Your SlideShare is downloading. ×
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Dossier de premsa balanç primer_any_mandat_trias

748

Published on

Dossier de premsa de balanç del primer any de mandat de Trias

Dossier de premsa de balanç del primer any de mandat de Trias

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
748
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Balanç Primerany de Mandat (Trias) Barcelona, 02 de juliol de 2012 Grup Municipal Socialista (GMS) www.grupsocialistesbarcelona.cat
  • 2. Un any de mig govern: Trias administra la ciutat, peròha estat incapaç de governar-la.El govern de la ciutat exigeix dues funcions bàsiques: administrar les competènciesmunicipals i definir i gestionar un projecte de ciutat que afronti els reptescontemporanis. L’administració quotidiana es recolza, sobretot, en la cultura de laorganització municipal i en la capacitat del cos de funcionaris i treballadors públics. Elprojecte de ciutat, en canvi, és on pren sentit la política en majúscules.El primer any de govern Trias va començar amb un traspàs exquisit i amb una grandosis de continuisme en la gestió de les competències municipals. El nou alcaldeheretava un Ajuntament amb una sòlida salut financera i uns treballadors altamentqualificats. El govern actual va optar pel continuisme en molts àmbits de l’administraciómunicipal. Aquest element positiu, però, s’ha anat enterbolint fruit, sobretot, de lesretallades pressupostàries de la Generalitat en tots els serveis de gestió compartida(educació, cultura...) i per algunes decisions errònies que han afectat al dia a dia. Elque es podia considerar una continuïtat positiva està convertint-se en inèrcia mancadad’energia.En allò que el govern actual ha estat més incapaç és alhora de definir i posar en marxaun projecte global per la ciutat, un horitzó a mig i llarg termini que aprofiti al màxim lespotencialitats de Barcelona per afavorir el creixement econòmic i estableixi un vertaderpla de xoc per contrarestar els efectes socials negatius de l’actual crisi econòmica. Lamanca de projecte global va afeblint el lideratge de l’Ajuntament i anirà generant lapercepció de desconcert. Aquest efecte es percep en diversos àmbits com lasubordinació a la Generalitat posant en perill la salut econòmica de l’Ajuntament, o enl’acceptació resignada de projectes com Eurovegas (malgrat les primeres reticènciesde l’alcalde).L’altre gran problema del govern actual és la feblesa. Mai l’Ajuntament havia tingut ungovern recolzat de manera tant minoritària. La incapacitat per articular una majoriaestable es deu a l’escàs lideratge de l’alcalde Trias vers els seus propis regidors, moltsd’ells més preocupats a que passi la seva que a contribuir en un projecte col·lectiu. Almenys s’hi troben tres lògiques poc complementàries: el futurisme tecnològic de l’àread’Hàbitat Urbà de llenguatge confús i projectes grandiloqüents (portes de Collserola,blau@ictinea, port de luxe,...); la deriva identitària a l’àrea de cultura que poc a pocanirà apagant el nervi cosmopolita del sistema cultural de la ciutat, i el neoliberalismeconservador de l’àrea de Promoció Econòmica impertèrrit al drama de l’atur aBarcelona. L’àrea social resta sempre amagada i sense un discurs propi que la situï enel centre de l’activitat del govern. Un projecte de ciutat ha d’aconseguir alinearobjectius i estratègies de totes les àrees municipals, subordinant els interessosparticulars a una visió general que faciliti, alhora, la comprensió i participació per partdels ciutadans.Manca de projecte, subordinació al Govern i feblesa política són tres atributs d elgovern Trias que juguen en contra dels interessos de la ciutat. La bona salutorganitzativa i econòmica de l’Ajuntament, la inèrcia de projectes endegats en elpassat i la continuïtat en l’administració de les competències municipals, actuen com acamuflatge de les debilitats del govern actual però progressivament s’aniran afeblint sino es capgiren les debilitats. La greu situació de la ciutat i el país ho exigeixen.El Grup Municipal Socialista ha passat el seu primer any a la oposició adaptant-se a unrol desconegut. Ha substituït al seu president després de la renúncia de l’anterioralcalde, Jordi Hereu, i ha fet una anàlisi acurada dels motius que van provocar la
