Your SlideShare is downloading. ×
Direcció de Producció i
     Operacions I
Tema III: Disseny i Planificació de
            Processos
Disseny i anàlisi de Processos
1. Hem de definir el Producte
2. Hem d’analitzar el Producte
  •    Diagrama Gozinto
  •   ...
Diagrama Gozinto d’un Tricicle
Tipus de Producció
 Característiques           Per Projecte                “Taller”                   Línia
              ...
Tipus de producció (casos i exemples)
Producció contínua
Cas particular de la Producció en línia:
•El flux de producció es...
Producció tipus taller (Job Shop)      PROGRAMA DE TREBALL
                                                               ...
Producció en línia
                           PROGRAMA DE TREBALL

                                          DATES

Lloc d...
Tipus de producció segons demanda
Tendència actual
• Producció en línia. El flux de treball no
  retrocedeix
• Terminis de fabricació el més curt possible p...
Reenginyeria de processos
Diagrames de Procés
• Representacions gràfiques que descriuen un
  procés productiu. Fan servir uns símbols
  estàndard:
 ...
Exercici de Millora de Processos 1
Exercici de Millora de processos 2
RECERCA D’OPORTUNITATS

   Observar

 Analitzar

 Simplificar

 Estandarditzar
EL VÍDEO COM EINA DE TREBALL

• Per la OBSERVACIÓ del treball

• Per l'Anàlisi CRÍTICA I CREATIVA dels mètodes

• Per l'Ap...
DISTRIBUCIÓ EN PLANTA
DISTRIBUCIÓ EN PLANTA                                                                       DATA:
SE...
LA SUBDIVISIÓ EN PLUSVÀLUA I
               MALBARATAMENT
• Els treballs amb plusvàlua només ocupen una
  petita part del ...
LA SUBDIVISIÓ EN PLUSVÀLUA I
             MALBARATAMENT
• Alguns malbarataments estan a la vista . . .
                   ...
LA SUBDIVISIÓ EN PLUSVÀLUA I
        MALBARATAMENT
... I altres tipus de malbarataments estan més
aviat ocults            ...
REDUCCIÓ DEL TEMPS QUE NO
              PRODUEIX PLUSVÀLUA
• La reducció de la part del temps en que no es
  produeix plus...
BUSCAR EL MALBARATAMENT A LES
            OPERACIONS
Visita al lloc de treball i detectar “Oportunitats”:
   –   Complexit...
RECERCA D’OPORTUNITATS


 Observar

    Analitzar

 Simplificar

 Estandarditzar
LA MILLORA D’OPERACIONS PER SEPARAT NO SEMPRE CONDUEIX A LA MILLORA DEL
                       PROCÉS EN EL SEU CONJUNT
LA MILLORA DEL PROCÉS EN EL SEU CONJUNT REQUEREIX DE LA ANÀLISI DE LES
                             OPERACIONS
DIVIDIR EN ELEMENTS
ANÀLISI DEL PROCÉS
                      BALANÇ                         D      Dist.   Temps
                         ...
ACTITUD INTERROGATIVA
Què?      De què es tracta? Quina es la fi o l’objecte? Per què?
          - Resultats al treball
  ...
ANÀLISI DE CICLES ACOPLATS
DIAGRAMA DE ACTIVIDADES SIMULTANEAS                                                           F...
RECERCA D’OPORTUNITATS


 Observar

 Analitzar

   Simplificar

 Estandarditzar
PREVENCIÓ DEL MALBARATAMENT
• Per detectar malbaratament, al procés de
  producció, es fan algunes preguntes crítiques
  C...
FACETES QU’ASSENYALEN PUNTS
              DE MILLORA
La complexitat
   – Es fa difícil "memoritzar" el mètode
   – La obse...
FACETES QU’ASSENYALEN PUNTS
             DE MILLORA
Lo pesat i incòmode
  – Es valoren coeficients de majoració superiors ...
FACETES QU’ASSENYALEN PUNTS
             DE MILLORA
Eines / Útils Antiproductius
  – APRETADORS AMB CARGOL
  – CARGOLS
  –...
ELS MOVIMENTS QUE AFEGEIXEN
          DESPESA
 AFEGEIXEN   NO AFEGEIXEN      PODEN       NO FER
   VALOR         VALOR    ...
RECERCA D’OPORTUNITATS

 Observar

 Analitzar

 Simplificar

   Estandarditzar
TREBALLAR AMB ESTÀNDARDS
Els estàndards es presenten de formes diferents

                                        Exigènci...
OBSERVAR ELS ESTÀNDARDS
• A l’empresa existeixen molts exemples
  d’estàndards
Descripció de l’estàndard:   Actualitat:   ...
ELS ESTÀNDARDS SON LA BASE PER
           MESURES DE MILLORA

CATÀLEG DE PREGUNTES


                                     ...
ELS ESTÀNDARDS ASSEGUREN LES
                 MILLORES
Sense estandardització tota millora se'n va en fum

ESTANDARDITZACI...
ESTANDARDITZAR
FULL D’ANÀLISI D’OPERACIONS                                                                                ...
Exercici de Millora de processos 3
Exercici de Millora de processos 4
Mesura del Treball
• Es disseny d’una operació es composa de:
                        Disseny
                        Oper...
Estudi de Mètodes
• Una Operació es pot descompondre en diferents
  Elements i aquests es poden descompondre en
  Micromov...
Diagrames Home - Màquina
Diagrames Bimanuals
           Ma esquerra                            Ma dreta
Mètode actual            Símbol        Símb...
Diagrames Home – Màquina (1ª Etapa)
1. Observar l’operació i descompondre en
   elements
2. Determinar el temps que corres...
Diagrames Home – Màquina (2ª Etapa)
1.    Classificar tots els elements en:
     1.   Elements de màquina
     2.   Elemen...
Exemple 5
• Un operador d’un forn pot carregar-lo en dos
  minuts i descarregar-lo en un minut.
• Existeixen dos forns dis...
Exemple 5: Solució
Temps en dècimes                          Cicle Arrancada
de minut en aquest                        No ...
Exemple 5: Solució
• L’estabilitat del Sistema arriba el minut 9
• El temps de cicle estable dura 7 minuts:
  – Temps de d...
Estudi de Temps
• Objectius:
  – Conèixer el temps necessari per fer cada unitat.
  – Determinar les necessitats de ma d’o...
Sistemes d’Estudi de Temps
1. El cronometratge
2. El mostreig del treball
3. Els sistemes de temps predeterminats
  •   Si...
Cronometratge
• Està pensat per operacions de cicle curt i
  repetitives
• L’analista observa de manera continuada i
  dir...
Elements d’una operació
• Un element es una part essencial y definida
  d’una operació que te un principi i un final
  def...
Tipus d’elements
• Els elements també es poden classificar en:
  – Màquina: Els que realitza una màquina sense que
    l’o...
Mesura del Temps
• Assumim que el temps emprat depèn de
  l’activitat (ritme de treball), de manera que
  – T x A = consta...
Escales d’activitat
• Es fan servir tres escales d’activitat, per les
  que es defineix el ritme d’activitat màxima,
  nor...
Activitat normal
• L’activitat normal es defineix per l’OIT com la
  que pot fer un operari mig a ritme ni ràpid ni
  lent...
Càlcul del temps normal
• Tenim N observacions de cada element,
  cadascuna amb un temps observat Toj i una
  activitat ob...
Suplements
• Per a cada element hem d’afegir uns
  suplements (K) sobre els temps normals per
  preveure el cansament, les...
Temps Tipus i Temps de Cicle
• El Temps Tipus per cada element i serà:
  – Tti = Tni (1+Ki)
• Per calcular el temps que af...
Producció Horària Normal
• El Tems de Cicle de l’Operació n serà la suma
  dels Temps de Cicle dels m diferents elements:
...
Producció Horària Òptima
• Seria si treballés a l’activitat màxima (escala
  centesimal EUA : 140)
• Si tots els elements ...
Exemple d’Estudi de Temps 1
• Col·locar una dotzena de llapis a un estoig de cartró
• Cada estoig s’embolica en paper mani...
Exemple d’Estudi de Temps 1
• Taula de Activitats i temps
Nº Element   Descripció                                         ...
Exemple d’Estudi de Temps 1 (Solució)
• Hem de triar la unitat en que treballarem per
  poder homogeneïtzar les dades i ca...
Exemple d’Estudi de Temps 1 (Solució)
Nº Element     Tni        (1+Ki)     Tti=Tni x (1+Ki)     Fi        Ci=Tti x Fi
    ...
Exemple d’Estudi de Temps 2
• S’ha de produir una peça amb un torn
• L’operari col·loca la peça al plat, engega el torn,
 ...
Exemple d’Estudi de Temps 2
   Nº   Descripció                                 Tn       1+K
Element
   1     Col·locar la ...
Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució
• Hi ha elements manuals (M) i de màquina (TM)
• Hem de determinar quins elements manu...
Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució
                                                 Per tots Ci = Tti x Fi
   Nº     Tni ...
Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució
• Per calcular el Cicle Òptim, només podem
  accelerar l’activitat dels temps manuals....
Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució
• Tornant als temps normals, ens podem
  preguntar quina es la Saturació de la Persona...
Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució
   • Hem de decidir quantes màquines li assignem
     al treballador:
       – Nº Màqu...
Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució
• Veiem que els temps de màquina no condicionen
  (Les màquines s’esperen) la duració ...
Exemple d’Estudi de Temps 3
• Per quantificar el treball necessari en l’operació d’una certa
  màquina s’han definit els s...
Exemple d’Estudi de Temps 3
• La quantitat de material portada en cada
  viatge (element 3) és variable, però segons
  una...
Exemple d’Estudi de Temps 3
• Per a estimar els temps manuals s’han pres, mitjançant
  cronometratge, les mesures de la ta...
Exemple d’Estudi de Temps 3
      --- E1 ---           --- E2 ---            --- E3 ---
  T                A   T          ...
Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució
• Primer, resolem els cronometratges per trobar
  els temps normals (Exemple per E1):...
Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució
Element        Tni       (1+ki)       Tti          Fi         Ci        Tipus
   E1  ...
Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució
• A activitat 120, els temps manuals, temps de
  cicle, producció horària i saturació...
Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució
a) L’operari s’espera: N=4
  •       Cicle condicionat per la màquina = CMP + TM, ja
...
Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució
b) Les màquines s’esperen: N=5
  •       Cicle condicionat per l’operari. Quan s’esta...
Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució
•        El cost és superior al que teníem amb 4
         màquines, per tant és millo...
Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució
                          Un operari i 4 màquines, s’espera l’operari
CMM4          C...
Mostreig del Treball
• El treball també s’observa de manera directa, però, a
  diferència del cronometratge, no s’observa ...
Observació del treball (mostreig)

