Via de la Plata (i IV)   i Camí de Fisterraabril 2012           2 j
Barcelona - A GudiñaFa mesos que varem decidir el recorregut a fer i elsdies necessaris: a Gudiña-Santiago-Fisterra, 10-11...
JORNADA 1                                             DIA 23 D’ABRIL               TEMPS                                  ...
JORNADA 2                                              DIA 24 D’ABRIL               TEMPS                                 ...
JORNADA 3                                        DIA 25 D’ABRIL                TEMPS   va presentar-se a l’empresa i va de...
JORNADA 4                                               DIA 26 D’ABRIL               TEMPS   recollint, amb unes cabres a ...
JORNADA 5                                        DIA 27 D’ABRIL               TEMPS   La tarda es resumeix a romandre a l’...
JORNADA 6                                             DIA 28 D’ABRIL               TEMPS   i “Las mil frases más feroces d...
JORNADA 7                                       DIA 29 D’ABRIL               TEMPS                                        ...
JORNADA 8                                         DIA 30 D’ABRIL               TEMPS   porc (2, esplèndid) amb patates, ca...
JORNADA 9 (1)                                          DIA 1 MAIG                   TEMPS   ponès dels ous. El pitjor és l...
JORNADA 9 (i 2)                                 DIA 1 MAIG                    TEMPS   ok”.                  NEGREIRA - CEE...
JORNADA 10                                      DIA 2 MAIG                     TEMPS   La carretera és tranquil·la, amb ce...
Aquest any és diferentAquest any és diferent. A prop de Santiago els diversos camins en van ajuntant i esvan poblant de ca...
Imserso gironí                                                                                Novament tresEl dia tres de ...
Les alemanyesUn cop explicats els fets i els misteris a l’entorn de les dues alemanyes, ben poca cosamés se’n pot dir. Va ...
Ca vp 2012 gud ftrra fotoprix
Ca vp 2012 gud ftrra fotoprix
Ca vp 2012 gud ftrra fotoprix
Ca vp 2012 gud ftrra fotoprix
Ca vp 2012 gud ftrra fotoprix
Ca vp 2012 gud ftrra fotoprix
Ca vp 2012 gud ftrra fotoprix
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Ca vp 2012 gud ftrra fotoprix

503

Published on

Tram galleg de la Viade la Plata i Camino de Fisterra, abril.maig 2012

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
503
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ca vp 2012 gud ftrra fotoprix

  1. 1. Via de la Plata (i IV) i Camí de Fisterraabril 2012 2 j
  2. 2. Barcelona - A GudiñaFa mesos que varem decidir el recorregut a fer i elsdies necessaris: a Gudiña-Santiago-Fisterra, 10-11dies. Dues setmanes, ja que s’ha de sortir a partirde diumenge a la tarda i retornar abans de dissabte.Mentre planificàvem es va pensar de proposar a JP,que ara no pot fer aquests camins, que vingui a San-tiago al final, a acabar la festa: un xic de marisc nosol posar-se malament a la primavera.Finalment fixem les dates. Comença el compte enre-re. Un mes abans jo ja munto la paradeta escollint icanviant en funció de les previsions, idees, més robad’abric, pluja, etc., i estreno llibreta per garantir queté prous fulls.Sortim de Barcelona el diumenge 22, a les 21:30, en Santiago - Barcelonaun bus. Quina nit que ens espera! Esperem que siguimillor que la de tronada de l’any passat, que la vaig Com als millors viatges de nuvis (d’abans), tornempassar al wc del bus. Autocar amb 1/3 d’ocupació. tres, però tots crescudets. Hem passat trenta horesFarem tres parades tècniques: Saragossa, algun lloc a Santiago amb en JP, ell allotjat en un hotel al CEN-per Burgos i Puebla de Sanabria, ja de dia. De nit les TRE (COMERCIAL). No va poder refer l’error d’Atra-parades són tètriques: els punts de parada -sobretot palo que va vendre CENTRE COMERCIAL en llocel d’Alfajarín a Saragossa- són mastodòntics, tristos, de C. de Santiago; impossible arreglar-ho. Viatgemcutres. Ara, buits com carcanades al mig del desert, amb un vol de RYANAIR, el capità es diu Miguel La-ofereixen una freda i indiferent recepció als visitants guna (no hauria de ser Mickel Lake? No es conser-d’ulls de son i bufeta plena. Algun cafè, algun refresc, ves les tradicions, punyetera globalització!) Pel quecigarrets a l’entrada. El xofer recompta dalt del bus. ens explica JP el vol és millor que el seu d’anada.Tornem-hi. Uns dormen gran part del temps. Jo sola-ment entre les dues primeres parades, sóc difícil! A Volem sobre una capa de núvols que a poc a poc vaPuebla de Sanàbria -8:00 am- ja fa sol. A ponent es esfilagarsant-se i fonent-se en la nit. Arribem a Bar-veu una negror que fa basarda, clar avís del que ens celona a quarts d’onze pm, bona temperatura, bonespera. Hora prevista d’arribada a A Gudiña: 9:00. temps. Recuperar les motxilles és un moment! JL ésArribem amb 5’ de retard. Perfecte. rebut per la santa de sempre i marxen cap al Garraf. A JP i a mi ens recullen els “Aparcaivola”, ens portenSorpresa, després de 4 setmanes de preparació (o al aparcament, paguem i cap a casa a sopar.més) m’he deixat la credencial a casa, a la llibre-ta vella. La sort ve de cara: al bar de la parada en Per a l’any vinent haurem de trobar un nou camí i fervenen (encara els en queden del Xacobeo passat): nous companys de viatge. Queda molt.preu? el doble del “normal”, només dos euros.
