Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Richard Strauss
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply
Published

Treball d'en Bora Roqué. Alumna del IES GALILEU

Treball d'en Bora Roqué. Alumna del IES GALILEU

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
267
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
3
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Richard StraussNaixença: 11 de juny de 1864 Munic, Baviera, AlemanyaVa morir: al 8 de setembre de 1949 als 85 anys. A Garmisch- Partenkirchen, Baviera, Alemanya
  • 2. Richard Straus va neixer a munichen una familia de l’alta burgesia debaviera dedicada a la indústria dela cervesera. Va ser fill de Franzstrauss, intèrpret solista detrompa a lÒpera de la Cort deMunic, i molts membres de la sevafamília eren músics, pel que varebre una educació musicalcompleta ja en la seva joventut.Va comensar a tocar el fortepianoals 4 anys amb la seva mare, i elviolí als 7 anys amb el seu tiet. Vaescriure la seva primeracomposició als 6 anys, i vacontinuar escribint música durant80 anys mes, casi fins que es vamorir.
  • 3. Durant la seva adolescència Strauss va assistir a assaigs amb lorquestra de lOrquestrade la Cort de Munic, rebent classes particulars de teoria musical i orquestració deldirector Wilhelm Friedrich Meyer. Als 17 anys, va estrenar la seva Simfonia en remenor (1881), una obra de la qual renegaria més tard per considerar-la immadura. En 1882 va ingressar a la Universitat de Munic, on vaestudiar cursos dEstètica, Filosofia i Història de lArt. Un any després va marxar aBerlín, on va obtenir un lloc com a director assistent de Hans von Bülow, que vaquedar fortament impressionat per la Serenata per a instruments devent, composta per Strauss als 16 anys. Strauss va aprendre lart de ladirecció dorquestra observant Bulow en elsassajos. Aquestestava molt encapritxat amb el jove, i va decidir que fos elseu successor com a director de lorquestra de Meiningen després de laseva dimissió el 1885.
  • 4. Al 1886 va fer un viatge per Itàlia, país pel qual sempre va sentir unagran fascinació.Lèxit del seu poema simfònic Don Joan en 1888, va consagrar aStrauss com un dels compositors més importants del moment, ambgran prestigi a nivell internacional, i que hauria dacompanyar fins a laseva mort.El 1894 es va casar amb la soprano Pauline de AHNA. Pauline pelque sembla va tenir un caràcter irascible i excèntric, però el seumatrimoni va ser essencialment feliç i tranquil, i la seva dona unagran font dinspiració per a ell. Al llarg de la seva vida, des de lesprimeres cançons fins a les Quatre últimes cançons de 1948, moltesdelles compostes per a la seva dona, Strauss mostra granpreferència per la veu de soprano, i totes les seves òperescontienenen un important paper de soprano. El matrimoni Strauss vatenir un fill, Franz, el 1897, que es va casar amb Alice von Grab. Elmatrimoni va donar dos néts al compositor, Richard i Christian.Strauss va estar entranyablement unit a la seva família durant tota laseva vida.En 1889 va ser nomenat assistent del Festival de Bayreuth, així comdirector del Teatre de lÒpera de Weimar, dirigint amb freqüènciaobres de Wagner, Gluck i Mozart. El 1894 es va establir en lòpera deMunic, i el 1897 va ser contractat pel kàiser Guillem II dAlemanyaamb director de lOrquestra Real de Prusia, a Berlín.Strauss coneix en aquesta època el compositor austríac GustavMahler, amb el qual manté amistat fins a la mort daquest en 1911,en ​una relació de vegades problemàtica i no exempta de rivalitats, toti la influència mútua entre els dos compositors.
  • 5. El Segle XX:El 1903, Strauss és nomenat Doctor honoris causa per la Universitat deHeidelberg, ampliant cada vegada més el seu reconeixement a nivell mundial.Encara Strauss continuarà component poemes simfònics, un cop entrat el segleXX la seva principal dedicació és lòpera. Lestrena de Salomé en 1905 vaconstituir un primer escàndol i va situar Strauss al centre de lavantguardamusical del moment, el que saccentua encara més amb la seva següent òpera,Electra (1909), en què inicia la seva col · laboració amb el dramaturg Hugo vonHofmannsthal com llibretista. Rebut a França com un dels compositors mésrenovadors del moment i admirat per Claude Debussy, Strauss també esrelaciona amb els futurs integrants de la Segona Escola de Viena, especialmentamb Arnold Schönberg, a qui va ajudar i va recolzar professionalment en elsseus primers anys, i qui sentiria gratitud i admiració per ell durant tota la sevavida. No obstant això, Strauss es va distanciar de la nova avantguarda musicalrebutjant latonalisme. La seva següent òpera, El Cavaller de la Rosa (1911)mostra una volta cap a un estil més clàssic, que saccentuarà després de laPrimera Guerra Mundial.
