Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this presentation? Why not share!

Like this? Share it with your network

Share

Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG)

on

  • 3,560 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,560
Views on SlideShare
3,559
Embed Views
1

Actions

Likes
1
Downloads
11
Comments
0

1 Embed 1

http://www.linkedin.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Text complet del protocol d'actuació coordinada contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i el Bages (PROMAGG) Presentation Transcript

  • 1. Protocol d’actuació contra els maltractaments a la GENTGRAN MANRESA I COMARCA DEL BAGES 1 d’octubre de 2010 ()
  • 2. 1. PRESENTACIÓ 1 PRESENTACIÓ Durant els darrers anys, a mesura que la població ha anat envellint, s’ha increment la disponibilitat de les adminis- tracions públiques per donar protagonisme al col·lectiu de les persones grans i per prioritzar actuacions que atenguin les seves necessitats. En aquest sentit, des de l’Administra- ció local s’impulsen polítiques gerontològiques orientades a donar resposta a la nova situació, fet pel qual s’escolta els seus portaveus per identificar quines són les actuacions més esperades. El protocol per coordinar actuacions contra els maltracta- ments a la gent gran (PROMAGG) neix amb aquesta doble vessant, que ha presidit les polítiques locals recents. Per una banda, es dóna resposta a una nova necessitat i, per l’altra, s’atén a un dels suggeriments més rellevants que ha generat la ciutadania. És cert que la població envelleix. Les bones notícies sobre l’increment de l’esperança de la vida dels homes i de les dones són freqüents avui en dia. Així doncs, també és cert que apareixen noves necessitats i noves problemàtiques al voltant d’aquest envelliment. Malauradament, la nostra so- cietat avança cap a una desvaloració de tot el que envelleix i, a voltes, la fragilitat de les persones grans les converteix en víctimes fàcils dels qui busquen aprofitar-se’n. Per aquesta raó, durant els darrers anys les actuacions ori- entades a detectar els maltractaments a la gent gran i a ac- tuar-hi en contra han estat prioritàries per l’Ajuntament de Manresa. Amb el present document es culmina un procés de treball que ha implicat altres agents ciutadans i adminis- tracions públiques. El conjunt d’institucions i de personal tècnic que ha treba- llat per fer possible aquest esforç de coordinació ha distin- git dues realitats ben diferents, la demanda expressada i la no expressada. Aquesta distinció és una de les principals raons de la importància del treball realitzat, atès que els maltractaments sovint són una problemàtica amagada, una problemàtica que es viu en silenci, que es manifesta junta- ment amb altres dimensions de les relacions humanes. La invisibilitat de la majoria de maltractaments que pateixen les persones grans és el fet que fa més necessari avançar amb aquest protocol. Per aquesta raó, tothom qui s’ha implicat en aquest projecte ha treballat amb el convenciment que haurà de servir per actuar enfront d’una realitat que només s’intueix i que re- quereix una actuació especialment metòdica i protocol·lària. ()
  • 3. 2. MARC TEÒRIC 2 2.1 Definició MARC TEÒRIC La definició sobre els maltractaments a la gent gran feta per l’Organització Mundial de la Salut i coneguda com la de la Declaració de Toronto (2002), és la que abasta de forma 2.2 Aproximació a la realitat El maltractament a les persones grans és una realitat desco- neguda. S’observa que existeixen pocs estudis sobre aquesta problemàtica, per això els/les professionals sovint no estan 2.3 Context de violència Els maltractaments a la gent gran s’han d’emmarcar dins d’un context de violència cap a les persones, on la persona agressora canalitza la seva violència cap a una altra persona considerada més feble. Les característiques pròpies de l’en- velliment fan que la gent gran sigui un col·lectiu amb mol- tes vulnerabilitats dins de contextos de violències. Seria un error treballar el problema de forma parcial i reduccionista; al contrari, cal emmarcar-lo dins del seu context i abordar-lo des d’una dimensió àmplia. Així mateix, per la realitat es comprova que qui genera vio- lència pot tenir diferents perfils. Sovint, els maltractaments 2.4 Marc jurídic Durant les darreres dues dècades s’han sumat esforços -a nivell internacional, estatal i nacional- per consensuar de- finicions i polítiques en benefici de les persones grans en situació de maltractament: Principis de les Nacions Unides a favor de les persones d’edat avançada (Assemblea General de 16.12.1991). Carta dels Drets i Deures de la Gent Gran aprovada per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya (2003). Constitució espanyola. La norma constitucional estableix diversos articles relacionats amb la violència contra les persones, entre els quals cal destacar la dignitat de la persona (article 10) i els drets a la integritat física i moral més precisa els elements definitoris del maltractament a les preparats per detectar-la i actuar per evitar-la. es donen dins de l’àmbit familiar, però també es detecta (article 15). persones grans. Aquesta definició diu: “El maltractament a que es genera violència dins dels àmbits grupals i comuni- Estatut de Catalunya: arts. 18, 40, 41. les persones grans es defineix com l’acció única o repetida, S’estableix de forma consensuada que els maltractaments taris. Per tant, distingim que s’exerceix la violència en tres Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi pe- o la falta de la resposta apropiada, que causa dany o angoixa són un fenomen en el qual s’amaga una bona part de la seva àmbits: nal. En funció de les circumstànc es del cas podran ser a una persona gran i que s’esdevé dins de qualsevol relació dimensió, atès que es considera que solament es detecten Personal: la persona agressora exerceix de forma indivi- aplicables diferents articles: delictes contra la vida e on existeix una expectativa de confiança”. entre un 20 % i un 40 % dels casos que es produeixen. Hi dual la seva violència cap a la víctima (un fill contra el integritat física i psíquica, delicte d’abandonament de tenen molt a veure les pròpies característiques dels maltrac- seu pare, una cuidadora cap a una àvia...). família, menors o incapacitats; delictes contra la lliber- L’aparició dels maltractaments pot atribuir-se a moltes cir- taments, sovint manifestades dins de les relacions internes Corporatius o grupals: per assolir els interessos d’un grup tat (detencions il·legals, amenaces, coaccions). cumstàncies, que poden identificar-se com a situacions de d’una família i en les quals sovint la pròpia víctima amaga la o corporació s’utilitza la violència per pressionar la vícti- Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesu- risc associades a: la víctima, el responsable dels maltracta- realitat en què està vivint perquè els fets es donen dins de ma (assetjament immobiliari...). res de protecció integral contra la violència de gènere. ments, l’entorn (o estructurals) i/o les institucions. l’esfera familiar o íntima. Institucional: les normatives o la cultura establerta en Són aplicables les mesures de protecció regulades en una institució obliden la dignitat de les persones i fan els articles del 61 al 69, referides a la protecció i la Es distingeixen diferents tipus de maltractaments: La bibliografia internacional estableix que la prevalença glo- prevaler la seva pròpia dinàmica per sobre del respecte seguretat de la víctima dona. bal dels maltractaments dins de l’àmbit familiar està pre- als seus usuaris (incompliment de les normes d’higiene Llei d’enjudiciament criminal. L’art. 259 obliga a la per- Físics: existeixen danys corporals, contenció física o far- sent en entre el 3 % i el 12 % de les persones majors de 60 alimentària en una residència, tractament informatiu sona que presencia la perpetració d’un delicte públic a macològica excessiva, dolor o deteriorament físics pro- anys, i els fills i filles apareixen com a principals responsa- inadequat per part dels mitjans de comunicació...). denunciar-ho i l’art 262. estableix el mateix respecte duïts per la força física o violenta. bles en un marge del 50 % al 60 % dels casos. A Espanya les persones que per raó del seu càrrec, professió o ofici Psicològics: es causa angoixa, pena, indignació, por o s’acaba de fer públic un estudi que conclou que 60.000 El fenomen de la violència es va destapant progressivament, tinguessin notícia de la comissió d’un delicte públic. estrès mitjançant actes verbals o no verbals. persones grans són víctimes de maltractaments anualment. sense trobar fi. Si bé a finals dels anys 90 es van començar Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi Sexuals: hi ha contactes sexuals no consentits de qual- a desenvolupar actuacions de sensibilització i detecció de civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. sevol tipus. violències cap a les dones, des de fa poc s’està estenent la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil. L’article Financers: s’utilitzen béns, propietats o recursos econò- preocupació per donar resposta a la violència cap als infants 762 permet l’adopció de mesures cautelars de protec- mics sense autorització. i, més recentment, cap a la gent gran. ció de la persona o béns de la persona presumptament Per negligència i abandonament: s’ofereix una atenció in- incapaç. suficient de forma voluntària o involuntària per part de En el futur, caldrà plantejar que l’actuació contra els mal- Llei 22/2000, de 29 de desembre, d’acolliment de per- la persona cuidadora i/o institució. tractaments a la gent gran quedi emmarcada dins d’una sones grans. Per vulneració de drets: manca de respecte als drets de perspectiva que actuï contra el conjunt de violència cap a Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials arts. 7, 17. la persona com a ésser autònom per decidir, opinar i les persones. En aquest sentit, es planteja avançar cap una Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret a les dones a eradicar ser valorada, com també, a preservar la seva intimitat xarxa de protocols contra els diversos tipus de violència que la violència masclista arts. 36, 69. o privacitat. coordini totes les actuacions orientades a abordar el pro- Autonegligència: comportament que amenaça la pròpia blema dels maltractaments i on es puguin integrar altres Malgrat tot, és interessant la proposta apareguda a Personas salut o seguretat. protocols que s’hi vulguin acollir o iniciar. mayores vulnerables: maltrato y abuso (publicat pel Consell General del Poder Judicial), que planteja legislar específi- cament per a aquest tipus de situacions ()
  • 4. 3. PROCÉS DE TREBALL I CONFIGURACIÓ 3.2 Objectius L’elaboració d’un protocol per coordinar actuacions contra els maltractaments a la gent gran busca assolir els objectius següents: 3 Detecció. Establir processos de treball que facilitin la Investigació. Millorar el coneixement de la problemàtica coordinació entre professionals i institucions per tal per tal d’ajudar a dissenyar accions futures que perme- d’activar els recursos i les intervencions adequades per tin reduir les situacions de risc. En aquest sentit, es a cada situació. contribuirà a generar indicadors que permetin observar Prevenció. Incidir en l’aparició de nous casos i eradicar el fenomen, com també a realitzar estudis que ens pro- els patrons culturals que contribueixen a generar l’exis- porcionin informacions més acurades sobre els maltrac- tència de maltractaments, millorant la qualitat dels ser- taments. veis i el suport al treball de les persones cuidadores. Formació. Impulsar accions formatives adreçades als Informació. Promoure una visió positiva de la societat professionals que permetin proporcionar la preparació cap a la gent gran, impulsant un canvi d’actituds en- necessària per abordar aquesta problemàtica i millorar front l’envelliment, mitjançant el tractament adequat la consciència sobre el problema. als mitjans de comunicació o la formació en valors a Coordinació interadmistrativa. Promoure la coordinació l’escola. entre les administracions amb l’objectiu de millorar les respostes que el problema requereix, treballant per co- ordinar les seves accions amb l’objectiu d’aconseguir la màxima eficàcia possible. PROCÉS DE TREBALL I CONFIGURACIÓ 3.3 Agents implicats Els agents que han participat en la confecció del PROMAGG han estat els que es relacionen a continuació: 3.1 Descripció INSTITUCIÓ INCORPORACIÓ Ajuntament de Manresa 20/06/2008 El PROMAGG és un instrument elaborat i consensuat pels Aquesta divisió s’utilitza per facilitar la intervenció i, per Althaia. Xarxa assistencial de Manresa 17/10/2008 diferents agents implicats en la problemàtica dels maltrac- tant, no és rígida; cal personalitzar i analitzar cada situació taments a la gent gran. La seva finalitat és ordenar, consen- de forma individual. Amb això volem dir que una mateixa Associació Catalana de Recursos Assistencials 27/02/2009 suar i fer efectives les diferents intervencions, rendibilitzar víctima pot passar d’un circuit a l’altre, depenent de la de- Col·legi Oficial de Diplomats en Treball social 12/12/2008 els recursos de l’àmbit d’actuació i promoure un model d’in- manda i les circumstàncies en un moment donat. Col·legi Oficial de Metges. Delegació del Bages 17/10/2008 tervenció especialitzat en la problemàtica i les necessitats Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona 17/10/2008 detectades. Cal tenir en compte que aquest protocol pretén El col·lectiu de professionals que treballa per millorar la si- ser una eina de suport al treball dels/de les professionals i tuació de les persones grans ha de respectar sempre el ritme Comissions Obreres Bages-Berguedà 16/01/2009 no un fi en si mateix. i les decisions de la víctima, ja que al cap i a la fi és qui Cos de Mossos d’Esquadra. Àrea Bàsica Policial del Bages 20/06/2008 millor coneix la seva pròpia situació i les decisions que es Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat 24/04/2009 Es parteix de la demanda de la persona usuària i es fixen, veu capaç de portar a terme. en conseqüència, uns criteris unificats per als/per a les pro- Fundació Sociosanitària de Manresa 17/10/2008 fessionals implicats/ades en l’actuació i el seguiment dels Metodològicament es segueix sempre la mateixa estructu- Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa 17/10/2008 maltractaments. Per facilitar la intervenció s’ha dividit la ra: es fixen definicions, objectius, estratègies i es dissenya Institut Català d’Assistència i Serveis Socials 20/10/2009 demanda en dos grans grups: la demanda expressada i la l’actuació. Institut Català de la Salut. SAP Bages-Berguedà-Solsonés 17/10/2008 no expressada. En la primera, a més, hem de distingir la demanda expressada en situació de risc immediat o no. I, Jutjats de Manresa 20/06/2008 en la segona, si la víctima de la demanda no expressada està Policia Local de Manresa 20/06/2008 situada en un entorn domiciliari, institucional o comunitari. Servei Català de la Salut RSCC. Generalitat de Catalunya 20/06/2008 Servei d’Inspecció i Registre. Generalitat de Catalunya 20/06/2008 Serveis Bàsics d’Atenció Social i Dona. Consell Comarcal del Bages 20/06/2008 Serveis Socials d’Atenció Especialitzada i Ciutadania. Consell 20/06/2008 Comarcal del Bages Unió General de Treballadors Bages-Berguedà 16/01/2009 ()
  • 5. 3. PROCÉS DE TREBALL I CONFIGURACIÓ 3.5 Abast territorial L’àmbit territorial del protocol abasta la comarca del Bages, formada per un total de 35 municipis. Cal tenir en comp- te que tot i la implicació del Consell Comarcal del Bages, atès el seu paper d’institució coordinadora dels municipis de menys de 20.000 habitants, cada municipi té autonomia 3.4 Procés d’elaboració per aportar els recursos i realitzar les actuacions que facin falta en cada moment. Malgrat tot, es treballa per donar L’existència de maltractaments cap a les persones grans és Vistos aquests antecedents, el 18 de febrer de 2008 el Ple respostes homogènies que abastin tot el territori. una preocupació de tots aquells que treballen o s’interessen de la corporació va aprovar la creació d’una comissió encar- pel benestar de les persones grans. El mateix Estatut d’au- regada d’estudiar i impulsar el protocol d’actuació contra el tonomia de 2006 reconeix, en l’article 18, el dret que tenen maltractament a la gent gran amb els objectius següents: 3.6 Població destinatària les persones grans a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades Identificar la necessitat de desenvolupar un protocol La població destinatària d’aquest protocol és tota la pobla- a causa de l’edat. d’actuació contra els maltractaments a la gent gran i ció major de 65 anys, amb l’única excepció dels casos en els preveure possibles estratègies de treball dins de l’àmbit quals la víctima és una dona i els maltractaments s’esdeve- Aquesta preocupació va manifestar-se en els debats del Con- municipal. nen dins d’un context de violència de gènere, atès que es tro- sell Municipal de la Gent Gran de Manresa, el qual en la Investigar i conèixer experiències similars desenvolupa- ben emparats per la legislació vigent i es poden abordar des sessió del plenari de 15 de desembre de 2004 va aprovar des per altres ajuntaments. de la perspectiva del protocol específic per a aquests casos. la creació d’una comissió de treball, formada pels represen- Elaborar una proposta de treball que permeti disposar tants dels col·legis professionals que participen al Consell d’un protocol d’actuació per al municipi de Manresa. Sempre s’ha de tenir en compte el protocol que sigui més (diplomats en treball social, diplomats en infermeria i lli- beneficiós per a la víctima i l’opció escollida per la pròpia cenciats i doctorats en medicina) i un representant del col- La Comissió, després d’estudiar el tema encarregat i deba- víctima. lectiu de les persones grans. tre les possibles actuacions a fer, va emetre una proposta de partida i va proposar convocar una comissió institucional 3.7 Estratègies globals La Comissió de treball va començar a funcionar el 7 d’abril que permetés treballar conjuntament amb altres administra- de 2005, dia en què es va fer la primera reunió després cions i institucions de la realitat manresana. Per tal de facilitar el desplegament del Protocol, s’han d’im- d’incorporar com a membres el Col·legi d’Advocats i el De- pulsar les estratègies globals següents: partament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Manresa, En una primera fase la Comissió Institucional es va formar que s’hi van sumar amb l’objectiu d’impulsar una millora per administracions públiques dels àmbits judicial, sanitari Oferir formació als col·lectius de professionals implicats en d’aquesta realitat. i de serveis socials, que van reunir-se per primer cop el 20 la xarxa d’intervenció, atenció i tractament d’aquesta pro- de juny de 2008 i van manifestar-se compromesos amb els blemàtica. La Comissió va acabar el seu treball presentant un informe objectius proposats per l’Ajuntament. En reunions posteriors Compartir material d’interès pels col·lectius de professi- en el qual proposava un total de 15 actuacions que va apro- es va acordar la participació d’altres institucions, serveis o onals implicats. var el plenari del Consell Municipal de la Gent Gran de 19 col·lectius per tal d’anar teixint un ampli entramat de pers- Disposar de documentació que faciliti la intervenció. de desembre de 2006 i que es va fer arribar a tots els partits pectives que permetessin millorar el resultat final i fer-lo Diferenciar les possibles demandes en dos grups: la de- polítics amb representació municipal. Una de les actuacions extensiu a tota la comarca. manda expressada i la no expressada, amb circuits d’ac- proposades era l’elaboració d’un protocol d’actuació per a la tuació concrets per a cada una de les situacions. detecció dels maltractaments a les persones grans. Després d’un any de treball, el 3 de juliol de 2009, es va Fer el seguiment de la implantació del present Protocol celebrar un acte públic al Saló de Plens de l’Ajuntament de a través de la creació d’una comissió de seguiment que A principis del 2007 es presenta el Pla director del progra- Manresa per signar un document de compromís institucional permeti detectar les mancances del circuit, millorar-lo ma de gent gran, que té l’objectiu d’assenyalar les línies entre les diferents institucions implicades, amb l’objectiu de i modificar-lo. de treball futures de l’Ajuntament amb vistes a oferir unes fer visible la feina que s’estava realitzant. polítiques municipals orientades a potenciar l’envelliment actiu. Posteriorment, en els debats ciutadans del Pla d’ac- 3.8 Vigència i revisió tuació municipal que van tenir lloc al mes de novembre de 2007, la ciutadania va demanar de nou que el consistori El protocol entrarà en vigor a partir de la data en què s’aprovi liderés un protocol d’actuació contra els maltractaments a i es podrà revisar sempre que la majoria dels agents adherits les persones grans. ho considerin necessari. ()
