Diplomàtica baixmedieval. El notariat.

683 views
598 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
683
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
24
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diplomàtica baixmedieval. El notariat.

  1. 1. DIPLOMÀTICA BAIXMEDIEVAL Sistema i Tipologies documentals del segle XIII-XVI: El Notariat
  2. 2. ELEMENTS CONTEXTUALS <ul><li>Sistema Jurídic: La consolidació de l’Estat Feudal. </li></ul><ul><li>Sistema Legislatiu: Dret Comú. </li></ul><ul><li>Sistema Judicial: Vegueries, cúries i batlles. </li></ul><ul><li>Context de producció: Notariat. </li></ul><ul><li>Agents: Notaris, escriptors, etc. </li></ul>
  3. 3. SISTEMA LEGISLATIU <ul><li>La recuperació del Dret Romà </li></ul>
  4. 4. DRET COMÚ <ul><li>Des del segle XII s’inicia un procés de recuperació de l’anomenat Dret Comú: era bàsicament el romà del Corpus Iuris Civilis . </li></ul><ul><li>Interpretat pels seus glossadors i expositors, juntament amb el dret canònic, l’imperial germànic i els usos feudals llombards, als quals s’anà adaptant el feudalisme autòcton. </li></ul>
  5. 5. DRET COMÚ <ul><li>Recepció del Dret Comú: substitució progressiva del dret visigòtic romanent, convivència amb els Usatges (dret propi). </li></ul><ul><li>Penetra durant la segona meitat del s.XII, tímidament, i més decidida a finals de segle. </li></ul><ul><li>Els primers rastres documentals: mostra d’impediments a la seva aplicació. Ruptura amb el règim de convinences. </li></ul>
  6. 6. DRET COMÚ <ul><li>Inici de la clàusula RENUNCIO: per a renunciar a drets i accions que dimanen del Dret Comú. </li></ul><ul><li>El Dret Comú es nota en l’àmbit processal sobretot. </li></ul><ul><li>Constitució de 1251 de Jaume I en contra del Dret Comú: “ quod principi placuit, legis habet vigorem ”, malgrat allò que plagui als prínceps, la llei tindrà rigor (la vigent, no la nova). </li></ul>
  7. 7. DRET COMÚ <ul><li>En realitat la Constitució de 1251 reflecteix diferents coses: </li></ul><ul><ul><li>Tot i que al príncep li agradi el Dret Comú que el pot coronar emperador, la llei vigent tindrà vigor. </li></ul></ul><ul><ul><li>Si la llei vigent té vigor, el règim de convinences queda destronat (els Usatges no les preveuen). </li></ul></ul><ul><ul><li>La clàusula com a element de consens entre el rei i els senyors, sovint enfrontats. </li></ul></ul><ul><li>Les Corts de Barcelona de 1283 són decisives i deixen d’haver reticències amb aquest Dret. </li></ul>
  8. 8. DRET COMÚ <ul><li>Dificultats constants per demostrar l’ordre de prelació entre la legislació pròpia i el Dret Comú, que en alguns casos s’emprava de manera abusiva en detriment dels usos propis. </li></ul><ul><li>Aquesta tensió encara apareix ben viva a les Corts de Barcelona de 1409, i fins i tot a la de 1599. De manera que mai del tot, a la baixa edat mitjana, fou totalment domesticat. </li></ul>
  9. 9. DRET COMÚ <ul><li>L’evidència més gran de la Recepció del Dret Comú és el Notariat. </li></ul><ul><ul><li>Aparició del terme Notarius vs. Scriptor . </li></ul></ul><ul><ul><li>Canvi de Charta per Instrumentum. </li></ul></ul><ul><ul><li>Instrumentum Publicum: Publica Fides. </li></ul></ul><ul><ul><li>Aparició dels Registres notarials com a instrument de poder, control de les transaccions i activitats contractuals de natura jurídica i econòmica. </li></ul></ul>
  10. 10. SISTEMA LEGISLATIU <ul><li>L’Imperi de la Llei </li></ul>
  11. 11. CONSTITUCIONS <ul><li>Constitució: A partir de finals del segle XIII el títol de constitució es reservà per a les disposicions de caràcter general per a tot el Principat de Catalunya, dictades pel rei en la Cort, amb el consentiment i aprovació d’aquesta. </li></ul>
