Your SlideShare is downloading. ×
Cent anys de la Farinera
Una exposició reuneix els projectes de Masó i Jujol
Núm.2017.■Del22al28d’octubredel2010.■AnyXLV.w...
Un somni de
Masó i Jujol
a Girona
DOSSIER
a Farinera Teixidor compleix enguany
un doble aniversari: cent anys com a
edific...
FOTO:JORDISOLER
JORDI FALGÀS (*)
L’exposició que commemora el centenari de la Farinera
Teixidor de Girona presenta per primera vegada el p...
directes a formes i colors de la na-
tura, sobretot l’espiga i la farina,
base de l’activitat que s’havia de
fer a l’edifi...
les teulades i la cúpula seran blan-
ques. ¡Tot nevat! Vull que sia real-
mentlacasadelesfarines.»L’efecte
s’havia d’acons...
Del 22 al 28 d’octubre del 2010 • PRESÈNCIA • 11
Per als interiors de la Farinera,
sobretot la part residencial, Masó
també tenia unes idees molt cla-
res,tantpelquefaalad...
Una
exposició
sobre un
edifici viu
exposició del centenari
de la Farinera Teixidor
s’haconcebutcom unintentde
mostrar dive...
ROSA MARIA GIL TORT (*)
uan Rafael Masó va rebre
l’encàrrec d’Alfons Teixi-
dordeprojectarunafàbricadefa-
rinesaGirona,el1...
xidor, Josep Ensesa. Teixidor
va recórrer a Masó per
construir un edifici forta-
ment representatiu, en
uncontexturbàalsaf...
d’oblidar que la franja de ter-
renys situats a 400 metres del pe-
rímetredelamurallaeraconside-
rada«zonapolèmica»,icomat...
A l’esquerra, la
part posterior de
la Farinera
Teixidor, anys
setanta. Josep M.
Oliveras. Arxiu
Històric del Col·legi
d’Ar...
ARCADI PLA I MASMIQUEL
Memòria íntima
de Rafel Masó
vantdelafaçana,nopodiadeixar
de passar la mà sobre la ceràmica.
Record...
jecteoriginal.
–Entendre el conjunt com una
sèrie d’edificis de diverses èpo-
ques imbricats amb la ciutat. Per
això es va...
ARCADI PLA I MASMIQUEL
exposició dedicada als 100
anys de l’edifici vol expli-
car el seu origen, història, i evo-
lució a...
PAU LANAO
Aixecada com un munt de farina per un industrial espavilat
que tenia les arrels a Sarrià de Ter, la Farinera Tei...
fàbrica de Farines, desitja bastir-hi
un edifici magatzem de tres naus
quinadisposicióiformatsonposats
de manifest en els ...
ga en la competència Ensesa i
Gruart i visitar el ministre
d’Abastaments perquè ordenés
fer arribar a Catalunya el gra que...
Va passar de
fabricar farina
a ser factoria
de notícies
Les espigues
d’or de Rafael
Masó decoren
la façana
nits sense dorm...
Presencia
Presencia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Presencia

699

Published on

Presència és una capçalera històrica de la premsa en català que des de l'estiu del 2001 és la revista setmanal en català amb més difusió, amb uns 95.000 exemplars de mitjana. La revista arriba cada setmana als més de 370.000 lectors provinents de les publicacions que la distribueixen: El Punt, Avui, El 9 Nou, Diari de Balears i Diari d'Andorra.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
699
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Presencia"

  1. 1. Cent anys de la Farinera Una exposició reuneix els projectes de Masó i Jujol Núm.2017.■Del22al28d’octubredel2010.■AnyXLV.www.presencia.cat
  2. 2. Un somni de Masó i Jujol a Girona DOSSIER a Farinera Teixidor compleix enguany un doble aniversari: cent anys com a edifici i deu com a seu del diari El Punt i d’aquest setmanari. L’arquitecte Rafael Masó, format en els primers anys del segle XX, va començar l’activitat professional en un moment de transformació del gust, que basculava entre el modernisme i el noucentisme. Aquest procés es fa evident en la seva primera obra cabdal, la Farinera. Aquí, encara sota l’om- bra de Gaudí, s’hi descobreixen els intents de trobar un llenguatge propi. Aquí, a més, es consolida la que serà una constant de l’obra de l’arquitecte-poeta: la participació d’un estol d’artesans experts en els diversos rams de les arts aplicades: la fusteria, la ce- ràmica, la forja, el vitrall. Gràcies a la inte- gració d’aquests bells oficis s’aconsegueix L un conjunt harmònic de formes i volums que esdevindrà una fita urbana indefugi- ble. Les pàgines que segueixen evoquen el context històric en què va néixer l’immo- ble i n’expliquen la significació arquitectò- nica, la trajectòria industrial i familiar i la reconversió en una factoria del món de la comunicació. Molts dels edificis de Masó han desapa- regut, menystinguts per la incomprensió o directament engolits per l’especulació. D’altres han estat grollerament manipulats o resten desprotegits i progressivament de- gradats. D’altres, per sort, han estat reivin- dicats i han rebut l’atenció merescuda. És el cas de la Farinera: adquirir-la i rehabili- tar-la ha estat la millor manera de salvar-la com a peça única del patrimoni i de donar- li un ús adequat als interessos col·lectius. Aquesta connexió feliç entre l’arquitec- tura i la societat enllaça de ple amb el com- promís cívic i patriòtic dels millors artífexs del modernisme i del noucentisme que, com ha escrit Francesc Fontbona : «no eren uns simples fabricants de cases sinó que es plantejaven l’arquitectura amb una alta transcendència: la de col·laborar a la re- construcció nacional». També Masó, quan -ara fa cent anys- va començar a construir la Farinera, se sentia cridat a redefinir i mi- llorar la silueta física i espiritual de la seva ciutat. I aquest mateix designi és el que -ara fa deu anys- va estimular el desig de recu- perar-la i va inspirar els criteris de la seva nova utilització. És en aquesta conjunció de voluntats on els valors del passat i els projectes de futur conflueixen amb les ne- cessitats i les il·lusions del present. NARCÍS-JORDI ARAGÓ President del Consell Editorial d’El Punt i Presència President d’Honor de la Fundació Rafael Masó 100 anys, 10 anys
  3. 3. FOTO:JORDISOLER
  4. 4. JORDI FALGÀS (*) L’exposició que commemora el centenari de la Farinera Teixidor de Girona presenta per primera vegada el projecte de l’arquitecte Josep Maria Jujol i un dibuix inèdit de Rafael Masó a Farinera Teixidor va ser el projecte d’edifici de nova planta més ambiciós i complex que RafaelMasó havia assumiten la seva curta carrera i encara avui és un dels edificis més emblemà- tics que va dur a terme a la seva ciutat natal –ell el considerava «revolucionariperGirona»–,enel que aleshores eren els afores cap on creixia la ciutat moderna. Es tractava d’un conjunt inicial- ment format per dos cossos d’edi- ficació units per un pont, desti- nats un a habitatge del propietari delafàbrica,AlfonsTeixidor,il’al- treaoficines. Masó va dissenyar l’edifici al principide1910ilaconstruccióes vaduratermeentreelsetembrede 1910 i el novembre de 1911. A continuació,finsalmaigde1912, Masóvadissenyarelsmagatzems, els tallers i la fàbrica de farina. En fases posteriors, el 1915-16 i el 1923-24, ell mateix va dissenyar sengles ampliacions de l’edifici original amb nous magatzems i una segona planta tant a la casa com al pont i a l’edifici d’oficines –sempre en un creixement orgà- nic que va anar guanyant terreny abandaibandaialapartposterior delsedificisoriginals–.AlaFarine- L Les dues farineres Masó, segurament pel fet que era gironí i perquè