  • 3. derrota, així com la definició d’objectius i projectes per encarar el futur. Aquests dotzemesos han servit per denunciar allò que ens ha semblat que anava en contra delsinteressos de Barcelona, però sobretot per continuar proposant alternatives iestratègies de futur. En aquest terreny es va presentar un document alternatiu al PAMque dibuixava un model de ciutat coherent i complex en el que s’apostava per treselements articuladors: L’aposta per la educació, la recerca i la producció cultural. Les grans transformacions de futur estaran més lligades als intangibles i a les capacitats dels ciutadans, que als canvis físics urbans. Una ciutat laboratori que és atractiva no només pel seu patrimoni, les seves platges i el clima, sinó per esdevenir un pol cultural, creatiu i de recerca amb potència global. La capitalitat cultural de Barcelona ha de donar, encara, un salt definitiu en l’escena global. Els barris i la metròpoli, les geografies de la ciutat del segle XXI. Avui la ciutat ja no és el municipi, és una taca urbana de 36 municipis absolutament vinculada a la regió. I en aquesta dimensió, el barri pren un sentit especial com a lloc on els ciutadans hi troben un dels seus marcs de socialització. Demanar més govern metropolità és equivalent, a una altra escala, a exigir més Europa. Tot forma part de la necessitat d’adaptar la governança a les noves exigències econòmiques, socials i territorials. Per sortir de la crisi es indispensable un projecte metropolità que resolgui infraestructures, aposti pel corredor mediterrani i dibuixi noves centralitats econòmiques. I el salari social és el tercer vector del nostre projecte per Barcelona, la ciutat abona un salari ciutadà en forma de serveis públics (biblioteques, transport, residus,...) però també ofereix un model de ciutat que ha de ser equilibrat territorialment, sense barris excloents, amb un espai públic segur i de qualitat. En definitiva, tot allò que la ciutat ofereix i que pal·lia les desigualtats. Avui l’atenció s’ha de posar especialment en les polítiques d’ocupació, l’habitatge i en la intervenció global en aquells barris més castigats per la crisi econòmica.Aquests tres vectors s’han anat engruixint amb mesures i proposicions presentades alllarg de l’any i han anat configurant un projecte global que aprofita el potencial deBarcelona com a palanca per sortir de la crisi econòmica i, alhora, proposa un pla dexoc per afrontar els greus dèficits socials que la pròpia crisi està produint. Barcelonano és només un territori per administrar, és la oportunitat del país per trobar solucionsgenuïnes a la difícil situació que estem travessant. Els socialistes a Barcelona nopararem de proposar i dibuixar un projecte, d’oferir acord generós per enfortir l’accióde govern. La qüestió és si el govern compta amb un lideratge capaç d’aprofitar laoportunitat. Amb mig govern no n’hi ha prou per recuperar el lideratge, cal projecteamb majúscules i capacitat de pacte.Jordi Martí Grau, president del GMS
  • 4. 1.Barcelona: la solvència financera L’alcalde Trias va rebre sanejada i solvent amb una ciutat projectes de desenvolupament econòmic, estratègics per a la Barcelona metropolitana. Avui el govern municipal pot invertir més de 1.900 M d’euros gràcies rigor amb al que històricament s’han tractat les finances municipals Sanejada i solvent 409 M€ d’estalvi brut = 17,8% dels ingressos corrents (superior al llindar del 15%) 1.347 M€ de deute = 53,7% dels ingressos corrents (inferior al llindar del 60%) Cost mitjà del deute = 2,8% l’any 2011 Factures pendents de pagament de l’exercici 2011, inferiors a 1.000 € (Madrid: 1.017 M€) El perill de la morositat de la GeneralitatD’acord amb les dades del compte General (anys 2010 i 2011), lamorositat de la Generalitat de Catalunya ha crescut un 70% en un sol any.L’any 2010, de 108,3 milions d’euros de transferències corrents i decapital reconegudes, quedaven pendents de pagament 56,7 milions afinals de l’exercici (és a dir, un 52,4%). L’any 2011, d’un total de 100,3milions d’euros, en quedaven pendents de pagament 89 milions (un88,7%). Aquestes dades no contemplen el deute acumulat.
