Silvi (inacabat)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Silvi (inacabat)

on

  • 343 views

 

Statistics

Views

Total Views
343
Views on SlideShare
343
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
9
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Silvi (inacabat) Presentation Transcript

  • 1. UDLSILVICULTURAAPUNTS 2N FORESTALS (REPOBLACIONS)
  • 2. T EMA 1INTRODUCCIÓ ALA SILVICULTURAQuè és la silvicultura?-Cultiu dels boscos o monts.-La silvicultura és la ciència de manejar ogestionar les masses forestals de talmanera que mantinguin les sevespropietats biològiques alhora queproporcionen béns i serveis de manerapersistent.
  • 3. S ECCIÓ 1 1. Terreny Forestal:Terreny forestal i utilitats ● Tot allò que no és terreny agrícola ni urbanitzable. ● Terrenys conflictius: Les plantacions de pollancres així com d’altres arbres de producció i torn ràpid com les pawlonies i eucaliptus són anomenats terrenys forestals temporals, és un terreny de característiques entre forestals i agrícoles. PUNTS 1. Terreny forestal 2. Diversitat i importància dels monts espanyols 3. Funcions del bosc 4. Utilitat de les repoblacions 5. Tipus de repoblacions Plantació de populus (terreny forestal temporal) 2
  • 4. 2. La diversitat i importància dels monts espanyols 3. Funcions del bosc● Els monts espanyols es caracteritzzen per la seua diversitat 1. Funció productiva: fusta, pastoreig, aprofitaments noecològica, específica, estructural i funcional. fustaners● Importància del bosc: 2. Funció ambiental: capatdor de CO2, regulador hídric, purificador d’aire - Bosc com a protector d’energia frenant pluges torrencials, i 3. Funció social: lleure actua com a regulador del cicle hidrològic. 4. Funció patrimonial: patrimoni medioambiental - Element de protecció del sol - Fre d’allaus a l’alta muntanya 4. Objectius de les repoblacions 1. Fusta 2. Recreatiu 3. Protecció 4. Fauna i pastures 5. Productes no fustaners (pinyó, suro, plantes apícoles...) Les repoblacions poden ser arbustives o herbàcies quan els objectius son protectors o bé quan les característiques ecològiques no permeten la implantació d’un bosc.A dalt, bosc alpí a Ordessa i a baix erosió hídrica per falta de coberta vegetal 3
  • 5. S ECCIÓ 2 1. Productes silvícoles:Silvicultura i Producció ● Productes directes: Són quantificables i tenen un preu de mercat, es poden extreure mitjançant una gestió del bosc. Exemples: fusta, suro, resina, fruits, caça... ● Productes indirectes: Aquells que donen benefici a la societat però no són evaluables econòmicament. P UNTS 2. Planificació de la densitat de repoblació 1. Productes sílvicoles: productes directes i ● Segons l’ús que se li doni: indirectes -Aprofitament apícola 2. Planificació de la densitat de repoblació -Aprofitament de fongs 3. Intensitat d’actuacions: silvicultura intensiva i -Protecció hidrològica i de l’erosió silvicultura extensiva 4. Grau i tipus d’actuacions: silvicultura activa, Repoblació per a pastures (Devesa extremenya de carrasca) 4
  • 6. 3. Intensitat d’actuacions 4. Grau i tipus d’actuacions● Silvicultura intensiva: S’intervé freqüentment, major grau ● Silvicultura activa: El silvicultor guia la massa, selecciona unsd’intervenció, cicles curts (Eucaliptus sp. , Populus sp. , Pinus arbres preferents. Exemple: fusta de qualitat.radiata... ) ● Silvicultura passiva: Menor intervenció del silvicultor. Es● Silvicultura extensiva: Menor grau d’intervenció, actuacions limita en dossificar la competència.de baix impacte. La major part de les masses forestals estangestionades amb aquesta mena de pràctiques.A l’esquerra, gestió extensiva del bosc de faig; a la dreta gestió intensiva d’eucaliptus A dalt, gestió passiva, amb dossificació de sotabosc, a baix gestió activa de castanyer 5
