Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2011· núm. 124 · 0,50 euros · www.c...
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 124 · Gener 2011   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtc...
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA




                                                               ...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                        Va...
TREBALL-ECONOMIA
Alarma en
el Remolc                                       Eliminar el subsidi de
Marítim
     CGT Sector ...
TREBALL-ECONOMIA

                                      La crisi i el                                                     ...
TREBALL-ECONOMIA
La clínica
Coroleu                                          Nou ERO a Telefónica
seguirà
treballant
al se...
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Rojo y negro completo
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Rojo y negro completo

1,190 views
1,102 views

Published on

Published in: News & Politics
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,190
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
32
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Rojo y negro completo

  1. 1. Catalunya > Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2011· núm. 124 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org L’espiral que ens devora Fotografia: Laura Rosich Disseny: Seno Dipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 124 · Gener 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat L’espiral que ens devora Fotografia: Laura Rosich Disseny: Seno Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM? CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org Delegació Menorca Ni un pas enrere... Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax E ntrem en aquest any 2011 immersos en plena ofensiva del poder po- lític i econòmic contra les con- Vivim temps difícils, els atacs contra la classe treballadora són els més forts des de fa molts anys, el capitalisme poden anar les coses si la lluita obrera i social s’incrementa i si les vagues i mo- bilitzacions afecten sectors estratègics Finalment, al tancar aquesta edició, ens arriba la noticia de que el Ministeri de Tre- ball sembla apostar clarament per cedir 933107110 dicions de vida i els drets de la internacional està imposant la o agafen unes dimensions que el poder tot l’edifici de Via Laietana de FEDERACIONS SECTORIALS majoria de la població. La reforma seva llei per tot arreu, i la capacitat considera intolerables. Barcelona a CCOO, el que suposa • Federació Metal·lúrgica de laboral recentment aprovada no serveix de resposta social no està a l’alçada del La CGT ha acordat la convocatòria que CGT hauria de marxar del que ha Catalunya (FEMEC) per acabar amb la temporalitat i generar que seria necessari per fer front a tot el d’una nova vaga general. Caldrà estat el seu local des de fa molts anys. • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit més ocupació sinó per abaratir i facilitar que ens està caient a sobre. Europa està veure com es materialitza aquesta en Un premi més al sindicalisme pactista i • Federació Catalana d’Indústries l’acomiadament. Les retallades socials mostrant el seu costat més fosc, les des- funció de la situació existent, la nostra submís. Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat s’incrementen, sent l’últim element més igualtats socials s’incrementen fins a límits capacitat de mobilització i els re- • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) significatiu l’eliminació del subsidi de 426 d’escàndol, les idees xenòfobes i racistes sultats dels contactes amb altres • Federació d’Administració € per les persones que haguessin esgotat guanyen espai, la pobresa i l’exclusió so- sindicats i els moviments socials. Pública (FAPC) les prestacions d’atur. I ara ens preparen cial s’accentuen. Cal incrementar, Per altra banda, per aquest mes de Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn la reforma de les pensions, que vol allar- internacionalitzar i coordinar gener s’ha concretat un programa Tel. 933103362. Fax 933107110 gar els anys de còmput de la vida laboral les lluites, cal una resposta global con- de mobilitzacions a nivell de FEDERACIONS COMARCALS per a poder-la cobrar i que pretén que tra l’ofensiva global del Capital i els seus Països Catalns contra la reforma Anoia treballem fins els 67 anys. I tot això amb servidors. de les pensions. Cal implicar-nos de Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es la falta d’oposició, quan no complicitat Per altra banda, fets com la militarit- ple en la dinàmica de mobilitzacions manifesta, del sindicalisme majoritari, ali- zació del conflicte dels contro- i d’oposició a les mesures del govern Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus mentat pel poder i submís als seus desig- ladors aeris suposa un pas més (dels governs). baixc-p@cgtcatalunya.cat nis. I per acabar-ho d’adobar, segueixen en la deriva autoritària del go- Tel. 977340883. Fax 977128041 incrementant els preus de serveis bàsics vern espanyol. Al marge de l’opinió Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - com l’electricitat, amb una pujada de tari- que ens mereixi aquest col·lectiu de tre- Agurrelj cgtbaixll@cgtcatalunya.cat fes del 9,8%. Mentrestant, el salari mínim balladors, la criminalització que ha sofert Tel. 933779163. Fax 933777551 s’incrementa en uns miserables 8 € men- i la militarització dels aeroports, a més de Comerç, 5. 08840 Viladecans suals. Ens estan escanyant de forma pla- ser una cortina de fum per tapar la pre- cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 nificada. Com volen que la població amb vista privatització d’Aena i la supressió de Baix Penedès menys recursos pugui tirar endavant? les ajudes dels 426 €, ens mostra per on Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona Un Catalunya-Papers una mica diferent cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Garraf-Penedès Aquest número del Catalunya-Papers que teniu entre les Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat mans, tot i tenir les habituals 32 pàgines, és una mica Tel. i fax 938934261 diferent. La revista pròpiament dita té només 16 pàgines, Maresme per tant ha patit una forta reestructuració de pàgines, Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com continguts i seccions per tal d’adaptar-nos a la realitat Tel. i fax 937909034 d’aquest número. Les altres 16 pàgines de la revista es Vallès Oriental reparteixen en dues separates especials. Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Una dedicada a l’exposició del centenari de Tel. 935931545. Fax 935793173 l’anarcosindicalisme que estarà a Barcelona del 15 de FEDERACIONS INTERCOMARCALS gener al 15 de febrer, acompanyada d’un seguit d’activitats, Girona exposició que marca el final dels actes organitzats per la Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 Girona CGT per tot l’Estat espanyol per commemorar i reflexionar cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 al voltant d’aquest centenari. Els textos han estat seleccionats per M. Àngels Rodríguez, de la Fundació Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - Salvador Seguí, i són extractes de textos més llargs. lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 L’altra, dedicada a la reforma de les pensions i a la Camp de Tarragona campanya de mobilitzacions d’aquest mes de gener, Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 que es porta a terme des del sindicalisme combatiu i els Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat moviments socials, contra la reforma de les pensions, la Tel. 977242580 i fax 977241528 reforma laboral i les retallades socials. Una informació FEDERACIONS LOCALS que ha de ser d’utilitat per a desmuntar els arguments Barcelona del poder polític i econòmic i per animar-nos a participar Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org en les lluites i mobilitzacions. Es tracta d’una publicació Tel. 933103362. Fax 933107080 editada conjuntament entre les revistes Catalunya-Papers, Berga L’Accent i la Directa. Balç 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton Manresa manre@cgtcatalunya.cat T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Tel. 938747260. Fax 938747559 Roijals, Jordi Martí i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, “Viuen al fons de molts revolucionaris Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, impetuosos, grans estadistes conserva- Rubí Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions dors, que no s’aconsolen d’haver vingut hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: al món per trobar feta la feina que de gust Sabadell Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: haurien obrat” Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. 745 01 97 Miquel Costa dins “Conceptes i dites de Martí Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Rialp” Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del Tel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Gener de 2011
  4. 4. TREBALL-ECONOMIA Vaga de consum per L’única sortida possible a la crisi és social i reflexionar sobre el passa obligatòriament pel repartiment del sistema de producció treball i la riquesa La CGT acorda la Baixa el cost del treball per a les convocatòria d’una empreses, mentre augmenta nova Vaga General la jornada laboral i els salaris car Vaga General abans de l’engegada Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de la Reforma del Sistema de Pensions retrocedeixen prevista per al pròxim 28 de gener. En una plenària extraordinària convocada Kaos en la Red E l 17 de desembre, després de la per al 14 de gener, la CGT acordarà la celebració d’una Plenària Confe- data de la convocatòria de la vaga en funció de la situació existent i de les E deral, el Comitè Confederal de la CGT ls treballadors estan pagant la va acordar convocar una nova Vaga reunions realitzades amb sindicats i crisi també amb el seu salari i General contra les mesures antisocials moviments socials. condicions de treball, amb pujades que el govern acordat i té planejat en- La CGT s’està dirigint per escrit a les d’impostos i preus i amb retallades de gegar com són la Reforma Laboral, organitzacions sindicals i socials de tot drets socials i laborals. En resum, la si- el Pla d’Ajustament i la Reforma de l’estat amb la finalitat de que aquesta tuació es tradueix en més hores de tre- les Pensions. Per a la Confederació convocatòria de Vaga General sigui ball per menys diners. aquestes mesures són nefastes per a les compartida, convocada, secundada i El total que els costa a les empreses treballadores i treballadors, persones assumida pel màxim nombre possible cada empleat a l’Estat espanyol baixa parades, pensionistes i per al conjunt d’aquestes organitzacions. per primera vegada en la dècada mentre de la població, que ens converteixen Per a la CGT l’única sortida possible augmenta la jornada laboral i els salaris en els pagadors d’una crisi que ni és a la crisi és la sortida social de la ma- s’estanquen Malgrat el rebuig general a nostra ni l’hem provocat. teixa i aquesta passa obligatòriament les paraules del president sortint de la Així les coses, la CGT ha decidit convo- pel repartiment del treball i la riquesa. patronal, Gerardo Díaz Ferrán, que deia que el que calia fer per a sortir de la cri- si era treballar més per menys diners, la Valoració satisfactòria de la primera Vaga de realitat, o almenys les estadístiques, li estan donant la raó. Segons l’enquesta trimestral de costos Consum laborals que publicava el passat 16 de desembre l’INE, els diners que a les empreses els costa cada empleat ha convocatòria, juntament amb més de Per altra banda, la vaga de consum ha diversos actes públics, concentra- baixat en el tercer trimestre per prime- Secretariat Permanent Comitè 100.000 persones i col·lectius que l’hi permès reflexionar sobre el sistema de cions, mobilitzacions socials… en ra vegada en la dècada al mateix temps Confederal CGT han donat suport a través de les xarxes producció en el qual les persones ens moltes ciutats de tot l’estat espanyol