  • 6. Al març de 1933 arriba al poder Adolf Hitler, quan Strauss tenia 68anys. La relació de Strauss amb el govern nazi ha estat objectedinnombrables comentaris, discussions i estudis. Strauss ésnomenat el 1933 president de la Cambra de Música del IIIReich, responsable entre altres actes de la prohibició de lamúsica de compositors jueus. Strauss va intentar evitar sense èxitdes del seu lloc la prohibició de la música de Mahler o deDebussy. Strauss havia començat a treballar amb lescriptor jueuStefan Zweig en el llibret de la seva òpera La dona silenciosa, raóper la qual va començar a ser objecte de pressions pel Partit nazii per Goebbels en particular. El 1935, escriu una carta a Zweig enla qual li diu:Creu vostè que jo em condueixo en tots els meus actes pensantque sóc "alemany"? Creu vostè que Mozart era conscient de ser
  • 7. Aquesta carta va ser interceptada per la Gestapo i tramesa aHitler, provocant la dimissió de Strauss com a president de la Cambra deMúsica del III Reich. A partir de llavors, Strauss manté una tensa relacióamb el Partit, i és sotmès a una vigilància més estreta encara.Tanmateix, el seu Himne Olímpic és interpretat en els Jocs Olímpics deBerlín de 1936, sota la direcció del propi compositor. Daltra banda, el1938, quan Alemanya sestà preparant per a la guerra, compon lòpera enun acte Friedenstag (El Dia de la Pau), que conté una crítica encobertacap al III Reich, tot i que Hitler va assistir a lestrena i Strauss continuaapareixent en actes oficials al costat de membres del partit.
  • 8. Últims anysEls terribles esdeveniments de la Segona Guerra Mundial van afectar Strauss, vell i cansat.Els seus últims obres recuperen una intensitat emocional absent en moltes obresanteriors, 6, incloent, entre altres, el Concert per a trompa número 2, Metamorfosis, elConcert per a oboè i els seus magistrals i inquietants Quatre últimes cançons, compostespoc abans de morir.Richard Strauss va morir a ledat de 85 anys el 8 de setembre de 1949 a Garmisch. La sevadona, Pauline, va morir vuit mesos després, als 88 anys. Durant la seva vida, Strauss va serconsiderat un dels més grans compositors de la seva època, i la seva música va tenir unaprofunda influència en el desenvolupament de la música del segle XX. Strauss va declararamb una humilitat rara en ell: "Potser no sigui un compositor de primera categoria, però síun compositor de segona categoria de primer nivell". El pianista canadenc Glenn Gould vadescriure el 1962 a Strauss com "la figura musical més gran que ha viscut en aquest
  • 9. Música orquestral: OBRES ILa principal contribució de Strauss a la música simfònica és a través dels seus poemessimfònics, gènere en què va arribar a ser un mestre indiscutible. En aquest moment, Strausses declara partidari dels elements extramusicals, en escriure el 1889:El nostre art és expressiu, i una obra musical que no tingui cap contingut poètic quecomunicar és per a mi qualsevol cosa menys música. Naturalment, es tracta dun contingutque no pugui ser representat més que amb sons, i que amb paraules només pugui sersuggerit.La seva primera contribució al gènere, la fantasia simfònica Aus Italien op. 16 (DesdItàlia, 1886) representa una transició entre el seu estil juvenil i la seva obra madura10, i estroba a mig camí entre una simfonia de Música programàtica, a lestil de la Simfoniafantàstica de Berlioz, i el poema simfònic pròpiament dit.El primer poema simfònic compost per Strauss va ser Macbeth, basat en lobra deShakespeare, i que va trigar a trobar la seva forma definitiva, sent revisat diverses vegades el1886 i 1888.Segons sha escrit, Don Joan (1889), acabat als 24 anys, és la primera obra mestra de Strauss.El seu contingut es basa lliurement en la versió del mite de Don Joan que va fer el poetaaustríac Nikolaus Lenau.Mort i Transfiguració (1889), composta gairebé al mateix temps que Don Joan, es basa enuna idea del propi Strauss: un malalt recorda la seva vida en el seu llit de mort, i la sevaquan la mort li sobrevé, els seus desitjos abans no complerts són finalment alcanzados.11
