• Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
688
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Cal vèncer la di cultat d’aprendre la nostra història per tal de no caminar mai més amb una bena als ulls » Fèlix Cucurull NÚMERO 170 DEL 16 DE FEBRER A L’1 DE MARÇ 2010 ACTUALITAT » 5 Compte enrere a diputacions i províncies La Llei que organitza Catalunya en vegueries s’obre camí amb el rebuig de CiU i PP L’AS DE BASTOS Superar les províncies » Un dels objectius del catalanisme polític ha estat, de sempre, superar la divisió provincial. Tot el contrari del model vigent fins ara i que altres no han volgut canviar. Les vegueries no són un caprici d’última hora, com intenten fer creure alguns. Aquest és el resultat d’anys de treball. En un país com el nostre, l’estratègia nacional també passa per una organització territorial pròpia. Catalunya encara amaga grans potencials. I les vegueries responen a les necessitats d’un país que vol ser més com- petitiu i aprofitar tot el potencial del territori ACTUALITAT » 4 ENTREVISTA » 8-9 on tothom, visqui on visqui, tingui les mateixes possibilitats de 78 municipis, 22 amb Montserrat Guibernau: desenvolupament i benestar. alcaldies d’Esquerra, «El catalanisme Jordi Ausàs en la segona onada de ha de treballar més unit Conseller de Governació consultes el 28 de febrer i amb sentit d’estat» i Administracions Públiques
  • 2. 2| ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 gent d’esquerra la imatge Saoka Kingolo La llengua de 10 milions d’europeus Quan vas arribar als Països Catalans? Vaig arribar el 1988. Venia de Portugal i el meu objectiu era arribar a França, però a Catalunya em vaig arruïnar i vaig haver de quedar-m’hi per treballar i estalviar per poder continuar el viatge, però passat un temps em va agradar i vaig decidir quedar- m’hi. No vaig escollir viure a Catalunya, la vaig descobrir. Abans de complir-se l’any ja vaig aprendre el català. Quan vas decidir participar en política? Al meu país havia participat d’una manera molt superficial a la universitat. Vaig crear una associació de joves per regenerar la classe política a partir dels joves. Un cop a Catalunya vaig crear durant el primer any dues associacions de l’àmbit de la immigració, al segon any vaig contribuir GENERALITAT DE CATALUNYA en la creació de la Federació d’Associacions d’Immigrants de l’Estat i vaig ser també cofundador de SOS Racisme. Després vaig anar acostant-me a Esquerra fins que el 2002 en un acte amb la militància em van demanar que com a immigrant pronunciés La llengua catalana ha estat la protagonista a París de la fira Expolangues. A la foto, Josep-Lluís Carod-Rovira unes paraules. Aquell discurs va agradar i Albert Moragues, conseller de presidència del Govern Balear, amb el mapa del domini lingüístic de fons. molt i de mica en mica em vaig anar invo- lucrant més fins que el 2004 em vaig fer militant d’Esquerra i d’aleshores ençà. Per què vols la independència? Moltes persones immigrades estem lluitant per un alliberament efectiu dels nostres paï- sos. Deixo la lluita al Congo però veig que el país que adopto també té una lluita. Les consultes sobre la independència permeten que totes les persones censades de més de 16 anys hi puguin votar, també sol·licituds d’a liació els immigrants. Quina valoració en fas? Molt positiu perquè això és la democràcia. Durant els passats mesos de desembre i gener es van rebre Perquè la democràcia efectiva avui dia no a la Secretaria d’Organització i Finances nacional 37 sol·licituds s’aplica, el demos (l’univers efectiu) no d’afiliació. En total, el 2009 es va tancar amb 373 noves afiliacions. s’està respectant perquè s’exclou de votar un 15-20% de la població real. Kinshasa, RD del Congo, 1961. anunci Diplomat superior en Ciències i Tècniques Esquerra i l’Associació de Publicacions Periòdiques En Català d’Abast d’Assegurança. Tècnic de la Secretaria per Nacional (APPEC) han signat un conveni de col·laboració en virtut del a la Immigració. Militant d’Esquerra-BCN. qual els militants i simpatitzants d’Esquerra podran gaudir de la subs- Sarrià-Sant Gervasi des de 2004. cripció gratuïta a la versió digital de tres publicacions durant un any. Més informació a la pàgina 10
  • 3. ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 |3 solvència contrastada «El PSC ha vuelto a pasar por las «Per acontentar Esquerra horcas caudinas de ERC al dividir Republicana, Montilla ha obert la Catalunya en siete veguerías» confrontació política i territorial» . , director del diari El Mundo , portaveu del Partit Popular «Mientras el TC continúa sin emitir sentencia, el tripartito catalán aprovecha «Pel grup del Partit Popular de Catalunya l’aprovació del projecte de llei para seguir desarrollando artículos del Estatut. Es el caso de las veguerías, és una ‘nova cortina de fum que no soluciona problemes reals, sinó que una nueva organización territorial de Cataluña que acaba con las provincias, en crea de nous’. ‘Per acontentar Esquerra Republicana de Catalunya, aprobada ayer y de la que Montilla dijo que da respuesta a ‘una reivindicación el president José Montilla ha obert la confrontació política i territorial’, histórica del catalanismo’. El PSC ha vuelto a pasar por las horcas caudinas de ha manifestat la portaveu popular Dolors Montserrat, qui creu que ‘amb les ERC, que venía exigiendo la aprobación de una ley que divide Cataluña en siete presses’, el Govern ‘està generant problemes territorials entre comarques veguerías, lo que conlleva la desaparición de las Diputaciones». i capitalitats de vegueries’». Catalunya necessita una organització territorial pròpia, vinculada al catalanisme polític, i que superi la divisió provincial. , conseller de Governació i Administracions Públiques, als Matins de TV3, 3 de febrer de 2010 retalls de premsa Sprint nal Llei de consultes, del cinema i ara... de vegueries. de l’eix nacional i, al mateix temps, evitar que el acabar no rendibilitzant la seva acció de govern. L’agenda del govern en aquest tram final de legis- desacomplexament sobiranista a CDC trenqui un No només això, sinó penalitzada per una part del latura està marcada pels projectes dels quals ERC cert consens és el triple salt mortal. seu electorat, confús pels missatges que li arriben ha fet bandera. Formaven part del pacte entre els Amb aquestes lleis que s’haurien d’aprovar sobre la sentència de mort de la fórmula tripartit. socis del segon tripartit i enllacen amb l’esperit abans d’eleccions (de la llei electoral ja ni en parlo, En canvi, el PSC intentarà capitalitzar l’obra feta transformador que els independentistes pretenen per no fer volar coloms), es faran passes endavant. en la figura del president Montilla, els ecosocialis- impulsar des de l’executiu. Que es puguin fer Mai suficients per a un independentista, però no- tes s’ho juguen tot a la carta d’un nou pacte d’es- consultes, que els catalans vegin pel·lícules en la tables per a forces catalanistes o nacionalistes. El querres, i CiU rep amb recel tres lleis que poden seva llengua i que l’administració supramunicipal país que tenim és aquest, i ja sigui per aritmètica ser ben vistes pel seu electorat. xxx sigui més propera, racional i eficient són bons parlamentària, tacticisme partidista o la comple- propòsits. xitat de la Catalunya d’avui qualsevol gran acord L’aposta no ha estat fàcil per a Esquerra, requereix renúncies i generositat per part de tot- Saül Gordillo perquè aconseguir que els socialistes acceptin hom. Com a mínim, de les forces que competeixen 4 de febrer de 2010 consultes que sonen a referèndum independentis- per la centralitat política o aspiren a fer de motor AVUI ta, quotes d’imposició del català a la gran pantalla d’un país que poc té a veure amb el de fa trenta i vegueries que eliminen les poderoses diputacions anys. S’imaginaven consultes, cinema en català i provincials era inimaginable fa set o quatre anys. vegueries una o dues dècades enrere? Arrossegar el PSC cap a posicionaments tan clars La contradicció de tot plegat és que ERC pot esquerraNacional 170 redaccio@esquerra.org Editor Ignasi Llorente Director Sergi Sol Redactor en cap Pol Pagès Redactors Cristian Agudo, Arnau Albert, Laura Baquedano, Oriol Duran, Laura Guevara, Àngel Ramos i Mireia Subirana Disseny Glòria Comellas Correcció lingüística Xavier Sanz Il·lustracions Jordi Ferrer Documentació Natàlia Lara Tancament Santi Bracons Redacció Esquerra–Secretaria d’Imatge i Comunicació. Calàbria, 166 08015 Barcelona. Telèfon 93 453 60 05 Fax 93 323 71 22 redaccio@esquerra.org Subscripcions Mònica Andújar. Telèfon 93 453 60 05 subscripcions@esquerra.org Edita Fundació Josep Irla Dipòsit Legal B–3690–1998 ISSN 2013-1550 Impressió Imprintsa Disseny Original Jordi Vinyets