  12. 12. CORTS <ul><li>En la Cort de Barcelona de 1283 per Pere II: “ Item statuimos, volumus, et etiam ordinamus, quid si nos vel successores nostri constitucionem aliquam generalem seu statutum facere voluerimus in Catalonia, illam vel illud faciamus de approbatione et consensu prelatorum, baronorum, militum et civium Cataloniae, vel ipsis vocatis maioris et sanioris partis eorundem .” </li></ul><ul><li>Les constitucions emanaven del sobirà, però amb la condició que fossin consentides, lloades i aprovades per l’assemblea legislativa: en cas contrari, no serien constitucions. </li></ul>
  13. 13. PRAGMÀTIQUES <ul><li>Així com el concepte de constitució s’havia restringit al dret paccionat, l’altra normativa dimanada del sobirà era coneguda per Pragmàtica Sanció. </li></ul><ul><li>Eren donades pel rei, ja per pròpia iniciativa, com a petició d’una o més entitats, corporació o àdhuc estament, fora de la Cort General. </li></ul><ul><li>Formen part de les pragmàtiques: els privilegis, provisions, sentències judicials, sentències d’àrbitres, sentències d’arbitradors, concòrdies, ordinacions i edictes, aplecs de costums, amb nombrosos elements del dret especial de Barcelona. </li></ul>
  14. 14. SISTEMA JUDICIAL <ul><li>L’aplicació de justícia </li></ul>
  15. 15. VEGUERIES <ul><li>El Veguer és una figura existent des del s.XI. </li></ul><ul><li>Representant jurisdiccional del comte en un territori. </li></ul><ul><li>A partir del 1304 prenen la responsabilitat d’administrar justícia en les vegueries, territoris jurisdiccionals creats de bell nou pel rei. </li></ul><ul><li>Tenen cúria fixa o mòbil, i dirimeixen causes importants, excepte les de mort. </li></ul>
  16. 16. CÚRIES <ul><li>Les cúries judicials comencen a aparèixer a Catalunya a finals del segle XII. Espais d’administració de justícia, allí on no hi hagués veguer o batlle. </li></ul><ul><li>La seva aparició permet datar el procés d’imposició d’un poder sobirà per damunt dels poders senyorials. </li></ul>
  17. 17. BATLLIES <ul><li>De batlles també n’hi ha des del segle XI. </li></ul><ul><li>Són administradors econòmics de senyors feudals. </li></ul><ul><li>A finals del segle XII apareixen batlles reials que administren les viles reials a Catalunya. </li></ul><ul><li>Administren justícia, però també les finances, les talles, les cenes i totes les imposicions derivades del poder reial. El seu braç executor era l’anomenat Saig. </li></ul>
  18. 18. CONTEXT DE PRODUCCIÓ <ul><li>El Notariat ho acaba envaïnt tot. </li></ul>
  19. 19. ESCRIVANIA SEMIPÚBLIQUES <ul><li>Redacció de documents vàlids però que no gaudeixen de fides publica . </li></ul><ul><li>A redós de parròquies, cases eclesiàstiques o senyorials, municipis. Comencen a sorgir a mitjan segle XII. </li></ul><ul><li>Escrivans: diferents als scriptores iurati , acceptats pel rei en territoris jurisdiccionals semipúblics que sorgiran durant el segle XIII. </li></ul>
  20. 20. ESCRIVANIA SEMIPÚBLIQUES <ul><li>1154: Staldat, prior de Bellcaire de l’Empordà, s’intitula “notarius publicus tenens scribaniam episcopi Gerundensis”. </li></ul><ul><li>1155: El bisbe de Vic Pere de Redorta, encarrega a Ramon de Lió, la redacció de documents de Vic. </li></ul><ul><li>1172: Ermengol “presbiter et publicus scriptor Gerunde”. </li></ul><ul><li>1173: Bernat de Clero “notarius publicus Ilerdensis”. </li></ul><ul><li>1189: El monestir de Sant Cugat encomana l’escrivani d’Igualada al rector. </li></ul>
  21. 21. NOTARIA <ul><li>Redacció professional de documents vàlids dotats de la fides publica . El títol ha de ser dotat per una autoritat sobirana. </li></ul><ul><li>1188: Alfons I nomena Bernat com a “notarium publicum seu tabellium” a Vilafranca del Penedès. </li></ul><ul><li>1194: Concessió reial al paborde de la seu de Manresa i al rector de Santa Maria de Montblanc. </li></ul><ul><li>1203: Concessió reial a Besalú. </li></ul><ul><li>Els nomenaments s’extenen durant tot el segle XIII. </li></ul>
  22. 22. AGENTS <ul><li>Notaris, escriptors, minyons, etc. </li></ul>
