Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)

on

  • 423 views

 

Statistics

Views

Total Views
423
Views on SlideShare
423
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014) Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014) Presentation Transcript

  • Factors de localització turística i recursos turístics Idea de partida: El turisme no es distribueix en l’espai de forma homogènia o aleatòria, sinó que es localitza en llocs concrets. Pregunta inicial: Què fa que un territori sigui un espai turístic i en canvi, un altre no o ho sigui en menor mesura? Tot territori és potencialment turístic però perquè ho acabi sent s’ha de tenir en compte els factors de localització turística. Quins factors? Clima, recursos turístics (atractius), factors de tipus econòmic, cultural, polític “tècnic”, accessibilitat i imatge. A mesura que el turisme va a més, els recursos es revaloritzen, es posen al “mercat” recursos abans no considerats. Procés de “turistificació” del territori o de “globalització” del turisme.
  • 1. Clima Fonamental en el desenvolupament de tota activitat humana i, per descomptat, també en el turisme. Es pot dir que existeix un “determinisme” climàtic. Clima com a factor de localització turística de primer ordre: el cas del turisme de litoral és evident. El sol té connotacions positives i això afavoreix les regions amb sol i temperatures càlides i agradables El mapa de fluxos de turisme internacional vers les principals destinacions en seria una prova.
  • El clima a Catalunya. Isotermes
  • El clima a Catalunya. Precipitacions
  • Esquema del mapa turístic de Catalunya Pregunta: Què passa a la Depressió Central?
  • Clima com factor de localització turística de primer ordre: en el cas del turisme d’esquí això és encara més evident. Sense les condicions naturals perquè nevi, l’esquí és, gairebé, impossible. Dos conceptes clau en el turisme de neu: aptitud climàtica i canvi climàtic Influència del clima en altres tipus de turismes? Depèn! (veure següent diapositiva)
  • Quines d’aquestes activitats turístiques és més vulnerable al canvi climàtic?
  • 2. Recurs turístic És tot aquell element d’origen natural o humà que pot esdevenir una atracció o element d’interès perquè la gent deixi el seu domicili habitual i es desplaci temporalment a un altre lloc amb finalitats turístiques. Patrimoni turístic: conjunt de potencialitats turístiques d’un territori (els recursos turístics potencials). Recursos turístics = patrimoni turístic + intervenció humana Alguns conceptes clau: element d’interès, intervenció humana (iniciativa empresarial, creure en el potencial turístic, inversió, adeqüació, promoció, serveis, voluntat institucional, modes i motivacions del turista, etc.
  • Des d’aquest punt de vista, quina és la diferència entre aquests recursos turístics? CAP!
  • Classificacions dels recursos turístics 1. Segons la seva naturalesa (1). (Pierre Defert) RECURSOS TURÍSTICS D’origen natural HIDROM FITOM RECURSOS TURÍSTICS D’origen humà LITOM ANTROPOM ACTIVITATS TURÍSTIQUES
  • 1. Segons la seva naturalesa (2). (López Olivares) Recursos naturals i paisatgístics (hidrom + fitom) • Recursos històrico-monumentals, tècnics, etnològics i artístics (litom) • Recursos artesans i gastronòmics (antropom) • Folklore, festa i esdeveniments programats (antropom) • 1. Segons la seva naturalesa (3). UNESCO • Patrimoni material (recursos tangibles) • Patrimoni immaterial (recursos intangibles)
  • 2. Segons la seva utilització • Recursos actuals: són el suport de l’activitat turística i disposen de tota una infraestructura d’equipaments que fan possible la seva explotació. • Recursos potencials: no es troben encara incorporats al mercat turístic ni compten amb cap tipus d’infraestructura de recolzament. 3. Segons la seva importància • Recursos bàsics: els que atrauen realment la demanda turística. Justifiquen les inversions. • Recursos complementaris o d’interès local: no tenen gaire poder d’atracció i fixació de la demanda per justificar per sí mateixos la dotació d’infraestructures i equipaments.
  • 4. Segons la seva creació • Recursos existents prèviament a la implantació turística: p. ex. els recursos naturals -una platja, volcà- i culturals -una catedral, barri històric, etc. • Recursos creats per a l’explotació turística: p. ex. un parc temàtic, balneari, festival musical, fira gastronòmica, etc. 5. Segons la seva complexitat • Recursos simples: un únic element (p. ex. un monument). • Recursos complexos: un conjunt d’elements (p. ex. el nucli antic d’una ciutat).