  • 4. 4 | actualitat | ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 CONSULTES SOBRE LA INDEPENDÈNCIA 78 municipis protagonitzaran la segona onada Després del 13 LA GUILLOTINA de desembre hi ha tres onades Amb les consultes més previstes: el 28 de febrer, el 25 d’abril » El ple de l’Ajuntament d’Alella va i el 20 de juny. donar suport aquesta tardor a la cele- bració de la consulta sobre la inde- pendència al nostre poble per àmplia majoria. Des d’aleshores un grup de ACN / XAVIER ALSINET voluntaris han estat treballant per dur a terme aquesta consulta el proper 28 de febrer. Des de l’Ajuntament els hem facilitat tot el material i els espais que han necessitat fins a data d’avui per El país demostra amb aquestes consul- preparar i difondre aquest esdeveni- Malgrat el silenci mediàtic que hi ha a tes organitzades per gent i entitats que la Entre els ment. El dia de la consulta el col·legi la majoria dels mitjans de comunicació independència és una qüestió d’especial 78 municipis electoral serà Can Lleonart, casa de generalistes del país, el 28 de febrer del interès per a la ciutadania. I si no, ¿com és cultura i porta d’entrada a Alella, i 2010 serà un gran dia pel procés d’allibe- que després del 28 febrer un total de 243 que organitzen l’Ajuntament romandrà obert perquè rament nacional d’aquest país. 78 munici- municipis ja hauran convocat a les urnes la consulta tothom qui vulgui pugui demanar el pis faran consultes sobre la independèn- i gairebé 200 municipis més en preveuen 22 són alcaldies certificat d’empadronament per justifi- cia de la nació catalana i això permetrà organitzar a les properes onades previstes car el seu dret a vot. Estem segurs que que més de 300.000 persones censades pel 25 d’abril i el 20 de juny? d’Esquerra serà tot un èxit. de més de 16 anys puguin votar a favor, El país avança cap als postulats que en contra o en blanc a una pregunta clara Esquerra fa molt temps que predica i i directa sobre el futur del país: «Està practica. Un bon exemple d’això és el rol Andreu d’acord que la nació catalana esdevingui proactiu en la celebració de les consul- Francisco un estat de dret, independent, democràtic tes que adopten els alcaldes d’Esquerra. Alcalde d’Alella i social, integrat en la Unió Europea?». Endavant! LLEI DE SUCCESSIONS I DONACIONS Només pagaran les rendes més altes Anna Simó cessions i Donacions no s’ha de suprimir va dirigir-se als a tothom. És una injustícia que es gravin mitjans després les rendes mitjanes per heretar allò que d’haver-se aprovat els seus ascendents van aconseguir amb la Llei. esforç i que ja van pagar els impostos cor- responents quan tocava. En canvi, que el 6% més ric de la població continuï pagant és normal, just i necessari. Les rendes altes han de contribuir a finançar les polítiques públiques de l’Administració ACN / PATRÍCIA MATEOS per garantir la redistribució de la riquesa, que alhora és una manera de garantir la cohesió social. I és aquí on CiU i el PP s’oposen frontalment a la reforma de la Llei. Els és igual si el 94% de les persones que els avis van pagar en quaranta anys a que fins ara el pagaven el deixin de pagar. La Llei de successions i donacions era un base de treball, estalvi i esforç. CiU i el PP Defensen els interessos del 6% més ric i greuge que patíem fins ara els catalans i s’oposen a la Llei aquests continuaran pagant. Per això, la catalanes. Era una llei que posava al ma- Un impost injust reforma de la Llei no els satisfà. teix nivell de pressió fiscal les herències Aquest impost era una injustícia i Esquer- perquè defensen familiars i les grans fortunes. Tothom al ra en va liderar la seva supressió parcial el 6% més ric, Posar la Llei al dia mateix sac. I, lògicament, no és el mateix arrossegant els socis de govern, que inici- que continuarà Aquest impost era regressiu i injust per a heretar una gran fortuna que soluciona alment n’eren reticents. És especialment moltes famílies. Esquerra ha fet cirurgia i més d’una vida, que no pas heretar el pis important recalcar que l’Impost de Suc- pagant ho ha corregit.
  • 5. ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 | actualitat | 5 EL GOVERN APROVA LA LLEI DE VEGUERIES, UNA REIVINDICACIÓ HISTÒRICA DEL CATALANISME POLITIC Les vegueries substituiran les províncies L’APUNT Vegueries: una llei de país » S’acosta l’hora de fer balanç del compliment dels compromisos electorals dels partits. Quan encara falten uns quants mesos per acabar la legislatura Esquerra pot lluir feina feta amb un cistell ple de resultats tan importants com la Llei de serveis socials, la Llei d’educació, el Pacte Nacional per a la Immigració, la Llei El model de creació de les vegueries, la propera legislatura, no es farà de cop, serà per passos: 4+1+2+1. de comerç, la creació de l’Oficina Antifrau, la Llei de cinema, la Llei de consultes populars, el reforç de territorialment a Catalunya i, al mateix la representació de Catalunya arreu Catalunya s’organitzarà en vegueries que temps, apropar el Govern i els serveis a la El nombre del món i, molt especialment, la Llei substituiran províncies i diputacions. El ciutadania. Per fer efectiva la doble con- de vegueries de vegueries aprovada pel Govern Govern de la Generalitat, amb l’impuls de dició de la vegueria, es crearà la Comissió fa pocs dies. La Llei de vegueries és la Conselleria de Governació que presi- de Coordinació Territorial, òrgan que ar- es podrà una llei estructural, de país, que ens deix Jordi Ausàs, ha donat llum verd a ticularà les relacions interadministratives ampliar si permetrà definitivament deixar enrere una antiga reivindicació del catalanisme i de coordinació de polítiques públiques ho demana la divisió administrativa espanyola, polític que després de trenta anys con- entre els ens locals i els serveis territori- una reivindicació que sempre havia es- tinuava pendent, fruit de l’immobilisme als de la Generalitat. el territori tat a l’horitzó polític d’Esquerra. Les de CiU i dels recels manifestos del PSC diputacions es convertiran en consells que tenia en la Diputació de Barcelona el Set vegueries com a mínim de vegueria, de tal manera que se sim- bastió a protegir. La Llei de Vegueries especifica la creació plificaran les capes administratives (a El mapa de vegueries de Catalunya de set regions, en faes successives, que més de suprimir les diputacions també tindrà una doble condició: el Govern de la podrien ampliar-se a instància de dos es replantegen els consells comar- Generalitat s’organitzarà territorialment terços dels municipis que representin dos cals) i amb això aconseguim reduir la en «demarcacions veguerials», i la coo- terços de la població. Aquesta és un pre- despesa, simplificar l’administració i peració local s’organitzarà en «consells visió que el PSC es resistia tenaçment a apropar-la als ciutadans. de vegueries». Els consells de vegueries acceptar i que deixa la porta oberta a una substituiran les actuals diputacions futura modificació legislativa, a instància provincials. La voluntat de la llei és reco- de qualsevol grup polític, que permetria La llei no inclou nèixer i potenciar les realitats existents crear la Vegueria del Penedès. la Vegueria Penedès però sí que inclou la possibilitat de crear-la a les penes, puyalades Manuel Puyal No deixem que les reivindicacions territorials —molt legítimes— diluei- xin les virtuts d’aquesta llei. És cert que cal resoldre encara alguns dubtes importants com ara les capitalitats i la possibilitat d’ampliar el mapa a 8 vegueries. Tot i que la llei aprovada ara pel Govern no inclou la Vegueria Penedès sí que inclou la possibilitat de crear-la, i ha estat així per expressa voluntat d’Esquerra. Marina Llansana Vicesecretària general d’Acció Sectorial i Programes d’Esquerra