  • 7. ● Silvicultura monofuncional: Un únic objectiu.● Silvicultura plurifuncional: Més d’un objectiu o funció.● Silvicultura general: Aplicació i utilització de bases i principissilvícoles universals.● Silvicultura aplicada: Aplicada a una àrea climàtica enconcret. Exemple: silvicultura atlàntica, tropical o mediterrània.A l’esquerra plantació plurifuncional (pastura i producció) a l’esquerra plantació Usos del sector forestalmonofuncional (producció) d’eucaliptus 6
  • 8. SECCIÓ 3 Els Boscos a Catalunya, Europa i el món1. Boscos de Catalunya1. A Catalunya representen el 61% del terreny forestal.2. El 80% són de titularitat privada2. Boscos d’Europa1. Representen el 47% de la superfície europea i creix un 0,8% l’any.2. El 91% són públics.1. Boscos del Món1. Representen el 25% de la superfície terrestre.2. Hi ha un balanç negatiu pel que fa al creixement del bosc. Disminució dels boscos als països en desenvolupament i augment de la superfície atbrada en països desenvolupats3. Els 7 països que controlen més de la meitat dels boscos: Rússia, Canada, Brasil, EUA, Congo, Indonèsia i Xina. 7
  • 9. T EMA 2Dinàmicad’ecosistemesForestalsL’ecosistem natural és dinàmic, està enconstant canvi i mai és estàtic. Hi hadiferents tipus de dinàmiques.
  • 10. 1. Dinàmica HistòricaTipus de dinàmiques Hi ha hagut 4 grans glaciacions durant el Pleistocè i l’última (Würm), es produï fa 10000 - 12000 anys i va marcar l’inici de l’holocè. Les conseqüencies d’aquestes glaciacions van ser l’empobriment del nombre d’espècies arbòries degut a les barreres geogràfiques que dificultaven les migracions d’espècies. El clima influeix molt en la dinàmica històrica. El bosc d’ara no és el mateix de fa 7000 anys.1. Dinàmica històrica: 8000 aC Vents freds i secs És la que fa que en una zona hi hagi uns 4000 - 2000 aC Calentament, expanció del bosc boscos o uns altres. 2000 aC Contrasts tèrmics: Canvis succesius de la2. Dinàmica entre formacions vegetals (succesió): vegetació. Succesió vegetal, quan una comunitat dóna lloc a una altra. Efectes del canvi climàtic3. Dinàmica d’una massa: Segons el clima una espècie habita una zona o una altra Creixement dels individus, augment o depenent del seu caràcter competitiu, llavors si varia el clima disminució de densitat de pesu... variaran les masses i es produiran migracions. Actualment esxisteix una migració en el gradient altitudinal. En la silvicultura hem de pensar en anys vista i predir aquestes migracions. 9
  • 11. Els boscos naturals i potencials Models de succesió vegetalBosc natural: Bosc que no ha intervingut l’home De més climàcic a més regressiu:La majoria dels boscos mediterranis no són naturals, des de fa Òptim natural: Bosc format per les espècies climàciques demolt de temps s’han aprofitat i han tingut pertorbacions la zona.afavorides per l’home (tala, foc...) o no (sequera, ventades...). Bosc esclarissat: Apareixen arbusts o espècies de mescla,Bosc potencial: Bosc que en condicions naturals hi podria freqüents espècies de fabàcies.crèixer en una zona amb determinades característiques Etapa de pinedes: Desapareixen per complet les espècisclimàtiques i fisiogràfiques. Actualment degut a l’home, hi ha climàciques i apareixen espècies de Pinus i de matollar heliòfilpocs boscos potencials. (cistàcies o ericàcies). Etapa de matollar: Absència ‘estrat arbori dominant.2. Dinàmica entre formacions Predomini d’espècies lamiàcies i asteràcies. vegetals (succesió) Etapa de prat: Predomini de plantes herbàcies (poàcies)i algun matoll isolat, presenta fenòmens erosius.Succesió vegetal: Procés en el que el bosc passa d’una etapaprimària a una climàcica.Està condicionada per les Sòl desertitzat: Coberta vegetal ínfima, pèrdua de sòlpertorbacions que al produir-se reinicien el cicle de nou. elevada.Les etapes serials (etapes de la succesió) poden ser regressives(amb pertorbacions) o bé progressives (sense pertorbacions) No totes les vegetacions estables sónb climàciques:Classes de pertorbacions: incendis, erupcions volcàniques, - Intrazonalitat: El sòl condiciona la vegetació.extrems climàtics (sequera, ventades, gelades, allaus...),plagues i antròpiques. - Azonalitat: El relleu i els accidents geogràfics condicionen la vegetació.Per tal de prevenir els incendis podem modificar lacontinuïtat del bosc, o canviar l’estructura de la massa. 10