  3. 3. JORNADA 1 DIA 23 D’ABRIL TEMPS després comença una baixada, en picat fins Cam- pobecerros, per un pedregar. La gracieta està A GUDIÑA - LAZA feta: tendinitis al genoll dret -no és el primer cop-, 34 km i a patir. La baixada es fa llarga. A mig fer trobem un parell de noies fent-se fotos en un revolt. Ens preguntem d’on deuen ser. “Poloneses” li dic a JL, 0 a Gudiña Amb les mateixes ganes que als westerns, on els i ell posa cara de dubte. “Què sabrà aquest!”. El bons solen baixar muntant a cavall des de dalt del temps em donarà la raó: per la cara són europees tren per perseguir els dolents de torn, nosaltres de l’est, joves, ... fent el Camino? D’on poden ser baixem del bus disposats a caminar, solament si no del país més catòlic? són 34 km. Cafè al bar, compra de credencial, tota 5 mena de pastilles previsores, calçar-se les botes Com que vaig així de ràpid m’avancen i les trobem a Venda da Teresa i treure la capelina: està ben ennuvolat i ha plo- després a baix al poble. Despistats, tots plegats gut. Ens informem de com arribar a la traça de fem cap a un bar, o algo semblant. En entrar s’en- la VP (Via de la Plata, també aquí Camino Sana- tela la càmera i les ulleres, la humitat és notable.10 brés). Agafem carretera enllà. De fet farem molts En un espai de 5x5 m una velleta seu a la vora km de carretera o pista asfaltada. Els primers 15 L’efecte tul és pel baf i la humitat dins del bar d’una estufa, darrere d’un cercle de cadires ple- km són de pujada, molt suau, esglaonada. Fins a Venda do Botño nes de capelines, jaquetes, mitjons, i el que sigui a Venda da Teresa passa algun cotxe, un cada que és moll. Les poloneses són rebudes amb ale- 5’, p.e. D’allà en endavant no en veurem cap fins15 gria per la concurrència, mentre que nosaltres no quasi a Laza: no es pot dir que sigui una carretera despertem cap interès. Allà hi ha els dos cordove- perillosa. sos, els dos francesos, un trio familiar de ciclistes (pares i filla adolescent, que marxen ràpidament) Aquest any m’he proposat de caminar amb bas- i el Josep, un paio de BCN que no fa el camí, el20 Campobecerros tons, cosa que no ajuda gens a l’hora de fer fotos, perpetra. prendre notes, etc. Aguantaré dos dies. Porto Camba Ens acomodem a l’espai en una petita taula, i de- Vent, fred, pluja a estones, algun moment d’ai- manem si es podrà dinar. Caldo gallego (2) (col guaneu i, de tant en tant, tot a l’hora. Pantalons25 verda, dura, coriàcia), ous amb patates, conill... I i capelines es mullen i s’eixuguen en alternances d’acompanyament pebrot del piquillo -directe del irregulars sota la direcció del temporal. Per allà pot- i macarrons bullits, a pèl! Sembla ser que as Eiras dalt fot fresca, i un es planteja si no s’ha equivocat per aquí és habitual posar pasta bullida d’acom- de roba, de temporada o d’esport. panyament a qualsevol cosa. I també sembla que30 l’única pasta que ha arribat són els macarrons. 2 Els petits veïnats que van sorgint per aquí dalt, cafès. 14 €. ben pocs, no sempre s’ajusten als previstos a l’esquema que porto a la llibreta: no surten ni al Laza I sense haver-nos eixugat massa, tornem-hi. Pu- mapa. Tots, però tenen senyalització amb el nom, jada per fer pair fins al Porto Camba, on atrapem35 per misèrrim que sigui, cosa d’agrair. Aquí domina el Josep, que quedarà enrere. La baixada és for- la cabra i l’ovella (per les cagarades), no es veuen ta, però per bon camí de terra i amb el Voltaren vaques. Des de dalt de la carena s’entreveu l’em- del dinar no causa grans problemes. Deu llargs bassament das Portas, blanquinós i llis allà baix a km de baixada i llavors un parell fins a Laza. Cal la dreta sota la boira.40 anar a l’ajuntament on segellen i ens donen les instruccions, les claus i els llençols. L’alberg, un Cap al km 17 o 18 es deixa la carretera i es pren dels que estan bé, és lluny, als afores, passada la una pista de notable pujada. Algun savi del país casa rosada i la groga, amb un ruc pasturant en el ha cregut convenient que els caminants s’esforcin prat del davant. Habitacions de sis, ens toquen els45 en una pujada inútil per veure un paisatge ennu- francesos, ara uns desconeguts. volat i fred. A dalt hi ha un pla amb un gran bassal i