  • 6. 6 | actualitat | ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 LLEI DEL CINEMA Resposta popular al tancament patronal El Govern no es farà LA GUILLOTINA enrere i arribarà No demanem fins al final per garantir la lluna el 50% del cinema en català » La Llei del cinema serà un fet transcendental perquè marca- rà un abans i un després en la normalització lingüística. Malgrat que la llei representa un canvi lògic després de més de 30 anys de democràcia, el Gremi d’Empre- ESQUERRA saris de Cinema de Catalunya ha mostrat una oposició injustifica- Gest de suport a la Llei del cinema acudint a la projecció d’un film en català. ble, guiada per la por a innovar, i que a més gira l’esquena als seus veiem que el que no hi ha realment tats dels partits del Govern i CiU (a clients: el públic català. Aquesta La millor resposta al tancament és oferta. Les pel·lícules en la nostra qui diferents sectors li han picat la actitud és incomprensible quan el patronal de les sales de cinema en llengua se situen per sota del 3% cresta per la seva rebequeria inicial cinema en català té una demanda protesta contra la Llei del cinema és del nombre total de films emesos contra la llei). potencial al darrere, com diversos la gran assistència de públic que van a Catalunya. La Llei del cinema, L’objectiu de la Llei del cinema estudis han confirmat. I el que registrar les sales que van romandre impulsada des del Departament de no és altre que aconseguir que la demanem no és altra cosa que el obertes i que no van secundar la Cultura i Mitjans de Comunicació, llengua catalana estigui tan nor- que ja tenen les llengües amb un protesta. pretén acabar amb aquesta situa- malitzada en aquest àmbit com per nombre de parlants similar a la El primer de febrer, 571 pantalles ció anòmala —entre molts d’altres exemple ho està en les ràdios, i a resta d’Europa i a Nord-amèrica. de les 791 que hi ha a Catalunya objectius, entre els quals destaquen partir d’aquí segur que més gent És per tot plegat que demanem (un 72%) no van projectar cine- potenciar el cinema de casa nostra anirà al cinema perquè podran fermesa als nostres parlamenta- ma. El tancament patronal va ser i promoure les projeccions de pel- veure les pel·lícules també en la seva ris, de la mateixa manera com el promogut pel Gremi d’Empresaris lícules en versió original. llengua, un fet que molts estudis Govern n’ha tingut. de Cinemes de Catalunya, que demostren amb xifres. La Llei del no vol acceptar que el 50% de les Una llei necessària cinema és un nou pas endavant que Martí Gasull pel·lícules hagin de ser doblades o La Llei va passar el tràmit al Parla- suposa passar d’un irrisori 3% fins Coordinador subtitulades en català, argumentant ment de les esmenes a la totalitat arribar a la paritat, fet que ens in- de la Plataforma que no hi ha demanda. Fent un presentades pel PP i Ciutadans dica que avancem en la construcció per la Llengua ràpid repàs, però, a les cartelleres gràcies als vots en contra dels dipu- nacional dels Països Catalans. TINDRÀ UNA VIGÈNCIA DE 2010 A 2020 Cap al nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya Català d’Avaluació de Polítiques Aquest any s’acaba la vigència del Públiques (IVALUA) i es va posar en Pla Nacional de Joventut de Catalu- marxa el Sistema d’Indicadors sobre nya 2000-2010, l’eina que ha definit la Joventut, que permet conèixer i coordinat les polítiques de joventut l’evolució de la realitat juvenil cata- arreu del país els darrers deu anys. lana des de l’any 2000. Per això, des de fa un any la Secre- taria de Joventut ha iniciat el procés Un ampli procés participatiu per avaluar el Pla vigent i aprovar Alhora, s’ha dut a terme un ampli un nou full de ruta de les polítiques procés de consulta en el qual han de joventut fins al 2020 que doni participat un total de 10.000 joves; una resposta integral a les neces- en més de 120 tallers territorials sitats i demandes de les persones i a través de la campanya ‘on line’ GENERALITAT DE CATALUNYA joves a tot el territori. Volem decidir.cat. Aquest procés Amb la voluntat de detectar els finalitzarà amb la Trobada de Joves èxits, els aspectes a millorar i els del proper 27 de febrer a Manre- aprenentatges a incorporar al nou sa, on es presentaran els resultats Pla, es va encarregar una avaluació obtinguts i s’iniciarà la redacció Eugeni Villalbí, secretari de Joventut, durant la presentació del Pla Nacional. completa del Pla vigent a l’Institut definitiva del nou Pla.
  • 7. ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 | actualitat | 7 L’OPINIÓ PÚBLICA AVALA LA POSICIÓ DELS REPUBLICANS Eleccions i estabilitat institucional a les Illes cometre també en l’actual hi continuen imputats per un Esquerra vol legislatura; no podíem confiar presumpte delicte de corrupció, en aquesta UM». Així ha quedat un alt càrrec de la Conselle- avançar les eleccions demostrat, ja que el 5 de febrer ria d’Educació del PSOE i, al per acabar amb el president Antich destituïa els capdavant del Consell d’Eivissa, la crisi institucional càrrecs d’UM. Xicu Tarrés també del PSOE. En paral·lel, el PP està fent un a les Illes Eleccions a la vista procés de renovació i celebra En aquests moments el Govern el seu congrés el 6 de març. A queda sense suports a un any mesura que avanci el deterio- i tres mesos de les eleccions. rament institucional i tancades «Només Esquerra ho va enten- D’entrada, un govern no recolzat les ferides internes, augmenta dre». Frases així es van repetint per una majoria no gaudeix de el seu potencial de cara a les a la premsa dels darrers dies en les garanties democràtiques mí- eleccions autonòmiques. referència al moment en què nimes. A més, continua la deses- Per tot això, Esquerra segueix Esquerra va deixar el govern i tabilització al Parlament, al Con- pensant que calen eleccions demanà eleccions anticipades sell de Mallorca i a l’Ajuntament anticipades per retornar l’estabi- després que es van prendre de Palma. També cal remarcar litat a les institucions i regenerar mesures cautelars contra els dos que al Parlament hi ha catorze la vida política. Només així es ACN / MARTINA RAMIS expresidents d’UM. Joan Lladó, lleis, entre elles la del Sòl, que podrien evitar casos com que la fent-ne ara valoració, recordà no s’aprovaran per manca de su- presidenta del Parlament, Maria que «vist els fets era altament ports: a més si el Govern guanya Antònia Munar, doblement im- probable que les actuacions de cap votació haurà de ser amb putada i responsable del que és corrupció s’haguessin pogut el vots d’imputats. Al Govern ara UM, segueixi sent la segona Maria Antònia Munar anant al jutjat a declarar. URBANISME CONTRA LA GENT El Cabanyal no es doblega a les ànsies urbanístiques del PP Esquerra va participar L’APUNT a la manifestació amb una pancarta amb el lema «Sí al Cabanyal». La punta de llança » La lluita dels veïns del Cabanyal s’ha con- vertit en la punta de llança, no només d’un moviment per al canvi, sinó també de l’evidèn- cia que a València hi ha dos models enfrontats. Interessos privats versus interessos públics, improvisació versus planificació, minoria versus majoria, despersonalització versus identitat. Ja fa temps que des d’Esquerra ESQUERRA demanem un canvi de model de gestió dels afers públics de la ciutat, on la rehabilitació, la potenciació del transport públic, els serveis res tinguin una operació molt Gran manifestació socials i la identitat han de ser els pilars de la L’Ajuntament de València, llaminera en plena ciutat de El diumenge 31 de gener més nova ciutat. La darrera manifestació al Caba- governat pel PP, va iniciar el València. de 30.000 persones convocades nyal contra la dictadura de Barberà, que aplegà 1998 una croada per enderrocar En aquest sentit, el pols ju- per la Plataforma Salvem el a milers de valencians, ens fa pensar que, per fi el barri marítim del Cabanyal dicial entre el govern espanyol Cabanyal i l’Associació de Veïns la ciutadania pren consciència de les barbari- amb l’excusa de rehabilitar-lo (PSOE) i l’Ajuntament (PP) del Cabanyal-Canyamelar es tats urbanístiques a què ens té acostumats el i donar una sortida al mar a per paralitzar l’enderrocament van manifestar per reclamar consistori. El Cabanyal és, ara per ara, la punta la ciutat a través d’una gran sembla que l’acabarà guanyant una rehabilitació del barri sense de llança d’un procés que no té aturada. L’aigua avinguda. L’extens currículum el govern del cap i casal, que vol destruir cap casa. Esquerra fresca retorna a València. que té aquesta formació en assegurar-se un dels projectes també va participar-hi amb pan- especulació urbanística provoca prioritaris de Rita Barberà i que carta pròpia, on s’hi podia llegir que les raons reals no siguin la deixaran una llarga petja a la el lema «Sí al Cabanyal», un rehabilitació d’aquest històric capital del País Valencià. Però barri mariner de fortes arrels Josep Heras barri marítim —que força falta malgrat l’oposició veïnal, el PP històriques i culturals que cons- Portaveu que li fa—, sinó la possibilitat no sembla immutar-se davant la titueix una important riquesa d’Esquerra-València que determinades constructo- voluntat popular. patrimonial per a la ciutat.