                                                 Observació



                    Op./...
Usos del Mostreig
1. Determinar el % d’utilització de la maquinària
2. Determinar el % de temps que una persona
   dedica ...
Intervals de confiança




• Intervals de confiança: Si la distribució es Normal, tindrem:
    – Z=1. Entre μ – σ i μ + σ ...
Precisió
• És l’error que admeto a la meva conclusió
  – P = ± 3% o P = ± 5%
• Si un Temps de preparació es 7 Min/Comanda
...
Observació aleatòria
• Necessitaré generar nombres aleatoris
  mitjançant un experiment o fent servir una
  taula de nombr...
Exemple de generació d’observacions
• Seqüència de nombres aleatoris
   – 113845876520211649051415
• Si necessito nombres ...
Exemple d’Estudi de Temps 4
• A un Departament d’expedicions i durant 24 hores
  s’ha observat que s’han preparat 320 coma...
Exemple d’Estudi de Temps 4: Solució
• Duració del mostreig: 24h = 1.440 minuts
• Temps treballat: 1.440 x 850/1000 = 1.22...
Exemple d’Estudi de Temps 4: Solució
• El nombre d’observacions necessari és :



• Com que hem fet 1.000 observacions, la...
Sistemes de Temps Predeterminats
• Hi ha dos mètodes:
   – MTM (Mesures de Mètodes i Temps)
   – Work Factor
• Es fan serv...
Exemple de Taula MTM (3)
Línies de Producció
• Una línia de producció està pensada per
  fabricar grans quantitats d’unitats d’un mateix
  tipus de...
Temps de Cicle
• A una línia de producció, el temps de cicle es
  diferent que a una operació manual:
   – Tc= temps que t...
Exemple de línia de muntatge
• Muntatge de forns microones. Els elements i els seus
  tems de Cicle son:
   –   E 1 → C1
 ...
Nombre Teòric d’Estacions de Treball
• El nombre teòric d’estacions de treball serà:

• Haurem de repartir els n elements ...
Eficiència teòrica
• L’eficiència mesura lo be o malament
  equilibrada que està una línia:

• A l’exemple:
• No sempre se...
Precedències tecnològiques
• La realitat és encara més complexa, per què
  existeixen elements que no es poden fer
  abans...
Mètode de les Ponderacions
• Tenim una planta de producció que treballa 8
  hores al dia i 5 dies a la setmana, per la que...
Taula d’elements, temps i
        precedències
Element       Temps (segons)   Precedències
          A          14        ...
Preguntes Equilibrat
• Es vol equilibrar la línia per una producció
  setmanal de 8.400 unitats
• Determinar el valor mone...
Càlcul del temps de cicle
• Si de 8 hores treballo 7, significa que K= 1 hora
  (14,3%). El temps de cicle serà:

• El nom...
Càlcul dels pesos (1)
1. Comprovem si algun element te un Ci > tc
   En aquest cas, si l’element no es pot
   subdividir e...
Càlcul dels pesos (2)
2. Construirem el Graf de precedències dels
   elements
 A      B     C1   C2
 14    10     15   15
...
Càlcul dels pesos (3)
3. Per cada element calculem el seu pes:
  •   Pes ei = Ci + ∑Cj (per tot j descendent d’i al Graf)
...
Càlcul dels pesos (4)
Element   Temps   Precedències   Descendents          Pes
   A        14          -         B,C1,C2,...
Càlcul dels pesos (5)
• El criteri heurístic diu que, en general,
  l’element que te més pes tindrà al darrera més
  eleme...
Càlcul dels pesos (6)
Element   Temps   Precedències   Descendents          Pes
   A        14          -         B,C1,C2,...
Assignació d’elements
• Ara assignaré els elements a les estacions de treball
  respectant el temps de cicle i les precedè...
Assignació d’elements (2)
• Estació 2: D(3), E(5), podria B, F, G, H però no hi
  caben
• Estació 3: B(10), podria C1, F, ...
Eficiència real
• Finalment, no he tingut prou amb 9 estacions
  (mínim teòric), n’he utilitzat 10



• L’eficiència màxim...
Pèrdua per Equilibrat
• El nombre de dies de treball a l’any serà
   – 1800 / 8 = 225 dies de treball a l’any
• Les Hores ...
Pressupostos Industrials
• El pressupost anual inclou les necessitats de personal,
  màquines, escandall de costos, organi...
Pressupostos industrials (2)
• Preguntes a respondre:
  1.   Quines necessitats de Ma d’Obra tinc?
  2.   Quin es el cost ...
Pressupostos industrials (3)
2. Com ja hem vist, per tenir 1 Hh de producció
   neta he de pagar 1/(1-0,07) hores (1,075
 ...
Manteniment
• La funció de manteniment te per objectiu tenir en
  estat operatiu el sistema productiu de l’empresa
  (incl...
Manteniment
• La segona decisió es com organitzar el
  manteniment de cada actiu:
  – Manteniment correctiu: No actuo fins...
Manteniment Preventiu
• Quan opto per el preventiu he de decidir quan
  faig la intervenció buscant el cost mínim entre
  ...
Exemple de Manteniment Preventiu
• Una empresa te 30 petits forns de tractament
  tèrmic. Una avaria del forn costa en pro...
Exemple de Manteniment Preventiu
• Suposem Manteniment Correctiu (MC):
  – El temps que transcorre fins una avaria serà, e...
Exemple de Manteniment Preventiu
• Si el Manteniment es Preventiu (MP), el cost
  dependrà de la periodicitat. Suposem n=1...
Exemple de Manteniment Preventiu
• Suposem ara n=2mesos
        MP          MP           MP          MP

          Mes 1 M...
Arbres d’avaries
                n=2                                       n=3
              30 Forns                     ...
Taula de càlcul del Punt Òptim
n     An          An/n       CA = Ca x An/n   CMP=NxCmp/n   Cost Total
1            3      ...
Direcció De Producció I Operacions I Tema Iii
Direcció De Producció I Operacions I Tema Iii
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Direcció De Producció I Operacions I Tema Iii

565

Published on

Published in: Education, Technology, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
565
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Direcció De Producció I Operacions I Tema Iii"