  • 5. Ciutat amb projectes de desenvolupamenteconòmicMobile World Congress 22@BZ Barcelona Innovació (Zona Franca)Desenvolupament de La SagreraBIZ Barcelona (Fira de l’emprenedoria)Pla estratègic de turisme 2012-2015Campus universitari del Besòs
  • 6. 2. Gestió per inèrciaDesprés d’un any de mandat el govern de Trias administraperò no governa. Trias ha basat els 365 dies de Mandat en gestionar la inèrcia del llegat socialista. El govern de CiU ha arribat a l’Alcaldia de Barcelona, després de 32 anys a l’oposició, sense un model clar, definit i concret de ciutat. Després d’un any de Mandat, es constata una certa paràlisi de Barcelona. Balanç molt magre: Trias no ha iniciat cap projecte nou a Barcelona, tot i tenir recursos per liderar la inversió i la recuperació econòmica del país. Hi ha hagut molta inflació declarativa, grans titulars i poca concreció, poc contingut i resultats. En aquests 365 dies hem constatat que el Govern municipal: Ha fet seus alguns dels projectes i conceptes heretats, En algunes accions més que acció de govern, Trias ha fet demagògia. Un gran nombre de les propostes endegades, les ha dut a terme a instància del GMS N’ha eliminat d’altres Projectes i conceptes heretats: Economia i Promoció Econòmica Ciutat Solvent. Impuls vehicle elèctric. Capitalitat mundial de la Telefonia Mòbil (MWC). Llei de Morositat. BIZ Barcelona. 22@. Barcelona motor per sortir de la crisi. Capitalitat de la Mediterrània. Marca Barcelona Infraestructures i equipaments Acabament obres tram central de l’AVE. Pla Empenta. Pla Buits. Pla Cor de la Rambla. Cessió de Naus de Can Batlló. Cotxeres Borbó. Impuls a la rehabilitació i l’eficiència energètica Mobilitat i Seguretat Ret Bus. Policia de Proximitat Polítiques atenció a les persones i a la cohesió social Programa ‘Àpats a domicili’. Polítiques d’Immigració i gestió de la multiculturalitat. Cobrir el 100 per 100 de les beques menjador. Projecte Radars
  • 7. Esports Pla Estratègic de l’Esport. Europeu de Natació. Jocs Olímpics d’Hivern Cultura Èxit del Primavera Sound i el Sónar i Espais (Fàbriques) de CreacióProjectes impulsats pel Govern a instàncies del GMS: Economia i Promoció Econòmica Pla de suport al Comerç Cultural de proximitat. Posar 10 milions d’€ a BCN Activa Urbanisme, equipaments, Noves tecnologies Diagnòstic social per barris. Comissió de Glòries. Treballar diversos projectes de reforma urbana: Besòs, Paral·lel, Eix Pere IV. Retirada del Blau@Ictinea. Fer l’estudi de solars del Pla Integral contra el Barraquisme. Tornar a posar punts Wi-Fi retirats als barris Mobilitat i Seguretat Pla Integral de la Bicicleta . Continuïtat del Servei d’orientació judicial de proximitat. Polítiques atenció a les persones i a la cohesió social Creació Comissió mixta sobre desnonaments. Suport a les persones afectades per les preferents. Defensar les PIRMI davant la Generalitat. Crear una línia de subvencions per resoldre problemes d’ al·luminosi al Besòs. Programa d’Atenció de Infància en Risc. Educació Invertir el 10% del PIM en I+R+D Cultura Pacte Cultural per Barcelona.Acció de govern erràtica : Escoles bressol Economia i Promoció Econòmica Comptabilitat SEC. Pagar a proveïdors en 30 dies. Les bonificacions de l’IBI Nova manera de governar Dir acatarien les decisions de les majories als plenaris i no fer- ho. Trepitjar carrer i els barris i no fer-ho. Pregonar als quatre vents que plantaran cara a la Generalitat sota amenaça de presentar un recurs i no fer-ho. Prometre Plans d’Actuació participatius i no fer-ho Gestió municipal Millora de la tramitació de les llicències. Prometre creació de comissions que no es reuneixen. Reduir en un 20% els treballadors eventuals Districtes Regulació accessos del Park Güell Normativa municipal Regulació única per a terrasses i vetlladors en uns mesos Urbanisme, equipaments, Noves tecnologies Les Portes de Collserola. El Blau@Ictinea