  23. 23. NOTARIS DE CREACIÓ REIAL <ul><li>Notaris generals: Capacitat d’actuació ubique , sense adscripció local. Funcionari reial. </li></ul><ul><li>Notaris amb competències locals: Adscrits a ciutats, viles i llocs reials. Alguns també tenien competència ubique. Funcionari reial. </li></ul><ul><li>Notaris d’un territori extraurbà: Actuació fora dels límits d’una ciutat. Pocs exemples. </li></ul><ul><li>Notaris de llocs amb privilegi: Llocs fora del territori de la Corona, com ara alfòndecs o consolats. </li></ul>
  24. 24. NOTARIS DE CREACIÓ REIAL <ul><li>Titulars d’escrivanies locals: Laics o eclesiàstics amb una escrivania en règim de monopoli. Concessions vitalícies subjectes a cens, però amb atribucions vitalícies, podent triar substitut, etc. </li></ul><ul><li>Titulars d’escrivanies de minories confessionals: Persones autoritzades a redactar i cloure documents de jueus i sarraïns. </li></ul><ul><li>Titulars d’escrivanies de les cúries de l’administració reial inferior i mitjana i titulars de jutges de cort: Encarregats de la redacció de la documentació relacionada amb la funció curial. </li></ul>
  25. 25. NOTARIS DE CREACIÓ MUNICIPAL <ul><li>Viles i ciutats de domini reial tenien el dret de crear els seus propis notaris. </li></ul><ul><li>Rebien l’ auctoritas del veguer o del batlle reial. </li></ul><ul><li>Conflictes habituals amb els de creació reial: quina jurisdicció era aplicable? </li></ul>
  26. 26. NOTARIS DE CREACIÓ SENYORIAL LAICA <ul><li>Reben l’ auctoritas de comtes, vescomtes o barons. </li></ul><ul><li>Autoritzen documents només dins del territori de domini senyorial, i només tenen autoritat a l’interior d’aquest territori. </li></ul><ul><li>Scriptores iurati . No confondre amb els escrivans preexistents. </li></ul>
  27. 27. NOTARIS DE CREACIÓ SENYORIAL ECLESIÀSTICA <ul><li>Reben l’ auctoritas de monestirs, seus episcopals o parròquies. </li></ul><ul><li>Notaris apostòlics (s.XIV): Nomenats pel papa o el bisbe. </li></ul>
  28. 28. ELEMENTS FORMALS <ul><li>Tipologies documentals: Les noves. </li></ul><ul><li>Forma física: Paper i els Registres. </li></ul><ul><li>Procediment: Praxis notarials. </li></ul>
  29. 29. TIPOLOGIES DOCUMENTALS <ul><li>Més garanties. </li></ul>
  30. 30. DEBITORIS <ul><li>Cartae debiti . </li></ul><ul><li>Formalització d’un deute a pagar. </li></ul><ul><li>Tipus documental més nombrós. </li></ul><ul><li>De redacció succinta. </li></ul><ul><li>S’estipulen pagaments en moneda, rarament en espècie. </li></ul><ul><li>Estipulació d’un termini per a satisfer el pagament (un any). </li></ul><ul><li>Constitució de dos fiadors o fidejussors. </li></ul><ul><li>Un o dos testimonis introduïts pel mot: Testes . </li></ul>
  31. 31. RECONEIXEMENTS <ul><li>Recognosco /-imus et confiteor/-emur. </li></ul><ul><li>Reconeixement d’haver rebut un pagament: Àpoca. Molt habitual. Rebut. </li></ul><ul><li>Reconeixement de concòrdia: Acord sobre comptes pendents de liquidació entre dues parts. Subscriuen un consell de prohoms. </li></ul><ul><li>Reconeixement de deute: Debitori. </li></ul>
  32. 32. DONACIÓ <ul><li>Dono/-amus et mito/-imus; Dono/-amus et concedo/-imus . </li></ul><ul><li>Donació propter nuptias : donacions d’aixovar, mutus esponsalicis, debitoris i àpoques corresponents. </li></ul><ul><li>Donació ad laborationem tantum : donen els béns d’una explotació agrícola durant un temps determinat i s’intercanvien els excedents. Una part aporta la llavor i l’altra el fems, per exemple. </li></ul>
  33. 33. ESTABLIMENTS <ul><li>Dono/-amus et Stabilio/-imus. </li></ul><ul><li>Es consigna la cessió d’uns béns d’explotació agrícola amb obligació a contraprestacions periòdiques (censos). </li></ul><ul><li>Hereva de la Donació a tinença o Carta precària. </li></ul><ul><li>Rep el nom d’establiment emfitèutic (figura existent en època romana). </li></ul><ul><li>Compromís dels senyors de defensar els receptors d’una transacció. </li></ul>