  1. 1. Direcció de Producció i Operacions I Tema III: Disseny i Planificació de Processos
  2. 2. Disseny i anàlisi de Processos 1. Hem de definir el Producte 2. Hem d’analitzar el Producte • Diagrama Gozinto • Estructura del Producte 3. Prendre decisions de procés (com fer-lo) • En funció de les característiques tant del producte com de la demanda
  3. 3. Diagrama Gozinto d’un Tricicle
  4. 4. Tipus de Producció Característiques Per Projecte “Taller” Línia Molt variat. Lots o Poc variat i sèries Producte Únic unitari llargues o molt llargues Complex, amb inici i Molt variat. Diferent Definit i estable per Procés final per cada producte cada producte La seva localització és Localització per grups Localitzats i organitzats Llocs de treball variable funcionals segons el procés Llarg. Hi ha esperes Termini de Producció Llarg Relativament curt entre llocs Basada en la Control d’avançament coordinació i orientada Basada en compliment Gestió del treball. Fixació de al control de costos i d’uns Programes prioritats. terminis Fabricar motores de Cadena de muntatge Exemple Construir un iot neteja vidres de d’electrodomèstics vehicles
  5. 5. Tipus de producció (casos i exemples) Producció contínua Cas particular de la Producció en línia: •El flux de producció es continu (grans quantitats de pocs articles) •La gestió de la Producció es basa en assegurar el funcionament sense aturades del “flux” del Procés, mitjançant un correcte Manteniment (alta automatització) •Exemple: Fabricació de galetes, fabricació de paviment ceràmic, fabricació de paper, planta d'embotellar,... Producció per projecte (unitat singular feta a mida) E I K N a A B C F G L W Final D H J M Activitat/Tasca a realitzar
  6. 6. Producció tipus taller (Job Shop) PROGRAMA DE TREBALL DATES Lloc de treball 3 4 5 6 7 8 9 10 11 M N H Q R S Termini Fabricació = 12 Els llocs “funcionalment” iguals s’agrupen. Distribució en planta d’un taller funcional. M N R J Q K H S L
  7. 7. Producció en línia PROGRAMA DE TREBALL DATES Lloc de treball 3 4 5 6 7 8 9 10 11 E F G E H G
  8. 8. Tipus de producció segons demanda
  9. 9. Tendència actual • Producció en línia. El flux de treball no retrocedeix • Terminis de fabricació el més curt possible per apropar-se el més possible a la producció sota comanda • Reduir els estocs de tot tipus
  10. 10. Reenginyeria de processos
  11. 11. Diagrames de Procés • Representacions gràfiques que descriuen un procés productiu. Fan servir uns símbols estàndard: Operació: Modificació de les característiques físiques o químiques del producte (inclús un muntatge o desmuntatge) Transport: Moviment d’un objecte d’un lloc a un altre (intra o inter seccions productives) Magatzematge: Guardar o protegir un objecte contra el seu trasllat no autoritzat Inspecció: Examen d’un objecte per la seva identificació o control d’alguna de les seves característiques o propietats Demora o espera: Quan les condicions que envolten un objecte impedeixen la següent acció prevista a fer amb ell
  12. 12. Exercici de Millora de Processos 1
  13. 13. Exercici de Millora de processos 2
  14. 14. RECERCA D’OPORTUNITATS  Observar Analitzar Simplificar Estandarditzar
  15. 15. EL VÍDEO COM EINA DE TREBALL • Per la OBSERVACIÓ del treball • Per l'Anàlisi CRÍTICA I CREATIVA dels mètodes • Per l'Apreciació DE LA ACTIVITAT i la VALORACIÓ dels temps • Pel REGISTRE formal del mode operatiu
  16. 16. DISTRIBUCIÓ EN PLANTA DISTRIBUCIÓ EN PLANTA DATA: SECTOR DE ANÀLISI:____________________________________________ ANALISTA:_______________ _____________ ARTICLE: _________________________________________________________ FASE:_______________ FULL:_______ OPERACIÓ:_______________________________________________________________________________ DE: _______
  17. 17. LA SUBDIVISIÓ EN PLUSVÀLUA I MALBARATAMENT • Els treballs amb plusvàlua només ocupen una petita part del procés de treball Procés de treball: Treball Treball amb plusvàlua: (afegeixen valor) Treball amb amb malbaratament plusvàlua “Activitats mitjançant les quals el a la vista producte obté un valor addicional” “La part d’una activitat per la qual el client està disposat a pagar” Treball amb malbaratament ocult
  18. 18. LA SUBDIVISIÓ EN PLUSVÀLUA I MALBARATAMENT • Alguns malbarataments estan a la vista . . . Procés de treball: Malbaratament: Treball amb Malbaratament Treball a la vista amb “Part del treball que no es plusvàlua necessari per agregar una plusvàlua (augment del valor) a un producte” Treball amb malbaratament ocult
  19. 19. LA SUBDIVISIÓ EN PLUSVÀLUA I MALBARATAMENT ... I altres tipus de malbarataments estan més aviat ocults Procés de treball: Treball amb Treball Malbaratament amb a la vista plusvàlua Treball amb malbaratament ocult
  20. 20. REDUCCIÓ DEL TEMPS QUE NO PRODUEIX PLUSVÀLUA • La reducció de la part del temps en que no es produeix plusvàlua, redueix el temps del procés Exemple Abans : Temps de procés total = 180 min. Després : Temps de procés total = 90 min. Amb plusvàlua Sense plusvàlua Amb plusvàlua Sense plusvàlua Soldar femella aixecar material col·locar la peça a l' utillatge Puntejar, col·locar Treure peces (60 unitats) de la cinta de massilla de segellat Transport i col·locar peça a l' utillatge puntejar Treure peces (60 unitats) de la cinta de Transport i col·locar peça a l' utillatge soldar presoner pulmó de material
  21. 21. BUSCAR EL MALBARATAMENT A LES OPERACIONS Visita al lloc de treball i detectar “Oportunitats”: – Complexitat i dificultat – Estandardització i Industrialització – Desplaçaments – Moviments del cos – Càrregues físiques – Mètode i mitjans: eines i útils – Ordre i neteja – Peces en procés i manutencions – Aturades, esperes, inactivitats Comparar amb altres llocs.
  22. 22. RECERCA D’OPORTUNITATS Observar  Analitzar Simplificar Estandarditzar
  23. 23. LA MILLORA D’OPERACIONS PER SEPARAT NO SEMPRE CONDUEIX A LA MILLORA DEL PROCÉS EN EL SEU CONJUNT
  24. 24. LA MILLORA DEL PROCÉS EN EL SEU CONJUNT REQUEREIX DE LA ANÀLISI DE LES OPERACIONS
  25. 25. DIVIDIR EN ELEMENTS
  26. 26. ANÀLISI DEL PROCÉS BALANÇ    D  Dist. Temps ACTUAL MÈTODE PROPOSAT ECONOMIES Magatzem Transport Inspecció Operació Demora Dist. DESCRIPCIÓ AMB DETALL IDEES A On? Quàn? Temps Com? m Què? Qui? D D D D D D D D D D D D D D D D D D D D D D
  27. 27. ACTITUD INTERROGATIVA Què? De què es tracta? Quina es la fi o l’objecte? Per què? - Resultats al treball - utilitat de l’element de treball Qui? Qui ho fa? Per què? - qualificació de l’executant (normal, insuficient), superior? - càrrega de treball (normal, insuficient) ¿elevada? - A part de les tasques (disperses, molta especialització) Quan? Quan es fa? - ordre dels elements del treball - instant en que l’element és executat A On? A on es fa? (d’acord amb T.P.) per què? - precol·locació dels materials Cóm és realitzat? per què? Cóm? - matèria primera (naturalesa – forma - dimensions) convenients? - màquines útils, eines (màquina adaptada, eina, convenients o suficients? ¿Per què?
  28. 28. ANÀLISI DE CICLES ACOPLATS DIAGRAMA DE ACTIVIDADES SIMULTANEAS FECHA: persones i màquines SECTOR DE ANÁLISIS:___________________________________________ ANALISTA:_______________ ARTÍCULO: _________________________________________________________ FASE:_______________ OPERACIÓN:______________________________________________________________________________ _____________ HOJA:_______ DE: _______ 1 Càrrega % .......2 Càrrega % .......3 Càrrega % .......4 Càrrega % .......
