Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
151
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
4
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Cultures Precolombines Noms: Laura Coll Siham El Hafiane Jose Luís Fernandez Esther Ramos Curs: Aula Oberta Data: 13/06/2012
  • 2. INDEX1. Introducció.....................................................................................pag. 32. Per cultura maia entenem............................................................ pag. 5 2.1 L’origen dels maies........................................................... pag. 5 2.2 Història.............................................................................. pag. 6 2.3 La conquesta dels espanyols............................................ pag. 73. Els trets físics............................................................................... pag. 94. La vestimenta............................................................................... pag. 105. Menjar.......................................................................................... pag. 116. Construccions.............................................................................. pag. 147. Costums....................................................................................... pag. 158. Religio.......................................................................................... pag. 169. Profecia maia............................................................................... pag. 1810. Que entenem per cultura inca.................................................... pag. 22 10.1 L’origen dels inques......................................................... pag. 22 10.2 Història............................................................................. pag. 23 10.3 Conquesta dels espanyols............................................... pag. 2411. Els trets físics.............................................................................. pag. 2412. La vestimenta.............................................................................. pag. 2513. Menjar......................................................................................... pag. 2714. Construccions............................................................................. pag. 2915. Costums...................................................................................... pag. 3016. Religió......................................................................................... pag. 31 16.1. Creences dels inques....................................................... pag. 3317. Conclusió.................................................................................... pag. 3518. Bibliografia.................................................................................. pag. 36 2
  • 3. IntroduccióEns hem interessat per aquest tema perquè potser estem massa acostumats ala nostra cultura i en sabem poc de les altres, ens van agradar per treballar-lesles cultures precolombines. En aquest dossier es parla sobre dues culturesprecolombines, la maia i la inca, de on provenen, com són, la roba que porten,que mengen, com són les cases que construeixen, la seva historia com vapassar tot , que és el que entenem per les dues cultures, la religió, la conclusióde totes dues i on hem cercat la informació. 3
  • 4. Maies 4
  • 5. Per cultura Maia entenem…..El seu significa és “el sediment” és com es tradueix a la paraula (Maya). El seuidioma és el maya. L’origen dels maiesEl seu origen és de Mèxic i Guatemala. Es poden trobar a les penínsulesYucatán a la regió de mesoamèrica: Mèxic, Guatemala, Hundures, Nicaragua,Belize i El Salvador. Les zones de color verd son totes les zones que tenen vegetació però això anirà desapareixen mes endavant. Mèxic Belize Guatemala Hondures El SalvadorEl nombre d’habitants és 2.31.602 aproximadament. La seva terra éspedregosa, te molta vegetació i bastantes muntanyes. La península de Yucatánsestén, entre el nord i Sud-amèrica. Hi han serralades dorigen volcànic (laMuntanya Tajumulco, amb 4,210 m, és la mes alta). El terreny es caracteritzaper valls profundes i muntanyes vorejades de pins. En els vessants occidentalshi ha massa sequedat i les orientals són humides en gran cantitat. En aquestazona alta els maies es proveïen de la pedra volcànica per fabricar els metallsen què molien el blat de moro. Les selves de les terres baixes creixen enaltiplans i són molt fèrtils, produint arbres i plantes molt útils en el comerç maiacom per exemple vendre fusta i intercanviar-la amb altres productes. En lesselves abundaven aus i animals, les selves tropicals desapareixen poc a pocfins a acabar sent massa petites. 5