  34. 34. COMANDES <ul><li>Dono/-amus et Comando/-amus . </li></ul><ul><li>Cessions de béns durant un temps determinat, breu, a canvi d’una prestació censal poc onerosa. </li></ul><ul><li>Es detecta per la fórmula: “in comanda”. </li></ul>
  35. 35. CONFIRMACIONS <ul><li>Laudo/-amus et confirmo/-amus . </li></ul><ul><li>Confirmació de possessió de béns per part de qui en detenten la propietat o domini directe, a qui està en usdefruït. </li></ul><ul><li>Una propietat establerta, quan canvien els senyors o els tinents, es realitza aquest document o bé per confirmar els acords preexistents o bé per introduïr-ne de nous. </li></ul>
  36. 36. COMPRA-VENDA <ul><li>Vendo/-imus . </li></ul><ul><li>Apareixen associades a traspassos temporals de drets o rendes, poques vegades a béns immobles. </li></ul><ul><li>Sortien més a compte els arrendaments i els establiments de béns, que les alienacions totals. </li></ul><ul><li>Per aquest motiu no es poden considerar com s’havia fet en època altmedieval. </li></ul><ul><li>Clàusula: “Et promitunt ei facere tenere in pace contra omnes personas”. És la prova d’un acord feudal i no pas d’una alienació. </li></ul>
  37. 37. DEFINICIÓ <ul><li>Diffinio/-imus et absolvo/-imus . </li></ul><ul><li>Absolució de persones implicades en processos civils o criminals. En mans de batlles reials. </li></ul><ul><li>Absolució davant la retenció indeguda i il·legítima d’uns béns o drets. </li></ul>
  38. 38. MANUMISSIÓ <ul><li>Tenen forma de definició amb els verbs diffinio et absolvo . </li></ul><ul><li>Alliberaments de servitud personal. </li></ul><ul><li>Recuperen la facultat del beneficiari de poder sortir i tornar al lloc on estava vinculat amb l’expressió “Et ut possis yre, stare et revertere ubique volueris”. </li></ul>
  39. 39. COMPROMISOS I CONVINENCES <ul><li>Promito/-imus et convenio/-imus . </li></ul><ul><li>Acords realitzats a continuació d’un contracte. Com ara, el compromís de fer una confirmació quan els hereus prenguin possessió d’un bé. </li></ul><ul><li>No són convinences a la manera altmedieval, sinó documents de garantia i suport jurídic a transaccions. </li></ul>
  40. 40. CONTRACTES D’APRENENTATGE <ul><li>Forma de Compromís i Convinença. </li></ul><ul><li>En aquest cas un noi entra a treballar durant un temps determinat a casa d’un artesà. Aquest es compromet a fer-li aprendre l’ofici, li proporcionarà manutenció, assistència i fins i tot material de l’ofici. La família del noi entrant pagarà un muntant econòmic en concepte d’entrada. </li></ul>
  41. 41. CONCESSIONS DE POBLAMENT <ul><li>Concessions de poblament. </li></ul><ul><li>Llicències i permisos. </li></ul><ul><li>Procuracions o procures. </li></ul><ul><li>Fermes de dret: fiança judicial. </li></ul><ul><li>Etc. </li></ul>
  42. 42. FORMA FÍSICA <ul><li>Paper i Llibres. </li></ul>
  43. 43. REGISTRES <ul><li>1222-1225: Manresa. </li></ul><ul><li>1228-1229: Manual d’Alcover. </li></ul><ul><li>1229-1239: Siurana. </li></ul><ul><li>1230-1233: Vic, manual de la Cúria Fumada. </li></ul><ul><li>1237-1242: Capbreu de Bertran acòlit, a Terrassa. </li></ul><ul><li>1238-1261: Guàrdia dels Prats. </li></ul><ul><li>1239-1263: Santa Magdalena de Blancafort. </li></ul><ul><li>1240-1251: Santa Coloma de Queralt. </li></ul><ul><li>1245-1246: Santa Maria de Maldà. </li></ul><ul><li>1248-1264: Santa Pau </li></ul>
  44. 44. PRAXIS NOTARIAL <ul><li>Més procediment. </li></ul>
  45. 45. PRAXIS <ul><li>Rogatio : petició de part dels interessats. </li></ul><ul><li>Scheda o Schedula : Redacció de les notes en un troç de paper o pergamí. </li></ul><ul><li>Nota : Resum breu en un manual, protocol o registre. </li></ul><ul><li>Instrumentum : Extensió del Mundum i clausura del document. </li></ul><ul><li>Concessió als interessats. </li></ul>

×