( )
1d’octubrede2010
MANRESA I COMARCA DEL BAGES
Protocol d’actuació contra
els maltractaments a la
GENTGRAN
( )
1Durant els darrers anys, a mesura que la població ha anat
envellint, s’ha increment la disponibilitat de les adminis-...
( )
2.3 Context de violència
Els maltractaments a la gent gran s’han d’emmarcar dins
d’un context de violència cap a les p...
( )
3.3 Agents implicats
Els agents que han participat en la confecció del PROMAGG han estat els que es relacionen a conti...
( )
3.5 Abast territorial
L’àmbit territorial del protocol abasta la comarca del Bages,
formada per un total de 35 municip...
( )11
Detecció
El protocol intern d’Althaia contra el maltractament a la
gent gran recull la relació de professionals resp...
( )13
La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents:
Sensibilització
-	 Oferei...
( )15
4.8 Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat
La Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat (FE...
( )17
relació a les consultes que es plantegin i s’informa so-
bre la possibilitat de recórrer als serveis de mediació o
a...
( )19
4.13 Jutjats i Fiscalia de Manresa
Amb l’aplicació de Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i de planta jud...
( )21
4.16 Servei d’Inspecció i Registre. Generalitat de Catalunya
El departament de la Generalitat competent en serveis s...
( )23
4.18 Serveis Socials d’Atenció Especialitzada i Ciutadania. Consell Comarcal del Bages
Pel que fa a l’actuació del C...
( )25
En el marc d’aquest Protocol, els SSB intervenen d’ofici, amb caràcter urgent o no, a demanda dels jutjats o d’altre...
( )27
Algoritme 1. Variables de detecció dels maltractaments
5.1.3 Actuació i mediació
En el moment de valorar la situació...
( )29
Algoritme 2. Demanda expressada en situacions de risc immediat
5.2.1.4 Circuit d’actuació
5. ACORDS I COORDINACIÓ
5....
( )31
Per tal de garantir la coordinació sanitària s’han de tenir en
compte les consideracions prèvies següents:
-	 El pro...
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)

3,481 views

Published on

Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)

  1. 1. ( ) 1d’octubrede2010 MANRESA I COMARCA DEL BAGES Protocol d’actuació contra els maltractaments a la GENTGRAN
  2. 2. ( ) 1Durant els darrers anys, a mesura que la població ha anat envellint, s’ha increment la disponibilitat de les adminis- tracions públiques per donar protagonisme al col·lectiu de les persones grans i per prioritzar actuacions que atenguin les seves necessitats. En aquest sentit, des de l’Administra- ció local s’impulsen polítiques gerontològiques orientades a donar resposta a la nova situació, fet pel qual s’escolta els seus portaveus per identificar quines són les actuacions més esperades. El protocol per coordinar actuacions contra els maltracta- ments a la gent gran (PROMAGG) neix amb aquesta doble vessant, que ha presidit les polítiques locals recents. Per una banda, es dóna resposta a una nova necessitat i, per l’altra, s’atén a un dels suggeriments més rellevants que ha generat la ciutadania. És cert que la població envelleix. Les bones notícies sobre l’increment de l’esperança de la vida dels homes i de les dones són freqüents avui en dia. Així doncs, també és cert que apareixen noves necessitats i noves problemàtiques al voltant d’aquest envelliment. Malauradament, la nostra so- cietat avança cap a una desvaloració de tot el que envelleix i, a voltes, la fragilitat de les persones grans les converteix en víctimes fàcils dels qui busquen aprofitar-se’n. Per aquesta raó, durant els darrers anys les actuacions ori- entades a detectar els maltractaments a la gent gran i a ac- tuar-hi en contra han estat prioritàries per l’Ajuntament de Manresa. Amb el present document es culmina un procés de treball que ha implicat altres agents ciutadans i adminis- tracions públiques. El conjunt d’institucions i de personal tècnic que ha treba- llat per fer possible aquest esforç de coordinació ha distin- git dues realitats ben diferents, la demanda expressada i la no expressada. Aquesta distinció és una de les principals raons de la importància del treball realitzat, atès que els maltractaments sovint són una problemàtica amagada, una problemàtica que es viu en silenci, que es manifesta junta- ment amb altres dimensions de les relacions humanes. La invisibilitat de la majoria de maltractaments que pateixen les persones grans és el fet que fa més necessari avançar amb aquest protocol. Per aquesta raó, tothom qui s’ha implicat en aquest projecte ha treballat amb el convenciment que haurà de servir per actuar enfront d’una realitat que només s’intueix i que re- quereix una actuació especialment metòdica i protocol·lària. PRESENTACIÓ 1. PRESENTACIÓ
  3. 3. ( ) 2.3 Context de violència Els maltractaments a la gent gran s’han d’emmarcar dins d’un context de violència cap a les persones, on la persona agressora canalitza la seva violència cap a una altra persona considerada més feble. Les característiques pròpies de l’en- velliment fan que la gent gran sigui un col·lectiu amb mol- tes vulnerabilitats dins de contextos de violències. Seria un error treballar el problema de forma parcial i reduccionista; al contrari, cal emmarcar-lo dins del seu context i abordar-lo des d’una dimensió àmplia. Així mateix, per la realitat es comprova que qui genera vio- lència pot tenir diferents perfils. Sovint, els maltractaments es donen dins de l’àmbit familiar, però també es detecta que es genera violència dins dels àmbits grupals i comuni- taris. Per tant, distingim que s’exerceix la violència en tres àmbits: Personal: la persona agressora exerceix de forma indivi- dual la seva violència cap a la víctima (un fill contra el seu pare, una cuidadora cap a una àvia...). Corporatius o grupals: per assolir els interessos d’un grup o corporació s’utilitza la violència per pressionar la vícti- ma (assetjament immobiliari...). Institucional: les normatives o la cultura establerta en una institució obliden la dignitat de les persones i fan prevaler la seva pròpia dinàmica per sobre del respecte als seus usuaris (incompliment de les normes d’higiene alimentària en una residència, tractament informatiu inadequat per part dels mitjans de comunicació...). El fenomen de la violència es va destapant progressivament, sense trobar fi. Si bé a finals dels anys 90 es van començar a desenvolupar actuacions de sensibilització i detecció de violències cap a les dones, des de fa poc s’està estenent la preocupació per donar resposta a la violència cap als infants i, més recentment, cap a la gent gran. En el futur, caldrà plantejar que l’actuació contra els mal- tractaments a la gent gran quedi emmarcada dins d’una perspectiva que actuï contra el conjunt de violència cap a les persones. En aquest sentit, es planteja avançar cap una xarxa de protocols contra els diversos tipus de violència que coordini totes les actuacions orientades a abordar el pro- blema dels maltractaments i on es puguin integrar altres protocols que s’hi vulguin acollir o iniciar. 2.4 Marc jurídic Durant les darreres dues dècades s’han sumat esforços -a nivell internacional, estatal i nacional- per consensuar de- finicions i polítiques en benefici de les persones grans en situació de maltractament: Principis de les Nacions Unides a favor de les persones d’edat avançada (Assemblea General de 16.12.1991). Carta dels Drets i Deures de la Gent Gran aprovada per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya (2003). Constitució espanyola. La norma constitucional estableix diversos articles relacionats amb la violència contra les persones, entre els quals cal destacar la dignitat de la persona (article 10) i els drets a la integritat física i moral (article 15). Estatut de Catalunya: arts. 18, 40, 41. Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi pe- nal. En funció de les circumstànc es del cas podran ser aplicables diferents articles: delictes contra la vida e integritat física i psíquica, delicte d’abandonament de família, menors o incapacitats; delictes contra la lliber- tat (detencions il·legals, amenaces, coaccions). Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesu- res de protecció integral contra la violència de gènere. Són aplicables les mesures de protecció regulades en els articles del 61 al 69, referides a la protecció i la seguretat de la víctima dona. Llei d’enjudiciament criminal. L’art. 259 obliga a la per- sona que presencia la perpetració d’un delicte públic a denunciar-ho i l’art 262. estableix el mateix respecte les persones que per raó del seu càrrec, professió o ofici tinguessin notícia de la comissió d’un delicte públic. Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil. L’article 762 permet l’adopció de mesures cautelars de protec- ció de la persona o béns de la persona presumptament incapaç. Llei 22/2000, de 29 de desembre, d’acolliment de per- sones grans. Llei12/2007,d’11d’octubre,deserveissocials arts. 7, 17. Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret a les dones a eradicar la violència masclista arts. 36, 69. Malgrat tot, és interessant la proposta apareguda a Personas mayores vulnerables: maltrato y abuso (publicat pel Consell General del Poder Judicial), que planteja legislar específi- cament per a aquest tipus de situacions 2. MARC TEÒRIC 22.1 Definició La definició sobre els maltractaments a la gent gran feta per l’Organització Mundial de la Salut i coneguda com la de la Declaració de Toronto (2002), és la que abasta de forma més precisa els elements definitoris del maltractament a les persones grans. Aquesta definició diu: “El maltractament a les persones grans es defineix com l’acció única o repetida, o la falta de la resposta apropiada, que causa dany o angoixa a una persona gran i que s’esdevé dins de qualsevol relació on existeix una expectativa de confiança”. L’aparició dels maltractaments pot atribuir-se a moltes cir- cumstàncies, que poden identificar-se com a situacions de risc associades a: la víctima, el responsable dels maltracta- ments, l’entorn (o estructurals) i/o les institucions. Es distingeixen diferents tipus de maltractaments: Físics: existeixen danys corporals, contenció física o far- macològica excessiva, dolor o deteriorament físics pro- duïts per la força física o violenta. Psicològics: es causa angoixa, pena, indignació, por o estrès mitjançant actes verbals o no verbals. Sexuals: hi ha contactes sexuals no consentits de qual- sevol tipus. Financers: s’utilitzen béns, propietats o recursos econò- mics sense autorització. Per negligència i abandonament: s’ofereix una atenció in- suficient de forma voluntària o involuntària per part de la persona cuidadora i/o institució. Per vulneració de drets: manca de respecte als drets de la persona com a ésser autònom per decidir, opinar i ser valorada, com també, a preservar la seva intimitat o privacitat. Autonegligència: comportament que amenaça la pròpia salut o seguretat. 2.2 Aproximació a la realitat El maltractament a les persones grans és una realitat desco- neguda. S’observa que existeixen pocs estudis sobre aquesta problemàtica, per això els/les professionals sovint no estan preparats per detectar-la i actuar per evitar-la. S’estableix de forma consensuada que els maltractaments són un fenomen en el qual s’amaga una bona part de la seva dimensió, atès que es considera que solament es detecten entre un 20 % i un 40 % dels casos que es produeixen. Hi tenen molt a veure les pròpies característiques dels maltrac- taments, sovint manifestades dins de les relacions internes d’una família i en les quals sovint la pròpia víctima amaga la realitat en què està vivint perquè els fets es donen dins de l’esfera familiar o íntima. La bibliografia internacional estableix que la prevalença glo- bal dels maltractaments dins de l’àmbit familiar està pre- sent en entre el 3 % i el 12 % de les persones majors de 60 anys, i els fills i filles apareixen com a principals responsa- bles en un marge del 50 % al 60 % dels casos. A Espanya s’acaba de fer públic un estudi que conclou que 60.000 persones grans són víctimes de maltractaments anualment. MARC TEÒRIC