que els salaris s’han estancat i augmen- socials. trobem immerses i per al qual només organitzades conjuntament per tots els ta la jornada laboral, que de mitjana i comptant amb els treballadors a temps E Els resultats d’aquesta vaga han estat som objectes. col·lectius convocants, el que per a la l 21 de desembre es va desenvo- parcial, està sobre les 35 hores setma- satisfactoris, ja que s’han cobert els Per a la CGT, aquesta Vaga de Con- CGT demostra que la vaga ha comptat lupar la primera Vaga de Consum nals.El cost laboral de les empreses es objectius bàsics de la mateixa. Aquests sum estava plantejada per a donar amb un suport social considerable. a l’estat espanyol, convocada per la abastaven dos vessants. D’una banda, continuïtat a la passada Vaga Gene- va situar en 2.421,49 euros per treballa- Finalment, per a CGT, aquesta vaga CGT, Ecologistas en Acción, Ami- tenia per objecte no consumir i no ral del 29 de setembre, tenint com fi de consum és un pas més en el camí dor i mes, al tancament de setembre, el gos de la Tierra, i així fins a més de 0,3% menys que en el mateix període utilitzar els serveis de les grans super- pressionar als grans especuladors fi- que ens condueixi a la convocatòria 140 organitzacions socials, de con- de l’any passat per la rebaixa del sou fícies, bancs, multinacionals, realit- nancers, a la banca, a la patronal i a la d’una nova Vaga General en les sumidors, ecologistes, culturals, sin- dels funcionaris a partir de juny. zant solament les compres o gestions classe política per a exigir una sortida pròximes setmanes contra la Reforma dicals… de totes les parts de l’estat, D’aquesta despesa, el cost salarial (que imprescindibles en el petit comerç o social a la crisi econòmica que patim. de les Pensions i la resta de mesures inclou salari base, complements, paga- que han col·laborat i difós aquesta amb les i els treballadors autònoms. Al llarg del dia es van portar a terme antisociales del Govern. ments per hores extraordinàries i enda- rreriments, tot mesurat en termes bruts) Vaga de consum: hem estat moltes, però encara no es va situar en 1.779,27 euros per treba- llador i mes, un escàs augment del 0,1% enfront del mateix període de 2009 i suficients que en qualsevol cas suposa la pujada més petita des de l’any 2000, quan es va començar a elaborar l’indicador. A sum no ha aconseguit paralitzar, per ho van comunicar per alguna de les saris. Seguim sense ser suficients per més, cal tenir en compte que la infla- www.huelgacosumo.org mitjà del no consum, centres comer- línies obertes. Desenes de col·lectius a promoure un canvi en els hàbits de ció ha augmentat un 0,9% entre gener cials, grans bancs, empreses o super- hi van donar suport des de les xarxes consum. i setembre, el que suposa la pèrdua de poder adquisitiu dels empleats.Per la U na vegada realitzada la vaga es- mercats. És evident que el consum socials, sent milers els seguidors en És evident que amb aquesta jornada seva banda, els costos no salarials van tatal de consum del 21 de des- ha baixat aquest dia ja que milers de les mateixes a la vaga de consum. de vaga de consum s’ha creat un pre- disminuir el 1,5% degut principalment embre de 2010, podríem valorar la persones han secundat la vaga, però A pesar del silenci intencionat dels cedent i sentat les bases de futures a la menor despesa en indemnitzacions mateixa com molt positiva, encara la seva repercussió en un moment de mitjans oficials de comunicació, la mobilitzacions. Ara ens toca debatre, per acomiadament i en altres percep- consum desmesurat no ha produït tot repercussió en la premsa, ràdio i TV reflexionar i analitzar internament cions no salarials (desgast d’eines o que encara insuficient. just efecte, encara que si va baixar el local ha estat més que acceptable i en cadascuna de les nostres organit- adquisició de roba de treball, entre al- Aquesta Vaga de Consum ha estat consum elèctric en les llars. centenars de pàgines web han difós zacions. Veure on hem fallat i com tres).Fins ara els costos laborals sem- una primera experiència que prete- En l’altre vessant de la vaga, el de la aquesta convocatòria. podem millorar. blaven comportar-se de forma oposada nia d’una banda ser un nou mètode conscienciació social, creiem que ha S’han repartit milers de díptics, octa- Solament després d’aquesta anàlisi a la resta de l’economia. En plena crisi, de lluita i pressió contra govern i estat molt positiva i ha servit perquè vetes i cartells en centres comercials, podrem, aquesta vegada amb més pujaven a taxes àdhuc molt superiors a multinacionals. Però també una eina centenars de milers de persones es centres de treball i pels carrers de temps, treball i participació, buscar les dels anys de bonança. El motiu era de conscienciació social que perme- replantegin si l’actual model de con- nombroses ciutats, arribant a un sec- noves dates adequades per a una doble: l’ajustament de l’ocupació es va ti a la societat reflexionar sobre si sumisme és socialment sostenible, tor de la població que és impossible nova Vaga de Consum en el seu do- realitzar principalment pels nivells més l’actual model capitalista, basat en just i ecològic. I és en aquest aspecte arribar per internet. ble vessant: com element de lluita, baixos, els contractes temporals i pitjor el consum insostenible és viable i so- des del qual es valora com un èxit la Hem estat moltes les persones donant pressió i mobilització i com eina de remunerats. Així, la mitjana dels que bretot, si és possible sortir de l’actual mobilització. suport aquesta iniciativa, però no su- conscienciació social, que permeti quedaven en el mercat pujava. Per altra crisi aplicant les mateixes receptes En tot just un mes es van adherir 140 ficients per a aconseguir convertir amb el temps avançar cap a una so- banda, els costos laborals inclouen els que ens han dut a ella. organitzacions a la convocatòria, al- una vaga de consum en una eina de cietat més justa, solidària, sostenible pagaments que realitzen les empreses a D’una banda aquesta Vaga de Con- tra moltes es van sumar encara que no pressió davant govern i grans empre- i ecològica. l’indemnitzar per acomiadament, el que també elevava la factura laboral. Gener de 2011 3
