(1)
JORNADA   DIA   TEMPS   13.05.09                        JORNADA              Barcelona - Sevilla                        DI...
JORNADA 1(10 km)                                   DIA 13.05.09                      TEMPS   pels altres...i sense proposa...
JORNADA 2 (30 km)                                      DIA 14.05.09                     TEMPS   cosa, però pot molt ben se...
JORNADA 3 (30 km)                                      DIA 15.05.09                     TEMPS   palets de totxanes, que un...
JORNADA 4 tram A (16 km)                                   DIA 16.05.09                       TEMPS   comanada pel la Junt...
JORNADA 4 tram B (5 km)                                 DIA 16.05.09                   TEMPS   la competència als privats)...
JORNADA 5 (25 km)                                       DIA 17.05.09                    TEMPS   de la Junta, però amb ledi...
JORNADA 6 (20 km)                                         DIA 18.05.09                     TEMPS   dilluns.    Per segella...
JORNADA 7 (28 km)                                    DIA 19.05.09                     TEMPS   lament un DORMITORI, un lloc...
JORNADA 8 (16 km)                                       DIA 20.05.09                TEMPS   rible. Poc a poc donem una vol...
JORNADA                                                        DIA                             Els paisatges de la Via de ...
Cs vp 2009 sev mer 21x27
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Cs vp 2009 sev mer 21x27

261

Published on

Via de la plata. Sevilla-Merida.2009.

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
261
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Cs vp 2009 sev mer 21x27

  1. 1. (1)
  2. 2. JORNADA DIA TEMPS 13.05.09 JORNADA Barcelona - Sevilla DIA TEMPS Els 3J tornem a carregar-nos les motxilles i ens dirigim novament a un dels grans camins que porten a Santiago on llu aquella estrella tan apreciada -el pop a feira- i on ens orienta el logo de la vieira, emprat generalment de forma inversa (més endavant ho explicaré), com a mínim 0 0 així ho veiem alguns. Cada J va a laeroport com més li convé; allà és el punt de trobada. JP i JA queden a Sants (08:30) per prendre el la dreta, dos restaurants que qualifica de bons per lolor tren. JL té una dona sacrificada que el porta a laeroport -hechan un olorcito!- que ella percep en passar-hi. Quina abans danar a treballar. gana que passa la noia! És un bar de picoteo: "el Picade- 5 5 Ha caigut un J del grup -érem 4, abans-, fet que provo- ro": Cerveses, bacallà, ibèrics,... sense entusiasme. carà desequilibris impensats: JL sempre al davant en lloc Sortim d’allà preguntant pel Decathlon. Algú ens ho ex- danar amb el grup al darrere, etc. plica. Queda clar: els primers km de la VP els farem per La primera sorpresa del dia és només pujar al tren. JP via alternativa, la Via Decathlon. Passant pel Decathlon descobreix un descosit a la motxilla de JA, que és nova, de Camas, que diuen és ran de l’autovia. Creuem el pont10 10 destrena. Això pot ser un drama al llarg del camí. Per sort del Cristo de la Expiación -el Cachorro -imaginació no fal- la motxilla i el descosit aguanten el tracte afable i delicat ta- però s’ens acaba la vorera. Cal baixar un corriol i se- dels dos aeroports i surt intacta a Sevilla (12:55). El vol guir un sender. De cop som al descampat sota els ponts també ha estat perfecte, sense cap contratemps. de l’autovia. Camins polsosos i herba molt alta i seca als15 Un cop recollides les motxi- 15 voltants. Ambient marginal i de trapitcheo. Pos- lles cal anar a buscar el bus siblement més sorpresos ells que nosaltres. cap a Sevilla. Senzill, és a la Entre clots, pols i furgonetes d’aspecte desba- porta. Res com els aeroports llestades, passem. No sabem com anar a parar petits per anar bé i depressa! a l’altre cantó de l’autovia.20 Allà ens trobem guiris de tota 20 A la fí un bujero a l’esquerra ens dóna pas a mena i origen, p.e.: japonesos. una zona urbana destartalada en reforma: vo- Ran del problema de la mot- reres i carrers nous. Tanques reixades que im- xilla preguntem al conductor pedeixen el pas per obres. I l’encargao de torn. si hi ha Decathlon a Sevilla. Dónde van? Por aquí no se pué passá. Hem25 Tranquils, nhi ha dos. Un a 25 d’anar recte -200 m- i ens vol fer donar una Camas, poble que em sona de quan resseguia el track volta de 500-; regategem. Indomable; no hi ha manera. de la VP (Via de la Plata) al Google Earth. Però lhome té Proposo de cedir. Un tros més enllà ens colem per una feina a cobrar bitllets i no està per nosaltres. obertura i creuem fins un altre forat. Ni ell no nosaltres. Un cop a Sevilla (a la darrera parada) el primer i més im- Arribem al Decathlon.30 portant és dinar i segellar la credencial a linici de la VP: 30 JL diu que no me la canviaran. Proposa una juguesca: un a la Torre del Oro. No costa arribar-hi. Un cop allà dema- whiski. Accepto. Vaig molt segur. Atenció a client. Explico nem que ens segellin la credencial. Les dues senyores a la noia el què passa, i que sóc client, que tinc targeta que controlen laccés a la Torre -amb cara de fer anys Decathlon, etc. Mostro el DNI i busquen a l’ordinador. A que hi són- no en tenen ni idea. Han de contactar amb la fi ho escriuen bé i em troben. Fa més d’un més de la35 el seu cap i demanar si és possible; demanar permís. 35 compra -de fet un i mig-. Em fan un val per l’import pa- Afortunadament no cal la intervenció del President de la gat. Entro, busco, trio una motxilla ultralleugera -que ja Junta, i el cap era a lloc. En cosa de minuts vaig estar a punt de comprar en lloc de la arriba lOK. Segell i al carrer. Ja sentim trencada- i a pagar la diferència. I al ves- aquella sensació tan agradable del neguit pre prendré whiski per celebrar la Copa del40 inicial del viatge. A aquella hora Sevilla -el 40 Rei del Barça. Faig el canvi de materials centre, un cop superada lav. Kansas City- entre motxilles. Preguntem a la nova noia està esplèndida. d’atenció al client per la VP: ni idea. Tiro On dinem? Passada la plaça de toros, dei- de mapa. Busquem la carretera que passa xem la direcció a Santiago; ens fiquem pels allà aprop i la seguim.45 carrers interiors. Preguntem a una jove 45 quiosquera. Anar a lesquerra, després a