  4. 4. ( ) 3.3 Agents implicats Els agents que han participat en la confecció del PROMAGG han estat els que es relacionen a continuació: INSTITUCIÓ INCORPORACIÓ Ajuntament de Manresa 20/06/2008 Althaia. Xarxa assistencial de Manresa 17/10/2008 Associació Catalana de Recursos Assistencials 27/02/2009 Col·legi Oficial de Diplomats en Treball social 12/12/2008 Col·legi Oficial de Metges. Delegació del Bages 17/10/2008 Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona 17/10/2008 Comissions Obreres Bages-Berguedà 16/01/2009 Cos de Mossos d’Esquadra. Àrea Bàsica Policial del Bages 20/06/2008 Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat 24/04/2009 Fundació Sociosanitària de Manresa 17/10/2008 Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa 17/10/2008 Institut Català d’Assistència i Serveis Socials 20/10/2009 Institut Català de la Salut. SAP Bages-Berguedà-Solsonés 17/10/2008 Jutjats de Manresa 20/06/2008 Policia Local de Manresa 20/06/2008 Servei Català de la Salut RSCC. Generalitat de Catalunya 20/06/2008 Servei d’Inspecció i Registre. Generalitat de Catalunya 20/06/2008 Serveis Bàsics d’Atenció Social i Dona. Consell Comarcal del Bages 20/06/2008 Serveis Socials d’Atenció Especialitzada i Ciutadania. Consell Comarcal del Bages 20/06/2008 Unió General de Treballadors Bages-Berguedà 16/01/2009 3.2 Objectius L’elaboració d’un protocol per coordinar actuacions contra els maltractaments a la gent gran busca assolir els objectius següents: Detecció. Establir processos de treball que facilitin la coordinació entre professionals i institucions per tal d’activar els recursos i les intervencions adequades per a cada situació. Prevenció. Incidir en l’aparició de nous casos i eradicar els patrons culturals que contribueixen a generar l’exis- tència de maltractaments, millorant la qualitat dels ser- veis i el suport al treball de les persones cuidadores. Informació. Promoure una visió positiva de la societat cap a la gent gran, impulsant un canvi d’actituds en- front l’envelliment, mitjançant el tractament adequat als mitjans de comunicació o la formació en valors a l’escola. Investigació. Millorar el coneixement de la problemàtica per tal d’ajudar a dissenyar accions futures que perme- tin reduir les situacions de risc. En aquest sentit, es contribuirà a generar indicadors que permetin observar el fenomen, com també a realitzar estudis que ens pro- porcionin informacions més acurades sobre els maltrac- taments. Formació. Impulsar accions formatives adreçades als professionals que permetin proporcionar la preparació necessària per abordar aquesta problemàtica i millorar la consciència sobre el problema. Coordinació interadmistrativa. Promoure la coordinació entre les administracions amb l’objectiu de millorar les respostes que el problema requereix, treballant per co- ordinar les seves accions amb l’objectiu d’aconseguir la màxima eficàcia possible. 3. PROCÉS DE TREBALL I CONFIGURACIÓ 3PROCÉS DE TREBALL I CONFIGURACIÓ 3.1 Descripció El PROMAGG és un instrument elaborat i consensuat pels diferents agents implicats en la problemàtica dels maltrac- taments a la gent gran. La seva finalitat és ordenar, consen- suar i fer efectives les diferents intervencions, rendibilitzar els recursos de l’àmbit d’actuació i promoure un model d’in- tervenció especialitzat en la problemàtica i les necessitats detectades. Cal tenir en compte que aquest protocol pretén ser una eina de suport al treball dels/de les professionals i no un fi en si mateix. Es parteix de la demanda de la persona usuària i es fixen, en conseqüència, uns criteris unificats per als/per a les pro- fessionals implicats/ades en l’actuació i el seguiment dels maltractaments. Per facilitar la intervenció s’ha dividit la demanda en dos grans grups: la demanda expressada i la no expressada. En la primera, a més, hem de distingir la demanda expressada en situació de risc immediat o no. I, en la segona, si la víctima de la demanda no expressada està situada en un entorn domiciliari, institucional o comunitari. Aquesta divisió s’utilitza per facilitar la intervenció i, per tant, no és rígida; cal personalitzar i analitzar cada situació de forma individual. Amb això volem dir que una mateixa víctima pot passar d’un circuit a l’altre, depenent de la de- manda i les circumstàncies en un moment donat. El col·lectiu de professionals que treballa per millorar la si- tuació de les persones grans ha de respectar sempre el ritme i les decisions de la víctima, ja que al cap i a la fi és qui millor coneix la seva pròpia situació i les decisions que es veu capaç de portar a terme. Metodològicament es segueix sempre la mateixa estructu- ra: es fixen definicions, objectius, estratègies i es dissenya l’actuació.
  5. 5. ( ) 3.5 Abast territorial L’àmbit territorial del protocol abasta la comarca del Bages, formada per un total de 35 municipis. Cal tenir en comp- te que tot i la implicació del Consell Comarcal del Bages, atès el seu paper d’institució coordinadora dels municipis de menys de 20.000 habitants, cada municipi té autonomia per aportar els recursos i realitzar les actuacions que facin falta en cada moment. Malgrat tot, es treballa per donar respostes homogènies que abastin tot el territori. 3.6 Població destinatària La població destinatària d’aquest protocol és tota la pobla- ció major de 65 anys, amb l’única excepció dels casos en els quals la víctima és una dona i els maltractaments s’esdeve- nen dins d’un context de violència de gènere, atès que es tro- ben emparats per la legislació vigent i es poden abordar des de la perspectiva del protocol específic per a aquests casos. Sempre s’ha de tenir en compte el protocol que sigui més beneficiós per a la víctima i l’opció escollida per la pròpia víctima. 3.7 Estratègies globals Per tal de facilitar el desplegament del Protocol, s’han d’im- pulsar les estratègies globals següents: Oferir formació als col·lectius de professionals implicats en la xarxa d’intervenció, atenció i tractament d’aquesta pro- blemàtica. Compartir material d’interès pels col·lectius de professi- onals implicats. Disposar de documentació que faciliti la intervenció. Diferenciar les possibles demandes en dos grups: la de- manda expressada i la no expressada, amb circuits d’ac- tuació concrets per a cada una de les situacions. Fer el seguiment de la implantació del present Protocol a través de la creació d’una comissió de seguiment que permeti detectar les mancances del circuit, millorar-lo i modificar-lo. 3.8 Vigència i revisió El protocol entrarà en vigor a partir de la data en què s’aprovi i es podrà revisar sempre que la majoria dels agents adherits ho considerin necessari. 3. PROCÉS DE TREBALL I CONFIGURACIÓ 3.4 Procés d’elaboració L’existència de maltractaments cap a les persones grans és una preocupació de tots aquells que treballen o s’interessen pel benestar de les persones grans. El mateix Estatut d’au- tonomia de 2006 reconeix, en l’article 18, el dret que tenen les persones grans a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat. Aquesta preocupació va manifestar-se en els debats del Con- sell Municipal de la Gent Gran de Manresa, el qual en la sessió del plenari de 15 de desembre de 2004 va aprovar la creació d’una comissió de treball, formada pels represen- tants dels col·legis professionals que participen al Consell (diplomats en treball social, diplomats en infermeria i lli- cenciats i doctorats en medicina) i un representant del col· lectiu de les persones grans. La Comissió de treball va començar a funcionar el 7 d’abril de 2005, dia en què es va fer la primera reunió després d’incorporar com a membres el Col·legi d’Advocats i el De- partament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Manresa, que s’hi van sumar amb l’objectiu d’impulsar una millora d’aquesta realitat. La Comissió va acabar el seu treball presentant un informe en el qual proposava un total de 15 actuacions que va apro- var el plenari del Consell Municipal de la Gent Gran de 19 de desembre de 2006 i que es va fer arribar a tots els partits polítics amb representació municipal. Una de les actuacions proposades era l’elaboració d’un protocol d’actuació per a la detecció dels maltractaments a les persones grans. A principis del 2007 es presenta el Pla director del progra- ma de gent gran, que té l’objectiu d’assenyalar les línies de treball futures de l’Ajuntament amb vistes a oferir unes polítiques municipals orientades a potenciar l’envelliment actiu. Posteriorment, en els debats ciutadans del Pla d’ac- tuació municipal que van tenir lloc al mes de novembre de 2007, la ciutadania va demanar de nou que el consistori liderés un protocol d’actuació contra els maltractaments a les persones grans. Vistos aquests antecedents, el 18 de febrer de 2008 el Ple de la corporació va aprovar la creació d’una comissió encar- regada d’estudiar i impulsar el protocol d’actuació contra el maltractament a la gent gran amb els objectius següents: Identificar la necessitat de desenvolupar un protocol d’actuació contra els maltractaments a la gent gran i preveure possibles estratègies de treball dins de l’àmbit municipal. Investigar i conèixer experiències similars desenvolupa- des per altres ajuntaments. Elaborar una proposta de treball que permeti disposar d’un protocol d’actuació per al municipi de Manresa. La Comissió, després d’estudiar el tema encarregat i deba- tre les possibles actuacions a fer, va emetre una proposta de partida i va proposar convocar una comissió institucional que permetés treballar conjuntament amb altres administra- cions i institucions de la realitat manresana. En una primera fase la Comissió Institucional es va formar per administracions públiques dels àmbits judicial, sanitari i de serveis socials, que van reunir-se per primer cop el 20 de juny de 2008 i van manifestar-se compromesos amb els objectius proposats per l’Ajuntament. En reunions posteriors es va acordar la participació d’altres institucions, serveis o col·lectius per tal d’anar teixint un ampli entramat de pers- pectives que permetessin millorar el resultat final i fer-lo extensiu a tota la comarca. Després d’un any de treball, el 3 de juliol de 2009, es va celebrar un acte públic al Saló de Plens de l’Ajuntament de Manresa per signar un document de compromís institucional entre les diferents institucions implicades, amb l’objectiu de fer visible la feina que s’estava realitzant.