  • 6. 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS 4 Detecció Derivació El protocol intern d’Althaia contra el maltractament a la En el moment que un/a professional del centre d’inter- gent gran recull la relació de professionals responsables nament o primària sospita d’un possible risc o té la cer- de fer la detecció, l’avaluació que realitza l’equip assis- tesa que s’ha comès maltractament contra una persona tencial i l’algoritme d’actuació, tant en la sospita com gran, ho registra a la història clínica i ho comunica al/la en la certesa amb risc immediat o sense. La coordinació treballador/a social del centre d’internament o primària intrahospitalària del/de la pacient amb risc social (salut (exceptuant els casos en què cal una actuació urgent, mental, àmbit sociosanitari, urgències, hospitalització pel perill immediat que corre la víctima, en què també i primària) la porta a terme el Departament de Treball ho comunica als jutjats i iniciaria mesures de protecció Social. Salut Mental en fa el seguiment psiquiàtric. de la víctima de marera urgent, amb la possibilitat de derivació al Cos de Mossos d’Esquadra). Altres recursos interns per a la detecció de casos inclo- sos en la població diana són els equips multidisciplina- La persona responsable del seguiment de la persona ris de les unitats de pacients crònics i sociosanitàries gran maltractada és el/la treballador/a social d’atenció ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS que es reuneixen setmanalment i fan un seguiment per- sonalitzat de cada pacient. primària de la seva àrea bàsica de salut. Clima laboral Les escales més utilitzades per reforçar la valoració La direcció del centre està molt sensibilitzada per 4.1 Althaia. Xarxa assistencial de Manresa més subjectiva són: Zarit (cuidador/a), Barthel i Rankin aquest tema. Cada trimestre es fan públics els acci- (dependència), Test malalt fràgil, Yesavage (depressió), dents laborals, baixes laborals..., s’avaluen les causes i La Fundació Althaia, Xarxa Assistencial de Manresa, es va constituir el 4 de desembre del 2002, fruit de la fusió entre les entre altres. es proposen les accions de millora, sempre d’acord amb organitzacions que gestionaven els diferents espais hospitalaris de la ciutat: la Fundació Centre Hospitalari i Cardiològic i el departament de salut laboral i els diferents comitès la Fundació Hospital General de Manresa. Poc després de la constitució, Althaia va assumir també la gestió de dues àrees Intervenció d’empresa. bàsiques de salut de les quatre que configuren el mapa de l’assistència primària a Manresa. La fundació dóna servei integral El registre es fa a la història clínica informatitzada. Tre- a les persones, des de l’assistència primària fins a l’hospitalària, passant per serveis sociosanitaris i d’altres d’especialitats, ball Social disposa d’un registre propi on consta el nom- Formació com medicina de l’esport o salut mental. bre de casos en què es consulta aquest departament i - Sessions clíniques internes. les accions portades a terme. - Cursos específics. La Fundació Althaia està regida per un patronat en què conflueixen cinc institucions: Ajuntament de Manresa, Ordre de Sant - Difusió del protocol intern en els diferents àmbits. Joan de Déu, Mútua Manresana, Caixa de Manresa i Generalitat de Catalunya. El/La president/a del Patronat és l’alcalde/ essa de Manresa i de la comissió executiva n’és el/la patró/ona de Mútua Manresana. La Fundació disposa de places hospitalàries, sociosanitàries, atenció especialitzada en salut mental i gestiona dos CAP que 4.2 Associació Catalana de Recursos Assistencials desenvolupen la mateixa tasca que les definides per les àrees bàsiques de salut. L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) és una associació sense ànim de lucre, fundada l’any 1989, que La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: agrupa entitats de recursos assistencials (teleassistència domiciliària, atenció domiciliària, centres de dia, llars residencials, residències assistides, pisos tutelats i centres sociosanitaris) per a gent gran a tot Catalunya. ACRA està conformada per més Prevenció Els procediments i protocols lligats al tracte adequat a de 800 serveis associats que sumen gairebé 29.000 places d’atenció a la gent gran i més de 20.000 treballadors/ores. La prevenció s’inicia des del primer contacte del paci- la gent gran són: ent en algun dels diferents àmbits d’Althaia. Sempre es - Protocol d’acollida. Aquest protocol pretén establir el ACRA té per missió la promoció del benestar de la gent gran, de la seva qualitat assistencial i qualitat de vida, mitjançant la realitza una primera entrevista clínica en què es valoren procés d’acollida dels pacients de la Fundació Altha- defensa dels interessos de les empreses i entitats associades, i dels seus clients, en col·laboració amb les administracions. tots aquells aspectes rellevants per poder elaborar un ia. A l’hora de dur-lo a terme, s’ha tingut en compte pla de cures adequat a les necessitats de cada pacient i la Carta de drets i deures dels ciutadans en relació Els objectius de l’associació són: s’identifiquen els factors que poden suposar un risc so- amb la salut i l’atenció sanitària, les necessitats del cial immediat o futur. El/La professional que fa la detec- pacient i l’estructura física i organitzativa d’aquesta - Defensar els interessos legítims de les persones associades davant de tercers. ció es coordina amb el/la treballador/a social per iniciar, institució. - Donar suport a les persones associades en l’assoliment d’una alta qualitat de serveis. des del primer moment, les accions més adequades. - PREALT o preparació per a l’alta dels i de les pacients - Facilitar recursos i serveis en benefici de les persones associades. que requeriran suport domiciliari dels equips d’aten- - Promoure l’evolució positiva del sector Quan el/la pacient requereix hospitalització, la respon- ció primària. L’objectiu és millorar la continuïtat as- - Defensar i divulgar un model professionalitzat d’assistència geriàtrica i gerontològica. sabilitat de prevenir els factors de risc és de l’equip sistencial entre el diferents nivells d’atenció. d’infermeria de la unitat. Les seves funcions són les de - Protocol de contenció mecànica, que descriu el ma- La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: guiar el procés de cures, coordinar la intervenció dels di- neig de la prescripció i seguiment de les restriccions. ferents professionals de suport i planificar i coordinar el - Protocol de prevenció de caigudes en les persones in- Sensibilització Formació procés d’alta hospitalària des del moment de l’ingrés. gressades en unitats d’aguts i sociosanitàries. Se’n fa difusió al web de l’entitat i a la revista trimestral. - Es fan accions formatives que hi incideixen direc- - Guia per a la redacció i validació de documents de tament i indirectament. S’impulsa la inclusió d’algun consentiment informat. mòdul d’aquest àmbit en la formació ocupacional. - Es promouen debats i jornades. (  )
  • 7. 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS 4.3 Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya És una corporació de dret públic amb personalitat jurídica i capacitat per al compliment de les seves finalitats i l’exercici de les seves funcions. L’àmbit territorial del Col·legi és el del territori de Catalunya. L’organització col·legial està formada per professionals col·legiats/ades dels diferents àmbits d’intervenció del treball social de Catalunya: és un espai de representació col·lectiva. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: El Col·legi, com a corporació professional de dret públic, actua com a veu i referent professional i social del col·lectiu. Està Sensibilització Intervenció dotat d’una organització territorial descentralitzada i compta amb diferents estratègies de participació professional per tal de - Ofereix informació mitjançant el web del Col·legi. - Col·labora en l’actuació contra els maltractaments a garantir la màxima pluralitat, tant d’opinions com d’interessos dels professionals i de les professionals a qui representa. - Divulga l’existència del protocol. la gent gran. - Organitza activitats sobre el tema: taula rodona,... Com a corporació professional, el Col·legi persegueix diverses finalitats: incidir i decidir sobre les polítiques socials que s’im- plementen a la nostra societat; estar representats i tenir interlocució amb els diferents ens socials; incidir en els aspectes Formació acadèmics de la formació professional; sensibilitzar la societat sobre els nous reptes socials en un món globalitzat, i donar - Incorpora el tema dels maltractaments a la gent gran i oferir serveis a les persones col·legiades. dins del programa formatiu mensual adreçat al per- sonal sanitari. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Sensibilització Formació 4.5 Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona - S’ofereix informació al web del Col·legi. - S’ofereixen actuacions sobre el tema: xerrada-col- - S’organitzen jornades i es dedica algun article espe- loqui,... El Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona és la institució que vetlla per la defensa i representació corporativa del personal cialitzat a la Revista Treball Social, o es prepara al- - S’organitza una jornada intercol·legial d’intercanvi professional de la infermeria. Pretén generar valor social i professional al col·lectiu i alhora contribuir a millorar l’atenció gun monogràfic sobre gent gran. de visions de cadascuna de les diverses perspectives sanitària, sociosanitària i social a Catalunya. implicades en la lluita contra els maltractaments a Intervenció la gent gran. La Junta de Govern té com a objectius millorar el coneixement i l’acció professionals, vetllar per la projecció social del perfil - Es disposa d’un punt de suport per a treballadors i contemporani del/de la professional i impulsar accions d’alt valor social vinculades al món de la sanitat i de la infermeria. treballadores socials. - S’ofereix un servei de supervisió, assessorament i La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: consell estratègic. Intervenció - Col·labora en l’actuació contra els maltractaments a 4.4 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Delegació del Bages la gent gran. El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), institució fundada el 1894, és la corporació centenària sorgida i conso- lidada per defensar els interessos col·lectius de la professió mèdica i, alhora, vetllar per a la pràctica de la medicina i oferir 4.6 Comissions Obreres Bages-Berguedà la millor sanitat a la societat a la qual serveix el metge o la metgessa. Comissions Obreres (CCOO) és una organització sindical formada per persones afiliades de forma voluntària i solidària per En aquests més de cent anys, l’organització ha lluitat en defensa d’aquests objectius, mantenint una vigilància constant defensar els interessos (generals i específics) com a conjunt dels treballadors i les treballadores i per aconseguir una societat dels principis ètics i professionals, però també adaptant el codi deontològic professional als canvis sanitaris i socials que més justa, democràtica i participativa. han transformat el nostre país al llarg d’aquest segle. La Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC-CCOO) s’organitza segons el sector de la La col·legiació és obligatòria per a tots els metges i metgesses que volen exercir la pràctica de la medicina pública i privada producció i segons el territori on es realitza l’activitat laboral. Per tant, l’estructura és sectorial i territorial. a l’àmbit territorial de la província de Barcelona. El COMB és l’organisme encarregat d’actualitzar el cens col·legial i de vet- llar per la bona praxi i la independència de criteri mèdic en l’exercici professional, d’acord amb les normes deontològiques - L’estructura sectorial integra el col·lectiu de treballadors i treballadores des del seu lloc de treball atenent el ram a vigents. què pertanyen. - L’estructura territorial integra les treballadores i els treballadors atenent el criteri de la territorialitat del lloc de tre- El COMB és una corporació de dret públic, de caràcter professional, d’estructura i funcionament democràtics, d’acord amb ball, de la manera que segueix: unió local, en localitats grans i volum d’afiliació suficient; unió comarcal i unió in- la regulació que estableixen la Constitució i l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Es regeix pels propis Estatuts, d’acord amb tercomarcal, organització territorial que agrupa més d’una comarca. la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, que consten inscrits al Re- - L’estructura confederal és el conjunt de federacions de ram i d’organitzacions territorials que configuren, tots junts, gistre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya. El seu finançament obeeix exclusivament als ingressos pro- la CONC, que alhora es confedera amb la resta de confederacions de nacionalitat o regió de l’Estat espanyol, i les pis derivats de les quotes de col·legiació i, en gran part, als serveis corporatius que promou l’entitat per al col·lectiu mèdic. federacions estatals de rams, en la Confederació Sindical de CCOO. CCOO aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Clima laboral Formació Incideix en les millores de clima laboral ja que es tracta Fa accions de formació contínua encarades a la preven- d’un sector amb condicions laborals molt precàries i amb ció dels maltractaments a la gent gran. poca intervenció de l’Administració per dignificar-lo. (  )
  • 8. 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS 4.7 Cos de Mossos d’Esquadra. Àrea Bàsica Policial del Bages 4.8 Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat L’Àrea Basica Policial (ABP) és una àrea territorial on una comissaria presta els serveis policials bàsics. A l’ABP del Bages La Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat (FEATE) agrupa entitats d’iniciativa social sense afany de lucre que existeixen les Unitats d’Investigació i de Seguretat Ciutadana, entre la qual s’hi troben l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i el presten serveis al sector de la gent gran i defensa els interessos del seus associats. Grup d’Atenció a la Víctima. (Decret 243/2007, de 6 de novembre, d’estructura del DIRIP) Els seus objectius són: Al mateix edifici de l’ABP del Bages, s’ubica la Regió Policial Central, que disposa de serveis especialitzats i presta serveis - Representar, defensar i promocionar els interessos socials, econòmics i culturals dels seus associats. policials a l’àmbit territorial de les àrees bàsiques policials del seu territori (Osona, Anoia, Berguedà, Solsonès i Bages) - Fomentar la solidaritat entre les entitats federades amb la creació, organització i planificació de serveis i activitats comuns de naturalesa assistencial. El cos de Mossos d’Esquadra de l’ABP del Bages, atén les demandes de la ciutadania les 24 hores del dia, tots els dies de - Mantenir una tasca constant, tant de promoció dels centres assistencials que integren aquesta organització com l’any, tant si sorgeixen a la via pública com a dependències policials. d’orientació al personal que hi col·labora, mitjançant programes de formació, d’investigació i de desenvolupament. En funció de la demanda expressada o detectada, l’atenció pot ser que la dugui a terme un servei policial o un altre de la La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: pròpia ABP. A part, cal tenir sempre en compte la possible intervenció policial d’ofici. Sensibilització Intervenció La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Es vetlla perquè el personal cuidador: El procediment emprat davant la sospita o detecció de - Estigui sensibilitzat envers les persones que haurà de maltractaments és: Sensibilització presentació d’una querella, és a dir, delictes d’injúries tractar. - Tractar el tema en reunions d’equip i se’n recull in- S’ofereixen jornades d’actualització als agents de l’ABP i calúmnies. La no incoació de l’atestat policial no ex- - Accepti cuidar persones amb problemes de salut, de- formació. del Bages i policies locals de la comarca en els àm- clou que es facin les diligències o gestions preventives pendències físiques, deteriorament cognitiu, així com - Fer valoracions per determinar el risc o perill i per bits de violència domèstica i de gènere (VD/VG), dintre d’assegurament de prova que siguin imprescindibles, també persones arrelades als seus costums i valors i tant el grau d’urgència de la intervenció. dels quals es pot tractar el tema de la gent gran. També com per exemple, la identificació de presumptes autors amb situacions difícils d’oblidar. s’ofereixen diverses xerrades sobre seguretat al domicili d’injúries o calúmnies, a instància de persones ofeses. - Preservi els drets fonamentals de la persona de qui Derivació i estafes. Aquestes diligències s’adreçaran al jutjat de guàrdia. té cura: la dignitat, l’autonomia, l’autodeterminació, S’utilitzen recursos interns o externs per ajudar la per- la confidencialitat, així com el fet que sigui informa- sona. Prevenció Intervenció da i que tingui les necessitats bàsiques cobertes. Es treballa per tal de conscienciar a la ciutadania i als S’informa al a persona denunciant dels seus drets com - Actuï de manera individualitzada sense prejudicis ni Clima laboral diferents professionals. a persona perjudicada, mitjançant les actes normalitza- judicis de valor. Es desenvolupa un protocol d’actuació en cas de mal- des corresponents. tractaments vers el personal per part de la família o la Detecció Prevenció persona resident. S’instrueixen diligències dels casos detectats. Independentment de si denuncia o no, se l’informa dels - Organitza, coordinació i supervisió del pla de treball serveis assistencials que té al seu abast, en funció del - Revisa càrregues de treball Formació Respecte les infraccions penals públiques i semipúbli- problema que presenti, per tal que pugui accedir a al- - Ajusta ràtios de persones ateses per professional - S’ofereix formació especifica. ques, els agents , les han de recollir, mitjançant atestat, tres serveis que el puguin ajudar. - Té cura que hi hagi ajuts tècnics apropiats i suficients - Es fa difusió del protocol per sensibilitzar el col·lectiu i posar-les en coneixement de l’autoritat judicial com- - Vetlla per uns espais de treball correctes de treballadors. petent. Derivació El cos de Mossos d’Esquadra porta un seguiment in- Detecció En el cas de les infraccions penals públiques s’ha d’ac- formatitzat del cas en els casos de violència domèstica S’està elaborant un protocol intern. tuar d’ofici i en el cas de les infraccions penals semipú- o de gènere, on es detallen tots els contactes que es bliques, cal adjuntar a l’atestat, sempre que sigui possi- fan amb la persona perjudicada i el seu entorn personal ble, la denúncia preceptiva de la persona ofesa. i/o professional, per tal de valorar constantment la seva 4.9 Fundació Sociosanitària de Manresa situació personal i les noves necessitats que li puguin En cas d’infracció penal semipública sense denúncia, sorgir. La Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) va néixer l’any 1999 i la seva organització és hereva de la llarga trajectòria quan la policia té informació relativa a una presumpte assistencial de l’Hospital de Sant Andreu (S. XIII) i de la Fundació Assistencial del Bages (1988). víctima i a una presumpte autor/a, a través de les da- Clima laboral des facilitades per familiars, veïns o altres persones, la Els agents de la PG-ME han d’atenir-se en llur actuació La Fundació es dedica a gestionar serveis i equipaments socials i sociosanitaris, preferentment a la comarca del Bages, instrucció de les diligències es farà d’ofici, incorporant professional als principis de jerarquia i de subordina- adreçats a persones en situació de dependència, en un marc de qualitat i equilibri econòmic. totes aquelles gestions que es considerin oportunes per ció. l’esclariment dels fets, i s’han de posar en coneixement La seva activitat es dirigeix principalment a: de l’autoritat judicial, mitjançant un atestat que contin- Formació gui tota la informació que s’hagi esbrinat. En el marc de l’Institut de Seguretat Pública de - Organitzar, impulsar i donar suport a activitats encaminades a la promoció del benestar de la gent gran. Catalunya, el cos de Mossos ’Esquadra pot accedir a - Gestionar tot tipus d’equipaments i serveis per a persones grans, malaltes cròniques, malaltes terminals, i persones en Respecte les infraccions penals privades, els agents / un ventall molt ampli de tipologies de cursos. A més, situació de dependència. les membres adscrits a GAV/OAC no han de recollir de- els/les agents del cos realitzen un curs, de caràcter obli- - Gestionar, proposar i realitzar qualsevol altra acció o servei que contribueixi o pugui contribuir a fomentar les núncies d’infraccions penals en què sigui preceptiva la gatori, sobre VD/VG. finalitats de la Fundació. (  )
