Your SlideShare is downloading. ×
Cs fra 3   lleo  - 21 x27
Cs fra 3   lleo  - 21 x27
Cs fra 3   lleo  - 21 x27
Cs fra 3   lleo  - 21 x27
Cs fra 3   lleo  - 21 x27
Cs fra 3   lleo  - 21 x27
Cs fra 3   lleo  - 21 x27
Cs fra 3   lleo  - 21 x27
Cs fra 3   lleo  - 21 x27
Cs fra 3   lleo  - 21 x27
Cs fra 3   lleo  - 21 x27
Cs fra 3   lleo  - 21 x27
Cs fra 3   lleo  - 21 x27
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Cs fra 3 lleo - 21 x27

379

Published on

Camino de Santiago. Leon. 2007

Camino de Santiago. Leon. 2007

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
379
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Anada, dijous 10 de maig Tornada, divendres 18 de maig, migdia (12:00 am/0:00 pm?)Sortida BCN-Sants, 22:00, Tren Estrella (eufemisme?, Arriba el taxi de Ponferrada. Ens informa adequadament.no, nom!!) Ese cabrón de Zapatero nos prometió... El Sr. ha tre-Arribada prevista: Sahagún, Divendres 11 a les 8:10. Ar- ballat a Suïssa, ara fa de taxista aquí, té una caseta alribada divendres (un èxit) a les 8: 40. Fa sol. Un bon dia. VENDRELL (Vendrel),... tot i que portem dos esplèndidsLa població és deserta. garrots de pelegrí, tots callem. Més val arribar pacífica-Alberg tancat: no hi ha credencials noves. Esmorzar al ment. Tanta bondat és compensada amb una detalladaprimer bar que trobem. No és una troballa. 9:30. Comen- explicació don és lestació de RENFE, on haurem danarça el Camino. Bon viatge. unes 10 hores més tard (amb tan poc temps igual no la trobem... i llavors...). Espera duna hora a lalberg: eficàcia és el lema. Llar- gues negociacions per poder NO ALBERGAR-NOS: dut- xar-nos i deixar per unes hores les motxilles: dos € per cap (o la voluntat si parlem de més). Digne de la millor comèdia espanyola. Sortim, finalment, a dinar. Tornem al DOCE TORRES (en- cara comptem torres del logo: jo no passo de set). Ja el coneixem de fa dos dies. Botillo, cecina, entrecot,... Dinar lleuger per poder agafar el tren. Llàstima que no invertei- xin en el vi de la casa; penós (la Casera és miracolosa). Tarda davorriment, sol aclaparador, ombres desitjades, cerveses, aigua.... Pati dalberg, passeig per Ponferrada -compres de darrera hora-, descobrim lascensor (aquí no hi ha metro, però és gratis!). Alberg. Recollir motxilles. Plaça Luis del Olmo. Bar (so- par?, no cerveseta amb tapa, què hi farem). Estació. Aquí sí, bar amb bocates i cervesa per al viatge. Generós en- trepà de pernil. 22:45 (ja ve amb retard de minuts) arriba lEstrella. Uns dormen, altres menys, com sempre. Igual que a laltre vi- atge, algú lorganitza i la policia el passa a recollir. Dormi- rà (si pot) en un lloc que és, segur, més còmode. Arribada a Tarragona: JL baixa, lespera la dóna i feina, hi ha pressa. Arribada a BCN-Sants. Estació nova, tot canviat. Abans fosc, ara blanc i lluminós. És lAVE que tot ho canvia. Despedia y cierre. Fins lany que ve. 4j.
  • 2. JORNADA 1 on dinar. Ull que al restaurant del costat no hi ha ningú. Per algo serà. Però de les anques de granota somiadesDia 11.05.07 Sahagún - Reliegos no n’ha parlat ningú. Reprenem el camí. Una mica més enllà, a l’altre costat de la carretera hi ha l’alberg. Menut, però sembla decent. El camí va ran de carretera; no ens en separarem en tot el que queda de dia. Hi han plantat uns arbres prims i menuts, de molt futur que no arriba mai. Passem el ce- mentiri, modern com no n’hem vist enlloc. Tanta moder- 0 Finalment, tornem a començar el Camino. Sahagún desperta. Sembla deshabitada. So- nitat sorprèn. Camí i carretera, fan petites ondulacions, lament al bar trobem gent, la majoria de pas, però no pelegrins. Aconseguim esmorzar, trams rectilinis, petits girs. Algun merendero o àrea de no passarà als anals de la història, però el pa - sense tomàquet, es clar- és tou. Sortim descans permet aixoplugar millor als pocs pelegrins que de Sahagún. Encara veiem esglésies que desconeixíem. Alguns pelegrins fan via per queden. A aquestes hores la majoria són a jóc. El camí davant o darrere nostre. Comencem a caminar ran de carretera. Serà la nostra compa- a la tarda es fa molt més llarg. Villamarco és un poblet 5 nyia -aquesta o una altra- durant moltes hores i molts dies. petit a l’esquerra. És sorprenent, però no hi passem: no deuen pagar o no tenen res de res a oferir. El fet és que el Desviament. Deixem el camí ran de carretera i prenem una pista magnífica cap a veurem durant hores. Primer de lluny. Ens hi acostarem, Calzadilla del Coto. Crec que no ens vàrem adonar de passar-hi, tant esponerós és però mai prou com per veure’l bé. Sembla que sigui el poble. La pista, planera i ampla, s’endinsa en el Páramo (“terreno yermo, raso y el centre d’un ampli arc que anirem seguint. Finalment10 deshabitado”), un altre dels acompanyants que tindrem quasi permanents. De mica arribem a l’encreuament amb la línia del tren: han fet un en mica va apareixent el bosc, un bosc principalment de roures baixets i esclarissats. pas inferior. Més enllà un rierol i una petita vall. Zona de El Páramo no és especialment secaner, hi trobem molts llocs amb aigua i arbres de pesca. Pujada, un avi que passeja en direcció contrària, ribera. Ara, a finals de primavera, tot és bastant verd i aquest veral fa prou goig. Fem bon senyal: això ha de ser apunt d’acabar-se. una paradeta curta: fruit secs, aigua, alguns vicis. Que bé s’està a l’ombra. Ens avança15 algun caminant. A l’hora que ens hi hem posat, som els darrers. Si passa algú és que Reliegos té bodegues. Moltes, però la majoria són molt ve de més enrera. penoses; el sòl no permet de fer grans virgueries i les bo- degues es cobreixen amb terra, no solen ser excavades. Fa un dia clar, lluminós, assolellat, un dels més equilibrats de tots els que ens esperen. Moltes estan abandonades, i en el passeig de la tarda L’erm és refotudament pla. Al Páramo les pedres són una part molt important del sòl, descobrirem que moltes estan aterrades: el sostre s’ha20 fet que dificulta el conreu. l’aspecte essencial del sòl és d’un immens fons de sediments ensorrat, formant un petit cràter. L’alberg és normalet, de graves i pedres. Amb tot, en aquesta zona encara hi ha certa agricultura. Veurem sense pretensions ni complicacions. Mal dotat de serveis, erms autèntics, sense res de res. A mesura que ens endinsem en aquest país sorprèn però a l’hora que arribem quasi no hi ha cues. Devem l’abundor de l’aigua. Pot ser casual? que hagi plogut molt darrerament? no sembla raó ser 20 o 25 persones. Molts coincidim, tard o d’hora, al suficient. I com veurem, el territori és ple de canals, drenatges, rius, etc. A més, cal ser bar, l’únic bar. L’amo és un senyor trempat i alegre que25 conscients que tenim les muntanyes de la cordillera Cantàbrica al nord, i això deu ser deixa treballar a la dona i al fill. Ens explica que és culé, i una bona ajuda per a què els rius facin aquest goig que tanta enveja ens dóna als que avui tots el merengues del poble passen a felicitar-lo pel sovint veiem el Llobregat. O l’intuïm. 