  29. 29. RECERCA D’OPORTUNITATS Observar Analitzar  Simplificar Estandarditzar
  30. 30. PREVENCIÓ DEL MALBARATAMENT • Per detectar malbaratament, al procés de producció, es fan algunes preguntes crítiques CATÀLEG DE PREGUNTES • “Quantes tasques de les realitzades son necessàries imprescindiblement per la producció?” • “Quantes tasques son necessàries per augmentar el valor “Tot el que no incrementa el i no només incrementen els costos?” valor es malbaratament” • “Quantes tasques realment tenen a veure amb el que el client veu i que és important per ell?"
  31. 31. FACETES QU’ASSENYALEN PUNTS DE MILLORA La complexitat – Es fa difícil "memoritzar" el mètode – La observació en el "vídeo" requereix rebobinar moltes vegades – El procés rarament es repeteix. L’artesania, tocs i retocs – Només un operari expert pot fer la tasca. – L’acabat requereix un "toc“ – Per avançar en el procés s’ha de "retocar" • Sistemàticament la peça • Periòdicament l’útil
  32. 32. FACETES QU’ASSENYALEN PUNTS DE MILLORA Lo pesat i incòmode – Es valoren coeficients de majoració superiors al 15% – Es requereixen esforços "estàtics“ – Es produeixen moviments de • Girar tronc • Avançar tronc • Ajupir-se – Es treballa amb distàncies que surten de les taules de temps predeterminats – Els desplaçaments – Carregar caixes, omplir caixes, moure caixes
  33. 33. FACETES QU’ASSENYALEN PUNTS DE MILLORA Eines / Útils Antiproductius – APRETADORS AMB CARGOL – CARGOLS – POLIPASTOS – MARTELLS, MACES – LLIMAS – MOLES – L’HOME (EN CERTS CASOS)
  34. 34. ELS MOVIMENTS QUE AFEGEIXEN DESPESA AFEGEIXEN NO AFEGEIXEN PODEN NO FER VALOR VALOR SUPRIMIR-SE RES MUNTAR BUSCAR ATURADA COL·LOCAR TROBAR DESCANS UTILITZAR SELECCIONAR DESMONTAR SOSTENIR CONTROLAR AGAFAR TRANSPORTAR CÀRREGA TRANSPORTAR EN BUIT POSICIONAR DEIXAR
  35. 35. RECERCA D’OPORTUNITATS Observar Analitzar Simplificar  Estandarditzar
  36. 36. TREBALLAR AMB ESTÀNDARDS Els estàndards es presenten de formes diferents Exigència de Qualitat Directriu Prescripció Manual Guia Estàndards Regla Especificació Mètode de treball Norma Escala Instrucció de treball
  37. 37. OBSERVAR ELS ESTÀNDARDS • A l’empresa existeixen molts exemples d’estàndards Descripció de l’estàndard: Actualitat: Grau de coneixement? Compliment de l’estàndard?
  38. 38. ELS ESTÀNDARDS SON LA BASE PER MESURES DE MILLORA CATÀLEG DE PREGUNTES si no 1 Existeix un estàndard? Només en el cas que totes les preguntes s’hagin respost amb “si”, es 2 Està actualitzat l’estàndard? pot valorar el procés. 3 Coneix el personal l’estàndard? Sense estàndards no hi 4 Es treballa segons l’estàndard? ha MILLORES!
  39. 39. ELS ESTÀNDARDS ASSEGUREN LES MILLORES Sense estandardització tota millora se'n va en fum ESTANDARDITZACIO COM ASSEGURANÇA Millora Estandardització “Cunya estàndard” Temps
  40. 40. ESTANDARDITZAR FULL D’ANÀLISI D’OPERACIONS DATA: SECTOR D’ANÀLISI:_____________________________________________ ANALISTA:_______________ _____________ ARTICLE: _________________________________________________________ FASE:_______________ FULL:_______ OPERACIÓ:_______________________________________________________________________________ DE: _______ ELEMENTS DE LA OPERACIÓ CROQUIS Nº DESCRIPCIÓ T FREC TT K(%) TE ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ ___ _____________________________________ _____ _____ _____ _____ _____ TOTAL OPERACIÓ _____ _____ _____ EIENES / ÚTILS / MITJANS MATERIALS / PECES _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________ _____ ________________________________________________________________
  41. 41. Exercici de Millora de processos 3
  42. 42. Exercici de Millora de processos 4
  43. 43. Mesura del Treball • Es disseny d’una operació es composa de: Disseny Operació Mesura Estudi de del Treball Mètodes 1. Per cada activitat determinem el millor mètode 2. A continuació mesurem el temps real
  44. 44. Estudi de Mètodes • Una Operació es pot descompondre en diferents Elements i aquests es poden descompondre en Micromoviments. • Per dissenyar i analitzar Operacions es fan servir diferents tipus de Diagrames d’Activitats Simultànies: – Diagrames Home – Màquines (Per analitzar el treball d’un home amb una o vàries màquines) – Diagrames Bimanuals (per analitzar els Micromoviments)
  45. 45. Diagrames Home - Màquina
  46. 46. Diagrames Bimanuals Ma esquerra Ma dreta Mètode actual Símbol Símbol Mètode actual 1 Arribar al cargol  D   D  Inactiva 2 Agafar el cargol  D   D  Inactiva 3 Subjectar el cargol  D   D  Agafar l’anella 4 Subjectar el cargol  D   D  Col·locar l’anella al cargol  = operació;  = transport;  = inspecció; D = demora;  = magatzematge
  47. 47. Diagrames Home – Màquina (1ª Etapa) 1. Observar l’operació i descompondre en elements 2. Determinar el temps que correspon a cada element 3. Situar ordenadament, i a escala de temps els elements que corresponen a cada Home o Màquina en el Diagrama, cuidant de començar el cicle del treball en el mateix punt per a totes les activitats.
  48. 48. Diagrames Home – Màquina (2ª Etapa) 1. Classificar tots els elements en: 1. Elements de màquina 2. Elements manuals a màquina parada 3. Elements manuals amb màquina en marxa 2. Fer-se preguntes sobre cada element per: 1. Eliminar tots els elements innecessaris 2. Reordenar elements, mirant de passar elements amb màquina parada a fer-se amb màquina en marxa 3. Combinar elements 4. Simplificar elements 5. Incrementar la velocitat de la màquina fins el seu óptim
  49. 49. Exemple 5 • Un operador d’un forn pot carregar-lo en dos minuts i descarregar-lo en un minut. • Existeixen dos forns disponibles i el seu temps de funcionament automàtic és de 4 minuts. • Volem construir un Diagrama Home-Màquina on es representi l’activitat conjunta del començament fins el minut 23. • Volem conèixer el Temps de Cicle en situació estable, així com el temps mort de l’operari i de la màquina.
  50. 50. Exemple 5: Solució Temps en dècimes Cicle Arrancada de minut en aquest No es repeteix cas Estabilització al minut 9 Primer Cicle Estable Dura 7 minuts i s’anirà repetint Segon Cicle Estable Igual que el primer Destaco els temps morts de l’operari i les parades de màquina
  51. 51. Exemple 5: Solució • L’estabilitat del Sistema arriba el minut 9 • El temps de cicle estable dura 7 minuts: – Temps de descàrrega Forn 1: 1 minut – Temps de càrrega Forn 1: 2 minuts – Temps mort de l’operari: 1 minut – Temps de descàrrega Forn 1: 1 minut – Temps de càrrega Forn 1: 2 minuts • El temps mort de l’Operari es un minut per cicle i el de la màquina es zero.
  52. 52. Estudi de Temps • Objectius: – Conèixer el temps necessari per fer cada unitat. – Determinar les necessitats de ma d’obra per fer una producció objectiu – Planificar els terminis de lliurament possible per una comanda • Sempre s’ha de fer primer l’anàlisi dels mètodes de treball
  53. 53. Sistemes d’Estudi de Temps 1. El cronometratge 2. El mostreig del treball 3. Els sistemes de temps predeterminats • Sistema M.T.M. • Work Factor
  54. 54. Cronometratge • Està pensat per operacions de cicle curt i repetitives • L’analista observa de manera continuada i directament la operació i la descompon en elements • Amb un cronòmetre mesura el temps i pren nota del ritme amb el que es realitza l’activitat • Quan l’analista te suficients lectures es defineix el temps destinat a la operació