  6. 6. ( )11 Detecció El protocol intern d’Althaia contra el maltractament a la gent gran recull la relació de professionals responsables de fer la detecció, l’avaluació que realitza l’equip assis- tencial i l’algoritme d’actuació, tant en la sospita com en la certesa amb risc immediat o sense. La coordinació intrahospitalària del/de la pacient amb risc social (salut mental, àmbit sociosanitari, urgències, hospitalització i primària) la porta a terme el Departament de Treball Social. Salut Mental en fa el seguiment psiquiàtric. Altres recursos interns per a la detecció de casos inclo- sos en la població diana són els equips multidisciplina- ris de les unitats de pacients crònics i sociosanitàries que es reuneixen setmanalment i fan un seguiment per- sonalitzat de cada pacient. Les escales més utilitzades per reforçar la valoració més subjectiva són: Zarit (cuidador/a), Barthel i Rankin (dependència), Test malalt fràgil, Yesavage (depressió), entre altres. Intervenció El registre es fa a la història clínica informatitzada. Tre- ball Social disposa d’un registre propi on consta el nom- bre de casos en què es consulta aquest departament i les accions portades a terme. 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS Derivació En el moment que un/a professional del centre d’inter- nament o primària sospita d’un possible risc o té la cer- tesa que s’ha comès maltractament contra una persona gran, ho registra a la història clínica i ho comunica al/la treballador/a social del centre d’internament o primària (exceptuant els casos en què cal una actuació urgent, pel perill immediat que corre la víctima, en què també ho comunica als jutjats i iniciaria mesures de protecció de la víctima de marera urgent, amb la possibilitat de derivació al Cos de Mossos d’Esquadra). La persona responsable del seguiment de la persona gran maltractada és el/la treballador/a social d’atenció primària de la seva àrea bàsica de salut. Clima laboral La direcció del centre està molt sensibilitzada per aquest tema. Cada trimestre es fan públics els acci- dents laborals, baixes laborals..., s’avaluen les causes i es proposen les accions de millora, sempre d’acord amb el departament de salut laboral i els diferents comitès d’empresa. Formació - Sessions clíniques internes. - Cursos específics. - Difusió del protocol intern en els diferents àmbits. 4.2 Associació Catalana de Recursos Assistencials L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) és una associació sense ànim de lucre, fundada l’any 1989, que agrupa entitats de recursos assistencials (teleassistència domiciliària, atenció domiciliària, centres de dia, llars residencials, residències assistides, pisos tutelats i centres sociosanitaris) per a gent gran a tot Catalunya. ACRA està conformada per més de 800 serveis associats que sumen gairebé 29.000 places d’atenció a la gent gran i més de 20.000 treballadors/ores. ACRA té per missió la promoció del benestar de la gent gran, de la seva qualitat assistencial i qualitat de vida, mitjançant la defensa dels interessos de les empreses i entitats associades, i dels seus clients, en col·laboració amb les administracions. Els objectius de l’associació són: - Defensar els interessos legítims de les persones associades davant de tercers. - Donar suport a les persones associades en l’assoliment d’una alta qualitat de serveis. - Facilitar recursos i serveis en benefici de les persones associades. - Promoure l’evolució positiva del sector - Defensar i divulgar un model professionalitzat d’assistència geriàtrica i gerontològica. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Sensibilització Se’n fa difusió al web de l’entitat i a la revista trimestral. Formació - Es fan accions formatives que hi incideixen direc- tament i indirectament. S’impulsa la inclusió d’algun mòdul d’aquest àmbit en la formació ocupacional. - Es promouen debats i jornades. 4ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS 4.1 Althaia. Xarxa assistencial de Manresa La Fundació Althaia, Xarxa Assistencial de Manresa, es va constituir el 4 de desembre del 2002, fruit de la fusió entre les organitzacions que gestionaven els diferents espais hospitalaris de la ciutat: la Fundació Centre Hospitalari i Cardiològic i la Fundació Hospital General de Manresa. Poc després de la constitució, Althaia va assumir també la gestió de dues àrees bàsiques de salut de les quatre que configuren el mapa de l’assistència primària a Manresa. La fundació dóna servei integral a les persones, des de l’assistència primària fins a l’hospitalària, passant per serveis sociosanitaris i d’altres d’especialitats, com medicina de l’esport o salut mental. La Fundació Althaia està regida per un patronat en què conflueixen cinc institucions: Ajuntament de Manresa, Ordre de Sant Joan de Déu, Mútua Manresana, Caixa de Manresa i Generalitat de Catalunya. El/La president/a del Patronat és l’alcalde/ essa de Manresa i de la comissió executiva n’és el/la patró/ona de Mútua Manresana. La Fundació disposa de places hospitalàries, sociosanitàries, atenció especialitzada en salut mental i gestiona dos CAP que desenvolupen la mateixa tasca que les definides per les àrees bàsiques de salut. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Prevenció La prevenció s’inicia des del primer contacte del paci- ent en algun dels diferents àmbits d’Althaia. Sempre es realitza una primera entrevista clínica en què es valoren tots aquells aspectes rellevants per poder elaborar un pla de cures adequat a les necessitats de cada pacient i s’identifiquen els factors que poden suposar un risc so- cial immediat o futur. El/La professional que fa la detec- ció es coordina amb el/la treballador/a social per iniciar, des del primer moment, les accions més adequades. Quan el/la pacient requereix hospitalització, la respon- sabilitat de prevenir els factors de risc és de l’equip d’infermeria de la unitat. Les seves funcions són les de guiar el procés de cures, coordinar la intervenció dels di- ferents professionals de suport i planificar i coordinar el procés d’alta hospitalària des del moment de l’ingrés. Els procediments i protocols lligats al tracte adequat a la gent gran són: - Protocol d’acollida. Aquest protocol pretén establir el procés d’acollida dels pacients de la Fundació Altha- ia. A l’hora de dur-lo a terme, s’ha tingut en compte la Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària, les necessitats del pacient i l’estructura física i organitzativa d’aquesta institució. - PREALT o preparació per a l’alta dels i de les pacients que requeriran suport domiciliari dels equips d’aten- ció primària. L’objectiu és millorar la continuïtat as- sistencial entre el diferents nivells d’atenció. - Protocol de contenció mecànica, que descriu el ma- neig de la prescripció i seguiment de les restriccions. - Protocol de prevenció de caigudes en les persones in- gressades en unitats d’aguts i sociosanitàries. - Guia per a la redacció i validació de documents de consentiment informat.
  7. 7. ( )13 La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Sensibilització - Ofereix informació mitjançant el web del Col·legi. - Divulga l’existència del protocol. - Organitza activitats sobre el tema: taula rodona,... Formació - Incorpora el tema dels maltractaments a la gent gran dins del programa formatiu mensual adreçat al per- sonal sanitari. Intervenció - Col·labora en l’actuació contra els maltractaments a la gent gran. 4.5 Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona El Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona és la institució que vetlla per la defensa i representació corporativa del personal professional de la infermeria. Pretén generar valor social i professional al col·lectiu i alhora contribuir a millorar l’atenció sanitària, sociosanitària i social a Catalunya. La Junta de Govern té com a objectius millorar el coneixement i l’acció professionals, vetllar per la projecció social del perfil contemporani del/de la professional i impulsar accions d’alt valor social vinculades al món de la sanitat i de la infermeria. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Intervenció - Col·labora en l’actuació contra els maltractaments a la gent gran. 4.6 Comissions Obreres Bages-Berguedà Comissions Obreres (CCOO) és una organització sindical formada per persones afiliades de forma voluntària i solidària per defensar els interessos (generals i específics) com a conjunt dels treballadors i les treballadores i per aconseguir una societat més justa, democràtica i participativa. La Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC-CCOO) s’organitza segons el sector de la producció i segons el territori on es realitza l’activitat laboral. Per tant, l’estructura és sectorial i territorial. - L’estructura sectorial integra el col·lectiu de treballadors i treballadores des del seu lloc de treball atenent el ram a què pertanyen. - L’estructura territorial integra les treballadores i els treballadors atenent el criteri de la territorialitat del lloc de tre- ball, de la manera que segueix: unió local, en localitats grans i volum d’afiliació suficient; unió comarcal i unió in- tercomarcal, organització territorial que agrupa més d’una comarca. - L’estructura confederal és el conjunt de federacions de ram i d’organitzacions territorials que configuren, tots junts, la CONC, que alhora es confedera amb la resta de confederacions de nacionalitat o regió de l’Estat espanyol, i les federacions estatals de rams, en la Confederació Sindical de CCOO. CCOO aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Clima laboral Incideix en les millores de clima laboral ja que es tracta d’un sector amb condicions laborals molt precàries i amb poca intervenció de l’Administració per dignificar-lo. Formació Fa accions de formació contínua encarades a la preven- ció dels maltractaments a la gent gran. 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS 4.3 Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya És una corporació de dret públic amb personalitat jurídica i capacitat per al compliment de les seves finalitats i l’exercici de les seves funcions. L’àmbit territorial del Col·legi és el del territori de Catalunya. L’organització col·legial està formada per professionals col·legiats/ades dels diferents àmbits d’intervenció del treball social de Catalunya: és un espai de representació col·lectiva. El Col·legi, com a corporació professional de dret públic, actua com a veu i referent professional i social del col·lectiu. Està dotat d’una organització territorial descentralitzada i compta amb diferents estratègies de participació professional per tal de garantir la màxima pluralitat, tant d’opinions com d’interessos dels professionals i de les professionals a qui representa. Com a corporació professional, el Col·legi persegueix diverses finalitats: incidir i decidir sobre les polítiques socials que s’im- plementen a la nostra societat; estar representats i tenir interlocució amb els diferents ens socials; incidir en els aspectes acadèmics de la formació professional; sensibilitzar la societat sobre els nous reptes socials en un món globalitzat, i donar i oferir serveis a les persones col·legiades. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Sensibilització - S’ofereix informació al web del Col·legi. - S’organitzen jornades i es dedica algun article espe- cialitzat a la Revista Treball Social, o es prepara al- gun monogràfic sobre gent gran. Intervenció - Es disposa d’un punt de suport per a treballadors i treballadores socials. - S’ofereix un servei de supervisió, assessorament i consell estratègic. Formació - S’ofereixen actuacions sobre el tema: xerrada-col- loqui,... - S’organitza una jornada intercol·legial d’intercanvi de visions de cadascuna de les diverses perspectives implicades en la lluita contra els maltractaments a la gent gran. 4.4 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Delegació del Bages El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), institució fundada el 1894, és la corporació centenària sorgida i conso- lidada per defensar els interessos col·lectius de la professió mèdica i, alhora, vetllar per a la pràctica de la medicina i oferir la millor sanitat a la societat a la qual serveix el metge o la metgessa. En aquests més de cent anys, l’organització ha lluitat en defensa d’aquests objectius, mantenint una vigilància constant dels principis ètics i professionals, però també adaptant el codi deontològic professional als canvis sanitaris i socials que han transformat el nostre país al llarg d’aquest segle. La col·legiació és obligatòria per a tots els metges i metgesses que volen exercir la pràctica de la medicina pública i privada a l’àmbit territorial de la província de Barcelona. El COMB és l’organisme encarregat d’actualitzar el cens col·legial i de vet- llar per la bona praxi i la independència de criteri mèdic en l’exercici professional, d’acord amb les normes deontològiques vigents. El COMB és una corporació de dret públic, de caràcter professional, d’estructura i funcionament democràtics, d’acord amb la regulació que estableixen la Constitució i l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Es regeix pels propis Estatuts, d’acord amb la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, que consten inscrits al Re- gistre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya. El seu finançament obeeix exclusivament als ingressos pro- pis derivats de les quotes de col·legiació i, en gran part, als serveis corporatius que promou l’entitat per al col·lectiu mèdic.