  4. 4. JORNADA 2 DIA 24 D’ABRIL TEMPS domina tot i va començant a rebrotar. LAZA - XUNQUEIRA DE AMBIA Més baixades infernals, però curtes, boscos i, fi- 33 km nalment, Xunquiera. L’alberg, un prodigi de mo- dernitat arquitectònica, un dels millors que trepit- jarem aquests dies, és als afores, dintre d’un petit 0 Laza Plovinejant sortim de Laza. No trobem el camí. A polígon amb empreses, escola, etc. És bastant la fi una marca a la carretera; cal seguir-la uns ple. Sembla que estarem bé. pocs km, trams de nova i trams de vella, més se- gura. Creuem un pont sobre un riu cridaner i final- Ens acomodem, dutxa bona, alberg bo (relació bà- ment prenem un camí planer fins arribar a Tamice- 5 sica). Tot coixejant per la baixada, anem fins al bar. las, on parem a la font. Sembla que ha deixat de Tamicelas Llenties, llom /bacon amb ous, birres, cafè,...19 €. ploure. Comença la pujada forta del dia, camí dur, A la tele (Viajar) fan un reportatge sobre l’embas- de pissarra en estrats inclinats, voltats de bruc i sament d’Alcántara que jo ja he vist fa temps. De argelaga. Les seves flors -morat i groc respec- cop salta la mestressa “Cuanto tiempo hace que10 tivament- són quasi les úniques que ens acom- no oía hablar de la Europa Occidental!” diu, fent panyen. Compartim camí -uns km, fins Vilar de referència al monòleg del narrador del documen- a Albergueira Barrio- amb una de les moltes parelles grans que tal. Evidentment és antic, del segle passat. trobarem aquets dies. D’aspecte britànic, prims, calmosos, van fent via. Ens atrapen a Alberguei-15 Preguntem pel partit del Barça del vespre: el po- ra, on esmorzem al bar de les vieires: pa, xoriço, drem anar a veure? Ens deixaran entrar tard a l’al- cola i tallat. Ells prenen coses de britànics. Els del berg? Ens diu que ella obre mentre hi hagi clients, bar tenen un petit alberg al davant, molt ben de- que farà sopars i que no patim. Al marxar, però, corat aprofitant una vella casa de poble. Al marxar ens avisa: “Ojo, que este es el único bar barcelo-20 Vilar de Barrio deixem els anglesos, no els veurem més fins a nista de Xunqueira!”. Vilar, on els saludarem per darrer cop mentre els Vilar de Comareite dirigim a l’alberg (ens seguien com nosaltres per A la tarda amenaça pluja: cau alguna gotellada, fa error!), que és a l’altre cantó del poble. fred. Donem una volta pel poble. Davant de l’es-25 glésia “chica” hi ha el bar de madridistes, ple de Cal pujar fins dalt de la carena. La baixada és records de la “Peña Maceda”. Sí, obren a primera dura, amb pendents forts que posen a prova el hora: podrem anar-hi a fer un cafè abans de mar- Boradela a Pinta genoll. A més, ens hem perdut a mig camí, entrant xar. A la plaça hi ha l’ajuntament i l’església gran, a un poble fantasma, en recuperació (entre eco- amb el yugo y las flechas i els caídos por Dios30 logista i okupa), molt abandonat. Tornar a pujar y por España penjats al mur lateral i coberts de amunt i recuperar el camí. líquens i molsa. Xunqueira de Després d’una forta baixada, a la fi hem arribat a Ambia Després de passar un temps a l’alberg ens acos- la plana, i al sol! Aguantarà unes hores, fins Xun- tem al bar per al sopar i el partit. Ja hi ha els dos35 queira, on entrarem ja ben ennuvolats altre cop. francesos. Seiem. A la taula del costat... l’amo Entre Vilar de Comareite i Boradela hi ha una del bar. Culé. Anem bé. I arriben els portuguesos recta: calculo que uns 4 o 5 km totalment rectes, (aquests són nous). Els cedeix la taula, s’entau- plans, envoltats de camps, alguna granja (galli- len, criden, l’armen, ... diuen que són culés, però nes?), un arbre amb un niu immens, una perdiu al40 algun es defineix també com madridista, ja que camí, un carballo (roure) de catàleg, ... allà a Madrid hi ha molt portuguès “treballant”. De Boradela a Xunqueira el camí és molt variat i Sopem una tapa d’orella i una de croquetes -a torna a pujar un xic. Els arbres comencen a treure compartir- i cerveses. I adéu Champions.45 fulla, els marges de les parets de pedra són co- berts de molsa, i la falguera -ara morta- que ho