  55. 55. Elements d’una operació • Un element es una part essencial y definida d’una operació que te un principi i un final definits i pot està compost de diversos micromoviments • Els elements poden ser: – Regulars: Apareixen sempre que fem la operació – Freqüencials: Apareixen 1 vegada cada n vegades que fem la operació
  56. 56. Tipus d’elements • Els elements també es poden classificar en: – Màquina: Els que realitza una màquina sense que l’operari l’atengui – Manuals: Els que realitza l’operari. Poden ser • A màquina parada: La màquina no fa cap feina útil mentre l’operari realitza l’element • A màquina en marxa: L’operari realitza l’element mentre la màquina fa un treball útil • Un cop identificats els elements i classificats es mesura el temps i l’activitat
  57. 57. Mesura del Temps • Assumim que el temps emprat depèn de l’activitat (ritme de treball), de manera que – T x A = constant – To1Ao1 = To2Ao2 = To3Ao3 = Tn An • El temps es mesura en: – Segons (Cronòmetres sexagesimals) – Deumil·lèsimes d’hora (Cronòmetres d’hora decimal) – 1 segon equival a 2,7oo (deumil·lèsimes d’hora)
  58. 58. Escales d’activitat • Es fan servir tres escales d’activitat, per les que es defineix el ritme d’activitat màxima, normal i d’inactivitat: – Escala Centesimal Americana (0 - 100 – 140) – Escala de Bedaux (0 - 60 – 80) – Escala Centesimal Europea (0 - 100-133)
  59. 59. Activitat normal • L’activitat normal es defineix per l’OIT com la que pot fer un operari mig a ritme ni ràpid ni lent segons les característiques de la tasca • L’OIT dona també exemples i tècniques per mesurar-la: – Caminar en terreny pla : 4,8 Km/h – Repartir 52 cartes en 4 piles : 30 segons • A la pràctica les activitats mesurades per cronometradors experts varien ±4%
  60. 60. Càlcul del temps normal • Tenim N observacions de cada element, cadascuna amb un temps observat Toj i una activitat observada Aoj • Sabem que s’hauria de complir que To1Ao1 = To2Ao2 = ··· = TojAoj = TnAn • Fem la mitjana dels productes dels temps i les activitats observades i tindrem
  61. 61. Suplements • Per a cada element hem d’afegir uns suplements (K) sobre els temps normals per preveure el cansament, les necessitats personals, la penositat de la feina, etc • L’OIT publica unes bases de dades que ajuden a fixar aquests suplements a afegir als temps normals, per exemple Suplement Homes Dones Fatiga base 4% 4% Necessitats Personals 5% 7% Treballar dret 2% 2%
  62. 62. Temps Tipus i Temps de Cicle • El Temps Tipus per cada element i serà: – Tti = Tni (1+Ki) • Per calcular el temps que afegeix cada element al temps total de la operació (Temps de Cicle de l’Element) hem de multiplicar el Temps Tipus per la freqüència d’aparició de l’element: – Ci = Tti Fi
  63. 63. Producció Horària Normal • El Tems de Cicle de l’Operació n serà la suma dels Temps de Cicle dels m diferents elements: • La Producció Horària Normal seria l’inversa del temps de cicle
  64. 64. Producció Horària Òptima • Seria si treballés a l’activitat màxima (escala centesimal EUA : 140) • Si tots els elements fossin manuals, l’únic canvi és al càlcul del Temps Normal (Tn). Per comptes de Dividir per 100 (An) dividiria per 140. Per tant Topt=Tn/1,4, Ttopt = Tt/1,4 i Copt = Cn / 1,4 • La Producció Horària Òptima seria:
  65. 65. Exemple d’Estudi de Temps 1 • Col·locar una dotzena de llapis a un estoig de cartró • Cada estoig s’embolica en paper manila ja tallat a mida i es fica a una caixa d’embalatge • Cada caixa d’embalatge conté dues dotzenes d’estoigs • Per fer un estudi de temps es va descompondre el treball en els elements de la propera taula, per els que es varen calcular els temps normals en deumil·lèsimes d’hora i als que corresponen uns suplements de 5% per necessitats personals, 4% per fatiga base i 2% per treballar de peu • Volem determinar la producció horària normal i la òptima
  66. 66. Exemple d’Estudi de Temps 1 • Taula de Activitats i temps Nº Element Descripció Tnºº 1 Portar del magatzem A 1.000 llapis 96 2 Portar del magatzem B 600 estoigs buits 108 3 Agafar de la prestatgeria 200 fulls de paper Manila 95 4 Omplir l’estoig amb dotze llapis 35 5 Embolicar l’estoig amb paper Manila 26 6 Ficar dues dotzenes d’estoigs a la caixa 48 7 Portar cinc caixes a expedició 230
  67. 67. Exemple d’Estudi de Temps 1 (Solució) • Hem de triar la unitat en que treballarem per poder homogeneïtzar les dades i calcular les freqüències • Podríem triar llapis, estoigs o caixes, depenent de quina unitat sigui més significativa per nosaltres • Triarem l’estoig, per exemple
  68. 68. Exemple d’Estudi de Temps 1 (Solució) Nº Element Tni (1+Ki) Tti=Tni x (1+Ki) Fi Ci=Tti x Fi 1 96 1,11 106,6 12/1000 1,3 2 108 1,11 119,9 1/600 0,2 3 95 1,11 105,5 1/200 0,5 4 35 1,11 38,9 1/1 38,9 5 26 1,11 28,9 1/1 28,9 6 48 1,11 53,3 1/24 2,2 7 230 1,11 255,3 1/120 2,1 Cn= 74ºº Hh Fent servir l’escala centesimal americana, PHO = 1,4 x PHN = 189,2 Estoigs / Hh. Copt = Cn / 1,4 = 52,9ºº Hh
  69. 69. Exemple d’Estudi de Temps 2 • S’ha de produir una peça amb un torn • L’operari col·loca la peça al plat, engega el torn, apropa el carro, començar a mecanitzar manualment fins que posa l’automàtic i mentre el torn mecanitza la peça, l’operari verifica les peces anteriors (una de cada deu), deixa la peça acabada i agafa una altre nova. Finalment treu la peça del plat un cop mecanitzada • A la taula trobarem les operacions elementals, amb els seus temps normals i suplements • Volem determinar la producció normal i la òptima
  70. 70. Exemple d’Estudi de Temps 2 Nº Descripció Tn 1+K Element 1 Col·locar la peça al plat 55 1,13 2 Posar en marxa el torn 6 1,13 3 Apropar el carro 20 1,11 4 Començar manualment i posar l’automàtic 44 1,12 5 Verificar la peça 31 1,11 6 Deixar la peça acabada i agafar la nova 18 1,11 7 Mecanitzat 93 1,05 8 Treure la peça del plat 30 1,13
  71. 71. Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució • Hi ha elements manuals (M) i de màquina (TM) • Hem de determinar quins elements manuals es fan amb màquina parada (MP) i quins amb la màquina en marxa (MM) • Calcularem CMP, CMM i TM CMP CMM TM Cn • En principi CMM ha de ser menor que TM. Si es el cas, Cn = CMP + TM, si no Cn = CMP + CMM i la màquina s’hauria d’esperar
  72. 72. Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució Per tots Ci = Tti x Fi Nº Tni 1+ Ki Tti Fi MP MM TM Element 1 55 1,13 62,2 1/1 62,2 2 6 1,13 6,8 1/1 6,8 3 20 1,11 22,2 1/1 22,2 4 44 1,12 49,3 1/1 49,3 5 31 1,11 34,4 1/10 3,44 6 18 1,11 20 1/1 20,0 7 93 1,05 97,7 1/1 97,7 8 30 1,13 33,9 1/1 33,9 174,4 23,4 97,7 Cn = CMP + TM = 174,4 + 97,7 = 272,1oo Hh/peça PHN = 10.000 / 272,1 = 36,8 peces / Hh
  73. 73. Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució • Per calcular el Cicle Òptim, només podem accelerar l’activitat dels temps manuals. Com que CMM és inferior a TM la seva acceleració és irrellevant, ja que no afecta al temps de Cicle Total • Copt = CMP /1,4 + TM = 222,27oo Hh/peça • Ara Copt no es igual a Cn/1,4, per haver-hi elements no manuals • PHO = 10.000 / Copt = 45 peces / Hh
  74. 74. Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució • Tornant als temps normals, ens podem preguntar quina es la Saturació de la Persona, es a dir, quin percentatge dels temps està treballant i quin esperant a la màquina • Calculem la Saturació sumant tots els temps manuals i dividint per el Temps de Cicle Normal