  5. 5. TREBALL-ECONOMIA Alarma en el Remolc Eliminar el subsidi de Marítim CGT Sector Mar i Ports 426 € dispara la Borsa M obilització sindical contra el Projecte d’Ordre Ministerial que vol reduir la “Tripulació Mínima Txema Berro, afiliat de CGT Pamplona-Iruña nostres fills, fins a arribar a nosaltres mateixos) ens anem acostant a aques- ta zona de debilitat màxima. Un altre és el tema i unes altres les formes de la mobilització que pugui convertir-se en reacció social. Hauria d’una majoria de treballadors esta- blerts. La CGT procurem anar en aquesta de Seguretat dels Bucs Civils Espan- L’alternativa seria la reacció social de posar en el centre dels seus ob- direcció, sabent que no n’hi ha prou T yols”. Comitès d’Empresa, Delegats i que posés límit a aquesta situació. jectius les situacions més greus de la amb oposar-se a alguna de les mesu- reure els 426 € als desocupats de representants sindicals de les empreses Però aquesta reacció social no és gens injustícia: els cinc milions de desocu- res concretes si no que és necessari llarga durada és una bona mesura que presten el Servei Públic del Re- fàcil quan l’economia guerra ens ha pats per als quals caldria fer arribar el enfrontar-nos, d’una banda, a la situa- per a sortir de la crisi. La fórmula és molc Portuari es pronuncien contra la succionat individualitzadament, em- dret al treball i/o a una renda bàsica o ció a la que ens han portat, de manera vomitivament senzilla: es tracta de retallada de les tripulacions mínimes. penyent-nos a la lluita per la supervi- salari social mínim suficient. Tindria, central a les seves conseqüències més carregar la crisi sobre els més des- Adverteixen que l’aplicació de reduc- vència. Menys quan aquesta reacció també, que contribuir a treure’ns a la sagnants, i, d’altre costat, a l’estat de favorits dels més desfavorits. És dur cions en les actuals tripulacions míni- social no tracta d’encarar i invertir majoria de treballadors millor esta- coses, l’economia-guerra, que ens ve fins al final la lògica que es ve apli- mes comportaria greus conseqüències aquesta situació. blerts de la nostra condició de subjec- imposant aquesta situació. cant durant tot el procés iniciat amb la sobre la seguretat en aquesta activitat i En aquesta mesura, les vagues gene- tes del capitalisme. Cal reclamar noves mobilitzacions, en conseqüència per al tràfic marítim, crisi de les entitats financeres: donar als rics prenent-nos a tots, de manera rals que convoquem els sindicats no Una mobilització que vulgui ser re- noves i diferents en els seus contin- els ports i les seves poblacions. passen de ser una aparença de mobi- acció social ha de ser exigència de guts i en les seves formes. Que siguin Els dies 15 i 16 de desembre es van re- especial als que menys tenen, els pi- tjor situats. lització deixant tot tal qual estava. No repartiment i incloure predisposició una resposta real a la declaració de unir a Madrid els integrants de la Plata- podia ser d’una altra manera. No pot a repartir. Molt ha de canviar l’actual guerra que vénen sent totes les mesu- forma de treballadors de remolcadors Hem avançat molt des d’allò de que “la guerra era la continuació de la passar de l’aparent una mobilització sindicalisme per a emprendre una tas- res per a “treure’ns” de la crisi. Que portuaris i d’embarcacions de tràfic in- que es continua en la passivitat o en ca d’aquest tipus. Hauria de perdre ens tregui de l’actual lluita individual terior de ports de l’Estat espanyol. As- política per altres mitjans”, unit al que “la política era la continuació de una ILP, que no és sinó un pas enrere, bona part del seu component institu- per la supervivència i avancin en sistíen a la Trobada representants dels per endavant inútil. No pot passar de cional per a recuperar la de moviment l’exigència de repartiment, incloent ports de Barcelona, Tarragona, Bilbao, l’economia per altres mitjans”, hem avançat en la mesura que avui no l’aparent una mobilització contra la social i hauria d’arrencar des de la en aquesta exigència la nostra predis- Castelló, Sagunt, València, Cartagena, Reforma Laboral, passant de punte- decisió ferma, individual i col·lectiva, posició a repartir, no perdent mai de Ceuta, Algeciras, Las Palmas de Gran existeix separació entre economia, política i guerra. tes sobre la realitat de cinc milions de d’oposició ferma l’actual situació vista l’atur i els seus efectes sobre les Canaria, La Corunya. Pràcticament el desocupats. d’economia-guerra i a l’adhesió a ella persones. 90 % del sector. La retirada dels 426 € és un declara- En relació al Projecte d’Ordre Mi- ció de guerra en tota regla, per si no nisterial per la qual es regula el pro- havíem entès que el salvament de les cediment per a determinar “Tripula- entitats financeres pels diners públics, ció Mínima de Seguretat dels Bucs la generació de cinc milions de des- Civils Espanyols” i com síntesis de ocupats, la Reforma Laboral com atac reunions anteriors realitzades entre re- a les condicions de treball, l’assalt a presentants de diferents ports, s’arriba les pensions… eren ja declaracions per absoluta unanimitat, i després de de guerra. Estem en guerra, ningú ho constituir ara una plataforma a nivell dubti, i l’enemic som tots nosaltres en estatal, a un acord ferm i compromès quant persones amb drets. Però també d’unir forces en oposició a aquesta som l’atacant, en tant consumidors, iniciativa, que pretén entre altres coses estalviadors, votants, ciutadans com possibilitar que els bucs remolcadors déu mana…, en tant subjectes del puguin ser tripulats solament amb dos capitalisme, al que podem posar els professionals. qualificatius de global, neoliberal, Com premissa principal denunciem competitiu…, fins a arribar al que mi- abans de res, l’atemptat que suposaria llor li quadra: el capitalisme-guerra. contra la seguretat dels propis remol- Mentre som alhora l’enemic i cadors i els seus tripulants, dels bucs l’atacant, l’economia guerra es tra- remolcats, instal·lacions