  • 6. HistòriaLa seva caiguda com una cosa diferent a la resta de les culturesmesoamericanes es produeix poc a poc durant prop de cinc segles —entrel’any 200 a .d.C i el 250 de la nostra era—. En el 250 de la nostra era s’inicia elperíode preclàssic, que coincideix amb l’aparició del calendari i de l’escriptura,va arriba fins l’any 600. A partir de l’any 600 comença el període clàssic tardà;en aquesta època la organització social estava molt perfeccionada, i elssacerdots dirigien la política i les ciències.El període preclàssic també anomenat Període Agrícola,començà en lany1000 a. C. i acaba al 320 dC. Durant aquest període es desenvolupal’idioma maia. El poble maia és un grup homogeni es a dir d’un mateix lloc queocupa gairebé sempre el mateix lloc durant milers d’anys. No van formar ningunimperi sinó que eren *ciutats estats* (es a dir que dominaven certs territoris ique podien associar-se en la seva lluita contra altres) No van tardar molt enestendre’s en altres poblacions i arriba a la zona de Champoton, en la llacunade Carmen. Poc després van fundar la ciutat de Maiapán, que estava sota lasobirania d’una família d’invasors que es deia Cocom.Davant l’oposició d’aquella zona les tres ciutats, Chichén-Itzán, Uxmal iMaiapán, es van unir mitjançant un pacte, que es deia lliga de Maiapán, amb elque van aconseguir el ple domini de la península de Yucatán. L’aliança va sertrencada quan el sobirà de Maiapán, Hunoc ceel, va fer arribar al seu paísmercenaris que va abatre el poder dels Itzaes.Victoriosa Maiapán, va dominar durant el període de 1200 a 1450 tot el nort deYucatán i va constituir un petit imperi. A mitjans del segle XV l’antic poble maia,cansat del domini del Cocomes i dels seus mercenaris es va revelar i Maiapánva ser saquejat i destruït. Període Preclàssic Període tarda Representa un avanç en el sentit Representa una de les moltes arquitectònic. piràmides que construïen. 6
  • 7. La conquesta dels espanyolsEn 1527 al 1687 van arribar els espanyols i van conquerir-ho tot el territori. En1527, uns anys després que Francisco Hernández de Còrdova descobrísYucatán, Francisco de Montejo (lAvançat) va arribar amb els seus soldats alilla de Cozumel. Van ser ben rebuts pel cap de la tribu NaumPat, i això els vamotivar per creuar terra ferma, i prop de Xel-há van fundar una vila anomenadaSalamanca en memòria de la ciutat de lantic regne de Lleó on lAvançat havianascut. Però les dificultats van aparèixer. Els queviures van començar aescassejar i una epidèmia va atacar al seu exèrcit. La desesperació vaaugmentar per l’hostilitat dels maies cansats per les exigències espanyoles.Montejo, ferm en la seva decisió de conquistar Yucatán, va destruir les nausper evitar la deserció. A partir daquest moment va iniciar el seu recorregutinvasor per la part nord-est de la península. Lexpedició espanyola va marxar aPolé, on novament una epidèmia va causar estralls entre lexèrcit. Una vintenade soldats es va quedar en aquest lloc, i els altres van continuar el seurecorregut fins arribar a Xaman-há. Allà novament es van trobar amb NaumPat,qui els va oferir provisions i mediació davant els cacics de terra ferma. En elseu recorregut van passar pels pobles de Mochi i Belmar. Després dundescans, van continuar la marxa fins arribar a Conil, on es van proveir perseguir a loest i arribar a Cachi i Sinsimato.Durant aquest recorregut lexpedicióno va trobar resistència fins Chauac-há, en on va ser atacada pels maies, peròels espanyols van aconseguir dispersar-los. Els conqueridors van continuar capal sud-oest i en arribar al poble de Dzonotaké va tenir lloc lenfrontament mésimportant daquest primer intent de conquesta. La victòria sobre els maies vaaconseguir un canvi en lactitud dels indígenes de la regió, hi ha partir daquestmoment van evitar a la força invasora. Conclòs el recorregut de la part nord-estde la península, Montejo va tornar a Salamanca, sis mesos després dhaverpartit.A Salamanca va trobar a 12 companys supervivents, ja que els maies deXelhá i Zama els havien donat daliments. Però els que es van quedar a Poléno van córrer amb la mateixa sort. Van morir en mans dels indígenes. DesdeSalamanca, lAvançat va decidir dirigir-se al sud. Va dividir lexpedició. Un grup,al comandament dAlonso de Dávila, va partir a peu amb destinació aChetumal. Laltre, encapçalat per ell, el va realitzar per mar. Va explorar laBadia de lAscensió i va arribar a Chetumal on va rebre la noticia de la mort deDávila i lextermini de la seva tropa. Aquesta notícia era una mentida inventadaper Gonzalo Guerrero, nàufrag espanyol que va lluitar al costat dels maiescontra els invasors. La mateixa notícia va ser rebuda per Dávila respecte deMontejo.En aquest moment Dávila va tornar a Salamanca, i com va considerarque les condicions on es trobava no eren propícies la va traslladar al lloc deXaman-há. Poc temps desprès Montejo va navegar cap a Hondures, fins a laregió poblada del riu Ulúa, i va retornar a Xel-há. Però en no trobar cap senyalcontinuar la seva rumb fins Cozumel, on es va assabentar de la nova situació. 7
  • 8. Per a lestiu de 1528 lexpedició delmada per les malalties, la manca debastiments, cansada de les guerres i sense pertrets de combat, va abandonarYucatán.Van voler reconquistar per segona vegada, a finals de 1530 o principisde 1531 lAvançat novament va emprendre la conquesta dels maies. Enaquesta ocasió va entrar al territori peninsular per la costa occidental. Per aaixò Francisco de Montejo, el fill, primer va fundar en 1529 Salamanca deXicalango. Dallà van partir els soldats amb destinació a Acalán, hi ha mitjansde 1530 Alonso de Dávila va establir Salamanca dAcalán, en territori delsmaies chontales, com a punt des del qual emprendre la conquesta de Yucatán.No obstant això, com no es trobava estratègicament situada, la va abandonar ies va dirigir a Champotón on va arribar a finals de 1530. Assabentat lAvançatdaquest moviment, es va traslladar a aquest port; posteriorment el va seguir elseu fill. En aquesta ocasió la presència espanyola es va allargar prop de cincanys. Les aliances de lAvançat amb els senyors maies no van tenir elsresultats esperats, ja que els pactes van ser més ficticis que reals. Perdescomptat, el clima, la geografia càlcica i la manca daigua van ser