  • 8. Mobilitat i Seguretat Descobriment de la coordinació entre cossos policials. Eradicar la venda ambulant. Les motos pel carril bus. No pujar el preu del transport públic per sobre de l’IPC Neteja Netejar de dia perquè es vegi més Política comunicativa Quantitat (el doble) de notes de premsa. Anunciar una reducció dràstica de la publicitat. comparativa següent entre el Com a mostra la primer any de mandat de l’alcalde Hereu i de l’alcalde Trias en accions de Plenari. Iniciatives Primer any Govern Primer any Govern Trias -2011 Hereu - 2007Total Mesures 23 22 GovernTotal Informes 17 3 Propostes 281 166 d’acord NOTES DE 650 1109 PREMSA
  • 9. 3. Contradiccions i incompliments manca projecte i model de ciutat. A Trias li En aquests 365 dies hem vist molta feblesa i molta subordinació de l’alcalde Trias a la Generalitat i poca defensa de la ciutat. PROMESA TRIAS INCOMPLIMENT/CONTRADICCIÓCrear una taula de seguiment de - La creen, però no l’omplen de contingut.la crisi amb els agents econòmics - Aquesta taula ja existia sota el nom de Pactei socials. Local per a l’Ocupació de Qualitat. - Barcelona va ser la primera en crear-la - CiU i PP no hi van voler participar, per motius electoralistes.Eliminar les despeses supèrflues - Ajuntament sanejat, inversor i solventde l’Ajuntament - Cessen 119 eventuals i nomenen, 119 eventualsDonar prioritat a les polítiques -Continuisme absolut, cosa que significasocials l’encert de l’anterior govern. - Increment pressupostari insuficient per la situació actualNou model policial per implantar -No és cert. Gestos sense continuïtat, com“el guàrdia de barri” baixar la GUB al metro. -GUB ha deixat de treballar per la convivència Si bé és cert que ha disminuït l’índex de victimització, també és cert que en alguns barris ha augmentat força, com ara a Nou BarrisExigència per millorar el -L’únic que es nota és que Barcelona estàfinançament de Barcelona pagant les retallades de Mas. Barcelona té un delegat de la Generalitat en comptes d’un alcaldeReplantejar projectes urbanístics: -No s’està replantejant res. S’estan trencant“la nova manera de fer” que deia els grans acords i els grans consensos:Trias Sagrera, Glòries, cobertura vies a Sants, Gardunya...Pla de manteniment i millora de -Única cosa feta: canvi d’horaris i regar de diala neteja per què tothom ho vegi. -La Contracta de la neteja va ser una prioritat que s’està desdibuixant -Des dels barris es confirma que la ciutat cada dia està més brutaLluita contra l’atur i aposta pel -Desmantellament de Barcelona Activa i de lesteixit productiu polítiques actives d’ocupacióAposta clara per l’educació -Increment de ràtios, tancament de línies, canvi de les zones escolars d’influència i aposta per la concertadaEsdevenir capital del talent, la -Eurovegas!!!creativitat i del dissenyPacte per a les infraestructures -Moltes reunions amb els ministres del ram: ni un sol acord per Barcelona. - Creant un barri de luxe innecessari com el Blau@Ictinea es poden carregar la principal infraestructura de la ciutat, el Port.Un estil de fer política -Constructiu: Fi de tots els consensos
  • 10. constructiu, proper, amable i de -Proper: Nul·la presència al territori imà estesa desconeixement de la realitat dels barris. -Amable: Diversos conflictes als barris -Mà estesa: Exclusivitat del pacte del pressupost amb el PPNo increment del preu del - T-10 més cara de la Història.transport públic per sobre del’IPC