portuàries, dueix, com ve passant, en guerra de medi ambient marí i ciutats o zones tots contra tots, en lluita per la super- poblades dels voltants, el fet de con- vivència en la qual van caient (anem sentir reduir encara més les tripula- deixant caure) els més febles, i els cions ja minvades de per si mateix, en altres (en persones properes, en els contraposició a les cada vegada majors exigències de qualitat i seguretat. Exigim a la Direcció general de la Ma- rina Mercant la retirada de la iniciativa L’ALTRA REALITAT El “negoci” de la visita del Papa Benet XVI legislativa. En el cas de no atendre a les nostres raons, aquesta plataforma en la qual estan representats tots els treba- lladors del sector, independentment de la seva afiliació sindical, decideix Pepe Berlanga d’aquesta llibertat. Això sí, de la dero- complir, de tal manera que després mínim quan aquestes manifestacions ferma i unànimement emprendre les gació dels Convenis Església-Estat de dels 3 milions invertits pel govern ga- provenen d’una persona que el 1941 mesures i mobilitzacions necessàries 1979, que fixa el sistema de finança- llec les expectatives no es van complir, es va inscriure en les Joventuts Hitle- E per a dignificar la nostra professió i l màxim representant dels catòlics ment de l’Església Catòlica, res de component un panorama desolador i la rianas, i que el 1943 va combatre en la fer prevaler abans de res la seguretat, Benet XVI ens va visitar el passat res. Doncs bé, en aquest ambient tan consegüent decepció de comerciants i II Guerra Mundial formant part d’una així com responsabilitzar a totes les “belicós” s’organitzava la visita que hostelers va arribar nivells majúsculs. unitat antiaérea. mes de novembre. Com avantsala a persones i organismes implicats com s’iniciaria a Santiago de Compostel·la Barcelona no es va quedar enrrere. Els Una persona que, no obstant això va “tan insigne” visita, el govern va reti- causants ineludibles dels accidents aprofitant l’any Xacobeo per a, poste- veïns no van assolir llogar els seus pi- ser professor de teologia dogmàti- rar el projecte de llei de Llibertat Re- que esdevindran, com a conseqüència riorment, traslladar-se a Barcelona per sos, les botigues de souvenirs sol van ca i catedràtic de la Universitat de ligiosa. Aquesta, entre altres contin- de la reducció de tripulacions. a consagrar la insigne obra d’Antoni vendre els articles més barats i ni els Bonn, per a posteriorment iniciar un guts, prohibia l’exhibició de símbols Gaudí, la Sagrada Família. restaurants van omplir la caixa com triomfal recorregut per la de Münster religiosos en establiments públics, En aquest ambient tan pastoral, una havien previst. D’altra banda, aquell i la càtedra de Tübingen, convertint- excepte quan tinguessin valor històric, part no menyspreable de comentaris cap de setmana de visita papal els ho- se no obstant això en un dels teòlegs artístic, arquitectònic o cultural, igual- giraven al voltant del benefici que tels van registrar una ocupació prope- de referència del concili Vaticà II, si ment, la retirada dels crucifixos en magna visita podia generar. D’una ra al 75%, és a dir, tan sol 10 punts per bé quedaria marcat pel moviment de centres públics, també fixava que les banda, una audiència benvolguda de sobre d’un cap de setmana sense Papa. Maig del 68, els aires del qual el van “autoritats” que participessin en actes 150 milions de persones i un impac- Això sí, la seva eminència ens va ob- convertir en un acèrrim defensor de la religiosos havien d’evitar la discrimi- te econòmic d’al voltant dels 30 mi- sequiar amb grates paraules de consol fe enfront del marxisme, el liberalisme nació a altres confessions, així mateix, lions en cadascuna de les ciutats que arremetent contra l’avortament i la i l’ateisme. El reconeixement als “seus que els funerals d’Estat serien exclu- es visitava. És a dir, finalment el fer- ruptura del matrimoni tradicional, i, desvetllaments” arribaria en 1981 quan sivament civils i només per petició vor religiós quedava reduït a alguna si per si no fos suficient, va denunciar Joan Pau II el va nomenar prefecte de familiar serien religiosos. cosa tan material com el benefici que la tornada d’un moviment anticlerical la Congregació per a la Doctrina de D’altra banda la apostasía arribava a s’aconseguís. agressiu a l’Estat espanyol. Encara la Fe, institució hereva del Sant Ofici màxim rang i s’enquadrava en l’àmbit No obstant això, els auguris no es van que no hagués de sorprendre’ns el mes –Inquisició-, d’ingrat record. 4 Gener de 2011
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA La crisi i el QUI PAGA MANA Ara sí que tercer sector som a Europa! Llorenç Buades Castell Vicent Martínez L ’hegemonia de les polítiques libe- rals que s’ha imposat des dels anys 1980 fins ara va marcar-se l’objectiu L es passades eleccions catalanes ens han apropat una mica més a Europa i les seves tendències electo- d’eliminar les conquestes socials i de rals. Ara som més Europa que abans: desfer els serveis públics que les sos- la dreta arrasa i l’extrema dreta puja tenien. En aquest sentit, ni els creixe- fins on ningú s’ho havia esperat i ments demogràfics, ni la necessitat de està a punt d’entrar al Parlament. satisfacció de les necessitats bàsiques Quan en les anteriors eleccions, les han generat més serveis públics i quan del 2006, les forces autodenomina- ho han fet, el criteri més emprat és el des d’esquerres sumaven el 54%, en de generació de llocs de feina interins aquestes del 2010 no arriben ni al o precaris, de manera que en trobam 36%. En canvi, les dretes han passat avui amb entitats públiques com la d’un 41% de l’anterior convocatòria a UIB o moltes altres que abusen dels un 57,5% de l’actual, dels quals prop contractes precaris. Fa una setmana del 20% dels votants ho han fet a par- una treballadora de la UIB em dema- tits amb un perfil populista (com ara nava què havia de fer perquè havia Solidaritat o Reagrupament) o en clau sofert un accident laboral en dissabte xenòfoba (com ara el PP i Plataforma quan només tenia un contracte a temps per