  3. 3. JORNADA 1(10 km) DIA 13.05.09 TEMPS pels altres...i sense proposar-nos-HO. Ja tenim la Copa. la Primera.Sevilla - Sorpresa: abans de sopar cervesa i cargolins d’aperitiu,Santiponce boníssims! Sopar: amanida comuna, plat combinat d’ous, llom o pollastre, patates o pebrots, i més cervesa. I ca- fès,... CARACOLES. Sembla ser que els caragols són menja 0 SEVILLA habitual i important per allà, especialment a la zona anda- lusa. Busqueu informació a Internet: Las cabrillas llegan Més endavant preguntem i ens confirmen la bona direc- ahora. Los cabrones y las cabronas ya estaban. De hecho ció. Sota un sol de justícia i per una carretera penosa que se quedan todo el año, no están sujetos a temporadas. Camas travessa longitudinalment Camas i segueix per una zona És com allò de si els fills de puta volessin no veuríem mai 5 Decathlon industrial de segon ordre, amb trams de vorera i trams el sol... (F. Pi de la Serra). sense, ens plantem en una horeta a Santiponce. Som de- Per allà anomenen caracoles als cargolins o cargolines finitivament sobre la VP. que per aquí es cullen habitualment sobre el fonoll i altres Després de molt buscar, l’oficina de turisme: tancada (ni herbes (blanquinosos i ratllats). En canvi anomenen ca- cartellet d’horari ni res; una paret blanca amb la “i”). Pre- brillas als cargols més grossos (bovers, vinyals i similars10 Santiponce guntem per un lloc per dormir a un pagès (per lo del trac- majoritàriament). Al món hi ha molts tipus de caragol de Italica tor). Al bar X. De l’X al bar Pedro. Pedro ens envia a una terra: el genant africà, el borgonya (europeu, especial- Sra. que, amb l’ajuda d’un Sr. que és mot atent i l’ajuda ment francès, que no es troba a la penínsual), el bover (el una mica -sense males interpretacions-, ens ofereix una més típic i apreciat per aquí), el vinyal o jueu, les cargoli- habitació doble i una senzilla -amb llit gran- al mòdic preu nes. Hi ha moltes espècies i possiblement la coincidència15 de 20€ per cap!... i encara ha de fer els llits. Com que no Catalunya-Andalusia no exsiteix. sembla haver-hi res més, és el millor possible. Tornarem Comer caracoles y cabrillas en Sevilla es todo un rito. més tard a dutxar-nos i instalar-nos. La senyora pateix Estudios realizados demuestran que cuando la primave- del fetge, viu sola, el veí li dóna un cop de mà -com a ra está cuajada completamente, entre mediados de Abril mínim a negociar el preu!- ... està molt fotudeta ... però (cuando termina el periodo de hibernación del caracol) y20 ja ens ha fotut a nosaltres. Cervesa. Dutxa. La vida ens más allá de Julio, en Sevilla se consumen por termino me- planteja escollir alternatives: el bar o Itàlica . Un aquí, dos dio la mayor cantidad allà. de estos gasterópodos ITÀLICA: La caminada fins l’accés es fa llarga. Cal res- en decenas de bares y seguir una tanca interminable per una vorera estreta on barrios de Sevilla y su25 els xiprers del carrer han crescut sota la imprevisió de provincia. Algunas em- l’urbanista tapant la vorera. presas de importación El teatre, que hem trobat a l’arribar, és tancat. Anem cap y exportación de cara- a les ruïnes de la ciutat. coles sitúan el consumo Entrada gratuïta. Caixera salerosa. Primer contacte amb diario de caracoles en30 el bon caràcter del país. Un cop a dins tot resulta molt Sevilla en unas 20 to- agradable, tot i la calor. Verds, ombres, sol, endreçat, neladas diarias. Condi- gent, però poca,... Hi ha una zona baixa, propera a l’en- mentados de diferentes formas y con diferentes recetas, trada, on es troba l’amfiteatre: molt més ben conservat muchas de ellas guardadas celosamente en secreto, la que el de Mèrida. A llevant hi ha una plana elevada amb clave es ofrecer un producto que se distinga por su sa-35 tota la ciutat...per excavar en gran part. Té coses desta- bor y por la claridad de su caldo, algo difí’edcil de conse- pades, maques, interessants: termes, cases senyorials,... guir. Hablando de caracoles todos parecen coincidir que Molts mosaics. El conjunt val la pena i és agradable i in- la clave está en obtener el tono justo del pique y en el teressant. A la part més alta el monument a Trajà (Marc origen del gasterópodo. Ulpi Trajà, emperador). Al cim de la dreta el cementiri Y si hablamos de cabri-40 modern: ells sempre donat la nota. Dediquem entre una i llas, como las de Lebrija dues hores a la visita. val la pena. I tranquil•lament retor- ninguna, y la salsa que nem al bar en fer-se fosc. la acompañe debe ser lo Vespre de futbol: final de la Copa del Rei: Barça-At. Bil- suficientemente discreta bao. Calia trobar un lloc per veure’l i que no fos un cau para no dilapidar el sabor45 de la misma. anti català/culé. Hi ha dues teles, una per nosaltres i una
  4. 4. JORNADA 2 (30 km) DIA 14.05.09 TEMPS cosa, però pot molt ben ser per prevenció d’incendis. Qui sap.Santiponce - Trobem la companyia dels primers bòvids. A la fi arribemCastilblanco de prop d’una carretera, que ens caldrà resseguir una bonalos Arroyos estona generalment per un corriolet entre herbes altes, a banda d’un tram de carretera vella voltada de gines- tes i flors variades. En un camí que dóna a la carretera 0 Santiponce s’atura un paio en un Mercedes. Ens pregunta si anem a Sortim de Santiponce just en trencar lalba. Passada Ità- Castilblanco de los Arroyos -que sí- i ens informa de que lica i la benzinera seguim ran de carretera cap al un nus. disposa de llits a bon preu i que hi ha un restaurant a la Comença a caure gotes. I més gotes. El cel és fosc i ame- carretera...no confondre amb l’altre del costat. A la tarda naçador. Traiem capelines. Un cop posades plega i ja no el veurem per allà. faran falta més en tots els dies. Passat el darrer trèvol, a El sol comença a picar, aquell picar de migdia, i la set 5 la fi un camí. Deixem els eucaliptus darrere -sen troben amenaça. Trobem la urbanització, antesala del poble. per tot arreu, sembla