  • 8. 8 | entrevista | ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 1 » ’ Montserrat Guibernau Catedràtica de Ciència Política al Queen Mary University of London «El catalanisme ha de treballar més 2 » unit, ha d’actuar Els casos de nacions sense estat més semblants al cas català són el Quebec amb sentit d’Estat» i Escòcia. En tots tres casos el país es defineix com a nació i el nacionalisme modern sorgeix al voltant dels anys 60 del segle XX. En tots tres casos es tracta de nacionalismes democràtics que han fet servir mitjans pacífics per defensar les seves idees i hi ha un factor identitari Què és el catalanisme cosmopolita? «El catalanisme es basa destacat. Tant a Escòcia, al Quebec com En aquesta obra volia expressar la compa- a Catalunya, l’església (presbiteriana en tibilitat entre el catalanisme democràtic i en el pacte i sempre el primer cas, i catòlica en els altres dos) els ideals d’igualtat i llibertat per a totes les ha defensat la llibertat ha jugat un paper important en el man- persones, que són els principis bàsics del i la igualtat. És una bona teniment de la cultura en els moments cosmopolitisme. L’objectiu és treure d’una que estava proscrita o menystinguda. vegada l’estigma que castiga qualsevol naci- opció de futur» onalisme pel fet de ser-ho sense analitzar-ne el contingut. Quina mena d’estigma? Les nacions amb estat són també nacio- 3 » Conceptes com patriotisme, entès com la defensa dels valors d’un estat, té connota- cions positives però el nacionalisme les té nalistes? No els hi cal definir-se com a tals perquè ja ho són implícitament. Un estat nació actua negatives. Massa sovint se’l vincula al nacio- sense la necessitat de refermar-se constant- nalisme no democràtic lligat a la violència i ment. Per a ells, els nacionalistes sempre Tot i les semblances d’aquestes tres a la xenofòbia, ignorant que moltes nacions són els altres. En el cas de l’Estat espanyol nacions sense estat que han iniciat la sense estat defensen un tipus de nacionalis- els nacionalistes són els catalans, els bascos, cursa cap a la sobirania plena, hi ha una me democràtic, com Catalunya, Escòcia o els gallecs, mai els castellans. gran diferència entre elles: la situació el Quebec, i això el fa prou significatiu com econòmica. Mentre el Quebec i Escòcia per dedicar-li atenció. Com es teoritza el cosmopolitisme? On són receptors nets de les prestacions trobem el seu origen? i serveis que ofereix el seu estat, en el Ha existit mai un nacionalisme català no L’origen és a l’escola grega dels estoics. Des- cas català som tot el contrari, és a dir democràtic? prés, aquest moviment cosmopolita torna a contribuents nets a les arques de l’Estat El nacionalisme català ha estat des dels seus ressorgir amb Immanuel Kant a l’època de espanyol. Patim un dèficit fiscal que ni inicis democràtic. Ha anat evolucionant la Il·lustració. En la seva obra Pau perpètua Escòcia ni el Quebec pateixen. A més d’acord amb els fets històrics que s’han anat planteja la necessitat que qualsevol persona a més, una altra gran diferència és que succeint i el seu origen està basat en el pac- humana sigui capaç de situar-se en un àmbit mentre el Canadà i el Regne Unit tenen te, a diferència d’altres nacionalismes, com on pugui ser neutral i mitjançant el diàleg una gran trajectòria democràtica, Espa- per exemple l’espanyol, basat en essències pugui arribar a acords amb altres persones nya no la té. i conquestes. El catalanisme és plenament en temes que puguin ser controvertits. Kant compatible amb el cosmopolitisme. pensa que amb el sentit comú o amb una
  • 9. ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 | entrevista | 9 MONTSERRAT GUIBERNAU Vilanova i la Geltrú, 1960 Llicenciada en Filosofia per la UB, màs- ter i doctora en Teoria Social i Política per la Universitat de Cambridge amb la tesi Nacionalisme a les nacions sense estat: el cas de Catalunya. Ha estat investigadora a la University of Warwick, professora a l’Open University i des de 2005 és catedràtica de Ciència Política del Queen Mary College de la University of London. Guanyadora del Premi d’Assaig Breu Eines 2009 amb l’obra El catalanisme cosmopolita. És una gran aficionada a la fotografia, sempre que pot s’escapa a passejar per la muntanya i juga dos cops per setma- na a esquaix. POL PAGÈS idea del bé es pot arribar a consen- les nostres pròpies cultures que no el catalanisme s’hi posiciona, serem sos mitjançant el diàleg i deixant els «Les corrides respecten la igualtat i la llibertat. Per els primers. Aquesta idea és nova i prejudicis de banda. exemple, em refereixo a pràctiques pot representar un impuls molt gran de toros són una que discriminen les dones, la gent per a la nació en l’era global. El cosmopolitisme s’ha d’imposar pràctica totalment gran, els nens, els diferents i, fins i arreu del món o ha de sortir per si anticosmopolita» tot, els animals. Quins són els reptes més impor- mateix de tots els pobles? tants que hi ha per desplegar el No s’ha d’imposar res a ningú. El La clau és en l’educació? catalanisme cosmopolita? cosmopolitisme té un gran proble- L’educació és molt important però En primer lloc, la necessitat d’unió ma: els països en vies de desenvolu- hi ha punts en els quals s’ha de del catalanisme. Considero que això pament consideren que és una nova legislar. De la mateixa manera que ens fa febles i ens frena per avançar estratègia d’Occident per domi- global està formada per tot una sèrie a les nostres societats està prohibit en el reconeixement de Catalunya. nar-los mitjançant una ideologia d’elements que són coneguts arreu torturar o agredir. S’ha de fer un esforç i posar la ciu- que defineixi el desenvolupament. del món i les persones d’orígens di- tadania per davant. Ho veiem cada Per altra banda, dins les societats versos fins i tot se n’apropien. Inclou És compatible el nacionalisme de- dia a nivell de l’Estat espanyol i no occidentals les diferències socials elements com poden ser els texans, mocràtic amb el cosmopolitisme? entenem que nosaltres no haguem són importants i en època de crisi la pizza o un determinat jugador de Evidentment. Visc al Regne Unit de fer el mateix. En qüestions d’es- econòmica encara s’accentuen més. futbol… Ara bé, cosmopolita vol dir des de fa més de 15 anys i allà he vist tat sempre ho fan. En el cas català Això comporta que hi hagi tot un estar formats per elements que es- una evolució en aquesta temàtica. A hi ha d’haver uns mínims. No tenim sector de la població que considera devenen comuns, però elements que partir del 1997 comencen a canviar estat i a vegades actuem que sembla el cosmopolitisme cosa dels altres. respecten la igualtat i llibertat de les les coses amb la victòria de Blair. que en tinguem. En això, l’exemple No tothom té la possibilitat de co- persones independentment de quin El nou primer ministre planteja del 30 de setembre de 2005 és molt nèixer idiomes, cultures diverses o sigui el seu origen. la «devolution» com un dels seus bo. Hi ha d’haver més sentit d’estat viatjar. Per aquesta gent el cosmo- principis programàtics per dotar i si el tinguéssim pactaríem més per politisme és una manera de justifi- Hi ha cultures més cosmopolites d’autonomia Escòcia i Gal·les —que aconseguir els objectius que ens car un estil de vida de les elits, un que altres? l’estat reconeix com a nacions, així beneficien a tots. No tenim estat, estil de vida que no és majoritari, i Totes les cultures tenen elements com a Anglaterra— i un any després per tant, abans de discrepar hem de caldria dir que perquè no és majori- que respecten la igualtat i la lliber- impulsa els acords de pau a l’Ulster. pactar i col·laborar. tari és possible. tat, però tenen elements que no. Si L’altre gran repte del país és la volem avançar cap a una cultura cos- El Regne Unit és ideològicament immigració, atès que és un 15% de Què s’entén per cultura global? mopolita no es tracta d’eliminar-ne cosmopolita? la població. A Europa, cap estat hi La cultura global i la cultura cosmo- d’altres, es tracta de ser conseqüents No hi ha cap estat ni cap nació que arriba i ells tenen poder i recursos polita no són el mateix. La cultura per transformar aquells elements de s’hagi definit com a cosmopolita. Si per gestionar-ho. Nosaltres no.