  5. 5. JORNADA 3 DIA 25 D’ABRIL TEMPS va presentar-se a l’empresa i va demanar la liqui- dació: va plegar. Pel camí reconeixem i avancem XUNQUEIRA DE AMBIA - OURENSE els francesos, que van caminant ran de carretera, cada un agafat al seu paraigües, barallant-se amb 10 km (i 12 km en cotxe) la pluja, el vent i el parapluie. 0 Xunqueira de Diana. Tot moll, ha plogut. Plou una mica enca- Arribem a Ourense. L’alberg és quasi a l’altra pun- Ambia ra. Fem cap al bar dels madridistes. Reina certa ta: travessem la ciutat amb el taxi. Plou una mica. eufòria, però ells juguen aquell vespre... i els pot A l’alberg solament hi ha la senyora que en fa la passar el mateix. Cafès, “bolleria”, pastilles contra neteja. Ens diu que no podem ni instal·lar-nos tot i al carrer. ni deixar les motxilles. Donat l’estat en què ens 5 a Pousa trobem, busquem hotel. A l’IRIXO ens ofereixen Salguiros Baixada fins al riu. Anem a parar a la carretera. habitacions en zona vella o en zona nova (més Cal creuar pel pont estret, on no passen dos cot- cares). En prenem una de vella. Té el plat de dut- xes de costat. Som en hora punta. Passem com xa minúscul (50x50 cm) amb cortina: quin mulla-10 podem, sense riscs. I comença la pujada. Una va- der! Calefacció, tv, penjadors,... tot el que cal per riant surt per la dreta, però seguim la carretera. poder sortir secs demà. Busquem una bugaderia i un banc (dels que reben ajudes, no de seure, Pereiras Arribem a una entrada d’accés a les obres de que aquests ni els repinten!). El dia alternarà la l’AVE: els camions vénen de cara, buits, a tot pluja amb el vent, el sol, i tot a l’hora. Sessió de15 drap, i hi entren. Ha començat a ploure i el trànsit bar, visita a l’alberg per segellar i veure com és i és cada cop major, la carretera és estreta, la pluja l’ambient regnant. Sembla tenir bones condicions. cada cop més forta. A poc a poc la pluja i el vent Ens expliquen l’etapa de demà i les opcions que Reboledo ens deixen molls, xops fins dalt. “Possiblement hi ha. Una de llarga, més suau i una de curta amb20 Seixalbo amb els altres pantalons...” La capelina està molla un gran desnivell inicial. Evidentment, l’escollim. per din i per fora. Finalment parem a un bar, més Ourense per protegir-nos i eixugar-nos que per altra cosa. Trobem la família de la bici que surten, ara que Ens recuperem una mica. Reflexionem: què fem sembla escampar,... innocents! Farem diferents aquí amb un temps així? Preguntem a la rossa del passejades pel casc antic, la zona comercial, veu-25 bar: un taxi? Cap problema. rem coneguts -portuguesos, francesos...-, mani- festació d’estudiants, ... i seurem a bars i terras- En deu minuts arriba el taxi. Xosé, ara taxista, ses. Pel carrer fa fresca, fins i tot al sol. abans empresari de... vés a saber. Mentre mar-30 xem sota la pluja i per una carretera en obres, Entre el més interessant d’Ourense cal destacar amb un trànsit del dimoni, ens va explicant detalls les termes, i la zona del mercat que, estranya- del camí. Que si passa per aquí, per allà, l’esglé- ment, hem visitat. Per dinar, ... Costa decidir-se sia tal,... “Aquí vine a una boda. En plena cele- entre tants restaurants. Acabem al Toñita: arròs bración les preguntamos al novio si había (...) y el de verdures i lluç a la gallega, vi i gasosa, “nati-35 cura se cabreó. Dijo que si volvíamos a interrum- llas” i flam: 19 €. pir se acababa la boda”. Comença a explicar-nos les correries de joventut, que als quinze any va El temporal ha de durar, encara. Amb la pluja em començar a anar de puticlubs, que ara ja no és el falla la màquina de fotografiar (i així cada dia, però40 mateix, ... A l’empresa tenia un treballador “raro”. arribarà al final, per sort) i les genolleres m’ha pro- Amb un altre es van posar d’acord per dur-lo a un duït una terrible erupció cutània: no les portaré puticlub, li van fer creure que era una discoteca. més. També he abandonat els bastons. Llibertat! Van entrar en filera, un darrere l’altre, el “pardillo” Sopem -2 tapes i cerveses- sota l’hotel, en un bar al mig, perquè no s’escapés. Li tenien preparada madridista, on veiem tot el partit. La pròrroga i els45 una noia que l’havia d’espavilar,... El paio era testi- penals els veiem sols a l’habitació, que es fa tard. moni de Jehovà, i la cosa el va superar. L’endemà I sant Ramos ens dóna una bona nit.
