació principal i molt pocmobiliari. Les casa inques eren de pedra o de tova.El tipus més corrent de casa inca, tant si era de tova com de pedra, era rectangular,amb sostre de palla i normalment duna sola habitació. A les cases inques no hihavia mobiliari. Els blocs de pedres emprats en la construcció de les cases estaventallats de manera que encaixaven perfectament uns amb els altres i no calia ferservir ciment.A la regió andina podia reconèixer la posició duna persona pel tipus de vas queutilitzava per beure. Els camperols bevien en atuells de ceràmica. Algunespersones acabalades bevien en atuells dor o plata. Costums inquesEren una comunitat de camperols amb 1 parcel·la cadascun, on i treballaven, peròno se’ls pagava per la feina ni rebien res a canvi. El governado Inca s’havia decasar amb la seva germana o amb la parenta mes proxima per a poder continuaamb la sang noble. ReligióLa religió Inca respectava les creences i costums de cada comarca, però tambéexigia que se li rendís homenatge al Inti, Déu principal, i que es lliuraran els degutstributs. El més famós dels seus temples era el Coricancha, a Cuzco, que brillavasobretot per tot lor que tenia, encara que la seva construcció estructural nopresenta massa refinació.
  6. 6. Viracocha era el deu creador. Pachacamac era un altre versió del deu Viracocha, era el deu dels terratrèmols de terra.Mama Quilla era la mare i la dona deldeu Inti. Era la patrona del firmament. Inti era el deu del Sol i el fill de Viracocha. CREENCES DELS INCAS Un dels molts focals dels seus ritus religiosos eren les edificacions sagrades, o temples, dedicats als seus déus. En la religió oficial de lestat inca, el déu més important era el sol, perquè els proporcionés abundants collites. En Machu Picchu, hi ha una pedra que servia de rellotge de sol i permetia a la gent calcular el solstici destiu (21 de juny) per celebrar limportant festival del déu sol. El Déu del Tro (Illapa), amo de laigua per als cultius, la Terra (Pachamama) i el Mar (Mamacocha). Però addicionalment, hi havia una religió animista. És a dir, se suposava que en una multiplicitat dobjectes i llocs les huascas encoratjaven esperits i forces sobrenaturals, capaços de beneficiar o danyar. Per tant, havia de temérseles i honrárseles. Eren manifestacions de Huiracocha. Va ser comú la creença en la vida futura, després de la mort física. Eren enterrats amb tota mena dobjectes que pudien ser dutilitat. En la societat andina es cuidaven les mòmies com si estiguessin vives. Els vius consultaven sovint als seus difunts sobre temes importants. Com més objectes col·locaven en una tomba, més ric era lindividu. En moltes tombes andines han trobat figuretes de fusta, que representen a lhome. Però tombes plenes dobjectes dor i en les que el cos del difunt havia estat preparat amb més cura, indiquen que no tots eren iguals.

×