causesque van conspirar en contra de lèxit espanyol. Y finalment va averi una ultimaconquesta a aquest poble lAvançat no va desistir en els seus afanysconqueridors i amb les lliçons apreses, anys més tard va intentar per terceraocasió sotmetre els maies. En aquesta ocasió ell va desenvolupar un pla militarconsistent a sotmetre a un conjunt de províncies indígenes, fundar un poblatespanyol i organitzar el seu capítol, i així successivament fins a abastar tota lapenínsula. A partir de 1537 el seu fill, qui governava Tabasco, va enviar un grupde soldats des del Usumacinta a Champotón, on va establir una base, i vaconvertir a Xicalango en centre de suport i proveïment. Per aquests anyslAvançat ja no comptava amb Alonso Dávila, doncs havia mort a Mèxic el 1538.No obstant això, el seu nebot, anomenat també Francisco de Montejo, es vaadherir a les forces conqueridores i va prendre el comandament de la novapoblació de Sant Pere de Champotón, més tard nomenada Salamanca. Lany1544 la presència espanyola era encara precària. El dia seleccionat va ser el 5CIMI (mort) 19 Xul (fi), data que es pot interpretar com a mort lespanyol i fi deldomini colonial, corresponent al 9 de novembre de 1546. Els espanyolscapturats van ser crucificats i col•locats com a blanc per a les fletxes o rostitsen els encensers per copal o sacrificat traient-los el cor. A més, com a símbolde victòria, els maies enviaven les extremitats dels cadàvers a altres pobles perincitar-los a unir-se a la revolta. Van matar als animals i van destruir les plantesimportades dEuropa, i els indígenes servents dels ordinaris van serassassinats per considerar traïdors als seus costums i déus. Durant quatremesos els espanyols van lluitar desesperadament fins que finalment al març de1547 aplacar a lúltim poble rebel. Els cacics i sacerdots dirigents van serexecutats o cremats. Una vegada derrotats molts maies es van dispersar i vanfugir al sud. Uns es van establir en els pobles de la regió del Dzuluinicoobmentre altres ho van fer amb els itzaes del Petén. 8
  • 9. Els trets físicsPrincipalment tenen el cap gros però varia segons d’on siguin poden tenir-loample o estret, llarg o alt , el nas com el bec d’una àliga, quan eren mes granses deformaven les dents i es posaven pedres, el cabell negre i molt llis, lesgaltes sortides, el front també ample amb el contrast del cap i els ulls ambforma d’ametlla, i per acabar tenen el coll curt i les espatlles també moltamples. 9
  • 10. La vestimenta maiaEls materials bàsics eren el cotó i la llana, en les diderents maneras de cosir elteixit, alpaca i vicunya.Els homes comuns utilitzaven un espècie de ponxo anomenat onka que,normalment, era teixit en alpaca. A sobre daquesta peça, i en els dies de fred,usaven una capa, també teixida, que es deia yacolla, s’afegia un drapet, elwara cicoy, entre les cames. Per a les classes altes tenia un significacióespecial, els homes també portaven accessoris, que variaven segons el rang ilocasió en què eren usats: pintes elaborats amb espines, fusta, orelleres iagulles de coure, plata i or. Les dones vestien de manera senzilla. Se les podia diferenciar segons la sevaclasse, com pot ser la qualitat dels gèneres amb que estaven fabricats elsvestits. La roba típica era una túnica rectangular que es col·locava pel cap,ampla, que se cenyia a la cintura amb un llaç i lextensió arribava fins alsturmells. Sobre el vestit, portaven una capa teixida dalpaca. Les dames de lanoblesa tenien el privilegi de portar teles més sofisticades i acolorides, com aixítambé capes de vicunya. Quant al pentinat, les dones es feien amb una ratlla almig i molt llarga. La roba no només tenia caràcter funcional.El cabell també feia saver estats particulars de la persona: durant el duel esportava més curt, representava un signe de bellesa.Els pentinats anaven coberts amb un petit mantell anomenat nyanyaca opancpacuna.Els inques feien sandàlies amb cuir del coll de la flama. En altres regions, lessandàlies eren de llana o, de fibra. En algunes tombes peruanes antigues shandescobert ponxos finament teixits embolicant mòmies. 10
  • 11. MenjarBé, els principals aliments que solen fer servir per menjars i que cultiven ellsmateixos són els següents:-Prunes -Mamei -Xile-Papaies -Pinya -Fesols-Tomàquet -Guaiaba -Carbassa-Alvocat -Cacau -Síndria-Moniatos -Blat -Mango-Palmeres -Iuca -Plàtan-Meló blanc -CamoteI aquests són alguns plats que fan ells i es componen de: Salbutes i Panotxos Es compon de ceba, vinagre, llimona, frèjols, all i truita. Dzotobichay Esta compost de massa de blat de moro, amb sal i mantega de porc. Papadzul Consisteix en truites de blat de moro remullades en salsa de pipetes de carbassa i omplerta de ou bullit. 11
  • 12. Formatge farcit El formatge farcit es fa servir per diversos pans dolços diferents. Sopa de Lima Es compon de llimes, taronja, pomelo, cebes, alls, caldo, tomàquets, i truita. Poc Chuc Esta fet de carn de porc, taronges, all, cebes, tomàquet, coriandre, sal i la salsa.Frèjol amb porcEs porc, ceba picada, all picant,pessic, fesols negres i puré detomàquet.Escabetx de gall d’indiEs compon de gall d’indi tallat a daus,ceba, all, llorer, pebre, sal, farigola, oli,vinagre i aigua. 12
  • 13. Mukbil pollastre Es compon de un pollastre, carn de llom de porc, alls, sal i aigua.Hi ha molts ingredients d’aquests plats que els obtenim nosaltres també comles prunes, el meló blanc, el blat i el cacau. 13