en aquells mo- mentsjaestavatreballantperaell enlaremodelaciódetrescasesen- tre mitgeres per convertir-les en les escoles de Sarrià de Ter. Segons va dir el net d’Alfons Teixidor anysméstard,tambéelvaescollir perquèerael«menyseixelebratde tots». L’expressió de Teixidor pot semblartrivial,peròenrealitatde- mostraqueentreclientiarquitec- ra Teixidor Masó hi va poder fer uncompendidelessevesideesar- quitectòniques i decoratives gai- rebé sense restriccions ja que, tal comvaescriurealasevafuturaes- posa, Esperança Bru, «l’amo d’aquesta casa o fàbrica (primer co- mensarem per la seva casa) és un fa- bricant ben ric de Sarrià, al que li agradenmoltlescosesnovesidegust, sap lo que és guanyar cuartos i sap com s’ha de fer per gastarlos, de ma- neraque’msemblaquenos’hauràde pas d’anar am miserias. ¡Gràcies a Déu!, potser si que a l’ultim aquesta Gironas’aniràdesvetllant». Teixidor va voler escollir entre més d’un projecte i com a mínim va encarregar una proposta a Jo- sep M. Jujol, segurament recoma- nat pel mateix Masó. Jujol i Masó eren companys de promoció i sentien una gran admiració per Gaudí, però mentre que el primer es va quedar a Barcelona treba- llantsovintalessevesordresides- envolupant una obra personal a partir de l’organicisme gaudinià, l’obra de Masó ja anava per altres camins. És interessant comparar les dues propostes per comprovar com partint de la mateixa planta van arribar a edificis tan diferents undel’altre. Teixidorfinalmentvaoptarper La proposta de Josep M. Jujol, fins ara inèdita, plan- tejava la construcció d’una residència per a la família Teixidor de dimensions im- ponents, amb grans corni- ses i teulats inclinats que coronaven enormes ga- blets amb nombrosos fi- nestrals, i una gran torre en punxa al centre de la casa que feia el doble d’al- çada que l’edifici. Els dibui- xos de Jujol permeten ob- servar que l’arquitecte ja treballava amb la intenció de deformar i emmotllar la geometria dels volums que esdevindria tan caracterís- tica de la seva obra, sobre- tot als teulats i les cornises, que en aquest cas tenen la forma d’una superfície to- va. Si s’hagués arribat a construir, anys més tard hauria delectat Dalí. Aquests dibuixos, junta- ment amb plànols, docu- ments i objectes originals de l’edifici, es podran veu- re a Girona, del 23 d’octu- bre al 8 de gener, a la sala d’exposicions de la Pia Al- moina, seu del Col·legi d’Arquitectes. El projecte de Jujol 8 • PRESÈNCIA • Del 22 al 28 d’octubre del 2010 DOSSIER CENT ANYS DE LA FARINERA
  5. 5. directes a formes i colors de la na- tura, sobretot l’espiga i la farina, base de l’activitat que s’havia de fer a l’edifici. Així doncs, va disse- nyar unes estilitzades espigues de blat de ceràmica blanca per al pi- nacle que sobresurt de l’edifici, que es repeteixen sobre la tribuna de l’edifici d’oficines, a les reixes i les portes de ferro forjat, a dife- rents vitralls, i envoltant les ini- cials«A.T.» delpropietarienelvi- trall col·locat a la tarja de la porta d’entrada. Pel que fa al cromatisme, la principalreferènciaeraelblancde la farina. En unaaltra cartaa la se- va promesa, afirmava: «Lo que també farà molt hermós es veurer tot lo demés complertament blanc. Res de coloraines, Esposa meva, fins i tot ra centreeuropea del principi de segle i que no tenia precedents en l’arquitecturacatalanadel’època. ElplantejamentdeMasóalaFa- rineraTeixidorestavaemparentat amb l’organicisme biomòrfic de Gaudí i d’Hector Guimard pel fet que va concebre alguns elements de l’edifici a partir de referències tehihaviaunacordperferunedi- fici «nou i de gust» però gens ex- travagant, al contrari, havia de respondre als seus valors de tre- ball,civilitatifeinabenfeta,iaixò nopodiacoincidirmésambelsin- teressosestèticsdelanovagenera- ció noucentista, de la qual Masó era el cap més visible a Girona. Tanmateix, com veurem, és un edifici que traspua una moderni- tat comparable amb l’arquitectu- Dibuix de Rafael Masó, fins ara inèdit, que mostra el seu projecte per als primers edificis de la Farinera Teixidor: Projecte de casa habitació i oficines per a una farinera de D. Alfons Teixidor, 1910. Col·lecció particular, Girona. / JORDI PUIG Del 22 al 28 d’octubre del 2010 • PRESÈNCIA • 9
  6. 6. les teulades i la cúpula seran blan- ques. ¡Tot nevat! Vull que sia real- mentlacasadelesfarines.»L’efecte s’havia d’aconseguir estucant les façanes de color blanc i utilitzant ceràmica blanca dissenyada ex- pressament per fer ressaltar les obertures, resseguir les cornises, recobrirsuperfíciesivolumsdeles façanes, i sobretot remarcar el pi- nacle–quegràciesalasevamarca- da verticalitat indica i destaca on viuelpropietariionéslapartmés nobledel’edifici. Aquests elements els va combi- nar amb alguns detalls historicis- tes, però tot plegat integrat en un conjuntqueésmoltméspròxima l’organicisme estructural, o sigui, a les propostes modernes de l’es- cola de l’austríac Otto Wagner. Aquesta tendència deixava de banda l’ús literal de referències floralsivegetalstípicdel’ArtNou- veauiveiaenlanaturaunaestruc- tura racional més profunda que podia ser la font de noves formes orgàniques en tant que utilitza- venlalògicadelcreixementnatu- ral. La multiplicació i la divisió d’un nombre predeterminat de cèl·lules arquitectòniques era la baseamblaqualespodiaarribara edificar grans conjunts. Aquesta concepció és la que va permetre a Masó fer unconjunt harmoniósa partir d’una gran varietat de for- mes i volums combinats subtil- ment i, sobre aquesta base, fer igualment les successives ampliacions amb els elements estructurals que ja haviadefinitenelsdosedificispri- migenis. A la part baixa de l’edifici hi va col·locarunsòcoldegranscarreus de pedra poc treballats que s’aixe- quen fins a 2,30 metres d’altura, suggerint que el conjunt reposa sobreunabasesòlidaiencontacte directe amb la terra, al mateix tempsquelidónaunairedeforta- lesa. L’ús de la pedra sense polir al sòcol es combina amb grans car- reusdepedrapolidailareixadela tanca, amb els quals es fan ressal- tar les entrades a l’edifici. La con- notació medievalistaestàreforça- da per la utilització de l’arc trevo- latalaportadelatanca,alesgrans finestres de la façana, i a la porta d’accés a la casa. Aquesta, a més, vaprecedidaperduescartel·lesen formad’arcescocèsque,igualque elsarcs,estantractadesdemanera més sinuosa i arrodonida que els seusprecedentsmedievals. Tractant-sed’unedificidenova planta,Masóelvapoderconcebre pensant en les tres dimensions dels volums dels dos cossos de l’edifici, i basant-se en una sime- tria compositiva i la repetició d’una sèrie de plans i formes –so- bretotutilitzanteljocentreelbuit i el ple– que li donen la «noblesaidistinció»iel«classicis- me dins l’equilibri» que buscava. Per exemple, en el buit i ple que formen el pinacle i l’obertura d’accés a la casa; així com en la re- petició de l’arc de catenària –una clara citació de Gaudí– quevauti- litzarpercrearelfinestralielpont que connecta els edificis, i a les voltes dels dos cossos de la casa. I tambéenlasèriedeplansperpen- dicularsque formenla tribuna iel pinacle de la casa, que