  • 6. Segons la temporalitat de la seva disponibilitat • Recursos permanents: disponibles durant tot l’any. • Recursos estacionals: només estan operatius durant la temporada turística. • Recursos ocasionals o efímers: només funcionen o estan oberts al públic en moments puntuals de l’any o en dates concretes (p. ex. molts esdeveniments). 7. Segons les seves característiques espacials • Recursos puntuals: concentren els visitants en un punt. • Recursos lineals: p. ex. una platja, riu, itinerari turístic, via verda, etc. Concentració lineal. • Recursos zonals: permeten la dispersió de visitants en una zona més àmplia (p. ex. parc natural).
  • 8. Segons la seva raresa • Recursos convencionals: la majoria, sobren les paraules. • Recursos rars: elements que ara són turístics per diversos motius i de vegades, inversemblants. 9. Segons el seu formalisme • Recursos formals: no plantegen cap mena de dubte sobre la seva legalitat o idoneïtat per ser explotats turísticament (la majoria dels recursos). • Recursos informals: els agents turístics no els promouen, almenys de forma oficial, per temes d’imatge. 10. Segons la seva propietat o els responsables d’explotació • Recursos de propietat pública i gestió pública o privada. • Recursos de propietat privada i gestió pública o privada.
  • Es podríen elaborar altres classificacions de recursos en funció d’altres criteris. I per descomptat, un recurs pot incloure’s en més d’una classificació (veure l’exemple de la Sagrada Família). El que és més important no és tant establir classificacions com sí adonar-se de la importància del recurs (la “matèria primera”) en fer possible l’activitat turística en un territori. I després ja vindrà la resta de factors … Una altra qüestió és valorar després l’interès real del recurs. De vegades es tendeix a l’exageració i altres no ens adonem de la seva veritable importància entre la gent forana (la “quotidianitat” del recurs versus el caràcter “extraordinari” del recurs). Cal, doncs, un bon exercici d’inventariat i avaluació de recursos. I de ben segur que ens en podríem trobar sorpreses.
  • Patrimoni material Recurs monumental Recurs actual Recurs bàsic Recurs previ Recurs simple Sagrada Família (BCN) Recurs permanent Recurs puntual Recurs formal Recurs convencional
  • Cardona C55 Prats de Rei C25 Moià C1412 A2 Lleida C59 Cervera  Recursos immaterials (memòria històrica)  Ruta 1714 Itinerari per cinc Seu Vella de Lleida Universitat de Cervera Torre de la Manresana Castell de Cardona Casa Rafael Casanova Itinéraire à travers C25
  • Balneari de La Puda Castell de Castellar Recursos potencials i recurs actual
  • Conjunt d’esglésies romàniques de Terrassa Monestir de Montserrat Recurs complementari i recurs bàsic
  • Volcà de la Garrotxa Romànic Vall de Boí Recursos previs i recurs creat
  • Castell de Ratera Castell de Llordà Nucli antic de Besalú Recursos simples i recurs complex
  • Camp Nou Recurs permanent, recurs estacional i recurs efímer Patum de Berga
  • Fira del Torró i la xocolata, Agramunt Recurs efímer: esdeveniment programat i creat www.firadeltorro.com
  • Via verda Olot-Girona Recurs lineal Recurs zonal Catedral de Girona Recurs puntual
  • Recursos rars http://www.youtube.com/watch?v=a-rJDy-RR_o
  • Recurs formal i recursos informals Amsterdam
  • Sagrada Família Ciutat de les Arts i Ciències   Recurs públic de Recurs privat de gestió pública gestió privada  Recurs públic de (futura) gestió privada
  • Altres factors de localització turística 3. Accessibilitat: hi podem distingir la ... •Accessibilitat física: depèn sovint de la infraestructura existent. •Proximitat als mercats emissors: temps i cost de desplaçament, qualitat i mitjà de transport. 4. Factors econòmics: cal tenir en compte la … •Capacitat de la zona per invertir en turisme. •Capacitat d’obtenir economies d’escala. •Polítiques monetàries i fluctuacions del canvi de moneda. •Context econòmic del països emissors. 5. Factors culturals: s’ha de considerar aspectes com … •Increment de l’accés a la cultura de molta gent (en general). •Modes, canvis en les preferències dels turistes.
  • Catalunya: tres exemples de millora de l’accessibilitat Túnel del Cadí Túnels de Bracons Desdoblament de l’Eix Transversal