4-0 del Getafe a la copa del rei. “En todos estos pueblos hay una cigüeña, un tonto y unos listos. En invierno la ci-30 A Calzadilla tornem a caminar per la carretera, però ara directament per ella. El trànsit güeña y los listos emigran, y siempre queda el tonto, que és quasi nul. El cel ple de boirina. Fa certa xafogor. Primers símptomes de monotonia. es del Madrid”. La vida és senzilla, les coses són clares Finalment una carretera perpendicular. La nostra s’acaba i segueix un bon camí. Hi ha als pobles. Pèsols amb pernil, truita de patates, amani- d’haver un camí a l’esquerra cap al Burgo Ranero. Finalment el trobem. Si el guia es da de pasta, croquetes,...sopar energètic, per a gent ca- perd pot no aconseguir el perdó. Cal anar amb compte. El camí es va fent dubtós. Un minadora. 21:30, llum quasi de dia, tothom és a dormir,35 pagès està llaurant un dels brancals del camí, directament convertint-lo en camp. Ens quedem nosaltres. indica com arribar al poble. Al final ho fem camp a través. Una cruïlla, una estació, quatre cases, dos restaurants. Escollim segons el menú de la pissarra. El Burgo Ranero. Un nom que promet. Efectivament hem sentit moltes granotes pas-40 sant a prop de les diferents basses que es formen al Páramo. També hem sentit grills i ocells, i ningú no en diu res. Al Restaurante el Peregrino ens atenen molt bé. Encara no hi ha ningú, però s’hi posen immediatament per nosaltres. La noia és simpàtica i marxosa. El menjar esplèndid: cigrons amb callos, llenties, pollastre guisat, ous amb pernil, flam, gelats, fruita, cafès,... Si mai us perdeu en aquest racó de món ja sabeu45
  • 3. JORNADA 2 carretera per una cuneta infecta. A la fi un vell tram de camí per a caminants. Retornem a la normalitat. PassemDia 12.05.07 sobre lautovia pel pont de la Caja España. Noi, quin gas-Reliegos - León to, aquest pont és un model!. Massa car, per això no en posen més. Entrem definitivament a León, per un barri perifèric, vell però no antic, on trobaren un rollo -com una creu de terme-. Pont. Oficina de turisme tancada: per què obrir-la, si els pelegrins ja sapanyaran! Anem entrant. Cada cop més centre ciutat, avingudes, places, cotxes. Hem dormit. No cal aprofundir en com. Molta gent , sense espai entre lliteres per dei- Un home ens indica lalberg,...laltre. Insisteix, cap allà,... 0 xar les coses. El terra i les portes grinyolaven quan algú passava de camí al lavabo. A la fi ens diu algo del del centre i creuem el carrer. En deu No estem fets als roncs, i la cosa feia por. Per sort agafem el son, ho superem. Els minuts hi som. Encarregats voluntaris valencians (cas- estrangers són molt matiners, no portem el mateix ritme. Ens hem danar adaptant. Al telló, possiblement), daspecte beatífic, però relativament menjador, relativament equipat, ens fem algo per arrencar: cafè, xocolata,...altres fan el eficients (compareu-los amb els de Ponferrada). Per 3€ cigarret, tan necessari, al carrer. Cues com a la N-340 als lavabos. 1/4 de 8, tot a punt ens renten la roba i per tres més lassequen, una bugada 5 per marxar. Fa un dia esplèndid, fresquet, amb núvols estirats, i una nuvolada negra a per als quatre, 6 €. Deixem la roba i unes hores més tard lhoritzó. Cap a León. la recollim. Sexcusen, com que la roba va amb bosses sha assecat poc. Una bossa sha trencat. Oh, sorpresa. Primer ens perdem a la sortida, el JA diu recordar senyals a laltre cantó del poble. Error, Al JP li surten unes gastades calces negres -i no de talla cal sortir per la dreta, al costat del Páramo florit. Al fons les pollancredes, a laltra banda S-: ens han posat més gent a la bugada. 12€ ?, 18, 36,...10 sendevina un complex penitenciari. Anem pel el camí ran de carretera. Tot igual, però el A la costa valenciana saben fer negocis, i no solament camí és molt agradable. De mica en mica els núvols tapen el sol. Arribarem a Mansilla amb els solars...Però el sexe és el sexe: els dormitoris de las Mulas sense sol. És un poblet ja de cert pes, amb algunes indústries, amb un nu- separats, les nenes amb les nenes i els nens amb els cli eclèctic, on modernitats i antiguitats sapleguen una al costat de laltre. Edificis nous nens. Els marits amb les respectives...i totes les altres.15 a la plaça amb pòrtics. Visca!. Magraden el pòrtics. Esmorzem a lúnic bar/pastisseria No sabem si els tapaven els ulls o els deixaven fer. que trobem obert. no hi ha bocates: o dolços o empanadilles de tonyina. Empanadilles, cervesa/cola i cafès i tot allò. Premsa i ambient que fa certa basarda: El Mundo arreu, Dinar a lAbanico, recomanat per lalberguer. Molt aprop. els comentaris, laspecte de la gent. Aquest local no és la seu dIU. Però no estan pas Bastant bé. Menestra amb vedella, llagostins, espague- tots dacord (vegeu la foto). tis, sopa dall amb ou, truita escabetxada, bistec (3), io-20 gurt, flam,....cafès, el Ballantines de sempre,... Sopar al Puente Villarente és passat un pont, lògic. Veiem nius i cigonyes sobre suports pre- mateix lloc. La tarda a León és plena dactivitats. Visita a parats. El poble és lleig, com els pobles moderns americans: gran avinguda, poques la catedral, el centre, la muralla...per força. La resseguim voreres, cotxes, pocs arbres, bancs -fins i tot la Caixa- ferreteries i coses així. Final- tota buscant el MUSAC, que és a laltra punta. No hi ha ment un camí de lleugera pujada i en ziga-zaga ens en aparta. Aquí el camí comença a exposició, estan fent el canvi, com els adolescents!. Tor-25 fer-se pesat aviat. La proximitat de León es fa notar. La carretera propera -a un centenar nem al centre. Cervesetes -o tònica- al sol, la gent passe- de metres- és molt activa. Les naus industrials i les urbanitzación es barallen amb un ja, és dissabte. Molt ambient. Més tard soparem. Al sortir páramo poc o molt productiu que hi ha al cantó nord del camí. Té totes les de perdre. passa una colla amb un noi disfressat de vaca: comiat de solter. Al matí farà encara menys goig. Arribem a làrea de descans dArcahueja. Uns homes pengen, sense entusiasme, les30 filerades de banderes per una festa propera entre els fanals del carrer. Làrea és un vell cobert -què hi devia haver a sota? un safareig? palla i farratges?...- del que han recuperat i netejat -una mica- les bigues, que conserven les marques dels regalims de les cagarades de coloms i altres aus. Una doble font per fer bonic, amb aigua no potable, i una tercera de potable. Fa aire, i és frescot, no massa bo per la suada que35 portem. Uns fruit secs -en JP sempre treu i ofereix els fruits secs- i alguna cosa que fa fum i tornem-hi. El camí, puja i baixa, sobretot puja. Un cementiri. Més enllà un altre. A lesquerra i a sota, una església amb cigonya. A la fi divisem el primer objectiu: la OPEL. Ara entrarem al brogit urbà de León.40 Per entrar a León cal superar una gran barrera: el nus de comunicacions -tot un Es- calextric- que en aquest moment està per acabar. No hi ha passos per a vianants, és un món per als cotxes. Les marques -la fletxa groga- es perden entre tants canvis; un dia per la dreta, un altre per lesquerra,... Acabem creuant com podem (diuen que el sant ens protegeix, però per si de cas anem amb els ulls ben oberts), i acabem ran de45