Catalunya). Ja tenim una dreta parcial de dilluns a divendres i pen- que arrasa en el panorama polític i sava que li descomptarien part del sou que aplica principis neoliberals, tot perquè la baixa laboral era per malal- i que les autodenominades esquerres tia i no per accident, pel fet que el dis- també ho fan, i una socialdemocràcia sabte l’empresa pública no cotitzava. trinxada: tot un signe d’europeitat! A I així van les coses governi la dreta neixement per les activitats que les darreres presidencials franceses genuïna o l’altre dreta que es disfres- sa d’esquerra. Efectes del pensament Associacions “no desenvolupaven, moltes de les els verds van superar els socialde- quals eren responsabilitat de mòcrates i a Alemanya les enquestes únic. Atès que el seu contracte precari governamentals” l’Administració de l’estat.. . diuen que passarà el mateix. Seran estava a punt d’expirar i estava en joc L’autoexplotació dels contrac- els verds el nou partit majoritari de la seva renovació, ja vos podeu imagi- Aquestes associacions “no governa- tats i l´’us del voluntariat, so- les esquerres europees? Es rendiran nar que no hi havia massa opcions. mentals” estan absolutament condicio- vint motivats per conviccions també al mercat? Explic això perquè aquest pensament nades per les subvencions públiques i ideològiques , és una carac- El PSC ha obtingut un 18% ja que únic que desballesta els serveis pú- constitueixen el motor de l’acció so- terística més d’aquest treball s’han carregat el suport de les se- blics va seguir els criteris substitutius cial de l’Estat , el qual subcontracta la social que assoleixen condi- ves bases: la gent no viu millor ara que aconsellaven el economistes de producció de serveis d’interès general cions al servei de l’estat que que abans del govern del PSC, ICV l’escola de Xicago: juntament amb amb l’avantatge de substituir el com- combatrien si no treballessin i ERC. I tot i que la crisi és en part l’amagriment de l’Estat s’havien de promís social al que està obligat. Així en una associació de caràcter culpable d’això, tampoc s’han dut a generar xarxes substitutives més bara- es dilueix i allunya la responsabilitat i altruista. terme polítiques que porten a una mi- tes, més dòcils, en l’àmbit privat que situa a les institucions contractants a tenien la virtut de captar per una part a la reraguarda , de manera que les rei- llora clara del dia a dia de la classe militants “idealistes” dels moviments vindicacions de les persones usuàries El capital demana canalitza cap a la protesta, perquè si treballadora. No s’ha notat una millo- socials contestataris i desactivar-los i, s’enfronten amb el filtre : l’entitat no la recentralització de l’esquerra institucional i sindical ma- ra en el transport públic, o la sanitat, per altra a persones marcades per les o l’ensenyament o les condicions de governamental. Qui rep el mal geni la despesa pública joritària vincla un genoll davant els treball o el preu de l’habitatge. En creences religioses, per tal de posar- dels usuaris enfadats no són ni els po- empresaris, la dreta que arriba vincla los a fer feina per allò que cap al fu- lítics, ni les seves burocràcies sinó as- i l’ofegament de els dos. Hora és de despertar-se i llui- aquest darrer cas, quan s’ha produït tur no cobririen els governs. Aquestes sociacions que moltes vegades han de municipis i comunitat tar. Fora son ! la baixada de preus hi havia dificultat persones, agrupades en entitats altruis- per fer hipoteques i els ajuts al llo- competir entre si per tal de veure qui autònomes. Fins ara els municipis, orfes del fi- tes, farien feina des de l’àmbit privat, redueix més el cost dels programes so- nançament necessari, però privile- guer que ha organitzat el tripartit han en l’àmbit dels pressupostos i criteris cials a emprendre. .Amb el pes de la crisi que es trans- giats amb els ingressos derivats de estat més bé limitats. bàsics marcats pels governs de manera Com que ningú no pot defugir els met des de l’Estat als seus esglaons l’expansió de la construcció han pogut El que ha dretanitzat Catalunya ha que servirien d’ajut a la governabilitat condicionaments de l’economia de primaris, especialment als municipis satisfer necessitats dels veïns enca- estat, per una banda, que les esque- dintre dels marcs establerts per les po- mercat, la conseqüència és que en les i comunitats autònomes, al temps que ra que no era competència seva. En rres no apliquen els seus principis, no lítiques liberals. Assolirien les tasques associacions “altruistes” acaba per im- creix la demanda de serveis socials, aquest moment aquesta perspectiva milloren les condicions de vida dels de substitució en els deures que té posar-se el criteri de rendibilitat i sis- els pressupostos es fan més restrictius s’ha acabat. L’estat reclama els deutes treballadors per la qual cosa els seus l’Estat de garantir la satisfacció de les temes de funcionament i d’explotació i amb menys diners aquestes associa- als municipis i l’ofegament pressu- votants “naturals” ja no se’ls creuen i necessitats elementals i servirien bàsi- similars als de les empreses capita- cions han d’intentar satisfer més ne- postari suposarà haver d’assolir més els deixen de votar. Les dretes opten cament per a la reducció de la despesa listes .Així s’ha posat de manifest en cessitats socials. I sempre , en un marc competències amb molts menys di- per arguments nacionalistes (en de- pública. L’objectiu final seria el retorn les lluites que la CGT de les Illes Ba- de competència mercantil per veure ners. Aquesta deriva que afecta cada fensa de Catalunya contra Espanya en a les entitats de beneficència caracte- lears ha lliurat a Deixalles, Metges del qui donarà els serveis més barats hi vegada de manera més important als el cas de CiU, Solidaritat o Reagrupa- rístics de temps pretèrits que dugueren Món, o en els problemes amb els que haurà qui davalli el llistó, incrementat municipis i comunitats autònomes ment; però contra els nacionalismes a la fundació dels Hospitals, de les ca- s’ha topat a llocs com la Creu Roja i els sistemes d’explotació del