  • 10. 10 | actualitat | ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 AMB LES PUBLICACIONS EN CATALÀ Conveni de col·laboració amb l’APPEC Què és l’APPEC Els militants i simpatitzants L’Associació de Publicacions Periò- podran subscriure’s diques en Català d’Abast Nacional gratuïtament durant un any (APPEC) va néixer el 1983 i actual- ment aplega 142 revistes de perio- a tres publicacions digitals dicitats diverses i temàtiques molt variades que sumades editen més de 700.000 exemplars mensuals, Esquerra ha signat un conveni de amb una audiència mitjana de 2,5 col·laboració amb l’Associació de milions de lectors. Entre aquestes Publicacions Periòdiques en Català capçaleres trobem, amb una peri- d’Abast Nacional (APPEC) amb odicitat que va des del setmanari l’objectiu de consolidar un espai fins al semestral, tipologies de tota comunicacional català i difondre la mena: informació general, esports, cultura catalana entre els militants i cultura, història, música, decoració, ESQUERRA simpatitzants d’Esquerra. salut, pensament polític, religió, El portaveu de l’Executiva Nacio- premsa infantil i juvenil, motor, nal d’Esquerra, Ignasi Llorente, i el Ignasi Llorente i Frederic Callís van signar el conveni a la Seu Nacional. muntanya i un llarg etcètera. De la vicepresident de l’APPEC, Frederic mateixa manera. Callís, han formalitzat aquest acord Enderrock, Bonart, Tretzevents o una lectura més còmode i àgil. Amb L’APPEC és un referent pel que entre les dues entitats, del qual ONGC, entre moltes d’altres. aquesta iniciativa es pretén acostar fa a la construcció nacional del país se’n podrà beneficiar la militància les publicacions en català a la gent en matèria de publicacions periòdi- independentista, ja que en virtut La lectura digital d’Esquerra i donar l’oportunitat de ques en català, amb més de 25 anys d’aquest conveni l’APPEC posa a La militància i els simpatitzants consumir cultura catalana al mateix de feina fent de paraigua d’edicions disposició dels militants i simpatit- podran gaudir d’aquesta oferta cli- temps que es fa un pas endavant més variades i diverses que aporten força zants d’Esquerra la possibilitat de cant damunt d’un enllaç existent al en la consolidació d’aquest espai i prestigi a la cultura catalana i que subscriure’s gratuïtament durant web d’Esquerra que els redirigirà a comunicacional català. Gràcies a contribueixen a la normalització un any a un total de tres publicaci- la pàgina web de l’APPEC específica aquesta iniciativa la militància i lingüística del país des d’aquest ons del seu quiosc digital, en què per a aquest acord. La subscripció els simpatitzants tindran una bona àmbit concret i necessari amb què s’hi poden trobar 35 capçaleres digital a les revistes es fa a través oportunitat per conèixer les publica- tota llengua i cultura ha de comptar, com L’Avenç, Cupatges, Serra d’Or, del programa Zinio, que ofereix cions de l’APPEC. i més si no té un Estat propi darrere. TROBADA AMB CCOO I UGT EN EL MARC DE LA REFORMA DEL MERCAT LABORAL Proposta de contracte d’ocupació juvenil Ridao, Cabasés i Tardà proposa la creació d’una nova figura van exposar les propostes contractual que faciliti l’aterratge d’Esquerra a CCOO i UGT. juvenil al mercat laboral de manera normal, no forçosa ni accidentada, que deixi enrere el contracte de formació perquè és obsolet i per- què només representa el 0,7% dels És necessari un nou contractes. contracte laboral Un nou tipus de contracte que permeti als joves ESQUERRA Esquerra és partidària del contracte entrar al mercat laboral de transició laboral jove, que hauria de ser de llarga durada, amb la con- d’ocupació juvenil en el marc de la estabilitat. El col·lectiu jove és molt versió a indefinit bonificada, flexibi- La crisi econòmica no afecta tots reforma del mercat laboral. vulnerable i, lògicament, en plena litat a la sortida, cotització reduïda els col·lectius per igual. El jovent, crisi econòmica encara ho és més. amb bonificació directa, protecció que ja patia greus problemes de Trobada amb agents socials Són els i les joves qui pateixen l’atur social ordinària equivalent a la resta temporalitat i precarietat en temps En una trobada que Joan Ridao, amb més força i els qui tenen una de treballadors, obligacions formati- de bonança econòmica, veu ara Maria Àngels Cabasés i Joan Tardà protecció social ben escassa, en ves i un seguiment professionalitzat com dobla la taxa d’atur del total de van mantenir a la Seu Nacional amb paraules de Ridao «dues condicions dels joves. treballadors i té grans dificultats per representants de CCOO i la UGT, el per ser caldo de cultiu per coartar Esquerra considera que no es pot incorporar-se al mercat laboral. Per secretari general dels republicans la llibertat econòmica dels joves i fer cap canvi en el patró econòmic tant, és per aquesta i per altres raons va proposar reformular la contra- el seu dret a l’emancipació». És en sense reformar el mercat laboral, on que Esquerra proposa un contracte ctació juvenil per blindar la seva base a aquest context que Esquerra la formació és el repte principal.
  • 11. ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 | municipal | 11 NOVA LLEI D’EQUIPAMENTS COMERCIALS Ciutats compactes, comerç competitiu Una de les raons principals L’APUNT de la Llei és mantenir els comerços dins la trama Esquerra, per un urbana dels pobles i ciutats. comerç de proximitat » L’aprovació de la nova Llei d’equipaments ACN / CAROLINA CUBOTA comercials ha esdevingut una oportunitat per blindar el model de comerç de proximitat a les nostres ciutats. El més destacable és, sens dubte, que els establiments comercials només es podran ubicar dins de la trama urbana Una administració àgil consolidada. Així, queda enrere el model on les Amb l’aprovació de la nova Llei La Llei simplifica En definitiva, amb la transpo- grans superfícies es podien ubicar fora de les d’equipaments comercials s’ha sició de la Directiva s’ha volgut ciutats, creant zones comercials deslligades, consolidat el factor de localitza- els tràmits impulsar una administració generant greus problemes de mobilitat i deser- ció com a element determinant administratius àgil i moderna, que afavoreixi titzant els centres urbans. Esquerra fa anys per mesurar la idoneïtat de les el dinamisme i la competitivitat que treballa pel comerç de proximitat, aquell implantacions comercials als de les empreses comercials, i que dóna vida als pobles i ciutats, que genera nostres municipis. Però més profunda tasca de simplificació que al mateix temps garanteixi xarxa ciutadana, seguretat i confiança. És el enllà dels nous aspectes d’or- administrativa que contribuirà un model de desenvolupament nostre granet de sorra per garan- denació en els quals es basarà a a afavorir, i no a penalitzar com sostenible dels usos comercials. tir la supervivència del model partir d’ara l’activitat comercial, fins ara, el desenvolupament de Un model que es basa en viles i comercial català. la transposició de la Directiva l’activitat empresarial. D’Europa ciutats compactes urbanística- significarà un pas endavant en ens ha vingut un canvi conceptu- ment, amb una gran capacitat Arés Tubau la millora de les relacions entre al important en la intervenció de d’afavorir la cohesió social i Tercera tinenta d’alcaldia l’administració i les empre- l’administració en determinades on el comerç actua com el seu de Rubí i regidora de Comerç ses del sector, implicant una activitats econòmiques. motor social i econòmic. EXPERIÈNCIES MUNICIPALS MANLLEU El Pla de Gestió de la Diversitat de Manlleu tics i el reconeixement de l’estat L’APUNT Des del 2003 l’Ajuntament El pla depèn de dret com a punts innegocia- de Manlleu disposa del Pla de de totes les àrees bles del procés d’incorporació Poca fressa Gestió de la Diversitat (PGDM). o integració social i de gestió Aquest document constitueix de l’Ajuntament de la convivència i que, a més, i molta endreça el marc general d’anàlisi i la potencia les actituds d’accepta- metodologia per a la concreció ció i de respecte a les diferèn- » La immigració s’ha de treballar cada dia i a d’accions transversals per al cies, i incorpora els canvis i els cada instant per endreçar tots els aspectes que tractament del fenomen de la di- En l’àmbit més teòric, el Pla nous hàbits amb una actitud de comporta aquest fet, per endreçar al pot de les versitat a Manlleu, i fixa la polí- estableix un model de ciutat respecte a totes les cultures. deixalles la demagògia i les pors, per anar a un tica municipal per al tractament democràtica, socialment És important assenyalar que debat seriós amb resultats positius i millorar la de la immigració. El PGDM, cohesionada, oberta, amb el Pla estableix que totes les nostra cohesió social. Poca fressa que no vol dir per tant, va més enllà de ser identitat, diversa, segura, persones que viuen a Manlleu no parlar-ne, sinó tot el contrari, parlar-ne molt un pla per a la integració dels educadora, soste- són veïnes del poble, amb als llocs adients on puguem obtenir aquests immigrants. La seva finalitat és nible i mediadora. els mateixos drets i les resultats positius per millorar la nostra cohesió establir estratègies i actuacions També perfila un mateixes obligacions, social. Com és que sempre es fa fressa quan per gestionar la realitat social de model de convi- que el tracte que s’ha de vénen eleccions? Com és que sempre es fa Manlleu, no només en funció de vència que es dispensar a les persones fressa per destacar iniciatives no exitoses i en la presència de població immi- correspon amb nouvingudes ha de ser canvi el bon treball que estem fent als nostres grada, sinó atenent els múltiples el model d’in- equitatiu i normalitza- pobles i ciutats no es mereix ni un borrall en factors que fan que la nostra tegració de dor, i que construir la cap diari o en cap televisió? Com diu sigui una societat diversa. Al democràcia convivència en el model de la cançó, no és això companys, no tractar-se d’un pla transversal, el intercul- ciutat que volem és tasca és això. Siguem seriosos i continu- seu funcionament és responsa- tural que de tots els ciutadans. em la bona feina que estem fent. bilitat de totes les àrees i serveis adopta els És una eina amarada Pere Prat de l’Ajuntament i no només d’un principis dels principis d’integralitat Alcalde de Manlleu servei específic. democrà- i cohesió social.
