• Save
Serra de tramuntana ii (de ii)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Serra de tramuntana ii (de ii)

on

  • 1,422 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,422
Views on SlideShare
1,422
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Serra de tramuntana ii (de ii) Serra de tramuntana ii (de ii) Presentation Transcript

    • FAUNA
    • FAUNA - OCELLS D'ocells a la Serra de Tramuntana n'hi ha de molts tipus. Varien de tamany i de forma. Una de les diferències més importants és al bec. Uns tenen un bec recte, curt i fort; altres el tenen llarg i prim; d'altres el tenen curvat per estripar carn; altres el tenen molt ample per a que faci d'embut i engolir insectes mentre volen. Les potes també son diferents perquè tenen funcions diferents: uns les tenen planes per estar-se drets; altres tenen els dits que es poden doblegar per aferrar-se a les branques dels arbres; d'altres tenen urpes per a poder clavar-les a les seves preses.
    • Milana Esparver Falcó marí Àguila peixatera o àguila calçada Xoriguer La Serra de Tramuntana és rica en ocells de presa. Son ocells rapidíssims i amb una vista inigualable que els permet localitzar les preses a molta altura. Depenent del tamany (i la sort!) de l'au la presa serà una, com ara un conill, o una altra, com per exemple un ratolí. AUS DE PRESA
    • Òliba Mussol AUS NOCTURNES Alguns ocells tenen hàbits nocturns. Això vol dir que viuen de nit i descansen de dia. És el cas del mussol i l'òliba. Estàn perfectament preparats per caçar durant el vespre, ja que tenen uns ulls especialment dissenyat per veure-hi en la foscor, i les seves plomes els permeten volar molt sigilosament, sense fer renous que poguéssin espantar les sevese preses. Les òlibes generalment s'alimenten de ratolins, mentre que els mussols mengen insectes. Per a poder descansar de dia sense que els molestin gaire, els mussols tenen un plomatje que els ajuda a camuflar-se enmig dels arbres. Mussol reial
    • EL VOLTOR NEGRE El voltors negres son les aus de presa més grans d'Europa, i encara viuen a la Serra de Tramuntana. Aquests carronyaires planegen en cercles a les altures cercant ovelles i cabres mortes de les que alimentar-se. Actualment sobreviuen uns 50 exemplars.
    • Busqueret coa-llarga Baldritja Puput Falsia Oronella Capserigany Tord Passaforadí Capferrerico Ropit ALTRES OCELLS Cadernera Trencapinyons
    • Herbívors Cabra mallorquina Boc Llebre Conill HERBÍVORS A la Serra de Tramuntana no trobam grans animals herbívors. Hauríem de destacar potser la cabra, que s'ha estès molt per tota la Serra i que s'ha convertit en un perill, ja que la seva voracitat posa en perill algunes plantes endèmiques. També s'ha de xerrar dels conills i les llebres, que habiten a les zones baixes de la Serra i que son font d'aliment de molts animals, també dels humans!
    • CARNÍVORS Mostel Geneta Mart Els mamífers carnívors que habiten a la Serra de Tramuntana son animalons tan petits com esquius. Tots ells s'alimenten de rosegadors, insectes, molta fruita, petites aus i, quan poden, de conills i rèptils. Aquests petits carnívors no han tingut una vida fàcil, ja que la seva caça indiscriminada es fomentava i retribuïa. Els cossos dels animals es portaven a l'ajuntament i allà es pagava.
    • OMNÍVORS Rata traginera. Rata cellarda. Ratolí. Eriçó. Aquests incansables animalons tampoc eren molt ben vists pels agricultors, ja que sovint feien malbé la collita. Així i tot tenen una gran importància en la cadena alimentària dels animals que viuen a la Serra de Tramuntana.
    • A la Serra de Tramuntana també existeixen els únics mamífers capaços de volar: les rates pinyades. Viuen dins coves, en comunitats de molts individus i mengen insectes. RATES PINYADES.
    • FAUNA - ALTRES EL FERRERET. Tot i ser molt menut, el ferreret és un animal d'enorme importància perquè és endèmic de la Serra de Tramuntana. Això significa que no existeix a cap altre lloc del mon.
    • INVERTEBRATS Una part dels animals que habiten la Serra de Tramuntana passa desapercebuda perquè son molt petits. Tanmateix son igualment importants per mantenir l'equilibri a l'ecosistema, ja que molts animals s'alimenten d'ells i perquè ajuden a algunes plantes a escampar les seves llavors. Escarabat. Processionaria. Caragol.
    • APROFITAMENT HUMÀ DE LA SERRA DE TRAMUNTANA Ja hem vist que la Serra de Tramuntana és un paratge natural molt valuós i important, però no només les plantes i els animals l'han aprofitat. Els humans, des de fa segles, hi han viscut i fet feina i això ha fet que mica en mica es transformés el seu aspecte.
    • Deià Lluc Sóller Valldemossa Dels 53 termes municipals de la illa de Mallorca quinze pertanyen totalment a la Serra de Tramuntana i 5 parcialment. POBLES
    • POSSESSIONS Escampades per tota la Serra de Tramuntana trobam possessions o cases de possessió. Aquestes tenen aspectes i tamanys diversos i antigament eren el centre de la ruralia a l'illa de Mallorca. Hi vivien el posader o amo de la possessió, que era el pagès que s'encuidava de la finca i el senyor, que n'era el propietari. Sovint el senyor només passava temporades a la possessió, ja que tenien també cases a Palma. Els senyors permetien als pagesos explotar les terres de les seves finques a canvi d'una renda.
    • Camins i ponts I, és clar, hi han construït camins, ponts, carreteres, túnels... per poder anar d'un lloc a un altre amb certa comoditat.