  8. 8. ( )15 4.8 Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat La Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat (FEATE) agrupa entitats d’iniciativa social sense afany de lucre que presten serveis al sector de la gent gran i defensa els interessos del seus associats. Els seus objectius són: - Representar, defensar i promocionar els interessos socials, econòmics i culturals dels seus associats. - Fomentar la solidaritat entre les entitats federades amb la creació, organització i planificació de serveis i activitats comuns de naturalesa assistencial. - Mantenir una tasca constant, tant de promoció dels centres assistencials que integren aquesta organització com d’orientació al personal que hi col·labora, mitjançant programes de formació, d’investigació i de desenvolupament. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Sensibilització Es vetlla perquè el personal cuidador: - Estigui sensibilitzat envers les persones que haurà de tractar. - Accepti cuidar persones amb problemes de salut, de- pendències físiques, deteriorament cognitiu, així com també persones arrelades als seus costums i valors i amb situacions difícils d’oblidar. - Preservi els drets fonamentals de la persona de qui té cura: la dignitat, l’autonomia, l’autodeterminació, la confidencialitat, així com el fet que sigui informa- da i que tingui les necessitats bàsiques cobertes. - Actuï de manera individualitzada sense prejudicis ni judicis de valor. Prevenció - Organitza, coordinació i supervisió del pla de treball - Revisa càrregues de treball - Ajusta ràtios de persones ateses per professional - Té cura que hi hagi ajuts tècnics apropiats i suficients - Vetlla per uns espais de treball correctes Detecció S’està elaborant un protocol intern. Intervenció El procediment emprat davant la sospita o detecció de maltractaments és: - Tractar el tema en reunions d’equip i se’n recull in- formació. - Fer valoracions per determinar el risc o perill i per tant el grau d’urgència de la intervenció. Derivació S’utilitzen recursos interns o externs per ajudar la per- sona. Clima laboral Es desenvolupa un protocol d’actuació en cas de mal- tractaments vers el personal per part de la família o la persona resident. Formació - S’ofereix formació especifica. - Es fa difusió del protocol per sensibilitzar el col·lectiu de treballadors. 4.9 Fundació Sociosanitària de Manresa La Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) va néixer l’any 1999 i la seva organització és hereva de la llarga trajectòria assistencial de l’Hospital de Sant Andreu (S. XIII) i de la Fundació Assistencial del Bages (1988). La Fundació es dedica a gestionar serveis i equipaments socials i sociosanitaris, preferentment a la comarca del Bages, adreçats a persones en situació de dependència, en un marc de qualitat i equilibri econòmic. La seva activitat es dirigeix principalment a: - Organitzar, impulsar i donar suport a activitats encaminades a la promoció del benestar de la gent gran. - Gestionar tot tipus d’equipaments i serveis per a persones grans, malaltes cròniques, malaltes terminals, i persones en situació de dependència. - Gestionar, proposar i realitzar qualsevol altra acció o servei que contribueixi o pugui contribuir a fomentar les finalitats de la Fundació. 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS 4.7 Cos de Mossos d’Esquadra. Àrea Bàsica Policial del Bages L’Àrea Basica Policial (ABP) és una àrea territorial on una comissaria presta els serveis policials bàsics. A l’ABP del Bages existeixen les Unitats d’Investigació i de Seguretat Ciutadana, entre la qual s’hi troben l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i el Grup d’Atenció a la Víctima. (Decret 243/2007, de 6 de novembre, d’estructura del DIRIP) Al mateix edifici de l’ABP del Bages, s’ubica la Regió Policial Central, que disposa de serveis especialitzats i presta serveis policials a l’àmbit territorial de les àrees bàsiques policials del seu territori (Osona, Anoia, Berguedà, Solsonès i Bages) El cos de Mossos d’Esquadra de l’ABP del Bages, atén les demandes de la ciutadania les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, tant si sorgeixen a la via pública com a dependències policials. En funció de la demanda expressada o detectada, l’atenció pot ser que la dugui a terme un servei policial o un altre de la pròpia ABP. A part, cal tenir sempre en compte la possible intervenció policial d’ofici. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Sensibilització S’ofereixen jornades d’actualització als agents de l’ABP del Bages i policies locals de la comarca en els àm- bits de violència domèstica i de gènere (VD/VG), dintre dels quals es pot tractar el tema de la gent gran. També s’ofereixen diverses xerrades sobre seguretat al domicili i estafes. Prevenció Es treballa per tal de conscienciar a la ciutadania i als diferents professionals. Detecció S’instrueixen diligències dels casos detectats. Respecte les infraccions penals públiques i semipúbli- ques, els agents , les han de recollir, mitjançant atestat, i posar-les en coneixement de l’autoritat judicial com- petent. En el cas de les infraccions penals públiques s’ha d’ac- tuar d’ofici i en el cas de les infraccions penals semipú- bliques, cal adjuntar a l’atestat, sempre que sigui possi- ble, la denúncia preceptiva de la persona ofesa. En cas d’infracció penal semipública sense denúncia, quan la policia té informació relativa a una presumpte víctima i a una presumpte autor/a, a través de les da- des facilitades per familiars, veïns o altres persones, la instrucció de les diligències es farà d’ofici, incorporant totes aquelles gestions que es considerin oportunes per l’esclariment dels fets, i s’han de posar en coneixement de l’autoritat judicial, mitjançant un atestat que contin- gui tota la informació que s’hagi esbrinat. Respecte les infraccions penals privades, els agents / les membres adscrits a GAV/OAC no han de recollir de- núncies d’infraccions penals en què sigui preceptiva la presentació d’una querella, és a dir, delictes d’injúries i calúmnies. La no incoació de l’atestat policial no ex- clou que es facin les diligències o gestions preventives d’assegurament de prova que siguin imprescindibles, com per exemple, la identificació de presumptes autors d’injúries o calúmnies, a instància de persones ofeses. Aquestes diligències s’adreçaran al jutjat de guàrdia. Intervenció S’informa al a persona denunciant dels seus drets com a persona perjudicada, mitjançant les actes normalitza- des corresponents. Independentment de si denuncia o no, se l’informa dels serveis assistencials que té al seu abast, en funció del problema que presenti, per tal que pugui accedir a al- tres serveis que el puguin ajudar. Derivació El cos de Mossos d’Esquadra porta un seguiment in- formatitzat del cas en els casos de violència domèstica o de gènere, on es detallen tots els contactes que es fan amb la persona perjudicada i el seu entorn personal i/o professional, per tal de valorar constantment la seva situació personal i les noves necessitats que li puguin sorgir. Clima laboral Els agents de la PG-ME han d’atenir-se en llur actuació professional als principis de jerarquia i de subordina- ció. Formació En el marc de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, el cos de Mossos ’Esquadra pot accedir a un ventall molt ampli de tipologies de cursos. A més, els/les agents del cos realitzen un curs, de caràcter obli- gatori, sobre VD/VG.
  9. 9. ( )17 relació a les consultes que es plantegin i s’informa so- bre la possibilitat de recórrer als serveis de mediació o altres sistemes alternatius de resolució de conflictes. Formació El Col·legi es planteja dur a terme accions formatives especialitzades sobre aquest tema. 4.11 Institut Català d’Assistència i Serveis Socials L’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) és una entitat del Departament d’Acció Social i Ciutadania; li cor- responen les funcions següents: gestionar les prestacions socials de caràcter econòmic, tant de la Generalitat com de la Seguretat Social; gestionar les activitats que determinin els plans d’actuació social i la proposta dels plans d’inversions en matèria d’assistència i serveis socials, d’acord amb els instruments de planificació aprovats pel Govern; gestionar els progra- mes subvencionables en matèria de serveis socials; gestionar les prestacions de serveis en matèria de serveis socials, i les pensions no contributives de la Seguretat Social. En relació amb els col·lectius de persones grans en situació de dependència la cartera de Serveis Socials 2008-2009 preveu diferents prestacions: 1. Per a persones amb dependència: - Serveis comuns per a persones amb dependència - Serveis de prevenció de les situacions de dependència - Serveis de valoració de la dependència 2. Per a persones grans amb dependència o risc social: - Servei de centre de dia per a gent gran de caràcter temporal o permanent - Servei d’atenció integral a les persones grans en l’àmbit rural - Servei de llar residència per a gent gran de caràcter temporal o permanent - Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o permanent, graus I, II i III - Servei d’habitatge tutelat per a gent gran de caràcter temporal o permanent - Servei de tutela per a gent gran - Servei en centres sociosanitaris de llarga estada o hospital de dia per a persones amb dependència El Departament aborda la problemàtica dels maltractaments a la gent gran des de la perspectiva següent: Prevenció Elabora i proposa la millora i la definició de nous models de prestacions socials d’atenció a les persones grans amb dependència o risc social. Participa en comissions i taules tècniques per elaborar línies d’actuació per a la prevenció i la lluita contra els maltractaments. Detecció Valora l’estat de necessitat i gestiona l’atenció integral i continuada de les persones grans en el territori, d’acord amb les seves necessitats, i assigna les prestacions so- cials més adequades atesos els recursos disponibles. L’ICASS ha establert, com un dels seus objectius priori- taris, millorar la qualitat dels serveis residencials per a gent gran. I s’ha fixat, com a objectiu principal, vetllar per la millora contínua mitjançant el desenvolupament d’una proposta d’indicadors amb els quals es pugui ava- luar la situació del sector i detectar els punts febles dels sistemes d’atenció a fi d’elaborar propostes de mi- llora. És a dir, es tracta d’establir un sistema d’avalua- ció objectiva de la mateixa manera que es pot avaluar de manera objectiva la qualitat de vida de les persones usuàries dels centres residencials mitjançant l’escala GENCAT, publicada pel Departament. Formació Promou la formació adreçada tant al personal dels ser- veis públics del Departament i la Generalitat, com al dels ens locals integrats en la xarxa bàsica de Serveis Socials. Derivació Es deriven els casos als serveis corresponents i unitats especialitzades perquè es faci un plantejament espe- cífic. Coordinació Es proposa instaurar mecanismes amb circuits àgils i operatius entre les diferents administracions i els agents que hi intervenen. 