  • 11. 4. Recentralització administrativa: Adéu a la Barcelona dels barris Barcelona dels barris Aquest any Trias ha deixat de banda la i ha posat les bases de la recentralització administrativa Al govern municipal falta cultura de pacte i de li govern, tot i que Trias encapçala el govern municipal més feble i amb menys suport de la història de Barcelona. Balanç primer any de Mandat als districtes Ciutat Vella Obres alentides o aturades Hospital del Mar. Canvi de projecte en execució al conjunt de la pl. Gardunya: Escola Massana, habitatges públics i façana posterior de la Boqueria. Habitatges Renfe –Rodalies. Reformes Parc Barceloneta. Escola Bressol Andrea Dòria. Enderrocs Sotstinent Navarro. Enderrocs Mestres Casals i Martorell. Enderroc caserna bombers Drassanes. Local Nou a Sant Francesc AAV Gòtic Menysteniments Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als elements de comunicació corporativa Acords propostes de plenari: EBM Andrea Dòria Pla d’usos Menysteniment presidència del districte Manca d’informació als grupS S’intenta obviar la veu dels consellers/es en els òrgans de participació de fora del ple Trencament d’acords i de consensos Pla d’Usos Pl. Gardunya Escola Bressol Andrea dòria (incompliment conveni) Pla de barri del Raval (canvi de projectes) Pla de barri Barceloneta (finançament escola Mediterrània a canvi de la Rehabilitació edificis Barceloneta) Temes que generen controvèrsia Marina Port Vell. Rehabilitació edificis Barceloneta. Tancament una línea escolar a l’escola Alexandre Galí. Proliferació de terrasses. Venda de llaunes. Tractament de la Coordinadora de comerç a les entitats de comerciants. Manca de presència del govern en la festa major de Casc Antic Altres: La policia de barri ha consistit en presentar als caporal de cada barri als consells de barri
  • 12. EixampleObres alentides o aturadesMercat Ninot. Mercat Sant Antoni. Voreres Urgell. Projecte Av. Roma.Projecte. Pg. St. Joan. Ampliació metro L2. Solar GermanetesMenystenimentsDesaparició logotip amb el nom personalitzat del districte alselements de comunicació corporativaManca de participacióNomés es convoquen òrgans a petició oposicióEl Regidor no assisteix als actesTrencament d’acords i de consensosAcord 2007 GlòriesAcord sobre la ModelTemes que generen controvèrsiaParc de neteja Av. De RomaProjecte musical CEIP ConcepcióCP Roser (Pista)Sants-MontjuïcObres alentides o aturadesPlanejament Juan de Sada. Línia 9. Pla d’Usos de Montjuïc. Lleis deBarris. Obertura carrer DiligènciesMenystenimentsDesaparició logotip amb el nom personalitzat del districte alselements de comunicació corporativaTrencament d’acords i de consensosCobertura Vies Estació de santsEquipaments carrer Energia (poliesportiu, residència i centre de dia)Temes que generen controvèrsiaIncivisme als voltants estació de SantsLes CortsObres alentides o aturadesAmpliació Metro L-9. Obertura estació Ernest Lluch. L5 Metro.Residència Gent Gran Benavent. Espai Jove Les CortsMenystenimentsDesaparició logotip amb el nom personalitzat del districte alselements de comunicació corporativaEstructura participativa mal organitzada.El Regidor no està suficientment al TerritoriTrencament d’acords i de consensosPla d’Equipaments. Pla de Terrasses. Pla de Mobilitat
