Les Fulles Seques

Les fulles seques Com que la sardana és cantada, per poder seguir millor la lletra recomanem passar les diapositives manualment.

Les fulles seques fan sardana d’ací d’allà saltironant

I dintre el bosc la tramuntana sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges que enjogassades porta el vent

Les que més corren semblen boges, altres se’n vénen dolçament

I quan el sol se’n va a la posta, l’arbre, que enyora el seu fullam,

Poc a poquet son ombra acosta als balladors damunt del camp poc a poquet son ombra acosta als balladors damunt del camp

I surt la lluna trista i sola, fulla d’un arbre on ha viscut,

que va cercant, pel cel on vola, les companyones que ha perdut...

Les fulles seques fan sardana d’ací d’allà saltironant, i dintre el bosc la tramuntana sembla la cobla al lluny sonant. I quin seguit de fulles roges que enjogassades porta el vent ! Les que més corren semblen boges, altres se’n vénen dolçament. I quan el sol se’n va a la posta, l’arbre, que enyora el seu fullam, poc a poquet son ombra acosta als balladors damunt del camp. I surt la lluna trista i sola, fulla d’un arbre on ha viscut, que va cercant, pel cel on vola, les companyones que ha perdut

Les fulles seques fan sardana; més quan l’albada surt després,

Se les endu la tramuntana espais enlaire per mai més.

L’arbre sec ja torna a viure, Fulles i flors arreu badant;

I en cada brot quins cants de riure, fent niu les aus i els becs juntant !

Després la fruita, que encisera ! pengim-penjam al sol que és foc !

El préssec ros i la cirera, La pruna clàudia i l’albercoc !...

Oidà ! Quin goig ! Fem les rodones sardanejant de dia i nit,

Les mans unint homes i dones, els ulls clavats en l’infinit !.

Les fulles seques fan sardana; més quan l’albada surt després

Se les endú la tramontana espais enlaire per mai més

I l’arbre sec ja torna a viure fulles i flors arreu badant;

I en cada brot quins cants de riure, fent niu les aus i els becs juntant

Després la fruita, que encisera ! Pengim-penjam al sol que és foc !

El préssec ros i la cirera, La pruna clàudia i l’albercoc !...

Oidà ! Quin goig ! Fem les rodones sardanejant de dia i nit,

Les mans unint homes i dones, els ulls clavats en l’infinit

Les fulles seques fan sardana; més quan l’albada surt després, se les endú la tramuntana espais enlaire per mai més. I l’arbre sec ja torna a viure, fulles i flors arreu badant; i en cada brot quins cants de riure, fent niu les aus i els becs juntant Després la fruita, que encisera !, pengim-penjam al sol que és foc!: el préssec ros i la cirera, la pruna clàudia i l’albercoc!.. Oidà! Quin goig! Fem les rodones sardanejant de dia i nit, les mans unint homes i dones, els ulls clavats en l’infinit!.

Neix a Barcelona el 22 de maig de 1865. De petit els seus pares es van traslladar a l’Argentina; els seu pare, músic professional, va iniciar al noi en l’ambient musical. Als 18 anys tornen a Barcelona, però abans el Govern argentí ja li havia encarregat unes peces musicals, com “ l’Himno a la patria” o “Mayo”. Resideix a Brussel·les, on perfecciona coneixements musicals. Torna a l’Argentina fins al 1890. S’instal·la definitivament a Barcelona el 1911. A partir d’aquí comença una activa vida musical que el porta a ser un gran representant del Modernisme musical . El 1895 funda la coral Catalunya Nova. La seva vitalitat musical s’expressa en la composició de més de 800 obres de tot tipus. Morera mort a Barcelona el 12 de març de 1942. Enric Morera i Viura

Àngel Guimerà i Jorge Dramaturg i poeta . Neix a Santa Cruz de Tenerife el 1845, de pare català i mare canaria. Als 6 anys els pares tornen i s’instal·len al Vendrell. Ben aviat aprengué el català i es va identificà amb els moviments catalanistes. Als 26 anys funda la revista Renaixensa, que més endavant es convertiria en diari El 1876 guanya la Flor Natural , i l’any següent, als 32 anys, es proclamat Mestre en Gai Saber al guanyar la Flor Natural, la Viola i l’ Englantina d’ Or en el mateix Jocs Florals. Obres com Maria Rosa - Terra baixa – La filla del mar – Mar i cel- són una mostra de la seva producció. En algunes de elles va defensar i fer apologia del mestissatge. Fou el portador del Memorial de Greuges a Madrid. Elegit president del Ateneu Barcelonés el 1895, va pronunciar, per primera vegada en aquesta institució, el discurs inaugural en català. Va morir el 18 de juliol de 1924, al carrer Petrixol de Barcelona.

És el meu homenatge al món sardanista 2008

http://blocs.xtec.cat	3967
http://translate.googleusercontent.com	7
http://www.slideshare.net	3
http://webcache.googleusercontent.com	1

Les Fulles Seques

by JordiColasXiberta on Sep 10, 2008

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

4 Embeds 3,978

Statistics

Les Fulles Seques — Presentation Transcript