  • 4. JORNADA 3 San Martín ara té dos albergs. Un públic, daspecte molt senzill i petit. El privat és nou de trinca amb les teuladesDia 13.05.07 dUralita de fa quaranta anys sota les que se sent el fred, la humitat i el toc toc de les gotes de pluja. Ofereixen unLeón - San Martín saborós i nutritiu menú de diumenge: Huevos fritos con del Camino Lalberg és com una casa de lOpus. Cotxes luxosos al pati. A laltre cantó duna reixa patatas y postre. 5 €. I per sopar...igual. Decidim que el menjadors de categoria. Finestres amb la llum encesa tota la nit. Els matiners ens millor serà menjar al bar. Nosaltres mengem bé. Altres desperten. A les 6:15 diana: ens treuen del llit; encenen els llums. Esmorzar inclòs: cafè diran que no han tingut tanta sort. Aquest alberg, per amb llet, galetes, pa, mantega, melmelada. Bon dia i adéu. a les 7:10 sortim . Costa 2€ més per persona ofereix la possibilitat de dormir en trobar el camí. Poc a poc en anem orientant i a la fi trobem la senda. Fa vent. Fred. habitacions dobles amb llit i llençols. Ho aprofitem. Les 0 Està molt negre de núvols. Als carrers escombriaires i clients dels after hours. Grups habitacions dobles són quasi totes plenes. A l dormitori que tornen de comiat de solters/es. Alguns intenten lligar el que encara no han lligat. comú no hi ha ningú. Com ens agrada als pelegrins com- Al portal duna farmàcia -preservatius a ma, per si cal- o al carrer. Un tipus molt baix fa partir sessions de jazz-apnea en un bon ambient ! El sol els darrers esforços per donar alegria als seus gens; ataca a lhora a dues noies duni- ha desaparegut. Farà una tarda desagradable, i el més Trobajo del forme de despedidora -una de verd i una de blanc-. Se suposa que es deuen fotre de acollidor serà el bar: dinar, futbol, sopar. Al Camino es co- 5 Camino la seva estatura. Ell es defensa amb arguments de facultat de periodisme/comunicació: neix molta gent, però en general són relacions molt dun "...cuanto más largos más gilipollas...!" Davant de tan bons arguments, res a dir. Peró moment. Es xerra una estona i, com a molt, sintercanvien pinten bastos. salutacions quan un troba a laltre: ciclistes, pelegrí de la Llagosta, els germans francesos,... Els que van sols Lentament sortim de León. En pocs metres es va canviant de municipi, entre ells Tro- tenen moltes més possibilitats dajuntar els seus passos10 bajo del Camino. Pujant la costa arribem a zones assolellades, a lhoritzó les clarianes amb altres solitaris, donant lloc a relacions més o menys van guanyant als núvols. A Virgen del Camino ja fa un bon sol, però el vent és fred, i no duradores -hores, dies,... Un canari ens ha explicat que San Miguel para ni pararà. Esmorzar. Aquí mana el del bar (millor dit la senyora, i sembla que hi ha fa uns anys hi va conèixer lactual companya-. Un grup mala maror, millor no posar pegues). Poques opcions a escollir. Torrijas (molt bones), de 4 tios que es passen les tardes al bar no és el mi- del Camino15 i a callar. Quatre, amb la parafrenàlia de costum. Trobem aquí a la cosina lletja de la llor referent per establir relacions. No obstant això, a San Bàrbara Streisand (segons alguns, cap semblança) i les seves quatre amigues. Ens la Martín es realitzà un encontre en tercera fase que ha trobarem també a Villafranca del Bierzo. Allà descobrim les seves cames peludes, els estat linici duna sèrie de contactes diaris que han anat seu posat de cowboy,... Bé, queda la cara; sembla la BS amb arrugues? Deixem-ho intensificant-se fins arribar a nivells elevadíssims: dos so- aqui. Però gestos i ganyotes són iguals. Apa. pars tots junts. El desenllaç, molt fàcil. Un dia -el penúl- tim- van caminar més que nosaltres. Ens ho van fer saber20 Vilardagos per una trucada. Vist i no vist. Adéu. Així van i venen la Aquí comença possiblement el pitjor tram de camí, el més lleig. És el páramo en estat del Pàramo pur. Planer, vegetació escassa, pobre. Amb agreujants: vent fort i fred i humanització major part de contactes al Camino. A vegades el correu desastrosa. Cases, antenes, naus industrials, desballestadors de cotxes, etc. esquitxen electrònic conserva el contacte un temps més. Són dues el paisatge ja depauperat de per se. El mapa ho diu clarament: chalé, fábrica de em- senyores. Ja les anirem coneixent.25 butidos, gasolinera, nave,.. La cosa fa molta pena. I el camí, per major alegria de tots, no se separa de la carretera, avui plena de domingueros. De fet hi ha un altre camí per linterior -sense carretera- que no hem près per qüestions de combinar les etapes. Ens perdrem coses prometedores com Oncina de Valdeoncinas, Chozas de Abajo, Villar de Mazarife, las Matillas i Villavante. En canvi, gaudirem de Valverde de la Virgen, Sant30 Miguel del Camino, Villardàngos del Páramo i San Martín del Camino. Verges i sants ens van. Queda clar, oi? Hem comprovat que a León és molt comú que els pilars de les portes dels jardins den- trada a la finca hi posin estàtues de lleons, clar que no tothom. Els vellets dambdós35 sexes també solen ser comuns, i ens nans de Disney, tan nostrats. A Vilardangos del Páramo, a més duna plaça dura amb creu amenaçadora i un alberg molt guapo -de lluny- tenen un veí que es conforma amb poc: un Mickey, que sembla fotres dels nom- brosos ratolins de camp que hem vist morts al llarg del camí. Passem un canal, cent metres per dintre dun bosc darbres de ribera (quin somni, quina il•lusió, quin plaer) i40 tornen ran de carretera. Una recta de 4 km deternitat i ventolera, entre la carretera i el canal. Et gires i no has fet res. Mires endavant i sembla que no avancis. San Martín del Camino costa darribar, però ja ho diuen: a todo puerco le llega su san Martín. Nosaltres també hi arribem.45