  • 13. Temes que generen controvèrsiaNeteja solars buits. Ampliació de l’Àrea Verda. Ampliació Bicing ZonaUniversitària. Manteniment de carrers. Millorar pistes de Petanca.Ampliació Zona d’aparcaments.Sarrià-Sant GervasiObres alentides o aturadesAmpliació Metro L-9. Biblioteca Joan Maragall.MenystenimentsDesaparició logotip amb el nom personalitzat del districte alselements de comunicació corporativa.Absència del regidor del Districte. Falta d’informació als consellersde tot tipus. Comissions consultives buides de contingut. Gerentdefensant mesures de governTrencament d’acords i de consensosVila Urània. Retard o incompliment Pla de Futur de Vallvidrera,Tibidabo, Les Planes. Finca Manacor,1.Temes que generen controvèrsiaNo s’informa als veïns de l’inici d’obres com ara l’aparcament deRoig Raventós. Abaixada pilones Sarrià i Farró. Eliminació de partdel Carril bici de Major de Sarrià. Arranjament línies Elèctriques.Manca protecció Ginjoler.Altres: Darrer tram Reforma General Mitre. Manca de manteniment,en general, de la via pública.GràciaObres alentides o aturadesMPGM Av. Vallcarca: un any sense fer res. Llei de Barris, el carrer deBeat Almató (fins Juliol no s’inicia).MenystenimentsDesaparició logotip amb el nom personalitzat del districte alselements de comunicació corporativaManca de ComissionsPoca presència al territoriTrencament d’acords i de consensosSedeta. És un acord que comptava amb el suport d’una part de veïns,però han aturat el procés.Temes que generen controvèrsiaLes pilones dels carrers.Horta-GuinardóObres alentides o aturadesUA3 del GuinardóMenysteniments
  • 14. Falta participació real. Assistència mínima de la regidora als actes.Menysteniment grups oposició (manca d’informació)Trencament d’acords i de consensosPGM Tres Turons. Pla de gènere sense tenir en compte feina fetaamb anterioritat al Consell de Dona.Temes que generen controvèrsia Eliminació autobusos SantGenís, Can Baró i Guinardó. Deteriorament del manteniment. Netejaen alguns punts. Tancament de P3 a Mare Nostrum i Torrent d’enMelis. No hi ha informació ni participació amb les AVV.Nou BarrisObres alentides o aturadesCentre infantil Tronada. Centre de Serveis Socials Vidal i Guasch aRoquetes. Pla Cromàtic per a rehabilitació de les façanes de CanCanyelles. Ascensor zona Revilux a Ciutat Meridiana. Pla d’ascensorsa Ciutat Meridiana. Església del Mental a la Guineueta. Recuperaciódel solar i construcció d’equipament sociocultural a Trinitat Nova.Cobertura de dos trams de la Ronda de Dalt. Pista poliesportiva aTorre Baró. Casal de barri i espais per gent gran i infantil al Sector 1de Torre Baró. Paralització de la construcció dels blocs d’habitatgesper al reallotjament a Trinitat Nova. Aparcament al camp de futboldel Turó de la Peira. Equipament de barri a la Granja del Ritz, aVallbona. Continuació amb les fases d’urbanització d’interiors, aCanyelles. Urbanització del carrer Vall d’Ordesa.MenystenimentsDesaparició logotip amb el nom personalitzat del districte alselements de comunicació corporativaMenysteniment d’òrgans de govern i de participació, amb absènciade la regidora executiva de districte a sessions d’Audiència pública,consells de barri i sectorials, incompliment de normes deconvocatòria i manca de documentació. Manca d’informació alsrepresentants dels grups d’oposició. Intents de negar el dret deparaula en òrgans de participació. Incompliment dels reglamentsd’òrgans de participació pel que fa a la regularitat de convocatòria.Buidatge de continguts de les comissions consultives, que ja ni esconvoquenTrencament d’acords i de consensosCap dels acords de Plenari han estat respectats pel govern deldistricte, ni tan sols aquells que el govern va votar a favor per noquedar en minoria davant del Plenari. Per exemple, l’acord deplenari de reobrir les urgències del CAP Guineueta.Temes que generen controvèrsiaPer incompliment de normes de participació i informació a lesentitats en els òrgans. Pel tancament d’urgències del CAP Guineueta.Per les retallades en Bressols. Pel concurs del camp de futbol dePorta, amb una resolució en recurs judicial. Per la retirada desubvenció a la gestió cívica del poliesportiu Valldaura. Pel cribatgeals accessos a Plenari i audiències públiques amb controls policials.