  6. 6. JORNADA 4 DIA 26 D’ABRIL TEMPS recollint, amb unes cabres a prop. Vés a saber si són les feres! OURENSE - CEA - OSEIRA El camí no és tan bo però està bé, té notables 32 km tolls a esquivar, és ondulat, més irregular, amb els boscos de l’entorn adormits encara. Fins a Pieles 0 Ourense Sortim d’Ourense fosc i plovent. Cafè en un bar es va per camins, després cal seguir 2 km la car- o Miño i a deixar la ciutat. Passem el pont romà amb les retera fins Oseira. Fa vent, algo de fresca, però primeres llums. El de Calatrava és a l’esquerra. quin canvi amb els dies anteriors! Abans d’Oseira Passat el pont el camí es divideix, hem d’anar a trobem un cementiri (Oseira ve d’os o d’ós?). Fi- la dreta. Atrapem una senyora al pont: carrega- nalment un pont i, llavors, davant dels nassos, la 5 Túnel FFCC da, solitària (francesa?), més lenta,... suposem tossa impressionant del monestir. El gran edifici Pujada continua 19% que busca el camí fàcil. Ens segueix. Torno enre- vist des de sota...és una vista que recorda Lasha Abelaira re, xerrem i torna enrere. Para de ploure. Fem sis (bé, potser exagero). km per voreres suburbials, jugant amb el FFCC10 que ara surt ara no i l’AVE un xic més enllà. Fem És tard i anem per feina: solament un bar obert. Hi una forta baixada, creuem sota el gran viaducte dinen Julio i Trevor. Més tard arribaran els france- (Carballeira) Bar de l’AVE i entrem en un túnel sota la via del tren. sos i després els portuguesos. Ous amb patates i xoriço (sembla que no facin res més enlloc!), cer- Ara toquen més de 2 km de pujada contínua, amb veses, cafès. Tots el mateix.15 Ponte Mandrás un pendent del 19%. I quasi recte. Un cop a la ca- rena, un bar; tancat. Per compensar fa bon temps, Havent dinat anem a l’alberg. L’hostaler és un el camí és, d’ara en endavant, pla i molt agrada- home gran, belga, gros i cara vermell. L’alberg és ble. Fins a Cea és molt recte (però no es nota) al- una nau gran amb volta de canó, nua, freda, buida,20 ternant trams de camí, pista, alguns asfalts, algun desangelada. Una part de la nau té lliteres, l’altra Cea corriol, arbres, vegetació. I poca pluja. taules i bancs. L’alberg cobra com els oficials de la Xunta: 5 €. Però, com en la majoria de religiosos, Prop de Carballeira un veïnat tranquil i un rètol: el servei és dels més dolents. Res de calefacció. bar. Ens el passaríem, si no fos per la meva per- Ara estan en obres, tot l’alberg disposa, solament,25 sistència; és a 300 m, ran de carretera. Hi ha un d’una tassa de wàter. Les dutxes s’han de fer a gran quadre emmarcant una samarreta blanca les dels mateixos monjos, però cal desplaçar-se al Pieles plena de signatures. Plat de pa i xoriço, coles i ca- monestir en companyia de l’alberguer. Les noies, fès. Solament la mestressa parla un xic de futbol, que arribaran tard, passaran la nit gratis i suades:30 mentre el fill es fa l’orni. Mentre esmorzem cau no es dutxaran, no podran rentar-se ni la cara, ... I una tupinada notable que acaba quan sortim. les dents amb aigua de cantimplora. Oseira Segueix el matí extraordinari: pont Mandrás, Ca- A la tarda fa un sol agradable, poc després pedre- sas Novas (deu fer temps d’això) i Cea. Tenen ga amb abundància, i torna el sol. Cap al tard ens35 una DGP (Denominació Geogràfica Protegida) del reunim per fer la visita guiada (3 €) al monestir, di- Pan de Cea. Deu ser bo! En general el pa és bo rigida pel pare Luís, un home de més de 50 anys, quasi a tot arreu, per aquí. molt baix, gruixut (crec que porta moltes capes de roba, suposo que per la manca de calefacció);40 A Cea entrem a l’alberg: és obert, buit, ningú en- parla anglès -com a mínim- i fa de relacions públi- lloc, no podem segellar,... I ni rastre del camí. A la ques de la casa. Al final hem de córrer tots perquè plaça pregunto a una executiva alta i elegant que Estefania (una morenassa madrilenya) vol anar a entra a l’ajuntament i, amable, m’explica el camí. vespres. Julio i Trevor, s’hi apunten. És darrere del camp de futbol on se separen els45 camins: dreta a Oseira, esquerra a Castro Dozón. Sopar al mateix bar, on hem esgotat les existènci- Prenem el primer i ens trobem un circ acampat, es, solament queda sopa, pa i formatge.
