Una proposta per reflexionar sobre "innovació" evitant caure en el màrqueting de l'educació i vendre com a nou el que fa temps fan molts educadors i educadores

1. JAUME FUNES
Servei Educatiu del Pla d’Urgell
Mollerussa desembre 2016

2. DE LA CRISI ADOLESCENT A LA CRISI
DELS DEURES, PASSANT PER UNA
AMPLIA OFERTA D’INNOVACIONS
• … I ara el “CIRC PISA”
• Amb les retallades tot millora
• Abandonen menys perquè saben que el futur es “xungo” i estan més
motivats
• Crèduls, egòlatres, repetidors
• I JO per què haig d’nar a l’institut?
• Vaga de deures o vaga de currículum?
• Parlar de futur per no canviar el present. Innovar per no reconèixer la
renovació permanent que moltes escoles practiquen

3. SI. ÉS URGENT CANVIAR
RADICALMENT L’ESCOLA
• Però, hem de deixar clares les raons
• Recordar les tres crisis dominants:
• la crisi de la segregació,
• la crisi de l’avaluació,
• la crisi de l’academicisme.

5. L'ESCOLA QUE VOLÍEM, L'ESCOLA
QUE VOLEM, L'ESCOLA QUE
NECESSITEM
10 PROPOSTES

6. 1. Una escola que fa possible la infància
2. Una escola que, quan arriba
l'adolescència, acompanya de manera
diversa les transicions vitals
3. Una escola que crea i manté el desig de
saber, que estimula la connexió entre els
coneixements i la vida (la seva integració
vital)

7. 4. Una escola que té sentit perquè construeix
oportunitats, diverses i compensadores
5. Una escola participativa:
a) Que pertany a una comunitat
b) Que és una comunitat
c) Que crea equips educatius
d) Que considera els infants subjectes actius

8. 6. Una escola per aprendre a pensar, a
viure i a conviure
7. Una escola del segle XXI, de la societat
informacional, de la societat global on
line
8. Una escola de la diversitat i la
ciutadania

9. 9. Una escola d'aquí. Una escola
catalana ...
com a servei públic, de qualitat, compensadora, arrelada....
10.Una escola amb rigor professional.
Que ensenya i educa d'acord amb la pedagogia i la didàctica.
Feta de professionals competents que comparteixen l'entusiasme
d'una tasca col·lectiva

10. « LA PÉDAGOGIE EST UN SPORT DE COMBAT »
Ils le sont, d’abord, parce qu’ils doivent rappeler sans
cesse – et d’abord à eux-mêmes – que nul n’est
jamais assigné à l’échec ni condamné à l’exclusion,
que chacun peut apprendre et grandir, que la
transmission de la culture ne peut avoir pour
objectif de sélectionner les élites mais doit
permettre à tous d’accéder au plaisir de penser et au
pouvoir d’agir. Contre toutes les formes de
fatalismes et de renoncements, contre l’obsession
classificatoire de nos sociétés, contre l’enfermement
systématique des sujets dans des « grilles » par des
institutions qui se contentent de « gérer des flux »,
ils sont porteurs d’une « insurrection fondatrice »
qui les place toujours, plus ou moins, en position de
combat et les fait apparaître comme des
«empêcheurs d’enseigner en rond ».
Els educadors han de recordar
constantment (recordar-s'ho a si
mateixos) que ningú està predestinat al
fracàs ni condemnat a l'exclusió, que
tothom pot aprendre i créixer, que la
transmissió de la cultura no pot tenir
com a objectiu seleccionar les elits sinó
permetre a totes les persones accedir
al plaer de pensar i al poder d'actuar.
Contra els fatalismes i les renuncies ...
són portadors d'una insurrecció de
fons que els empeny a una posició de
combat ... que impedeixen una educació
tancada en si mateixa

11. GRÀCIES PER FER POSSIBLE
L’EDUCACIÓ, MALGRAT EL
MOMENT POLÍTIC I SOCIAL QUE US
HA TOCAT VIURE. GRÀCIES