seu per- afectarà de ple a la gent treballado- català i basc en el cas del PP o Ciuta- ses de Penedides, de les cases d’orfes, recentment en les denúncies de les sonal o retallarà l’abast dels progra- ra dels serveis socials, siguin fixes o dans) i antiimigració per desarmar a de les entitats per a la redempció dels treballadores i usuàries contra un dels mes socials. Aquestes contradiccions subcontractats. La consellera Santiago esquerres incoherents i captar votants captius i als sistemes assistencials que casals d’acollida dependent per la via s’apunten aquí perquè caldrà que les (Iniciativa-Bloc) està espantada de en poblacions on tradicionalment no es movien en àmbits religiosos, fi- de les subvencions del govern balear. associacions “no governamentals” l’impacte que pot tenir el retall dels tenien cap possibilitat. nançats pels rics. Així és que aquestes entitats en molts canviïn de xip i els seus integrants 426 euros per a la gent aturada. Ja s’ho També hi ha l’argument de Les entitats aleshores competien en- casos malviuen de les subvencions i vegin que són utilitzat de manera ba- farà perquè no es pot ser a la vegada l’individualisme: com que res no es tre si per fer-se amb el favor dels rics: els convenis amb els governs amb la rroera per un estat cada cop menys carn i peix, i forma part d’un govern pot canviar, només ens queda pegar parròquies i convents es disputaven realització de projectes que general- social. majoritàriament format per el PSIB- colzades per sobreviure. Llavors és els drets d’enterrament, els framenors ment es paguen molt per davall del seu L’expulsió que reivindica el dirigent PSOE, però la nostra tasca sindical és quan un parat, un jubilat o un treba- arribaren a l’agressió ambs els capu- cost de realització. I moltes vegades empresarial Rossell, candidat a la precisament encendre la flama, donar llador públic passen a ser paràsits o txins, els trinitaris amb els mercedaris els pagaments es fan amb retard. presidència de la CEOE de 150.000 opció a la canalització de la protesta privilegiats sospitosos d’aprofitar- pels drets de redempció de captius, els En el mes de juliol de 2008, la Mesa funcionaris, l’assalt que vol contra les per tal que es satisfacin les necessitats se’n que s’ha de sotmetre al mercat franciscans amb els dominics... Tot del tercer sector de les Balears exigia dotacions pressupostàries de les co- de la gent més desvalguda. No és el “com tothom”. per tal d’assolir els favors en les herèn- al president Francesc Antich un pla de munitats autònomes, i la concentració nostre paper de sindicat posar pegats Tot i que el que ens espera amb l’Artur cies i el finançament necessari. Ara ja suport i l’equiparació pressupostària de municipis que exigeix , tendrà una per a salvar unes institucions que fa Mas, o amb Rajoy quan guanye, és passa una mica això entre les ONG fet amb altres sectors, com l’industrial o repercussió important en una insatis- molt temps sabem que no serveixen a molt pitjor del que ja hi havia. que s’aguditzarà amb la crisi. el de serveis, així com un major reco- facció social que no es manifesta ni es la classe treballadora. Gener de 2011 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA La clínica Coroleu Nou ERO a Telefónica seguirà treballant al servei de España SAU del poble de Sindicat Federal CGT Telefónica Sant Andreu www.cgt-sft.org/ Sindicat Sanitat CGT Barcelona T elefònica anuncia la negociació amb la representació social d’un nou ERO per a la filial que gestiona la telefonia fixa: Telefónica de España SAU. L a Clínica Coroleu continuarà ba- tegant amb més força que mai al cor del barri de Sant Andreu, Barce- Amb la poca vergonya i la prepotència que atorguen ser una companyia record en guanys (9.000 milions d’euros de lona. El CatSalut rectifica i prorroga benefici en els primers nou mesos de el concert econòmic amb els gestors l’any), Telefónica va posar damunt de d’aquest centre públic sanitari. la taula de la negociació de la pròrro- A la demanda interposada per la ga de conveni d’una de les seves filials CGT, la Jutge ha tingut en compte (la que es dedica al negoci de la xarxa en la seva resolució els greus i irre- fixa, Telefónica de España SAU, que parables perjudicis i trasbalsos que compta amb gairebé 30.000 persones haguessin patit amb el trasllat els pa- en plantilla) un document que estableix cients i les seves famílies així com la necessitat de negociar amb la repre- també els 50 treballadors que veien sentació social «extincions col·lectives perillar el seu futur laboral. de contractes de treball». Ramona Guitart, titular del Jutjat La companyia justifica aquesta mesura contenciós-administratiu núm. 7 de pel context econòmic general de crisi Barcelona, ha decidit suspendre de i, en concret, en el sector de les teleco- forma cautelar la Resolució de data municacions, i acudeix a l’establert en 28 de juliol de 2010 del Director del l’actual legislació laboral per a esco- era participada majoritàriament per Amb aquests plantejaments, una vega- l’empresarial, hauria d’encaminar-se Servei Català de la Salut i de la Di- metre les reorganitzacions del treball l’estat i que reportava enormes benefi- da més, la Direcció de Telefònica torna al repartiment de la riquesa i al benefici rectora General de l’ Institut Català que afectin a l’ocupació motivades en cis econòmics al conjunt de la societat. a apostar pel benefici ràpid mitjançant de la societat. CGT rebutja les mesures d’Assistència i Serveis Socials per causes d’innovacions tecnològiques, Però la connivència dels polítics de la destrucció de llocs de treball de qua- de retallada de plantilla de Telefònica i la qual s’acordava resoldre a partir econòmiques, tècniques, organitzati- torn, va fer que passés a mans priva- litat, a pesar que estem travessant una fa una crida a la resta de sindicats per del 31 de desembre de 2010 el con- ves o de producció. des i els beneficis a les butxaques dels de les pitjors crisis dels últims temps a plantar cara al xantatge de l’empresa tracte subscrit en data 1 de desembre Amb aquest anunci, es confirma el empresaris