semblen desacoblats del xamfrà creat per les façanes de l’edifici d’oficines, i que perquè ressalti també està re- cobert de ceràmica blanca. En aquests mateixos cossos els recur- sos estructurals que hi destaquen sónlarepeticiódelesformesdeles cornises en diferents plans i ni- vells, el contrapunt que crea la re- petició de les cartel·les que supor- ten la tribuna i les del xamfrà, la verticalitatdelesfinestresencon- trastamblapesanthoritzontalitat delsòcoldepedra,ieljocdesime- tria i inclinacions entre la teulada deceràmicaverdailescornisesde ceràmica blanca al xamfrà de l’edifici d’oficines. El conjuntque formen la intersecció de plans del xamfrà,elcontrastdecolorsverdi blanc,ilaquadrículadelvitrallde la finestra inferior són un exem- ple de la confluència de Masó cap apropostesmoltsimilarsalesque Joseph Maria Olbrich havia fet, perexemple,alaCasaDeiterdela Colònia d’Artistes de Darmstadt. AlaFarinera,Masóvacomençara utilitzar l’arc d’inflexió rebaixat en coronaments de façanes, por- tes, i finestres, un tipus d’arc que Olbrich havia fet servir en alguns coronaments de cases a Darms- tadt, com la Casa Glückert Gran, i que acabaria essent distintiu dels edificisdeRafaelMasó. Un dels primers esbossos de la Farinera, en una carta de Masó a la seva promesa (4 de juliol de 1910). FAMÍLIA MASÓ BRU, GIRONA / JORDI PUIG Fotografies de la Farinera, Estudi Mas, 1916. ARXIU HISTÒRIC DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA - DEMARCACIÓ DE GIRONA. © ARXIU MAS / INSTITUT AMATLLER D’ART HISPÀNIC. Jujol i Masó eren companys de promoció i sentien una gran admiració per Gaudí Entre client i arquitecte hi havia un acord per fer un edifici «nou i de gust» però gens extravagant La Farinera Teixidor és un edifici de transició, un híbrid, i per això és notable 10 • PRESÈNCIA • Del 22 al 28 d’octubre del 2010 DOSSIER CENT ANYS DE LA FARINERA
  7. 7. Del 22 al 28 d’octubre del 2010 • PRESÈNCIA • 11
  8. 8. Per als interiors de la Farinera, sobretot la part residencial, Masó també tenia unes idees molt cla- res,tantpelquefaaladistribuciói funcionalitat com a la decoració i atmosfera dels espais, i el seu mo- del eren els interiors Arts & Crafts anglesos. El 5 de juliol de 1910, abans de començar les obres, l’ar- quitecte ja escrivia a Esperança Bru: «Al entrar te trovaràs amb una immensa habitació dita Hall... Els inglesos li donen una gran preferèn- ciaiésallíontlamestressadelacasa hi demostra el seu gust amb el mobi- liari, flors, ordenació, etc.». També destaca el seu interès per crear pe- tits espais d’ús individual a les ha- bitacions, els famosos «racons» decorats de forma senzilla on Eu- geni d’Ors assegurava que es tro- bavenelspetitsplaersdelavidaila bellesa quotidiana: «Ficsat que tant en aquesta com en el menjador hiquedenunsreconsambunesfines- trelles a dins d’ells. ¡Son aquells re- cons que jo tant estimo i que poden servir per recullirs-hi prop de la llar o de un escriptoriet per a llegir i escriu- re!Elmenjador téademésungranfi- nestral de colors... Tots els vidres de dalt podrien ser acolorits però amb una gran discreció per a que resulti unallummésamable». En el conjunt de la carrera de Masó, la Farinera Teixidor és un edifici de transició, un híbrid, i precisament per això és notable. El seu hibridisme deixa entreveu- rela tensióentretradicióimoder- nitat que distingeix no només la millor arquitectura de Masó, sinó també tot el noucentisme, i inau- gura el llenguatge de maduresa que el convertirà en un dels mà- xims exponents de l’arquitectura catalanamoderna. (*) Director de la Fundació Rafael Masó i cocomissari de l’exposició del centenari de la Farinera Teixidor El projecte de Josep M. Jujol per a la Farinera Teixidor, fins ara inèdit. Perspectiva del conjunt, Façana principal i Façana lateral. © ARXIU JUJOL, ELS PALLARESOS / JORDI PUIG 12 • PRESÈNCIA • Del 22 al 28 d’octubre del 2010 DOSSIER CENT ANYS DE LA FARINERA
  9. 9. Una exposició sobre un edifici viu exposició del centenari de la Farinera Teixidor s’haconcebutcom unintentde mostrar diverses obres, docu- ments i objectes originals rela- cionats amb l’edifici, no només per donar-les a conèixer a tot- hom que estigui interessat en un dels exemples més represen- tatiusdel’arquitecturacatalana de principis del segle XX, sinó també per explicar els últims centanysdelahistòriadelaciu- tat de Girona. L’exposició fa un recorregut molt ràpid per la vi- da de l’edifici:des del primer es- borrany de la planta que Masó vadibuixarenunraconetd’una carta a la seva futura esposa fins a la profunda restauració i re- modelació que en va fer Arcadi Pla i Masmiquel ara fa poc més de deu anys. Per a mi, com a es- tudiósdel’obradeRafaelMasói director de la fundació que por- ta el seu nom, ha estat especial- ment gratificant poder presen- tar un magnífic dibuix a tinta de l’alçat de la façana original, així com els dibuixos del pro- jectedeJosepM.Jujolperalafa- rinera, que fins ara no s’havien exposat. L’ JORDI FALGÀS Però la Farinera Teixidor és molt més que el contingut d’aquesta exposició. Només la seva construcció, per exemple, va ser una tasca molt més com- plexadelquedemostrenelsplà- nolsiobjectesquehemaplegat. Del treball de molts professio- nals, artesans i operaris –alguns coneguts, la majoria anònims– que van treballar per fer realitat la visió de Rafael Masó, els mi- llors exemples no són a l’expo- sició,sinóalamateixaFarinera. D’altres, malauradament, s’han perdut. El més difícil, en realitat, és no quedar-nos en la contemplació superficial dels objectes o de l’edifici, sinó aconseguir fer presents i home- natjar les vides dels centenars d’homes i dones que durant dè- cades van treballar dia rere dia en una fàbrica com aquesta. L’admiració de les grans obres de l’arquitectura industrial, com és aquest cas, té el perill d’oblidar que darrere els colors, les formes i els espais que un dia va concebre el geni d’un arqui- tecte van venir moltes vides que de manera directa o indi- recta van conviure diàriament amb aquesta arquitectura. L’exposició és, en definitiva, una oportunitatper reflexionar sobre l’entorn urbà que ens en- volta a través d’una sèrie d’obres d’art i artesania. Com passa amb les grans obres d’art, contemplant-les amb la distàn- cia d’un segle tenen la capacitat d’evocar un passat que va ser, o que hauria pogut ser (el somni del títol), i ens ajuden a enten- dre el present. Amb els dibui- xos, peces de ceràmica i foto- grafies que exposem, sense ser un recull exhaustiu de tot allò que existeix sobre la Farinera, sí que podem reviure la visió i la capacitat que tenien aquells ar- quitectesiempresarispertrans- formarla ciutatambla intenció de fer-la millor. I en aquest cas, jaquejustdavantipersotadela Farinera en aquests moments s’està construint una infraes- tructura ferroviària que serà una peça claude la ciutatdelfu- tur, l’exposició també es una ocasió per prendre més cons- ciència del llegat patrimonial que hem rebut i de com volem que sigui el que deixarem. Per sort, la Farinera és un edifici viu i en serà testimoni –la seva vida i la seva transformació segur que no s’acabaran aquí. Esbossos per a l’ampliació del pont de la Farinera Teixidor, c. 1923, de Rafael Masó. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA-DEMARCACIÓ DE GIRONA, ARXIU HISTÒRIC DOSSIER CENT ANYS DE LA FARINERA 14 • PRESÈNCIA • Del 22 al 28 d’octubre del 2010