  • 14. Les construccionsExistien cases unifamiliars, vivien els pares, els fills, qui adoptaven a membresvells o joves de la família o fora (Tulum). També havien edificis multi familiarshabitades per persones de la mateixa sang (Kohunlinch). Dormien sobre unesplataformes baixes arrambades als murs on col·locaven matalassos farcits decotó. (Les hamaques van ser una adaptació de les reixes de pesca que va serun invent dels indígenes de l’Haití. Encara existeixen però molt més resistentsamb ciment, morter i algunes parts de fusta. 14
  • 15. Costums maiesEls maies tenien costums molt especials, una d’elles es lassignació del nomen néixer, era tot un fet, ja que el veritable nom només el coneixien els millorsamics. Una de les costums era que cada maia tenia 4 noms:El primer era el nom normal que triaven els seus pares o PaalKaba. Si erahome li anteposaven "Ah" i si era dona, li anteposaven al nom "Ix". Desprésportaven el seu cognom o el del pare. El tercer nom era el naal Kaba( que voldir una combinació del nom del seu pare i de la seva mare o dels noms de lafamília del pare i de la mare). Lúltim era el coco Kaba, que era el sobrenomque els posaven. Després del naixement, els sacerdots consultaven unhoròscop que havien elaborat per indicar el moment oportú del bateig, no espodia fer qualsevol dia perquè havien de fixar-se en la posició dels planetes, eldia que la mare havia quedat embarassada i si aquest dia, havia estat bo odolent per a ells. Les famílies maies, generalment tenien entre set i nou fills,encara que difícilment tots sobrevivien. Tenien una idea molt especial de labellesa del cos, quan un nen o una nena naixia li deformaven el crani col·locanten el seu front una taula perquè se li fes completament plana. També lipenjaven objectes davant dels ulls o els penjaven dels bressols, perquè esquedessin "guenyos"(es una afecció de la vista que o be es pot provocar o esneix,) i per si fos poc, les mares els carregaven col·locant sobre el seu malucperquè les seves cames es fessin en forma d’arc, a aquesta postura selanomenava hetzmek . Les costums giren al voltant del part per que el nen eramodificats per tots llocs amb tot tipus d’instruments desprès d’això el dia a diaera resar, caçar per a menjar i poca cosa mes. 15
  • 16. La religió maiaLa religió maia és una religió precolombina que estava fermament unida a laideologia regnant, de manera que més que dedicar aquesta a la veneració delsdéus, la religió es preocupava dentendre el perquè de les coses, el que ensporta a definir-la com una espècie de filosofia precursora de la ciènciamoderna. Així doncs, no es poden concebre per separat els descobrimentscientífics maies, la ideologia, i la religió, ja que totes tenen, encara que sigui enun inici, el seu origen en la fe i la creença.Aquets son alguns dels deus maies: Hunab Ku És director dEl Déu Maia, "Déu U", considerat el centre de la galàxia, ja La seva vegada, el cor i la ment del creador. Kukulkán És un important déu en la mitologia maia: ku ukulkan, ploma i serp Mukú-Leh-chan (serp amb plomes) entre els maia-chontales de Tabasco, també és conegut com Gucumatz en la mitologia quiché. Tepeu En la mitologia maia, va ser déu del cel i un dels déus creadors que va participar en els tres intents de crear la humanitat. 16
  • 17. Itzam NáDéu creador, una deïtat en forma de rèptil, i la sevadona, IxChel, la deessa de la lluna i el Arc de SantMartí. Chaac o ChaakDéu dels núvols. El culte a aquesta deïtat de laigua,documentada des del preclàssic, està vigent entre elscamperols de la península de Yucatán. Yum KaaxÉs el Déu maia de lagricultura i la vida. Se lirepresentava com un jove amb una panotxa de blatde moro en les 2 mans. 17
  • 18. Profecies maiesEls antics maies, van ser els primers en usar la paraula “segle” per indicar unperíode de temps de cent anys, amb unes curioses profecies, producte de lesseves investigacions i dels estudis científics, profecies que assenyalen que, enaquests precisos moments, la humanitat es troba a les acaballes d’una erarealment penosa, desastrosa, i que és a punt d’encertar-ne una altra, en què nohi haurà caos ni destrucció, sinó pau i bona harmonia entre la gent.Els vells maies prediren com a mals que assotarien el món actual, cosa ques’està complint, que hi hauria guerres petroli, terrorisme a dojo, erupcionsvolcàniques i una pol·lució generada per la tecnologia que seria d’allò mésalarmant. A més, que s’afebliria la capa d’ozó, que protegeix els humans de lesradiacions del Sol; que s’arribaria a contaminar el nostre planeta amb elsresidus industrials i les escombraries; que la devastació dels recursos naturalsestaria acabant amb les fonts d’aigua i amb l’aire que respirem; que el clima dela Terra canviaria radicalment, etcètera.Tot això i més coses són les que els maies van predir que passaria, però laprofecia que més es parla avui en dia és la fi del món al desembre de 2012,tots parlen dun possible final de la humanitat en aquest any, segons elcalendari maia la gran majoria de coses que van predir avui en dia sestancomplint. Els experts afirmen que el món no acaba al 2012, que els hi maiestenien en el seu calendari fins a aquesta data, però no té perquè acabar-se elmón.Els maies van ser grans mesuradors del temps, disposaven de 3 calendaris, elcalendari Tzoolkin de 260 dies, el Haab de 365 dies, exactament igual al nostrecalendari gregorià, i el calendari maia del compte llarg com era. A través delsseus calendaris, els maies amb increïble precisió van establir el final del seucalendari del compte llarg el divendres 21 de desembre del 2012, sent aquestala base de les diverses interpretacions sobre la fi del món i el 2012.Els maies van fer 7 profecies importants en les quals algunes daquestes parlenara tothom.La primera profecia deia que el món dodi i materialisme acabarà el dissabte 22de desembre de lany 2012 i amb això el final de la por, en aquest dia lahumanitat shaurà descollir entre desaparèixer com a espècie pensant queamenaça amb destruir el planeta o evolucionar cap a la integració harmònicaamb tot lunivers, comprenent i prenent consciència de tot aquesta viu i quesom part daquest tot i que podem existir en una nova era de llum. 18