més voraços, igual que la (4 milions de persones aturades i més darrere de la unitat que ens permeti el de 2007 entre el Servei Català de la desmantellament final de la plantilla recent encoberta venda d’AENA i de del 28% de la població tenallada per manteniment dels nostres drets i la de- Salut, l’ Institut Català d’Assistència d’una empresa que en el seu moment Loteries i Apostes de l’Estat. la crisi) i que el sentit comú, que no fensa de l’ocupació. i Serveis Socials i la Clínica Resi- dencial Geriàtrica, S.L., empresa gestora de la Clínica Coroleu, per a la gestió dels Serveis Sociosanitaris Davant la signatura d’un nou ERO a Roca d’Hospitalització de Llarga Estada, Cures Pal·liatives i PADES (Progra- d’acord, és destacable l’obstinació i ciar un avenç, en la qual no vam ser cediment de l’ERO hagi estat “en el Secció Sindical CGT Roca mes d’atenció domiciliària – equips www.cgt-roca.com ímpetu que els delegats que informa- convocats, amb l’excusa que CGT ja calaix” guardat fins a just unes hores de suport) a Barcelona. ven tant en els menjadors com pels tenia una posició contrària a l’ERO. després dels resultats de les eleccions La jutge ha tingut en compte en la llocs de treball, defensaven que la Cal recordar als companys que, per sindicals. E seva resolució els greus i irrepara- millor opció era anar-nos tots d’ERO, aquesta regla en l’anterior ERO de Una vegada signat el nou ERO sola- l dia 1 de desembre, va tenir lloc bles perjudicis que la resolució del explicant i induint al temor de cobrar 713 acomiadaments tots estàvem en ment ens queda que fer un altre sacri- la signatura de l’Acord sobre el contracte atorgat a la Clínica Co- menys si ens quedàvem. contra i no per això perdíem el dret fici més amb el nostre atur, i confiar nou ERO presentat per Roca entret roleu hagués provocat als 49 treba- Per altra banda denunciem que en la legal d’estar en les millores o negocia- que els companys que ho han defensat CCOO, UGT i empresa, per a enviar lladors del centre, que s’haguessin documentació signada, es diu i ac- cions que es portessin a terme. amb tants arguments per menjadors i a l’atur als treballadors de Porcel·lana, quedat sense feina, i als 74 pacients cepta que hi ha hagut un període de Està clar que com sindicat és de lògi- “corrillos” posin la mateixa obstinació després de la consulta realitzada entre que acull a les seves instal·lacions, consultes i negociacions, quan això ca donar una posició tant en contra o a solucionar i informar dels problemes la plantilla. El resultat del Referèndum ja que aquests haguessin tingut de és fals ja que no ha existit cap reunió a favor, però això no eximeix d’estar que sorgissin en els dies que estiguem celebrat, del qual CGT es va desvincu- ser traslladats a d’altres residències de totes les parts amb l’empresa per a representat en qualsevol negociació, afectats o desafectats, doncs en això lar. va ser: A favor 106. En contra 67. geriàtriques o clíniques amb els con- negociar res, ni existeixen actes com tot el contrari, és de llei. Més quan el saben que encara que no estiguem Blancs 9. seqüents problemes d’adaptació que es dóna en un procediment com el que que es negociï afectarà a l’afiliació de d’acord si estem amb ells, per a aju- Si bé és cert que ha sortit d’una consul- signen. Si que coneixem d’una reunió cada sindicat. dar a solucionar o evitar els problemes patirien al veure’s lluny del barri de ta en la qual ni participem ni estàvem entre ells amb l’empresa per a nego- És lamentable que tot aquest pro- que puguin sorgir. Sant Andreu i dels seus familiars. Tot això ha estat possible gràcies a Contra els acomiadaments i sancions a FCC del les concentracions, mobilitzacions, signatures (més de 10.000), en- Vendrell trevistes amb partits polítics, amb membres de CatSalut i sobretot a la demanda contenciosa administrati- va interposada per la CGT i amb la lluita conjunta de la Plataforma. Des CGT Baix Penedès repressaliant amb acomiadaments i a la responsable de RR.HH. de FCC acomiadaments i sancions que impo- del Sindicat tenim un lema: si lluites sancions. pels dos acomiadaments injustificats, sa FCC i prendrem les mesures que pots perdre, sinó lluites estàs perdut. FCC Medi ambient del Vendrell, a pesar de les mentides que aquesta siguin precises perquè els companys D Des de la ‘Plataforma contra el tan- es de la Federació Comarcal del empresa encarregada de la recollida ve transmetent entre els companys no es quedin llençats en el carrer, així cament de la Clínica Coroleu’ i el Baix Penedès de la CGT vam d’escombraries i residus, així com del del Vendrell. Així mateix denunciem com contra la sanció del representant. convocar una concentració el 22 de manteniment de neteja de la via públi- l’actitud entreguista i de revenja del No obstant això, volem deixar clar que, sindicat de la CGT volem donar el desembre a les 10 hores davant dels ca del Vendrell , acomiada i sanciona responsable d’UGT a l’empresa (Án- estem oberts a reprendre el tema amb nostre més sincer agraïment a tots locals sindicals del C / Nord 11-13 a treballadors sense cap justificació. gel Martín) per incitar i proposar tals la Direcció de FCC a fi d’arribar a un aquells que heu vingut a les mobi- del Vendrell, per a protestar contra la Des de CGT denunciem l’actitud ca- acomiadaments davant l’empresa. acord satisfactori per a tots. litzacions, heu signat a favor del sal- persecució sindical que es produeix ciquil i dictatorial de la Direcció de L’actitud d’aquest individu denigra Fem una crida a tots els ens comarcals vament de la Clínica –10.000 perso- a FCC, on companys que abans eren FCC, acomiadant a dos treballadors l’acció d’una Organització pretesa- perquè aquest tipus d’arbitrarietats no nes— i als veïns de Sant Andreu i a d’UGT i ara de la CGT, estan veient i sancionant amb 45 dies a un repre- ment de classe. es porti a terme i perquè mostrin la seva les entitats associatives del barri pel com entre la UGT i FCC els estan sentant dels Treballadors. Denunciem Des de CGT no anem a permetre els solidaritat amb aquests treballadors. seu suport. 6 Gener de 2011

×