  • 10. OBRES IILes divertides entremaliadures de Till Eulenspiegel que va fer l’any 1895, constitueix potserel poema simfònic més representatiu de Strauss, i una obra excel · lent per conèixer el seuestil, a mig camí entre lhumor i el lirisme. Encara que segons el seu títol està compost enforma de rondó, els diferents episodis de la vida de lheroi picaresc popular Till Eulenspiegelapareixen minuciosament retratats, per acabar amb lexecució del protagonista i amb unúltim centelleig humororístico. Strauss no amaga la seva gran simpatia per lheroi picaresc,en una obra crítica i burleta.Així va parlar Zarathustra a l’any 1896, és sens dubte lobra més coneguda de Strauss,almenys pel impactant començament que va ser utilitzat en la pel · lícula 2001: Una Odisseade lEspai de Stanley Kubrick. Strauss narra musicalment de forma lliure i fantàstica algunsdels passatges de lobra de Friedrich Nietzsche, en una obra de gran impacte directe. Calassenyalar també lenorme influència de la música de Strauss, especialment la dels seuspoemes simfònics, en les futures bandes sonores cinematogràfiques.
  • 11. OBRES IIIPer Don Quixot (1897), la seva versió de lobra de Cervantes per la qual sentia granadmiració, tria novament una forma clàssica, en aquest cas les Variacions, utilitzant a mésdos instruments solistes: un violoncel, que representa Don Quixot i una viola , a SanchoPanza. En Una vida dheroi (1898), narra les peripècies dun Heroi abstracte (el Camp deBatalla de lHeroi, la Companya de lHeroi, etc). Aquest Heroi sha identificat de vegadesamb el mateix Strauss, sense que ell semblés desmentir-ho. En aquesta obra, composta peruna amplíssima orquestra, sacosta a les seves òperes més avantguardistes per la sevaaudàcia harmònica.Ja al segle XX, Strauss compon dues obres més, que encara que tenen el títol de simfoniapoden considerar igualment poemes simfònics pel seu contingut extramusical: la SimfoniaDomèstica (1903), on novament Strauss es retrata a si mateix, aquesta vegada en el seuentorn familiar, amb una minuciositat descriptiva que arriba a retratar els jocs infantils, ouna disputa i una reconciliació conyugal. La Simfonia Alpina (1915), una peça de descripcióde la naturalesa, en aquest cas de les muntanyes dels Alps, en certa forma lestil de laSimfonia Pastoral de Beethoven, encara que amb una immensa orquestra i un gegantídesplegament de mitjans.
  • 12. OBRES IVDesprés de la Simfonia Alpina Strauss només compon música orquestral de maneraocasional, i sovint per raons dencàrrec. La suite per a lobra de Molière El burgèsgentilhombre (1918) és una obra arcaïtzant que rememora lèpoca de Lluís XIV de França iun bon exemple del que seria el neoclassicisme musical del segle XX. Altres obresposteriors són el Preludi festiu (1913), el ballet La llegenda de Josep (1914) o la Música festiva(1940) composta per commemorar el 2600 aniversari del Imperi del Japón.13En els seus últims anys, Strauss torna al gènere concertant, que no havia conreat des de benjove, en una sèrie dobres compostes a manera dentreteniment en les seves vacances, queno obstant recuperen part de lemoció de moltes obres anteriors i al mateix temps tornen lamirada cap a enrere amb nostàlgia, sobretot al classicisme de Mozart, com en el Concert pera trompa número 2 (1942), el Concert per a oboè (1945) o el Concertino per a clarinet i fagot(1947).Strauss acaba la composició de Metamorfosi el 1945. Es tracta una obra per a 23 solistes decorda, i encara que comparteix característiques amb les últimes obres esmentades, és a mésun lament pel desenllaç de la Segona Guerra Mundial i la destrucció de la cultura alemanya.La partitura acaba amb una cita de la Marxa Fúnebre de la Simfonia número 3 "Heroica" deBeethoven, acompanyada per les paraules "In memoriam". Està considerada com una de lesúltimes obres importants de la Música del Romanticisme.