mentida-. El camí és recte, lineal, Avancem a un alemany que va molt lent. Texans, camisa exactament 7,3 km. Això si, ondulat, fins i tot amb un bas- clara, sabatots,... L’uniforme de cada dia, com veurem. sal al mig que cal evitar donant una volta per un corriol. Seguint els senyals arribem a l’entrada del poble. Pel car- Sota els núvols, a lhoritzó es veu la sortida del sol. Poc a rer de dalt fins l’Hospedería de la Plata. Entrem. Cervesa10 poc el cel es va fent més amable, els núvols sescampem i tramussos. Veiem el primer cas -típic d’aquests pobles-: Guillena un xic i lautovia del costat deixa de fer-nos companyia. un inseparable. La temperatura és agradable, lenyorarem. A la fi sacaba Es tracta d’un tipus d’agapornis -per aquí són verds, sen- letern camí i fem una ziga-zaga, passen ran dun camp se taronges ni vermells-, que és molt amorós i fidel, més desparregueres, un torrent pudent i un caminot ens porta que la majoria dels exemplars de l’espècie, segons diuen.15 a Guillena. L’animal manté un vincle especial i molt intens amb algu- Desert. Ningú fins al centre. Placeta. Una altra, església, na persona. En el nostre cas té molt mal gust -vist des cantonada i bar: El Sardina. El primer. Què carai, a es- del punt de vista humà- ja que manté una intensa relació morzar. Tot i que lamo no sembla de massa bon caràcter, amb un paio que, assegut a la barra prenent una cer-20 lentrepà de pernil és esplèndid -sobre tot el pernil, clar- i vesa, no fa cara de tenir massa pretendentes més. Dret una bona cervesa/Coca-cola i cafetonet, tallat i carajillo sobre l’espatlla l’inseparable fica, furga i remena amb el de Ballantines. Tots contents. El sostre és cobert de per- bec cabell, cap i coll i per dintre de la camisa. Talment un nils dibèric extremenys penjats. Les parets plenes de de esplugabous. A la tarda coneixerem la filla del bar que propaganda de romerias a tota mena de sants i verges. Al també en té un, ben segur que25 nostre costat els señoritos prenen cafè. molt més afortunat. Seguim camí. Als afores estan construint un alberg -ja Anem a l’alberg. És mig ple i era hora-. El poble, com tots, mostra aires del boom im- acabarà ple del tot. Molts ale- mobiliari, clar que això no és res. Passem un petit em- manys. Un noi que surt de la bassament i una zona de casetes disperses, un polígon presó, algun ciclista,... Dutxa i30 industrial menut i entrem en zona rural. Seguirem un dinar al restaurant recomanat: Castilblanco de camí envoltat majoritàriament doliverars, tot molt pautat i El Algabeño. Cocido, pringá, los Arroyos científic. També algun fruiterar -pruneres?-. I un descans amanida, calamars, gazpatxo al cim. i venado, veure, pa i postres. Poc després entrem en un bosc esclarissat (Dehesa es 6 €. Més les múltiples cerve-35 un prado arbolado de propiedad comunal (generalmente ses, carajillos,... L’alberg no és del municipio), destinado al mantenimiento del ganado vigilat. A la nit tanquen la por- y del que se pueden obtener otros productos forestales ta per dintre i donen la clau a como caza, setas, leña, etcétera). Per aquí el bestiar és algú. Al matí ningú té la clau i boví...però no sen veuen. Aquest tram és molt maco i s’acaba forçant la porta. Una40 agradable, tot i que la calor comença a picar (i això tan mica d’organització aniria bé. sols és el principi). Clar que cobrant la voluntat...! El camí, a trams un corriol, va per un terreny irregular, Tarda de calor, poble desert aspre, voltat generalment de tancats metàl·lics -això serà fins al vespre. Això acaba de així durant dies-. No he descobert perquè a tot arreu llau- començar.45 ren una franja de 6-10 m a la part interior dels tancats. Pressuposo que és més per raons cinegètiques que altre
  5. 5. JORNADA 3 (30 km) DIA 15.05.09 TEMPS palets de totxanes, que un paleta afable ha deixat davant dun poste delectricitat, veiem les fltxes i la informacióCastilblanco A. que busquem. Cal pujar mig poble més, per un carrer am-- Almadén de la ple, blanc i llarg, darbres minúsculs...Plata Lalberg és municipal. El millor de tots, deixant de banda els de la Junta (que ja en parlarem). Lencarregada és la Manuela, que ara vindrà. Arriba i posa ordre, cobra i dóna 0 Castilblanco de Un cop esbotzada la porta -la reixa- i ja amb alguns ca- instruccions. Dutxa. Bugada. Buscar bar, cal una cerve- los Arroyos minants ben lluny, que hi ha gent molt matinera, sortim sa. Fa una calor tremenda i un sol implacable. Tot el po- que quasi és fosc. Tenim per davant 15 km de carre- ble es prepara per la romeria del dia següent. La majoria tera. Per sort és molt tranquil•la, passen pocs vehicles destabliments tanquen o són a punt de fer-ho. Per poder i és ondulada i amb revolts dolços. Amb la fresque- dinar, lopinió popular és unànime: casa Concha. És lúnic 5 ta matinal bastant agradable. Algun cavall pasturant bar restaurant que serà fidel als clients i ens donarà dinar ens comtempla estranyat. Surt el sol. Tanques ran de i sopar. I ombra. carretera, difícil desviar-se... ni per necessitat. Però Gazpatxo, remenat de xampinyons, peix a landalusa, no impossible. Sobre les 9 del matí parem a lentrada porc,...vi blanc de la casa, taronjada, aigua. A estones, dúna finca discreta: El Tinajar. Arriba un cotxe i entra uns més que altres, hi passarem la tarda fins lhora de10 per la porta principal, amb clau. Més tard en surt un sopar. Tertúlia amb Manu i Carles. Un personatge curiós pel camí del costat, que té la porta oberta de bat a bat. al bar, i del poble: un senyor llegint una edició bilingües Ben esmorzats i sense cafès ni cerveses -sort que del poeta Yeats mentre fa companyia a una taça de cafè vam encarregar un bocata de pernil!