  • 5. JORNADA 4 les carns (orella, pilota, cansalada, pollastre, vedella,...), després les verdures (cigrons, patata i col) i per acabar elDia 14.05.07 caldo amb pasta. Crema amb canyella i xarrup de quei-San Martín del mada. Hi afegim orujo i Ballantines. Acompanyat tot amb un pa -la hogaza- que és extraordinari. Vi de D.O. ToroCamino- Astorga -Bajoz- ben bó. 17 € per cap, més extres. En front, al res- taurant Peseta val 15€. Astorga no sembla pas massa gran -segons wikipedia 12.275 habitants- però té monuments molt notables: la 0 catedral i el palau episcopal (Gaudí), i una bona muralla, que, com a León, la resseguim en un passeig a darrera Dormim de meravella: els llençols ajuden molt. També la fresqueta de lhabitació gràci- hora de la tarda. El temps comença a ser més agradable. es a la uralita. Prenem un cafè i galetes a lalberg. Coincidim amb les dues noies (les El vent ha minvat notablement, però encara fa fresqueta. senyores dabans), que marxen i ens precedeixen uns 50 m. Reprenem els camins ran En una de les passejades passem per laltre alberg a se- 5 de carretera, de la que saparten un cop al principi una mica. El camí gira i va cap a la gellar la credencial. Resseguim el poble. En un aparador carretera. Les noies prenen un camí abans del canal. En arribar-hi dubtem. Compro- de fotògraf, un noi amb uniforme blanc,de mariner de pri- vem els camins i el camí bó és a laltre cantó del canal. Les cridem. Efecte llop/pastor: mera comunió ens sorpèn per la seva postura: amb la ja- als tios cridant noies no sels fa mai cas. Resultat: uns per cada cantó. Passats uns queta oberta adopta una posició ambsolutament sexi, en- pollacres les veiem que retornen. Les aconsellem que comprovin si no hi ha un pas -un tre Chayane i el Bulieria (D. Bisbal). No crec que el bisbe10 pont sobre el canal- més endavant. Tornen, no volen arriscar. A 20 m hi havia un pas. nestigui al corrent. Abundància de botigues de hojaldres Massa tard. Cadascú segueix al seu ritme. En una hora som a Puente de Órbigo. És i altres dolços sota la marca la Mallorquina, que ens sor- un pont medieval preciós, com un Besalú més llarg i més baix. El poble -Hospital de prèn. JL creu imprescindible comprar-ne. Ens torturarà a Órbigo- hi és enganxat. Bar. No hay pan. Comença la recerca del bar amb pa. Acabem menjar-ne cada matí -i bones que són- fins acabar-les. a la carretera, a 500 m del poble, on una portuguesa ens ofereix, finalment, pa Bimbo15 torrat i truites a la francesa. Acceptem. Retorn al poble. Hem perdut una hora. Sortim Breu encontre amb les noies. De fet encara no en sabem per un carrer llarguíssim. Al final el camí té dues opcions: una curta que segueix ran res. Tot són conjectures i fantasmades. Molta imaginació. de carretera i una més llarga per linterior. JA vol marxa, té ganes de fer un tram al seu Ens assabentem, però, del projecte de viatge: van més ritme ràpid. Els altres accepten la separació. Si no fos pel descans de 20 daquests o menys al nostre ritme i volen acabar el divendres al darrers, haurien arribat a Crucero de Santo Toribio tots al mateix temps, a les 11:25. Cebreiro. Sopar de pelegrí a lalberg. Comprem amanida20 i complements i compartim el sopar els quatre. Al costat El camí interior és maco, variat -qualsevol cosa és millor que la carretera-, amb lleuge- un grup nombrós de brasilers -entre ells la Sra. del Vallès res pujades i baixades, flors, dos pobles per travessar, vegetació, alguna font i punts Oriental (pseudònim duna japonesa brasilera)- fan una de descans. Villares de Órbigo i Santibáñez de Valdeiglesias són pobles molt petits. feijoada. Més tard un fa carn a la brasa: quins entrecots Passat aquest darrer JA atrapa les dues noies. Xerrada de dos minuts i segueix avan- es fot, el xicot! Passejada i posta de sol. Els convidats a25 çant. Paisatges de cert encís, el millor dels darrers dies. Fotos. Molts pelegrins van per la inauguració fan petar-la a la sortida/entrada de lalberg. aquest camí. A la fi una plana sense quasi vegetació. Al final, a la vall de sota, es divisa Astorga, sobre un turó. Gir a lesquerra a esperar el grupet. A 500 m del Crucero de Santo Toribio saturen .No saben massa on són. JA els espera durant 20. Arriben ells i les noies, un grup per cada camí. Elles paren a descansar. Seguim. Sant Justo de la30 Vega. Cigonya, platja fluvial i un riu: rio Tuerto. Penso en la vaca cega de Maragall. Es deixa la carretera i es pren un camí lletjot. Un pintor retolista prepara un graffiti sobre una cabana; sanuncia com a màgic. Si ho fos potser no tindria tanta feina a preparar el treball. Lentament, entre horts i naus, arribem a les rodalies dAstorga. Primers carrers, vies, vies mortes, rotondes. Carrer dascens. Al cap damunt lalberg de les35 Siervas de María. Ens hi apuntem. Resulta ser nou, té un any i -oh sorpresa, avui linauguren, però no hi participarem tot i veure les visites i personalitats-. Ens toca una cel•la de 4 places -dues lliteres- al primer pis. Esplèndides dutxes reparadores. Sortim un cop arregladets a passejar i buscar un lloc per dinar. Fa fresqueta. Bugada sense sorpreses, la roba ben seca. Algú notifica que les noies han passat de llarg: van a40 laltre alberg. Després de buscar i remenar escollim el Maragata II, un restaurant proper a lalberg i un dels que ofereix obertament el cocido maragato, lobjectiu del dia. Plat únic: primer45
  • 6. JORNADA 5 pasta), sopa dall, mandonguilles (salades), llom. Iogurt o gelat. Cafès and so on. Per la cuina no destaquen. QuèDia 15.05.07 durs que som!. El peregrino agradece, el turista exige.Astorga - Aquesta màxima és a molts llocs. Els farà sants, però no els donarà pas massa èxits. Devem ser uns cochinosFoncebadón turistes. Amb tot, la casa rural és un negoci amb futur. Lamo, que apareix al vespre, té un altre tarannà. No sap or- ganitzar-se la feina, però sap tractar la gent bastant bé. 0 Sortim a les set i poc. Parada a la tercera Mallorquina del poble -cafè i pastisseria- a El negoci és global. Venen mobles restaurats, objectes prendre el cafè i les hojaldrinas. A les farmàcies els termòmetres no es posen dacord, decoratius (rellotges artesanals rarets), etc. Diuen que ha que si 6 graus, que si 8. Enfilem carretera enllà, per la vorera. Fa sol, agradable amb comprat tot el poble, així, qualsevol que vulgui obrir un la fresqueta. Ràpidament entrem en descampat. Creuem lautovia a la zona de Valde- negoci per allà...haurà de passar pel sedàs. Els habitants viejas. Primer pista i carretera. Després pista i camí. Altres estones pista, carretera i del poble són tres (abans eren cinc). Lalcaldessa és una 5 camí. Servei complet. Creuem el riu Xerga (corregit al Galleg pel graffitti galleguista). senyora velleta i arrugada amb un aspecte... Com deu Murias de Rechivaldo és un poblet que passem de resquitllada. Aquí surt una variant: ser el secretari, que sempre sol ser més vell? Al poble ni la veiem; ens la saltem. Refugi a la sortida del poble. Camí i pista, un blanc, laltre no hi ha cobertura. Tothom truca des de sobre les runes vermellosa. Més páramo, lleugerament en pujada, molt suau. Més maco que el de fa duna casa on sembla que les ones arriben millor. Passe- uns dies. Un poble a la dreta, lluny. Creuem una carretera que puja a Sta. Catalina de jada per la tarda. Sense voler, acabem com perseguint10 Somoza. La retrobem un km més enllà. Un home omnipresent ens rep sense dir res. les noies. Ens desviem, unes a la dreta, uns a lesquerra. Quan dubtem intervé: Para desayunar o tomar algo vayan al segundo bar. aparentment JL i JF fascinats per la ramaderia