  • 12. 12 | catalunya decideix | ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 PUIGCERCÓS 2010: ELS COMPROMISOS D’ESQUERRA. BLOC 2 El debat de les esquerres: polítiques socials Catalunya. Aquests compromisos amb una breu explicació de cada repassem el debat de les esquerres La campanya «Puigcercós 2010. estan agrupats en quatre blocs i compromís per diferents quadres basat en les polítiques socials, on hi Catalunya Decideix» posa a la llum cada enquestat pot votar un màxim del partit i dirigents del Govern. Els trobem l’accés a l’habitatge, l’aco- pública els vint-i-un compromisos d’una proposta per bloc. A cada compromisos que estableixin els llida de la immigració, la igualtat que han de marcar l’agenda de la número d’Esquerra Nacional es electors serviran per condicionar la d’accés a l’educació i els recursos propera legislatura al Parlament de van exposant els diferents blocs propera legislatura. En aquest cas, per aplicar la Llei de dependència. 1 Augment de beques escolars 2 Garantir els recursos necessaris 3 Garantir l’acollida de la immigració 4 Condicionar bancs i caixes i universitàries basada en el coneixement perquè posin a disposició per a garantir la igualtat per aplicar la Llei del país, la llengua, habitatge buit per a d’accés a l’educació. de dependència la cultura i l’accés digne famílies i joves. prioritzant l’assistència al treball. domiciliària especialment per a la gent gran i els discapacitats. és portaveu és consellera és secretari és secretari nacional de les JERC d’Acció Social i Ciutadania de Moviments Socials i Immigració de Política Social L’aplicació del mètode peda- Un dels trets bàsics de les Avui a Catalunya hi viuen per- La crisi, els efectes col·laterals gògic que acompanya l’Espai polítiques socials actuals és la sones de 176 països, que parlen que ha provocat en les famílies Europeu d’Ensenyament defensa de l’autonomia de les 253 llengües i representem el del país, fan necessari un re- Superior comporta una major persones ateses i la llibertat 18% de la població. Durant els plantejament del dret a l’ha- dedicació horària per part de que aquestes i els seus familiars darrers 10 anys n’han arribat bitatge, i especialment, de les l’estudiant. Aquest fet, si no tenen per decidir quines presta- més d’un milió, la majoria per garanties que com a país hem va acompanyat d’una política cions o serveis volen rebre. Es quedar-s’hi. de donar-hi. potent de beques pot suposar tracta d’atendre des de la pro- Això ens genera uns impor- Per altra banda, el col·lectiu un mur insalvable per a tots ximitat i ser capaços de donar tants reptes que hem d’abordar dels joves, amb dificultats els estudiants que necessiten respostes més eficaces. si volem garantir la justícia i la importants per emancipar-se compaginar estudis i treball per Està demostrat que l’assis- cohesió social que sempre hem des del punt de vista laboral i, poder finançar-se els estudis. tència domiciliària millora el defensat. Per això, hem impul- per tant, econòmic, pateix de És important no només un benestar de les persones. sat un Pacte Nacional per a la forma especialment greu els augment significatiu de les be- Una part important dels Immigració que permeti con- problemes d’accés a l’habitatge. ques, que garanteixi la igualtat recursos públics ha de servir per trolar els fluxos migratoris, eviti La proposta doncs, en la línia de d’oportunitats per accedir a la seguir desplegant les prestaci- la competència en els serveis garantir un accés a l’habitatge formació, sinó també seguir re- ons de la Llei de la dependència. públics i garanteixi l’existència en condicions, afronta aquest clamant el traspàs de la política Una llei que el Govern espanyol d’una cultura pública comuna caràcter d’obligació dels poders de beques. segueix incomplint en el seu en una societat diversa. públics de garantir-lo, i es L’Estat ha incomplert totes finançament l’any 2009 perquè Amb l’horitzó d’assolir els tracta d’obligar bancs i caixes a les sentències que l’obligaven a només aporta 1€ per cada 2,5€ drets civils i polítics per a tota posar-lo a disposició de famílies fer-ho, i això fa que no es comp- que invertim des de Catalunya. la ciutadania, ara el repte és in- i joves, sempre que estigui buit. ti el cost de la vida a Catalunya Molt lluny del 50% que l’Estat tegrar les persones immigrants A més de no poder acumular ex- a l’hora d’adjudicar-les, casti- hauria d’aportar segons marca en el coneixement del país, la cedent d’un bé que aporta tant a gant la comunitat estudiantil la Llei. Les polítiques socials llengua, la cultura i l’accés digne la cohesió i integració en el país, catalana. Una dada: som el 16% han d’anar-se adaptant a la al treball. I desplegar la Llei no seria raonable que després d’estudiants de l’Estat, rebem el realitat de la societat que volen d’acollida és la millor manera de dels ajustos que han rebut, no 9,5% de les beques. servir. fer-ho possible. fossin solidaris.