- seguim carrete- buida. Al vespre ha canviat a un poeta sudamericà (i de ra. Unes portalades més avall arribem a lentrada del taça).15 parc de la Sierra Norte de Sevilla. Sacaba la carretera La bomba sexpandeix, la notícia causa estralls. Al cap i comença una pista esplèndida sobre un terreny simi- de poc temps el rumor prèn connotacions dramàtiques: lar, però ara envoltat de dehesa. els alemanys -i guiris en general- ho han captat i sestan Ens aturem a lentrada, juntament amb els altres cami- informant. La romeria en té la culpa. A Monesterio no hi nants. Es beu, es xerra, es... Fins i tot lalemanya troba ha places lliures per dormir demà: tantes romeries han20 una alzina protectora. Comença a fer calor per com- ocupat espais que correspondrien a caminants i/o pele- pensar el millor ambient. Reprenem el camí; baixada, grins: albergs, hostals, etc. Ni un llit. Solució: saltar-se casa del parc, fons de la vall. Riera, planejar i pujada. I una etapa, anar al següent poble. Al vespre tothom té amunt. Comencem a trobar coneguts, coneguts de po- més o menys idea del que cal fer però ningú sap que farà ques hores, que esdevindran companys i amics amb el finalment. O si: improvisar.25 pas dels dies: Manu, Carles,... El poble, com altres, és ple de carromatos preparats per a Cal arribar al cim de la carena i tornar a baixar un xic. la romeria, una mena de carretes adaptades generalment A la fi una sortida: sha de creuar una tanca de bestiar i per ser arrossegades per un turisme o un tractor. Nhi ha prendre un camí menor, irregular, poc cuidat. Les tifes de de mides diferents, des dun vaca que ens envolten són un avís: aquí hi ha bestiar. JP carretó del tipus de portar un30 es mantindrà tossut en lamplada descomunal entre ba- cavall, fins caravanes grans Almadén de la nya i banya de lexemplar que en algun punt del camí es com una xurreria. Plata Sopar: mateix lloc, matiex troba, sigui aquí o en un altre lloc. Els altres no les hem vist. Serà motiu de broma durant dies. La veritat és que, menú, Sort que era variat:: a la majoria de camins, sol haver-hi un filat entre lanimal espaguetis, sopa, seitons,35 i nosaltres i el seu aspecte és manso, per més que els carn, cafè, natillas, whiski,... toros -els mascles- imposin. I les vaques també. Pocs km més enllà arriben al peu del Calvario. Dessegui- da es decobreix el per què. La pujada és curta, 200 o 300 m, però el desnivell i el pendent notabilissims. El consol?40 que sempre savancen ciclistes en aquests casos. Al cim del coll un mirador, i la baixada similar, amb pedregar afe- git. Al peu, Almadén de la Plata. Arribar al poble no vol dir pas ser a lloc. Ni rastre de lal- berg. Seguim les fletxes fins que sortim del poble davant45 de la plaça de toros. No pot ser. Enrere. Darrere duns
  6. 6. JORNADA 4 tram A (16 km) DIA 16.05.09 TEMPS comanada pel la Junta. En parlaré més endavant. Per la carretera baixa de tot, fins carros amb senyoresAlmadén de la amb faralaes i demés, i un genet digne i solemne. PocPlata - el Real abans del poble, en plena pujada, un xalet aïllat, ambde la Jara molta vegetació al voltant i semi desert per fora on oneja una senyera blaugrana: mira, tenim companyia. En arribar al poble un senyal de la Junta: lalberg és cap 0 Almadén de la Sis del matí. Diana. Potser el dia que som més matiners allà. Dos-cents metres i el trobem. És el primer de la Jun- Plata en sortir: impossible passar per un bar a fer un cafè. I ta que trobem. Descobrirem que són magnífics, diria, fins amb el sarau que hi ha... En el silenci de la nit, a les 6 del i tot, que desaprofitats. El noi (diguem-li Antonio) ens diu matí, ha començat a sonar un timbal i un flabiol. El noi, que la noia... i quan aquesta arriba (2) ens atén amable- que deu acomplir amb la més estricta tradició, ha hagut ment i amb cert humor (sarcasme) meritori. Ens queixem 5 que matinar, per fer llevar als altres que el deuen rebre de que ens facin passar per la carretera en aquell es- amb gran alegria ! Impassible, ell va fent. tat, que la Junta es passa, que quan faran un camí,... Sortim. Poble aval fins a la plaça de toros. Creuem un Creo que cuando hayan puesto el punte hasta Mallorca... notable hort fotovoltaic (de lluny en veurel, ahir, pensa- Bona. Ens donem per enterats. va que eren hivernacles). Arriba un punt on quasi ens Ritual de sempre: dutxes, bugada, posar-se guapo (dei-10 perdem, però no. Entrem en la dehesa, la més genuïna. xem-ho en net) i a esperar el moment per anar a dinar. Magnífica. Mentre passem veiem els porcs ibèrics -són Lúnic restaurant possible és a la carretera de Mèrida: a uns animals, he!- que jauen sota duna alzina. Traves- dos km... de sol. LAntonio sofereix: ell va a dinar a casa sem tanques i més tanques, porcs a totes bandes, en de la seva mare -cosa dels dissabtes- i ens pot portar. alguns llocs cabres, algun gos, i algun guarda endormis- Gràcies, som-hi. ens deixa a la porta del restaurant.15 cat. Llarg camí ample i ondulat, alguna rampa curta i in- Restaurant de carretera. Menestra, salpicón de marisc, fernal, algun corriol suau. Al final de tot, quan ja pregues peix, llengua de vaca i tot el demés. Antonio ens ha dit El Real de la Jara que si a les quatre, quan torni, som a la carretera ens per arribar a algun lloc i la gana apreta, sarriba a la pla- na, pista ample i còmoda, vaques a cada banda, algun torna a lalberg. Perfecte. Ens recull. Alberg i migdiada. toro cepat. El poble no arriba mai. Intent de passejada pel poble durant la tarda. Calor. De-20 A la fi, darrere dun revolt, el Real de la Jara. Petit, arraulit sert. Voltem els tres pel centre desert, contemplant les- al sol, tranquil. Primer bar -los Claveles-, parada i fonda. glésia coronada per més de mitja dotzena de nius de ci- Ja hi ha en Manu i en Carles. Tots mengem el mateix, gonya. Res a destacar. Quatre fotos. Una cigonya que entrepà de truita de patates amb un pa rar però bo. Manu projecta els seus detritus fora del niu. És descoberta, i Carles diuen que segueixen tot i les amenaces de falta observem la maniobra i esquivem el risc. Una iaia ens25 de lloc, a veure què passa. Nosaltres consultem el tema vigila des de darrere duna finestra. Després de diverses del taxi -que el dia abans semblava impossible- i ens el voltes trobem un bar. Dos seguim voltant, ara més lluny. San Isidoro Ja tornarem. prometen per daquí a poc. Mitja hora. Arriba i sortim cap a ... No en té ni punyetera idea. On no el porti el Tom Tom JL sinstal•la en el bar obert. Lúnic. Més tard hi