vacuna i el domini del ven bastons i carabasses/cantimplora. Minuts més tard és al bar: deu anar a comissió toro. Retrobament i pacte: anem a sopar, que fa fred i hi i ha de mirar que no lenganyi el barman. En una taula trobem les noies, que són apunt ha gana. Una hora esperant; elles mortes: no han pres de marxar. Els demanem la taula. Concedit. Intercanvi dintencions. Millor que parar a res des de les 12, són les 7 i no ens portaran el vi i el pa15 Rabanal del Camino -molt avall- millor a Foncebadón, quasi dalt de la carena que cal fins a les 8. Per sopar: el mateix que per dinar. Lhos- travessar. Possible problema amb lallotjament. Elles han reservat habitació a la casa taler es nega a servir lúltima copa a JL, no vol morts a rural, i si volem ens donen el telèfon. El volem. El donen. De seguida reservem dues casa seva i cap mal als seus clients: la penúltima? Eso habitacions (46 € cada una). Esmorzem tranquil•lament: entrepans de pernil o truita. sí! . Cervesa i cola. Cafès etc.20 El sopar marca un punt dinflexió en la relació amb les Passat el poble, mono pel que hi ha per aquí, seguim amb la tònica de les tres vies noies. Aquestes dues hores serveixen per fer les presen- paralel•les. Molt espígol. Taques de neu a una muntanya de lhoritzó, però propera. tacions i establir certs coneixements, que resumim: de Dues hores més tard, descans. Al cap de poc creuem la carretera. les muntanyes co- nom Ana (les dues), origen Burgos (les dues), casades25 mencen a estar cobertes de brucs en flor, el color lilós domina i fa grans taques amb el (les dues), cunyades (les dues). Divertides, interessants verd fosc daltres masses vegetals. La muntanya és un patchwork, i com més amunt, i a agradables (les dues). Com les amigues de lany pas- més espectacular. Un sender amb una tanca dovelles plena de tronquets formant sat, del gremi de la sanitat, però en aquest cas metgessa creus voreja el camí. Carretera i al cap de poc Rabanal del Camino. Primer una esglé- i infermera. I no ha vingut una altra amiga, de nom Ana sia abandonada. Entrem al poble deixant la carretera. No ho sabem, però les noies són (qui ho havia de dir). Fàcil parlar amb elles, no tequivo-30 per aquell cantó, on mengen abans denfilar la pujada. Poble molt areglat -pessebrista-; ques mai de nom. alberg amb moviment. Segellem. Seguim. sortim i comença la pujada. JF ens mostra, un cop més, els efectes positius de lIbuprofeno: passa al davant i arribarà el primer a Foncebadón. JA als talons, fent fotos. La pujada és forta (Astorga, 868m; Rabanal del Camino 1.060m ; Foncebadón 1430 m ; Cruz de Hierro/monte Irago, 1500 m, tot molt35 aproximat). JA passa de llarg: no ha reconegut la casa rural el Convento per darrere (al costat té unes instal•lacions -un bar- de del nivell de Port Aventura: fals com un duro sevillano). Segells a lalberg municipal. El parroquial és obert però el tanquen. Molts coneguts de vista a la casa rural: germans francesos, el de la Llagosta (aquí el conei- xem), etc. Molt mal ambient amb la sra. que porta el bar/restaurant. Hem arribat en mal40 moment (JA no obre ni la boca, per si de cas). Els que ara dinen -treballadors- tenen tota la prioritat. Ja ens esperarem, però per favor, una cervesa! Habitacions senzilles, però bé. Una dutxa espectacular, tothom ho diu i ho aprofita. Dutxats i beguts, lespera és més agradable. Arriben les noies, carai, on ereu? Sexpliquen i marxen a despiojar- se. Dinem quan ens toca. Prenem el que toca. Ensaladilla rusa, cocido (brou amb45
  • 7. JORNADA 6 de Ambrós, i per més senders baixem ràpidament fins al fons de la vall al poble de Molinaseca, daspecte bastantDia 16.05.07 residencial.Foncebadón - Molinaseca, diuen, té dos albergs. Nhem vist un. Mo-Ponferrada dern, guapo, de disseny i daspecte molt interessant, però no toca quedar-shi. Segellem. Passem per un hotel/res- taurant amb una escultura dun botillo al jardí. Avui hi ha algun acte propagandístic de la Ford: el carrer és ple de cotxes daquesta marca i estan descarregant tres cami- 0 ons portacotxes carregats amb més. Mitja hora més tard els veurem passar en corrua en direcció a Ponferrada. Tot són ja voreres, tot i que no hi ha cases sinó camps. Parem finalment a fer el descans que toca a les dues ho- res: fruits secs, aigua i tabac. Ràpidament continuem. La 5 carretera puja, i a la carena divisem Ponferrada. No ens adonem de que hi ha dues opcions. Molta gent va per lal- tre camí, tot vorera i carretera. Nosaltres entrem al poble Qui vulgui veure la meravellosa sortida de sol des de la Cruz de Ferro ha de llevar-se de Campo amb bons lleons defensant els portals de les dhora. A les 6 drets i a 2/4 amunt. Una senyora amb presses és increpada per lhos- cases, i arribem a Ponferrada per una barriada destarta-10 taler: no quería ver la salida del sol?, pués ale, a la calle y subiendo que va a llegar lada on un camió de mudances de Mallorca descarrega tarde. Pobra. A fora una boira espessa no deixa veure més enllà de 50 m. Aconsellats mobles. Dic adéu al camàlic, un xicot jove, que contesta per lhostaler som -pacientment- els darrers: prendrem el cafè molt més tranquils. Co- adéu, en català, amb tota la normalitat. Un pont vell, amb mencem el camí, amb tota la roba dabric posada, i fred a les mans. Boira. Les vaques un de nou paral•lel creua un riu -el Sil o un afluent?-.15 la suporten estoicament. El bruc i la boira formen paisatges espectrals. Els caminants Més enllà creuem la via del tren per sota i ens endinsem van pujant lleugers els darrers metres fins al coll. De sobte el soroll ens alerta: la Cruz a la ciutat. De sobte un mur immens, el castell dels tem- de Ferro deu ser al davant. De mica en mica la divisem entre la boira. Un munt immens plers. I uns senyals, a lesquerra el Camino, a la dreta de pedres i altres coses -tota mena de porqueries- conformen el peu duna de les fites cap a lalberg. Avancem, preguntem i finalment el trobem: més rellevants del Camino. Trobem les noies i altra gent. Uns fan les fotos dels altres un edifici nou, modern, situat en una zona deixample de20 amb les càmeres corresponents. Adéu i fins aviat. Ja ens veurem a baix. I comença la la ciutat. Gran part dels edifics que trobem pel camí són baixada. La boira no escampa. Manjarín, un poble enderrocat, amb un alberg amagat completament nous, tota una avinguda. entre els murs derruits. Uns paren, altres no. Molta gent pel camí voltat de tancats per a vaques i abeuradors, flors grogues i blaves, brucs. El camí, ara estret ara ample, baixa Cua a lalberg. Han obert fa un quart i, com comprovarem i puja, proper a la carretera però sense que es noti gaire. LIbuprofeno fa baixar alguns ara i més endavant, els responsables són bastant inep-25 saltant i corrent. Ja pararan. Ja ben avall comença a aclarir-se. El núvol queda per tes. Si a un pelegrí li preguntes seguint textualment el sobre, i es