  • 13. ÒPERAS IA finals del segle XIX, Strauss va dedicar la seva atenció com a compositor a lòpera. Els seusprimers dos intents en el gènere, Guntram (1894) i Feuersnot (1901) van ser rotundsfracassos. Però el 1905, Strauss va produir Salomé (basada en el drama dOscar Wilde) i lareacció va ser tan apassionada i extrema, com havia estat amb Don Joan. Quan es vaestrenar als Estats Units en la Òpera del Metropolitan, hi va haver una crítica tan ferotgeper part del públic que van haver de cancel · lar les presentacions posteriors.Indubtablement, moltes de les crítiques tenien el seu origen en el tema escollit, però tambéhi havia persones a les que no els agradava lexcés de dissonàncies que carregava lobra, finsal moment poc escoltades en el teatre de Nova York. No obstant això, lòpera va ser reeixidaen altres parts, arribant fins i tot a donar-li els suficients ingressos a Strauss per finançar laseva casa de Garmisch Partenkirchen.La següent òpera de Strauss va ser Elektra (1909), on el límit de dissonància va arribar unamica més enllà. Va ser també la primera òpera que va resultar de la col · laboració delcompositor i el llibretista Hugo von Hofmannsthal. A partir daquest moment, tots dostreballarien junts en diverses ocasions. No obstant això, en els seus següentstreballs, Strauss va moderar el seu llenguatge harmònic, amb el resultat dobres amb excel ·lent acceptació per part del públic, com la "mozartiana" Der Rosenkavalier (1910). Strauss vacontinuar regularment la composició dòperes fins a 1940; produint així: Ariadne auf Naxos(1912), Die Frau ohne Schatten (1918), Intermezzo (1923), Die ägyptische Helena (1927) iArabella (1932), totes amb la col · laboració de Hofmannsthal; Die schweigsame Frau(1934), amb llibret de Stefan Zweig; Friedenstag (1936) i Daphne (1937), amb textos deJoseph Gregor i Zweig; Die Liebe der Danae (1940), amb Gregor, i la seva última obra, laòpera sobre les òperes, Capriccio (1941), amb Clemens Krauss
  • 14. STRAUSS COM A DIRECTORDORQUESTRA IStrauss va gravar un gran nombre de registres discogràfics, tant de les seves pròpiescomposicions com de músics del repertori austro-germànic.Els seus registres de 1929 de Till Eulenspiegel i Don Joan amb lorquestra de lÒpera Estatalde Berlín es consideren els seus millors enregistraments, fins i tot els discos originals en 78rpm tenen un excel · lent so per a lèpoca, i les interpretacions són dalt nivell ifascinants, destacant un acusat error en el sol de trompa al començament de TillEulenspiegel.Una de les gravacions més interessants de Strauss és potser la del seu Simfonia Alpina de1941, llançada posteriorment per EMI, potser perquè Strauss utilitza tots els instruments depercussió requerits en aquesta simfonia espectacular. La intensitat de lexecució competeixamb la gravació digital que molts anys després va fer Herbert von Karajan amb lOrquestraFilharmònica de Berlín. El crític musical Harold C. Schonberg afirma a Los grans directors(1967), que encara que Strauss va ser un director molt minuciós, no va posar massaentusiasme en els seus enregistraments dobres daltres compositors. Schonberg es basaprincipalment en les gravacions de Strauss de la Simfonia número 40 en sol menor deMozart i de la Simfonia número 7 de Beethoven, ressaltant que Strauss interpreta unaversió amb talls de la Novena Simfonia de Beethoven, reduïda fins als 45 minuts. Percontra, el periodista Peter Gutmann considera que les interpretacions de Strauss Mozart ide Beethoven poden considerar actualment bastant bones, fins i tot encara que es tracti deversions poc convencionals.
  • 15. FOTOS I
  • 16. FOTOS II
  • 17. FOTOS III
  • 18. FOTOS IV
  • 19. FOTOS V
  • 20. FINALCREDITS:BORA ROQUÉ PARETMUSIC:RICHARD STRAUSSPRODUCCIONS:CIGALA PRODUCTIONSESPERO QUE US AGIAGRADAT.