  • 13. ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 | dossier | 13 EL CATALANISME POLÍTIC HA ARTICULAT UN DISCURS POTENT PER ASSOCIAR IMMIGRACIÓ I PROGRÉS SOCIAL I NACIONAL Nouvinguts avui, patriotes demà si hi ha nació republicana ACN / XAVIER VALLBONA l’adn de la catalanitat (el que som) i LA NACIÓ DE LA IGUALTAT Des de l’esquerra del catalanisme (el que volem ser). Aleshores ens en vam sortir espanyola es retreu només a mitges. El PSOE no es va » Ignoro com seria la legislació al republicanisme d’immigració catalana si fóssim atrevir a tocar la llei d’Aznar, però un Estat sobirà, però com que és diputat al Congrés estar segrestats els vam arrencar la creació d’un vivim encotillats per la Cons- Fons Econòmic per dotar les CA Pel que fa a com encarar el fet per la cultura (recursos repartits en proporció al titució espanyola, no val que se’ns exigeixi que actuem com si immigratori, espanyols, tant la dreta de la contestació nombre d’immigrants empadro- fóssim una comunitat sobirana. com l’esquerra, i catalans ho veiem nats), que s’ha mantingut fins avui. Per a la catalanitat, per raons diferent. Cert que, com que les lleis Altrament, vam donar ple suport històriques, els reptes són del funcionament de l’economia a la regularització de 800.000 distints i més costeruts. De fet, capitalista constitueixen les parets persones nouvingudes que treba- per sortir-nos-en nacionalment mestres de totes les societats del Catalunya terra de pas i cruïlla de llaven sense cotitzar i, finalment, (d’aquí la transcendental aporta- primer món, les diferències són cultures (Vicens Vives), d’aquí ve hem tingut una actuació decidida ció d’Esquerra en la configuració exclusivament de caràcter polític, la voluntat de fer convergir catala- en el debat de la Llei d’estrangeria del Pacte Nacional, la Llei d’aco- però hi són. nisme i integració (des de Francesc aprovada fa uns mesos per guanyar llida i el blindatge legislatiu de Contràriament al nacionalisme Layret a Jordi Pujol passant per drets per a les persones immigrades la immersió lingüística via LEC) espanyol, el catalanisme polític Paco Candel). D’aquí ve la conver- i fer respectar l’Estatut. només ens tenim a nosaltres ha articulat un discurs potent per gència entre independentisme i Però des de l’esquerra espanyola mateixos, és a dir als qui ja som associar immigració i progrés social patriotisme social tan ben encunya- s’ha retret al republicanisme estar ciutadans de ple dret, als qui i nacional, però també és cert que da per Carod-Rovira. segrestats per la cultura de la con- viuen amb nosaltres però encara ha romàs permanentment una certa testació. Com és —se’ns deia— que, no els tenen reconeguts i als qui percepció del risc que suposa per a La sorpresa socialista si heu fet millorar la Llei d’estrange- encara no han arribat. Per cons- la desnacionalització i el retrocés de Tinc present la sorpresa amb què ria presentada pel ministre Corbac- truir la nació del segle XXI, la de la llengua. els diputats socialistes van rebre ho, no heu votat sí al text? Per què la igualtat radical en els drets, Oportunitat o problema, doncs? l’any 2004 la primera intervenció convertiu les vostres demandes en cal no tenir por al vertigen que El fet és que el catalanisme polític del primer Grup parlamentari favor del sufragi en imprescindibles? en algun moment pugui generar sempre s’ha vist obligat a col·locar republicà d’ençà la República. Con- Per quina raó feu cavall de batalla la llavor dels Anglada, no fer cap el fet immigratori al capdamunt cretament, una interpel·lació sobre de la modificació del Codi Civil es- pas enrere convençuts que l’as- d’allò que només es pot metabolit- immigració per tal de reclamar una panyol perquè un nouvingut no hagi sumpció sense complexos de les zar a través de l’acció. A Espanya, modificació de la Llei d’estrange- d’esperar deu anys per sol·licitar la incerteses d’avui són la garantia en canvi, si més no fins al dia d’avui i ria del PP, exigir competències en nacionalitat espanyola? Arran de de l’èxit de demà. Fer-ho possible mentre no se’ls aguditzin conflictes matèria d’immigració i reclamar què toca a vosaltres de posar com a li correspon al republicanisme, somorts de caràcter cultural/religi- recursos per acollir els nouvinguts. condició per legitimar la llei haver per la trajectòria i perquè té prou ós, etc., mai no han tingut cap ne- L’esquerra espanyola esperava dels de negar l’ampliació fins a 60 dies discurs de modernitat per ser el cessitat d’interioritzar el fenomen, republicans que ens estrenéssim de les persones irregulars en els calçador per a la consciència po- tot limitant-se a gestionar-lo i prou. amb reivindicacions de les que ano- centres d’internament, si la Directi- lítica i nacional dels nouvinguts. D’aquí ve el discurs profund de la menen «nacionalistas», ignorants de va europea ho permet?
  • 14. 14 | dossier | ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 ELS AJUNTAMENTS I LES POLÍTIQUES D’ACOLLIDA A LA NOVA IMMIGRACIÓ El món local fa els deures del govern espanyol Espanya no fa els deures Les competències Tot i que les competències en matèria d’immi- en Immigració pertanyen a gració són seves, l’Estat espanyol no ha respost davant les noves necessitats que s’han generat. l’Estat però són els ajuntaments En pocs anys un gran volum de ciutadans han els que han de fer-hi front arribat a la nostra terra per instal·lar-se, viure i treballar-hi i el govern espanyol ha estat incapaç per garantir la cohesió de destinar els recursos necessaris per acollir-los perquè aquest xoc no perjudiqués ni els autòctons ni els nouvinguts. A més a més, les polítiques que ha aplicat no han sigut gens efectives i en molts casos fins i tot han estat contradictòries. A casa nostra no podem entendre el procés d’incorporació de més d’un milió de persones La importància de la cohesió social nouvingudes en els darrers 20 anys sense el gran Un país que no està cohesionat socialment paper que han tingut els ajuntaments. Un cop difícilment es podrà construir nacionalment, per més, aquests han demostrat ser l’administra- això, l’acollida de la immigració en base a uns ció que toca més de peus a terra a l’hora de fer drets i deures universals i amb la llengua i cultura polítiques públiques, la que coneix perfectament catalanes com a elements comuns, és el punt de la situació social i la més assenyada i equànime a partida per construir un país que vol Estat propi. l’hora de prendre’n decisions en conseqüència. Si aquest país té avui garantida la cohesió social és per la gran tasca dels nostres alcaldes i regidors, que ho han aconseguit a base d’esforç i de soluci- ons molt sovint imaginatives (i amb la bona tasca de la Generalitat de Catalunya) que han permès Habitatges de Can Garcia, a Manlleu. Un exemple ACN / MARC RIERA corregir parcialment l’abandó en aquesta matèria de barri on hi viu un percentatge molt alt d’immigrants tan important que pateixen les administracions i on és important que els ajuntaments hi facin catalanes per part del govern espanyol. polítiques d’inclusió i cohesió. LA GUILLOTINA LA GUILLOTINA LA GUILLOTINA La Guissona Caminant cap a Pla local d’acollida del segle XXI la interculturalitat de Castelló d’Empúries » A data d’avui Guissona té empadronades » Actualment els ciutadans d’origen estranger » A Castelló d’Empúries hi conviuen avui veïns 6.330 persones i d’aquestes, gairebé un 49% representen el 28% de la població canareva, de 73 països, una convivència evident entre són foranes. L’augment ha estat excepcional i procedeixen majoritàriament de l’Europa de llengües, cultes religiosos i tradicions i valors si tenim en compte que als anys 90 la vila l’Est i del Marroc. culturals diferents. El percentatge d’immi- tenia uns 2.900 habitants. A efectes pràctics L’Ajuntament d’Alcanar, conscient que l’acció gració és del 50,79%, essent la quantitat de aquest augment ens ha fet trontollar una mica transformadora exercida pel fenomen migrato- població d’origen estranger de països de la UE tot el que són serveis i instal·lacions munici- ri sobre el municipi incideix en tots els àmbits similar al de la resta de continents. Davant pals, quedant-se petites o necessitant-ne de de la vida en societat, porta a terme dife- d’això, hem hagut d’establir polítiques a favor noves. Quant a la convivència ciutadana, s’han rents tipus d’accions destinades a millorar la de la convivència i la cohesió socials. Hem dis- endegat diversos projectes per assolir una convivència, entre les quals es troba la Mostra senyat el Pla Local d’Acollida fonamentat en la harmonia i interrelació de la comunitat autòc- Intercultural, un espai de trobada i convivència idea que l’arribada d’aquests nous ciutadans és tona i la resta de les més de 40 nacionalitats amb el qual es pretén fomentar la interrelació i un dels moments clau, tant per a les persones diferents. L’Ajuntament ofereix al nouvingut l’apropament envers les diferents cultures que que vénen com per a la població que els acull. una sèrie d’eines per facilitar la convivència conviuen al municipi, i de la qual ja se n’està Facilita la informació i el coneixement sobre com els agents d’acollida, les classes de català preparant la tercera edició. L’organització el municipi i el país, promou més cohesió, més a la Biblioteca, servei de traducció, sessions d’aquesta Mostra és possible gràcies a la col- participació i més respecte amb la diversitat d’acollida, tríptics informatius, a més d’altres laboració d’algunes entitats del municipi i de cultural i social. L’objectiu és clar: volem que projectes puntuals. Els tres eixos principals ciutadans i ciutadanes de diferents nacionali- puguin desenvolupar-se autònomament al més en què treballem són l’acollida, la tats. ràpidament possible en la societat igualtat i la sensibilització. que els rep. Josep Cosconera Alfons Montserrat Salvi Güell Alcalde de Guissona Alcalde d’Alcanar Alcalde de Castelló d’Empúries