  • 12. 3. Dinàmica de les masses ForestalsExemple d’avet o pícea de Centraeuropa- Fase òptima: Màxim creixement i abundància. Massa vigorosa amb estructura regular.- Fase d’envelliment: Envelliment de la massa, regeneració d’espècis d’ombra.- Fase de destrucció: La major part dels arbres són vells, apareixen clarianes i hi ha més regeneració.- Fase de massa irregular: Individus de totes les classes d’edat, tendeixen a regularitzar-se i a donar lloc altre cop a la fase òptima.Exemple masses mixtes de Nord-Amèrica- Catàstrofe: Destrucció de biomassa viva- Estabilització: Regeneració natural (20 anys)- Creixement: Màxima producció (100 - 200 anys)- Transició: Mort de peus- Equilibri dinàmic: Mort compensada amb regeneració 11
  • 13. C APÍTULO 3Descripciósílvicola deles massesforestalsLorem ipsum dolor sit amet, suspendissenulla pretium, rhoncus tempor placeratfermentum, enim integer ad vestibulumvolutpat. Nisl rhoncus turpis est, vel elit,congue wisi enim nunc ultricies dolor sit,magna tincidunt. Maecenas aliquam estmaecenas ligula nostra.
  • 14. T EMA 4Fonamnetsecològics dela silvicultura
  • 15. Factors que influeixen en la Vegetació:Factors climàticsFactors edàficsFactors fisiogràficsFcators biòticsFactors antròpics 14
  • 16. T EMA 5FonamentsCulturals dela Silvicultura
  • 17. -Coeficient de forma (k): Relació entre el diàmetre a mig fuste i el diàmetre normal Estructura de l’arbre en K = d’ / D massa -Coficient mòrfic (f): Relació entre el volum real de l’arbre i el d’un cilindre del mateix diàmetre normal i alçada. V= f · AB · h ------> f = V / (AB · h) -Índex d’esveltessa (e): Relaciona l’alçada en metres iL’espècimen que creix en solitari ho fa d’acord amb l’òptim el seu diàmetre en centímetres.possible de l’estació forestal on vegeta. Té un creixement e = h/ddiferent que si creix en massa; ja que no existeixen límits en eldesenvolupament d’arrels i copa.Port e < 80 estableDescripció de la forma que adopta la part aèria, està d’acord e (80 - 100) inestableamb el cànon de l’espècie. Els elements de definició són e > 100 molt inestablel’altura de l’arbre i la forma de la copa. L’aproximació de laforma serà la diferenciació entre sòlids simples de revolució;per exemples les coníferes tenen forma piramidal o cònica.Per descriure la forma dels arbres s’utilitza: coeficient deforma(k), coeficient mòrfic(f) i l’índex d’esveltessa(e). 16
  • 18. CopaPart verda de l’arbre. Desenvolupa les següents funcions: Estructura de l’arbre en massa- Fotosíntesi i capacitat de produir biomassa.- Producció de fruita i regeneració. Port- Transpiració i transport de saba i aigua. -Port més cilíndric- Estabilitat de l’arbre enfront de la neu o el vent. -Coeficients de forma i mòrfics més petitsÍndexs referents a la copa: Copa - Percentatge de copa: Longitud de copa/Longitud de -Copa méspetita fust x 100 -En funció de la posició fisiològica - Relació de copa: Longtud de copa / Longitud de fust Arrel -Limitades lateralmentArrel -Presència de conexions i fusionsPrincipals funcions-Anclatge Les pertorbacions i la competència poden modificar els-Absorció d’aigua i nutrients patrons innats de les espècies. A partir de la forma de l’arbre hem d’executar una resposta determinada havent entès la-Emmagatzemament de nutrients seua història.En alguns casos poden rebrotar i fusionar-se amb altresespècimens. L’estructura radicular depén de l’espècie i lescondicions edàfiques. 17