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS La Fundació gestiona els equipaments següents, tots dins del camp social i sociosanitari: - Hospital de Sant Andreu - Residència Assistida Font dels Capellans - Residència Sant Andreu - Residència Catalunya - Residència Sant Sadurní de Callús - Servei d’Atenció Domiciliària de Manresa La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Sensibilització Es crearà una comissió de maltractaments i donar a co- nèixer a tot el personal de la FSSM. S’organitzarà un curs referent a aprendre l’ofici de cuidador i unes jor- nades. Prevenció S’ofereixen estades temporals per descarregar les perso- nes cuidadores i s’efectua atenció psicosocial per evitar la síndrome d’esgotament professional (burnout) de la persona cuidadora. Detecció Es preveu tenir un protocol intern d’actuació contra el maltractament a les persones grans que inclogui instru- ments de valoració, indicadors, situacions de risc, etc. Intervenció Es registra la intervenció duta a terme a la història clí- nica del pacient. Disposant d’un registre intern per part de la comissió de maltractaments de la FSSM. També, es dóna atenció a la víctima i família per part de tot l’equip interdisciplinari. Derivació Hi ha un treball conjunt amb els agents del Pla de co- ordinació sanitària envers les persones grans. Proporci- onar assessorament tècnic de recursos necessaris per ajudar la víctima i informació referent a l’atenció pri- mària de salut. Clima laboral El Servei de Prevenció Mancomunat de la FSSM, dins del procés de gestió de la prevenció de riscos, realit- za l’avaluació de riscos psicosocials a tot el personal treballador. La comissió de maltractaments fa reunions periòdiques. En supòsits de maltractament es fa una valoració i es dóna suport als equips. Formació S’ofereix formació per millorar la sensibilització del per- sonal. 4.10 Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa El Col·legi d’Advocats de Manresa és una corporació de dret amb personalitat jurídica pròpia, amb plena capacitat per al compliment de les seves finalitats públiques i privades. Està format per persones llicenciades en dret. Estar col·legiat/ada és indispensable per poder exercir la direcció i defensa de les parts en tota mena de processos, així com per donar asses- sorament i consell jurídic. El Col·legi d’Advocats garanteix l’assistència jurídica a les persones que són víctimes de maltractaments a Manresa i les poblacions de la comarca del Bages, a través del torn d’ofici d’advocats i advocades especialitzats. Aquest torn permet la designació urgent d’advocat/ada d’ofici que defensarà tant els interessos civils com penals en totes les actuacions judicials que s’hagin d’efectuar. Aquesta designa és provisional: les persones usuàries han de sol·licitar el benefici de l’assistència jurídica gratuïta, que s’atorga si justifiquen que els seus recursos i ingressos econòmics, computats anualment per tots els conceptes i unitat familiar, en el casos que sigui d’aplicació, no superen el doble de l’Indicador Públic de Rendes d’Efectes Múltiples (IPREM) vigent en el moment d’efectuar la sol·licitud. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Sensibilització S’ofereix informació des de la pàgina web del Col·legi i fent difusió de tríptics específics. Intervenció Malgrat els serveis del Col·legi, costa molt arribar als casos de maltractaments. Es disposa d’un servei d’ori- entació jurídica i d’un servei d’orientació a la mediació per proporcionar un primer consell directiu i gratuït amb
  10. 10. ( )19 4.13 Jutjats i Fiscalia de Manresa Amb l’aplicació de Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i de planta judicial, el partit judicial de Manresa, que abasta els trenta-cinc municipis de la comarca del Bages, compta actualment amb set jutjats de primera instància i ins- trucció, tres jutjats penals i un jutjat social. A més, des de principis de 2010, també té un jutjat de violència sobre la dona (VIDO) per atendre els casos de maltractament quan el presumpte agressor és el marit, la parella o l’exparella. Cada jutjat compta amb jutge/essa, secretari/ària judicial, fiscal, metge/essa forense i personal funcionari (gestors/ores, tra- mitadors/ores i auxilis judicials). La Fiscalia d’Àrea de Manresa-Igualada també té competències en altres partits judicials i depèn de la Fiscalia Superior de Catalunya del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El personal medicoforense cons- titueix un cos titulat superior al servei de l’Administració de justícia, la funció del qual és auxiliar els jutges i les jutgesses en l’exercici de les seves funcions. Hi ha quatre metges/esses forenses al servei dels jutjats de Manresa. El servei de guàrdia és assumit setmanalment i de forma rotatòria per cadascun dels jutjats de primera instància i instruc- ció. El Jutjat de VIDO atén exclusivament els assumptes que li són assignats els dies hàbils; quan no actua el substitueix el Jutjat de Guàrdia. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Intervenció Proporciona el tractament adequat en les situacions de maltractaments a la gent gran. Derivació Té en compte les possibilitats familiars i del territori abans de dictar una ordre d’allunyament. 4.14 Policia Local de Manresa La Policia Local és un cos amb competències, funcions i serveis relatius a la policia i seguretat ciutadanes que depèn del municipi. Té una estructura i una organització jeràrquiques ateses les funcions que ha d’exercir. Per una banda, pel que fa a les rela- cions amb la comunitat, té la funció d’impedir qualsevol pràctica abusiva o discriminatòria que comporti violència física o psicològica. Per altra banda, procura protegir i auxiliar les víctimes sempre que les circumstàncies ho aconsellin. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Sensibilització Es fa difusió de tota la informació referent a la proble- màtica existent, així com també, es donen les novetats significants en el supòsit d’algun cas en concret. No obstant això, no es fa un treball específic. Prevenció És àmplia i diversa, per exemple: l’observació en el ser- vei diari; la recepció de les informacions d’altres fons; l’assessorament en les consultes de la ciutadania; els contactes amb a la gent gran i les visites, com ara a les llars d’avis; les xerrades informatives dirigides a aquest col·lectiu; la recepció i gestió de les entrevistes i reuni- ons amb les diferents associacions de veïns, i sobretot el fet d’escoltar amb molta atenció, encara que en un principi sembli irrellevant, qualsevol manifestació que pugui ser indicador d’algun problema. Detecció Si es sospita i/o es té coneixement de qualsevol cas, en un primer moment interessa aconseguir el màxim d’in- formació: edat, grau de parentiu, estat de salut, etc. Així mateix, sempre es deriva als serveis bàsics de serveis socials i s’activa el procediment establert per a mal- tractaments, és a dir, s’inicia un expedient; es controla i se’n fa el seguiment, i es reporten les respostes i/o solucions del cas concret. Intervenció La intervenció ve donada per les característiques del cas concret, és a dir, s’actua de forma urgent, si el cas així ho requereix, i es dóna in situ protecció a la víctima com en qualsevol altre tipus de maltractament i s’emprenen les diligències oportunes pel que fa a la persona agres- sora. En qualsevol cas, la màxima sempre és protegir la víctima, assessorar-la i la derivar-la als serveis assisten- cials i judicials corresponents. Cal esmentar que en qüestió de maltractaments s’està davant una situació de protecció especial del tipus vi- olència domèstica, com estableix el Codi penal (actes atemptatoris contra la vida, lesions, coaccions, amena- ces, vexacions...). 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS 4.12 Institut Català de la Salut. SAP Bages-Berguedà-Solsonès L’atenció primària de salut és el primer graó d’accés al sistema sanitari públic. Desenvolupa activitats preventives, assis- tencials, rehabilitadores i de promoció amb l’objectiu de millorar el nivell de salut i la qualitat de vida de la població. La complexitat d’aquestes activitats requereix una metodologia de treball en equip multidisciplinari. El personal sanitari de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) està format per professionals mèdics, d’infermeria i treballadors/ores socials que presten assistència al conjunt de la població que resideix en la seva àrea. Presta assistència al centre d’atenció primària (CAP) o al consultori local (CL) en el medi rural. Al territori d’aplicació del protocol hi ha dotze ABS de l’ICS i dues d’Althaia i CUAP. A la comarca les ABS tenen servei d’urgència les 24 hores del dia. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Sensibilització L’any 2002 es va fer un estudi descriptiu sobre la per- cepció dels professionals de l’atenció primària de salut respecte dels maltractaments a la gent gran. Hi van par- ticipar 37 ABS de l’ICS dels serveis d’atenció primària (SAP) Bages-Berguedà-Solsonès, Lleida Nord i Sabadell, de zones rurals, semirurals i urbanes. Es disposa d’un pla de coordinació sanitària i d’un pro- tocol d’actuació en cas de maltractaments a les perso- nes grans. Actualment està en fase de difusió per a les ABS del SAP. Es participa en cursos dirigits a cuidadors informals de persones grans dependents. Prevenció El protocol descriu els factors de risc a tenir en compte per a la prevenció dels maltractaments. Detecció El protocol intern distingeix entre sospita, risc immedi- at i certesa de maltractament. Defineix maltractament; n’exposa la tipologia, els factors de risc, els mètodes de detecció, i proposa unes pautes i un algoritme d’actu- ació. S’utilitzen diferents instruments per detectar situacions de risc: test de Zarit, ATDOM, indicadors específics de cada tipus de maltractament que estableix el protocol, i l’observació activa de la possible víctima, l’entorn fami- liar, els cuidadors i l’habitatge. Intervenció - Estreballaamblavíctima(testZarit,programaATDOM, PREALT); s’utilitza la història clínica (programa in- formàtic e-cap); es fa la valoració geriàtrica i la tra- mitació d’ingressos urgents, i hi ha treball en equip i coordinació entre diferents àmbits. La intervenció i aplicació dels recursos depèn de l’evolució de cada cas. - Es treballa de la mateixa manera amb les famílies a més de donar suport a les persones cuidadores. S’evi- ta, sempre que sigui possible, jutjar el cas. - Es registren els casos atesos. La història clínica, on consten els diagnòstics i el procés d’actuació corres- ponent, es registra informàticament amb el programa e-cap. - Es garanteix la confidencialitat. El maltractament és un diagnòstic més de la persona i forma part de la seva història clínica, per tant, es tracta amb la matei- xa confidencialitat que qualsevol altre problema de salut. - També es fa un treball amb la persona agressora atès que continua sent usuària de l’ABS (tractament psi- quiàtric, contenció...). Derivació La derivació es fa d’acord amb el pla de coordinació. Pot ser a l’hospital d’aguts, amb full de derivació esta- blert, o a algun servei sociosanitari, amb sol·licitud a la CIMSS (Comissió Interdisciplinària Mixta Sociosanità- ria) o informe urgent dirigit al servei del recurs que es sol·licita. Clima laboral Es disposa d’un grup que treballa els maltractaments a les persones grans integrat per personal mèdic, d’infer- meria i de treball social. L’avaluació es realitza a través del grup de maltracta- ments a les persones grans. Formació Es fa difusió a les ABS del SAP sobre el protocol d’actu- ació vers les persones grans. Es realitzen sessions clíniques i es participa en jornades internes i externes. Està previst organitzar una jornada properament, conjuntament amb altres institucions de l’àmbit sanitari. Es participa en cursos dirigits a cuidadors informals de persones grans dependents.