  • 6. Factors polítics: cal tenir en compte que … •Poden afavorir o dificultar el turisme en un territori. •Actes terroristes en general i contra interessos turístics. •Règims de govern que veuen el turisme negativament ... o •Per contra, polítiques de govern que fomenten el turisme. •Darrerament, situacions locals de “turismefòbia”. 7. Factors tècnics: dins el territori turístic, cal considerar aspectes com … •La capacitat de mobilitat dins el territori turístic. •Equipaments d’allotjament. •Serveis turístics: restauració, diversió, informació, etc. •Infraestructures bàsiques (llum, gas, telefonia, neteja, etc.). A un nivell més genèric ... •Mecanismes d’informació i venda. •Mecanismes de formació i direcció.
  • Turisme a Corea del Nord? Intenta-ho! Atemptat terrorista a Bali (2002) Menorca
  • 8. Imatge Expressió del coneixement, impressions, prejudicis i saber emocional que té el turista d’una destinació concreta. La imatge turística recull tots els elements que associem a un determinat lloc, siguin visuals o no. Òbviament, en la configuració de la imatge d’una destinació hi intervenen molts factors i encara més avui dia, s’ha de donar un paper destacat als nous mitjans de comunicació, xarxes socials, Internet, etc. Turisme 2.0 , Turisme 3.0 etc. El turisme canvia, el context també i per força, també la manera com es difonen les imatges. Per exemple: pregunteu-vos quina pot ser la imatge col·lectiva de la Índia? I la selva amazònica? I dels Pirineus? I de Galícia?
  • Tipus d’imatges d’una destinació turística 1. Imatges emeses: tenen origen en l’espai receptor i recullen els elements singulars de la destinació. • Imatges universals: símbols bàsics de la destinació, que són reconeguts pel visitant. No difereixen gaire entre la gent (sigui d’on sigui) i les podem identificar sense ni tan sols haver estat al lloc. Amb prou feines varien amb el pas del temps. • Imatges induïdes o promocionals: produïdes per la destinació amb l’objectiu de vendre el “producte” (atreure turistes). Poden canviar amb el temps (depèn de la campanya) i ser diferents segons el tipus de mercat ones dirigeixen. De vegades, però, no compleixen l’objectiu. • Imatges accidentals: derivades d’esdeveniments puntuals de naturalesa diversa (atemptat, pel·lícula, Jocs Olímpics, algun personatge cèlebre ...). Poden ser efímeres o bé romandre en l’imaginari col·lectiu si tenen èxit.
  • Bruges Hermosillo
  • Exemple d’imatges induïdes. Andorra
  • Pregunta: veieu aquí la icona del comerç?
  • Exemples d’imatges accidentals Dràcula Zona zero de NY Platges de Normandia
  • 2. Imatges percebudes: Són percepcions individuals, úniques, subjectives, que es construeixen en la ment dels visitants. La manera com cada individu interioritza les imatges emeses. • Imatge a priori: construcció mental que fa un individu d’un lloc sense que hi hagi anat. Els turistes ho són abans que “visitin” el lloc d’interès (guies, documentals, Internet, etc.). • Imatge in situ: es forma a la destinació; el turista contrasta el que ha imaginat prèviament amb el que realment percep. El turista difícilment arriba a un lloc amb una percepció neutra o nul·la, sinó que sempre existeix una imatge prèvia. La importància de l’experiència turística. • Imatge a posteriori: l’experiència turística no acaba després del viatge de tornada, sinó que els espais turístics són consumits al lloc d’origen, el quotidià. Allò que queda en la memòria. Les fotografies i les pel·lícules capten experiències efímeres per ser retingudes.
  • Un exemple d’imatges percebudes. El cas de Girona Font: Núria Galí i José A. Donaire (2006), “La imagen percibida por los turistas de la ciudad de Girona”, revista Estudios Turísticos, 168, pp. 123-139. Valoració general positiva derivada d’una imatge percebuda de bona part dels turistes: gratament sorpresos perquè esperaven trobar-la pitjor. Les apreciacions dels turistes tenen un component psicològic (a base d’intangibles), del tipus “recorregut agradable”, “experiència interessant”, més un altre funcional (aspectes més materials com la netedat de l’entorn, grau de conservació dels monuments, etc). L’adjectivització, forma més comuna per valorar una experiència. Tres categories de conceptes que agrupen adjectius: antiguitat (històrica, monumental, medieval ...), domini (gran, magnífica, impressionant ...) i singularitat (original, única, increïble ...).
  • (per a Girona)