Your SlideShare is downloading. ×
La cèl·lula
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

La cèl·lula

253
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
253
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. MARIA BARRACHINA BERTA CRUELLS JOAN BOSCH
  • 2. • LA PARAULA CÈL·LULA PROVÉ DE CELLULA DEL LLATÍ DIMINUTIU DE CELLAM QUE VOL DIR HABITACIÓ PETITA .• LA CÈL·LULA ES LA UNITAT BÀSICA DELS ÉSSERS VIUS I REALITZEN LES TRES FUNCIONS VITALS: NUTRICIÓ, RELACIÓ I REPRODUCCIÓ. ES DIVIDEIXEN EN DOS GRANS GRUPS: PROCARIOTES I EUCARIOTES
  • 3.  NO TENEN NUCLI DIFERENCIAT, PER TANT, EL MATERIAL GENÈTIC ES TROBA DISPERS PEL CITOPLASMA. ELS ORGANISMES BASATS EN CÈL·LULES PROCARIOTES, GAIREBÉ SEMPRE, SÓN UNICEL·LULARS. ELS SEUS ORGÀNULS NO ESTAN ENVOLTATS PER UNA MEMBRANA. SÓN MOLT MÉS SIMPLES QUE LES EUCARIOTE
  • 4. 1. SÓN TOTES AQUELLES CÈL·LULES QUE TENEN EL SEU MATERIAL HEREDITARI TANCAT DINS D’UNA DOBLE MEMBRANA, QUE DELIMITA UN NUCLI CEL·LULAR.2. AQUESTES CÈL·LULES SÓN MICROSCÒPIQUES, PERÒ DE TAMANY GRAN I VARIAT COMPARAT AMB LES ALTRES CÈL·LULES.3. HI HA DOS TIPUS DE CÈL·LULES EUCARIOTES: LES ANIMALS I LES VEGETALS.
  • 5.  LA PRINCIPAL DIFERÈNCIA ENTRE L’EUCARIOTA ANIMAL I VEGETAL ÉS QUE L’ANIMAL TÉ MOLTS VACÚOLS REPARTITS I PETITS I LA VEGETAL EN TÉ UN DE GRAN. LA CÈL·LULA VEGETAL TÉ CLOROPLASTS QUE CONTENE CLOROFIL·LA, QUE SERVEIX PER FER LA FOTOSÍNTESI. TÉ TAMBÉ UNA PARET CEL·LULAR FORMADA PER CEL·LULOSA I PROTEÏNES. Fotografies
  • 6.  ESTRUCTURA MOLT PRIMA QUE DÓNA FORMA A LA CÈL·LULA I LA LIMITA, PERÒ PERMETENT-LI RELACIONAR-SE AMB L’EXTERIOR. ESTÀ FORMADA PER UNA DOBLE CAPA DE LÍPIDS EN LA QUAL S’INSEREIXEN PROTEÏNES AMB PAPERS MOLT IMPORTANTS:1. Actuen com a canals regulant el pas de substàncies2. Permeten la funció immunològica
  • 7.  ES L’ESPAI COMPRÈS ENTRE LA MEMBRANA PLASM[TICA I EL NUCLI, EST[ PLE D’UN LÍQUID ANOMENAT HIALOPLASMA I PER AIGUA. MANTENEN LA FORMA DE LE CÈL·LULA I LI DÓNEN RIGIDESA. FACILITEN LA MOBILITAT CEL·LULAR DIRIGEIX EL TRANSPORT INTRACEL·LULAR I LA DIVISIÓ DEL S CROMOSOMES. DISPERSOS PEL CITOPLSMA TROBEM ELS ORGÀNULS.
  • 8.  ELS RIBOSOMES: SÓN ORGÀNULS SENSE MEMBRANA, D’UN TAMANY PETIT, VISIBLE NOMÉS AMB MICROSCOPI. SÓN COMPOSTOS D’ARN I PROTEÏNES. SINTETITZEN LES PROTEÏNES QUAN S’ADHEREIXEN A UNA FIBRA D’ARN. FORMEN UNA ESTRUCTURA ANOMENADA POLIRIBOSOMA. Fotografies
  • 9.  EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC: SISTEMA MEMBRANÓS AMB FORMA DE SÀCULS, TÚBULS I CISTERNES, COMUNICADES ENTRE ELLES I AMB L’EMBOLCALL EXTERN DEL NUCLI. ES CLASSIFIQUEN EN: RUGÓS: TÉ MOLTS RIBOSOMES ADHERITS A LA MEMBRANA. TRANSPORTA I EMMAGATZEMA LES PROTEÏNES SINTETITZADES PELS RIBOSOMES. LLIS: NO TÉ RIBOSOMES. PARTICIPA EN LA SÍNTESI, EMMAGATZEMATGE I TRANSPORT DE LÍPIDS. Fotografies
  • 10.  APARELL DE GOLGI: ÉS UN CONJUNT DE SÀCULS MEMBRANOSOS EN FORMA DE DISCS, ANOMENATS DICTIOSOMES, QUE FORMEN PILES DE 4 O 5. SE’N DESPRENEN VESÍCULES QUE ES DESPLACEN FINS LA MEMBRANA. ELS DICTIOSOMES ES TROBEN A PROP DEL NUCLI.  LES SEVES FUNCIONS SÓN:  EMMAGATZEMATGE, EMPAQUETAMENT I TRANSPORT DELS PRODUCTES SINTETITZATS PEL RETICLE ENDOPLASMÀTIC.  SINTETITZEN ELS POLISACÀRIDS. Fotografies