  75. 75. Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució • Hem de decidir quantes màquines li assignem al treballador: – Nº Màquines = 1 / Saturació = 1 / 0,7269 = 1,376 • Com que 1,376 no es sencer, hem de decidir si es millor una o dues màquines. Si li donem dues la màquina s’haurà d’esperar. CMP1 CMM1 CMP2 CMM2 CMP1 CMM1 Operari TM1 TM1 Màquina 1 TM2 Màquina 2 Aquesta part s’anirà repetint
  76. 76. Exemple d’Estudi de Temps 2 Solució • Veiem que els temps de màquina no condicionen (Les màquines s’esperen) la duració del Cicle estable, que produeix dues peces i tenim – Cn= 2 x (CMP + CMM) = 2 x (174,4 + 23,4) = 395,6 ºº Hh / 2 peces – PHN = 2 x 10000 / 395,6 = 50,5 peces / Hh (amb una màquina era 38,6 peces / Hh) • Produïm més, però no el doble, ja que la màquina s’espera. Si necessitem produir més, assignarem dues màquines, si necessitem reduir el cost per peça hauríem d’analitzar els costos de cada solució
  77. 77. Exemple d’Estudi de Temps 3 • Per quantificar el treball necessari en l’operació d’una certa màquina s’han definit els següents elements de treball: Element Tipus 1. Treure la peça anterior i posar la següent MP 2. Verificar peça anterior MM 3. Portar material per processar del magatzem MM 4. Retirar cistell amb 20 peces i portar-ne un altre buit MM 5. Temps de màquina TM • El suplement de necessitats personals és del 7% i el de fatiga base del 4%. A més, en l’element 2 hi ha un altre 2% per la precisió del treball, mentre que els elements 3 i 4 tenen un suplement del 5% per l’esforç físic requerit.
  78. 78. Exemple d’Estudi de Temps 3 • La quantitat de material portada en cada viatge (element 3) és variable, però segons una estadística feta, en la fabricació de 15.622 peces s’han fet 730 viatges • El cost de l’operari és de 24 Euros per hora i el de la màquina de 90 Euros per hora • El temps de màquina és de 429oo
  79. 79. Exemple d’Estudi de Temps 3 • Per a estimar els temps manuals s’han pres, mitjançant cronometratge, les mesures de la taula de la pàgina següent (en sistema centesimal) 1. Determinar la producció exigible i la producció òptima amb un operari per màquina. Quina saturació te l’operari? 2. S’ha pactat amb els treballadors que es poden fer els càlculs amb una activitat 120, quantes màquines convé assignar a cada operari, tenint en compte que es vol obtenir un cost unitari mínim? Quants operaris i quantes màquines calen per fer una producció de 2000 peces / hora?
  80. 80. Exemple d’Estudi de Temps 3 --- E1 --- --- E2 --- --- E3 --- T A T A T A 45 125 20 110 419 105 48 90 22 90 447 100 48 95 18 125 420 125 45 125 15 135 47 95 24 90 --- E4 --- 53 85 26 85 T A 42 80 18 105 295 110 48 90 26 95 324 100 40 120 25 100 298 110 46 95 22 95
  81. 81. Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució • Primer, resolem els cronometratges per trobar els temps normals (Exemple per E1): • Després multipliquem per (1+K) per trobar el temps tipus i per la freqüència per trobar el cicle normal • Tt1= 45,95 x 1,11 = 51ºº Hh C1= 51 x 1 =51ººHh
  82. 82. Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució Element Tni (1+ki) Tti Fi Ci Tipus E1 45,95 11 51,00 1/1 51,00 MP E2 21,78 13 24,61 1/1 24,61 MM E3 470,65 16 545,95 730 / 25,51 MM 15622 E4 325,43 16 377,50 1/20 18,88 MM 120,00 120,00ºº És el Cicle Manual, composat de CMM=69 i CMP=51, però el Cicle Normal de Producció Cn=CMP+TM=51+429=480ºº. Per tant, la producció horària normal (i exigible) serà: PHN = 10000 / 480 = 20,83 peces/Hh El Cicle Òptim i la producció corresponent serà, doncs (Fent servir l’escala centesimal europea 100 - 133): Copt=CMPopt + TM = 51/1,33 + 429 = 467,34ºº PHO = 10000 / 467,34 = 21,40 peces/Hh
  83. 83. Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució • A activitat 120, els temps manuals, temps de cicle, producció horària i saturació serien: – CM120 = CMP120 + CMM120 = 51/1,2+69/1,2=100ººHh – C120 = CMP120 + TM = 51/1,2 + 429 = 471,5ººHh – PH120 = 10000 / 471,5 = 21,21 peces / Hh – Sat120 = CM120 / C120 = 100 / 471,5 = 21,21% – Nº Màquines120 = 1/Sat120 = 4,7 (Es a dir, 4 o 5) • Per decidir entre 4 o 5 màquines calculem els costos de cada solució.
  84. 84. Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució a) L’operari s’espera: N=4 • Cicle condicionat per la màquina = CMP + TM, ja l’hem calculat C120 = 471,5 ººHh • Com que tenim 4 màquines, la PH120 = 4 x 21,21 peces / Hh = 84,84 peces / Hh • El cost per unitat serà: • Cost/u = (24 + 4 x 90) / 84,84 = 4,53 Euros / peça
  85. 85. Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució b) Les màquines s’esperen: N=5 • Cicle condicionat per l’operari. Quan s’estabilitzi, produirà cinc peces amb un temps de cicle de 5 vegades el Cicle Manual d’una peça • Cicle = 5 x 100ºº = 500ºº • PH120 = 5 x 10000 / 500 = 100 peces / Hh • Cost = (24 + 5 x 90) / 100 = 4,74 Euros / peça
  86. 86. Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució • El cost és superior al que teníem amb 4 màquines, per tant és millor assignar 4 màquines per operari, amb una Saturació de: – Sat4120 = (4 x CM120) / C120 = (4 x 100) / 471,5 = 84,84% • Per produir 2000 peces / Hora hem de calcular quants conjunts d’un operari i 4 màquines calen. Com que cada conjunt produeix 84,84 peces / Hh tenim que necessitem: – 2000 / 84,84 = 23,57, és a dir, 24 conjunts, per tant 24 operaris i 96 màquines
  87. 87. Exemple d’Estudi de Temps 3: Solució Un operari i 4 màquines, s’espera l’operari CMM4 CMP1 CMM1 CMP2 CMM2 CMP3 CMM3 CMP4 CMM4 CMP1 CMM1 CMP2 CMM2 TM1 TM1 TM1 TM2 TM2 TM3 TM3 TM4 TM4 Un operari i 5 màquines, s’esperen les màquines CMP5 CMM5 CMP1 CMM1 CMP2 CMM2 CMP3 CMM3 CMP4 CMM4 CMP5 CMM5 CMP1 CMM1 CMP2 TM1 TM1 TM1 TM2 TM2 TM2 TM3 TM3 TM4 TM4 TM5 TM5
  88. 88. Mostreig del Treball • El treball també s’observa de manera directa, però, a diferència del cronometratge, no s’observa de manera continua. Així es redueix la sensació de l’empleat de sentir-se observat • Es mesuren un conjunt d’observacions del treball de manera instantània, separades en el temps d’una manera aleatòria • L’analista simplement passa pel lloc i anota si treballa l’operari, si treballa la màquina i com a màxim l’activitat • Si el nombre d’observacions (es a dir, el tamany de la mostra) és suficient per el nivell de confiança desitjat, les conclusions de l’estudi de la mostra seran vàlides per tot l’univers del que estem observant
  89. 89. Observació del treball (mostreig) Observació Op./Màq. Op./Màq treballa no treballa Pot interessar Causes Màq Manca Activitat Treball A Treball B Treball C Inactiu Avariada M.P.
  90. 90. Usos del Mostreig 1. Determinar el % d’utilització de la maquinària 2. Determinar el % de temps que una persona dedica a cada activitat (ex. Empleat Banca) 3. Determinar quins suplements s’han de donar per causes no controlades, com avaries o manca de Matèries primeres (afecta als temps obtinguts per cronometratge) 4. Determinar el temps de cicle d’operacions poc repetitives o que sent repetitives son llargues i, per tant, variables (Ej. Preparació de comandes)
  91. 91. Intervals de confiança • Intervals de confiança: Si la distribució es Normal, tindrem: – Z=1. Entre μ – σ i μ + σ trobarem el 68,3% de les dades – Z=2. Entre μ – 2σ i μ + 2σ trobarem el 95,5% de les dades – Z=3, Entre μ – 3σ i μ + 3σ trobarem el 99,7% de les dades