  7. 7. JORNADA 5 DIA 27 D’ABRIL TEMPS La tarda es resumeix a romandre a l’alberg: no hi ha res a veure en la rodalia. Fins i tot el bar és OSEIRA - CASTRO DOZON - LAXE massa lluny. I el temps no acompanya. L’alberg té grans finestrals; veiem com s’ennuvola. De sobte 28 km comença a ploure i després a pedregar: 5 cm de gruix, els prats queden blancs, tot un espectacle. A 0 Oseira Diana a la nau monàstica. A prop dormen les polo- mig fer arriben els portuguesos molls com ànecs. I neses; Frédéric posa amb cura la seva manta so- hem descobert totes les goteres de l’edifici. bre la noia, que dorm de bocaterrosa. Sortim cap al bar. Cafè, pasta, adéu a la senyora i als xoriços Aquí s’ajunta al C. Sanabrès/VP un nou camí aca- que pengen del sostre. El camí a Castro Dozón bat de “muntar”: el C. de Invierno. Ens ho explica 5 a Gouxa és un catàleg: hi trobem camins de totes les op- un dandi alemany d’edat, que parla un castellà no- cions possibles, i van saltant: carena-riera, care- table i coneix, pel que explica, més península que na-riera,... Corriols d’aigua, pistes, camins plens molts de nosaltres. de merda, pedregars, asfalts,... de tot. A partir de10 Castro Dozón Gouxa entrem en el món de les vaques, i es nota. Gaudir d’un alberg amb espais lliures, sala d’es- tar amb sofà, taules, llocs de descans,... algo tant A Castro (9:45) hi ha gana i entrem al primer bar. essencial per al caminant i tan poc comú. Les en- “No hay pan”. Adéu. Estem decidits a caminar el titats que tenen un alberg tendeixen a ocupar tot que calgui per un bocata. Però hi ha un bar a 100 l’espai amb lliteres. Dormir... i res més.15 m. Provem. Hi ha pa! Bocates, coles i cafè. I a Puxallos seguir. Polígon, fondalada, alto de Sto. Domingo, Sopem a ca la MJ. Estan exultants, han omplert! cel tapat, pas sobre autovia, sota AVE, pluja, més Ens pregunten com ho hem fet... Tot l’alberg és Ponte Noufe AVE, mig ens perdem i no tenim ni idea d’on som, allà. Possiblement el temps -és el bar de més20 ... Laxe sembla molt lluny. És lluny. aprop- ha estat un bon ajudant. Medelo Al camí hi ha publicitat de restaurants, “a 200 m Nit a l’alberg. El fantasma de Laxe. L’alberg és en arribar a la carretera”, però on és la carretera? “intel·ligent”: mala cosa. Excepte els dormitoris, A la fi, tard i afamats, arribem a Laxe, un nucli in- tots els espais tenen detectors de persones, per25 existent, sense centralitat, un grup més de cases estalviar llum. Cada cop que un va al lavabo, es al peu de carretera. Trobem l’alberg (també cen- van encenent els llums a mesura que passa. Les Laxe tre social): nou, modern i bastant bé, tot i alguns habitacions no estan prou aïllades, la llum arriba problemes... greus. No hi ha alberguer fins tard... a tot arreu. Algun llum -concretament a l’habita-30 dutxa i a dinar. A una llitera hi ha el paio menys ció, sobre la llitera de JL- falla: roman encès, però comunicatiu de la VP. En tornar en Julio ens diu s’apaga un o dos minuts de tant en tant. que som al dormitori de dones. Apa, a canviar de llit. Hores més tard l’alberguera ens diu que res La secció de roncaires és a la meva habitació. de res, coses del disseny (i d’aquestes allà n’hi ha L’alemany rar ha marxat (dorm solitari en una sala35 moltes). a part, o s’ha endut el matalàs), Julio és a la cam- bra de les dones i Trevor... apareix silenciosament Per dinar fem cas a la propaganda. La Maria José i va prenent totes les seves coses... No puc dor- i el marit són trempats, eficaços i atents. Dinem mir. Davant de l’enfonsament del Titànic, vaig a40 molt bé. Ens expliquen la “batalla” comercial amb veure la sala d’estar. Hi ha un sofà buit. Prenc el l’alberguera: els fa el boicot en benefici de l’altre sac i me n’hi vaig. Plàs! S’encén tota la llum de la bar, més apartat i en un polígon,... Llenties (2), sala! Trevor dom, com la princesa del pèsol, sobre bistec, solomillo, tarta de Santiago, cafès, ... i cap el seu matalàs i tots els coixins dels dos sofàs. Es a l’alberg. Els que van apareixent els enviem a ca desperta. Dormo en un sofà incòmode... i quiet.45 la M. José. Si em bellugo s’encén la llum, desperto Trevor,...
  8. 8. JORNADA 6 DIA 28 D’ABRIL TEMPS i “Las mil frases más feroces de la derecha de la caverna”. LAXE - SILLEDA . OTEIRO Al menjador “oficial”, al costat, hi ha un grup fa- 36 km miliar nombrós dinant de festa. Des d’allà es veu el cel: fa una hora o més que s’està ennuvolant. 0 Laxe Cafés a ca la MJ que ha obert en previsió que hi JL diu que no està en condicions de seguir: que- aniríem. Camins i pistes ens porten a creuar el den uns 4 km fins Oteiro, tot en pujada. Demana riu Deza, passant un pont romà (?) i una calçada el taxi, que vindrà després que dinem. Finalment que també ho sembla. Superada la pujada entrem em decideixo: jo sí que caminaré. Quan marxo a Ponte da Devesa en zona assolellada -quin plaer!