  10. 10. ROSA MARIA GIL TORT (*) uan Rafael Masó va rebre l’encàrrec d’Alfons Teixi- dordeprojectarunafàbricadefa- rinesaGirona,el1910,arquitecte ifabricantjahaviencoinciditfeia uns mesos quan Teixidor havia deciditrehabilitarunescasespro- pietatsevaaSarriàdeTerpercon- vertir-les en escola. La filantropia Q La Farinera Teixidor neix com una fàbrica moderna en una Girona en plena expansió deTeixidor,quetrobemrecollida i celebrada a la premsa d’aquells dies, va seduir Masó i alhora va enfortir la imatge de patrici que Teixidor s’anava forjant. Fill de Sant Julià de Ramis i fabricant amb farineraa Campdorà,onha- via format companyia amb Josep Ensesa, seguiria els passos del seu soci sarrianenc i planificaria l’ex- pansió del seu negoci i la seva projecció social a Girona. Per ai- xò encarregaria una farinera de nova planta i el seu habitatge an- nexaRafaelMasó. Precisament Masó ja havia in- tervingut en uns magatzems a la carreteradeBarcelona,embrióde lafuturafarineraMontserratiCa- sa Ensesa, per al’antic socide Tei- Vista del pla de Girona des de les Pedreres./ FOTOTÍPIA THOMAS, 1905. ARXIU HISTÒRIC DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA-GIRONA Teixidor, Masó i la DOSSIER CENT ANYS DE LA FARINERA 16 • PRESÈNCIA • Del 22 al 28 d’octubre del 2010
  11. 11. xidor, Josep Ensesa. Teixidor va recórrer a Masó per construir un edifici forta- ment representatiu, en uncontexturbàalsafores de la ciutat, però amb cla- res expectatives d’expan- sió que l’olfacte de nego- ciant de Teixidor va saber aprofitar. El 1910 Girona era una ciu- tat de 17.000 habitants, re- closa en les seves muralles, les portes de les quals orde- navenlasevavialitatidesen- volupament. Tot just l’any anterior s’havia aprovat un pla d’eixampla que havia d’ajudar a superar la cotilla de la fortificació i afrontar el desenvo- lupament urbà del segle XX. Des del portal d’Àlvarez, que fins al 1896tancaval’actualcarrerNoui aleshorescarrerdelProgrés,finsa lescasesdelaRodona,llunyàbar- ri a mig camí del poble de Santa Eugènia, existien uns terrenys erms, considerats terra de ningú però amb un valor expectant cla- rament favorable. No hem Girona de 1910 Del 22 al 28 d’octubre del 2010 • PRESÈNCIA • 17
  12. 12. d’oblidar que la franja de ter- renys situats a 400 metres del pe- rímetredelamurallaeraconside- rada«zonapolèmica»,icomatal teniamoltlimitatselsusosil’edi- ficabilitat. Els terrenys on s’emplaçaria la Farinera Teixidor havien estat, fins feia ben poc, sotmesos a ju- risdicció militar. Un plànol de la zona datat el 1881 encara fa pas- sar per aquest punt la línia de de- limitació del Polígono azul de la R.O. de 19 de abril de 1879. L’alli- berament d’aquests terrenys, se- guint la dinàmica estatal de des- mantellament d’estructures de- fensives considerades ja obsole- tes, va ser un procés que es va ini- ciar en els anys de canvi de segle. No és casual que les infraestruc- tures ferroviàries de tren i carri- lets quees bastirenen aquellmo- ment ocupessin bona part dels terrenys alliberats en aquesta partdelaciutat. L’emplaçament d’aquestes in- fraestructures,d’unvalorestratè- gic transcendental, no va passar desapercebuda als contactes del patrici Alfons Teixidor. Seguint un procés paral·lel, l’exsoci de Teixidor, Josep Ensesa, havia es- collit els terrenys veïns a les vies del carrilet de Sant Feliu com a lloc idoni per situar la farinera i l’habitatge,alavoradelacarrete- radeBarcelona. El solar de la Farinera Teixidor era un terreny prou allunyat del centre de la ciutat, creuat per la carretera que des de la plaça del Marquès de Camps –que no s’ur- banitzaria fins al 1925– menava cap als pobles de Santa Eugènia i Salt,uncopsuperatelpasanivell deltren.ElprojectedeMasóesva aixecar enmig de les hortes i les primeres instal·lacions ferrovià- ries, en unes terres que sovint s’inundavenperlescrescudesdel Güell i que a poc a poc van ser ocupades per les vies i els magat- zems i tallers del ferrocarril MZA, que feia poc havia arribat a la frontera amb França; i l’estació i les vies del carrilet d’Olot, que justament el 1911 va arribar a la capital de la Garrotxa. L’esdeve- nidor de la zona com a nucli es- tratègic no podia ser més prome- tedor. Teixidor i la farinera Alfons Teixidor era fill d’un mo- linerdeSarriàdeTer.Haviaaprès l’oficidelamòltaambmolestra- dicionalsmogudesperunaforça motriu. Aquest sistema mil·le- nari es va mantenir fins a mitjan segle XIX, quan la invenció del molí de cilindres a Budapest el 1837 va marcar un canvi que portaria un augment de la pro- duccióiunaparticularrevolució industrial del ram. Nascut a Sant Julià de Ramis el 1865, Teixidor va assumir la mo- dernització de la manufactura familiarivaanaraTarragonaper aprendre el nou sistema de mòl- ta per cilindres, conegut com a austrohongarès. Tornant de Tar- ragona va formar amb altres so- cis la companyia Vilaplana, En- sesa i Teixidor, llogant l’antiga farinera Vinyals de Flaçà. El ne- goci va prosperar, però a la fi els socis van decidir establir-se pel seu compte. El 1891 Alfons Tei- xidor es va instal·lar a la farinera Maria de Campdorà, on va con- tinuar fent farina durant els vint anys següents. Després d’aques- taetapa,AlfonsTeixidorjahavia esdevingut un pròsper fabricant enclaraascensiósocial:membre de la Lliga Regionalista, de la Junta del Centre Catalanista, i de la Cambra de Comerç, el seu desembarcament a la capital era el pas següent que es va materia- litzarenl’encàrrec aRafaelMasó de construir un habitatge i fàbri- ca que fossin representatius del Alfons Teixidor amb el seu fill Salvador. / COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE GIRONA Projecte de magatzem en el solar de la carretera de Santa Eugènia propietat d’Alfons Teixidor: Façana pral., c. 1923 (detall). / Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya- Demarcació de Girona. Fons Rafael Masó Les Escoles de Sarrià de Ter, el primer encàrrec d’Alfons Teixidor a Rafael Masó, es van inaugurar el 5 de juny de 1910. Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya- Demarcació de Girona. 18 • PRESÈNCIA • Del 22 al 28 d’octubre del 2010 DOSSIER CENT ANYS DE LA FARINERA