  • 19. En la segona profecia deia que tot el comportament de la humanitat canviariaràpidament a partir de leclipsi de sol del 11 dagost de 1999, i aquell dia vamveure com un anell de foc es retallava contra el cel, va ser un eclipsi senseprecedents en la història, per lalineació en creu còsmica amb centre a la terrade gairebé tots els planetes del sistema solar, es van posicionar en els quatresignes del zodíac: Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan, que són elssignes dels quatre evangelistes, els quatre custodis del tron que protagonitzenlApocalipsi de Sant Joan.En la tercera profecia diu que una onada de calor augmentarà la temperaturadel planeta, produint canvis climatològics, geològics i socials en una magnitudsense precedents, hi ha una velocitat sorprenent, els maies diuen quelaugment de de la temperatura es donarà per diversos factors, un dells generatper lhome que en la seva falta dharmonia amb la natura només pot produirprocessos dauto destrucció, altres seran generats pel sol que en accelerar laseva activitat per laugment de vibració produeix més radiació, augmentant latemperatura del planeta.La quarta profecia diu que a conseqüència de laugment de la temperaturacausat per la conducta antiecològica de lhome i una major activitat del sol, esprovocarà un desglaç en els pols. Si el sol augmenta els seus nivells dactivitatper sobre del normal hi haurà una major producció de vent solar, méserupcions massives des de la corona del sol, un augment en la irradiació i unincrement en la temperatura del planeta.La cinquena profecia diu que tots els sistemes basats en la por sobre el que esfonamenta la nostra civilització es transformaran simultàniament amb el planetai lhome per donar pas a una nova realitat dharmonia, lhome està convençutque lunivers existeix només per a ell, que la humanitat és lúnica expressió devida intel·ligent, i per això actua com un depredador del que existeix.La sisena profecia Maya diu que en els propers anys apareixerà un cometa latrajectòria posarà en perill lexistència mateixa de lhome, els maies veien elsestels com a agents de canvi que venien a posar en moviment lequilibriexistent perquè certes estructures es transformin permetent levolució de laconsciència col · lectiva, totes les coses tenen un lloc que els correspon entotes les circumstàncies, encara les més adverses són perfectes per generarcomprensió sobre la vida per a desenvolupar consciència sobre la creació, peraixò lhome sha enfrontat constantment a situacions inesperades que ligeneren patiment, és una manera daconseguir que reflexioni sobre la sevarelació amb el món i amb els altres, així al llarg de moltes vides comprendrà leslleis universals de la raó de la creació, per als Maies, Déu és la presència de lavida que té totes les formes i la seva presència és infinita.La setena profecia diu que en el sistema solar en el seu gir cíclic surt de la nitper entrar en el alba de la galàxia, diu que els 13 anys que van des del 1999 al 19
  • 20. 2012 la llum emesa des de la galàxia sincronitza a tots els éssers vius i elspermet accedir voluntàriament a una transformació interna que produeix novesrealitats, que tots els éssers humans tenen loportunitat de canviar i trencar lesseves limitacions, rebent un nou sentit: la comunicació a través del pensament,els homes que voluntàriament trobin el seu estat de pau interior , elevant laseva energia vital, portant la seva freqüència de vibració interior de la por cap alamor, podran captar i expressar-se a través del pensament i amb el florirà elnou sentit. 20
  • 21. Inques 21
  • 22. Per cultura inca entenem......... La paraula inca vol dir en el seu idioma que es Quechua“el principal” així es com es tradueix el seu nom. L’origen dels inquesEls inques van ser un imperi molt gran que van ocupar els territoris delspaïsos dara Perú, Brasil, Xile, Bolívia, Equador.Van neixer de la conquesta i la unió de les cultures pre inques(que son:CulturaCaral,Cultura Chavín,Cultura Paracas,Cultura Nazca,Cultura Mochica,CulturaHuari,Cultura Tiahuanaco,Cultura Chimú,Cultura Huanca, Cultura Virú ) araactualment ancara existiexen. Es va formar limperi dels inques, que va creixerdes de 1438-1532. 22