  • 9. 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS La Fundació gestiona els equipaments següents, tots dins del camp social i sociosanitari: relació a les consultes que es plantegin i s’informa so- Formació bre la possibilitat de recórrer als serveis de mediació o El Col·legi es planteja dur a terme accions formatives - Hospital de Sant Andreu altres sistemes alternatius de resolució de conflictes. especialitzades sobre aquest tema. - Residència Assistida Font dels Capellans - Residència Sant Andreu - Residència Catalunya 4.11 Institut Català d’Assistència i Serveis Socials - Residència Sant Sadurní de Callús - Servei d’Atenció Domiciliària de Manresa L’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) és una entitat del Departament d’Acció Social i Ciutadania; li cor- responen les funcions següents: gestionar les prestacions socials de caràcter econòmic, tant de la Generalitat com de la La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Seguretat Social; gestionar les activitats que determinin els plans d’actuació social i la proposta dels plans d’inversions en matèria d’assistència i serveis socials, d’acord amb els instruments de planificació aprovats pel Govern; gestionar els progra- Sensibilització Derivació mes subvencionables en matèria de serveis socials; gestionar les prestacions de serveis en matèria de serveis socials, i les Es crearà una comissió de maltractaments i donar a co- Hi ha un treball conjunt amb els agents del Pla de co- pensions no contributives de la Seguretat Social. nèixer a tot el personal de la FSSM. S’organitzarà un ordinació sanitària envers les persones grans. Proporci- curs referent a aprendre l’ofici de cuidador i unes jor- onar assessorament tècnic de recursos necessaris per En relació amb els col·lectius de persones grans en situació de dependència la cartera de Serveis Socials 2008-2009 preveu nades. ajudar la víctima i informació referent a l’atenció pri- diferents prestacions: mària de salut. Prevenció 1. Per a persones amb dependència: S’ofereixen estades temporals per descarregar les perso- Clima laboral - Serveis comuns per a persones amb dependència nes cuidadores i s’efectua atenció psicosocial per evitar El Servei de Prevenció Mancomunat de la FSSM, dins - Serveis de prevenció de les situacions de dependència la síndrome d’esgotament professional (burnout) de la del procés de gestió de la prevenció de riscos, realit- - Serveis de valoració de la dependència persona cuidadora. za l’avaluació de riscos psicosocials a tot el personal 2. Per a persones grans amb dependència o risc social: treballador. La comissió de maltractaments fa reunions - Servei de centre de dia per a gent gran de caràcter temporal o permanent Detecció periòdiques. En supòsits de maltractament es fa una - Servei d’atenció integral a les persones grans en l’àmbit rural Es preveu tenir un protocol intern d’actuació contra el valoració i es dóna suport als equips. - Servei de llar residència per a gent gran de caràcter temporal o permanent maltractament a les persones grans que inclogui instru- - Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o permanent, graus I, II i III ments de valoració, indicadors, situacions de risc, etc. Formació - Servei d’habitatge tutelat per a gent gran de caràcter temporal o permanent S’ofereix formació per millorar la sensibilització del per- - Servei de tutela per a gent gran Intervenció sonal. - Servei en centres sociosanitaris de llarga estada o hospital de dia per a persones amb dependència Es registra la intervenció duta a terme a la història clí- nica del pacient. Disposant d’un registre intern per part El Departament aborda la problemàtica dels maltractaments a la gent gran des de la perspectiva següent: de la comissió de maltractaments de la FSSM. També, es dóna atenció a la víctima i família per part de tot Prevenció Formació l’equip interdisciplinari. Elabora i proposa la millora i la definició de nous models Promou la formació adreçada tant al personal dels ser- de prestacions socials d’atenció a les persones grans veis públics del Departament i la Generalitat, com al amb dependència o risc social. dels ens locals integrats en la xarxa bàsica de Serveis 4.10 Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa Socials. Participa en comissions i taules tècniques per elaborar El Col·legi d’Advocats de Manresa és una corporació de dret amb personalitat jurídica pròpia, amb plena capacitat per al línies d’actuació per a la prevenció i la lluita contra els Derivació compliment de les seves finalitats públiques i privades. Està format per persones llicenciades en dret. Estar col·legiat/ada maltractaments. Es deriven els casos als serveis corresponents i unitats és indispensable per poder exercir la direcció i defensa de les parts en tota mena de processos, així com per donar asses- especialitzades perquè es faci un plantejament espe- sorament i consell jurídic. Detecció cífic. Valora l’estat de necessitat i gestiona l’atenció integral i El Col·legi d’Advocats garanteix l’assistència jurídica a les persones que són víctimes de maltractaments a Manresa i les continuada de les persones grans en el territori, d’acord Coordinació poblacions de la comarca del Bages, a través del torn d’ofici d’advocats i advocades especialitzats. Aquest torn permet la amb les seves necessitats, i assigna les prestacions so- Es proposa instaurar mecanismes amb circuits àgils i designació urgent d’advocat/ada d’ofici que defensarà tant els interessos civils com penals en totes les actuacions judicials cials més adequades atesos els recursos disponibles. operatius entre les diferents administracions i els agents que s’hagin d’efectuar. Aquesta designa és provisional: les persones usuàries han de sol·licitar el benefici de l’assistència que hi intervenen. jurídica gratuïta, que s’atorga si justifiquen que els seus recursos i ingressos econòmics, computats anualment per tots els L’ICASS ha establert, com un dels seus objectius priori- conceptes i unitat familiar, en el casos que sigui d’aplicació, no superen el doble de l’Indicador Públic de Rendes d’Efectes taris, millorar la qualitat dels serveis residencials per a Múltiples (IPREM) vigent en el moment d’efectuar la sol·licitud. gent gran. I s’ha fixat, com a objectiu principal, vetllar per la millora contínua mitjançant el desenvolupament La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: d’una proposta d’indicadors amb els quals es pugui ava- luar la situació del sector i detectar els punts febles Sensibilització Intervenció dels sistemes d’atenció a fi d’elaborar propostes de mi- S’ofereix informació des de la pàgina web del Col·legi i Malgrat els serveis del Col·legi, costa molt arribar als llora. És a dir, es tracta d’establir un sistema d’avalua- fent difusió de tríptics específics. casos de maltractaments. Es disposa d’un servei d’ori- ció objectiva de la mateixa manera que es pot avaluar entació jurídica i d’un servei d’orientació a la mediació de manera objectiva la qualitat de vida de les persones per proporcionar un primer consell directiu i gratuït amb usuàries dels centres residencials mitjançant l’escala GENCAT, publicada pel Departament. (  )
  • 10. 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS 4.12 Institut Català de la Salut. SAP Bages-Berguedà-Solsonès 4.13 Jutjats i Fiscalia de Manresa L’atenció primària de salut és el primer graó d’accés al sistema sanitari públic. Desenvolupa activitats preventives, assis- Amb l’aplicació de Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i de planta judicial, el partit judicial de Manresa, que tencials, rehabilitadores i de promoció amb l’objectiu de millorar el nivell de salut i la qualitat de vida de la població. La abasta els trenta-cinc municipis de la comarca del Bages, compta actualment amb set jutjats de primera instància i ins- complexitat d’aquestes activitats requereix una metodologia de treball en equip multidisciplinari. trucció, tres jutjats penals i un jutjat social. A més, des de principis de 2010, també té un jutjat de violència sobre la dona (VIDO) per atendre els casos de maltractament quan el presumpte agressor és el marit, la parella o l’exparella. El personal sanitari de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) està format per professionals mèdics, d’infermeria i treballadors/ores socials que presten assistència al conjunt de la població que resideix en la seva àrea. Presta assistència al centre d’atenció Cada jutjat compta amb jutge/essa, secretari/ària judicial, fiscal, metge/essa forense i personal funcionari (gestors/ores, tra- primària (CAP) o al consultori local (CL) en el medi rural. mitadors/ores i auxilis judicials). La Fiscalia d’Àrea de Manresa-Igualada també té competències en altres partits judicials i depèn de la Fiscalia Superior de Catalunya del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El personal medicoforense cons- Al territori d’aplicació del protocol hi ha dotze ABS de l’ICS i dues d’Althaia i CUAP. A la comarca les ABS tenen servei titueix un cos titulat superior al servei de l’Administració de justícia, la funció del qual és auxiliar els jutges i les jutgesses d’urgència les 24 hores del dia. en l’exercici de les seves funcions. Hi ha quatre metges/esses forenses al servei dels jutjats de Manresa. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: El servei de guàrdia és assumit setmanalment i de forma rotatòria per cadascun dels jutjats de primera instància i instruc- ció. El Jutjat de VIDO atén exclusivament els assumptes que li són assignats els dies hàbils; quan no actua el substitueix Sensibilització - Es registren els casos atesos. La història clínica, on el Jutjat de Guàrdia. L’any 2002 es va fer un estudi descriptiu sobre la per- consten els diagnòstics i el procés d’actuació corres- cepció dels professionals de l’atenció primària de salut ponent, es registra informàticament amb el programa La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: respecte dels maltractaments a la gent gran. Hi van par- e-cap. ticipar 37 ABS de l’ICS dels serveis d’atenció primària - Es garanteix la confidencialitat. El maltractament és Intervenció Derivació (SAP) Bages-Berguedà-Solsonès, Lleida Nord i Sabadell, un diagnòstic més de la persona i forma part de la Proporciona el tractament adequat en les situacions de Té en compte les possibilitats familiars i del territori de zones rurals, semirurals i urbanes. seva història clínica, per tant, es tracta amb la matei- maltractaments a la gent gran. abans de dictar una ordre d’allunyament. xa confidencialitat que qualsevol altre problema de Es disposa d’un pla de coordinació sanitària i d’un pro- salut. tocol d’actuació en cas de maltractaments a les perso- - També es fa un treball amb la persona agressora atès 4.14 Policia Local de Manresa nes grans. Actualment està en fase de difusió per a les que continua sent usuària de l’ABS (tractament psi- ABS del SAP. quiàtric, contenció...). La Policia Local és un cos amb competències, funcions i serveis relatius a la policia i seguretat ciutadanes que depèn del municipi. Es participa en cursos dirigits a cuidadors informals de Derivació persones grans dependents. La derivació es fa d’acord amb el pla de coordinació. Té una estructura i una organització jeràrquiques ateses les funcions que ha d’exercir. Per una banda, pel que fa a les rela- Pot ser a l’hospital d’aguts, amb full de derivació esta- cions amb la comunitat, té la funció d’impedir qualsevol pràctica abusiva o discriminatòria que comporti violència física o Prevenció blert, o a algun servei sociosanitari, amb sol·licitud a la psicològica. Per altra banda, procura protegir i auxiliar les víctimes sempre que les circumstàncies ho aconsellin. El protocol descriu els factors de risc a tenir en compte CIMSS (Comissió Interdisciplinària Mixta Sociosanità- per a la prevenció dels maltractaments. ria) o informe urgent dirigit al servei del recurs que es La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: sol·licita. Detecció Sensibilització Detecció El protocol intern distingeix entre sospita, risc immedi- Clima laboral Es fa difusió de tota la informació referent a la proble- Si es sospita i/o es té coneixement de qualsevol cas, en at i certesa de maltractament. Defineix maltractament; Es disposa d’un grup que treballa els maltractaments a màtica existent, així com també, es donen les novetats un primer moment interessa aconseguir el màxim d’in- n’exposa la tipologia, els factors de risc, els mètodes de les persones grans integrat per personal mèdic, d’infer- significants en el supòsit d’algun cas en concret. No formació: edat, grau de parentiu, estat de salut, etc. Així detecció, i proposa unes pautes i un algoritme d’actu- meria i de treball social. obstant això, no es fa un treball específic. mateix, sempre es deriva als serveis bàsics de serveis ació. socials i s’activa el procediment establert per a mal- L’avaluació es realitza a través del grup de maltracta- Prevenció tractaments, és a dir, s’inicia un expedient; es controla S’utilitzen diferents instruments per detectar situacions ments a les persones grans. És àmplia i diversa, per exemple: l’observació en el ser- i se’n fa el seguiment, i es reporten les respostes i/o de risc: test de Zarit, ATDOM, indicadors específics de vei diari; la recepció de les informacions d’altres fons; solucions del cas concret. cada tipus de maltractament que estableix el protocol, i Formació l’assessorament en les consultes de la ciutadania; els l’observació activa de la possible víctima, l’entorn fami- Es fa difusió a les ABS del SAP sobre el protocol d’actu- contactes amb a la gent gran i les visites, com ara a les Intervenció liar, els cuidadors i l’habitatge. ació vers les persones grans. llars d’avis; les xerrades informatives dirigides a aquest La intervenció ve donada per les característiques del cas col·lectiu; la recepció i gestió de les entrevistes i reuni- concret, és a dir, s’actua de forma urgent, si el cas així Intervenció Es realitzen sessions clíniques i es participa en jornades ons amb les diferents associacions de veïns, i sobretot ho requereix, i es dóna in situ protecció a la víctima com - Es treballa amb la víctima (test Zarit, programa ATDOM, internes i externes. Està previst organitzar una jornada el fet d’escoltar amb molta atenció, encara que en un en qualsevol altre tipus de maltractament i s’emprenen PREALT); s’utilitza la història clínica (programa in- properament, conjuntament amb altres institucions de principi sembli irrellevant, qualsevol manifestació que les diligències oportunes pel que fa a la persona agres- formàtic e-cap); es fa la valoració geriàtrica i la tra- l’àmbit sanitari. pugui ser indicador d’algun problema. sora. En qualsevol cas, la màxima sempre és protegir la mitació d’ingressos urgents, i hi ha treball en equip víctima, assessorar-la i la derivar-la als serveis assisten- i coordinació entre diferents àmbits. La intervenció i Es participa en cursos dirigits a cuidadors informals de cials i judicials corresponents. aplicació dels recursos depèn de l’evolució de cada persones grans dependents. cas. Cal esmentar que en qüestió de maltractaments s’està - Es treballa de la mateixa manera amb les famílies a davant una situació de protecció especial del tipus vi- més de donar suport a les persones cuidadores. S’evi- olència domèstica, com estableix el Codi penal (actes ta, sempre que sigui possible, jutjar el cas. atemptatoris contra la vida, lesions, coaccions, amena- ces, vexacions...). (  )
  • 11. 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS Derivació Formació Intervenció Formació S’actua com a canalitzadors cap a la resta de serveis impli- La formació de la Policia, de manera genèrica, ve mar- Per a l’any 2010 els objectius específics de la RSCC són Es preveu oferir formació per a tots els professionals de cats, d’acord amb la informació que està al nostre abast. cada per les línies de l’Ajuntament de Manresa, con- utilitzar el Protocol a tots els serveis de cada institució i salut donant a conèixer el Protocol, a més de continuar cretament des de recursos humans, servei que, entre registre i fer ús dels indicadors (nombre de casos regis- fent les reunions de coordinació per validar el pla de Clima laboral altres, organitza cursos de violència de gènere. A més a trats en què s’ha utilitzat el protocol i nombre de casos coordinació i fer-hi canvis si es creu oportú. La Policia Local està disposada a oferir servei al ciutadà més, molts i moltes agents fan formació externa, ja sigui en què s’ha activat). per damunt de qualsevol problemàtica interna, no obs- mitjançant els sindicats, l’escola de policia, Internet o tant això, es vetlla per crear un bon clima laboral. altres, de diferents àmbits d’aplicació. Aquest objectiu és de contracte, i seguirà així durant uns anys fins que la coordinació sigui una norma de treball ha- bitual en els casos de maltractament a la gent gran. Cada 4.15 Servei Català de la Salut. Regió Sanitària Catalunya Central centre d’atenció primària i especialitzada, de l’àmbit so- ciosanitari i de salut mental, ha fet el seu protocol intern El Servei Català de la Salut (CatSalut), neix al gener de 1991 i es constitueix en l’ens planificador, finançador, avaluador i i posteriorment s’ha fet el Pla de coordinació entre tots. comprador dels serveis sanitaris. També es dóna suport i es participa en els protocols i Actualment el CatSalut és el garant de les prestacions sanitàries de cobertura pública; el Departament de Salut exerceix la el Pla de coordinació de maltractaments a les persones funció de planificació i avaluació i promou el projecte de descentralització que ha permès incorporar els ajuntaments en els grans per tal d’incidir en el seu bon funcionament. governs territorials de salut (GTS). El CatSalut compara i avalua els serveis sanitaris en funció de les necessitats de la població i desenvolupa, d’una banda, la 4.16 Servei d’Inspecció i Registre. Generalitat de Catalunya gestió integral de l’oferta i la demanda, a través de la contractació, i, de l’altra, la comunicació amb la ciutadania i la seva participació. El departament de la Generalitat competent en serveis socials exerceix la inspecció de totes les entitats, serveis i establi- ments a què es refereix l’article 2 de la Llei 16/1996, de 27 de novembre, reguladora de les actuacions inspectores i de La Generalitat de Catalunya i l’Administració local han iniciat el procés cap a la participació integrada en el govern i direc- control en matèria de serveis socials i de modificació del Decret legislatiu 17/1994. ció del sistema sanitari. El procés de descentralització que es van iniciar amb els pactes per a la salut s’està concretant en consorcis, anomenats GTS, els quals es regulen mitjançant el Decret 38/2006. La funció inspectora de serveis socials, la qual du a terme el personal inspector, ha de tenir el suport de les altres inspec- cions tècniques de l’Administració de la Generalitat. La Regió Sanitària Catalunya Central (RSCC) està constituïda pels GTS del Bages/Solsonès, Berguedà, Osona i Anoia, aquest últim en fase de constitució. D’acord amb el que disposa l’article 6 de la Llei 16/1996 correspon a la inspecció de serveis socials: La RSCC ha treballat conjuntament amb l’Ajuntament i altres institucions per ampliar la coordinació. a) Vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de serveis socials. b) Garantir els drets del col·lectiu d’usuaris dels serveis socials. La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: c) Verificar el compliment de les condicions funcionals i materials dels establiments i els serveis socials, i també el compliment de la normativa en matèria d’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, en l’àmbit de les - Al 2006 es van distribuir les recomanacions per als professionals de la salut en l’àmbit de l’atenció sociosanitària da- competències dels departaments respectius. vant la sospita de maltractaments a gent gran, fetes pel Comitè d’Ètica Assistencial per a l’atenció sociosanitària. d) Supervisar la destinació i la utilització dels fons públics concedits a la iniciativa privada o a la pública per a la pro- Alguns centres van començar a elaborar un protocol intern. A la jornada del Dia Mundial de l’Alzheimer de l’any moció i l’impuls d’aquestes, a requeriment de les entitats o dels òrgans gestors dels departaments de la Generalitat 2006, en una taula rodona sobre maltractaments a la gent gran, ja es va parlar del paper dels i de les professionals o de qualsevol altra administració pública que els hagin atorgat. davant el maltractament, del maltractament al domicili, de l’actuació i de casos pràctics amb una anàlisi i desen- e) Assessorar i informar, en l’exercici de les actuacions d’inspecció, les entitats i les persones usuàries de serveis so- volupament. cials o llurs representants legals sobre els respectius drets i deures. - Al 2007 es va valorar la necessitat de fer un protocol d’actuació davant la sospita de maltractaments a les persones f) Col·laborar amb les respectives unitats de planificació i ordenació en l’estudi de les necessitats de serveis socials grans per a cada GTS; es van treballar les actuacions en totes les línies assistencials. dels diferents àmbits territorials en què s’estructura el sistema català de serveis socials. - Al 2008 es posa en tots els contractes i per a totes les línies un objectiu específic de l’any: ”Prevenció i actuacions g) Complir la resta de funcions que li encomana aquesta Llei. contra els maltractaments en les persones grans. Constitució grup de treball per coordinació entre els diferents nivells assistencials i protocol d’actuació”. Es van iniciar reunions en cada àmbit de treball i per cada GTS es va El Servei aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: distribuir informació als professionals per elaborar un protocol. Es van convocar els diferents grups de treball (atenció primària i especialitzada, salut mental i àmbit sociosanitari) per establir fluxos de coordinació conjunta. En va sorgir Intervenció Detecció el Pla de coordinació sanitària envers el maltractament a les persones grans del Bages. S’actua d’ofici seguint els criteris establerts per la ins- La Llei de serveis socials té un marc normatiu que aju- - Al 2009 l’objectiu del contracte va ser prevenir i actuar contra els maltractaments a les persones grans. Es va co- pecció de serveis socials, tal com queden definits en da en la tasca de detecció de possibles maltractaments mençar a aplicar el Protocol, i a controlar el nombre de casos en què es consultava i en què la consulta derivava a l’apartat d’aquest document dedicat a l’entorn institu- (respecte de l’ergonomia, hàbits alimentaris inadequats, utilitzar o contactar amb altres recursos d’atenció diferents als d’origen; també es va fer el seguiment del nombre de cional. horaris de descans inadequats, tracte a les persones casos en què s’executava el protocol en totes les activitats previstes (anàlisi, registre i accions). grans inadequat...). L’ajuda es realitza informant al cen- Prevenció tre, fent un seguiment i fins i tot sancionant conduc- Es participa en taules tècniques per promoure la norma- tes impròpies. En aquesta tasca hi ha coordinació amb tiva que es desenvolupi arran de la Llei 12/2007, d’11 jutjats, cos de Mossos d’Esquadra i centres d’atenció d’octubre, de serveis socials i que pugui incidir en els primària. protocols de prevenció i detecció de maltractaments. ( 2 )