  13. 13. A l’esquerra, la part posterior de la Farinera Teixidor, anys setanta. Josep M. Oliveras. Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya-Girona. A la dreta, la Farinera el 1920, després de la primera ampliació. Carles Batlle. Ajuntament de Girona, Centre de Recerca i Difusió de la Imatge. rang social que havia adquirit. La Farinera Teixidor es va con- cebre com una fàbrica moderna modèlica, dissenyada en clau modernista per Masó, i va co- mençar a funcionar el 1912. Eren anys de prosperitat indus- trial que es van beneficiar de la neutralitat espanyola en la Pri- meraGuerra Mundial,fetqueva propiciar l’ampliació de la fàbri- ca pel mateix Masó el 1915 i el 1923,iperJosepEsteveCorredor el 1944 i 1950. La presència dels Teixidor com a urbanitzadors de la zona es va completar amb l’encàrrec d’una casa de pisos de lloguer al número 19 del mateix carrer, que avui es coneix com la Punxa, i l’ordenació de tota l’illa restant amb el conjunt de xalets de la Urbanització Teixidor, construïts a partir de 1928 i en- derrocats el 1973. Alfons Teixidor va morir el 1936 i el va succeir el seu fill Sal- vador, el qual va haver d’afron- tar l’etapa de la Guerra Civil, amb la col·lectivització de l’em- presa, i els durs temps d’autar- quia de la postguerra. Durant la postguerra, el 1943, Salvador Teixidor va escometre una nova ampliaciódelafàbrica.Vaserun salt endavant que el va portar a construir un annex en el pati posterior que donava a la sèquia Monar i un edifici torre que, se- gons la memòria del projecte que es guarda a l’Arxiu Munici- pal de Girona, havia de donar al conjunt «el aspecto industrial que corresponde a esta construcción». Amb aquest argument, sembla com si l’arquitecte, Josep Esteve Corredor, es justifiqués per in- tervenir en un projecte de Masó que, per les necessitats de la fà- brica el 1910, havia conservat un caràcter manufacturer que ara es transformava radicalment amb la nova ampliació. El 1950 la fàbrica es va reformar de nou, en part a causa d’un canvi en els subministraments que fins ales- hores havien arribat per tren i que ara arribaven en camions. Va ser el moment de la construc- ció de les darreres naus de l’ala esquerra de l’edifici, també obra de l’arquitecte Esteve. El 1969 es van instal·lar les grans sitges de la part posterior, que van tornar a canviar la fesomia del conjunt. La fàbrica va subsistir fins l’any 1990, en què els canvis globals en el mercat dels cereals i les ne- cessitats d’inversió per a moder- nització van portar a tancar-la. La Farinera va començar aquí un trist període d’edifici aban- donat, que en va propiciar l’es- poli i la destrucció i va obrir molts interrogants sobre el seu futur. Finalment, l’any 1990 l’empresariJoanBoschvaadqui- rir l’immoble amb la intenció de restaurar-lo i convertir-lo en re- dacció i seu central del grup edi- torial El Punt. El 1993 l’arquitec- te Arcadi Pla i Masmiquel va re- bre l’encàrrec de rehabilitar l’edificideMasóiretornar-lil’es- perit que havia inspirat el seu promotor i el seu creador. (*) Arxivera del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Demarcació de Girona cocomissària de l’exposició del centenari de la Farinera Teixidor Rafael Masó, «Plano de Emplazamiento», Farinera Teixidor, 1910. ARXIU HISTÒRIC. DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA-GIRONA. FONS RAFAEL MASÓ. Del 22 al 28 d’octubre del 2010 • PRESÈNCIA • 19
  14. 14. ARCADI PLA I MASMIQUEL Memòria íntima de Rafel Masó vantdelafaçana,nopodiadeixar de passar la mà sobre la ceràmica. Recordo, com si fos ara, la vibra- ció i el soroll de la meva mà acari- ciant aquella ondulada i sensual superfície. Tornant a aquelles imatges, vull esmentar la casa Corominas, laCasaGispert-Sauch,lacasaCo- lomer i, òbviament, la Farinera Teixidor, amb els seus volums plens de fantasia, així com la punxa de la casa Teixidor. També rememoro altres records d’infan- tesa: la casa Batlle, Can Cendra, d’Anglès,ilesarquitecturesd’ori- genmasonià de les cases de la cos- ta en els estius de la meva adoles- cència. La memòria d’aquestes L’arquitecte que va restaurar la Farinera Teixidor per transformar-la en la seu del Grup El Punt, evoca la figura de Rafael Masó i la seva relació amb l’arquitecte i la seva obra des de la infantesa fins que, el 1991, va rebre l’encàrrec ots tenim una memòria del moment en què començà- rem a descobrir el món i l’entorn onensvatocarnéixer.Vullreme- morar en aquest escrit els meus records en relació a Masó i la seva arquitectura que, des de la igno- rància arquitectònica de la meva infantesa, no quedaren exempts d’emocions. En els primers anys delamevavida,nascutalaronda del Pare Claret de Girona, els es- pais urbans més propers eren el mateix carrer, la plaça Marquès de Camps, la carretera de Santa EugèniailadeBarcelona,laplaça de l’Estació i la Gran Via. En aquest entorn hi havia una sèrie d’edificisqueenelmeure- cord constituïen el món immediat, amb els espais urbans, les façanes, les composicions, els mate- rials i els colors que van conformar la meva me- mòria visual d’aquells anys. Entre totes elles, vull destacar la casa Omedes, a la vora de casa; jo tenia la sensació i la convicció, de molt petit, que aquella ca- sa representava una ma- nera diferent de fer arqui- tectura. En caminar da- T imatges conforma les meves ar- rels i, probablement, part de la meva vocació neix de reconèixer en elles la capacitat de l’arquitec- tura de contribuir al benestar de lagentialprogrés delasocietat. Peròelqueemvaaproparmésa Rafael Masó és l’experiència de l’encàrrecderestaurariampliarla Farinera Teixidor, una història apassionant que comença l’any 1991 i culmina amb la inaugura- ciódelanovaseudeldiariElPunt el mes de maig de l’any 2000. Obradelicadaidifícil,enquèvaig plantejar l’aplicació d’experièn- cies adquirides en altres restaura- cions i que, per a mi, representa una etapa altament enriquidora. L’obra de la Farinera Teixi- dor es basa en aquests trets fonamentals. –Remarcarquesi,enarqui- tectura, la consciència del lloc és la base sobre la qual calestructurarelsplanteja- ments més adequats, en el cas de la intervenció sobre els edificis històrics, l’es- mentada condició neix de lapresènciadelpropiedifi- ci i de la seva història, que cal preservar, no solament en les formes mes destaca- bles, sinó prolongant els criteris estratègics del pro- Restituir un edifici El projecte i l’obra va ésser un procés llarg i meticu- lós, però al mig de totes les dificultats i esforços, sempre vaig tenir la con- vicció que fèiem una feina transcendent i apassio- nant, no només per la im- portància col·lectiva de la empresa que el propicia- va, El Punt, sinó també en el sentit més estricte de restitució a la ciutat d’un edifici i una història que es mereixia no perdre. La Casa Teixidor (la Punxa), a l’esquerra, i les cases de la Urbanització Teixidor, a primer terme. /ARXIU HISTÒRIC DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES - DEMARCACIÓ DE GIRONA 20 • PRESÈNCIA • Del 22 al 28 d’octubre del 2010 DOSSIER CENT ANYS DE LA FARINERA