- i ens movem (15:30) les dones de la casa m’animen... Jo els 5 Rio Deza per territoris agraris, molta vaca, camins cuidats, responc “claro, con un codillo de más, seguro que camins de merda -literal-, espais macos, polígon puedo!”. De fet, crec que eren els dos xupitos de Cóscaros industrial (tangencial), rosses gallegues (és una més el que m’empenyia. Tardo 50’. Es combinen raça de vaca gallega, de carn). Finalment, Silleda. trams de pujada forta i altres de més suau, zona10 periurbana, boscos de plantació, pistes lineals, ... Silleda El poble és adormit, ningú pel carrer. Un bar obert, JL ja és allà. bocates, coles, cafès; cap problema. I a seguir. Carretera, san Xil, Planes ondulades, creuar car- Oteiro és un alberg nou, potser el millor, i sense reteres,... fins arribar i creuar a Bandeira. Baixada fantasma. Bé, hi ha un espantaocells en forma de15 i planes. I segueix el sol! pelegrí, salvat pel que sembla d’algun concurs, situat en una punta de passadís. Cada cop que a Bandeira La plana ondulada s’allarga, hi ha moltes cases surto em fot l’ensurt! Bugada a mà. Hi ha cale- aïllades o en petits grups, pujades i baixades re- facció i omplim els radiadors de roba. Al cap de20 lativament suaus, camins i pistes,... Descans a poc d’arribar es posa a ploure. I més tard arriben l’entrada del bosc. I segueix el mateix ritme. A les els portuguesos i després els sevillans. Tarda de 12:20 , a Dornelas, trobem els francesos dinant tertúlies. -és l’hora!-. Pujada forta i a seguir. JL comença a queixar-se: li fa mal el peu. A partir d’ara serà el L’alberguera, que és nova a la feina, s’ho pren25 problema de cada dia a partir dels 20 km. en serio i s’ho munta bé: com que no hi ha res pel voltant fa àpats, i ven de tot. Els portuguesos Camins i pistes, puja-baixa fins a Fonte dos Car- han aparegut amb un pa de pagès i llaunes, volen San Miguel de ballinos. LLavors entrem a la vall de l’Ulla. A baix acabar-ho i conviden a tothom. Ja havíem com-30 Castro veiem el gran pont de l’AVE sobre el riu. La baixa- promès el sopar: uns notables entrepans de l’hos- da per la pista és infernal fins al nivell del riu. Un talera. Durant la tarda i la nit plou abundosament. Ponte Ulla cop a baix planegem fins a Ponte Ulla. Creuem el pont (13:50). Allà mateix hi ha un restaurant: bona La nit serà plàcida, sense interrupcions. hora i bon lloc per dinar.35 Oteiro El lloc sembla cutre. Estan dinant, quan acabin ens atendran: birres, olives i més espera. Caldo i cocido gallego, codillo, “gulais(?)” (carn amb “pi-40 cant”), postres. 40€. Poc a poc anem xerrant amb el matrimoni i la fi- lla, gent que sorprèn per la seva condició mental oberta i allunyada de l’obscena i actualment domi-45 nant vulgaritat conservadora. Sobre la taula de la TV dos llibres: “El holocausto español” (DEBATE)
  9. 9. JORNADA 7 DIA 29 D’ABRIL TEMPS fred i humitat). Dutxa, posar-se a punt i a passar el dia al carrer, qualsevol s’està en aquell antre fred. OTEIRO - SANTIAGO DE COMPOSTELA 20 km Amenaça de ploure tot el dia, i ho fa de tant en tant. Cal anar amb la capelina tot el dia... per si de cas. Caminem pels carrers. Aprofitant un rato 0 Outeiro Ens llevem. Cal fer-se un cafè de sobre. A fora de sol prenem unes birres davant del parc; mani- s’endevina la boira cobrint tota la vall de l’Ulla per festació sindicalista (el 1er de maig està per cau- sota nostre. El camí puja suaument i volta el pico re).Els pelegrins van i vénen, la gent del país va Sacro pel nord, fins arribar a Rubial. Seguirem endiumenjada amunt i avall. Passen els sevillans; Rubial fent camins i pistes de pujada i baixada entre la 5 ens acomiadem, ells marxen cap a casa. boirina, amb bosquets, pazos i petites aglomeraci- ons de xalets. Ens perdem. Recuperem miraculo- Ens tornem a ficar pels carrers. Ens ofereixen ga- sament el camí a Susana. Si volguéssim pregun- letes -”piedras de Santiago”-, una rossa, trempa- tar... No hi ha ningú, és festa i és d’hora. da, xerraire, que de cop es posa a parlar català.10 La Consol és filla de catalana i gallec, porta quasi Aldrei A Piñeiro -bar Las Cruces- quatre clients esmor- tota la vida a Santiago, però sa mare li va parlar zen -cafès, pastes,...