  • 15. Sant AndreuObres alentides o aturadesPla de Barris de Bon Pastor i Baró de Viver aturat: ampliació delcentre cívic de Bon Pastor i construcció del nou Centre Cívic de Baróde Viver. 3a Fase de Cases Barates aturada.Recuperació de la Plaça de la Mainada. Diferents plans estan aturats:casernes de Sant Andreu, Fabra i Coats, Porta Trinitat i Presó de laTrinitat. Només estan acabant els equipaments que ja estaven enmarxa.Pla dascensors: no hi ha convocatòria 2012 i encara hi ha escalesempantanegades.Modificació del PGM del Canòdrom aturada.Aturat Pla urbanístic dels terrenys de Meridiana (enfront delCanòdrom).MenystenimentsDesaparició logotip amb el nom personalitzat del districte alselements de comunicació corporativaPlenaris i comissions informatives sense contingut. La part decontrol de loposició és lúnica que s’ocupa dels projectes delDistricte. No conviden a la Presidenta del Districte. Els consells departicipació no es convoquen. Comissions de seguiment sensepolítics, només amb tècnicsTrencament d’acords i de consensosReplantejament del Pla d’Equipaments de La Sagrera, signat entreAjuntament de Barcelona i Associació de Veïns de La Sagrera. No esvol complir amb el Pla d’Equipaments del Canòdrom, signat amb laTaula d’Entitats del BarriTemes que generen controvèrsiaQueixes dels veïns del barri de la Trinitat Vella perquè no s’hasolucionat el tema de la seguretat, de la droga i les ocupacionsil·legals.Queixes dels veïns i comerciants del barri de Navas peldeteriorament de la zona de la plaça de la Mainada.Queixes dels veïns del barri del Bon Pastor per la lentitud en laurbanització de la 2a fase de Cases Barates.Queixes dels veïns de Sant Andreu per la manera com sha dut aterme la participació i la informació en el Pla del Casc Antic.Queixes dels veïns de tot el Districte per la manca de coneixementprofund dels temes que demostra el govern municipal i la manca deresposta a si es continuaran o no els projectes de futur.
  • 16. Sant MartíObres alentides o aturadesResidència centre de dia Alchemika. Meridiana-Trinxant. Centresocio-cultural caserna Rambla Guipúscoa. Verneda Industrial. Salad’actes Pere IV i ampliació CAP Besòs. Equipaments Ca l’ Isidret. CanRicart, l’ Escocesa i Hangar. 22@. Remodelació Mercat de Sant Martí.Edifici GrapadoraMenystenimentsDesaparició logotip amb el nom personalitzat del districte alselements de comunicació corporativa.Reducció punts bicing Besòs.Acte de la Diada i Acte Dia Andalusia sense presència institucionaldel governAcompliment Llei de barri BesòsPoca assistència als actes del Regidor.Eliminació Pla futur.Trencament d’acords i de consensosAcord 2007 GlòriesAluminosis i ascensors BesòsEscola Bressol Front MarítimCasal de Joves PoblenouTemes que generen controvèrsiaRetallada Apropem-nosOcupacions SolarsOcupacions naus industrialsManteniment i neteja dels carrers No principalsMillora Plaça de La PalmeraRemodelació carrer Perelló (Ferrocarril/Rambla de Poblenou).Plaça dels Campions
  • 17. 5. El PAM, una oportunitat per reactivar Barcelona Abstenció en l’aprovació inicial per tal de donar-li curs i així conèixer el detall del Pla d’Inversions Municipals (PIM) i concretar com s’invertiran els 1.900 M€ d’aquest Mandat. Lescondicions del GMS per a la segona fase de negociació del PAM passen per assenyalar 20 projectes estratègics clau per la ciutat i dotar-los de caràcter prioritari. El GMS proposa com a estratègics i prioritaris els 10 projectes següents: 1.- Gran pacte de Barcelona per l’Educació . Pacte amb el món educatiu, els agents socials, culturals i productius de la ciutat per assolir una igualtat real d’oportunitats per a tots els infants i joves a partir de l’educació. 2.