  • 12. 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS 4.17 Serveis Bàsics d’Atenció Social. Consell Comarcal del Bages L’Àrea Bàsica de Serveis Socials (ABSS) de la comarca del Bages està configurada pels trenta-quatre municipis menors de 20.000 habitants de la comarca; compta amb un total de 106.293 habitants. Configuren l’ABSS comarcal 19 equips bàsics d’atenció socials (EBAS). Són equips multidisciplinaris, formats per treballadors/ores socials i educadors/ores socials, que segueixen les ràtios que marca la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. El serveis socials bàsics són el primer nivell del sistema públic de serveis socials i la garantia de més proximitat als usuaris i als àmbits familiar i social. A l’Annex 1 d’aquest document hi ha la ubicació i les dades de contacte del personal de referència de cada equip. Entre les competències del Consell Comarcal del Bages en matèria de serveis socials hi ha la de coordinar actuacions, planificar i executar projectes comarcals. En aquesta línia, l’àrea de Serveis Socials d’Atenció Primària i Dona del Consell Comarcal del Bages coordina els 19 equips bàsics i ofereix suport tècnic. En el marc d’aquestes competències s’ha constituït un grup de treball format per professionals del treball social dels dife- 4.18 Serveis Socials d’Atenció Especialitzada i Ciutadania. Consell Comarcal del Bages rents equips bàsics municipals amb l’objectiu d’aportar la visió i les propostes d’actuació professionals al protocol contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i la comarca del Bages. Pel que fa a l’actuació del Consell Comarcal del Bages (CCB) en el marc de les competències de planificació, coordinació i gestió de recursos d’atenció social especialitzada d’abast comarcal, així com de detecció de les necessitats socials de Les accions que s’enumeren a continuació tenen aquesta doble vessant, d’una banda es recullen les accions conjuntes de les persones grans, ha anat fent diferents intervencions i està obert a les que la Generalitat li pugui delegar, com les de l’ABSS i, de l’altra, les accions que s’impulsen des dels municipis envers la promoció de la gent gran. continuació: - Planificar les actuacions d’atenció especialitzades que li cal a la comarca amb relació a les necessitats detectades. Sensibilització Derivació - Coordinar les accions d’àmbit comarcal referides als serveis socials especialitzats d’interès de la Generalitat o dels - Es despleguen accions formatives a Treballadors/es Es prioritza la necessitat de disposar d’un allotjament mateixos serveis. Socials, Educadors/es Especialitzats/des, Treballa- comarcal urgent en casos de maltractament a la gent - Gestionar les actuacions d’abast comarcal d’atenció especialitzada, tals com programes i serveis d’atenció especia- dors/es Familiars de l’ABSS sobre detecció i inter- gran que ho requereixi. litzada que marqui el marc legal en cooperació amb l’Administració de la Generalitat o altres. venció en casos de maltractaments a la gent gran. - Potenciar projectes d’abast comarcal augmentant la relació amb els ajuntaments per identificar les seves necessitats i - Es lliura la informació a les regidories de serveis so- Clima laboral reptes. cials sobre la feina de la comissió de treball de pro- Quinzenalment s’ofereix un espai de supervisió profes- fessionals de Serveis Socials Bàsics (SSB) i sobre sional a tot el personal de l’ABSS de la comarca. Es Actualment les accions específiques que s’estan portant a terme són: l’adhesió al document de compromís. compta amb un equip de suport tècnic i jurídic al servei - Es promociona el benestar de la gent gran als muni- dels professionals i les professionals de l’ABSS comarcal Sensibilització de les accions i recursos que s’estimen necessaris i cipis de l’ABSS a través de tallers, activitats partici- amb funcions d’orientació i assessorament per a aquells S’està planificant fer una campanya de sensibilització a convenients per les persones grans del Bages (estu- patives, articulació d’ajudes tècniques adreçades a la casos que per la seva complexitat requereixen una visió la ciutadania quant als drets de les persones grans. dis de necessitat, diagnosi social, guia de recursos, gent gran i a persones cuidadores... interdisciplinària independentment de la tipologia. protocol contra el maltractament a les persones grans Difusió de Manresa i del Bages...). Prevenció/Detecció Formació El CCB disposa des de 1997 d’una Guia de serveis so- - Es participa en les comissions institucionals de la - S’ofereix formació jurídica adreçada a professionals S’elabora un disseny i desplegament de formació des- cials i d’altres accions de benestar social al Bages, la Generalitat al territori per a la coordinació d’accions del treball social sobre les figures legals de protecció centralitzada entorn al maltractament a la gent gran qual actualitza anualment pel que fa als serveis socials de promoció i atenció especialitzada a les persones per prevenir situacions d’abús a la gent gran. entre l’àrea de Serveis Socials del Consell i l’àrea de d’atenció especialitzada per a les persones grans. Ben grans: CIMSS (Comissió Interdisciplinària Mixta So- - Com a eina de detecció precoç s’ha implantat a Benestar Social de la Diputació de Barcelona adreçada aviat es disposarà d’una pàgina web de l’àmbit de les ciosanitària), atenció a la dependència... l’ABSS comarcal el “qüestionari de detecció de situ- al col·lectiu de quaranta-dos professionals del treball persones grans actualitzada i amb tots els enllaços que - Es participa en el grup de treball “La promoció de acions de risc de la gent gran”. familiar de l’ABSS comarcal. A més, tota la formació es consideren d’interès per fer difusió de les accions de l’envelliment actiu” de la Diputació de Barcelona, que es detecta que pot ser interessant, es fa arribar mit- promoció, suport i atenció que es fa des de qualsevol dins el Programa d’envelliment actiu. Intervenció jançant circulars als diferents professionals de la co- administració. - Des de l’any 1990 hi ha el Consell Consultiu de la - Quan des dels SSB es detecten les situacions d’ur- marca. Gent Gran del Bages (CCGGB), que depèn del Con- gència, es vetlla per la protecció de la víctima. Si es Formació sell Comarcal del Bages, on hi ha la representació de confirma el maltractament i, després de la valoració El CCB ha gestionat tallers de formació per a professio- tots els casals, esplais, serveis socials de gent gran social, es constata que no hi ha família protectora nals de l’àmbit de les persones grans, personal de resi- especialitzats, sindicats i associacions de l’àmbit de s’activen els recursos municipals o bé es cerquen els dències de gent gran, i pot seguir fent aquesta funció en la gent gran, i des d’on es fan accions de promoció i adients fora del municipi (allotjament residencial o col·laboració amb les administracions financeres que es suport a les necessitats i interessos de les persones d’urgència, ajuts, servei d’atenció a les urgències de prestin Generalitat, consorcis, Diputació... grans de la comarca i de participació social en la línia la vellesa,...) i es comunica el maltractament a la de l’envelliment actiu. Fiscalia. Intervenció - Des de la creació del Consell de la Gent Gran de - Si la víctima no està registrada als serveis socials se Es manté col·laboració institucional i es promou la par- Catalunya, l’any 2001, el Bages hi participa amb un li obre un expedient al registre informatitzat dels ser- ticipació social de la gent gran amb actuacions com les delegat en representació de les associacions de gent veis socials (GISSAP) i es fa un seguiment, emmar- següents: gran del Bages escollit des del CCGGB. cat dintre d’un pla de treball, amb coordinació amb - El CCB col·labora institucionalment amb la Generali- - Es fa la Guia de la Gent Gran Activa del Bages. Es els diferents serveis implicats. tat, la Diputació, l’Ajuntament de Manresa i de la tracta de fer un compendi de les accions que es fan - Es treball entorn una proposta de model homogeni a resta del Bages, el Consell Econòmic i Social del a cadascun dels municipis del Bages, des dels casals l’ABSS comarcal per comunicar a la Fiscalia casos de Bages, etc. en la prestació, promoció i planificació de la gent gran, associacions i l’Administració local, certesa de maltractament. ( 2 )
  • 13. 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS pel que fa a activitats de participació social, culturals Altres accions que es realitzen són: En el marc d’aquest Protocol, els SSB intervenen d’ofici, amb caràcter urgent o no, a demanda dels jutjats o d’altres insti- i d’oci per a les persones grans i recopilar-ho tot en - Es gestiona la subvenció de la Generalitat per a l’ac- tucions o serveis quan: una guia dirigida a les persones grans i a les entitats i cessibilitat dels usuaris amb problemes de mobilitat institucions de l’àmbit de la gent gran de la comarca. als centres de dia de gent gran. - Una persona gran, competent per prendre decisions, es reconeix com a víctima de maltractaments (o en situació de Aquesta recerca la fan les mateixes persones grans - Es manté permanentment actualitzada la Guia de risc imminent de patir-ne) i accepta rebre suport dels SSB per resoldre les seves necessitats bàsiques. del CCGGB amb la col·laboració tècnica i financera Serveis Socials d’Atenció Especialitzada per a les - Una persona gran, amb autonomia limitada per prendre decisions, ha estat víctima de maltractaments o es troba en de la Diputació de Barcelona. persones grans. situació de risc de patir danys greus. - Es fa una diagnosi dels centres de dia de gent gran - Hi ha coordinació amb els casals de la gent gran del - Una persona gran, amb autonomia limitada per prendre decisions, presenta diversos factors de risc que cal eliminar de la comarca pel que fa a serveis que presten i ne- Bages als efectes d’adreçar-los informació que els pu- o minimitzar en benefici del seu dret a la seguretat. cessitats quant a l’accessibilitat. gui interessar (del CCGGB, dels ajuntament de la co- marca, del Consell de la Gent Gran de Catalunya, de En qualsevol cas, els professionals dels Serveis Socials Bàsics avaluen la situació de necessitat, així com la disponibilitat l’Oficina de Gent Gran Activa de la Generalitat...). de recursos tant de la persona interessada com de la comunitat, i proposen el més adient en cada cas. - Hi ha coordinació amb la Diputació de Barcelona (Programa d’envelliment actiu i autonomia personal). La institució aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: - Hi ha coordinació amb l’Oficina de Gent Gran activa de la Generalitat. Sensibilització Actualment, des del programa de gent gran s’ha assumit En el marc intrainstitucional hi ha possibilitats de fer la confecció d’un protocol per coordinar accions contra circular tota la informació que sigui necessària. els maltractaments a la gent gran d’abast comarcal. 4.19 Unió General de Treballadors Bages-Berguedà Mitjançant el Programa de gent gran es fan actuacions Derivació La UGT va néixer fa més d’un segle, com a conseqüència de la confluència dels diferents sindicats i organitzacions gremials de sensibilització de l’entorn comunitari. Es realitza una Es considera que s’utilitzen els recursos necessaris per i d’ofici, i ha anat conformant la gran confederació que és avui en dia. campanya informativa anual sobre algun tema que in- ajudar la víctima i es fa un esforç per actualitzar-los i teressa la gent gran: els drets i deures de la gent gran, per fer que tothom els conegui. La UGT és un sindicat de classe autònom, independent, democràtic, participatiu, internacionalista, que té una visió general ciutat i gent gran... I també es compta amb el Consell dels problemes socials. És una organització de caràcter confederal, integrada per unions territorials, federacions i unions Municipal de la Gent Gran, que té la participació d’enti- Clima laboral estatals. tats i professionals del sector. Es disposa d’espais de supervisió; hi ha responsables que vetllen per la càrrega de treball dels professionals i La UGT aborda la problemàtica dels maltractaments des de les perspectives següents: Prevenció serveis. Anualment també es realitza una avaluació dels Diversos serveis treballen els factors de risc i de pro- objectius i de l’acompliment del pla de treball. Clima laboral Formació tecció. Respecte de la gestió de la informació, tots els Incideix en les millores de clima laboral ja que es tracta Es fan actuacions de formació i s’incorporarà la preven- centres de serveis socials disposen d’informació, selec- Formació d’un sector amb condicions laboral molt precàries que ció dels maltractaments a la gent gran. cionada i supervisada, adreçada als usuaris. Es disposa d’un pla de treball intern de formació amb el cal dignificar. qual s’ofereix formació específica per a serveis socials Detecció de forma consensuada amb els responsables d’aquests S’està preparant un protocol intern que estableix criteris serveis. Ja s’ha impartit formació específica sobre mal- 4.20 Ajuntament de Manresa per detectar situacions de risc i fixa la manera d’inte- tractaments a gent gran, tot i que cal continuar oferint- ractuar amb cossos de seguretat, jutjats... Els procedi- ne perquè no tots els professionals n’han fet. L’Ajuntament de Manresa tracta les necessitats de les persones grans, bàsicament des de dos àmbits: el Programa transver- ments administratius i els terminis estan perfectament sal de la gent gran, que prioritza les actuacions orientades a promoure l’envelliment actiu, i els serveis socials, emmarcats estipulats i es treballen correctament. També s’ofereix formació relacionada directament amb dins de l’Àrea de Serveis a les Persones. els maltractaments, així com també amb la prevenció: Intervenció - Curs sobre els maltractaments a la gent gran adreçat Els serveis socials són el conjunt d’intervencions que tenen com a objectiu garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, Es treballa amb la víctima i quan accepta l’ajuda es a professionals posant atenció en el manteniment de llur autonomia personal i promovent el desenvolupament de les capacitats personals, consensua el pla de treball amb ella mateixa. Quan no - Jornades bianuals sobre els valors de la gent gran en un marc de respecte per la dignitat de les persones (Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials). S’estructuren en accepta l’ajuda i després d’un període per discernir si es dos terrenys d’atenció: els serveis bàsics i els serveis especialitzats. respecta la seva decisió o si s’hi intervé perquè es creu que hi ha algun risc, s’actua en funció del cas. L’atenció bàsica, de caràcter públic i local, es presta mitjançant equips multiprofessionals. S’adreça a la població resident a Manresa i fa funcions d’informació, diagnòstic, orientació, suport, intervenció i assessorament individual i comunitari. És Respecte del registre de les intervencions, actualment la porta d’entrada habitual al sistema de serveis socials, i és l’eix vertebrador de tota la xarxa de serveis, com l’atenció do- no hi ha un suport informàtic que permeti documentar miciliària, les ajudes tècniques, els serveis de teleassistència, els serveis diürns i els serveis residencials. Per complementar correctament les dates i dades i, especialment, és di- aquestes prestacions de servei es poden establir prestacions econòmiques. A Manresa hi ha quatre equips descentralitzats fícil que pugui servir per comparar períodes l’evolució distribuïts pel territori de serveis socials bàsics i una unitat de serveis centrals ubicada a la carretera de Vic, 16, 1r. del cas. Respecte de l’historial de l’usuari, l’Ajuntament treballa d’acord amb el que estableix la Llei orgànica Amb relació a les situacions de maltractament a persones grans, els Serveis Socials Bàsics (SSB) assumeixen la intervenció 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades en aquells casos en què calgui articular recursos per atendre les necessitats bàsiques (allotjament, atenció domiciliària, de caràcter personal. Habitualment es comenta amb la prestacions econòmiques...) o garantir el compliment dels seus drets civils, econòmics, socials i culturals. persona afectada cada vegada que es parlarà del seu cas amb algun altre servei de l’Administració. Habitualment l’accés als SSB és lliure i voluntari. A demanda de la persona interessada, es concerta una hora d’entrevista amb l’equip de professionals que li correspongui segons la zona de residència. ( 2 )
  • 14. 5 5. ACORDS I COORDINACIÓ ACORDS I COORDINACIÓ 5.1 Canal d’entrada i detecció 5.1.1 Paper dels agents socials i professionals Els agents socials i professionals que s’han adherit a aquest Protocol tenen un paper actiu en la detecció de les situacions de maltractament que viuen les persones grans. També poden establir vies de coordinació amb la resta d’institucions per tal de facilitar la seva intervenció i aconseguir uns resultats més eficaços. Algoritme 1. Variables de detecció dels maltractaments 5.1.2 Variables de detecció La detecció dels maltractaments es pot fer segons les variables següents: - El tipus de demanda que fa la presumpta víctima, - L’entorn on es produeixen els fets, atès que la víctima atès que pot expressar una demanda clara sobre la pot viure els maltractaments des del seu domicili, pot situació que està vivint o, al contrari, pot no expres- ser-ne víctima dins d’un entorn institucional o pot ser 5.1.3 Actuació i mediació sar-la. objecte de pràctiques abusives dins de la comunitat. En el moment de valorar la situació presentada, s’han de - La situació que presenta la víctima, atès que pot A continuació es desenvolupen les actuacions que cal realit- tenir en compte les possibilitats d’actuar en el conflicte viure una situació de crisi, que requereix una actua- zar per a cada una d’aquestes variables. entre la víctima i la persona maltractadora servint-se de la ció immediata, o, al contrari, pot viure una situació mediació, d’acord amb el criteri de mediació que s’exposa que no sigui de crisi. En aquest cas, s’ha de tenir en a continuació. compte si: La mediació fa possible que els propis actors del conflicte, - hi ha risc immediat, és a dir, si els maltracta- conduïts per la figura d’una persona mediadora, puguin tro- ments suposen un perill irreversible d’integri- bar una solució a la seva problemàtica. No pretén la reconci- tat física per a la víctima. liació, sinó facilitar que els mateixos subjectes del conflicte arribin a acords sobre les seves discrepàncies. La persona - no hi ha risc immediat, és a dir, si la situació és mediadora és un o una professional que ajuda les persones susceptible de millora amb una intervenció a arribar a un possible acord, potenciant els recursos de les professional i la víctima no corre un perill im- parts per tal d’aconseguir articular la seva pròpia solució al mediat. Per exemple: una situació de desa- problema. La mediació pot ser útil en casos de desatenció o tenció familiar que amb un suport domiciliari negligència dels familiars (obligació dels fills de prestar ali- professional pot millorar, un abús econòmic ments...), però es desaconsella quan s’ha iniciat la via penal que es pugui solucionar, un incompliment a causa de violència física o similar. Des de la perspectiva institucional que permeti adoptar mesures de la mediació, es considera necessari que la víctima pugui reparadores... participar en la gestió del conflicte del qual és protagonista. ( 2 )
  • 15. 5. ACORDS I COORDINACIÓ 5.2 Demanda expressada 5.2.1.4 Circuit d’actuació És el cas en què la víctima identifica la situació de maltractament que pateix i demana algun tipus de suport, assessorament o protecció per la seva situació. 5.2.1 Demanda expressada en situació de risc immediat 5.2.1.1 Definició 5.2.1.3 Estratègies Es tracta del cas en què la víctima verbalitza la demanda de A partir dels recursos i els serveis que actuen immediata- protecció davant de l’existència d’algun tipus de maltracta- ment en una situació d’esclat de violència, s’han dissenyat ment que suposa risc per la seva integritat física, psicològica un seguit d’estratègies que han permès ordenar i fer un cir- o sexual. Es considera que estem davant d’aquesta situació cuit d’intervenció per afrontar una situació d’emergència. per algun succés que requereix una atenció immediata. Aquestes estratègies són les següents: Es considera demanda expressada en situació de crisi si és ne- - Els serveis i professionals implicats han elaborat i cessari que la víctima rebi alguna de les atencions següents: aprofundit en circuits, criteris i pautes d’actuació in- ternes en les situacions de crisi, en especial en com - Atenció mèdica. La víctima ha patit recentment algun abordar les urgències en l’àmbit social, sanitari i po- tipus de violència i li cal una atenció mèdica imme- licial. diata, ja que hi ha lesions, greus o no, tant físiques - Com a criteri general, la sol·licitud d’ordre de pro- com psicològiques. tecció, en els casos que pertoqui, s’ha de tramitar - Atenció social. El maltractament ha produït en la des del cos de Mossos d’Esquadra, per un criteri de víctima una necessitat d’atenció immediata i ineludi- màxima agilitat i per facilitar la intervenció policial ble dels serveis socials, ja que ha provocat un deteri- en cas d’urgència. En conseqüència, el personal pro- orament de la situació personal i social de la víctima fessional implicat en aquest circuit ha de derivar la o es preveu que en poc temps el provoqui. víctima cap a aquest cos policial perquè presenti una - Atenció policial. Atenció, assessorament i protecció a denúncia i demani protecció. la víctima, i detenció de l’autor si s’escau. - En casos de necessitat d’atenció immediata, els Ser- veis Socials d’Atenció Primària de Manresa i de la 5.2.1.2 Objectius comarca del Bages han d’acollir d’urgència, en un màxim de 48 hores, les persones grans maltractades Fixar pautes d’actuació per a situacions de crisi té com a a fi de cobrir les seves necessitats bàsiques. objectiu general garantir la màxima protecció de la persona - En els casos que la víctima requereixi un recurs gran i com a específics els que es detallen a continuació: d’acolliment urgent: - Si es tracta de persones residents a Manresa, - coordinar les accions de tots els professionals impli- s’ha de trucar al 838752999 per sol·licitar la cats en la intervenció en la situació de crisi per evitar localització de la persona professional d’ur- danys secundaris; gències. - garantir la màxima agilitat i eficiència; - Si es tracta de persones residents a la resta - aplicar un model d’intervenció en casos d’urgències, i de poblacions de la comarca del Bages, el cos - fomentar i aplicar els circuits i línies de treball in- de Mossos d’Esquadra i el Jutjat de Guàrdia terns per a cada àmbit d’actuació (serveis socials, poden utilitzar el recurs establert pel Consell policial, sanitari, judicial...) o bé millorar o aprofun- Comarcal del Bages. dir en els existents. Algoritme 2. Demanda expressada en situacions de risc immediat ( 2 )