    • Marges per al cultiu. Un element molt important i característic de la Serra de Tramuntana son els marges. construïts amb la técnica de pedra en sec. Com que els costats de les montanyes tenen pendent no s'hi podia sembrar i la terra no es podia aprofitar, però els margers ho sol·lucionaren amb les marjades. Les marjades vénen a ser escales on cada marge és un escaló. A la zona plana entre marge i marge s'hi afegia terra. Així s'aconseguia transformar un terreny amb pendent i pedregós en una zona que es podia cultivar. MARJADES
    • MONESTIR DE LLUC En citar les construccions a la Serra de Tramuntana hem de parlar del monestir de Lluc, declarada basílica menor l'any x pel papa x. Amb els anys, Lluc s'ha convertit amb el destí de peregrinació més important de l'illa.
    • FORTIFICACIONS Històricament les costes de Mallorca son lluny de ser un lloc tranquil on viure, ja que durant segles les invasions i els saquejos hi foren constants. Així és que no ens hem d'estranyar gens de trobar aquí i allà fortificacions i torres de vigia. Torre de ses ànimes Castell d'Alaró Torre de Tuent
    • OFICIS I CONSTRUCCIONS.
    • MARGERS No podem anar més enllà sense fer una aturada per parlar del que és un ofici indispensable per a l'acondicionament de la Serra de Tramuntana a les necessitats humanes. Els margers existeixen de ben antic i pedra a pedra, durant segles, han anat modificant l'aspecte de molts indrets de la Serra. Les seves tècniques en la colocació de les pedres variava d'un a l'altre, però tots tenien en comú que construïen en sec, sense l'ajud de cap tipus de cement. Esquema d'un marge Esquena d'ase Paret cabrera
    • Quan encara no existia l'electricitat i les geleres elèctriques i congeladors ja hi ha via gel a Mallorca. Era gràcies als nevaters, les persones que produïen gel a partir de la neu que queia a les montanyes. La recollien amb pales i senalles i l'anàven dipositant dins la casa de neu. Allà la compactaven (o sigui, que la pitjaven ben fort) per transformar-la en gel. Sabeu que n'havien de fer, de via, per a que el gel no sel's fongués abans de davallar de la muntanya! Casa de neu a Sa volta d'en Galileu. Els nevaters del Massanella ELS NEVATERS I LES CASES DE NEU
    • Antigament el carbó era un element indispensable a moltes cases. El carbó s'obtenia d'arbres de la Serra de Tramuntana, i l'encarregat de transformar la fusta en carbó era el carboner. Sovint el carboner passava llargues temporades lluny de ca seva recollint llenya i vetllant la sitja, perquè havia de mirar bé que el foc no s'apagués. Per això, per tota la Serra hi ha restes de casetes de carboner. Fins i tot s'hi troben petits forns fets de pedra, que els carboners empraven per fer pà. Contruien un terreny plà sobre el que després montaven la sitja. Feien un caramull molt ben ordenat de troncs. El tapaven de terra per a que la llenya no es cremés sinó que es carbonitzés i calaven foc a l'interior. Barraca de carboner EL CARBONER I LA SITJA
    • Als forns de calç els calciners transformaven la pedra en calç. Aquest procés durava mesos, ja que s'havia de recollir pedra, llenya, transportar-la i preparar barraques perquè una vegada començada la cocció no es podia interrompre durant 10 o 15 dies, així que havien de viure prop del forn. La calç es feia servir antigament pel que avui dia es fa servir el ciment. ELS FORNS DE CALÇ I ELS CALCINERS
    • ELS CAÇADORS Els caçadors han estat presents a la Serra de Tramuntana des de sempre. Molt abans de l'aparició de les armes de foc ja hi havia caçadors ben enginyosos que amb diferents tècniques aconseguien el que es proposaven: caçar. Algunes d'aquestes tècniques no eren gaire selectives, ja que mataven animals que potser no eren ni tan sols comestibles. La majoria d'aquestes s'han prohibit. Sovint s'ha demonitzat la caça, però el cert és que és una activitat que afavoreix l'equilibri de l'ecosistema sempre que no sigui abusiva.
    • MITES, LLEGENDES I HISTORIES. Cabrit i Bassa El salt de la bella dona Bruixes del Puig d'Alaró Capità Angelats La cova d’es soldat pelut El tresor de la cova des Ermassets El tresor de na Fàtima La Por de Son Fortesa
    • ECOLOGIA LA DEFENSA DE SA DRAGONERA. El 7-7-77, és el dia del naixement per sorpresa del moviment ecologista a les Balears. Uns centenars de joves es concentraren a Sant Elm amb motxilles i aspecte de hippies. A bord de matalassos de platja, salvavides, alguns amb petites barques llogades als pescadors anaren a l'illot de sa Dragonera. Una excursió peculiar en protesta pel projecte d'urbanització a càrrec d'una empresa valenciana, PAMESA. La premsa es feu ressò de l'acció i se'n parlà fins i tot a nivell estatal. Uns d'aquells joves era, ja ho sabeu, un llavors desconegut Miquel Barceló. Amb aquesta acció s'inicià un camí de protesta i reivindicació en favor de la protecció de la Serra de Tramuntana. Per cert, avui en dia Sa Dragonera està catalogada com a Parc Natural. http :// www.youtube.com / watch?v = imDi2yUkiVE
    • PATRIMONI DE LA HUMANITAT. La Serra de Tramuntana és un paratge únic al mon i la seva riquesa ha de ser motiu d’orgull per a tots els mallorquins; emperò també ha de ser motiu de responsabilitat a l’hora de cuidar-la i protegir-la. Per això aquest any s’ha iniciat una campanya per aconseguir que la Serra esdevengui Patrimòni de la Humanitat, el que facilitaria la seva protecció i conservació de possibles perills, com ara la construcció.