- Potenciar la recerca. Destinar el 10% del PIM a la inversió en projectes de recerca científica i artística, en aquelles àrees del coneixement on la ciutat és més competitiva. Establir un panel d’experts per a dissenyar i executar les bases d’aquest fons. 3.- Pla d’ensenyaments artístics. És necessari augmentar els percentatge de població que accedeix a l’ensenyament artístic a la ciutat, ja sigui a través d’ampliar la xarxa d’escoles públiques com arribant a acords amb els centres privats de la ciutat. El pla s’ha de dibuixar a deu anys amb la mateixa ambició que el Pla de biblioteques de Barcelona. 4.- Pla Besòs, orientat a la transformació i potenciació del territori compartit amb els municipis del Barcelonès Nord. Projecte per un funcionament més integrat, eficient i mediambientalment. Plaça de les Glòries, executant la urbanització del parc lineal i facilitant que la nova estació i el seu entorn de Sant Andreu i Sant Martí esdevinguin un nou pol d’atracció per empreses, impulsant estratègies d’ubicació de seus corporatives i tecnològiques, afavorint la posada al dia de les zones industrials (Sagrera, Bon Pastor, Torrent de l’Estadella, Verneda Industrial ) 5- Eixos Culturals de la ciutat: La transformació de Pere IV com a eix cultural del Poblenou n’és un dels més significatius: millora de la urbanització i construcció d’equipaments com la nova sala Beckett o la rehabilitació de Can Ricart i Oliva Artés. La recuperació del Paral·lel i la Rambla
  • 18. 6- Polítiques Actives d’Ocupació. Proposició presentadaal Plenari demanant a l’Ajuntament que impulsi i prioritzi polítiquesactives a Barcelona per tal de liderar la sortida de la crisi, impulsantl’estratègia metropolitana, establint una partida pressupostàriaaddicional i convocant la comissió paritària Generalitat-Ajuntament.7.- Observatori de l’espai públic. Un dispositiu d’anàlisi irecomanacions relatives a les noves realitats a l’espai públic. L’espaipúblic és objecte de noves dinàmiques socials pròpies d’unasocietat més diversa i sotmesa a fenòmens nous que fan un úsintensiu d’aquest bé urbà. Definir estratègies per a espaisespecífics amb més problemàtica d’ús o analitzar fenòmens nous comles noves formes de vandalisme, són avui una prioritat per adaptarles polítiques públiques a la realitat de la ciutat.8.- Estratègia 20x25. 20 apostes estratègiquesper minvar les desigualtats de 25 barris de laciutat. Accelerar les palanques de canvi en aquells barris dela ciutat on es tinguin indicadors persistents de desigualtat ivulnerabilitat social (fracàs escolar, atur, embarassos adolescents,esperança de vida,...). Definir una estratègia global i unacompanyament personal.9.- Cap Barceloní sense llar. Cal adaptar les polítiquesd’habitatge a la nova situació actual. L’esclat de la bombollaimmobiliària i la crisi econòmica fan que avui la política públicad’habitatge hagi d’anar orientada al lloguer protegit (sigui ambhabitatge públic o privat) i a l’augment de l’habitatge per a urgènciessocials. Cal, a més, un Pla per evitar, sempre que sigui possible, elsdesnonaments utilitzant totes les fórmules possibles de mediació.Pla per eradicar el barraquisme i l’ infrahabitatge a la ciutat.10.- Pobresa ZERO a Barcelona. Reforçar la xarxa bàsicadels serveis socials, així com els convenis amb les entitats pergarantir la resposta al creixement de la pobresa a ciutat. Cal unincrement interanual com a mínim del 10% en els pressupostosdestinats als serveis socials, per assegurar serveis com: les bequesmenjador, els àpats en companyia, els plans d’inclusió social,la detecció i prevenció de la pobresa infantil. I, alhora, calapostar per tot l’entramat d’empreses d’economia social ques’esforcen per incorporar persones al mercat de treball amb dificultatsper inserir-se al teixit productiu.

×