  • 16. 5. ACORDS I COORDINACIÓ 5.2.1.5 Acords entre els agents implicats Per tal de garantir la coordinació sanitària s’han de tenir en - Si la persona vol retornar al seu domicili cal explicar- compte les consideracions prèvies següents: li el problema i implicar-hi la família. 5.2.1.5.1 Sector sanitari i sociosanitari - El professional o la professional responsable del se- guiment de la persona gran maltractada és el treba- Si la persona està incapacitada: Pautes d’actuació llador o la treballadora social d’atenció primària de - Cal comunicar-ho al treballador o a la treballadora la seva àrea bàsica de salut. social de l’ABS de referència (actuació conjunta). Les institucions dels sector sanitari que donen cobertura a l’atenció primària, especialitzada, sociosanitària i de salut mental - La comunicació ha de ser via telefònica (s’ha de dis- - Cal implicar-hi la família. (Althaia, FSSM, ICS i Regió Sanitària Catalunya Central) han establert un pla de coordinació sanitària envers el maltracta- posar d’una llista actualitzat dels treballadors i de les - Si el tutor o la tutora legal és la persona maltracta- ment a les persones grans, que conté els acords següents: treballadores socials del Bages) i s’ha de fer amb la dora, s’ha de sol·licitar al jutjat la revisió urgent de la màxima celeritat possible. tutela per poder-la canviar i buscar un recurs alterna- tiu de protecció de la víctima. L’equip assistencial per atendre situacions de maltracta- ments està format per professionals de la medicina, inferme- Coordinació amb altres agents ria i treball social. Es poden incorporar altres professionals de la salut, en cas de que l’equip assistencial ho consideri S’ha d’establir una comissió de seguiment dels casos sanita- necessari. Caldrà: ris, que només es reunirà quan algun dels membres ho sol- - Documentar la història clínica: tipus de maltracta- liciti. Ha de coordinar aquesta reunió la persona responsable ment, circumstàncies, freqüència i gravetat. S’ha de de l’àmbit sociosanitari de la RSCC. Quan la comissió de fer la valoració de: la víctima, la persona agressora i seguiment ho consideri necessari, cal sol·licitar la valoració la persona cuidadora principal possible del comitè de bioètica. - No lliurar l’informe d’assistència amb revelacions de la sospita. Actuacions específiques Sempre que no es pugui evidenciar el maltractament s’ha Althaia de sotmetre a consideració. Davant d’aquesta possibilitat, s’ha de comunicar la sospita a TS de l’ABS a què pertany la L’equip assistencial, format pel metge o metgessa, l’equip persona amb l’objectiu de garantir el seguiment del cas. d’infermeria i el treballador o la treballadora social, és el que pot detectar possibles maltractaments i negligències. Són, Quan els maltractaments són susceptibles de millora amb la a més de la persona cuidadora, els únics interlocutors amb intervenció professional, sense que la víctima corri un perill la persona gran fràgil. La intervenció s’ha de fer de manera immediat es considera que es tracta d’una situació sense interdisciplinària i s’ha d’elaborar un pla d’atenció integral. risc immediat. En aquest cas, només s’ha de comunicar al jutjat si la víctima ho manifesta. La valoració inicial és l’instrument per identificar quantita- tivament i qualitativament els problemes relacionats amb S’han de tenir en compte tots els recursos sanitaris i socials les circumstàncies clíniques, psicològiques, funcionals i so- de protecció que es poden oferir a la víctima: cials. La informatització de les dades permet conèixer els - Mediació per intentar apropar les dues parts; canvis en el temps i la seva naturalesa. En el reconeixement - Educació sobre la malaltia i la manera de tractar-la; és essencial buscar signes físics que ajudin a confirmar la - Valoració de la necessitat d’oferir ajuda a domicili; sospita de maltractament. L’exploració és imprescindible en - Valoració de la necessitat d’ingrés; tots els casos, especialment en les persones amb deteriora- - Tramitació d’ajuts o prestacions socials; ment cognitiu. - Valoració de si es pot treure del domicili la persona maltractadora, i - S’ha de registrar a la història clínica tota la informa- - Atenció psiquiàtrica a la persona possible agressora i ció recollida: tipus de maltractament segons els a la víctima símptomes que presenta, signes i símptomes, fre- qüència i gravetat. Es considera risc immediat quan els maltractaments supo- - També s’ha de reconèixer la persona agressora, les sen un perill per a la víctima. Es mantindran els criteris circumstàncies de l’agressió i les dificultats en l’aten- següents: ció. Cal evitar sempre situacions de confrontació. - Sempre que hi ha hagut lesions s’ha de comunicar - S’ha de reconèixer la persona cuidadora principal i al jutjat. identificar possibles testimonis que coneguin la situ- - Cal una actuació urgent. L’atenció sanitària i social ació que viu la víctima. ha d’anar encaminada a separar la víctima i la perso- na maltractadora. Si és necessari s’ha de fer un ingrés Tota la informació s’ha de derivar, mitjançant un full d’inter- social o sociosanitari mentre es troba una ubicació consulta, al Departament de Treball Social per tal d’activar Algoritme 3. Pla de coordinació sanitària definitiva. El treballador o la treballadora social del les accions més pertinents. centre d’internament ha de treballar conjuntament amb el treballador o la treballadora social de l’ABS - En els casos en què es detecti una situació que per buscar la ubicació més idònia en cada cas. requereixi una actuació urgent, el personal mèdic ho (  )
  • 17. 5. ACORDS I COORDINACIÓ ha de comunicar al jutjat i s’iniciaran mesures de al, psicologia o dret; les organitzacions socials i soci- Fundació Sociosanitària de Manresa Institut Català de la Salut protecció de la víctima de manera urgent, valorant etats científiques, així mateix, també compromet les l’avís al Cos de Mossos d’Esquadra. administracions. El diversos àmbits assistencials de la FSSM cal que seguei- Quan hi ha sospita de maltractaments s’efectua una valo- - En tots els casos, cal tenir cura de no lliurar l’informe - Al Bages s’ha acordat que el/la professional respon- xin els criteris següents: ració integral i s’inicia una observació activa sobre quatre d’assistència amb revelacions sobre la sospita. sable del seguiment de la persona gran maltractada eixos: la persona gran, l’entorn familiar, la persona cuida- en l’entorn de la comunitat és el treballador o la tre- - Cal registrar tots els aspectes observats i avaluats a dora i l’habitatge. Es registren a la seva història clínica els Els casos de persones grans maltractades en l’entorn de la balladora social d’atenció primària de l’àrea bàsica la història clínica. aspectes observats i avaluats. I es fa un seguiment periòdic comunitat s’han de derivar a treball social d’atenció primà- que li correspongui. - Una vegada valorat el risc immediat per a la persona per garantir l’absència de maltractaments. ria de la seva àrea bàsica de salut, que és qui n’ha de fer el - Treball social d’Althaia ho ha de comunicar per via gran, les causes, la voluntat del pacient i les possibi- seguiment. Ho ha de comunicar per via telefònica, amb la telefònica (cal disposar d’una llista actualitzada del litats d’intervenció, l’equip assistencial ha de pren- En el cas de constatar la certesa dels maltractaments, s’ac- màxima celeritat possible, Treball Social d’Althaia. personal de treball social del Bages) amb la màxima dre la decisió d’intervenir o no. tua de manera urgent per separar la víctima i la persona celeritat possible. Si la persona gran està capacitada per prendre de- agressora. Es registra a la seva història clínica i, si és el cas, Els criteris d’actuació són: cisions: es fa un comunicat de lesions al jutjat. Peculiaritats de l’àmbit d’aguts i hospitalització - S’ha de tenir en compte la seva opinió sobre - Quan els maltractaments suposen un perill irreversi- si accepta la intervenció i cal preservar el Es valora l’estat cognitiu de la persona. ble d’integritat física per a la víctima. - Quan el motiu d’urgència o ingrés és el maltracta- seu dret a l’autonomia i respectar els seus - Si presenta deteriorament cognitiu es cerca un re- - Sempre que hi hagi lesions s’ha de comunicar ment, s’ha de fer un informe per al jutjat i s’ha de fer desigs. curs alternatiu. Si presenta criteri sanitari es deriva al jutjat. saber a Treball Social. - En cas d’observar que la víctima està sota al centre de salut més adient. Si no presenta criteri - Cal una actuació urgent. L’atenció sanitària i - Quan el motiu de consulta o ingrés és un altre: s’ini- coacció o por, s’ha de treballar perquè pugui sanitari, en primer terme s’estudien les possibilitats social han d’anar encaminades a separar la cia la valoració i es comunica a Treball Social. decidir lliurement; cal identificar algun suport de la família com a recurs alternatiu, si l’alternativa víctima i la persona maltractadora; s’ha de - El Departament de Treball Social ho deriva a l’ABS i fer un pla d’actuació conjunt. La intervenció de la família resulta fallida cal coordinar amb serveis protegir la víctima amb un acolliment en un de referència o als SSAP de zona. contra la seva voluntat només està justifica- socials una possible plaça de residència urgent. centre (sanitari, sociosanitari o social) i comu- da si es constata la comissió d’algun delicte, - Si no presenta deteriorament cognitiu, la persona nicar-ho al jutjat competent. Treball social del Peculiaritats de l’àmbit de salut mental cosa que s’ha de comunicar al jutjat per inici- decideix si vol tornar al domicili o vol un recurs alter- centre d’internament s’ha de coordinar amb ar procediments judicials. natiu. Es proposa un pla d’intervenció d’acord amb el Treball Social de l’ABS per buscar la ubicació Encara que l’actuació sigui similar a les de nivell d’aguts i Si la persona gran no està capacitada per prendre que planteja la persona gran. més idònia en cada cas. hospitalització, la diferència important rau en: decisions: - Si la persona vol retornar al seu domicili, cal - Si és la persona maltractada qui té el problema men- - S’ha de valorar si hi ha risc de dany greu. En En tot cas es realitza un pla de treball per garantir la segu- explicar-li el problema i implicar-hi la família. tal, o aquest cas, se n’ha d’informar el jutjat de retat de la persona. - En el cas que la persona estigui incapacitada: - Si és la persona cuidadora qui té el problema men- guàrdia. Si és al domicili, cal avaluar la ins- • Cal contactar amb el treballador o la tal (situacions difícils o molt enquistades). S’ha de titucionalització i valorar si s’ha d’avisar la treballadora social i establir una actu- donar importància a la continuïtat en la valoració. policia; a més, s’ha de contactar amb els ser- 5.2.1.5.2 Cos de Mossos d’Esquadra. ació conjunta; veis socials. Si cal, també s’ha de valorar la Àrea Bàsica Policial del Bages • Cal implicar-hi la família; Peculiaritats de l’àmbit sociosanitari tramitació de la incapacitació legal. • Si el tutor o la tutora legal és qui mal- - En els casos en què no hi ha risc de dany Pautes d’actuació tracta, s’ha de sol·licitar al jutjat un En aquest àmbit el/la pacient arriba per llarga estada o per greu, se n’han d’evitar els factors; s’ha d’in- canvi urgent de tutela i internar la per- descans temporal. formar el/la familiar o persona responsable (si El cos de Mossos d’Esquadra segueixen pautes d’actuació sona gran en una residència o buscar - S’ha de fer una entrevista d’acollida, en què ja es pot la persona responsable és la maltractadora, diferents segons si la víctima compareix a les dependències un recurs apropiat. començar a detectar la situació. cal informar-ne altres familiars, segons la va- policials, o bé si s’ha requerit la seva actuació per una in- - Quan hi ha una sospita, és a dir quan no es pot evi- - S’ha de tenir en compte la valoració feta des d’al- loració dels professionals), o s’ha d’activar tervenció d’urgència, arran d’una trucada al 112, tant de la denciar maltractament, s’ha de comunicar a treball tres àmbits, interns o no, i es pot explorar l’entorn familiar. l’accés als recursos socials. víctima, com de la seva xarxa social, o de qualsevol agent social amb l’objectiu de garantir el seguiment del - És important la funció de l’equip multidisciplinari. implicat en el circuit. cas. El/La professional, al seu torn, ho ha de tras- - S’ha de valorar la dificultat de retornar al domicili. El seguiment de les persones grans maltractades en l’entorn lladar a treball social de l’ABS de referència de la - És rellevant la coordinació. de la comunitat s’ha de derivar a treball social d’atenció Atenció d’urgència telefònica (per trucada al 112) persona. primària de l’ABS que li correspongui. Treball Social de la - Quan no hi ha risc immediat, si la víctima ho ma- Peculiaritats de l’àmbit d’atenció primària FSSM ho comunica per via telefònica amb la màxima cele- 1. Es compareix al lloc dels fets i s’hi atén la víctima, si nifesta, s’ha de comunicar al jutjat. També s’ha de ritat possible. la petició ve arran d’una trucada al 112 efectuada fer saber a treball social amb l’objectiu de garantir Se segueixen els casos detectats des d’altres àmbits per mit- per la pròpia víctima, per la seva xarxa social o per el seguiment del cas, qui, al seu torn, ho ha de tras- jà de la coordinació amb treball social de l’ABS. Així mateix, qualsevol agent que intervingui en casos d’urgències. lladar a treball social de l’ABS de referència de la en tots els casos que es detecten des del ABS s’inicia la va- 2. S’acompanya la víctima a un centre d’assistència, si persona. loració de la situació i s’emmarca en quina situació es troba la situació ho requereix. la víctima. I en cada cas s’actua en conseqüència. 3. D’acord amb les circumstàncies, els fets, els danys i Els criteris de coordinació són: les lesions que s’observin en el moment de la inter- venció, s’ha de valorar la possibilitat de detenir la - La coordinació és una eina de treball que ens fa falta persona agressora. En cas que no se la detingui, s’ha per avançar en la investigació i la intervenció sobre el d’identificar i ha de facilitar un domicili conegut. fenomen del maltractament a la gent gran. 4. S’acompanya la víctima a la comissaria, si ho dema- - La coordinació evita l’atenció fragmentada i parcial. na, per presentar una denúncia i demanar protecció Implica el personal mèdic, d’infermeria, treball soci- en els casos que correspongui. (  )
  • 18. 5. ACORDS I COORDINACIÓ 5. Així mateix, s’ha d’intentar informar la víctima i Actuacions específiques 5.2.1.5.3 Policia local de Manresa Coordinació amb altres agents lliurar-li fulletons informatius, evitant la presència de la persona agressora, per tal de fer-li valorar la Víctimes amb residència a Manresa. La persona responsable Pautes d’actuació - S’oficia el cos de Mossos d’Esquadra per a l’execu- situació de risc i donar-li les pautes a seguir (rebre del servei de policia ha de comunicar-se telefònicament i ció de les decisions judicials adoptades, per exem- assistència mèdica, anar als centres d’atenció muni- enviar un fax a la persona responsable d’Atenció Primària Atenció d’urgències telefònica (trucada al 092) ple, acompanyament al domicili per retirar efectes cipals, denunciar, etc.). de l’Ajuntament o, en la seva absència, a la responsable de personals... Serveis Socials. Aquest/a professional determina qui aten- - Es compareix al lloc dels fets i s’hi atén la víctima, si - Si escau, es comunica al Ministeri Fiscal que la víc- Atenció a les dependències del cos de Mossos d’Esquadra drà la persona dins el propi departament. la petició ve arran d’una trucada al 092 efectuada tima podria estar immersa en alguna causa d’incapa- (quan la víctima compareix per denunciar) per la pròpia víctima, per la seva xarxa social o per citació, per tal que el ministeri públic iniciï les acci- - De dilluns a divendres de 8 a 15 hores s’ha de trucar qualsevol agent que intervingui en casos d’urgències. ons procedents per a la seva tutela i protecció. 1. Quan correspongui, les víctimes han de ser acollides als Serveis Socials Centrals (938752507). - S’acompanya la víctima a un centre d’assistència, si - En cas que la víctima no vulgui tornar al seu domicili pel Grup d’Atenció a la Víctima, en horari de dilluns - Fora de l’horari descrit, de dilluns a divendres de 15 la situació ho requereix. i/o necessiti una actuació d’urgència social immedia- a divendres. En la resta de casos, o en situacions a 8 i els caps de setmana durant les 24 hores del - Així mateix, s’ha d’intentar informar la víctima i lliu- ta, el Jutjat de Guàrdia s’ha de posar en contacte amb excepcionals, són acollides a l’Oficina d’Atenció al dia, la comunicació es farà amb la màxima celeritat rar-li fulletons informatius, evitant la presència de la serveis socials mitjançant una trucada telefònica. Ciutadà, en servei les 24 hores del dia, tots els dies possible dintre del primer dia hàbil, també als serveis persona agressora, per tal de fer-li valorar la situació de l’any. centrals 938752507, tot i que si hi ha una neces- de risc i donar-li les pautes a seguir (rebre assistèn- Actuacions específiques 2. S’acompanya la víctima als serveis d’urgència hos- sitat concreta es pot trucar al telèfon 938752999 i cia mèdica, anar als centres d’atenció municipals, pitalris, si és necessari. sol·licitar la localització de la persona professional denunciar, etc.). Víctimes amb residència a Manresa 3. S’informa la víctima dels seus drets que, en funció d’urgències. - Cal acompanyar i/o adreçar a la víctima al cos de del cas, poden anar des de la possibilitat de sol·licitar Mossos d’Esquadra per presentar denúncia i sol- - De dilluns a divendres de 8 a 15 hores s’ha de trucar advocat o advocada del torn especialitzat d’Atenció Víctimes amb residència a la resta de poblacions de la co- licitar protecció. En el supòsit que la víctima no als Serveis Socials Centrals (938752507) per con- a les Víctimes de Violència de Gènere, del Col·legi marca. La persona responsable del servei de policia ha de vulgui tornar al domicili, la unitat que actuï farà un tactar amb la persona responsable d’Atenció Primària d’Advocats de Manresa, a la possibilitat de sol·licitar comunicar-se telefònicament amb la persona responsable seguit de preguntes per determinar si pot traslladar- de l’Ajuntament o en absència seva amb la responsa- mesures de protecció, o bé d’informar-la respecte de Serveis Socials d’Atenció Primària i Dona del Consell Co- se al domicili d’algun familiar, amic o conegut. Si ble la Secció de Serveis Socials, per tal de determi- dels tràmits judicials posteriors. marcal del Bages. Aquest/a professional informa els serveis no pot comptar amb aquest suport ni amb cap altre nar quin/a professional atendrà el cas. 4. Se l’informa dels recursos existents al territori per socials municipals corresponents, que han de fer l’acollida recurs al seu abast, s’ha de contactar amb serveis - Fora de l’horari descrit, s’ha de trucar al telèfon rebre assessorament, informació i ajut. d’urgències de la víctima. socials per tal d’accedir al centre d’acolliment que 938752999 de la Policia Local de Manresa que farà 5. En cas que la víctima manifesti la seva voluntat de s’estableixi. les gestiones oportunes per localitzar el/la professio- no tornar al seu domicili i no disposi de cap altre - De dilluns a divendres de 8 a 15 hores s’ha de deri- - D’acord amb les circumstàncies, els fets, els danys i nal que atendrà la urgència. recurs de la seva xarxa que li permeti allotjar-se d’ur- var mitjançant una trucada telefònica a la per- les lesions que s’observin en el moment de la inter- gència (familiars, amics, pensió), se l’acompanya al sona responsable de Serveis Socials d’Atenció venció, s’ha de valorar la possibilitat de detenir la Víctimes amb residència a la resta de poblacions de la comarca. centre d’acollida que pertoqui o es contacta amb ser- Primària i Dona del Consell Comarcal del Bages persona agressora. En cas que no se’l detingui, s’ha veis socials per rebre indicacions. (936930363). d’identificar i ha de facilitar un domicili conegut. - De dilluns a divendres de 8 a 15 hores s’ha de tru- 6. S’informa la víctima sobre la situació personal de - De dilluns a divendres de 15 a 8 i els caps de setma- car a la persona responsable de Serveis Socials l’agressor. na durant les 24 hores del dia, pel bon funcionament d’Atenció Primària i Dona del Consell Comarcal del del protocol, la comunicació es farà amb la màxima 5.2.1.5.4 Jutjat de Guàrdia Bages (936930363), per tal de gestionar la coordi- Coordinació amb altres agents celeritat possible dintre del primer dia hàbil, al Con- nació amb els serveis socials del municipi correspo- sell Comarcal (936930363) amb el procediment es- Pautes d’actuació nent. - Si la víctima no disposa de recursos personals, fa- mentat: per mitjà de trucada telefònica a la persona - Fora de l’horari descrit, en cas que la víctima neces- miliars o socials per afrontar aquesta situació de cri- responsable de Serveis Socials d’Atenció Primària i - Si la víctima es dirigeix al jutjat per presentar una de- siti un allotjament urgent, s’ha de derivar a la Re- si (manca d’allotjament, de recursos econòmics per Dona del Consell Comarcal del Bages. Cal enviar-hi núncia, se li proposa derivar-ho al cos de Mossos d’Es- sidència Municipal l’Atzavara de Sant Joan de cobrir les necessitats bàsiques...) o manifesta la vo- per fax el formulari o informe de les dades més re- quadra per garantir assistència i protecció. D’aquesta Vilatorrada. luntat d’abandonar el domicili, el cos Mossos d’Es- llevants de l’exploració realitzada. manera s’assegura una instrucció més complerta de quadra han de coordinar-se amb els serveis socials la causa penal. En cas de no disposar de mitjà de d’atenció primària perquè sigui atesa d’urgències. En el supòsit que la víctima no vulgui tornar al domicili, la transport o en cas de risc per a la seva persona, el 5.2.1.5.5 Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa - Per derivar la persona a serveis socials s’ha de comp- unitat que actuï farà un seguit de preguntes per determi- jutjat ha de trucar al 112. tar amb el seu consentiment. La derivació s’ha de nar si pot traslladar-se al domicili d’algun familiar, amic o - En cas de tramitació judicial d’una ordre de protec- Pautes d’actuació fer telefònicament. I en la trucada s’ha de concretar conegut. Si no pot comptar amb aquest suport ni amb cap ció sol·licitada, i en la resta d’actuacions judicials l’estat de salut física i psíquica de la víctima, i l’exis- altre recurs al seu abast, se l’ha de derivar a la Residència que s’hagin de practicar a la seu judicial, s’han de 1. Si la víctima ha sol·licitat protecció al Col·legi d’Ad- tència o no de familiars. Cal distingir si la víctima viu Municipal l’Atzavara de Sant Joan de Vilatorrada. prendre totes les precaucions necessàries per evitar la vocats i el protocol és d’aplicació, el Col·legi ha de a Manresa o no. comunicació entre la víctima i la persona agressora. designar advocat o advocada d’ofici - Existeix la possibilitat d’adoptar mesures penals de 2. S’informa la víctima immediatament i amb claredat protecció de la víctima (ingrés a la presó de la per- sobre el procés judicial que s’ha iniciat. sona presumptament maltractadora, ordre d’allu- 3. Es comunica la víctima que es dirigeixi a la seu del nyament, prohibició de comunicacions...), i també Col·legi d’Advocats de Manresa per tramitar la sol- d’adoptar mesures cautelars civils de protecció del licitud d’assistència jurídica gratuïta per a la juris- seu patrimoni. dicció civil i/o penal. S’informa la víctima immediata- - S’han de comunicar a la víctima totes les resolucions ment i amb claredat sobre el procés judicial que s’ha judicials que l’afectin. iniciat. Igualment se la informa de les conseqüències (  )