  • 15. ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 | dossier | 15 PACTE NACIONAL PER A LA IMMIGRACIÓ L’agenda és la integració d’estrangeria ho hem aconseguit. Hem iniciat un programa nacional Amb d’alfabetització en català a més de és secretari per a la 60 municipis d’arreu de Catalunya, el Pacte Immigració de la Generalitat de Catalunya perquè a la societat de la informa- Nacional ció no hi pot haver analfabetisme i la societat L’arribada d’un milió de nous cata- perquè així es contribueix a l’èxit lans i catalanes d’origen estranger escolar dels seus fills i filles. catalana en pocs anys ha provocat uns canvis Hem aconseguit la competència, s’ha reconegut als nostres carrers, barris, pobles inclosa en el nou Estatut, que ens i ciutats amb pocs precedents a la permet tramitar les autoritzacions com a plural resta d’Europa. Per la intensitat inicials de treball i, amb la inspecció i diversa d’entrades viscuda, pel curt període de treball, perseguir l’economia de temps en què s’han produït, per submergida. La gestió del mercat de l’heterogeneïtat de procedències i, treball és la nostra gestió de fronte- alhora, per l’absència de friccions im- res. Hem establert de forma pionera portants, tot i que cal reconèixer que circuits integrals d’acollida, en de conflictes també n’hem tingut. El col·laboració amb els ens locals, per flux s’ha aturat però els que han vin- a la immigració familiar (que seran gut es queden. És ara, doncs, quan pràcticament les úniques entrades hem de posar tots els esforços per que tindrem en el propers anys). garantir que el procés d’integració i adaptació es desenvolupi amb èxit. El català: llengua comuna Amb el Pacte Nacional per a la I mentrestant, apliquem una política Immigració la societat catalana s’ha lingüística entesa com a política reconegut com una societat plural i social, d’igualtat d’oportunitats i diversa, on la immigració ha vingut de cohesió. Hi ha 350 entitats de per quedar-se i l’agenda en polítiques persones migrades al Principat que migratòries té, per tant, un punt cen- fan cursos de català per als seus tral: la integració. Integració entesa associats, impulsem els cursos de com un procés bidireccional on la reforç i aprenentatge de català a societat d’acollida ha de fer un pas l’estiu per als alumnes nouvinguts i a per apropar-se a qui arriba i, aquest, la Llei d’acollida definim per primer també ha de fer un pas per adaptar- cop, en un text jurídic, el català com se al país que l’acull. Una integració a llengua comuna. Ser llengua comu- que, com diu el Pacte, ha de donar na és important. Volem espais d’in- lloc a una cultura pública comuna, teracció entre persones de diferents entesa com l’espai compartit de cultures i això només és possible si comunicació, convivència, reconei- existeix un espai comú per a aquesta xement i participació de la nostra interacció. I aquest és el català. societat per tal que la nació catalana continuï sent el referent de tota la Que tothom també sigui català població que hi viu i hi treballa. El nostre model es basa en governar el fet migratori des de la legalitat, La Llei d’acollida en relació amb el mercat de treball, Durant el primer any d’aplicació de evitar la competència pels serveis l’acord hem centrat els esforços en públics i entendre la convivència la concreció de la futura Llei d’aco- com un equilibri entre diversitat i llida. La Llei vol ser una caixa d’ei- cohesió. No demanarem a ningú que SABIES QUE....? nes perquè les persones nouvingu- deixi de ser qui és, però sí que dema- des siguin més autònomes. Serà una nem a tothom que sigui, també, cata- » El 1900 la població del Princi- als 6 milions, xifra que va originar gran actuació de formació d’adults là. Cal aprofitar allò positiu que ens pat de Catalunya rondava els 2 un conegut eslògan, i les noves en llengua catalana, coneixement pot donar la diversitat i cal, al mateix milions de persones. Les onades onades migratòries dels anys 90 i del mercat de treball i de la societat temps, bastir una cultura pública migratòries dels anys 20 van 2000 han convertit el Principat en d’acollida. Al Pacte demanàvem comuna basada en els drets humans, fer créixer la població fins als 3 un territori on hi viuen 7,5 milions noves competències per a la Gene- la igualtat entre homes i dones, els milions, i les grans onades dels de persones. ralitat pel que fa a l’acreditació de la drets i els deures que estableixen les anys 60 i 70 van deixar un total En aproximadament un segle la integració en dos moments claus per lleis democràtiques i la cultura i la de població a Catalunya de 5 població s’ha multiplicat gairebé a qualsevol persona estrangera: l’ar- llengua catalanes com a llengua que milions d’habitants. Anys després, per quatre, fet que demostra que relament social i l’accés a la naciona- compartim els que, a més, parlem durant els anys 80, s’arribaria Catalunya és una terra d’acollida. litat. I en la recent reforma de la Llei 250 llengües diferents.
  • 16. 16 | infogrà ca | ESQUERRA NACIONAL 170 16 FEBRER-1 MARÇ 2010 L’ESTAT ESPANYOL NO COMPLEIX LES SEVES RESPONSABILITATS Estat-Generalitat: fons destinats a polítiques d’immigració El context Les competències en polítiques d’immigració pertanyen al govern espanyol, que tal com s’ha vist en els darrers anys no ha respost a les necessitats generades per l’arribada massiva de nous im- migrants als Països Catalans. El govern espanyol no fa els deures i la seva deixadesa vers aquesta nova situació que requereix una gran resposta l’han de suplir la Generalitat i, especialment, els ajuntaments, que no tenen els recursos adequats per cobrir la despesa dels serveis que han de oferir, i d’això se’n ressentei- xen els nouvinguts i la resta de ciutadans. El gràfic mostra clarament com els recursos de l’Estat per cobrir les seves competències són tan sols una quarta part del cost total (i sense comptar amb l’esforç que fan els nostres ajunta- ments). Però a més, s’evidencia que a partir del 2007, amb la crisi econòmica, han reduït els recursos destinats a les polítiques Xifres en milions d’euros. Font: Generalitat de Catalunya-Secretaria per a la Immigració, INE. d’immigració. LES POLÍTIQUES D’IMMIGRACIÓ «Si fóssim independents no aniríem millor?» Sense demagògies, en aquest gràfic migratoris fossin de la Generalitat, queda clar què pensa el Govern «El futur dels catalans amb el que implica poder fer una espanyol dels immigrants: som un millor previsió de l’arribada de nou- conjunt de gent arribada en un i els nouvinguts vinguts, amb una millor previsió de determinat moment d’auge econò- serà millor en una fons públics i d’on s’han de destinar, és presidenta mic, amb una gran demanda de mà Catalunya lliure. no aniríem millor? Una altra vegada de la Comissió Sectorial d’Immigració d’obra que, si era barata, millor. torno a la mateixa conclusió, ho Les competències en immigració Cal que creguem hem d’explicar millor i a més a més són exclusives de l’Estat espanyol, en el nostre projecte» necessitem la independència. però paradoxalment els diners per Veient els percentatges de po- Montevideo, 1968 aplicar les polítiques d’inclusió i de blació nouvinguda, com a militants Militant d’Esquerra des de 2006, és cohesió social són majoritàriament molt les xifres d’inversió, sinó que d’Esquerra hem de tenir clar que el secretària de Moviments Socials dels catalans i la Generalitat, i els les polítiques han estat integradores nostre camí cap a la independència de la Federació regional de Girona, ajuntaments es fan càrrec de la i s’han posat els recursos materials passa perquè els nous catalans cre- delegada territorial de Fedelatina a gran majoria de les inversions. Des per fer-les possible. És una mostra guin en el nostre projecte, creguin les comarques gironines i secretà- que Esquerra dirigeix les políti- clara del pensament d’Esquerra en com nosaltres que el seu futur i els ria de l’Associació Nous Catalans. ques d’immigració al Govern de la relació a la immigració. Em pregun- dels seus fills serà millor en una Generalitat no només han millorat to ¿si les competències sobre fluxos Catalunya lliure.