comencen a veure les valls i les muntanyes de lentorn. Muntanyes liloses, qüestionari "país?" i et respon una parrafada inintel•ligible lefecte bruc florit. Es veuen pelegrins al llarg del camí. De sobte, el Acebo, un poble en francès, potser el millor és preguntar-li si és francès. arreglat, lineal, desert, amb un bar: el Bar per parar a esmorzar. Una noia que, tot i no El savi segueix insistint: "país?". I ara ve lo bo: "edad?". ser un bellesa, té un genotip generós i un fenotip a joc. Molt atenta amb la clientela, i la A aquest ritme... I al davant teníem un que va resultar ser30 clientela molt atenta amb ella. Ella sola pot amb tot. hongarès i que solament parla alemany com a alternati- va. Això si, les coses importants les tenen clares. Homes El bar és petit, fosc, amb punts de llum molt concrets, una decoració sobrecarregada i a lesquerra. Dones a la dreta. No és destranyar que a les parets plenes de records, retalls de diari/internet i fotografies de gent. Darrere hi ha certs llocs hi hagi senyals com aquest de la foto. Els pe- un espaiós menjador per als dinars. No té pa -fet habitual- i diu la noia que ni el pare legrins són un perill.35 ni la germana estaran per donar un cop de mà fins molt tard. No pot fer entrepans, però ella no sencaparra. Té un as a la màniga: el Acebo, entrepà únic, propi: tonyina, tomàquet i formatge farcint un tros de barra de pa, tot sucat en ou i fregit. El pa queda intacte però soldat, com si duna croqueta es tractés, i el conjunt, esplèndid. Tothom menja el mateix. Birres, cola i cafès. Foto de JA amb el pelegrí de la Llagosta; no hi40 té cap inconvenient. Tot i no tornar a fer cap xerrada amb ell encara ens veurem algun cop més. En sortir del Acebo el sol domina al cel i la boira és a loblit. Al final del carrer hi ha el cementiri, amb un monument a la porta a un dels pelegrins -ciclista- que han mort tot fent el Camino. Primer ran de carretera, després per senders arribem a Riego45
  • 8. JORNADA 7 trams de la setmana. Daquí a Villafranca -amb lexcepció de Cacabelos- quasi tot són vinyes i fruiterars, amb molts Dia 17.05.07 cirerers. Ponferrada - Aquesta zona és maca, amb els cirerers i les vinyes. Ca- Villafranca del B. cabelos té la gran botiga i el restaurant de Prada a Tope, i al costat lhotel Moncloa de San Marcos. El poble té pocs atractius més: una pulperia, un molí daigua,... i el santu- ario de la Angustia, que per no patir ni ens adonem que existeix. Deu ser aquella baluerna de la sortida! Tram 0 de carretera amb pujada. Cartell: Lugo 108. Ànims, que anem per bon camí, el Camino no passa per Lugo. Més endavant Pieros (no surt a massa mapes). Al capdamunt ens desviem per una carretereta asfaltada que, entre vi- nyes, va cap a una zona amb cases. Passa un cotxe de 5 propaganda electoral, els de la Pulpada Popular. Lúnic bar -curiós- és passades les cases, entre vinyes, en una A Ponferrada hem gaudit duna habitació per a quatre en lliteres. Dutxa unisex. Dinar a cabana penosa a la dreta. Un parell de pujades i baixa- les Doce Torres. La ciutat -que recorrem en part- sorprèn per com és de gran i moder- des, avançar alguns pelegrins, una ermita en un paisat- na. El castell dels templers- en plena operació de reforma i amb lànim de convertir-lo ge guapo a lesquerra, dalt dun turó i, sobtadament, Vi-10 en latractiu turístic bàsic de la ciutat- és el cor del nucli, on hi ha esglésies, ajuntament, llafranca del Bierzo. Lalberg municipal és tancat, diuen museus -de la Rádio Luís del Olmo-, etc. A la plaça la carpa de la Caixa amb una expo- que lajuntament no paga la llum. Laltre és el del JATO. sició de lAl Andalus. A laltre plaça las Edades del Hombre, títol enganyós que amaga Aquest nom porta cua. Per uns és un sant, per altres no una sèrie dexposicions dart religiós de Castella i Lleó: autobombo, propaganda i sub- tant... (lalberg és escollit, ja que lIbuprofeno no permet15 vencions a la santa mare ECAR. Passeig, estanc, cervesa o gin tònic a la plaça ma- anar més enllà). Lalberg, si més no, és original. És una jor. Passen les Annes. Passen altres pelegrins. Tornen les noies. Sentaulen i prenen barreja de tot, una mena de masia reciclada aprofitant cervesa. Decidim anar tots a sopar. Acabem en un restaurant nou a lavinguda nova. tots els racons i recobrint tots els espais no útils en llocs Decoració egípcia. Ens atén una noia daspecte -creiem- colombià, alegre, desinhibida per posar tota mena de detalls. Ens atén la recepcionista i exhuberant. Diu que truca a lamo per que lajudi a atendre a 6 comensals per sopar de la temporada, una advocada brasilera daspecte ale-20 amb els que no contava i que voldria atendre. Lamo diu que sí. Ens posa en unes many (no proveu de saber que feia el seu avi als anys taules. En deu minuts arriba lamo. Acaba de sortir del llit -són les 20.00h- i amb veu 30 i 40) que parla diferents llengües i és ladmiració dels espessa i difícil dentendre ens recita les ofertes per sopar. Més tard aclarim les coses pelegrins poc preocupats per la temperança. Lacomoda- amb el noi: la noia és la mestressa, i és egípcia (sembla que shan destapat per allà!), ell dor ens fa deixar botes -per la pudor- i bastons -per no és el marit i és anglès (deu ser de primera generació, pocs lords a larbre genealògic). foradar matalassos i fundes- a certs racons preparats.25 Molt amable ens recorda loferta desmorzar al seu bar. Oferta per a pelegrins: suc , cafè Ens busca unes lliteres i ens adjudica lloc. Aquí no hi ha amb llet i tall de brioix/pastís, tot per 1 €. Hi anirem. habitacions unisex. Toca on toca i ja està. . Al matí sortim dhora de lalberg. Poca llum, poca gent. Anem a ca legípcia a esmorzar. Dutxats i instal•lats anem al poble. Hi ha un notable des- Bé. La relació qualitat preu, insuperable. Fem memòria per seguir la millor drecera per nivell entre els albergs i el nucli del poble. Baixem, bus-30 trobar el millor camí per sortir. Crec que ens en sortim. Hi ha un bon trosset de ciutat quem un restaurant aconsellat, el Padrino. Menestra, per recòrrer però no resulta ni pesada ni desagradable. Creuem el Sil, després de sopa dalls,...Truites escabetxades, callos, bistecs,... El diverses avingudes veiem un pont tipus Calatrava que quedarà a la dreta. Nosaltres, lloc no té cap encant, però és menja molt bé, una bona per lesquerra, creuem una zona residencial semimoderna i anem deixant Ponferrada. cuina de mercat i local. El centre del poble és una avin- A Compostilla estan molt preparats: una moto de neu davant de la porta. Per arribar a guda plana, amb jardins i un gran convent/església a una35 Columbrianos cal creuar amb risc la carretera, en especial si és lhora danar a la feina. punta, la plaça a laltra. La resta de carrers, la majoria són Travessem una plana perfecta, duna agricultura potent que es perd per la pressió ur- entre això i el riu, amb forts pendents. Molta casa noble banística. En el petit nucli de Fuentes Nuevas hi ha una esglesieta aïllada i una creu. vinguda a menys. A laltre cantó, dalt de tot, una altra es- També un bar on esmorzar ous amb beicon i bocates de pernil i el de costum. Altres glésia; i nhi ha més pel poble. Primera compra de recors pelegrins paren aquí, no estem sols. Seguim i arribem a Camponaraya, un poble allar- i regals. Descans a la plaça, uns al sol, altres a lombra.40 gassat a lentorn de la carretera, de cases baixes i botigues -algunes tancades, com Han trucat les Anas: són a Pereje. Han passat i en veure la llibreria (punyetera falta!)