  • 23. HistòriaEls inques van ser els caps dEstat de lImperi incaic, entitat que va existir enloccident dAmèrica del Sud durant els segles XV i XVI. També eren utilitzatsels termes Cápac Inca (en Quechua “el Poderós Inca” ) i Çapa Inca (enQuechua: “lInca, lúnic” ) el domini és va estendre al principi al curacazgo Inca idesprés al Tahuantinsuyo. El primer sinchi cuzqueño va utilitzar el títol de incava ser Inca Roca, fundador de la dinastia Hanan Cuzco. Lúltim inca al governva ser Atahualpa. Posteriorment el títol va ser utilitzat pels caps de laresistència a la Conquesta del Perú, com Manco Inca o Túpac AmaruI,coneguts com inques de Vilcabamba. La residència dels inques es trobava aCuzco. Els membres de la societat incaica consideraven que els seusgovernants eren descendents i successors de Manco Cápac, heroi cultural queva introduir la vida civilitzada i en el qual es recolzava la legitimitat del règimpolític incaic.El Cuzco ocupa una vall situada a 3.400 metres sobre el nivel delmar. S’atribueix al Inca Pachacutti (1438-1471) la reconstrucción del Cuzcocomo una ciutat monumental. En Cuzco es van instalar grans almacens debarris, un complex sistema de regs i depósits de tot tipus. Els temples iels pucarás (construccions militars) van ocupar un lloc molt important en laciutat. La construcció de Machu Pichu va ser un clar exemple de ell. Va serconstruida al Cuzco a alçades gairebè inaccessibles, amb fi religios i militar.Segons la llegenda van ser 4 germans els que van fundar la familia inca.A Manco Capac considerat com heroi i un deu, va ser el fundador de Cuzco, laciutat capital del imperi Inca. A partir de Manco Capac es van succeir 13 inquesen el govern,lúltim va ser Atahualpa qui regnava cuan van arribar elsespanyols. Els inques van constituir un poderós imperi que va aconseguirlexpansió territorial a lèpoca en què Colom iniciava el seu viatge cap tot lodesconegut. Va abastar des de les serres de lactual Colòmbia fins al nord deXile i de lArgentina, i des de la costa de loceà Pacífic fins a lest dels boscosdel riu Amazones. Els inques eren un poble originari de les serres y des de allívan dominar, megjansant la guerra de conquesta, als pobles de les altreszones. Van establir la capital del seu imperi a la ciutat de Cuzco, a la qualconsideraven el centre de lunivers. Limperi, que ells anomenavenTahuantinsuyo - que vol dir les quatre parts del món -, estava dividit en quatreregions, les quals, al seu torn, es subdividien en províncies. Al capdavant delimperi estava lInca, i les zones conquerides estaven dirigides pels “curacas”(governadors de província). 23
  • 24. Conquesta dels espanyols als inquesQuan els espanyols van arribar, van trobar un imperi que estava ja un micadebilitat degut a les guerres civils entre Atahualpa i Huascar per el dreta a sersobirà, al principi no van ser vist com enemics, però van fer-se sospitar entreels generals de l’exèrcit de Atahualpa, desprès d’un breu estudi els espanyolsvan veure que necessitaven atrapar al seu líder, aixì que van sol·licitar unatrobada en la plaça de Ayacuho, tots els soldats estaven amagats.Quan a Atahualpa li van donar la bíblia, ell la va tirar al terra, doncs òbviamentno sàvia llegir, els espanyols van utilitzar com excusa per a capturar-los permentiders, tot els soldats van sortir. Atahualpa al veure l’obsessió delsespanyols per l’or, lis va prometre una habitació d’or i dos de plata per el seurescat, els espanyols no ho van creure possible, però van esperar, durantaquell temps Atahualpa va establir certa relació d’amistat amb Pizarro, però alveure el poder que tenia Atahualpa (qui va poder complir amb el pagament delrescat en molt poc temps) van decidir matar-lo. Va nombrar a un altre inca elque van utilitzar com a titella polític, però aquet va ser assassinat en laexpedició dels espanyols cap a Cuzco, llavors van nombra a Maco Inca comsobirà, al principi ell també va ser un dels titelles, però al donar-se compte deles manipulacions dels espanyols, va aconseguir escapar, junta els seusexèrcits i revelar-se, però la resistència no va ser suficient fort per a elespanyols, qui anava guanyant territoris molt ràpidament i van aconseguireliminar a la resistència.Les coses que van ajudar als espanyols guanya van ser:- Les malalties que van portar des seus països.- Les armes que eren mes potents, artilleria y vestimenta de protecció.- El cavalls, que van ser de gran ajuda, els inques van arribar a pensar queaquets eren part del cos del espanyol, que eren immortals, etc...- El debilitament que havia patit l’imperi a causa de las guerres.- Alguns inques ( principalment els opositors de Atahualpa) es van aliar alsespanyols. Aquesta imatge representa a un cap inca lluitant a sobre d’un cavall en la conquesta dels espanyols. 24
  • 25. Trets físics• Homes:Eren de mitja alçada, tenien mans grans amb nines estretes, pitdesproporcionadament ampla (adaptat per respirar a les gransaltures), cames ben desenvolupades i peus amples. Tenen el capàmplia, pòmuls sortints i llarga nas aguilenc, els seus ulls són petits i ametllats,tenen una inclinació mongòlica, produïda per un plec epistàtic sobre els ulls.• Dones:Són més petites i de físic més delicat, però són capaços de fer ardusesforços físics. La vestimenta incaLa vestimenta va servir per diferenciar les diferents ètnies i territoris, com aixítambé la classe social. De la mateixa manera, així com el tipus de robautilitzada determinava lorigen de linca, també existien un conjunt delementsque els unificava: el dret a portar chullu i altresadorns que l’identificaven com a grup.Aquesta metodologia es va conservar fins alarribada dels espanyols, que van intentar unificar,encara més, la vestimenta local, entenent queaquesta era una sola al llarg i ample de tot limperi.Els materials bàsics eren el cotó i la llana, en lesseves diferents variants, alpaca i vicunyaEl vestuari inca es caracteritzava per especial curaen el tocat, les classes més altes portaven la insígnia reial que consistia enserrells agafats amb un cordó multicolor, adornat a la part superior ambplomes daus.Homes: Es posaven una espècie de ponxo anomenat onka que, normalment,era teixit en alpaca. A sobre daquesta peça, i en els dies de fred, usaven unacapa, també teixida, que es deia yacolla. A aquesta indumentària es sumava undrapet, el wara cicoy, entre les cames. Per a les classes altes cobrava especialsignificació, els homes també portaven accessoris, que variaven segons el rangi locasió en què eren usats: pintes elaborats amb espines, fusta, orelleres i 25