  • 19. 5. ACORDS I COORDINACIÓ de no tramitar l’assistència jurídica gratuïta o de les Quan la víctima es trobi acollida en un allotjament urgent, 2. Si la persona no pot decidir per ella mateixa: Activació del circuit d’urgència de dilluns a divendres de 15 a del cas que li fos denegada. el tècnic o la tècnica de serveis socials s’hi ha de desplaçar 8 h i els caps de setmana les 24 hores del dia: a l’hora acordada en la comunicació telefònica per fer l’en- - El cas es deriva al jutjat de guàrdia i es dema- Coordinació amb altres agents trevista d’acollida en un ambient apropiat. na que s’iniciï un procés d’incapacitació. Si 1. S’ha d’activar per una situació d’urgència que s’hagi la situació és de risc immediat per a la vícti- atès des del cos de Mossos d’Esquadra. Ho notifica- 1. En situació d’urgència en què la víctima no vulgui En cas que serveis socials atengui una persona que ha estat ma i la seva integritat física i/o psíquica corre ran, segons el procediment ja descrit, trucant a per- presentar una denúncia, el/la professional que faci el víctima de maltractaments, se n’informa el cos de Mossos perill, es comunica al jutjat de guàrdia perquè sona responsable de Serveis Socials d’Atenció Primà- seguiment del cas pot redactar un informe social. I, d’Esquadra perquè valorin si cal iniciar diligències policials. prengui les mesures de protecció que consi- ria del Consell Comarcal del Bages i enviant per fax en funció de la seva capacitat econòmica, la víctima Per traslladar i protegir la víctima, cal avisar el cos de Mos- deri adients vers la víctima presumptament un formulari/informe amb les dades més rellevants pot sol·licitar advocat o advocada d’ofici i assistència sos d’Esquadra perquè es realitzin les actuacions pertinents incapaç. de l’exploració realitzada. jurídica gratuïta, adreçant-se directament al Col·legi (revisió mèdica, acompanyament i mesures de protecció 2. Un cop canalitzada la demanda, des del Consell d’Advocats. oportunes). El cos de Mossos d’Esquadra s’han de dirigir al b) Per derivació d’altres serveis (cos de Mossos d’Esquadra, Comarcal es localitzen els professionals de referèn- 2. Cal conèixer els recursos de la xarxa per derivar la domicili de la víctima per recollir objectes personals si cal. jutjats, salut...) en situacions d’urgència social, sempre que cia, els quals assumeixen el cas de manera immedia- víctima de la manera més adient. la situació de la víctima no requereixi un ingrés hospitalari o ta. S’envia per fax a l’EBAS les dades del formulari. En cas d’haver-lo d’acompanyar al jutjat, que té vigilància psiquiàtric. Aquesta derivació es realitza per via telefònica. pròpia, si s’estima que la víctima no corre perill, Serveis Coordinació amb altres agents 5.2.1.5.6 Serveis Bàsics d’Atenció Social. Socials gestionen el trasllat mitjançant un taxi. - Es contacta amb el Consell Comarcal trucant al Ajuntament de Manresa 936930363 o mitjançant fax al 936930369. Cal En cas que la víctima no disposi de cap allotjament, se la in- Conjuntament amb el cos de Mossos d’Esquadra, el servei adreçar-se a la persona responsable de Serveis So- gressa a la Residència Municipal l’Atzavara de Sant Joan de Pautes d’actuació d’urgències i la pròpia víctima s’han de valorar el risc i el cials Bàsics del Consell Comarcal del Bages o a la Vilatorrada. Per accedir-hi, s’ha de fer mitjançant el Jutjat de suport necessari. persona que delegui, que derivarà el cas als Serveis Guàrdia o el cos de Mossos d’Esquadra, després de valorar la 1. Els serveis socials de Manresa garanteixen una pri- Bàsics d’Atenció Social de referència dels municipis situació personal de la víctima. Posteriorment es comunica mera acollida d’urgència en un màxim 48 hores quan Cal contactar amb els altres agents de la xarxa per tal d’es- de l’ABSS (Annex 1). al Consell Comarcal en la forma descrita, a fi que els serveis la persona derivi d’un altre servei d’urgència (Poli- brinar antecedents i coordinar actuacions futures. socials competents atenguin la víctima de la manera que cia Local, cos de Mossos d’Esquadra, serveis de sa- En aquests casos, els Serveis Socials del municipi ga- indiqui la persona responsable de Serveis Socials d’Atenció lut...). ranteixen una primera acollida d’urgència al més aviat Primària i Dona del Consell Comarcal o qui la substitueixi. 2. L’Equip Bàsic d’Atenció Social fa una entrevista a 5.2.1.5.7 Serveis Bàsics d’Atenció Social. possible: l’àrea de residència de la víctima, o en el seu defecte Consell Comarcal del Bages - Si la derivació es fa dintre de l’horari laboral, es ga- La intervenció en els casos d’urgència, quan la víctima esti- als serveis centrals. ranteix l’acollida en tres hores després d’haver rebut gui ingressada, tant del/de la tècnic/a del Consell Comarcal, 3. Posteriorment, en equip es fa una valoració diagnòs- Pautes d’actuació la comunicació de derivació. com de l’EBAS de la comarca, serà de forma immediata. És tica de la situació i es valora la possibilitat de rea- - Si la derivació es fa fora de l’horari laboral, la pri- a dir, la primera intervenció directa amb la víctima és: litzar un pla de treball consensuat amb la víctima, Activació del circuit d’urgències de dilluns a divendres de 8 a mera acollida es donarà el proper dia laborable (di- - de dilluns a divendres de 8 a 15 hores: és atesa i d’establir un seguiment propi o bé derivar-lo a un 15 hores: lluns, si s’escau en cap de setmana) entre les 8 i les com a màxim en les tres hores posteriors a la recep- altre recurs de la xarxa, en cas que sigui oportú. 11 del matí. ció de la comunicació. La intervenció dels professionals de treball i/o educació so- - de dilluns a divendres de 15 a 8 hores i els caps de Coordinació amb altres agents cial dels Equips Bàsics d’Atenció Social (EBAS) s’activen Dades que s’han de concretar en la trucada telefònica o el setmana, les 24 h de dia: la víctima ha de ser atesa mitjançant dues vies: fax per poder derivar a l’EBAS: com a màxim abans de les 11 del matí de l’endemà Els agents interventors d’urgència (bàsicament la Policia Lo- - Nom i cognoms de la víctima o primer dia hàbil, sempre que la notificació del cos cal i el cos de Mossos d’Esquadra) han de derivar els casos a) La víctima compareix, sola o acompanyada, als serveis - Edat de Mossos al Consell Comarcal s’hagi realitzat a les d’urgència social de la manera següent: socials municipals. - Lloc de residència/empadronament 8 del matí. - Adreça 1. De dilluns a divendres de 8 a 15 hores s’ha de trucar 1. Si la persona pot decidir per ella mateixa: - Estat de salut (física i/o psíquica) Sempre que les circumstàncies ho permetin, les entrevistes als Serveis Centrals: 938752507. - Diagnòstic de maltractament (físic, psicològic, d’acollida s’han de portar a terme fora de l’ambient policial 2. Fora de l’horari descrit, s’ha de trucar al telèfon d’ur- - En cas que des dels serveis socials s’atengui negligència...) i en els serveis socials de residència de la persona. Quan la gències 938752999 i ja es disposaran els criteris i una persona que ha estat víctima de maltrac- - Possibilitat de desplaçar-se víctima, hagi de ser traslladada del centre d’acollida a les els recursos aplicables. taments i es trobi en situació de risc imme- - Situació de la persona agressora/a dependències de serveis socials de qualsevol municipi, s’ha diat, es valorarà conjuntament entre víctima - Altres de valorar l’estat concret de la víctima i articular els mitjans En tots els casos, durant la trucada telefònica caldrà con- i professional la derivació, prèvia trucada te- oportuns. El cos de Mossos d’Esquadra efectua aquest tras- cretar: lefònica, al Cos de Mossos d’Esquadra, per llat únicament quan hi hagi una situació de risc (perill per a - Nom i cognoms de la víctima valorar l’inici de diligències policials. Conjun- la integritat física). - Edat tament amb el Cos de Mossos d’Esquadra , - Lloc de residència el servei d’urgències i la pròpia víctima es En els supòsits que no sigui una demanda expressada en - Adreça valorarà el risc i el suport necessaris. situació de crisi, els serveis socials han de fer una primera - Estat de salut (física i/o psíquica) de la víctima acollida en un màxim de 48 hores. - Possibilitat de desplaçar-se - L’EBAS també ha de valorar la necessitat de - Situació de la persona agressora (detingut o no) derivar la víctima als serveis d’urgència sani- S’ha de contactar amb els altres agents de la xarxa per tal - Professional que l’atendrà, lloc i hora taris amb els mitjans oportuns. d’esbrinar antecedents i per coordinar actuacions futures. (  )
  • 20. 5. ACORDS I COORDINACIÓ 5.2.2 Demanda expressada sense situació de risc 5.2.2.4 Circuit d’actuació 5.2.2.1 Definició 5.2.2.3 Estratègies Es produeix quan la víctima no sol·licita prendre mesures Amb la finalitat de donar una resposta adequada, afavorir urgents de protecció però verbalitza i identifica una situació el treball en xarxa i atendre de la forma més especialitzada de violència de caràcter continuat o habitual, havent-se pro- possible segons les necessitats de la víctima i la seva de- duït o no el trencament de la convivència o vincle, i sol·licita manda, s’han dissenyat les estratègies següents: ajut, orientació i assessorament sobre la seva situació. 1. Professional de referència. El seguiment i l’atenció 5.2.2.2 Objectius dels casos s’assumeixen des del servei en què s’ha- gi sol·licitat l’ajut i orientació, prioritzant el criteri L’objectiu general és donar suport i orientar les persones del vincle. No obstant això, els agents implicats di- grans que han demanat ajuda i han manifestat que pateixen rectament en l’atenció han consensuat uns criteris algun tipus de maltractament, però no vol o no és conveni- comuns per tal que la víctima sigui atesa en fase de ent activar el circuit d’urgències descrit anteriorment. Amb seguiment per un o altre agent implicat en el circuit, l’objectiu d’aconseguir que la víctima deixi de patir maltrac- sempre que accepti la derivació. taments i pugui recuperar-se, s’estableixen els objectius es- pecífics comuns: 2. Entrevista d’acollida especialitzada. Aquesta entre- vista ha de comptar sempre amb el consentiment in- - Evitar danys secundaris. format de la víctima i ha de permetre el professional - Optimitzar els recursos existents. de referència fer un prediagnòstic per decidir si as- - Crear un material i un llenguatge comuns en l’aten- sumirà el seguiment del cas o no, segons els criteris ció, derivació i intervenció. pactats. En cas que no l’assumeixi podrà derivar-lo a - Orientar i donar suport a la víctima. un altre servei, juntament amb les dades reflectides - Informar de l’existència d’un circuit d’urgències i en l’entrevista, per evitar la victimització secundària. Algoritme 4. Demanda expressada sense risc immediat dels seus recursos. - Mantenir la privacitat i el caràcter confidencial de la 3. Fixació de canals de derivació àgils entre els agents informació; donar suport a la víctima i respectar les implicats. Es tramet per correu electrònic l’entrevista 5.2.2.5 Acords entre els agents implicats demanar hora per ser atesa, des dels cossos policials decisions que adopti. En cas que el/la professional d’acollida especialitzada, si es disposa del consenti- o judicial que l’atenguin. valori la necessitat de comunicar la situació de mal- ment informat de la víctima, i es garanteix la confi- 5.2.2.5.1 Serveis Bàsics d’Atenció Social de Manresa i 3. Quan la víctima decideixi que vol ser atesa per un tractament als òrgans judicials, cal informar la vícti- dencialitat de les dades per part dels serveis emissor comarca del Bages servei municipal s’ha de trametre una comunicació ma d’aquesta decisió i de les seves conseqüències, i receptor. En cas contrari, s’ha de fer servir el canal de la situació. Aquesta comunicació, fins i tot en els així com activar el circuit d’urgències en cas que sol- habitual de la trucada telefònica prèvia. Es comu- Pautes d’actuació casos de comunicació d’ofici, ha de tenir el contingut liciti protecció. nicarà al servei que deriva si la víctima ha iniciat o que es detalla a continuació: no el seguiment amb el/la nou/nova professional de Cal prioritzar l’atenció a les persones maltractades, donant - Encapçalament que faci referència al protocol referència. hora, en els casos no urgents, en un termini màxim d’entre de gent gran; una o dues setmanes, amb la finalitat de: - Servei de referència al qual s’ha derivat a la 4. La interconsulta. Es configura com una eina per la - Elaborar de forma conjunta amb la víctima un pla de persona; qual els agents implicats en el circuit, poden sol- treball individualitzat, per intentar superar la situació - Nom de la víctima; licitar assessorament als altres professionals, sobre de maltractament. - Adreça del nucli familiar i ubicació actual el pla de treball elaborat, directrius del cas, dubtes - Proporcionar atenció integral a la víctima, fruit de la de la víctima, en cas que aquesta sigui dife- legals i sobretot, en cas de dubte, consultar al pro- coordinació interprofessional. rent de l’adreça del nucli familiar; fessional de referència la derivació a un altre servei. - Telèfon de contacte de la víctima; Es fixa el correu electrònic com a eina principal de Actuacions específiques - Si durant la intervenció s’ha detectat l’exis- comunicació o, si no n’hi ha, la trucada telefònica. tència de persones dependents o incapaci- Víctimes amb residència a Manresa tades i si presenten alguna sospita d’abús o Tenint en compte aquests criteris i eines creades de forma maltractament; conjunta pels professionals implicats directament en l’aten- 1. La coordinació amb altres agents s’ha de fer priori- - Informació sobre la resolució de la interven- ció, orientació i seguiment dels casos de maltractament, tàriament, sigui per correu electrònic o telefònica- ció (detenció de la persona agressora, deriva- s’ha establert entre ells un marc d’actuació i derivació con- ment, juntament amb l’entrevista d’acollida, si la de- ció a serveis socials...). junts que es descriu tot seguit. rivació es fa entre els professionals que porten casos en seguiment. Víctimes amb residència a la resta de poblacions de la comarca 2. Si la víctima és atesa pel cos de Mossos d’Esquadra, la Policia Local o bé el jutjat, han d’informar-la de La coordinació amb altres agents en cas de situació de de- la possibilitat que l’atengui l’EBAS que li correspon manda expressada sense risc immediat s’ha de fer per via al territori (això en cas que no l’estigui atenent cap telefònica o correu electrònic dels SSB de referència de la altre servei). En ocasions, aquestes derivacions es víctima (Annex 1), amb còpia a ssocials@ccbages.cat. poden facilitar a través d’una trucada telefònica per (  )
  • 21. 5. ACORDS I COORDINACIÓ Si qualsevol altre servei fa la detecció i la víctima vol ser 2. En cas que la persona presenti un deteriorament cognitiu, 5.3.1.4 Circuit d’actuació atesa per SSB, s’ha de derivar el cas seguint el formulari de s’ha de treballar d’acord amb els criteris següents: derivació descrit en la situació de risc immediat. El servei - Amb el/la possible agressor/a i els recursos disponi- que detecta la situació sense risc immediat pot sol·licitar bles s’han de treballar els aspectes descrits anteri- hora d’atenció per telèfon. orment. - Amb la víctima s’han de prendre mesures protectores. Per evitar situacions de crisi l’SSB de la comarca ha de do- nar acollida als casos de demanda expressada sense risc im- En la mesura que sigui possible, mitjançant l’educació sa- mediat, amb la màxima rapidesa, és a dir, no més tres dies nitària, es proposen alternatives en el entorn familiar mateix després d’haver rebut la comunicació telefònica. i en el territori. La coordinació territorial entre els recursos socials i de salut 5.2.2.5.2 Atenció primària de salut. ICS i Althaia és una peça clau per a l’atenció a les persones grans que pa- teixen maltractaments. Es realitza a través de treballa social. Pautes d’actuació En cas que la persona no presenti un deteriorament cognitiu, sempre se li ha de demanar el vistiplau. Quan s’atén una demanda s’ha de registrar a la seva història clínica. 5.3 Demanda no expressada 1. En els casos de persones que no presenten trastorn cogni- tiu, es treballa en tres terrenys: 5.3.1 Demanda no expressada en un entorn domiciliari - La persona gran maltractada: - S’ha de valorar la severitat i tipus d’abusos, capacitat 5.3.1.1 Definició resolutiva i l’evolució de l’estat cognitiu. - Cal facilitar que identifiqui la situació del problema, que La víctima no verbalitza la situació de violència perquè no restableixi l’equilibri emocional i que s’impliqui en ini- la identifica o no vol expressar-la, i els agents implicats de- ciatives de canvi. tecten a través d’indicis físics i/o psicològics possibles mal- - La intervenció no ha de suposar un patiment afegit. tractaments. Cal el seu vistiplau i evitar la judicialització. - Se l’ha d’orientar acompanyant-la en processos d’ada- 5.3.1.2 Objectius tació, comprenent el fet diferencial, proposant canvis Algoritme 5. Demanda no expressada en un entorn domiciliari assumibles i evitant singularitzar els fets. - Facilitar que la persona gran identifiqui la situació d’abús en la qual es troba. - La persona agressora: - Formar els professionals d’atenció per tal que puguin - S’han de valorar les habilitats; els antecedents per- identificar els indicis de maltractaments. sonals i de salut, i la dinàmica familiar i personal. - Crear un vincle de confidencialitat i ajut, en un clima de - S’ha de facilitar l’anàlisi d’una possible causalitat i confiança, per facilitar l’expressió de la situació. 5.3.1.5 Acords entre els agents implicats la responsabilització dels actes. - La intervenció ha d’intentar provocar la flexibili- 5.3.1.3 Estratègies Atesa la dificultat d’intervenir en situacions que la persona afectada no reconeix que pateix o no vol parlar-ne, és important tat familiar i individual, implicant-la en processos de tenir en compte els criteris següents: canvi, incidint sobre les possibles causes i pactant La intervenció professional cal que tingui en compte les acords. qüestions següents: - No forçar la víctima a una conversa no volguda i, per - S’ha de donar a la víctima l’opció de decidir si vol - Cal orientar proposant canvis assumibles, evitant ju- - No forçar a la víctima a una conversa no volguda contra, promoure un clima de confiança i confiden- prendre mesures de protecció, prevenció i assesso- dicis de valor, identificant factors de risc i evitant la - Promoure un clima de confiança i confidencialitat que cialitat que faciliti expressar, en aquell moment o en rament. Cal utilitzar un llenguatge entenedor i com- cronificació. faciliti la intervenció l’expressió del que li passa un futur proper, el que li passa. És important mante- prensible, i prioritzar la seva participació i compren- - Comunicar a la víctima les decisions que el professional nir el vincle entre el/la professional d’ajut i la persona sió dels passos que es vulguin iniciar. I s’ha de vetllar - Els recursos: es vegi obligat a emprendre: comunicació al Jutjat, afectada. per la protecció i la seguretat de la víctima, amb la - S’han de conèixer els recursos que s’utilitzen i els que mesures de protecció... - En cas que es detecti una situació greu i el/la profes- finalitat d’evitar conseqüències negatives que puguin estan en tràmit; s’ha de donar continuïtat als pro- sional es vegi amb la responsabilitat legal de comu- perjudicar la seva situació. cessos iniciats, i afavorir la coordinació (cal consen- A més, totes les estratègies de conscienciació i sensibilitza- nicar-ho al jutjat, cal fer saber aquesta decisió a la timent). ció adreçades al conjunt de la ciutadania són fonamentals víctima immediatament, així com les seves conse- - S’han d’identificar els recursos necessaris considerant perquè la mateixa víctima identifiqui la situació i demani qüències (inici d’expedient judicial d’investigació en la família com a primer recurs. ajut. què la citarà el jutjat de guàrdia...). - S’han de tramitar els recursos disponibles i desitja- bles. La formació dels professionals que intervenen en el circuit es constitueix com una eina bàsica en aquesta situació, atès que la seva intervenció té un valor fonamental. ( 4 )