  11. 11. ( )21 4.16 Servei d’Inspecció i Registre. Generalitat de Catalunya El departament de la Generalitat competent en serveis socials exerceix la inspecció de totes les entitats, serveis i establi- ments a què es refereix l’article 2 de la Llei 16/1996, de 27 de novembre, reguladora de les actuacions inspectores i de control en matèria de serveis socials i de modificació del Decret legislatiu 17/1994. La funció inspectora de serveis socials, la qual du a terme el personal inspector, ha de tenir el suport de les altres inspec- cions tècniques de l’Administració de la Generalitat. D’acord amb el que disposa l’article 6 de la Llei 16/1996 correspon a la inspecció de serveis socials: a) Vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de serveis socials. b) Garantir els drets del col·lectiu d’usuaris dels serveis socials. c) Verificar el compliment de les condicions funcionals i materials dels establiments i els serveis socials, i també el compliment de la normativa en matèria d’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, en l’àmbit de les competències dels departaments respectius. d) Supervisar la destinació i la utilització dels fons públics concedits a la iniciativa privada o a la pública per a la pro- moció i l’impuls d’aquestes, a requeriment de les entitats o dels òrgans gestors dels departaments de la Generalitat o de qualsevol altra administració pública que els hagin atorgat. e) Assessorar i informar, en l’exercici de les actuacions d’inspecció, les entitats i les persones usuàries de serveis so- cials o llurs representants legals sobre els respectius drets i deures. f) Col·laborar amb les respectives unitats de planificació i ordenació en l’estudi de les necessitats de serveis socials dels diferents àmbits territorials en què s’estructura el sistema català de serveis socials. g) Complir la resta de funcions que li encomana aquesta Llei. El Servei aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Intervenció S’actua d’ofici seguint els criteris establerts per la ins- pecció de serveis socials, tal com queden definits en l’apartat d’aquest document dedicat a l’entorn institu- cional. Prevenció Es participa en taules tècniques per promoure la norma- tiva que es desenvolupi arran de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials i que pugui incidir en els protocols de prevenció i detecció de maltractaments. Intervenció Per a l’any 2010 els objectius específics de la RSCC són utilitzar el Protocol a tots els serveis de cada institució i registre i fer ús dels indicadors (nombre de casos regis- trats en què s’ha utilitzat el protocol i nombre de casos en què s’ha activat). Aquest objectiu és de contracte, i seguirà així durant uns anys fins que la coordinació sigui una norma de treball ha- bitual en els casos de maltractament a la gent gran. Cada centre d’atenció primària i especialitzada, de l’àmbit so- ciosanitari i de salut mental, ha fet el seu protocol intern i posteriorment s’ha fet el Pla de coordinació entre tots. També es dóna suport i es participa en els protocols i el Pla de coordinació de maltractaments a les persones grans per tal d’incidir en el seu bon funcionament. Detecció La Llei de serveis socials té un marc normatiu que aju- da en la tasca de detecció de possibles maltractaments (respecte de l’ergonomia, hàbits alimentaris inadequats, horaris de descans inadequats, tracte a les persones grans inadequat...). L’ajuda es realitza informant al cen- tre, fent un seguiment i fins i tot sancionant conduc- tes impròpies. En aquesta tasca hi ha coordinació amb jutjats, cos de Mossos d’Esquadra i centres d’atenció primària. Formació Es preveu oferir formació per a tots els professionals de salut donant a conèixer el Protocol, a més de continuar fent les reunions de coordinació per validar el pla de coordinació i fer-hi canvis si es creu oportú. 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS Formació La formació de la Policia, de manera genèrica, ve mar- cada per les línies de l’Ajuntament de Manresa, con- cretament des de recursos humans, servei que, entre altres, organitza cursos de violència de gènere. A més a més, molts i moltes agents fan formació externa, ja sigui mitjançant els sindicats, l’escola de policia, Internet o altres, de diferents àmbits d’aplicació. Derivació S’actuacomacanalitzadorscapalarestadeserveisimpli- cats, d’acord amb la informació que està al nostre abast. Clima laboral La Policia Local està disposada a oferir servei al ciutadà per damunt de qualsevol problemàtica interna, no obs- tant això, es vetlla per crear un bon clima laboral. 4.15 Servei Català de la Salut. Regió Sanitària Catalunya Central El Servei Català de la Salut (CatSalut), neix al gener de 1991 i es constitueix en l’ens planificador, finançador, avaluador i comprador dels serveis sanitaris. Actualment el CatSalut és el garant de les prestacions sanitàries de cobertura pública; el Departament de Salut exerceix la funció de planificació i avaluació i promou el projecte de descentralització que ha permès incorporar els ajuntaments en els governs territorials de salut (GTS). El CatSalut compara i avalua els serveis sanitaris en funció de les necessitats de la població i desenvolupa, d’una banda, la gestió integral de l’oferta i la demanda, a través de la contractació, i, de l’altra, la comunicació amb la ciutadania i la seva participació. La Generalitat de Catalunya i l’Administració local han iniciat el procés cap a la participació integrada en el govern i direc- ció del sistema sanitari. El procés de descentralització que es van iniciar amb els pactes per a la salut s’està concretant en consorcis, anomenats GTS, els quals es regulen mitjançant el Decret 38/2006. La Regió Sanitària Catalunya Central (RSCC) està constituïda pels GTS del Bages/Solsonès, Berguedà, Osona i Anoia, aquest últim en fase de constitució. La RSCC ha treballat conjuntament amb l’Ajuntament i altres institucions per ampliar la coordinació. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: - Al 2006 es van distribuir les recomanacions per als professionals de la salut en l’àmbit de l’atenció sociosanitària da- vant la sospita de maltractaments a gent gran, fetes pel Comitè d’Ètica Assistencial per a l’atenció sociosanitària. Alguns centres van començar a elaborar un protocol intern. A la jornada del Dia Mundial de l’Alzheimer de l’any 2006, en una taula rodona sobre maltractaments a la gent gran, ja es va parlar del paper dels i de les professionals davant el maltractament, del maltractament al domicili, de l’actuació i de casos pràctics amb una anàlisi i desen- volupament. - Al 2007 es va valorar la necessitat de fer un protocol d’actuació davant la sospita de maltractaments a les persones grans per a cada GTS; es van treballar les actuacions en totes les línies assistencials. - Al 2008 es posa en tots els contractes i per a totes les línies un objectiu específic de l’any: ”Prevenció i actuacions contra els maltractaments en les persones grans. Constitució grup de treball per coordinació entre els diferents nivells assistencials i protocol d’actuació”. Es van iniciar reunions en cada àmbit de treball i per cada GTS es va distribuir informació als professionals per elaborar un protocol. Es van convocar els diferents grups de treball (atenció primària i especialitzada, salut mental i àmbit sociosanitari) per establir fluxos de coordinació conjunta. En va sorgir el Pla de coordinació sanitària envers el maltractament a les persones grans del Bages. - Al 2009 l’objectiu del contracte va ser prevenir i actuar contra els maltractaments a les persones grans. Es va co- mençar a aplicar el Protocol, i a controlar el nombre de casos en què es consultava i en què la consulta derivava a utilitzar o contactar amb altres recursos d’atenció diferents als d’origen; també es va fer el seguiment del nombre de casos en què s’executava el protocol en totes les activitats previstes (anàlisi, registre i accions).
  12. 12. ( )23 4.18 Serveis Socials d’Atenció Especialitzada i Ciutadania. Consell Comarcal del Bages Pel que fa a l’actuació del Consell Comarcal del Bages (CCB) en el marc de les competències de planificació, coordinació i gestió de recursos d’atenció social especialitzada d’abast comarcal, així com de detecció de les necessitats socials de les persones grans, ha anat fent diferents intervencions i està obert a les que la Generalitat li pugui delegar, com les de continuació: - Planificar les actuacions d’atenció especialitzades que li cal a la comarca amb relació a les necessitats detectades. - Coordinar les accions d’àmbit comarcal referides als serveis socials especialitzats d’interès de la Generalitat o dels mateixos serveis. - Gestionar les actuacions d’abast comarcal d’atenció especialitzada, tals com programes i serveis d’atenció especia- litzada que marqui el marc legal en cooperació amb l’Administració de la Generalitat o altres. - Potenciar projectes d’abast comarcal augmentant la relació amb els ajuntaments per identificar les seves necessitats i reptes. Actualment les accions específiques que s’estan portant a terme són: Sensibilització S’està planificant fer una campanya de sensibilització a la ciutadania quant als drets de les persones grans. Difusió El CCB disposa des de 1997 d’una Guia de serveis so- cials i d’altres accions de benestar social al Bages, la qual actualitza anualment pel que fa als serveis socials d’atenció especialitzada per a les persones grans. Ben aviat es disposarà d’una pàgina web de l’àmbit de les persones grans actualitzada i amb tots els enllaços que es consideren d’interès per fer difusió de les accions de promoció, suport i atenció que es fa des de qualsevol administració. Formació El CCB ha gestionat tallers de formació per a professio- nals de l’àmbit de les persones grans, personal de resi- dències de gent gran, i pot seguir fent aquesta funció en col·laboració amb les administracions financeres que es prestin Generalitat, consorcis, Diputació... Intervenció Es manté col·laboració institucional i es promou la par- ticipació social de la gent gran amb actuacions com les següents: - El CCB col·labora institucionalment amb la Generali- tat, la Diputació, l’Ajuntament de Manresa i de la resta del Bages, el Consell Econòmic i Social del Bages, etc. en la prestació, promoció i planificació de les accions i recursos que s’estimen necessaris i convenients per les persones grans del Bages (estu- dis de necessitat, diagnosi social, guia de recursos, protocol contra el maltractament a les persones grans de Manresa i del Bages...). - Es participa en les comissions institucionals de la Generalitat al territori per a la coordinació d’accions de promoció i atenció especialitzada a les persones grans: CIMSS (Comissió Interdisciplinària Mixta So- ciosanitària), atenció a la dependència... - Es participa en el grup de treball “La promoció de l’envelliment actiu” de la Diputació de Barcelona, dins el Programa d’envelliment actiu. - Des de l’any 1990 hi ha el Consell Consultiu de la Gent Gran del Bages (CCGGB), que depèn del Con- sell Comarcal del Bages, on hi ha la representació de tots els casals, esplais, serveis socials de gent gran especialitzats, sindicats i associacions de l’àmbit de la gent gran, i des d’on es fan accions de promoció i suport a les necessitats i interessos de les persones grans de la comarca i de participació social en la línia de l’envelliment actiu. - Des de la creació del Consell de la Gent Gran de Catalunya, l’any 2001, el Bages hi participa amb un delegat en representació de les associacions de gent gran del Bages escollit des del CCGGB. - Es fa la Guia de la Gent Gran Activa del Bages. Es tracta de fer un compendi de les accions que es fan a cadascun dels municipis del Bages, des dels casals de la gent gran, associacions i l’Administració local, 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS 4.17 Serveis Bàsics d’Atenció Social. Consell Comarcal del Bages L’Àrea Bàsica de Serveis Socials (ABSS) de la comarca del Bages està configurada pels trenta-quatre municipis menors de 20.000 habitants de la comarca; compta amb un total de 106.293 habitants. Configuren l’ABSS comarcal 19 equips bàsics d’atenció socials (EBAS). Són equips multidisciplinaris, formats per treballadors/ores socials i educadors/ores socials, que segueixen les ràtios que marca la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. El serveis socials bàsics són el primer nivell del sistema públic de serveis socials i la garantia de més proximitat als usuaris i als àmbits familiar i social. A l’Annex 1 d’aquest document hi ha la ubicació i les dades de contacte del personal de referència de cada equip. Entre les competències del Consell Comarcal del Bages en matèria de serveis socials hi ha la de coordinar actuacions, planificar i executar projectes comarcals. En aquesta línia, l’àrea de Serveis Socials d’Atenció Primària i Dona del Consell Comarcal del Bages coordina els 19 equips bàsics i ofereix suport tècnic. En el marc d’aquestes competències s’ha constituït un grup de treball format per professionals del treball social dels dife- rents equips bàsics municipals amb l’objectiu d’aportar la visió i les propostes d’actuació professionals al protocol contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i la comarca del Bages. Les accions que s’enumeren a continuació tenen aquesta doble vessant, d’una banda es recullen les accions conjuntes de l’ABSS i, de l’altra, les accions que s’impulsen des dels municipis envers la promoció de la gent gran. Sensibilització - Es despleguen accions formatives a Treballadors/es Socials, Educadors/es Especialitzats/des, Treballa- dors/es Familiars de l’ABSS sobre detecció i inter- venció en casos de maltractaments a la gent gran. - Es lliura la informació a les regidories de serveis so- cials sobre la feina de la comissió de treball de pro- fessionals de Serveis Socials Bàsics (SSB) i sobre l’adhesió al document de compromís. - Es promociona el benestar de la gent gran als muni- cipis de l’ABSS a través de tallers, activitats partici- patives, articulació d’ajudes tècniques adreçades a la gent gran i a persones cuidadores... Prevenció/Detecció - S’ofereix formació jurídica adreçada a professionals del treball social sobre les figures legals de protecció per prevenir situacions d’abús a la gent gran. - Com a eina de detecció precoç s’ha implantat a l’ABSS comarcal el “qüestionari de detecció de situ- acions de risc de la gent gran”. Intervenció - Quan des dels SSB es detecten les situacions d’ur- gència, es vetlla per la protecció de la víctima. Si es confirma el maltractament i, després de la valoració social, es constata que no hi ha família protectora s’activen els recursos municipals o bé es cerquen els adients fora del municipi (allotjament residencial o d’urgència, ajuts, servei d’atenció a les urgències de la vellesa,...) i es comunica el maltractament a la Fiscalia. - Si la víctima no està registrada als serveis socials se li obre un expedient al registre informatitzat dels ser- veis socials (GISSAP) i es fa un seguiment, emmar- cat dintre d’un pla de treball, amb coordinació amb els diferents serveis implicats. - Es treball entorn una proposta de model homogeni a l’ABSS comarcal per comunicar a la Fiscalia casos de certesa de maltractament. Derivació Es prioritza la necessitat de disposar d’un allotjament comarcal urgent en casos de maltractament a la gent gran que ho requereixi. Clima laboral Quinzenalment s’ofereix un espai de supervisió profes- sional a tot el personal de l’ABSS de la comarca. Es compta amb un equip de suport tècnic i jurídic al servei dels professionals i les professionals de l’ABSS comarcal amb funcions d’orientació i assessorament per a aquells casos que per la seva complexitat requereixen una visió interdisciplinària independentment de la tipologia. Formació S’elabora un disseny i desplegament de formació des- centralitzada entorn al maltractament a la gent gran entre l’àrea de Serveis Socials del Consell i l’àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona adreçada al col·lectiu de quaranta-dos professionals del treball familiar de l’ABSS comarcal. A més, tota la formació que es detecta que pot ser interessant, es fa arribar mit- jançant circulars als diferents professionals de la co- marca.