  • 19. Les espècies de llum no toleren l’espessor, per això les podes naturals hi són freqüents en aquestes espècies.Temperament Sota la coberta d’espècies de llum, donada la pocaa opacitat de copa, hi poden crèixer arbusts. Les espècies s’ombra a l’arribar a l’edat de perxada necessiten total iluminació. El temperament influeix en la duració de classes naturals d’edat, mètode de regeneració, tractaments de millora, etc... El temperament pot modificar-se depenent de:Càracter d’una espècie vegetal pel que tolera o exigeix certsgraus d’intensitat d’insolació en les seues primeres edats. - Latitud: Q. robur és de llum a Europa i de semillum a Catalunya.-Espècies d’ombra - Edat: Les espècies en la etapa jove resisiteixen més a-Espècies de semiombra l’ombra que quan són adultes.-Espècies de semillum-Espècies de llumLes espècies de llum requereixen una alta iluminació perprosperar durant les primeres edats.Les plantes d’ombra o semiombra pateixen danys danysdurant l’etapa primària si tenen excés d’insolació.La regeneració d’espècies de llum es produeix amb escassa onula espessor. 18
  • 20. T EMA 6Regeneraciónatural La regeneració natural és un procés espontani, que s’origina com a resposta d’un ecosistema enfront una colonització d’un nou sistema natural, una pertorbació (ja sia natural o antròpica) o bé enfront una restauració d’una massa envellida (substitució d’arbres vells morts per nous plançons). És obtinguda per la dispersió natural de llavors, pot ser afavorida per tractaments sílvicoles.
  • 21. Circumstàncies de la regeneracióModels i circumstàncies de - Colonització d’espais sense modificar prèvia a l’espessor.la regeneració - Restauració de zones afectades per pertorbacions - Regeneració natural induïda per tales que redueixen l’espessor de la massa principal o bé regeneració natural -Colonització: Regeneració de zones on no hi havia bosc. - Restauració: Regeneració de zones que han patit unModel en espècies d’ombra incendi.Òptim > envelliment > destrucció > regeneració > massairregular. Regeneració artificialA la fase òptima els arbres ocupen el 100%. Després a mesuraque es moren els arbres neixen nous arbres i creen una massa S’obtenen després d’una acció humana per sembra directa oirregular. repoblació. A vegades es combina la regeneració naural amb artificial.Model en espècies de llumNecessitat d’un espai de lliure, bé produida per una catàstrofeo bé una intervenció humana per a regenerar. Són espèciescolonitzadores.Pertorbació > creixement > transició > equilibri dinàmic >massa irregular. 20
  • 22. 1. Factors referents a l’estacióFactors que poden influir a Les espècies han d’estar adaptades a l’estació (clima, condicions edàfiques, medi físic... ) però tot i aixi hi podenla regeneració haver factors puntuals en que les plantes no estàn del tot adaptades. - Climàtics: gelades tardanes, dessecació per vent, excessiva radiació... F ACTORS QUE I NFLUEIXEN - Edàfics: Augment del nivell freàtic, salinitat... - Competència: On se solapen nínxols ecològics de diferents espècies. 1. Referents a l’estació Els factors de l’estació no es poden canviar però es poden 2. Referents a la massa millorar i minimitzar a través de la silvicultura. 3. Referents al sòl i a la seua superfície 4. Referents al desenvolupament del disseminat 2. Factors referents a l’estació 5. Referents a la predació, plagues o malalties La massa regeneradora ha de tenir suficient maduresa i suficient llavor. La silvicultura ha d’actuar afavorint la fructificació, disseminació i germinació. -Aplicació de tales abans de la regeneració per tal d’augmantar la il·luminació i afavorir a la fructificació. -Selecció adequada d’arbres llavorers en funció de la vigorositat, estabilitat i fructificació. -Coincidir les tales de regeneració amb els anys bons de llavor. 21