  • 22. 5. ACORDS I COORDINACIÓ 5.3.2 Demanda no expressada en un entorn institucional 5.3.2.5 Acords entre els agents implicats Cal remarcar que l’objectiu de la inspecció és la correcció de les distorsions (article 100.5 de la Llei 12/2007 de Ser- 5.3.2.1 Definició En aquest cas es treballa conjuntament amb el Servei d’Ins- veis Socials). Aquest objectiu habilita la inspecció a actuar pecció de Residències de la Generalitat de Catalunya, per tal conjuntament amb altres agents, principalment l’autoritat Els agents implicats detecten, a través d’indicis físics i psicològics, pel tipus de demanda possibles maltractaments dins de la que iniciï les tasques d’inspecció i comprovació que siguin judicial. institució. Així mateix, la víctima no verbalitza la situació de maltractament perquè no la identifica, té por o no la vol expressar. pertinents. S’han de tenir en compte els criteris següents: Coordinació amb altres agents 5.3.2.2 Objectius - No forçar la víctima a una conversa no volguda i, per contra, promoure un clima de confiança i confiden- - En els casos en què es detecti una situació de mal- - Identificar situacions que generen desatenció o abús - Facilitar que les persones grans i/o els seus familiars cialitat que faciliti expressar, en aquell moment o en tractament, cal coordinar-se amb les Àrees Bàsiques institucional. identifiquin la situació d’abús en la qual es troben. un futur proper, el que li passa. És important mante- de Serveis Socials o bé amb els Centres d’Atenció - Afavorir que es complexin els estàndards de qualitat - Crear un vincle de confidencialitat i ajut, en un clima nir el vincle entre el/la professional d’ajut i la persona Primària de Salut de la zona on està ubicat el centre. assistencial de confiança, per facilitar l’expressió de la situació. afectada. - Serveis Socials d’Atenció Primària: per fer el - Formar els professionals d’atenció per tal que puguin - En cas que es detecti una situació greu i el/la profes- seguiment de la persona o el contacte amb la identificar els indicis de maltractaments sional es vegi amb la responsabilitat legal de comu- seva família, també per saber en quin tràmit nicar-ho al jutjat, cal fer saber aquesta decisió a la es troben les sol·licituds de dependència si 5.3.2.3 Estratègies víctima immediatament, així com les seves conse- n’hi ha. qüències (inici d’expedient judicial d’investigació en - Centres d’Atenció Primària: quan no es garan- Tenint en compte les característiques d’aquest tipus de problemàtica, s’ha de treballar per aplicar la normativa existent que què la citarà el jutjat de guàrdia...). teixi l’atenció mèdica o sanitària. regula l’atenció a les persones institucionalitzades. Així mateix, s’ha de donar tota l’atenció necessària a la persona gran per - S’ha de donar a la víctima l’opció de decidir si vol - En el cas que en la visita a un centre per problemes tal de facilitar la seva col·laboració en tot el procés. prendre mesures de protecció, prevenció i assesso- greus, algú impedeixi l’entrada del Servei d’Inspec- rament. Cal utilitzar un llenguatge entenedor i com- ció, es demana la presència de la Policia Local, si és També, cal incidir per millorar la capacitació dels professionals, les condicions laborals i la seva formació. prensible, i prioritzar la seva participació i compren- el cas, o bé del cos de Mossos d’Esquadra. sió dels passos que es vulguin iniciar. I s’ha de vetllar - En les situacions que s’ha fet una denúncia o per re- 5.3.2.4 Circuit d’actuació per la protecció i la seguretat de la víctima, amb la queriment de la força policial, es fa una visita conjun- finalitat d’evitar conseqüències negatives que puguin ta al centre que ha estat denunciat. El Cos de Mossos perjudicar la seva situació. fa la seva part d’investigació i el Servei d’Inspecció, mitjançant els inspectors del Departament d’Acció Social i Ciutadania fa la visita d’ofici i entrevistes 5.3.2.5.1 Servei d’Inspecció i Registre. amb les persones residents, el personal i les famílies. Generalitat de Catalunya - També, es col·labora amb l’autoritat judicial (jutge o fiscal) quan es requereixi dins de l’àmbit de les com- Pautes d’actuació petències corresponents. Les actuacions de la inspecció s’han d’iniciar sempre d’ofi- Actuacions específiques ci, ja sigui per iniciativa pròpia de l’òrgan competent, per ordre superior, per ordre raonada d’altres òrgans o per de- - Si es detecten maltractaments, es realitza un segui- núncia, amb la finalitat de garantir els drets de les persones ment acurat, i s’efectuen les visites d’inspecció cor- usuàries. responents. - Un cop feta la visita d’inspecció, es pot proposar Un cop s’ha identificat, el personal inspector està facultat l’obertura d’un procediment sancionador si es des- per accedir lliurement, en qualsevol moment i sense notifi- prenen irregularitats funcionals, d’acord amb el que cació prèvia, a tots els serveis i els establiments subjectes disposa el títol IX de la Llei 12/2007, d’11 d’octu- a les prescripcions de la Llei 16/1996, de 27 de novembre, bre, de serveis socials. reguladora de les actuacions inspectores, i també per efec- - Així mateix, també en l’esmentada norma es recullen tuar tota mena de comprovacions materials i funcionals. mesures de protecció provisional per a les persones usuàries dels centres de serveis socials si s’adverteix El personal inspector també pot accedir a tots els espais que existeix el risc d’afectació de la seva salut i se- dels serveis o els establiments, entrevistar-se particularment guretat. Entre les mesures de control que es poden amb els usuaris o llurs representants legals i fer les actuaci- adoptar hi ha la suspensió de les activitats del servei ons que calguin per complir les funcions assignades. Si hom o establiment (article103 de la Llei 12/2007). considera necessària la inspecció del domicili social de l’en- - En el marc de la visita d’inspecció, si alguna persona titat, s’ha de requerir l’autorització judicial prèvia, en cas de manifesta l’existència de fets que es poden consi- manca de consentiment del titular corresponent. derar maltractaments, se li pren declaració a banda, sempre amb el seu consentiment, que després es tra- En cas que es detectin maltractaments que atemptin contra met al Jutjat, si és el cas, o bé se’n fa el seguiment la vida o la integritat de les persones es comunica al Jutjat o o comprovació per verificar si són certs. D’aquesta a Fiscalia o bé s’avisa els cossos i forces de seguretat. declaració se’n pot deixar una còpia a la persona que fa les manifestacions. Algoritme 6. Demanda no expressada en un entorn institucional ( 4 )
  • 23. 5. ACORDS I COORDINACIÓ 5.3.2.5.2 Serveis Bàsics d’Atenció Social 2. Maltractaments per part de personal propi: 5.3.3 Demanda no expressada en un entorn comunitari - La persona responsable de la unitat on s’han Sempre que els Serveis Socials Bàsics tingui alguna notícia detectat els fets, n’informa la direcció del 5.3.3.1 Definició S’ha de procurar prioritzar les accions de protecció cap a de persones usuàries que sofreixen algun tipus de maltrac- centre, mitjançant el full corresponent. la gent gran, mitjançant acords territorials que fomentin la tament dins d’un entorn institucional s’hi ha d’intervenir de - La direcció ha de prendre les mesures opor- Les actuacions que aprofiten les debilitats de les persones confiança de la gent gran i siguin respectuosos amb la seva la manera següent: tunes per tal d’aclarir els fets i determinar les grans per assolir beneficis comercials o difondre imatges ne- dignitat. responsabilitats. gatives del col·lectiu. 1. Comunicant a inspecció la informació recollida. 5.3.3.4 Acords entre els agents implicats 2. Oferint la tramitació d’un canvi d’institució. 5.3.3.2 Objectius 5.3.2.5.4 Organitzacions sindicals. CCOO i UGT Pel que fa a les situacions de maltractaments en l’entorn de - Identificar situacions generadores d’abusos vers les la comunitat que es manifesten sense demanda de la vícti- 5.3.2.5.3 Federació d’entitats d’assistència a la Pautes d’actuació persones grans. ma, els agents implicats en aquest Protocol acorden assumir tercera edat - Sensibilitzar la població gran sobre possibles pràcti- les actuacions següents,. En el cas que l’organització sindical tingui coneixement d’al- ques abusives i aprendre a defensar-se. Pautes d’actuació guna situació de maltractaments produïda dins d’un marc - Promoure compromisos que fomentin el respecte cap Observació del territori. S’intenta identificar les pràcti- institucional i que la persona o persones afectades no ex- a la gent gran. ques abusives per tal de comunicar-les dins el plenari Davant la detecció d’un possible maltractament, abús i/o ne- pressin o no puguin expressar una demanda explicita que es - Facilitar entorns per la seguretat de les persones del PROMAGG a fi que s’estudiïn i, si és el cas, es de- gligència es procedirà a: pugui vehicular pels canals preceptius, s’ha d’actuar d’acord grans. termini quina seria l’actuació més apropiada. - Tractar el tema a la reunió d’equip i recollir informa- amb els criteris següents: - Estendre els valors del PROMAGG cap a la resta ció dels/de les diferents professionals. Omplir el do- d’agents socials del territori. Compromís amb les bones pràctiques. Es dóna suport a cument de sospita de maltractament i passar el test 1. Cal recopilar tota la informació documental, mitjan- les iniciatives qeu es comprometen amb el respecte i Hawalek-Sengstock. çant els testimonis de treballadors, que permeti iden- 5.3.3.3 Estratègies la dignitat de les persones grans (distintiu d’empreses - Fer les valoracions pertinents per tal de determinar el tificar les irregularitats o deficiències que es volen i institucions compromeses en informar i proporcionar risc o perill i, per tant, valorar el grau d’urgència en denunciar, per tal de que puguin esdevenir proves Amb la finalitat d’actuar contra els maltractaments en l’en- seguretat a la seva població usuària, llista Robinson la intervenció, la capacitat per decidir per part de la objectives. torn comunitari, s’ha d’incrementar l’observació sobre les d’exclusió publicitària...). víctima i les actuacions que cal promoure. En el cas 2. Cal elaborar un informe escrit dels incidents detec- pràctiques socials adreçades a la gent gran: campanyes que la víctima requereixi una actuació urgent: tats i detallar-hi al màxim els fets. publicitàries, promocions comercials, tractaments informa- Sensibilització en els valors. S’han de difondre els valors - S’ha d’elaborar un pla d’actuació per abordar 3. Cal lliurar l’informe a l’empresa amb la sol·licitud que tius... per tal de garantir el respecte cap a la gent gran i generats dins del PROMAGG per tal d’estendre les seves la causa del problema, quan la víctima és adopti les mesures adients per esmenar el problema. evitar la possibilitat que es cometi algun tipus d’abús. intencions per tot el territori. competent i col·labora. Si és possible, farà una reunió amb la finalitat d’abor- - Si la víctima no és competent, s’activen les dar el problema i pactar una estratègia comuna. En el moment que es detectin pràctiques abusives, s’han mesures legals urgents. 4. En cas d’esgotar el diàleg amb l’empresa, s’ha de d’iniciar les accions pertinents, que van des de denunciar En el cas que la víctima no requereix una actu- fer arribar tota la informació als òrgans mediadors les infraccions, aplicar actuacions de mediació per tal d’eli- ació urgent: establerts (inspecció de treball, inspecció i registre minar les males pràctiques, o bé, sensibilitzar amb relació - Si la víctima és competent i col·labora, es de serveis socials...) amb l’objectiu que abordin el als valors de les persones grans. consensua un pla d’actuació per abordar la problema. causa del problema. - Si la víctima no és competent, s’inicia un pro- Coordinació amb altres agents cés de tutela. 5.4 Marc intern de confiança entre els agents - Si la persona no col·labora, se la informa, se li La sospita d’irregularitats o de pràctiques que poden afavorir dóna suport i se n’evita l’aïllament. possibles maltractaments es comunica als responsables dels El conjunt d’agents que participen en el present Protocol veuen la necessitat d’establir un marc intern de confiança que re- Serveis Socials municipals, amb la finalitat que valorin la forci els compromisos contrets i que faciliti les dimensions de coordinació i de col·laboració preteses. Amb aquest objectiu, Per tal de determinar el circuit d’actuació més adient, s’ha situació i, si cal, iniciïn l’actuació que considerin pertinent. s’assumeixen els compromisos següents: d’establir quin és l’origen dels maltractaments: 1. Reconèixer la capacitat de la resta dels agents per 5. Confiar en el bon funcionament dels circuits acordats 1. Maltractaments per part de familiars o persones cui- assumir els acords contrets en el PROMAGG. entre totes les parts i facilitar el seu bon desenvolu- dadores externes: 2. Acceptar que la relació amb la resta d’agents del pro- pament. - Es comunica la situació detectada a la direc- tocol s’ha d’establir dins d’un marc de confiança mútua. 6. Estendre els valors del protocol per tots els àmbits de ció del centre. 3. Obligar-se a resoldre les incidències futures que pu- la pròpia institució per tal d’afavorir el compliment - La direcció contacta amb l’assessoria jurí- guin aparèixer, utilitzant els canals establerts en el dels compromisos assumits. dica de l’empresa per tal de determinar si és Protocol. 7. Acceptar la mediació de tercers, quan sorgeixi algu- procedent fer una denúncia judicial o no. 4. Descartar la utilització de vies alternatives a les des- na incidència que enfronti més d’un agent, que pu- - S’informa de les mesures adoptades, com a crites en el present Protocol, per tal de reforçar la gui gestionar el plantejament més apropiat per a màxim en 10 dies naturals. col·laboració i el respecte cap als altres agents. cada cas. ( 4 )
  • 24. 6. ESTRUCTURA FUNCIONAL 6 ESTRUCTURA FUNCIONAL 6.1 Plenari institucional 6.2 Comissió Permanent 6.3 Comissions de treball 6.4 Secretaria tècnica El Plenari agrupa totes les institucions i serveis integrats Per tal de fer el seguiment del funcionament d’aquest Pro- Amb la finalitat de desenvolupar aspectes específics relacio- Per tal de facilitar la coordinació entre els diferents proto- en el Protocol, que haurien de respondre, com a mínim, als tocol, el Plenari escull una comissió permanent, que s’ha de nats amb el Protocol o la seva aplicació, es poden crear co- cols, unificar les convocatòries, establir uns calendaris de perfils que es detallen a continuació: reunir amb una freqüència trimestral, per tal de desenvolu- missions de treball a càrrec de persones expertes en el tema treball compatibles i sumar esforços, es planteja la creació par les funcions següents: proposat que, malgrat conèixer el sector no es troben vincu- d’una secretaria tècnica, formada pels responsables tècnics - Atenció social primària lades en les dinàmiques quotidianes del protocol, però que dels diferents protocols, amb les funcions següents: - Àmbit jurídic - Supervisar el funcionament del Protocol poden contribuir a desenvolupar-lo adequadament. Aquestes - Cossos de seguretat - Detectar actuacions millorables comissions tenen les finalitats següents: - Coordinar les accions desenvolupades des dels dife- - Serveis de salut (atenció primària, especialitzada, soci- - Proposar esmenes necessàries rents protocols osanitària i de salut mental) - Gestionar el programa d’actuació: debat, formació, - Realitzar propostes tècniques especialitzades - Intercanviar informació sobre els diferents protocols - Serveis socials sensibilització... - Valorar el funcionament del protocol - Fer seguiment dels plans de treball de cada protocol - Col·lectius professionals del sector - Valorar i resoldre dubtes ètics - Dissenyar actuacions especialitzades - Donar contingut tècnic als acords que s’adoptin en - Altres administracions que intervenen en el sector els diferents nivells del Pla dins de la ciutadania Per la creació de la Comissió Permanent se segueixen criteris La Comissió Permanent convoca i formalitza els encàrrecs - Participar en les diferents comissions de treball i se- referits a la representació de cada sector, procurant que ho a les Comissions de treball, amb una durada determinada guiment que estiguin actives dins del Pla El Plenari es reuneix, com a mínim, un cop a l’any i té les assumeixin les persones vinculades més directament amb la i variable fins assolir els objectius que han motivat la seva - Convocar el plenari funcions següents: utilització dels protocols i que, per tant, es troben en millor creació. - Fer el seguiment dels temes abordats disponibilitat per detectar-ne deficiències i fer propostes per - Coordinar les informacions entre les institucions par- - Avaluar el funcionament del protocol esmenar-les. Per tant, s’ha de garantir la presència mínima ticipants - Avaluar les actuacions realitzades dels perfils següents: - Identificar i establir punts de contacte - Proposar noves actuacions - Dinamitzar el funcionament del protocol - Atenció social primària - Atenció primària en salut Es considera la possibilitat de crear una figura de coordina- - Cossos de seguretat ció general i alliberar de forma rotatòria algun dels secretaris - Serveis de salut especialitzats, sociosanitaris i de sa- dels protocols implicats. lut mental - Responsable tècnic del Protocol ( 4 )
  • 25. 7 BIBLIOGRAFIA El maltrato las personas mayores. Peter Decalmer i Frank Glendenning. Editorial Paidós (Barcelona, 2000). Els maltractaments a la gent gran: un problema invisible. I Jornades Interdisciplinàries col·legials. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família (Girona, 2003). La prevención del maltrato a la gente mayor. Cuestionario BMS de detección de situaciones de riesgo. Josep M. Bastús, Quico Maños i Anna Selva. Revista de Educación Social núm. 8 (Barcelona, 2008). Les persones grans i el dret a decidir. Observatori d’ètica aplicada a la intervenció social. Campus Arnau d’Escala (Girona, 2005). Los derechos de las personas mayores y la prevención del mal trato. Francisco Javier Leturia i Nerea Etxaniz. Ararteko (Vitoria, 2009). Los malos tratos a las personas mayores. Montserrat Coma, Jordi Muñoz, Francesc Orfila i Mercè Tabueña. Fundació Mapfre Medicina (Barcelona, 2006). Malos tratos a personas mayores: guia de actuación. Antonio Moya Bernal i Javier Barbero Gutiérrez. IMSERSO. Colección Manuales y Guias. Serie Personas Mayores. (Madrid, 2005). Maltrato de personas mayores en la familia de Espanya. Isabel Iborra Marmolejo. Fundación para el estudio de la violencia. Centro Reina Sofia (València, 2008). Pautas para prevenir el maltrato a las personas mayores. Angel Morales Santos. Diputación Floral de Gipuzkoa (San Sebastian, 2004) Personas mayores vulnerables: maltrato y abuso. Consejo General del Poder Judicial (Madrid, 2010). Prevención y detección de la violencia en la mujer mayor de 65 años. Protocolo regional. José M. Barba – Virtudes Ferrer Prior – Amor Gea Serrano – Rosa M. Guillén Martínez – Catalina López Asensio – Marina Tourné García. Instituto de la Mujer de la Región de Murcia. Prevenir i actuar contra els maltractaments a les persones grans. Fundació Viure i Conviure (Barcelona, 2007). Protocol d’actuació contra el maltractament a la gent gran de la demarcació de Girona (Girona, 2006). Protocol d’actuació contra la violència domèstica a la ciutat de Manresa i al Bages. Ajuntament de Manresa (Manresa, 2004). Protocol de detecció i intervenció en situacions de maltractament a les persones grans EIMA, equip d’investigació del maltrac- tament a l’ancià. Benestar Social. Ajuntament de Barcelona (Barcelona, 2007). ( 4 )