  13. 13. ( )25 En el marc d’aquest Protocol, els SSB intervenen d’ofici, amb caràcter urgent o no, a demanda dels jutjats o d’altres insti- tucions o serveis quan: - Una persona gran, competent per prendre decisions, es reconeix com a víctima de maltractaments (o en situació de risc imminent de patir-ne) i accepta rebre suport dels SSB per resoldre les seves necessitats bàsiques. - Una persona gran, amb autonomia limitada per prendre decisions, ha estat víctima de maltractaments o es troba en situació de risc de patir danys greus. - Una persona gran, amb autonomia limitada per prendre decisions, presenta diversos factors de risc que cal eliminar o minimitzar en benefici del seu dret a la seguretat. En qualsevol cas, els professionals dels Serveis Socials Bàsics avaluen la situació de necessitat, així com la disponibilitat de recursos tant de la persona interessada com de la comunitat, i proposen el més adient en cada cas. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Sensibilització En el marc intrainstitucional hi ha possibilitats de fer circular tota la informació que sigui necessària. Mitjançant el Programa de gent gran es fan actuacions de sensibilització de l’entorn comunitari. Es realitza una campanya informativa anual sobre algun tema que in- teressa la gent gran: els drets i deures de la gent gran, ciutat i gent gran... I també es compta amb el Consell Municipal de la Gent Gran, que té la participació d’enti- tats i professionals del sector. Prevenció Diversos serveis treballen els factors de risc i de pro- tecció. Respecte de la gestió de la informació, tots els centres de serveis socials disposen d’informació, selec- cionada i supervisada, adreçada als usuaris. Detecció S’està preparant un protocol intern que estableix criteris per detectar situacions de risc i fixa la manera d’inte- ractuar amb cossos de seguretat, jutjats... Els procedi- ments administratius i els terminis estan perfectament estipulats i es treballen correctament. Intervenció Es treballa amb la víctima i quan accepta l’ajuda es consensua el pla de treball amb ella mateixa. Quan no accepta l’ajuda i després d’un període per discernir si es respecta la seva decisió o si s’hi intervé perquè es creu que hi ha algun risc, s’actua en funció del cas. Respecte del registre de les intervencions, actualment no hi ha un suport informàtic que permeti documentar correctament les dates i dades i, especialment, és di- fícil que pugui servir per comparar períodes l’evolució del cas. Respecte de l’historial de l’usuari, l’Ajuntament treballa d’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Habitualment es comenta amb la persona afectada cada vegada que es parlarà del seu cas amb algun altre servei de l’Administració. Actualment, des del programa de gent gran s’ha assumit la confecció d’un protocol per coordinar accions contra els maltractaments a la gent gran d’abast comarcal. Derivació Es considera que s’utilitzen els recursos necessaris per ajudar la víctima i es fa un esforç per actualitzar-los i per fer que tothom els conegui. Clima laboral Es disposa d’espais de supervisió; hi ha responsables que vetllen per la càrrega de treball dels professionals i serveis. Anualment també es realitza una avaluació dels objectius i de l’acompliment del pla de treball. Formació Es disposa d’un pla de treball intern de formació amb el qual s’ofereix formació específica per a serveis socials de forma consensuada amb els responsables d’aquests serveis. Ja s’ha impartit formació específica sobre mal- tractaments a gent gran, tot i que cal continuar oferint- ne perquè no tots els professionals n’han fet. També s’ofereix formació relacionada directament amb els maltractaments, així com també amb la prevenció: - Curs sobre els maltractaments a la gent gran adreçat a professionals - Jornades bianuals sobre els valors de la gent gran 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS pel que fa a activitats de participació social, culturals i d’oci per a les persones grans i recopilar-ho tot en una guia dirigida a les persones grans i a les entitats i institucions de l’àmbit de la gent gran de la comarca. Aquesta recerca la fan les mateixes persones grans del CCGGB amb la col·laboració tècnica i financera de la Diputació de Barcelona. - Es fa una diagnosi dels centres de dia de gent gran de la comarca pel que fa a serveis que presten i ne- cessitats quant a l’accessibilitat. Altres accions que es realitzen són: - Es gestiona la subvenció de la Generalitat per a l’ac- cessibilitat dels usuaris amb problemes de mobilitat als centres de dia de gent gran. - Es manté permanentment actualitzada la Guia de Serveis Socials d’Atenció Especialitzada per a les persones grans. - Hi ha coordinació amb els casals de la gent gran del Bages als efectes d’adreçar-los informació que els pu- gui interessar (del CCGGB, dels ajuntament de la co- marca, del Consell de la Gent Gran de Catalunya, de l’Oficina de Gent Gran Activa de la Generalitat...). - Hi ha coordinació amb la Diputació de Barcelona (Programa d’envelliment actiu i autonomia personal). - Hi ha coordinació amb l’Oficina de Gent Gran activa de la Generalitat. 4.19 Unió General de Treballadors Bages-Berguedà La UGT va néixer fa més d’un segle, com a conseqüència de la confluència dels diferents sindicats i organitzacions gremials i d’ofici, i ha anat conformant la gran confederació que és avui en dia. La UGT és un sindicat de classe autònom, independent, democràtic, participatiu, internacionalista, que té una visió general dels problemes socials. És una organització de caràcter confederal, integrada per unions territorials, federacions i unions estatals. La UGT aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Clima laboral Incideix en les millores de clima laboral ja que es tracta d’un sector amb condicions laboral molt precàries que cal dignificar. Formació Es fan actuacions de formació i s’incorporarà la preven- ció dels maltractaments a la gent gran. 4.20 Ajuntament de Manresa L’Ajuntament de Manresa tracta les necessitats de les persones grans, bàsicament des de dos àmbits: el Programa transver- sal de la gent gran, que prioritza les actuacions orientades a promoure l’envelliment actiu, i els serveis socials, emmarcats dins de l’Àrea de Serveis a les Persones. Els serveis socials són el conjunt d’intervencions que tenen com a objectiu garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, posant atenció en el manteniment de llur autonomia personal i promovent el desenvolupament de les capacitats personals, en un marc de respecte per la dignitat de les persones (Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials). S’estructuren en dos terrenys d’atenció: els serveis bàsics i els serveis especialitzats. L’atenció bàsica, de caràcter públic i local, es presta mitjançant equips multiprofessionals. S’adreça a la població resident a Manresa i fa funcions d’informació, diagnòstic, orientació, suport, intervenció i assessorament individual i comunitari. És la porta d’entrada habitual al sistema de serveis socials, i és l’eix vertebrador de tota la xarxa de serveis, com l’atenció do- miciliària, les ajudes tècniques, els serveis de teleassistència, els serveis diürns i els serveis residencials. Per complementar aquestes prestacions de servei es poden establir prestacions econòmiques. A Manresa hi ha quatre equips descentralitzats distribuïts pel territori de serveis socials bàsics i una unitat de serveis centrals ubicada a la carretera de Vic, 16, 1r. Amb relació a les situacions de maltractament a persones grans, els Serveis Socials Bàsics (SSB) assumeixen la intervenció en aquells casos en què calgui articular recursos per atendre les necessitats bàsiques (allotjament, atenció domiciliària, prestacions econòmiques...) o garantir el compliment dels seus drets civils, econòmics, socials i culturals. Habitualment l’accés als SSB és lliure i voluntari. A demanda de la persona interessada, es concerta una hora d’entrevista amb l’equip de professionals que li correspongui segons la zona de residència.