  15. 15. jecteoriginal. –Entendre el conjunt com una sèrie d’edificis de diverses èpo- ques imbricats amb la ciutat. Per això es va plantejar l’accés i el cre- uament lliure de la gent, passant així a ésser un edifici públic, en el sentit que els vianants poden ac- cedir-hitravessantpersotaelpont d’accés. Per reforçar això, calgué modificar urbanísticament el car- rer posterior, previst en forma de cul-de-sac, perquè passés a ésser uncarrerdevianants. –Proposar una volumetria que integrés el vell i el nou en un nou conjunt que, tot articulant-se en el pati central, ajudés també a emmascarar, dintre del possible, l’entorn més immediat. El pati central,queconstitueixrealment el nou accés a l’edifici, contrapo- sa el vell i el nou amb llenguatges de compromís i complicitat sen- se necessitat de massa mimetis- meformal,amblavoluntatd’ob- tenir un nou conjunt unitari de major dimensió que integra to- tes les parts i les diferents èpo- ques de construcció. Els mate- rialsielscolorscerquenl’harmo- niade l’ordrenou queplantejael projecte. –Formular una organització interna coherent amb els nous usos, concentrant la part admi- nistrativaalapartmodernailare- presentativa al’edificihistòric. Del resultat final vull destacar especialment dues coses: d’una banda, que molta gent que passa per davant i admira l’obra pensa quenoméshemrestauratl’edifici vell, i que no hem fet res més que això; de l’altra, per a mi molt gra- tificant, és que tothom ha fet seu l’edifici, tant els usuaris com els ciutadans en general, acomplint- se aquell objectiu tan important enlaidead’arquitecturacomabé social,endefinitivacomunfetde culturacol·lectiva. A dalt, l’espiga que corona l’edifici un cop acabada de restaurar. A la dreta, un esbós del pati central. A baix, l’estat de l’espiga abans de les obres, i un dibuix d’Arcadi Pla de la façana./ ESTUDI ARCADI PLA Del 22 al 28 d’octubre del 2010 • PRESÈNCIA • 21
  16. 16. ARCADI PLA I MASMIQUEL exposició dedicada als 100 anys de l’edifici vol expli- car el seu origen, història, i evo- lució al llarg del segle; però tam- bé hem preparat un comple- ment destinat a fixar la figura de Masó en el context canviant del moment arquitectònic en què es va concebre. Tot comença amb l’ambicióilavoluntatdeprogrés d’Alfons Teixidor, que cerca en- tre dues grans figures del mo- ment, Masó i Jujol, la manera de fer visible el seu somni en forma d’un edifici agosarat que fos la imatge de la seva indústria. Ra- fael Masó s’insereix, en aquell moment, en els dubtes i canvis radicals que s’estan produint en la cultura arquitectònica mun- dial. Paral·lelament a la descrip- ciódelescircumstànciesdel’edi- fici, que són la base de l’exposi- ció, hem volgut remarcar les connexions variades, tangen- cials, contraposades i radicals que pateixen els arquitectes de la seva generació, amb la voluntat d’inserir Masó en aquell convuls context internacional i de re- ivindicar la seva vàlua i el seu co- neixement del que estava pas- sant en relació amb el poderós trencament que es produeix en el traspàs entre el modernisme i la radicalitat del racionalisme. Podrem veure les connexions formals i intel·lectuals entre ell i un grup nombrós d’arquitectes d’edats diverses, que es replante- gen el seu llenguatge en la recer- ca de sintonia amb les transfor- macions sociopolítiques i cultu- rals de la societat. L’arquitectura ésunreflexdelasocietatquelafa L’ Masó en el context arquitectònic internacional possible; des d’aquest punt de vista, Masó, format en la manera clàssica, adscrit fervorosament al modernismeenun momentja de transició, viu en primera per- sona aquell moment, i l’edifici de la Farinera Teixidor represen- ta la culminació deles seves aspi- racions formals dintre el context modernista. Però també li ser- veix per posar en dubte moltes de les seves il·lusions i, coneixe- dor de l’obra de molts arquitec- tes en evolució, intenta repensar el seu món en la recerca de nous camins. En el context de la Girona d’inicis del segle XX, petita en la dimensió, austera en la seva vida decadadiaperòambvoluntatde progrés, la figura de Masó repre- senta un gran puntal de recolza- ment intel·lectual en relació amb els esdeveniments artístics i culturals del món. Masó i el seu entorn obren la porta de la ciu- tat, tant en les influències exter- nes com en la capacitat de sugge- rir coses des de dintre. Però els arquitectes són també els seus encàrrecs, no només allò que voldrien realitzar. En aquest aspecte, la figura de Teixidor, que més tardli encarregarà altres projectes, és molt important. Malgrataixò,lagrancapacitatde Masó queda una mica frenada per les característiques dels seus encàrrecs. No serà fins als anys vintqueJosepEnsesalidonaràla oportunitat de proposar un cor- pus unitari d’interacció entre ar- quitectura i natura, en forma de la nova urbanització de s’Agaró, on podrà, ja llavors en el context noucentista, fer una aproxima- ció moderna a les arrels populars dels país; malgrat aquesta ads- cripció localista, Masó connecta amb l’arquitectura d’ordre i clas- sicisme despullat que han desen- volupat altres insignes arquitec- tes,comaraLoos,Tessenow,Pleç- nik, Taut, Saarinen, Hoffmann, Perretialtres, totsells entre els30 i 40 anys d’edat el 1910. Aquesta relació amb l’avantguarda més influent del món arquitectònic, deixant de banda la nova genera- cióquelideraràelscanvisradicals que es concretaran en el movi- ment modern o racionalisme, ensdemostraqueRafaelMasóul- trapassa l’àmbit local, deixant de ser un tardomodernista/noucen- tistaperpassaraserunarquitecte integrat en l’avantguarda arqui- tectònica. De dalt a baix: l’església de l’Esperit Sant de Viena (1910-13), de Jože Plecnik; l’Institut Dalcroze de Hellerau (1911), de Heinrich Tessenow, i el pavelló Ernst Ludwig de la Colònia d’Artistes de Darmstadt (1901), de Joseph M. Olbrich. Masó va visitar Hellerau i Darmstadt a principi de 1912. 22 • PRESÈNCIA • Del 22 al 28 d’octubre del 2010 DOSSIER CENT ANYS DE LA FARINERA
  17. 17. PAU LANAO Aixecada com un munt de farina per un industrial espavilat que tenia les arrels a Sarrià de Ter, la Farinera Teixidor, que va néixer tocada pel groc or del blat, avui és una fàbrica de notícies on es barallen les tecnologies digitals amb el paper l4dejunydel1910,Sarriàde Ter, municipi que patia i gaudiadelasevaproximitataGi- rona, va viure una festa que la premsa va definir com de cultu- ra, però en realitat era una exal- tació de la figura d’Alfons Teixi- dor i Saguer, industrial amb do- micili a Campdorà (Gironès) que, «sense subvencions i utilit- zant els recursos propis», havia aixecat un nou edifici escolar que, projectat per Rafael Masó, demostrava que aquest home que era fill de moliner, entenia enfarinesis’haviafetasimateix, volia assolir nous reptes, entre altres, traslladar a la capital, a la perifèrica carretera que anava a Santa Eugènia, un negoci que juntament amb Ensesa i Vilapla- na havia iniciat a la farinera d’en Vinyals –funcionava amb la for- ça generada per un saltant d’ai- gua–, coneguda com fàbrica Ma- ria, tocant a Celrà. L’avinença entreelssocisesvamantenirfins que una crisi de creixement va fer que, per traslladar-se a Giro- na, on va obrir una farinera co- neguda com Montserrat, Ensesa E Espiga de paper i or setes, a la feina dels artesans i els trasllats. Un capital considera- ble, al qual es van afegir 107.625,39 pessetes en maqui- nària. En una entrevista feta l’any 1999, Alfons Teixidor i Forgas, nét del fundador de la nissaga, explicava que el seu avi va ser un dels primers que van entendre que si volia competir en una in- dústria tan especialitzada com era la de la farina no tenia altra sortida que apostar per la inno- vació i, ja que en tot l’Estat no va busqués nous socis i Teixidor es convertís