  92. 92. Precisió • És l’error que admeto a la meva conclusió – P = ± 3% o P = ± 5% • Si un Temps de preparació es 7 Min/Comanda amb Z = 3 i P = 5% vol dir que el 99,7% de les vegades el temps de preparació estarà entre (0,95 x 7) i (1,05 x 7) minuts • Si la Freqüència d’aparició del que volem mesurar es F, el nombre d’observacions a realitzar serà:
  93. 93. Observació aleatòria • Necessitaré generar nombres aleatoris mitjançant un experiment o fent servir una taula de nombres aleatoris • Un cop tinc una seqüència, l’ordeno d’acord amb els nombres que necessito • Després multiplico cada nombre per la duració de l’observació a fer i el resultat em donarà l’instant en que he d’iniciar l’observació
  94. 94. Exemple de generació d’observacions • Seqüència de nombres aleatoris – 113845876520211649051415 • Si necessito nombres de dues xifres seran – 11, 38, 45, 87, 65, 20, 21, 16, 49, 05, 14, 15 • Els ordeno – 05, 11, 14, 15, 16, 20, 21, 38, 45, 49, 65, 87 • Si l’observació dura 10 minuts i la jornada és de 8 del matí a 8 de la tarda, els instants d’inici serien: – 8h 0min + 05 x 10 min = 8h 50 minuts – 8h 0min + 11 x 10 min = 9h 50 minuts – 8h 0min + 14 x 10 min = 10h 20 minuts
  95. 95. Exemple d’Estudi de Temps 4 • A un Departament d’expedicions i durant 24 hores s’ha observat que s’han preparat 320 comandes i s’han fet 1000 observacions d’aquestes • El nombre d’observacions treballant han estat 850 i l’activitat mitjana anotada ha estat de 105 • Els suplements per el lloc de treball suposen un 11% 1. Quin és el temps normal (en minuts) a concedir per preparar una comanda? 2. Ens podem refiar d’aquest temps el 95,5% de les vegades amb una precisió de ±3%?
  96. 96. Exemple d’Estudi de Temps 4: Solució • Duració del mostreig: 24h = 1.440 minuts • Temps treballat: 1.440 x 850/1000 = 1.224 minuts • Temps per comanda observat: 1.224/320 = 3,825 min/comanda • Com que era a activitat 105, el temps observat a activitat normal seria: 3,825 x 105/100 = 4,01 min/comanda • El temps a concedir el calcularem afegint els suplements del lloc de treball: Cn = 4,01 x (1,11) = 4,45 min/comanda
  97. 97. Exemple d’Estudi de Temps 4: Solució • El nombre d’observacions necessari és : • Com que hem fet 1.000 observacions, la conclusió es correcta i ens en podem refiar en el 95,5% de les vegades amb un 3% d’error
  98. 98. Sistemes de Temps Predeterminats • Hi ha dos mètodes: – MTM (Mesures de Mètodes i Temps) – Work Factor • Es fan servir per determinar temps per operacions que es realitzen d’una manera molt repetitiva (milers i milers de vegades) • Aquests sistemes descomponen els elements de l’operació en Micromoviments, mitjançant l’observació molt detallada o si l’operació és nova, mitjançant el coneixement • Les taules ens donen el temps necessari per cada Micromoviment en Tmu (= 0,0006 minuts)
  99. 99. Exemple de Taula MTM (3)
  100. 100. Línies de Producció • Una línia de producció està pensada per fabricar grans quantitats d’unitats d’un mateix tipus de producte • A mesura que el producte avança per la línia va agafant forma, seguint la mateixa sèrie d’operacions sempre: Estació de Estació de Estació de Estació de treball 1 treball 2 treball 3 treball 4
  101. 101. Temps de Cicle • A una línia de producció, el temps de cicle es diferent que a una operació manual: – Tc= temps que transcorre entre la sortida de dues unitats consecutives • Quan es dissenya una línia de producció s’ha de definir el producte a fabricar i l’objectiu de producció. Aquest objectiu ens donarà el temps de cicle requerit i, a partir d’aquest, podrem determinar quantes estacions de treball ha de tenir la línia, quants operaris i quines operacions farem a cada lloc.
  102. 102. Exemple de línia de muntatge • Muntatge de forns microones. Els elements i els seus tems de Cicle son: – E 1 → C1 – E 2 → C2 – ........ – Eq → Cq – El sumatori dels Temps de Cicle (calculats per qualsevol mètode, cronometratge, MTM, etc) suposem que és de 12 minuts • Si l’objectiu de producció per torn (de 8 hores) és de 160 unitats, el Temps de Cicle de la línia haurà de ser de 480 minuts / 160 unitats = 3 minuts / unitat
  103. 103. Nombre Teòric d’Estacions de Treball • El nombre teòric d’estacions de treball serà: • Haurem de repartir els n elements entre les quatre estacions de treball. Aquest procés s’anomena Equilibrat de Línies • Quan equilibrem una línia busquem minimitzar el temps improductiu total i respectar el temps de cicle desitjat
  104. 104. Eficiència teòrica • L’eficiència mesura lo be o malament equilibrada que està una línia: • A l’exemple: • No sempre serà del 100%. Si la suma dels temps de cicle fos 13, per comptes de 12:
  105. 105. Precedències tecnològiques • La realitat és encara més complexa, per què existeixen elements que no es poden fer abans d’haver-ne fet altres i així, al encaixar els elements puc necessitar encara més Estacions de Treball • Hi ha diferents mètodes per encaixar els elements. Explicarem un mètode heurístic, el mètode de les ponderacions
  106. 106. Mètode de les Ponderacions • Tenim una planta de producció que treballa 8 hores al dia i 5 dies a la setmana, per la que volem equilibrar una línia de producció. Està previst que la línia treballi 7 hores al dia per permetre descansos. • Els elements necessaris per produir una unitat, amb indicació dels temps d’execució (en segons) i de les relacions de precedència, els tenim a la següent taula
  107. 107. Taula d’elements, temps i precedències Element Temps (segons) Precedències A 14 - B 10 A C 30 B D 3 - E 5 D F 13 E G 14 E H 14 E I 6 C, F, G, H J 7 I K 3 J L 4 K M 7 L
  108. 108. Preguntes Equilibrat • Es vol equilibrar la línia per una producció setmanal de 8.400 unitats • Determinar el valor monetari anual de la pèrdua per equilibrat, sabent que el personal directe treballa 8 hores al dia i 1.800 hores a l’any, que la línia para un 3% del temps per manca de materials i un 1% per averia de màquines i que la tarifa per hora és de 20 euros
  109. 109. Càlcul del temps de cicle • Si de 8 hores treballo 7, significa que K= 1 hora (14,3%). El temps de cicle serà: • El nombre teòric d’estacions de treball serà: – ∑Ci=130 Seg. – Nº Teòric d’Estacions= ∑Ci/tc=130 / 15 = 8,7 Ξ 9 = 130 / 9x15= 0,962 = 96,2%
  110. 110. Càlcul dels pesos (1) 1. Comprovem si algun element te un Ci > tc En aquest cas, si l’element no es pot subdividir en elements més petits, el que farem es duplicar-lo • A l’exemple, Cc = 30 segons. Suposarem que es pot dividir en dos elements C1 i C2, cadascun amb un temps de 15 segons. A la taula C2 tindrà com a precedència C1 i l’element I tindrà com a precedència C2
  111. 111. Càlcul dels pesos (2) 2. Construirem el Graf de precedències dels elements A B C1 C2 14 10 15 15 D E F I J K L M 3 5 13 6 7 3 4 7 G 14 H 14
  112. 112. Càlcul dels pesos (3) 3. Per cada element calculem el seu pes: • Pes ei = Ci + ∑Cj (per tot j descendent d’i al Graf) • El càlcul el comencem per el darrer element • Pes em = Cm = 7 (No te descendents) • Pes el = Cl + Pes em = 4 + 7 = 11 • Pes ek = Ck + Pes el = 3 + 11 = 14 • Pes ej = Cj + Pes ek = 7 + 14 = 21 • Pes ei = Ci + Pes ej = 6 + 21 = 27 • Pes ee = Ce + Cf + Cg + Ch + Pes ei = 5 + 13 + 14 + 14 + 27 = 73
  113. 113. Càlcul dels pesos (4) Element Temps Precedències Descendents Pes A 14 - B,C1,C2,I,J,K,L,M 81 B 10 A C1,C2,I,J,K,L,M 67 C1 15 B C2,I,J,K,L,M 57 C2 15 C1 I,J,K,L,M 42 D 3 - E,F,G,H,I,J,K,L,M 76 E 5 D F,G,H,I,J,K,L,M 73 F 13 E I,J,K,L,M 40 G 14 E I,J,K,L,M 41 H 14 E I,J,K,L,M 41 I 6 C, F, G, H J,K,L,M 27 J 7 I K,L,M 21 K 3 J L,M 14 L 4 K M 11 M 7 L - 7