  14. 14. ( )27 Algoritme 1. Variables de detecció dels maltractaments 5.1.3 Actuació i mediació En el moment de valorar la situació presentada, s’han de tenir en compte les possibilitats d’actuar en el conflicte entre la víctima i la persona maltractadora servint-se de la mediació, d’acord amb el criteri de mediació que s’exposa a continuació. La mediació fa possible que els propis actors del conflicte, conduïts per la figura d’una persona mediadora, puguin tro- bar una solució a la seva problemàtica. No pretén la reconci- liació, sinó facilitar que els mateixos subjectes del conflicte arribin a acords sobre les seves discrepàncies. La persona mediadora és un o una professional que ajuda les persones a arribar a un possible acord, potenciant els recursos de les parts per tal d’aconseguir articular la seva pròpia solució al problema. La mediació pot ser útil en casos de desatenció o negligència dels familiars (obligació dels fills de prestar ali- ments...), però es desaconsella quan s’ha iniciat la via penal a causa de violència física o similar. Des de la perspectiva de la mediació, es considera necessari que la víctima pugui participar en la gestió del conflicte del qual és protagonista. 5. ACORDS I COORDINACIÓ 5 ACORDS I COORDINACIÓ 5.1 Canal d’entrada i detecció 5.1.1 Paper dels agents socials i professionals Els agents socials i professionals que s’han adherit a aquest Protocol tenen un paper actiu en la detecció de les situacions de maltractament que viuen les persones grans. També poden establir vies de coordinació amb la resta d’institucions per tal de facilitar la seva intervenció i aconseguir uns resultats més eficaços. 5.1.2 Variables de detecció La detecció dels maltractaments es pot fer segons les variables següents: - El tipus de demanda que fa la presumpta víctima, atès que pot expressar una demanda clara sobre la situació que està vivint o, al contrari, pot no expres- sar-la. - La situació que presenta la víctima, atès que pot viure una situació de crisi, que requereix una actua- ció immediata, o, al contrari, pot viure una situació que no sigui de crisi. En aquest cas, s’ha de tenir en compte si: - hi ha risc immediat, és a dir, si els maltracta- ments suposen un perill irreversible d’integri- tat física per a la víctima. - no hi ha risc immediat, és a dir, si la situació és susceptible de millora amb una intervenció professional i la víctima no corre un perill im- mediat. Per exemple: una situació de desa- tenció familiar que amb un suport domiciliari professional pot millorar, un abús econòmic que es pugui solucionar, un incompliment institucional que permeti adoptar mesures reparadores... - L’entorn on es produeixen els fets, atès que la víctima pot viure els maltractaments des del seu domicili, pot ser-ne víctima dins d’un entorn institucional o pot ser objecte de pràctiques abusives dins de la comunitat. A continuació es desenvolupen les actuacions que cal realit- zar per a cada una d’aquestes variables.
  15. 15. ( )29 Algoritme 2. Demanda expressada en situacions de risc immediat 5.2.1.4 Circuit d’actuació 5. ACORDS I COORDINACIÓ 5.2 Demanda expressada És el cas en què la víctima identifica la situació de maltractament que pateix i demana algun tipus de suport, assessorament o protecció per la seva situació. 5.2.1 Demanda expressada en situació de risc immediat 5.2.1.3 Estratègies A partir dels recursos i els serveis que actuen immediata- ment en una situació d’esclat de violència, s’han dissenyat un seguit d’estratègies que han permès ordenar i fer un cir- cuit d’intervenció per afrontar una situació d’emergència. Aquestes estratègies són les següents: - Els serveis i professionals implicats han elaborat i aprofundit en circuits, criteris i pautes d’actuació in- ternes en les situacions de crisi, en especial en com abordar les urgències en l’àmbit social, sanitari i po- licial. - Com a criteri general, la sol·licitud d’ordre de pro- tecció, en els casos que pertoqui, s’ha de tramitar des del cos de Mossos d’Esquadra, per un criteri de màxima agilitat i per facilitar la intervenció policial en cas d’urgència. En conseqüència, el personal pro- fessional implicat en aquest circuit ha de derivar la víctima cap a aquest cos policial perquè presenti una denúncia i demani protecció. - En casos de necessitat d’atenció immediata, els Ser- veis Socials d’Atenció Primària de Manresa i de la comarca del Bages han d’acollir d’urgència, en un màxim de 48 hores, les persones grans maltractades a fi de cobrir les seves necessitats bàsiques. - En els casos que la víctima requereixi un recurs d’acolliment urgent: - Si es tracta de persones residents a Manresa, s’ha de trucar al 838752999 per sol·licitar la localització de la persona professional d’ur- gències. - Si es tracta de persones residents a la resta de poblacions de la comarca del Bages, el cos de Mossos d’Esquadra i el Jutjat de Guàrdia poden utilitzar el recurs establert pel Consell Comarcal del Bages. 5.2.1.1 Definició Es tracta del cas en què la víctima verbalitza la demanda de protecció davant de l’existència d’algun tipus de maltracta- ment que suposa risc per la seva integritat física, psicològica o sexual. Es considera que estem davant d’aquesta situació per algun succés que requereix una atenció immediata. Es considera demanda expressada en situació de crisi si és ne- cessari que la víctima rebi alguna de les atencions següents: - Atenció mèdica. La víctima ha patit recentment algun tipus de violència i li cal una atenció mèdica imme- diata, ja que hi ha lesions, greus o no, tant físiques com psicològiques. - Atenció social. El maltractament ha produït en la víctima una necessitat d’atenció immediata i ineludi- ble dels serveis socials, ja que ha provocat un deteri- orament de la situació personal i social de la víctima o es preveu que en poc temps el provoqui. - Atenció policial. Atenció, assessorament i protecció a la víctima, i detenció de l’autor si s’escau. 5.2.1.2 Objectius Fixar pautes d’actuació per a situacions de crisi té com a objectiu general garantir la màxima protecció de la persona gran i com a específics els que es detallen a continuació: - coordinar les accions de tots els professionals impli- cats en la intervenció en la situació de crisi per evitar danys secundaris; - garantir la màxima agilitat i eficiència; - aplicar un model d’intervenció en casos d’urgències, i - fomentar i aplicar els circuits i línies de treball in- terns per a cada àmbit d’actuació (serveis socials, policial, sanitari, judicial...) o bé millorar o aprofun- dir en els existents.
  16. 16. ( )31 Per tal de garantir la coordinació sanitària s’han de tenir en compte les consideracions prèvies següents: - El professional o la professional responsable del se- guiment de la persona gran maltractada és el treba- llador o la treballadora social d’atenció primària de la seva àrea bàsica de salut. - La comunicació ha de ser via telefònica (s’ha de dis- posar d’una llista actualitzat dels treballadors i de les treballadores socials del Bages) i s’ha de fer amb la màxima celeritat possible. L’equip assistencial per atendre situacions de maltracta- ments està format per professionals de la medicina, inferme- ria i treball social. Es poden incorporar altres professionals de la salut, en cas de que l’equip assistencial ho consideri necessari. Caldrà: - Documentar la història clínica: tipus de maltracta- ment, circumstàncies, freqüència i gravetat. S’ha de fer la valoració de: la víctima, la persona agressora i la persona cuidadora principal possible - No lliurar l’informe d’assistència amb revelacions de la sospita. Sempre que no es pugui evidenciar el maltractament s’ha de sotmetre a consideració. Davant d’aquesta possibilitat, s’ha de comunicar la sospita a TS de l’ABS a què pertany la persona amb l’objectiu de garantir el seguiment del cas. Quan els maltractaments són susceptibles de millora amb la intervenció professional, sense que la víctima corri un perill immediat es considera que es tracta d’una situació sense risc immediat. En aquest cas, només s’ha de comunicar al jutjat si la víctima ho manifesta. S’han de tenir en compte tots els recursos sanitaris i socials de protecció que es poden oferir a la víctima: - Mediació per intentar apropar les dues parts; - Educació sobre la malaltia i la manera de tractar-la; - Valoració de la necessitat d’oferir ajuda a domicili; - Valoració de la necessitat d’ingrés; - Tramitació d’ajuts o prestacions socials; - Valoració de si es pot treure del domicili la persona maltractadora, i - Atenció psiquiàtrica a la persona possible agressora i a la víctima Es considera risc immediat quan els maltractaments supo- sen un perill per a la víctima. Es mantindran els criteris següents: - Sempre que hi ha hagut lesions s’ha de comunicar al jutjat. - Cal una actuació urgent. L’atenció sanitària i social ha d’anar encaminada a separar la víctima i la perso- na maltractadora. Si és necessari s’ha de fer un ingrés social o sociosanitari mentre es troba una ubicació definitiva. El treballador o la treballadora social del centre d’internament ha de treballar conjuntament amb el treballador o la treballadora social de l’ABS per buscar la ubicació més idònia en cada cas. - Si la persona vol retornar al seu domicili cal explicar- li el problema i implicar-hi la família. Si la persona està incapacitada: - Cal comunicar-ho al treballador o a la treballadora social de l’ABS de referència (actuació conjunta). - Cal implicar-hi la família. - Si el tutor o la tutora legal és la persona maltracta- dora, s’ha de sol·licitar al jutjat la revisió urgent de la tutela per poder-la canviar i buscar un recurs alterna- tiu de protecció de la víctima. Coordinació amb altres agents S’ha d’establir una comissió de seguiment dels casos sanita- ris, que només es reunirà quan algun dels membres ho sol· liciti. Ha de coordinar aquesta reunió la persona responsable de l’àmbit sociosanitari de la RSCC. Quan la comissió de seguiment ho consideri necessari, cal sol·licitar la valoració del comitè de bioètica. Actuacions específiques Althaia L’equip assistencial, format pel metge o metgessa, l’equip d’infermeria i el treballador o la treballadora social, és el que pot detectar possibles maltractaments i negligències. Són, a més de la persona cuidadora, els únics interlocutors amb la persona gran fràgil. La intervenció s’ha de fer de manera interdisciplinària i s’ha d’elaborar un pla d’atenció integral. La valoració inicial és l’instrument per identificar quantita- tivament i qualitativament els problemes relacionats amb les circumstàncies clíniques, psicològiques, funcionals i so- cials. La informatització de les dades permet conèixer els canvis en el temps i la seva naturalesa. En el reconeixement és essencial buscar signes físics que ajudin a confirmar la sospita de maltractament. L’exploració és imprescindible en tots els casos, especialment en les persones amb deteriora- ment cognitiu. - S’ha de registrar a la història clínica tota la informa- ció recollida: tipus de maltractament segons els símptomes que presenta, signes i símptomes, fre- qüència i gravetat. - També s’ha de reconèixer la persona agressora, les circumstàncies de l’agressió i les dificultats en l’aten- ció. Cal evitar sempre situacions de confrontació. - S’ha de reconèixer la persona cuidadora principal i identificar possibles testimonis que coneguin la situ- ació que viu la víctima. Tota la informació s’ha de derivar, mitjançant un full d’inter- consulta, al Departament de Treball Social per tal d’activar les accions més pertinents. - En els casos en què es detecti una situació que requereixi una actuació urgent, el personal mèdic ho 5. ACORDS I COORDINACIÓ 5.2.1.5 Acords entre els agents implicats 5.2.1.5.1 Sector sanitari i sociosanitari Pautes d’actuació Les institucions dels sector sanitari que donen cobertura a l’atenció primària, especialitzada, sociosanitària i de salut mental (Althaia, FSSM, ICS i Regió Sanitària Catalunya Central) han establert un pla de coordinació sanitària envers el maltracta- ment a les persones grans, que conté els acords següents: Algoritme 3. Pla de coordinació sanitària

×