-. Creuem el Naraya, un riu petit captiu entre murs. Hi ha que no hi ha altre alberg que el Jato han seguit amunt: una plaça com de centre urbà, amb una escultura amb un bon darrere. Però hi a millors demà la pujada al Cebreiro els serà més fàcil. Sopar lleu- propostes. Deixem finalment la zona urbana. Creuem lautovia i iniciem un dels millors ger en un lloc on fan 1/2 menú, regentat, entre altres, per un paio polonès.45
  • 9. JORNADA 8 primers. Anem darrere dun eixelebrat malagueny que diu treballar al capdavall de les Rambles, a la Zona Maríti-Dia 18.05.07 ma, a Barcelona. No mestranyaria que fes destàtua aVillafranca del B. - les Rambles! Per dutxar-nos hem de pagar 2 € cada un. Res és negociable ni dialogable fins que no hem pa-Vega de Valcarce gat la voluntat fixada per ells, fet que controlen amb gran cura. És molt complicat explicar-los i fer-los entendre que SOLAMENT VOLEM DUTXAR-NOS, ni llit per dormir ni estada, però ho és més fer-los entendre que necessitem, durant 20, un lloc per canviar-nos mentre ens dutxem! 0 I després fer-los entendre que tenim el tren a les 10:40 p.m. i que necessitem deixar les motxilles a un lloc on quedin recollides! no queda altra cosa que un racó al pati. Cal confiar -amb èxit- amb la bondat dels pelegrins. El pelegrí no roba. Vés a saber que fa el turista! 5 Sortim a les 7:00. Ens hem après la drecera: el recorregut previst fa voltar pel poble Nets i polits, amb les motxilles a la vista de tothom, dei- innecessàriament. Creuem el riu i el Camino segueix per carretera o per un vial espe- xem lalberg per anar a dinar. Decidits, fem ús de lexpe- cial segregat ran de carretera. La carretera és molt tranquil•la, nhi ha una altra i una riència. Tornem al DOCE TORRES, on ja havíem dinat autovia, tot en la mateixa direcció. De seguida trobem uns alemanys que busquen el fa dos dies. És ple a vessar. Demanem els menús cars,10 Camino difícil -per a muntanyers- que no segueix quasi ningú per la seva dificultat. No dos de 15 i dos de 18 (el de 10 €, pels ...). Dos menús passen cotxes, excepte 6 o 7 poc abans de les 8 que van a la feina. Resseguim el fons a base de botillo i dos a base dentrecot. Lo del botillo duna vall fluvial estreta, amb poc espai per a res i menys per a les infraestructures que és per una qüestió dexperiència, cal haver-ne menjat. La hi ha. En general els pobles tenen una variant que entra i una que segueix per carretera. veritat? Quina enveja lentrecot! Un cop dinats fem un A Pereje JA entra -va per davant dels altres- segella a lalberg i es troba als altres quan descans a lalberg. Fa una calor espantosa, un dia de sol15 els camins suneixen. saharià! Després toca sortir a passejar, darreres compres (samarretes, hogazas, didals), darrers descobriments (a A trabadelo sortim a la carretera N-6 a buscar un bon bar: esmorzem una esplèndia trui- Ponferrada no hi ha metro, però tenen un ascensor per ta de patates i el de sempre. Joder, en un momento te has quedado sin tortilla, comenta pujar de la carretera al carrer de lajuntament). A la car- un client que sembla formar part de la barra del bar i haver passat ja la primera copa. retera hi ha un mural amb textos, entre ells el que diu: Y20 Com si la truita no fos per vendre! Seguim amunt, resseguint la lluita entre les tres vies después de haber cantado a la patrona del Bierzo le voy que sobren pas tapant-se unes a les altres, entortalligades com tres serps. A Portela JP a pedir que llueva que se secan los pimientos. Més temps i JA compren sengles bastons de pelegrí. Ara, que falta un km per acabar! I la nosa que despera a lalberg. La tarda és la més lenta i fatigosa de faran per anar en taxi i ficar-se en una cabina de lliteres de RENFE. A les 10:50 arribem totes. Xerrem amb lajudant canari que ens explica coses a Vega de Valcarce, a un forn de pa sota un gran viaducte de lautovia. sobre lalberg, la seva vida i el totem que hi ha al pati, fet25 per un nadiu de lilla de Pasqua amb un arbre lleonès i Aquí sacaba el Camino per aquest any. Seguirem, si res ho impedeix, daquí a dotze que ara protegeixen, en espera de solucions, amb una mesos. També sacaba la credencial de pelegrí de JL i JA. Les renovarem a Ponferra- bossa de supermercat posada a la punta en forma de da, amb els ajudants. preservatiu, perque la pluja el fa malbé. A la fi sortim cap30 a lestació. Retorn a Barcelona. Des daquí es truca al taxista que ens ha de recollir i portar-nos a Ponferrada. Aquí trobem un ciclista -un bomber- català, de la dreta de lEixample, que ens explica que El BOTILLO es el producto más típico y famoso de la ve des de casa amb la bici, porta quinze dies i vol arribar a Fisterra. Està esmorzant Comarca de El Bierzo. La palabra “botillo” proviene del i aprofita per explicar-nos una mica la seva experiència. Intercanvi dopinions. Passen latín “botellus, botullus” que significa salchicha, morcilla les quatre sevillanes, altra gent, pocs saturen, tothom té molta feina, per a ells, el dia és o chorizo, pero también intestino, que son las tripas gor-35 dur i complicat: 27 km. Ara els queda el pitjor: 10 km de pujada fins al Cebreiro, el que das del cerdo donde se embuten. (...) piezas procedentes farem de primer plat lany vinent. del despiece de los cerdos. Estas piezas son las costillas, el rabo, la carrillera, la lengua, paletas y espinazo. Todas Un cop a Ponferrada comença el retorn. Primer cal dutxar-se i esperar a lalberg. Ens estas piezas tienen hueso y junto al hueso carne. No se topem amb els més difícils alberguistes de la temporada, ja els coneixem, model de quita toda la carne del hueso.(:..) En el adobado se em-40 lentitud, complexitat, dificultat. Res és fàcil. Res fan fàcil. Més tard descobrirem que els plea pimentón dulce y picante (se recomienda que pique venen dos ajudants que han de fer els miracles que els altres compliquen. No obren un poquito), ajo picado, sal, aditivos autorizados y demás fins a les 13:00. Que són les 13:15. Hi ha una cua de 10 m de motxilles posades en especies naturales. (...) Extret dinternet. fila índia en representació dels grups de pelegrins que volen entrar. No som pas els45