  114. 114. Càlcul dels pesos (5) • El criteri heurístic diu que, en general, l’element que te més pes tindrà al darrera més elements i per tant, l’hauríem d’assignar primer a l’estació de treball més propera al inici possible. • Per això, ordenem la taula per pesos
  115. 115. Càlcul dels pesos (6) Element Temps Precedències Descendents Pes A 14 - B,C1,C2,I,J,K,L,M 81 D 3 - E,F,G,H,I,J,K,L,M 76 E 5 D F,G,H,I,J,K,L,M 73 B 10 A C1,C2,I,J,K,L,M 67 C1 15 B C2,I,J,K,L,M 57 C2 15 C1 I,J,K,L,M 42 G 14 E I,J,K,L,M 41 H 14 E I,J,K,L,M 41 F 13 E I,J,K,L,M 40 I 6 C, F, G, H J,K,L,M 27 J 7 I K,L,M 21 K 3 J L,M 14 L 4 K M 11 M 7 L - 7
  116. 116. Assignació d’elements • Ara assignaré els elements a les estacions de treball respectant el temps de cicle i les precedències, seguint l’ordre de pesos. A cada element no li puc assignar més temps que el temps de cicle. • Estació 1: A (14) Tecnològicament podria assignar qualsevol element que només tingués l’A com a precedent (B) o que no en tingués cap (D), però em passaria del Temps de cicle (15 segons)
  117. 117. Assignació d’elements (2) • Estació 2: D(3), E(5), podria B, F, G, H però no hi caben • Estació 3: B(10), podria C1, F, G, H però no hi caben • Estació 4: C1(15), no hi cap res més • Estació 5: C2(15) • Estació 6: G(14) • Estació 7: H(14) • Estació 8: F(13) • Estació 9: I(6), J(7) • Estació 10: K(3), L(4), M(7)
  118. 118. Eficiència real • Finalment, no he tingut prou amb 9 estacions (mínim teòric), n’he utilitzat 10 • L’eficiència màxima teòrica era del 96,2%, però la real és de 86,7%, es a dir, paguem un 13,3% d’operaris i màquines que no utilitzem
  119. 119. Pèrdua per Equilibrat • El nombre de dies de treball a l’any serà – 1800 / 8 = 225 dies de treball a l’any • Les Hores teòriques de treball a l’any seran – 225 x 7 = 1.575 hores de treball a l’any • Com que les hores de funcionament de la línia son del 96%, (per les avaries i manteniment) les hores reals de treball a l’any seran – 1.575 x 0,96 = 1.512 hores de treball a l’any • Com que l’eficiència real és del 86,7% un 13,3% de les hores que paguem els operaris no fan res – Pèrdua/any = 1512 h/any x 10 operaris x 0,133 x 20 €/h = 40.219 €/any
  120. 120. Pressupostos Industrials • El pressupost anual inclou les necessitats de personal, màquines, escandall de costos, organització de la producció, etc. • Es fa un pressupost per producte. Suposem un sol producte A. • Objectiu de Producció 100 x 103 unitats • Cn = 1Hh/unitat • Activitat pactada = 120 • Objectiu de reduir a un 7% les aturades de línia • Funcionament de la planta: 2000 Hores/any • Cost per persona = 20.000 €/any
  121. 121. Pressupostos industrials (2) • Preguntes a respondre: 1. Quines necessitats de Ma d’Obra tinc? 2. Quin es el cost de Ma d’Obra per Unitat? 1. Si Cn es 1Hh/u (a activitat 100) i l’activitat pactada es 120, el temps necessari seria de: 1x100/120 = 0,833 Hh/u Si haig de produir 100.000 u i tinc 2000 H de funcionament amb un 7% d’aturades: (100.000u x 0,833Hh/u) / (2000 Hh/persona i any x (1-0,07))= 44,8 persones necessàries
  122. 122. Pressupostos industrials (3) 2. Com ja hem vist, per tenir 1 Hh de producció neta he de pagar 1/(1-0,07) hores (1,075 hores) degut a que mentre les línies estan aturades he de pagar igualment als treballadors. Per fer una unitat necessito 0,833 Hh, però hauré de pagar 0,833 x 1,075 = 0,895 Hh El cost per hora serà 20.000 € / 2000 H = 10 €/H, per tant el cost de Ma d’obra per unitat serà 0,895 x 10 = 8,95 € per unitat
  123. 123. Manteniment • La funció de manteniment te per objectiu tenir en estat operatiu el sistema productiu de l’empresa (incloent màquines i instal·lacions) • La primera decisió a prendre es com organitzar el manteniment. Dues opcions: – Organització centralitzada: Una seu única per tota la planta amb tots els serveis, recanvis i personal. L’avantatge es reduir les necessitats de personal i material – Organització descentralitzada: Cada secció te el seu propi personal de manteniment. L’avantatge es el menor temps de resposta
  124. 124. Manteniment • La segona decisió es com organitzar el manteniment de cada actiu: – Manteniment correctiu: No actuo fins que es produeix l’avaria – Manteniment preventiu: Actuo abans de que es produeixin les avaries per endarrerir-les o disminuir la seva gravetat • He d’avaluar el cost d’una avaria (i no el de la reparació) per prendre la decisió
  125. 125. Manteniment Preventiu • Quan opto per el preventiu he de decidir quan faig la intervenció buscant el cost mínim entre el cost de l’avaria i el cost del Manteniment preventiu Punt òptim
  126. 126. Exemple de Manteniment Preventiu • Una empresa te 30 petits forns de tractament tèrmic. Una avaria del forn costa en promig 900€ (inclou el temps de producció perdut) • El manteniment preventiu consisteix a canviar el material refractari del forn i costa 200 €/forn • Les probabilitats d’avaria dels forn son les següents: Edat material refractari 1 2 3 4 5 6 7 Total Probabilitat Avaria 0,10 0,05 0,10 0,20 0,25 0,15 0,15 1
  127. 127. Exemple de Manteniment Preventiu • Suposem Manteniment Correctiu (MC): – El temps que transcorre fins una avaria serà, en promig, l’esperança matemàtica: • 1 mes x 0,10 + 2 mesos x 0,05 + .... + 7 mesos x 0,15 = 4,5 mesos – Si tenim N=30 forns, el nombre d’avaries esperades per mes serà: • 30 x (1/4,5) = 6,67 forns avariats per mes – Si el cost per avaria és de 900 €: • Cost MC/mes = 6,67 x 900 = 6003 €/mes
  128. 128. Exemple de Manteniment Preventiu • Si el Manteniment es Preventiu (MP), el cost dependrà de la periodicitat. Suposem n=1 mes: MP MP MP MP MP MP MP Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5 Mes 6 Mes 7 – El cost mensual de MP: 200 € x 30 forns = 6.000 € – El nombre d’avaries esperat serà : 30 forns x 0,1 = 3 avaries i el seu cost serà: 3 avaries x 900 € = 2.700 €/mes – El Cost Total serà Cost MP + Cost Avaries = 6.000 + 2.700 = 8.700 €/mes
  129. 129. Exemple de Manteniment Preventiu • Suposem ara n=2mesos MP MP MP MP Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5 Mes 6 Mes 7 • El Cost de MP mensual serà : 200 x 30 /2 = 3.000 € / mes • El nombre d’avaries previst per mes serà: – Avaries de forns el primer mes: 30 x 0,10 = 3 – Avaries de forns el segon mes: 30 x 0,05 = 1,5 – Avaries el segon mes de forns mantinguts el primer mes: 3 x 0,10 = 0,3 – Avaries totals (en dos mesos) = 3 + 1,5 + 0,3 = 4,8 – Avaries per mes = 4,8 /2 = 2,4 • El Cost per Avaries serà: 2,4 x 900 € = 2.160 €/mes i el Cost Total serà: 3.000 € + 2.160 € = 5.160 € / mes
  130. 130. Arbres d’avaries n=2 n=3 30 Forns 30 Forns 0,1 0,1 3 3 0,1 0,05 0,1 0,05 0,3 1,5 0,3 1,5 0,1 0,1 0,05 0,1 Total d’avaries: 4,8 / 2 mesos 0,03 0,15 0,15 3 Total d’avaries: 8,13 / 3 mesos Genèricament, El nombre d’avaries per un n donat, An, serà: An= N(P1+P2+···+Pn) + A1Pn-1 + A2Pn-2 + ··· + An-1P1 Exemple: A3= 30x(0,1+0,05+0,1) + 3x0,05 + 4,8x0,1 = 8,13
  131. 131. Taula de càlcul del Punt Òptim n An An/n CA = Ca x An/n CMP=NxCmp/n Cost Total 1 3 3 2.700 6.000 8.700 2 4,8 2,4 2.160 3.000 5.160 3 8,13 2,71 2.439 2.000 4.439 4 14,85 3,71 3.339 1.500 4.839 Quan el Cost Total comença a pujar, l’anterior es el Punt Òptim, en aquest cas, el Punt Òptim de Manteniment Preventiu és de 3 mesos amb un cost total amb MP de 4.439 €/mes. Com que el cost amb MC era de 6.003 €/mes, la millor opció es fer Manteniment Preventiu, € intervenint cada tres mesos

×