anem. no sap anar-hi. Ens guiem per la cartografia i mapes de Local antic, desangelat. Serveixen quatre coses i prou,30 la Junta. Després descobrirem amb horror que no servei- com al racionamiento. Decoració original: quadres amb xen més que per embolicar-la! Va a buscar lautovia -gra- les races de porc ibèric, les de gallines espanyoles, les Monesterio tuïta-, fem una pila de km i sortim. Comencem a ficar-nos de vaques ibèriques i un quadret-orla dun senyor ano- per les carreteres petites, un poble -Calera de León-, menat Francisco Franco. Com era desperar no vam fer preguntem, ens il•lustren (malament) i ens fiquem per la cap comentari, no anéssim a provocar una nova batussa.35 carreterilla que no toca. Finalment desco- Mentre, va aparèixer un individu amb aspecte de señorito brim... que no anem bé. Agafen una altra i de militar al que tots feien la gara-gara i del que hi havia carretera i trobem un riuet que deu ser.. .Sí. dues fotos amb el nom i tot -que no recordo- penjades a A la fi un lloc que quadra amb el mapa. Pa- la paret, amb les gallines i els porcs. Cames ajudeu-me. guem i adéu. A lalberg falta gent.40 Comença una marxa fatigosa a ple sol: són les dotze del migdia. Queden 6 km fins a Fuente de Cantos per una carretera de trànsit notable -és dissabte de romeria-, sense cuneta ni cap mena de protecció per45 al caminant en tot el tram. I és una ruta re-
  7. 7. JORNADA 4 tram B (5 km) DIA 16.05.09 TEMPS la competència als privats); resumint, una oferta quasi inútil, de ben poc servei. Una inversió pública, al meu pa-El Real de la rer, molt mal feta. La mateixa despesa ben feta al pobleJara - Fuente de hauria millorat el servei. Clar, que llavors els lloguers deCantos llits privats al poble (Villafranca de los Barros) haurien perillat... Els Albergues Turísticos realment estan molt bé -els dos350 Ens han posat un caminant a lhabitació: ja som quatre. que hem viscut- i són unes instal·lacions modèliques. És en Joaquín, un basc que acaba de fer 50 km, set ex- Amb tot, si podrien fer algunes millores. Per començar si tres gràcies a la Junta: sha equivocat per culpa de la se- saprofités més lespai per a més llits i serveis es millora- nyalització i ha hagut de tornar enrere 7 km. Està que ria la rendibilitat. Tenen una capacitat que -no se per què- treu xispes. Clar que tots sabem que els bascos són forts sol ser molt petita, uns 20 llits en bastants casos. Tampoc40 5 i exagerats, i que si es queixa i maleeix la Junta és per ofereixen més serveis que el dormir i un petit esmorzar quedar bé, per ser més humà, no pas per falta de forces. a primera hora. El de Fuente de Cantos tenia un espai Per poder sopar cal fer la caminada, travessar tot el poble reservat per a restaurant, però dubto que hagi funcionat i arribant-nos al restaurant de la carretera. Refem el camí. mai. Tornem a passar i a creuar el centre. Arribem finalment Les habitacions solen tenir un parell de lliteres -quatre 45 places- amb els llits fets, amb llençols o, fins i tit, fundes10 a la carretera; dreta i, ara, avall. Com és habitual hi ha el mateix menú. Escollim algo més lleuger que per dinar. A nòrdiques. Armari, calefacció, endolls. Serveis suficients la taula del costat sopen uns ibèrics -Joaquín i tres més- i i complets. Grans sales destar, patis, etc., tot bastant a en una altra els cinc o sis centre europeus. lengròs. En el de Fuente de Cantos quedava molt clar El camber és amable i aguanta les bromes de JL. És que hi havia molts espais perduts, no usats, desapro-5015 madridista, però ara té una lleu esperança en un supo- fitats. Altres potser estiguin més apuradets, com el de sat horitzó; com altres, acaben de veure la llum: vuelve Zafra. Ja veurem què passa en els que ens trobem més Florentino. Jo confio que segundas partes nunca fueron amunt. Arroyo de Bodión buenas, però sóc molt mal profeta. En tot cas, és millor loferta pública dallotjament en alberg LAntonio, de dia, atén el Centro de Interpretación de Zur- que la privada, pel que hem vis fins ara . I loferta privada5520 barán. De fet és com no dir res, perquè la informació que que no és en format dalberg tampoc és massa bona. shi dóna és mínima. És una vella esglèsia buida on hi El preu bé (qualitat/preu): 10 €, 12 € amb lesmorzar (cafè ha quatre plafons comptats on sexpliquen coses de Zur- amb llet, dues torrades amb mantega i/o melmelada, ge- Fuente de Cantos barán, del Fuente de Cantos en la seva època,... Però neralment del super més proper). quasi res de res. Obre matí i tarda. I desprès, a les 8 -com6025 a mínim aquell dia- es queda a dormir a lalberg, fent de vigilant o encarregat, i a les 6:30 de matí obre una sala i serveix els esmorzars. Els albergs de la Junta, anomenats oficialment alber- gues turísticos, són els paradors del món dels albergs.30 Shan fet gràcies a un programa amb suport europeu. Solen ocupar antics convents -visca Mendizábal!-, cas- tells, edificis antics (com ara una almazara). També hi ha al programa un vell quarter de la Guàrdia Civil on hi tenen un cen-35 tre dinterpretació de la Via de la Plata (Monesterio). Els albergs, generalment, es tro- ben situats als pobles, però tam- bé nhem vist un a fora, a uns 640 km del poble més proper (Villa- franca de los Barros), sense res, cap servei: ni bar, ni restaurant, ni botiga (suposo que per una aplicació estúpida dallò de que45 els establiments públics no facin