  • 26. ANNEX 1. GUIA DE RECURSOS ANNEX 1. GUIA DE RECURSOS Manresa Comarca del Bages EQUIPS BÀSICS D’ATENCIÓ SOCIAL EQUIPS BÀSICS D’ATENCIÓ SOCIAL EBAS Centre C/ de la Canal, 6 1r Manresa Tel. 938724597 08260 SÚRIA (Aj.) C/ Ernest Solvay, 13 Tel. 938682800 EBAS Nord C/ Torras i Bages, 30 Manresa Tel. 938784340 08262 CALLÚS (Aj.) Pl. Major, 1 Tel. 936930000 EBAS Llevant C/ St. Blai, 14 Manresa Tel. 938784000 08261 CARDONA (SS) C/ Rodes s/n Tel. 938692147 EBAS Ponent C/ Bernat Oller, 14-16 Manresa Tel. 938722477 08263 SANT MATEU DE BAGES (SS Valls de Torruella) C/ Coaner s/n. Tel. 938682402 08250 SANT JOAN DE VILATORRADA (Aj.) C/ Major, 91-93. Tel. 938764304 ÀREES BÀSIQUES DE SALUT 08259 FONOLLOSA (Aj.) C/ Esglèsia s/n Tel. 938366005 CAP Sagrada Família C/ Sant Cristòfol, 34. Manresa Tel. 938747813 / Fax. 938745422 08256 RAJADELL (Aj.) C/Major, 3 Tel. 938369113 CAP Pl. Catalunya C/ Lepant, 7. Manresa Tel. 938738600 / Fax. 938734459 08256 AGUILAR DE SEGARRA (Aj.) C/Raval s/n Tel. 938366080 CAP St. Andreu C/ Remei de dalt, 8-14. Manresa Tel. 938744100 / Fax. 938784215 08259 CASTELLFOLLIT DEL BOIX (Aj.) Pl. Ajuntament s/n Tel. 938356033 CAP Bases de Manresa C/ Creu Guixera, 5. Manresa Tel. 938772222 / Fax. 938748643 08253 ST. SALVADOR DE GUARDIOLA (SS La Masia-C. de dia) C/Pau Casals s/n. Tel. 938354000 ext.24 / 606294321 08295 ST. VICENÇ DE CASTELLET (SS) Pl. Onze setembre, s/n Tel. 938331102 AJUNTAMENT DE MANRESA 08296 CASTELLBELL I EL VILAR (Aj.) C/ Joaquim Borràs, 40. Tel. 938340350 Informació Ciutadana Tel. 010 08298 MARGANELL (Servei a Castellbell) Secció de Serveis Socials Ctra. de Vic, 16 1r Manresa Tel. 938752507 / Fax. 938752536 08297 CASTELLGALÍ (Aj.) Av. Montserrat s/n Tel. 938333221 Policia Local de Manresa C/ Bruc, 33-35 Manresa Tel. 938752999 / 092 Urgències 08254 EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT (SS Casa cultural) C/ Mestre Saura, 5 bis. Tel. 938318884 Secció de Salut Ctra. de Vic, 16, 1r Manresa Tel. 938752507 08691 MONISTROL DE MONTSERRAT (Aj.) Pl. Font Gran,2 Tel. 938350011 CONSELL COMARCAL DEL BAGES 08270 NAVARCLES (Aj.) Pl.de la Vila, 1. Tel. 938310011 Serveis Socials d’Atenció Primària Muralla St.Domènec, 24. Manresa Tel. 936930350 / Fax. 936930351 08278 TALAMANCA (SS Casal) C/ Raval, 2. Tel. 938270437 08278 MURA (Aj.) C/ Puig Gili, s/n Tel. 938317226 INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES (Aj.) Cra.Vic, 34. Tel. 938789701 CUAP Av. Bases de Manresa, 6-8 Manresa Tel. 938757967 08251 SANTPEDOR (Aj.) Pl. Gran, 4 Tel. 938272828 CAP Bages Soler i Marc, 6. Manresa Tel. 938748178 08251 CASTELLNOU DE BAGES (Aj.) Pl. Església s/n Tel. 938272091 08650 SALLENT (Aj.) Pl. de la Vila, 1. Tel. 936937228 SERVEI CATALÀ DE LA SALUT 08670 NAVÀS (SS) Cra. Berga, 13. Tel. 938204949 Atenció al ciutadà Muralla del Carme, 7. Manresa Tel. 938723313 08679 GAIÀ (Servei a Navàs) ALTHAIA 08659 BALSARENY (Aj.) Pl. Ajuntament, 2 Tel. 938396511 Hospital de St. Joan de Déu C/ Joan Soler, s/n. Manresa Tel. 938742112 / Fax. 938744554 08271 ARTÉS (Aj.) C/ Barquera, 41. Tel. 938305001 Centre Urgències de Primària Av. Bases de Manresa, 6-8 Manresa Tel. 938731349 08279 AVINYÓ (Aj.) Pl. Major, 11 Tel. 938387700 Urgències Mèdiques Tel. 061 / 012 08274 SANT FELIU SASSERRA (Aj.) Pl. Major, 1 Tel. 938819011 Clínica St. Josep C/ Caputxins,16. Manresa Tel. 938744050 / Fax. 938741254 08180 MOIÀ (SS Ed.municipal) Cra. Manresa, 47 Tel. 938208362 Centre Hospitalari Av.Bases de Manresa, 6-8. Manresa Tel. 938732550 / Fax. 938741004 08275 MONISTROL DE CALDERS (Aj.) C/ de la Vinya, 9 Tel. 938399000 Centre de Salut Mental C/ Dr. Llatjós s/n Manresa Tel. 938740504 / Fax. 938759309 08275 CALDERS (Aj.) Pl. Major, 1 Tel. 938309000 08148 L’ESTANY (Aj.) C/ Doctor Vilardell, 1 Tel. 938303241 FSSM 08273 SANTA MARIA D’OLÓ (Aj.) Av. Manel López, 1, 1a Tel. 938385000 Fundació Sociosanitària de Manresa C/ Remei de dalt, 1-3 Manresa Tel. 938743312 ÀREES BÀSIQUES DE SALUT COL·LEGIS PROFESSIONALS CAP Artés C/ de l’Arquitecte Gaudí, 76 bis 08271 Artés Tel. 938202060 / Fax. 938306376 Col·legi d’Advocats de Manresa C/ St. Joan B. de la Salle, 4-6 Manresa Tel. 938721563 / Fax. 938727314 CAP Balsareny Pl. Roc García s/n 08660 Balsareny Tel. 938396127 / Fax. 938200804 Col·legi de Treballadors Socials C/ Canonge Mulet, 2, 3r 1a Manresa Tel. 938723109 CAP Cardona C/ del Comte Viladomat, s/n 08261 Cardona Tel. 938692450 / Fax. 938684329 Col·legi de Metges C/ Alcalde Armengou, 11. Manresa Tel. 938742751 / Fax. 938737013 CAP Castellbell i el Vilar C/ Rosa d’Abril, s/n 08296 Castellbell i el Vilar Tel. 938282080 / Fax. 938282277 CAP Goretti Badia de Súria C/ d’Ernest Solvay, 9 08260 Súria Tel. 938696086 JUTJATS 1a. INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ CAP Moià Pl. de l’Hospital, s/n 08180 Moià Tel. 938300343 / Fax. 938300528 Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 C/ Arbonés, 29-39 Tel. 936930489 / Fax. 936930482 CAP Monistrol de Montserrat C/ de Manresa, 4 08691 Monistrol de Montserrat Tel. 938284040 / Fax. 938350684 Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 C/ Arbonés, 29-39 Tel. 936930493 / Fax. 936930483 CAP Navarcles C/ Fortià i Solà, 1 08270 Navarcles Tel. 938310030 / Fax. 938310030 Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 C/ Arbonés, 29-39 Tel. 936930497 / Fax. 936930484 CAP Navàs C/ de Pau Duarri, 36 08670 Navàs Tel. 938390333 / Fax. 938391264 Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 C/ Arbonés, 29-39 Tel. 936930537 / Fax. 936930485 CAP Sallent C/ de Josep Potelles, 9 08650 Sallent Tel. 938372120 / Fax. 938372577 Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 C/ Arbonés, 29-39 Tel. 936930541 / Fax. 936930489 CAP Sant Fruitós de Bages C/ Bertran i Serra, 8 08272 Sant Fruitós de Bages Tel. 938760912 / Fax. 938761430 Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 6 C/ Arbonés, 29-39 Tel. 936930545 / Fax. 936930487 CAP Sant Joan de Vilatorrada Av. del Torrent Canigó, 2 08250 Sant Joan de Vilatorrada Tel. 938726750 / Fax. 938726828 Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 7 C/ Arbonés, 29-39 Tel. 936930549 / Fax. 936930488 CAP Sant Vicenç de Castellet C/ del Cardener, s/n 08295 Sant Vicenç de Castellet Tel. 938331732 / Fax. 938331732 CAP Santpedor Pl. de la Pau, 1 08251 Santpedor Tel. 938321133 / Fax. 938273099 JUTJAT DE GUARDIA Jutjat de Guàrdia C/ Arbonés 29-39 Tel. 936930461 / Fax. 936930466 FISCALIA Generalitat de Catalunya Fiscalia d’Àrea Manresa-Igualada C/ Arbonés 29-39 Tel. 93693046 / Fax. 936930481 SERVEI D’ATENCIÓ TELEFÒNICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Tel. 900 300 500 COS DE MOSSOS D’ESQUADRA Urgències Tel. 112 (24 hores) Servei d’atenció telefònica per a temes referents a les persones Grup d’Atenció a la Víctima Av. Països Catalans, 169-171 Tel. 938759800 / Fax. 938759809 grans. Entre altres les referides a situacions que vulnerin els Oficina d’atenció al ciutadà Av. Països Catalans, 169-171 Tel. 93875980 / Fax. 938759809 drets de les persones grans. (  )
  • 27. ANNEX 2. INFORMACIONS ESPECÍFIQUES ANNEX 2. INFORMACIONS ESPECÍFIQUES Assistència jurídica gratuïta Qui pot sol·licitar-la Sol·licitud i documentació Prestacions Tramitació Poden sol·licitar el reconeixement del dret d’assistència jurí- Per sol·licitar el reconeixement del dret d’assistència jurí- El dret d’assistència jurídica gratuïta inclou, entre d’altres El col·legi d’Advocat de Manresa és l’únic competent per a dica gratuïta les persones físiques després d’haver presentat dica gratuïta cal emplenar l’imprès de sol·licitud. Se n’han prestacions, la designació d’advocat/ada d’ofici i de procura- tramitar les sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta de la el model d’imprès normalitzat. A la sol·licitud, s’hi ha d’an- de presentar quatre còpies: per a la Comissió d’Assistència dor/a d’ofici, quan la seva intervenció sigui preceptiva, l’exo- zona del Bages, ja sigui que provinguin de les sol·licituds nexar diversa documentació per acreditar la insuficiència de Jurídica Gratuïta, per al col·legi d’advocats, per al col·legi de neració de drets notarials i com a novetat l’assessorament i dels serveis d’orientació jurídica, Servei d’Orientació a la recursos per litigar. També el poden sol·licitar les persones procuradors i per a la persona sol·licitant. l’orientació gratuïts, previs al procés judicial, a qui pretengui Medicació o del jutjat. jurídiques que determina la Llei 1/1996, de 10 de gener, demanar la tutela judicial dels seus drets i interessos, quan d’assistència jurídica gratuïta (associacions d’utilitat públi- Aquesta sol·licitud s’ha de presentar al col·legi d’advocats l’objectiu sigui evitar el conflicte processal o analitzar la vi- Per tramitar la sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta: ca i fundacions inscrites en el corresponent registre admi- del partit judicial on s’ha de tramitar el procediment judicial abilitat de la pretensió. Per acomplir aquestes previsions, nistratiu). o bé al jutjat del domicili de la persona sol·licitant. els col·legis d’advocats han creat per obligació legal, amb - Cal presentar el model de sol·licitud normalitzat, jun- el suport del Departament de Justícia, el Servei d’Orientació tament amb tota la documentació necessària al Ser- Per tal d’accedir al dret, les persones físiques han d’acredi- Juntament amb aquest imprès cal aportar la documentació se- Jurídica per als ciutadans que ho sol·licitin. vei d’Orientació Jurídica o al Servei d’Orientació a la tar uns ingressos anuals de la unitat familiar inferior al doble güent per acreditar la situació econòmica de la unitat familiar: Mediació del Col·legi d’Advocats de Manresa. de l’IPREM (Indicador Públic de Rendes d’Efectes Múlti- Una altra de les prestacions derivades del reconeixement del - Aquest servei, una vegada reunida tota la documen- ples) i, excepcionalment, també hi poden accedir en cas - Una còpia de la darrera declaració d’IRPF dels dret d’assistència jurídica gratuïta és el que fa referència a tació que ha d’aportar la persona sol·licitant, emet de no superar el quàdruple de l’IPREM per circumstàncies membres de la unitat familiar la mediació familiar, si es donen els supòsits que estableix un dictamen provisional i tramet tota la documenta- especials que concorrin als cas (circumstàncies de família - Una còpia de la darrera declaració de l’impost de la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del ció a la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta de de la persona sol·licitant, nombre de fills o familiars a càr- patrimoni dels membres de la unitat familiar dret privat i se sol·licita per mitjà del Serveis d’Orientació Barcelona. rec seu, estat de salut, obligacions econòmiques que pesin - Una còpia de les sis darreres nòmines dels mem- de la Mediació (SOM), Centre de Mediació Familiar o dels - A aquesta comissió li correspon la resolució definitiva sobre ell, costos derivats de la iniciació del procés o altres bres de la unitat familiar col·legis professionals habilitats. Per accedir a la mediació de reconèixer el dret a aquesta assistència, revocar-lo de naturalesa anàloga, objectivament avaluades), persones - Un informe actual de vida laboral, de la Tresoreria Ge- familiar amb aquesta prestació de justícia gratuïta només o denegar-lo. amb discapacitats , així com les persones que els tinguin a neral de la Seguretat Social cal que una de les parts sol·licitants tingui reconegut el dret càrrec seu quan actuïn en un procés en nom seu i interès, - En cas que la persona sol·licitant no estigui obliga d’assistència jurídica gratuïta. En cas que no es tramiti l’assistència jurídica gratuïta o li o quan la persona sol·licitant tingui la condició d’ascendent da a fer la declaració d’IRPF, un certificat dels cen- sigui denegada, la víctima haurà de pagar els honoraris pro- d’una família nombrosa de caràcter especial. tres de treball i/o un certificat de cobrament de pen- Òrgan competent fessionals de l’advocat/ada i/o procurador/a que han intervin- sions i/o un certificat de l’Oficina de Treball de la gut, segons les normes d’honoraris. Per conèixer l’import actualitzat de l’IPREM es pot con- Generalitat sobre percepcions de prestacions o sub- Les comissions d’assistència jurídica gratuïta tenen un àm- sultar l’apartat d’assistència jurídica gratuïta del portal sidis d’atur, certificats d’ajuts o altres percepcions bit provincial, o inferior, d’acord amb les prescripcions de la http:www.20.gencat.cat. provinents d’altres administracions públiques normativa d’assistència jurídica gratuïta. A Catalunya fun- - Una còpia del llibre de família, si la persona sol· cionen 5 comissions amb seu a Barcelona, Girona, Lleida, licitant està casada i/o té fills a càrrec seu Tarragona i Tortosa. Es componen de 5 membres, en repre- - Una còpia del contracte de lloguer o del rebut men- sentació del Ministeri Fiscal, els col·legis d’advocats i de sual de l’habitatge habitual de la persona sol·licitant procuradors i l’Administració de la Generalitat. Així mateix, (hipoteca), si s’ha declarat com a càrrega per a l’eco- compten amb un equip de suport administratiu, format per nomia familiar llicenciats en dret i personal auxiliar, adscrit al Departament - Una còpia dels títols de propietats de béns immobles de Justícia. de la unitat familiar - Un certificat de valors de béns mobles, si se n’és Les comissions poden reconèixer el dret a l’assistència jurí- titular dica gratuïta, revocar-lo o denegar-lo. Entre altres funcions, A més d’aquesta documentació, el col·legi d’advocats que poden també requerir qualsevol Administració que confirmi tramiti la sol·licitud i la Comissió d’Assistència Jurídica les dades que consten en una sol·licitud. Així mateix, traslla- Gratuïta poden demanar documentació complementària per den a l’òrgan judicial corresponent els escrits d’impugnació acreditar més específicament la situació econòmica de la de les resolucions definitives adoptades per les comissions. unitat familiar segons les dades que s’indiquin de la persona sol·licitant. Les víctimes poden simplificar i agilitzar els tràmits anteriors signant una autorització a favor del Col·legi d’Advocats de Manresa, amb la qual es fa responsable de la tramitació de l’assistència jurídica gratuïta per poder obtenir les dades ne- cessàries d’hisendes públiques, Seguretat Social, Tresoreria de la Seguretat Social i Cadastre, només als efectes de valo- rar la capacitat econòmica de les persones sol·licitants. (  )
  • 28. Mediació familiar gratuïta Documentació complementària Tenen dret a la mediació gratuïta aquelles persones que ja Es pot trobar documentació d’interès accedint a l’enllaç del tenen reconegut el dret a l’assistència jurídica gratuïta o bé Portal Mayores de l’IMSERSO que ofereix una secció dedi- tenen les condicions necessàries per obtenir-la. cada al tema dels maltractaments: Poden sol·licitar el reconeixement d’aquest dret d’assistèn- http://www.imsersomayores.csic.es/documentacion/ cia jurídica les persones físiques després d’haver presentat especiales/maltrato/index.html el formulari corresponent, al qual han d’adjuntar la docu- mentació necessària per acreditar la insuficiència de recur- El portal ofereix informació actualitzada sobre: sos per litigar. - Bibliografia: documents, referències i ressenyes cien- Els òrgans encarregats de tramitar l’assistència jurídica gra- tífiques tuïta per obtenir la mediació gratuïta són: - Recursos per a professionals: plans estratègics, pro- tocols d’actuació i instruments de detecció i avaluació - Els serveis d’orientació jurídica - Organitzacions de suport amb enllaços a institucions - Els serveis d’orientació de la mediació de tot el món dedicades a la lluita contra els mal- - El Centre de Mediació Familiar tractaments - Els col·legis acreditats per fer-ho - Notícies - Recursos multimèdia Una vegada reunida tota la documentació que ha d’aportar - Base de dades la persona sol·licitant, la trameten a la Comissió d’Assistèn- - Informacions sobre cursos, jornades... cia Jurídica Gratuïta de Barcelona. A aquesta comissió li correspon reconèixer el dret a aquesta assistència, revocar-lo o denegar-lo. En el cas de tramitació de mediacions privades, es pot con- sultar el registre de mediadors habilitats o bé adreçar-se als col·legis acreditats que tenen el seu propi servei de media- ció familiar. En els casos que no es reuneixen els requisits per a obtenir la justícia gratuïta, existeix el “Programa de facilitació de les intervencions en mediació del Departament de Justícia amb el suport de la Fundació privada Carmen i Maria José Godó”, que subvenciona mediacions si es reuneixen els re- quisits següents: tenir alguna discapacitat física o psíquica, ser persones dependents o persones amb manca de recursos personals o materials. (  )
  • 29. A N N E X 3 . RECOMANACIONS D’INTERÈS PROFESSIONAL ANNEX 3. RECOMANACIONS D’INTERÈS PROFESSIONAL Registre Denúncia Protecció de la víctima Es recomana als professionals fer un bon registre de la in- Pot impulsar la denúncia la mateixa persona interessada, la Quan es detectin situacions de persones grans amb mancan- Al mateix temps, es recomana divulgar les diferents tècni- formació recollida, mitjançant un estudi acurat dels símp- seva família o qualsevol persona o institució que conegui la ces físiques i/o psíquiques greus que dificultin el desenvo- ques jurídiques que poden ajudar a prevenir situacions de tomes i de les relacions de la víctima amb el seu entorn. situació. Es pot fer compareixent a les dependències del cos lupament autònom de la vida quotidiana, cal iniciar accions maltractaments si s’utilitzen de forma oportuna: Especialment, cal tenir cura en el registre dels símptomes de Mossos d’Esquadra o al Jutjat de Guàrdia. Es recomana per protegir la víctima de manera cautelar, fins i tot contra la que presenta la víctima i dels possibles testimonis que co- la presència d’advocat/ada, i la sol·licitud d’adopció de me- seva voluntat, d’acord amb una d’aquestes possibilitats: - Autotutela. És la capacitat, de les persones que en- neixen la situació que viu la víctima i que podrien declarar sures cautelars de protecció a la víctima. L’advocat/ada pot cara poden decidir, de triar qui les cuidarà quan sigui en el futur. ser d’ofici i es pot demanar justícia gratuïta, si es reuneixen - En situacions d’urgència, cal protegir la víctima amb necessari. els requisits. un acolliment en un centre (sanitari o social) i comu- - Curatela. Institució que permet l’administració de de- nicar-ho al jutjat competent. terminats actes de persones que poden governar-se En el cas de maltractaments que es produeixen dins de l’àm- - En situacions sense perill imminent, cal comunicar- per elles mateixes, però que, per alguna raó, no po- bit de serveis o equipaments de serveis socials, es recomana ho a Fiscalia per tal que valori la conveniència d’ini- den administrar els seus béns. La persona curadora que la denúncia es canalitzi mitjançant el Servei d’Inspecció ciar un procés d’incapacitació, total o parcial. assumeix el paper de representant de la persona, que de Serveis Socials del Departament d’Acció Social i Ciutada- es troba en aquesta situació i està obligada a retre nia de la Generalitat de Catalunya. comptes davant el jutge periòdicament. - Testament vital. S’articula mitjançant el document de voluntats anticipades per donar instruccions d’ac- Derivació i comunicació entre els agents tuació adreçades a l’equip mèdic, en previsió de tro- bar-se en algun moment en què no pugui expressar Per comunicar una situació de maltractaments, es recoma- la seva voluntat. na detallar la informació següent: - Guarda de fet. Està regulada pel Codi civil com una forma de protecció de la persona presumptament in- - Referència al Protocol de maltractaments de perso- capaç, que serveix per evitar situacions conflictives, nes grans mitjançant la figura d’un/a guardador/a de fet. - Servei i professional que fa l’informe - Incapacitació. És una institució jurídica de protecció - Motiu de la comunicació de les persones. Es declara judicialment que una - Servei al qual es deriva el cas persona no és capaç de governar-se per ella mateixa - Nom de la víctima i s’estableixen els mitjans de protecció que li poden - Adreça i ubicació actual fer falta. El Codi civil regula els requisits exigits per - Telèfon de contacte ser incapacitat. Només la pot decretar el jutge. - Tipus de maltractament manifestat - Tutela. Institució que representa i proporciona aten- - Persones implicades en la situació ció de la persona declarada incapaç i els seus béns, - Informació sobre la persona agressora sota la supervisió del jutge i en benefici de la persona - Actuacions realitzades tutelada. - Intervenció d’altres serveis - Informació proporcionada a la persona interessada S’ha d’oferir formació als/a les professionals sobre el do- cument de voluntats anticipades, per tal que puguin ori- entar la víctima sobre la utilització d’aquest document. (  )
  • 30. A NNEX 4. ALGORITME D’INTERVENCIÓ GLOBAL ANNEX 4. ALGORITME D’INTERVENCIÓ GLOBAL VÍCTIMA Algoritme 7. Intervenció global (  )
  • 31. ANNEX 5. ACTE INSTITUCIONAL D’ADHESIÓ ANNEX 5. ACTE INSTITUCIONAL D’ADHESIÓ Relació de signatures institucionals Foto dels representants institucionals El dia 1 d’octubre de 2010, Dia Internacional de la Gent gran, es celebrà l’acte d’adhesió institucional al Proto- col d’actuació contra els maltractaments a la gent gran de Manresa i comarca del Bages, per part dels representants de cada un dels organismes participants. ( 6 )
  • 32. ANNEX 5. ACTE INSTITUCIONAL D’ADHESIÓ ( 6 )
  • 33. ÍNDEX 1. PRESENTACIÓ 3 5. ACORDS I COORDINACIÓ 26 5.1 Canal d’entrada i detecció 26 2. MARC TEÒRIC 4 5.1.1 Paper dels agents socials i professionals 26 2.1 Definició 4 5.1.2 Variables de detecció 27 2.2 Aproximació a la realitat 4 5.1.3 Actuació i mediació 27 2.3 Context de violència 5 5.2 Demanda expressada 28 2.4 Marc jurídic 5 5.2.1 Demanda expressada en situació de risc immediat 28 5.2.2 Demanda expressada sense situació de risc 38 3. PROCÉS DE TREBALL I CONFIGURACIÓ 6 5.3 Demanda no expressada 40 3.1 Descripció 6 5.3.1 Demanda no expressada en un entorn domiciliari 40 3.2 Objectius 7 5.3.2 Demanda no expressada en un entorn institucional 42 3.3 Agents implicats 7 5.3.3 Demanda no expressada en un entorn comunitari 45 3.4 Procés d’elaboració 8 5.4 Marc intern de confiança entre els agents 45 3.5 Abast territorial 9 3.6 Població destinatària 9 6. ESTRUCTURA FUNCIONAL 46 3.7 Estratègies globals 9 6.1 Plenari institucional 46 3.8 Vigència i revisió 9 6.2 Comissió Permanent 46 6.3 Comissions de treball 47 4. ACTUACIÓ DE LES INSTITUCIONS 10 6.4 Secretaria tècnica 47 4.1 Althaia. Xarxa assistencial de Manresa 10 4.2 Associació Catalana de Recursos Assistencials 11 7. BIBLIOGRAFIA 49 4.3 Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya 12 4.4 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Delegació del Bages 12 ANNEX 1. GUIA DE RECURSOS 50 4.5 Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona 13 Manresa 50 4.6 Comissions Obreres Bages-Berguedà 13 Comarca del Bages 51 4.7 Cos de Mossos d’Esquadra. Àrea Bàsica Policial del Bages 14 Generals 51 4.8 Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat 15 ANNEX 2. INFORMACIONS ESPECÍFIQUES 52 4.9 Fundació Sociosanitària de Manresa 15 4.10 Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa 16 Assistència jurídica gratuïta 52 Mediació familiar gratuïta 54 4.11 Institut Català d’Assistència i Serveis Socials 17 Documentació complementària 54 4.12 Institut Català de la Salut. SAP Bages-Berguedà-Solsonès 18 4.13 Jutjats i Fiscalia de Manresa 19 ANNEX 3. RECOMANACIONS D’INTERÈS PROFESSIONAL 56 4.14 Policia Local de Manresa 19 Registre 56 4.15 Servei Català de la Salut. Regió Sanitària Catalunya Central 20 Denúncia 56 Derivació i comunicació entre els agents 56 4.16 Servei d’Inspecció i Registre. Generalitat de Catalunya 21 Protecció de la víctima 57 4.17 Serveis Bàsics d’Atenció Social. Consell Comarcal del Bages 22 4.18 Serveis Socials d’Atenció Especialitzada i Ciutadania. 23 ANNEX 4. ALGORITME D’INTERVENCIÓ GLOBAL 58 Consell Comarcal del Bages ANNEX 5. ACTE INSTITUCIONAL D’ADHESIÓ 60 4.19 Unió General de Treballadors Bages-Berguedà 24 4.20 Ajuntament de Manresa 24 Índex d’algoritmes 58
  • 34. Índex d’algoritmes Algoritme 1. Variables de detecció dels maltractaments 27 Algoritme 2. Demanda expressada en situacions de risc immediat 29 Algoritme 3. Pla de coordinació sanitària 30 Algoritme 4. Demanda expressada sense risc immediat 39 Algoritme 5. Demanda no expressada en un entorn domiciliari 41 Algoritme 6. Demanda no expressada en un entorn institucional 42 Algoritme 7. Intervenció global 58
  • 35. ( 6 )