  • 11.  ELS LISOSOMES: SÓN VESÍCULES MEMBRANOSES ESFÈRIQUES, ORIGINADES A PARTIR DE LES VORES EXTERNES DE L’APARELL DE GOLGI. CONTENEN ENZIMS DIGESTIUS ENCARREGATS DE DIGERIR LA MATÈRIA ORGÀNICA JA SIGUI INTERNA O EXTERNA. Fotografies
  • 12.  ELS VACÚOLS: VESÍCULES MEMBRANOSES DE MIDA VARIABLE, FORMATS A PARTIR DE L’APARELL DE GOLGI, DEL RETICLE ENDOPLASM[TIC O D’INVAGINACIONS DE LA MEMBRANA CEL·LULAR. EMMAGATZEMEN AIGUA, SUBSTÀNCIES RESIDUALS O PRODUCTES DE RESERVA Fotografies
  • 13.  ELS MITOCONDRIS: ORGÀNULS DE FORMES VARIADES. ENVOLTATS PER UNA DOBLE MEMBRANA AMB UNA MEMBRANA EXTERNA LLISA I LA INTERNA EN FORMA D’INVAGINACIONS, ANOMENADES CRESTES MITOCONDRIALS QUE PERMETEN QUE ELS ENZIMS ES PUGUIN COL·LOCAR MÉS FACILMENT A LA SUPERFÍCIE. L’INTERIOR DE L’ORG[NUL S’ANOMENA MATRIU MITOCONDRIAL, ON ES TROBEN RIBOSOMES, INCLUSIONS DE RESERVA I UNA FIBRA D’ADN CIRCULAR. REALITZEN UNES REACCIONS QUÍMIQUES ANOMENADES RESPIRACIÓ CEL·LULAR AMB LA QUAL TENEN ENERGIA A PARTIR DE LA COMBINACIÓ DE NUTRIENTS AMB OXIGEN. L’ESTRUCTURA QUE TENEN FA CREURE UNA POSIBLE DERIVACIÓ DEL BACTERIS Fotografies
  • 14.  EL CENTROSOMA: ÉS UN ORGÀNUL CILÍNDRIC, FORMAT PER FIBRES PROTEÍNIQUES. TÉ UN DIPLOSOMA FORMAT PER DOS CENTRÍOLS, COLOCATS PERPENDICULARMENT ENTRE ELLS, CADASCUNA CONSTITUÏDA PER 9 TRIPLETS DE MICROTÚBULS. ENVOLTAT D’UN MATERIAL DENS. ESTÀ RELACIONAT AMB LA MOTIL·LITAT CEL·LULAR, JA QUE ÉS LA BASE DE CILIS I FLAGELS AMB PROCÉS DE DIVISIÓ CEL·LULAR. Fotografies
  • 15.  ÉS UN ORGÀNUL EMBOLICAT EN UNA MEBRANA PRESENT EN TOTES LES CÈL·LULES EUCARIOTES. CONTÉ GRAN PART DEL MATERIAL GENÈTIC DE LA CÈL·LULA, ORGANITZAT EN FORMA DE MÚLTIPLES DE LLARGUES MOLÈCULES D’ADN COMBINADES AMB PROTEÏNES QUE CONTRIBUEIXEN A FORMAR ELS CROMOSOMES. LA FUNCIÓ DEL NUCLI ÉS MANTENIR LA INTEGRITAT D’AQUESTS GENS I CONTROLAR LES ACTICITATS DE LA CÈL·LULA PER MITJÀ DE LA REGULACIÓ.
  • 16.  EMBOLCALL NUCLEAR: ACOSTUMA A SER ESFÈRIC I ESTÀ SEPARAT DEL CITOPLASMA PER UNA DOBLE MEMBRANA, L’EMBOLCALL NUCLEAR, ÉS UNA ESTRUCTURA SIMILAR A LA MEMBRANA PLASMÀTICA I QUE PRESENTA RIBOSOMES ADOSATS A LA CARA EXTERNA. PERMET LA COMUNICACIÓ ENTRE EL NUCLI I EL CITOPLASMA MITJANÇANT UNS PORUS. NUCLEOPLASMA: LÍQUID DE L’INTERIOR. TÉ UNA COMPOSICIÓ SIMILAR A LA DEL CITOPLASMA, PERÒ AMB MÉS [CIDS NUCLEICS. EN AQUEST ESPAI HI HA L’ADN I PROTEÏNES., I CONSTITUEIX LA CROMATINA, FORMADA PER CROMOSOMES. NUCLÈOLS: SÓN ORGÀNULS ESFÈRICS, SENSE MEMBRANA, QUE S’ENCARREGUEN DE SINTETITZAR L’ARN QUE FORMEN ELS RIBOSOMES. CANVIEN DE FORMA I POSICIÓ DEPENENT DE LA FUNCIÓ QUE HAN DE REALITZAR.
  • 17. NUCLÈOL NUCLEOPLASMA MEMBRANA NUCLEAR
  • 18.  UTILITZANT EL MICROSCOPI, ROBERT HOOKE, VA VEURE LES CEL·LES DE LES ABELLES I VA CONTRASTAR-LES AMB UNA CÈL·LULA I DAQUÍ VA VENIR EL NOM DE CÈL·LULA ANTON VAN LEEUWENHOK , VA ESDEVENIR UN DELS PRIMERS MICROSCOPIS CREATS DURANT LA HISTÒRIA, ELL VA DISTINGIR ENTRE LA CÈL·LULA EUCARIOTA I LA PROCARIOTA SCHWANN VA CREAR LA TEORIA QUE LES CÈL·LULES SÓN MOLT IMPORTANTS PER AL ÉSSERS VIUS I LES PLANTES, DE FET DIU QUE SENSAE CÈL·LULES NO HI HAURIA VIDA