  • 26. agulles de coure, plata i or. Els homes peruans portaven una petita bossa sotael mantell, penjada a lespatlla. Hi duien fulles de coca per mastegar i amulets ..Dones: Vestien de manera senzilla. El que les diferenciava a una daltra erasegons la seva classe, no era la complexitat en la confecció sinó la qualitat delsgèneres amb que estaven fabricats els vestits. La roba típica era una túnicarectangular que es col·locava pel cap, ampla, que se cenyia a la cintura amb unllaç i lextensió arribava fins als turmells. Sobre el vestit, portaven una capateixida dalpaca.Les dames de la noblesa tenien el privilegi de portarteles més sofisticades i acolorides, com així tambécapes de vicunya. Quant al pentinat, les dones housaven amb una ratlla al mig i molt llarg. Igual que laroba, que no només tenia caràcter funcional, el cabelltambé connotava estats particulars de la persona:durant el duel es portava més curt, com a signe debellesa representava una especial cura, etc. Elspentinats anaven coberts amb un petit mantellanomenat nyanyaca o pancpacuna.Els inques feien sandàlies amb cuir del coll de la flama.En altres regions, les sandàlies eren de llana o, de fibra. 26
  • 27. El menjarGrans com blat de moro, quinua, kiwicha i kanyiwa; Lleguminoses com tarwi,fesol Nuna, pallar i pajuro; Tubercles com a papa, oca, olluco i mashua; Arrelscom achira, ajipa, maca, camote, yacón i arracacha; Cucurbitàcies com caigua izapallo ; condimenticias com ají i rocoto, i fruites com el aguaymanto, xirimoia,papaia, lúcuma, cogombre, tomàquet i pacae, i moltes altres més de les quehem de sentir orgullosos ja que conformen la nostra dieta alimentària. Quinua És un cereal de Perú o altres països de Sud Amèrica Yacón Són arrels usades per calmar la set, abans els missatgers portaven sempre a sobre arrels d’aquest tipus per satisfer les seves necessitats de beure. Kanyiwa És denomina amb altres cereals andins, però en realitat es un gra, parent de la quinua. 27
  • 28. TarwiÉs una planta anual amb una alturo de 1 a25 m. PajuroÉs una llegum semblant a la mongeta queutilitzem nosaltres. 28
  • 29. Les construccionsVivien en cases senzilles, moltes delles duna sola habitació principal i molt pocmobiliari. Les casa inques eren de pedra o de tova.El tipus més corrent de casa inca, tant si era de tova com de pedra, erarectangular, amb sostre de palla i normalment duna sola habitació. A les casesinques no hi havia mobiliari. Els blocs de pedres emprats en la construcció deles cases estaven tallats de manera que encaixaven perfectament uns amb elsaltres i no calia fer servir ciment.A la regió andina podia reconèixer la posició duna persona pel tipus de vas queutilitzava per beure. Els camperols bevien en atuells de ceràmica. Algunespersones acabalades bevien en atuells dor o plata. 29
  • 30. CostumsEl nucli de la societat inca era lAyllu que era una mena de comunitat decamperols units per vincles familiars, que tenien avantpassats en comú ihabitaven un mateix territori. LEstat lliurava terres a cada comunitat per a laseva subsistència. Anualment, un funcionari local assignava parcel·les a cadafamília segons el nombre dels seus components. Però els camperols no erenpropietaris de les terres i aquestes parcel·les eren treballades col·lectivamentper tots els membres de la comunitat. Layllu havia de lliurar forts tributs en productes i en treball a lEstat i alscuracas. El cap de cada Ayllu era el curaca o nobles de província i era nomenatpel·Inca, permetent així un millor control de les comunitats. La seva instruccióes realitzava en el Cuzco. Eren els responsables de rebre els tributs dels ayllus,que després lliuraven a lEstat incaic. Les províncies sagrupaven al seu torndins de cada un dels quatre Seus que existien. El governador de cada undaquests quatre seus formava part del Consell Inca i eren generalment famíliadirecta de lInca. A més daquesta organització social, hi havia la castasacerdotal dins de la noblesa i per descomptat la reialesa incaica. Entre elscostums socials de lImperi Incaic podem destacar que lInca posseïa unaesposa principal anomenada Coya era la seva germana o parenta més properaamb la qual necessàriament havia de tenir descendents que asseguressin lacontinuïtat de la noblesa i moltes concubines entre palles, aclles i nyustas. Alinterior del poble inca pla la virginitat no tenia cap valor i les relacions diverseseren considerades normals. No obstant això, el matrimoni dins del poble eramonògam i en les classes privilegiades era polígam. El matrimoni al poblegeneralment es feia mitjançant l’anomena’t Servinacuy o matrimoni dassaig enquè la parella convivia per veure si es portaven bé. 30