  8. 8. JORNADA 5 (25 km) DIA 17.05.09 TEMPS de la Junta, però amb ledifici un xic més vell. Habitació de tres lliteres i amb bany a lhabitació. Llits amb nòrdic,...Fuente de Can- Sala destar/pati, sala de TV, i situat al mateix centre, otos - Zafra quasi, de Zafra. Les habitacions tenen noms a tots els albergs de la Junta. Aquí es diuen: Cluny, Temple, Esti- litas,... Dutxes i al carrer a comprar el diari i a buscar on dinar. 0 Fuente de La sortida de Fuente de Cantos, amb algo més de llum Problemes per trobar un diari. És tard. No sabem quants Cantos que altres dies (5-10), es fa difícil fins que trobem els llocs hi ha per comprar-ne. A altres pobles semblava im- senyals. Llavors comença una pista ondulada i còmoda, possible. Acabo comprant un País incomplet a preu de a aquella hora amb una fresca molt agradable. Camps i sencer. Més tard, a la plaça, hi veiem un altre quiosc on conreus sobre un horitzò planer amb lleus ondulacions, potser... Massa tard. Preguntem pels restaurants. A la 5 algun cavall, el toro dOsborne a la carena sobre la carre- plaza Grande restaurant, a la plaza Chica tapeo,...Aca- Calzadilla de los tera nacional llunyana i uns núvols protectors que aguan- bem a un hotel amb un restaurant fi. És diumenge. JP no Barros taran unes hores, però que a migdia en deixaran a mercè té gana. Rusa i revoltillo de patates amb bacallà (uau!); del sol abrasador. Entrecot de retinta (molt bo) i xai. Vi negre reserva del10 país; bo. Postres de la casa. Cafès i tal. Passada la primera hora sarriba a Calzadilla de Barros. Descans. El poble és adormit: la mona i la ressaca. Els Decans a lalberg, cerveses a la plaça propera. Tanquen únics desperts -a banda dunes noies que arribaven ara el bar a mitja tarda. Lobren més tard, per lhora de sopar. en cotxe- són els porcs de la granja dels afores. Seguim Ens hi quedem. Amanida compartida i un segon per a per un camí prou bo i agradable, un curtíssim tram de cada un: xai guisat, seitons i bacalao dorado: horrorós,15 carretera vella i un nou camí que ens comença a desviar mhe dinformar de què és, però el bacallà no era enlloc; cap al nord. Descans. Pel camí llarg i amb pendent molt com una mena de fideuà sossa rescalfada. La consulta suau seguim pujant. Comença a apretar el sol, la calor. bàsica a internet em porta a algo prou diferent del que 15 km sense cap poble es fan llargs. A cada moment em van donar. Un altre cop haurem de tenir més sort. I sembla que ja sha de veure el poble. I no arriba. Final- demanar-ho en algun lloc...competent.20 Puebla de ment la via del tren i un cartell duna amiga del peregrino Sancho Pérez que ofereix llit; quin caire he de donar al cartellet? Pen- Demà dilluns; entrem en la normalitat no festiva del país, sem bé, que als pobles tot se sap. I a més, la gent escriu a veure si tot és ja més normal. I tant! sense pensar què diu. Zafra25 Puebla de Sancho Pérez és un poble desert el diumenge al matí, amb quatre persones en tot el poble, tots els lo- cals públics -bars, botigues...- tancats. Espero a la plaça Major buida, davant de lesglésia tancada. Apareix un30 home que pregunta per un peregrí... el Jo- aquín!, Doncs el tenim al davant i no lhem avançat. Doncs ell ve de Zafra i no lha pas vist. De sobte apareix darrere nostre: sha- via desviat cap a lalberg del poble. Ens ex-35 plica que zafra és a 2 o 3 km i per on hem danar. Marxen. Anem a la carretera. Hi ha un bar: bar Pa- rada. Cervesa, mig entrepà i descans. Cal40 continuar fins Zafra. Seguim les instruccions de lamic de Joaquín. Arribem a lestació per entre mig de les vies i entrem a la petita ciu- tat. Cal seguir un llarg passeig colonial, ziga- zaga pel centre i, finalment algú ens crida45 -Joaquin i lamic!-, que passàvem de llarg de lalberg ! Del mateix tipus que lanterior, és
  9. 9. JORNADA 6 (20 km) DIA 18.05.09 TEMPS dilluns. Per segellar cal anar a loficina de turisme, a lajuntament, on ens reenvien a la Policia Local-TráficoZafra - Villa- (just enfront, a 5 metres) per posar el segell i dir-nos onfranca de los podem demanar allotjament: Hostal Perín. Tot anant-hiBarros ens creuem amb la mestressa que coneixerem vint mi- nuts més tard. 0 Zafra Sortim de Zafra just a trenc dalba. Acabem desmorzar Lhostal és davant de la plaça on hi ha lesglésia de la les torrades de rigor -aquí de pa de pagès i la melmelada Coronada, evidentment una verge local. El lloc està bé: i mantega comunal Continente que lhostalera -trempada 18 € c/u. Habitació triple amb bany propi. Internet, galeri- i eficient- ens ha proporcionat. El cafè de mitjó, com a lal- eta, sala destar, terrat. No passaria la inspecció pertinent amb lendoll ran del bidet, etc. però és el millor possible. Los Santos de tre. Lesmorzar és el punt feble dels Albergs de la Junta, 5 clar que per 2 €! Altres -Manu i Carles- han danar a ca la Cubana, senyo- Maymona ra víctima de la revolució castrista, que millora els seus A la sortida habitatges de P.O. i la torre de san Francisco ingressos llogant habitacions il•legals amb lajunt i suport que sobreviu, suposo, a la Gerra Civil. En tot cas té un de la policia local. El client és el client. Millor això que assentament prehistòric important als seus peus, cosa dormir al carrer.10 que sembla bastant més interessant i que domina la in- formació a Internet. Cal pujar una lleu carena. Als peu Dutxa. Cap a la plaza -Bar Jero- on hi ha vidilla i cervesa, los Santos de Maymona on hi ha un alberg de molta cervesa. Calor i sol terribles. Comença lonada de la Junta que no veurem. El poble es desperta, calor. Busquem les ombres. Va apareixent la gent. Les Albergue Alque- és dilluns. Els pagesos van al camp, els al- alemanyes, que compraran i dinaran aqui per retornar a15 ria ALBA PLATA tres a treballar. Alternarem camins i caminots, lalberg, Manu, Carles,... trams majoritàriament macos i agradables, tot i Dinarem al mateix lloc: davant del desconeixement el la horitzontalitat general. Predominen oliveres i mínim esforç. Llenties, menestra, arròs cubana, truita fruiters: ametllers, vinyes, presseguers,... Peri- (peix),... bàsicament poc bo (per no dir dolent). 7,5 € el òdicament apareix un pou -tots iguals- al marge menú. Vi dolent.20 Villafranca de los del camí. Barros Han aparegut Carles i Manu. En dos dies van fer 82 km. Els turons llunyans ens serveixen de referèn- Avui venen de los Santos de Maimona, on han gaudit de cia, passen del NO a lO i més endavant al SO. la marxa inevitable de la romeria: com tenir una festa ma- De sobte devem canviar de municipi. El camí i jor al costat i no participar-hi. Anem a sopar al lloc on ells25 lentorn canvien. Conreus i tanques envolten un han dinat. Per 1 €més, meravellós: revuelto de menestra, camí més descuidat. Més endavant passa a ser fritura de peix i cuajada, i els altes altres coses. I en un semblant a abans, amb domini absolut de les bon entorn. oliveres. Pintades convidant a la protesta: volen posar Comprem queviures per esmorza (supermer-30 una refineria a la zona. Més endavant una cruï- cats el Árbol), demà no hi ha on aturar-se. lla amb mostrari de senyals: laccés a lalberg de lAlmazara, de la Junta. ÉS aquell que queda perdut en el no res. Hi pararan les alemanyes que veurem comprar al poble i retrocedir 6 km!35 per tornar a fer-los lendemà. Seguim. Es nota que ens acostem a la civilitza- ció -poseu-hi to negatiu- , gir, creuar tren i pas sota un llarg pont per la cuneta duna carretera40 transitada. Creuar-la pel dret i seguir per laltre cantó. Tomb tonto de 300 m per un problema de propietats: cal donar la volta a villa Isabelita. Una pista ample i més tard una altra menor ens porten, donant una volta, fins a Villafranca de45 los Barros. Sorprenent: hi ha vida al poble, és