  • 23. 3. Factors referents a la superfície del sòl 5. Factors referents a la predació, plagues i malaltiesFactors que incideixen en l’arrelament i supervivència de lesplantes. Possibles dificultat degudes a: - Presència de malalties- Compactació superficial deguda a pastoreig o maquinària. - Presència de ramats (predació de les plantes)- Restes de tala i altres restes orgàniques que impedeixen - Presència de fauna silvestre (predació i deteriorament del l’arrelament al sòl. regenerat)- Empratització que impedeixen la germinació. Competència La presència de ramats i fauna silvestre és molt abundant en per aigua i nutrients. alguns llocs, però es pot protegir el regenerat mitjançant valles.Per tal de facilitar l’arelament i descompactar el sòls’escarifica el sòl. A vegades amb l’extracció d’arbres i A vegades la fauna afavoreix la regeneració (zoocòria).desbroçament s’aconsegueix descompactació i no calescarificació.4. Factors referents al desenvolupament deldisseminat- Lluminositat disponible en funció de les necessitats de cadaespècie (regulació de l’espessor). Quan hi ha excés d’espessorhi ha mort per falta de llum. Si apliquem tales disminuïmespessor i augmentem el regenerat.- Els exemplars en estat de disseminat resisiteixen millor al’espessor, però s’ha de reduïr la espessor quan aquestsarriben a l’edat de plançoneda grossa.- Competència entre altres espècies en masses mixtes. 22
  • 24. - Mida: Pot ser fixa (1 m2 o més), també pot ser variable, es a dir varia en funció de la presència deDensitat suficient regenerat. - Densitat de les parcel·les de mostreig: Sempre depèn de la variabilitat de regenerat que hi hagi en aquella zona.La medició del regenerat es fa mitjançant un mostreig enunitats que tinguin característiques d’estació que puguin sertractades en forma de rodal. Densitat suficientRodalització: Divisió en unitats de terreny (rodals) perpendents, unitats i altres característiques, de tal manera queuna unitat sigui homogènia fisiogràficament. La densitat depén de: Mostreig sistemàtic: En un rodal establim una malla - Temperament: A més tolerància a l’ombra, densitats quadriculada i en els punts d’intersecció de la malla fem superiors. una parcel·la de mostreig. - Qualitat de l’estació: Menor densitat amb menor Mostreig aleatori: Seleccionem un punt a l’atzar dins de qualitat. l’àrea. - Funció preferent de la massa ( Segons espessor final que volem del torn): Tipus, mida i densitat de Parceles 2000 - 5000 peus / ha per espècies de llum - Tipus: poden ser transectes, parcel·les quadrades, 10000 peus / ha per espècies d’ombra circulars... 23
  • 25. Aventatges de la regeneració naturalFonaments de Regeneració - Perpetuació d’ecotips adaptat a l’estació corresponent. - Adaptació òptima de sisseminat a comndicions microestacionals, afavoreix un creixement de les plàntules. - Selecció natural per competència degut a l’elevada densitat, ajudada per esclarissades. - Possibilitat de crear o afavorir zones mixtes.-La disseminació depén de característiques pròpies de - Mínima alteració de l’estació per tales de regeneració.l’espècie, vitalitat d’arbres pare i condicions ambientals. - Menys gast econòmic que en regeneracions artificials.-Fer coincidir tales de regeneració en anys de bona produccióde llavor i a través dels millors peus.-Remoció lleugera del sòl per afavorir l’arrelament Desventatges de la Regeneració natural- Necessitat de regular la lluminositat en funció del - Dependència de veceria de les espècies. temperament de l’espècie. - Superfícies regenerades no homogènies.- Necessitat d’assegurar en les primeres etapes certa protecció contra factors climàtics. Es aconsellable preservar una - Necessitat d’esclarissades per excessiva densitat. mínima coberta adulta. - Limitació del bestiar.- Quan el regenerat arriba a la fase de plançoneda grossa, s’extreuen els arbres adults. 24