  • 31. ReligióLa religió Inca respectava les creences i costums de cada comarca, però tambéexigia que se li rendís homenatge al Inti, Déu principal, i que es lliuraran elsdeguts tributs. La imposició del Inti anava de la mà amb les conquestesterritorials. El més famós dels seus temples era el Coricancha, a Cuzco, quebrillava sobretot per tot lor amb que estava adornat, encara que la sevaconstrucció estructural no presenta massa refinació: el pla era idèntic al quepresentaven les construccions de les cases familiars. En el seu jardí esrealitzava la festa de la sembra, quan lemperador sembrava simbòlicamentespigues daurades de blat de moro, que van passar a formar part de linventaridel rescat dAtahualpa, i que va donar origen a algunes llegendes queafirmaven que tot en el jardí era dor : arbres, herbes, flors i insectes.Aquets són alguns dels deus inques: Viracocha Era el deu creador, el principal. Diuen que Viracocha va sorgir de les aigües i mes tard va crear el cel i la terra. Pachacamac Era un altre versió del deu Viracocha, era el deu dels terratrèmols y tremolors de terra, molt freqüents en la regió andina.. Inti Era el deu del Sol i l’assistent de Viracocha, el seu pare. Inti era la divinitat més popular del panteons inques als que li van dedicar molts santuaris 31
  • 32. Mama QuillaEra la mare i la dona del deu Inti. Era lapatrona del firmament. Pacha Mama Era la deessa mara de la terra. Patrona de la fertilitat dels camps. A ella se li feien ofrenes especials per obtindre una bona collita. 32
  • 33. CREENCES DELS INCASUn dels molts focals dels seus ritus religiosos eren les edificacions sagrades, otemples, dedicats als seus déus. A la regió andina tothom adorava a unadiversitat de santuaris i objectes i a les forces naturals associades a ells,conegudes com huancas. En la religió oficial de lestat inca, el déu mésimportant era el sol.Era una força dominant i un símbol de prestigi i poder. Els inques adoraven alsol fonamentalment perquè els proporcionés abundants collites.Els principals temples inques dedicats al culte del sol van ser construïts pelgovern durant limperi inca. En Machu Picchu, hi ha una pedra que servia derellotge de sol i permetia a la gent calcular el solstici destiu (21 de juny) percelebrar limportant festival del déu sol.La divinitat fonamental era Huiracocha(Pachacamacen la costa), déu creador, etern, omnipotent i una mica allunyat: laseva intervenció en els assumptes humans es produïa nomésexcepcionalment. Aquesta intervenció va ser deixada, més aviat, a les deïtats menors,representatives de les forces de la natura: les principals, el Sol (Inti) ambespecial dedicació a lagricultura, que es representava com un disc auri ambllamps, la Lluna (Quilla ), lligada al compte del temps i al calendari, primeradeïtat femenina.Daquest matrimoni descendien els inques. El Déu del Tro (Illapa), amo delaigua per als cultius, la Terra (Pachamama) i el Mar (Mamacocha). Peròaddicionalment, hi havia una religió animista. És a dir, se suposava que en unamultiplicitat dobjectes i llocs-les huascas-encoratjaven esperits i forcessobrenaturals, capaços de beneficiar o danyar. Per tant, havia de temérseles ihonrárseles. Eren manifestacions de Huiracocha.Una huaca característica va ser la apacheta, petit munt de pedres a la vora delcamí, en un lloc difícil. Lindi que passava afegia una pedra més, o una ofrenadiferent, al munt.Hi havia un summe pontífex Uillac Umu, dell depenien els sacerdots.Va ser comú la creença en la vida futura, després de la mort física. Erenenterrats amb tota mena dobjectes que puguin ser dutilitat. Mitjançant lestudidels objectes trobats a les tombes, els còdexs prehispánics i els primitiusmanuscrits colonials, els arqueòlegs poden deduir algunes de les sevescreences sobre la mort i laltra vida. 33
  • 34. En la societat andina es cuidaven les mòmies com si estiguessin vives. Els viusconsultaven sovint als seus difunts sobre temes importants. En ocasió defestivals especials, les mòmies dels emperadors eren passejades pelscarrers.Com més objectes col·locaven en una tomba, més ric era lindividu.En moltes tombes andines han trobat figuretes de fusta, que representen alhome. Però tombes plenes dobjectes dor i en les que el cos del difunt haviaestat preparat amb més cura, indiquen que no tots eren iguals.Quant al culte-complex i de creixent boato i misteri, va arribar a centrar-se enInti, el Sol, ia posar-se al servei de lexpansió de lImperi, i de la grandesa idivinització del Sapa-Inca: el sacerdot suprem era germà daquell . Van existirsacrificis humans, però únicament en circumstàncies excepcionals, era correntescanyar ritualment dones, o també la víctima era espellada viva.També celebraven festivitats religioses tots els mesos de lany. Aquestes sónles celebracions de setembre dedicades a diverses deesses. Aquesta festivitatse celebra sota el patrocini dels déus del sol i de la lluna. 34
  • 35. ConclusióLa conclusió és que els maies tenen moltes coses diferents i en comú amb elsinques, com per exemple tenen diferents Déus que els inques però tenenalguns ingredients en el menjar que utilitzen també els inques. Les robes queporten són potser semblants però les fan servir per diferents ocasions. Lesconstruccions també són diferents perquè uns utilitzen pedra i fusta i altrespedra i palla. El que tenen bastant en comú són els trets físics, el nas i la formadel cap són semblants però els ulls, els llavis són diferents. El que és totalmentdiferent són els orígens, de on provenen, ni tan sols estan a prop un del altre iles costums no són les mateixes fan diferents coses i per acabar la historia quecada historia es totalment diferent a l’altra. 35
  • 36. BiblografiaLlibres - La Cultura Maya - Maya - Las cultures Precolombines - Imperio IncaInternet - Google Webs - Yahoo - Wikipedia - Viquipedia - Google imatges 36