  10. 10. JORNADA 7 (28 km) DIA 19.05.09 TEMPS lament un DORMITORI, un lloc on apilotonar-se per dor- mir. Impossible fer-hi res més: una dutxa i un WC perVillafranca B. - homes i un per dones, un safareig impracticable, un pati(Almendralejo) mínim; sense cuina ni menjador (una saleta amb sofà i- Torremejía tv per 4 persones), dormitori sense espai per res, i aprofi- tadíssim; tot ple de cartells amb unes traduccions -caste- llà, anglès, francès, alemany- horroroses on es prohibeix 0 Villafranca de fer de tot. I moltes portes simplement tancades. Té mes Ens fem lesmorzar a lHostal Perín amb el que varem prohibicions que un manual de sexe de qualsevol sec- los Barros comprar: magdalenes i llet que algú sescalfa al microo- ta judeo-cristiana. Preu: com els bons i boníssims: 10 €. nes de lhabitació. Sortim. Negra nit. Poc a poc arribem Per la poca conversa mantinguda sembla que han estat al camí. -alguns- a Catalunya, i una filla viu a Manlleu. Els devien 5 explicar allò dels catalans ...i sho han cregut. Trams de pista, trams de camí. En general bo, planer i voltat de vinyes. Currua de tractors cap al tros. Serà el dia Torremejía és un poble daspecte desèrtic, amb menys i més monòton de tots, el de major calor i el de final més pitjors serveis que altres, en tot cas més allunyats de lal- dolent: Torremejía i el terrible alberg Rojo-Plata. Pel camí berg que en molts altres casos. Fa un dia de condicions ens anem atrapant els uns als altres. Avancem els suïs- quasi extremes: en plena onada de calor. Fins a les 20:0010 sos, Manu i Carles, i algun altre. Decideixo que maturaré no es pot anar pel carrer. Per poder comprar o menjar o al final duna llarga recta, en la única ombra que es veu en beure cal anar al DIA, a la carretera nacional, sota aquell km. JP sinquieta abans, truca a JL: JA pararà. Efectiva- sol terrible. La gent no sortirà al carrer fins les 7 o les 8. ment, maturo. Arriba lun; més tard laltre. Esmorzar. Són Les botigues obren a les 6. Dinem a un restaurant de la (Almendralejo) les 9 tocades. Van passant els avançats fa poc. Seguim15 carretera: tota la colla junts, per un cop (amb excepcions, camí. Ens distanciem, cadascú al seu ritme. Comença a falten algunes alemanes): Alain (Bayona, França), parella picar la calor. A lalçada dAlmendralejo -que queda a les- suïssa, una alemanya, Carles, Manu i nosaltres. El men- querra, a un km- ens avancen tres senyores en la seva jar no és esplèndid. El vi pitjor. Al vespre ens diuen que marxa anti colesterol: això és ritme. Clar que com a única no fan sopar. Ningú es queixa. A darrera hora volta per20 càrrega porten algun michelin i para de comptar. Desa- lalberg de la JE amb Carles. pareixeran en algun dels molts camins que retornen a Al- mendralejo. Seguim al sol. Vinyes, cereals, vinyes i més Tarda entre la llitera i el bar (Hotel milennium). Hi sopa- vinyes. A les 11:00 parada sota la poca ombra duna olive- rem els tres un plat combinat. Passem la tarda allà tan- ra. Calculem que queden 6 km, una horeta. A lhoritzó es cats. TV: toros, la Feria de San Isidro. És el que hi ha.25 veuen uns turons : Torremejía ha de ser a la falda, just al davant. Finalment, arrupit sota el pes del sol, Torremejia Torremejía és una ratlla blanca al fons que es va acostant lentament. Creuem la via per un pas inferior i un corriol fins al camí que acaba en un carrer lleig i trist. Truca Manu i ens expli-30 ca on és lalberg. Cal seguir recte fins poc abans de sortir del poble. Torremejía té un alberg de la Junta tancat, en obres. Aca- ben dobrir-ne un de privat en un carrer desèrtic, ran del35 camí. Els pelegrins fan cua a la vorera del davant, on hi ha certa ombreta. Truquem al mòbil del propietari: que tenen feina, que vindran a les... Mitja hora despera o poc més. Som nou esperant: Suïssos, francesos, alemanyes, bascos, catalans,...40 Lalberg privat de Torremejía -ROJO-PLATA és el seu nom comercial- és horrorós. Nhe fet una crítica cruelís- sima a algun lloc dInternet. Té els pitjors defectes dels albergs públics i dels privats junts. Sembla mentida que45 el deixin obrir en les condicions que ho fa. Quin control exerceix la Junta dExtremadura? És essencialment i so-
  11. 11. JORNADA 8 (16 km) DIA 20.05.09 TEMPS rible. Poc a poc donem una volta per la ciutat, de recurs en recurs. Passem pels aqüeductes, l’alberg (Molino deTorremejía - Pan Caliente), la basílica de Sta. Eulàlia, etc. Fem com-Mèrida pres de compromís i al bar a refrescar-se! 20:00. El termòmetre de la farmàcia del centre marca 31 graus. Res. Passejant ens arribem a la pl. d’Espanya. 0 Torremejía Volteta. Passem per la seu de la Presidència de la Junta Com cada dia sortim quan encara és fosc. Costa trobar d’Extremadura (tancada). Tenim sort i uns nois ens dei- les marques del camí, però la llum ve ràpidament. Tenim xen la taula per passar ells a la de dues noies massisses la carretera a prop Camins regulars i alguns corriols. So- que hi ha al costat. Sopem i fem sobretaula. La darrera lament carretera vella en un petit tram, sense cotxes. Al- nit, relax, xerrameca, confidències,... De tornada a l’hotel gun punt dubtós i de risc d’error en canvis de camí. Però -00:30- 24,5 graus. 