en administrador únic d’una fàbrica que, segons els contractes, va arrendar l’any 1891 i va treballar-hi fins al 3 d’abril del 1912, quan el tenidor deCelrà,JeroniBosc,va tancarel llibre de comptes de la fàbrica Maria de Campdorà. Pel mig, Alfons Teixidor es va casar amb Maria Martos Martí, una dona valenta i estalviadora, filla d’un andalús de Jaén radicat a Tarragona, que no es va espan- tarquanvahaverdeviurealguns anys apartada de la societat –si algú coneix l’espai on està situa- da la fàbrica Maria entendrà el perquè de l’afirmació– i va ser el ferm suport d’un home que fins que no va veure que era econò- micament viable no va decidir construir una nova fàbrica a la ciutat. Els llibres de Jeroni Bosch recullenquelacasafàbricadeGi- rona va costar 143.020,20 pesse- tes, de les quals 30.505,50 es van destinar a la compra i el condi- cionament del solar; 82.080,70, a les obres de construcció; 16.832,05, a la nòmina de pale- tes i manobres, i 13.591,95 pes- En una entrevista publica- da l’any 2000, Joan Bosch i Roure, president d’Her- mes Comunicacions, ex- plicava que volia que l’empresa de comunicació fes la seva expansió des de Girona. Assegurava: «És per això que quan vam preveure que el procés de creixement ens portaria a canviar de local, vam creure que, tot i que po- díem construir una seu nova, el millor seria buscar un edifici emblemàtic que estigués íntimament lligat amb la ciutat [Girona]. Vam estudiar diferents so- lucions, però finalment i per determinades cir- cumstàncies ens vam de- cantar per la Farinera Tei- xidor». Després d’un llarg procés de reconstrucció i amb la gran complexitat de l’obra, avui, tot i que acull les necessitats d’una empresa moderna, a la Fa- rinera es respira l’esperit de Rafael Masó. Un edifici emblemàtic a Girona DOSSIER CENT ANYS DE LA FARINERA 24 • PRESÈNCIA • Del 22 al 28 d’octubre del 2010
  18. 18. fàbrica de Farines, desitja bastir-hi un edifici magatzem de tres naus quinadisposicióiformatsonposats de manifest en els planols de la planta de planta i alsat que conjun- tament se faciliten. La part poste- rior al magatzem ó sia l’espai res- tant entre la paret de testa i la ace- quia serà aprofitada per a instal·la- cions relacionades amb el servei de tràfec, tal com garatge per a ca- mions, dipòsit de carros, cuadra, etc., etc.». Una obra important i alhora la demostració queaquell burgès definit per Rafael Masó com «un fabricant ric de Sarrià que li agraden molt les coses bo- nes i degust» no tan solssabia fer diners, sinó que també tenia un paper fonamental en la Girona d’abans de la Guerra Civil, ja fos subvencionant colònies escolars oacollint figuresde la música ca- talana com la pianista Paquita Madriguera,queel4defebrerdel 1919 va fer un concert al menja- dor principal de la Farinera o, en vista de l’escassetat de blat, reac- cionava viatjant a Madrid per acompanyar el seu amic i col·le- tatus de neutralitat va convertir l’Estat espanyol en proveïdor de matèries primeres, les farineres hovanaprofitarpervendreal’al- tra banda de la frontera i els guanys es van traduir en amplia- ció de la fàbrica, primer cons- truint uns nous magatzems els anys 1915 i el 1916 i després, el 1923isegonsinstànciapresenta- da el vuit de març a l’Ajunta- ment: «Alfons Teixidor Saguer.. exposa que en el solar de sa propie- tatemplassatenlacarreteradesan- ta Eugènia i colindant amb la seva trobar maquinària de molineria avançada, la va anar a comprar a la casa Robinson de Rochdaile (Anglaterra), d’on va importar un mecanisme que funcionava amb cilindres estriats –no xafa- ven el blat, sinó que l’obrien– que va ser una innovació i, «com totes les innovacions, si funcio- nen, li van donar uns rèdits im- portants». Teixidor es va arriscar i va gua- nyar.ElsanysdelaPrimeraGuer- ra Mundial van portar prosperi- tat i oportunitats de treball. L’es- La redacció d’El Punt a Girona i Presència ocupa una de les naus de la Farinera. / JORDI SOLER Del 22 al 28 d’octubre del 2010 • PRESÈNCIA • 25
  19. 19. ga en la competència Ensesa i Gruart i visitar el ministre d’Abastaments perquè ordenés fer arribar a Catalunya el gra que estava immobilitzat per les auto- ritats. Nomenat president de la secció d’indústria de la Cambra de Comerç, Alfons Teixidor, jun- tament amb Josep Pérez Xifra, Miquel de Palol o Emili Comadi- ra, era designat com un dels ma- jors contribuents de Girona (26 de febrer de 1930) i també estava subscrit a La Caridad, l’organit- zació benèfica que volia apaiva- gar la pobresa a la ciutat. Quan, al principi del 1936, Alfons Tei- xidor i Saguer va morir i es va fer càrrec de la companyia l’hereu, Salvador Teixidor i Martos, a qui ajudava el seu germà Fe- lip, la República estava a punt de deixar enrere el Bienni Negre, el Front Popular tocava el poder i la dreta i l’esquerra ca- talanes es preparaven per a la batalla final que desembocaria en la Guerra Civil. Fàbrica col·lectivitzada L’estiu de l’anarquia del 1936 va rebatejar Santa Eugènia de Ter com Pla deTerila «Farinera d’Al- fons Teixidor Saguer» com «Farinera Teixidor Empresa Col·lectivitza- da», la qual cosa no tan sols va comportar un canvi en la propietat de la companyia, sinó també que els antics propietaris, els ger- mans Salvador i Felip Teixidor i Martos, presentessin recurs d’al- çadacontraelprocésdecol·lecti- vització.LarespostadelDeparta- ment d’Economia de la Genera- litat, que va arribar el 31 de de- sembre del 1937, entre altres puntualitzacions recollia: «Re- sultant que per resolució d’aquest Departament d’Econo- mia del 20 d’agost darrer es va donar com a bona la col·lectivit- zació ja efectuada, de la Farinera Teixidor de Girona (carretera de Santa Eugènia 42), els germans Salvador i Felip Teixidor i Mar- tos, d’acord amb els preceptes de l’article 39 del decret de 24 d’oc- tubredel1936iesdeterminaque dits expatrons devien entrar a formarpartdelanòminadelper- sonal de l’empresa d’acord amb l’article 7è del mateix text legal. Resultant que els germans Teixi- dor en l’escrit de referència fan observar que no abandonaren l’empresa i que si posteriorment es traslladaren a Barcelona fou degutaquèelComitèdeControl Obrer els allunyà amb vacances i baix condició que això serví més tard per donar a la col·lectivitza- ciódelaFarinera,encaranoefec- tuada aleshores, un caire de lega- litat i com a conseqüència con- fienqueaquestacol·lectivització serà anul·lada; Atès l’article 39 del Decret de Col·lectivitzacions dedata del 24d’octubredel 1936 [...] decideixo: desestimar el re- curs presentat pels germans Sal- vador i Felip Teixidor Martos en el seu escrit del dia 28 d’agost darrer que sigui anul·lada la col- lectivització de la Farinera Teixi- dor de Girona». Obligats a integrar-se en un comitè format per tres represen- tants dels treballadors de pro- ducció i dos d’administració, que en un primer moment, i se- gons l’ordre 1617 del Departa- ment d’Economia de la Genera- litat, va ser presidit per Joaquim Massa Servitjà, nomenat el 24 de juny del 1937 i destituït el 9 de desembre del mateix any, quan provisionalmentvasernomenat director Nicolau