  • 10. ELs germans francesos -69 i 61 anys- que ens hem trobat molts dies i que tants cops El pelegrí català, de la Llagosta (Vallès Oriental). Va començar trenta dies abans ahem saludat. Les seves discussions amb els alberguistes de Ponferrada. Uns ni idea Montserrat. Ha travessat Catalunya (en part) i lAragó (pels Monegros), fins ajuntar-sede francès (llengua forastera i llibertina), els altres ben poc castellà (no res, el que han amb el camí francès. Explicava la manca i poc nivell de loferta de serveis fins arribaraprès al Camino). Simpàtics i amables, sempre amb un somriure dimpotència comu- al camí francès. Letapa més complicada va ser, però, a lAragó: als Monegros; 50 kmnicativa. sense serveis -sense llit- a partir de Candasnos fins no recordo a on. Sel veia cansat, ja començava a tenir-ne prou. Lendemà el tornaves a veure i semblava més animat. Havia agafat tot el seu mes de vacances per a fer el Camino, i havia pactat amb lem- presa que el dies de més que necessités els recuperaria treballant dissabtes. No sé perLes Sevillanes. Quatre marujas -de bon rollo- que a León ens van preguntar: qué ha què feia el Camino. Segur que deu tenir bons motius. Li vaig recomanar de fer arribarhecho el Sevilla? La resposta: Ganó por los penalties. No porten motxilles, algú ho les seves experiències del tram català al conseller Huguet, que està embrancat en lafa. Caminen alegres i felices fent-la petar. En adelantar-les el darrer dia i fer-les-hi un senyalització del Camí de Sant Jaume per tot Catalunya.comentari irònic sobre el fet danar sense motxilles sofereixen, bromejant, a portar-mela meva.Lacomodador del JATO, lalberg privat de Villafranca del Bierzo. Coixeja. Es dedica a Els ciclistes. De fet, dels nombrosos ciclistes que hi ha al Camino, es parla amb pocs.fer lacomodació de la gent: els bastons aquí, les botes allà, i dormir en aquesta llitera. Ells van al seu rollo. Hem parlat amb dos, casualment els dos són bombers. Ja se sapEn sentir-nos ens pregunta si som catalans. Ell és de Lleida, i ja deu fer temps que és que els bombers disposen de bastant temps lliure, i que solen estar catxes. El primerper Vilafranca. Té aspecte de penjat, bon jan, parla diferents idiomes (poc o molt). Una era a Lleó, shavia aplegat amb una holandesa (?) que també feia el Camino en bici i essenyora li diu amb admiració: Habla Vd. muchos idiomas, verdad? Ell li contesta que feien companyia (com que som molt mal pensats, vàrem pensar molt malament). Enssí, que cinc o sis, però que solament sap dir les frases que necessita: els bastons aquí, va parlar del dolor que se sent al cul (que es foti, diu lenveja) a la que es porta unes ho-les botes allà, i dormir en aquesta llitera. Els serveis aquí i allà, els safareigs passada res de bicicleta; que en un dia es feien entre 80 i 140 km, etc. Laltre bomber, del que jala cantonada. hem parlat, és de BCN, va sortir fa dues setmanes dallà i vol arribar, solet, a Finisterre. Va explicar que tenia exàmens per fer quan arribés...si no arribava massa tard. I que aBarbara Streisand. Òbviament, passats els dies, i havent-la vist en un reportatge a la primers de juny shavia de reincorporar a la feina. Lo del mal de cul ens va convèncerTV3 parlant duns recitals que ha de fer, aquesta bona dona NO HO ÉS. I la Il•lusió de als quatre de com de bé que anàvem a peu, tot i tardar més i -simplement- no lligar.compartir Camino amb una personalitat així? Sempre és millor que allò de trobar-se aMolinaseca amb un carrer dedicat al Manuel Fraga. Els hostalers i/o alberguers. Impossible generalitzar. Ja hem parlat dels més signifi-La senyora del Vallès Oriental. Sra. oriental -japonesa, xinesa?- que viatjava -sem- catius de León, Penferrada, Villafranca. A Astorga, discretissims, eficients. Com elsbla- amb els grups de brasilers que hi ha arreu. Els brasilers al Camino són com els àrbitres de futbol, si passen desapercebuts, són bons. A Sant Martín del Camino portajaponesos a BCN. I el menjador de lalberg és la Pedrera, on es troben tots. Laspecte, lalberg privat un matrimoni i la filla, que és qui ens va atendre. És molt jove (15, 16?).però, de la japonesa entre el ramat do Brazil era de pop perdut en un garatge. . JP va preguntar-li què hi havia per veure al poble, i li respon: la calle Mayor. Ell vol puntualitzar, i pregunta quin carrer és: la carretera! Suposo que per a una adolescent dun poble de 507 habitants, el més interessant pot passar al carrer Major, la carretera, El noi indefinit. Quants anys deu tenir? Setze, divuit? Aspecte defebus, com un sant on no hi havia més que dos bars i dos albergs i un seguit de cases Jo sé què és unaSebastià sense passar per la broixeta. Vàrem tenir dubtes del seu gènere els primers adolescència de poble!). Als albergs municipals, com a Reliegos, no es veu als alber-cops que el vam veure. A León el van posar al nostre dormitori, amb els homes. Això guers més que per a fer la inscripció , mentre que als tutelats per ens religiosos fiquenaclaria essencialment el tema. Sembla anar molt lent, però avança al mateix ritme diari molt més el nas per tot (són voluntaris, i els canvien cada mes).que nosaltres (o quasi, ja que els darrers dies...igual havia desaparegut). Normalmentsel troba assegut, arrossegant els peus (que té molt malament), cansat. Però ell arribatard o dhora. LErica cinerea -si no la pifiem- és lacompanyant més vistosa en aquest període, ja que està florint. Aquest bruc vesteix les muntanyes com un mantell i, suposo, que com mésEl JATO. Personatge tot terreny que va aparèixer fa molt de temps a Villafranca del Bi- cap a Galícia més habitual serà. ...el brezo nazareno E. cinerea o ... tojos se solían cor-erzo. Regenta lalberg privat situat al costat del públic. Tot i tenir detractors, i que hi ha tar como forraje o cama para los animales domésticos. ... I encara el tallen.qui no vol parar al seu alberg -jo no el vaig trobar pas tant rar ni incòmode- , tothom elconeix i sap que té solucions per a tot i tots. Ell fa i desfà, porta gent i motxilles amunt iavall i, dictatorialment a voltes, determina on dormen els pelegrins que arriben quan tot Lemigrant, el burro català, també a la zona de Camponaraya on, com es veu, potés més o menys ple. tobar-se de tot. Va ser lúnic. En canvi si que es veuen -i noten per les cagades i les petjades- els cavalls. Aquest semblava viure còmodament. Emulant al filòsof (?) Pujols,La noia morenassa, alta, atractiva, misteriosa, ulls inquisidors; ni idea don és. Es re- aquest, pel fet de ser burro -que no català- té els gastos pagats. O, com a mínim, ellacionava amb anglesos i, possiblement, alemanys. Solitària en el camí, hem coincidit farratge que, per ara, no li falta. Clar que, si ho mirem bé, igual és indígena, i tan solsbastant, tant caminant com als albergs i, fins i tot, als llocs desmorzar. Si no fos per la és cosí llunyà dalgun burro... ben català.llengua, potser hauria estat més comunicativa. La referència comparativa de Campona-raya es basa en ella. A algú li havia de tocar.

×