5 ens en sortim perfectament. A l’endemà a les 7:30 dutxes i cap a l’estació a esmorzar. Gaudim d’una de les sortides de sol més belles de la set- El tren surt (ja, ja, ja...) a les 7:56. Comencem amb un mana. Poc abans d’arribar a Mèrida parem a fer un petit quart de retard. Tot el viatge amb retard, per a arribar a refrigeri. Ja esmorzarem a Mèrida. BCN a les 9 de vespre, pràcticament a l’hora. JL baixarà10 a St. Vicenç de Calders per agafar rodalies. el altres a Arribem a Mèrida a les 9:30. Quaranta-cinc minuts més Sants. Fi del viatge. tard som a RENFE negociant el canvi de data del retorn: volem tornar un dia abans. Quan s’aclareixen paguem i15 ens fan nous bitllets. Busquem un hotelet barat i proper a l’estació. Deixem les motxilles, dutxa i sortim a coneixer MÈRIDA la ciutat. Primer esmorzar al Tapas Rom: Torrada cata- lana (volen dir amb pa amb tomàquet) d’ibèrics, torrada amb formatge del Casar, morcilla, birres,...20 Visitem el Museu Arqueològic Romà de Mèrida: val la pena. Hi trobem en Carles -que s’ha quedat (per anar al metge, segons Manu; per conèixer la ciutat, diu ell)- un vigilant que parla català amb el que xerrem uns moments,25 estudiants portuguesos, turístes japonesos,... Vaja, el normal. Comprem un tiquet vàlid per diferents llocs del patrimoni romà de la ciutat. No tinc clar que l’amortitzéssim, amb30 aquell sol no es podia visitar gran cosa i moltes eren gra- tuïtes. L’anfiteatre és interessant, però en pitjor estat que el d’Itàlica. Els venedors proposen restaurants per dinar a la zona turístics. Entre ells un xicot de St. Antoni de Vila-35 major, que ens explica que ell i pare són catalans i la mare i la germana extremenys. Per dinar JL agafa afecte a un40 restaurant concret, a la zona turística. Regular. Migas, car- xofes, callos, peix, cafès ,w., orujo,... 37 €.45 Intentem fer alguna visita a les 4 de la tarda. El sol és ter-
  12. 12. JORNADA DIA Els paisatges de la Via de la Plata són diferents als dal- TEMPS Carles. Aquest barceloní, com tants altres caminants, ja és tres camins que (ara) porten a Santiago. la VP travessa veterà dels Caminos. La seva bonhomia i els seu bagatge terres tant o més dures, molt més meridionals, més càli- cultural fan que elli els que lenvolten gaudeixin de lentorn des que la majoria dels altres camins. No ha destranyar, arquitectònic i general duna terra que pot basar en el des- per tant, que les condicions siguin més difícils. Una altra coneixement general exterior els seus valors i atractius de cosa és que les administracions de la zona juguin papers descoberta. diferents daltres llocs i la seva contribució sigui poc bene- 0 ficiosa en alguns aspectes. Sabem que els albergs de la Manu. Basc polifacètic: cuiner i gastrònom, caminaire per-Junta són molt bons i milloren loferta. Amb temps pot millorar el conjunt. manent, coneixedor de tos els camins a Santiago, sossegat (no és del mismo Bilbao) i molt Les terres de de la VP, situades al sud en bona part, són amable, no hi ha activitat que 5 diferents de les del nord (Galícia, Astúries, Castella,...), i no conegui i/o no practiqui. tenen condicions i tradicions diferents. Per descomptat Possiblement pocs companys que la seva entrada en el món del senderisme i el turisme de Camino pugui ser tant discrets i tant útils en la major part és recent, lenta i difícil. Possiblement els calgui una etapa de les circumstàncies. (pot ser jo que tingui el dia pilota?). daprenentatge, però lorientació presa, amb les pertinents10 excepcions, és encertada i positiva. Queda a la VP un llarg He parlat de la calor que feia. Per mostra un botó: tant sols recorregut per posar-se a labast del públic majoritari que, cal veure com es produeix, per efecte de la calor, la su- ara, és a punt de saturar el camí francès i comença a ne- blimació -pas directe de sòlid cessitar nous reptes, noves ofertes. Cal que la VP sigui ca- a gas (sense liquació intermè- paç, tot i la crisi, de donar el salt i assolir el nivell mínim per dia)- de lescultura de Trajà15 a llençar-se. a Itàlica. Un consell/petició a la Junta (la que sigui): quan posaran arbres al llarg del camí de la VP perquè els cami- nants es puguin refugiar? perquè si ara passa això, de juny Caracoles. Veureu en els textos una àmplia referència a a setembre la cosa pot ser terrible. aquest tema. Tot i no ser una menja a labast del gust de20 tots els públics, és un dels diferenciadors bàsics de la gas- tronomia i un dels valors que, a la curta, formarà part de les banderes de la VP.25El porc ibèric i les especialitats derivades, així com els al-tres productes gastronòmics equivalents -boví i equí au-tòcton, els vins,...- són la gran eina de la VP per esdeveniruna proposta diferencial en positiu. Al cap i a la fi, lessència30dels camins ja no és el sacrifici, el pelegrinatge i la pietat(agradi o no). Mentre que lalberg és essencial com a formade contacte humà i convivència, la gastronomia és laltre pota bàsica, en aquest cas per35 la banda alta. El patrimoni daquests territoris és, ben segur, la tercera de Aquí al costat presento algunes mostres de la senyalització de la VIA DE LA PLATA EN les bases per a garantir el seu atractiu i la seva pervivència. EXTREMADURA, la VP falsa, la que crea confusió entre els caminants. Com es pot Els valors qualitatius, quantitatius i diferencials que lart i les veure és grandiloqüent, exagerada, fora de lloc i poc útil (per no dir inútil). Ja ho he dit40 restes romanes donen a la Via eviten que els "Caminos" al text, cal sumar, no desviar, ni restar ni distreure. Mentre esdevinguin un cuntínuum massa homogeni i un aborri- els albergs són molt bons i positius, aquesta senyalització ment cultural tot i linterès permanent que el romànic i altres i aquesta proposta és nefasta i innecessària, en especial elements donen als camins transversals. Extremadura ha quan hi ha altres mancances molt més necessàries. Con- de saber aprofitar aquests valors -possiblement encara es tràriament, la senyalització dalbergs -singular i mínima- és45 pot fer millor- i contribuir en positiu a la VP. suficient i adequada.

×