Bonet i Casade- mont,domiciliatalaplaçaDídac Tarradell de Girona (avui Mar- quès de Camps). El 27 de juliol del 1938, una notificació del Ne- gociat de Legalitzacions perta- nyent al Departament d’Econo- miadelaGeneralitatsignadaper Martí Esparbé i González com a cap de negociat, ratificava Bonet en el càrrec, mentre que Jaume Balmanya Campistol i Josep Fo- rasté i Soler, que van substituir Josep Cairol, Pere Ferrer i Joan Bardera, tenien firma per fer cobraments. Pujada i decadència Alfons Teixidor i For- gas recordava que des- prés de la guerra el seu pare va recuperar la propietat: «Tot i que el meuavihaviadeixatla Farinera amb un capi- tal, amb blat i la ma- quinària funcionant, quan vam tornar va re- sultar que no hi havia res, la fàbrica havia es- tat bombardejada i en- cara que aquí s’havia fet farina fins al darrer moment, hi hagueren alguns clients que van aprofitarelcanviderè- gim per no pagar, altres ho van fer amb moneda de la República que Franco havia abolit i va ser així com ens vam trobar sense gènere i sense capital. Tornar a començarvasercomplicat,nohi hagué gra fins que gràcies a l’es- traperlo vam poder operar una mica. Si no, no hauríem pogut arrencar». Després d’uns princi- pis incerts que van donar pas als complicatstempsdel’autarquia, quanelServicioNacionaldelTri- gomarcavalesprioritatsielsem- presarisfarinersestrobavenamb la intervenció d’un Estat que no tan sols tergiversava el mercat, Potser l’element més emble- màtic de la façana dissenya- da per Rafael Masó és el pi- nacle que, aguantat sobre espigues de ceràmica, inten- tava compendiar en una imatge la força d’una famí- lia. La recuperació del que es va conèixer com l’Espiga va ser una de les feines compli- cades amb què es va haver d’enfrontar el mestre d’obres Josep Johé, que amb una filosofia clara, «una res- tauració ben feta és una combinació de pràctica, ha- bilitat i temps», va refer el símbol de la Farinera Teixi- dor. La recuperació de l’espiga Els treballadors de la Farinera Teixidor l’any 1910. / ARXIU FAMÍLIA TEIXIDOR DOSSIER CENT ANYS DE LA FARINERA 26 • PRESÈNCIA • Del 22 al 28 d’octubre del 2010
  20. 20. Va passar de fabricar farina a ser factoria de notícies Les espigues d’or de Rafael Masó decoren la façana nits sense dormir, finalment Tei- xidor no va tenir altra sortida queplegar.Lafàbricavatancarel mes d’abril del 1990, Teixidor va ferunexpedientderegulacióiva buscar una sortida per a l’edifici modernista: «Primer el vaig ofe- rir a Caixa Catalunya, però em van dir que ja tenien la Pedrera, després, a l’Ajuntament, però emvandirquenoesvolienmou- re de la plaça del Vi». Finalment, el 10 de desembre del 1988 es va vendreuna de lesnausaSaurina, el 16 de març del 1989, una altra a Campllong SA i el gener del 1990, Viaforma SA, una empresa administrada per Joan Bosch i Roura va comprar la casa pairal dels Teixidor i les naus de Camp- llong SA i va unificar la finca. La reconstrucció LacompradelaFarineraperJoan iJordiBoschiRouravaserunpas definitiu en la lluita per la recu- peració d’un edifici reivindicat per una part important de la so- cietatcivilgironina.«Jonohavia pensat mai que acabaria com a seu d’un diari», manifestava Al- fons Teixidor, després de veure com,seguint unpla molt pensat, els nous propietaris havien con- vertitl’antigafàbricadefarinaen laseucentrald’HermesComuni- cacions, entre altres publica- cions editora d’El Punt i Presèn- cia. Al principi del 1990 es va comprar la finca, el 1991 es va parlarambl’alcaldeJoaquimNa- dal i, després d’obrir un concurs en el qual van participar tres es- tudis d’arquitectura, un d’inte- grat per Tarrús, Bosch, Vives i Comadira, l’altre per Falcó Deu- lofeu i Falcó i el tercer l’equip, d’Arcadi Pla, finalment va ser aquest últimel que es vaencarre- gar de la reconstrucció d’un edi- ficiquevarenéixerdesprésqueel 14 de febrer del 1995 l’Ajunta- ment de Girona va donar llum verd al pla especial de l’illa de la Farinera Teixidor i el 20 d’agost del 1996, amb un seguit d’ender- rocs selectius van començar les obres. Adequant els espais al di- namisme d’una empresa dedica- da al periodisme, l’arquitecte Ar- sinó que fins que no hi hagué lli- bertat de comerç, a la meitat dels cinquanta, no podia cobrir les necessitats i molts forners no te- nien altra sortida que comprar gènere de sotamà. Els responsa- bles de la farinera de Santa Eugè- nia, entre altres, un treballador en Pere Prat, es van deixar les ba- nyes per tirar endavant una em- presaquedesprésde ferunplade modernitzacióquevaimplicarla liquidaciódelramaldetrenil’ar- ribada de la mercaderia en ca- mions, va remuntar fins a tenir trenta-cinc treballadors. A l’any 1969,quanamblainstal·lacióde sis sitges arribades d’Anglaterra s’havia fet un pas de gegant per afrontar els canvis d’un mercat cada cop més líquid i fluctuant, un desgraciat accident va dictar sentència. El 30 de setembre una de les sitges –de deu metres de diàmetre, vint-i-tres d’alt i d’una capacitat de 800tonesdeblat– es va esquarterar de dalt a baix i va morir Jesús Portal, encarregat de magatzem i pare de tres fills. Va esdevenirunactemésdelatragè- dia en què es veien immersos els amos d’unacompanyia que, tot i ser treballadors i perseverants, veien com la globalització del mercat i la concentració empre- sarial no tan sols havien con- demnat a mort les farineres mit- janesipetites–primervantancar la de Campdorà, la de la Bisbal d’Empordà, la de Torroella de Montgrí o l’Ensesa de Girona–, sinó que, tot i vendre’s parts im- portants del patrimoni –els xa- lets i la Casa de la Punxa– no po- dien aturar una sagnia definida molt clarament per Alfons Teixi- dor: «A mi em feia mal el cor veientcomnoespodiaferresper salvar la fàbrica, però com que hi estàvem embarcats i havia rebut l’herència del meu pare, vaig ti- rar endavant sabent que no hi havia manera de sortir-se’n». Buscant una solució desespera- da, el 7 d’octubre del 1970 i amb un capital inicial d’un milió de pessetes,elspropietarisvancrear l’Harinera Teixidor Sociedad Anónima, però tot i els molts es- forços per ampliar mercat i les cadi Pla va intentar buscar un equilibri entre la passió cons- tructiva de Masó i la funcionali- tat d’un edifici destinat a acollir no tan sols les persones, sinó també tot un procés de produc- ció en el qual tenen un paper fo- namental les noves tecnologies. Després de quatre anys d’obres, eldivendres26demaigdel2000, l’aleshores president de la Gene- ralitat, Jordi Pujol, acompanyat pel que era alcalde de Girona, Joaquim Nadal, i els consellers de Política Territorial, Pere Ma- cias; de Benestar Social, Irene Ri- gau, i de Cultura, Jordi Vilajoa- na, i més de mil convidats, van inaugurar la seu central d’un grup de comunicació que treba- lla per consolidar-se com el més important dels escrits en llengua catalana.Lesespiguesd’ordibui- xades per Rafael Masó a la façana i als forjats exteriors han deixat pas a la fàbrica de notícies que avui habita al seu interior. Avui la Farinera Teixidor és la seu central del Grup El Punt Del 22 al 28 d’octubre del 2010 • PRESÈNCIA • 27 131793-1013330A

×