- nosaltres no trobem boca- sempre en català i domina bastant la llengua. Ens Piñeiro tes, no hi ha pa, i menys en diumenge. Bikini i convida a tastar vins del país; venen de tot el més xocolata desfeta (dolenta), cafès i tornem-hi. típic: tetilla, galetes, vins, licors,...15 A poc a poc ens acostem a Santiago, creuem Busquem un lloc per dinar, després de molt voltar, l’AVE per enèssima vegada. Finalment veiem les en un carrer lateral ens decidim per “Los Caraco- torres de la catedral al fons, creuem el Sar i en- les”: cargols a l’albariño (no massa bons, en canvi20 Santiago de trem a la ciutat endiumenjada amb tot de grupets la salsa ...), i arròs de llamàntol, vi de la casa (Ou- Compostela que, suposo, van a missa a Sta. Maria del Sar. teiro!), ... A la taula del costat hi ha uns catalans amb qui farem alguns comentaris. Plaça de l’Obradoiro, els pelegrins que arriben de tots els diferents camins van entrant en compta- Tarda de pluja, clarianes i núvols, intent de des-25 gotes irregular, d’un en un o en petits grups. Tam- cans a l’habitació freda, passejades amunt i avall, bé hi ha turistes que van al darrere d’un guia amb fotos, samarretes i recordatoris divertits: “se paraigües i es fan fotografies davant la façana eu non dormo non durme nin dios”, “no pain no bruta de molsa i líquens que es preserven gràcies glory”, “hedi metal”, “no hay gente fea sino copas30 a la humitat permanent del país. de menos”,... Com passa sempre a la plaça de l’Obradoiro, També anem a la recerca de l’hotel del JP: sem- unes dones arreglades, de posat formal i somriu- bla molt lluny. Intentarem fer-lo canviar d’hotel. re als llavis, van preguntant als pelegrins si volen Impossible, Atrápalo el té atrapat. Birra i cafè amb35 habitació. Apareix una noia d’aspecte brasiler, just llet. Tota la tarda van arribant caminants pel camí quan passa en Julio. Ens expliquem quatre coses francès, sobre el qual estem asseguts, en un bar i ens acomiadem. La Jaqueline espera pacient. Jo on ens ve a veure l’Erik, que ens explica algun preferia un alberg, ara que n’hi ha! JL crec que retall de la seva vida.40 no pot evitar-ho, li agrada el sistema, tot i no ser legal. M’agafa cert cabreig, ataco verbalment la Sense sopar, ens en anem al llit d’hora. noia dient-li que no volem un lloc fred i humit, com fa 4 anys. Pacientment assegura que no, que no Dormim a ca la Josefine. Sort de les mantes, però patim. El pis no és lluny, decent, l’habitació massa el llit és incòmode, la calefacció aturada des de fa45 aprofitada, la calefacció funciona (sorpresa! So- hores ... Bé, no estaré mai content. lament fins que has pagat! Després, el de sempre,
  10. 10. JORNADA 8 DIA 30 D’ABRIL TEMPS porc (2, esplèndid) amb patates, cafès, poma, xu- pito,... Ha plogut, fa fresca, s’amaga el sol,... Ahir SANTIAGO DE COMPOSTELA - NEGREIRA ens vam perdre el Rayo-Barça, i just ahir fan 7 gols; no l’encertem mai. 22 km Tarda a l’alberg, entre ruixat i ruixat sortim al bar 0 Santiago de Plovineja quan sortim al carrer. Deixem la plaça més proper, al mateix carrer Castelao: Estrella de Compostela de l’Obradoiro al darrere. Fosca i negra, com cal. Galicia, cafè amb llet, comentaris futbolers, algun Carrer avall trobem un bar: cafè, mig croissant. diari. Sopar: “hamburguesa completa” i bocata de -Moas Sortim de la ciutat i prenem camins de pujada i pollastre amb ou i amanida. I Birres. La previsió Carballal anem ascendint suaument. Plou. Para. Plou,... del temps de TVG és esfereidora: ens esperen 5 més dies de pluja, de temporal. Camí de Vento avancem tres dones aturades posant-se bé l’equipament. Per la zona de Ven- A l’alberg, molt còmode i acollidor, hi ha molta gent, Vento to (9:00) trobem un bar amb terrassa coberta. la majoria estrangers. No sé que passa, però avui10 Bocates de xoriço i “jamón cocido”, coles, tallats. no és fàcil trobar algú amb ganes de xerrar. Tots Aguapesada Ens atrapen les tres dones. Part de l’equipament van molt a la seva. En general són grupets petits que porten contra la pluja són uns impermeables de 2 o 3 persones; alguns solitaris. I una parella grocs de Port Aventura, amb en Mickey Mouse a de madrilenys. Sempre, a tot arreu, hi ha una pa- Trasmonte l’esquena. Les tornarem a veure a Negreira i uns rella de Madrid. Els deuen dir el mateix. Xerrem15 minuts l’endemà, però no podem establir-ne l’ori- una mica amb ells, bona gent. Ponte Maceira gen. Les deixem esmorzant. Barca Un japonès, després de fer-se un dinar pantagru- Baixem a Aguapesada. Creuar riu, pujada, care- èlic, es barralla amb la tele i el comandament.20 na, vall,... El camí, és còmode, llàstima la pluja. No li funciona. Si el japonès no ho sap fer rutllar... Ponte Maceira. Seguim una plana prop del riu, Demà, mentre em vesteixi el veuré preparant-se Negreira passem per Barca (descans). No plou. la motxilla, guardant un cartró d’ous que em va semblar molt gros. Manda huevos! I al marxar el Negreira. Quan arribem plou molt fort. Afluixa. veurem anar en direcció a Santiago. I després el25 Para. Amb presses busquem el primer alberg: trobem camí de Fisterra amb aquell pas tan lent. tancat. Hem de buscar el segon lloc, un hostal al S’havia equivocat o solament va anar a buscar el centre. No surt ningú de l’hostal, cridem i cridem. punt on havia deixat el camí? Doncs adéu. Surt el sol. Dubtem entre l’alberg30 públic als afores (lluny dels bars) o un altre que Uns americans estan sopant: prenen vi negre, és en algun lloc del poble. Anem al del poble, allà com fan tots els guiris, dolent, com fan quasi tots. al fons, sota un bloc de pisos. Privat, dels millors que hem vist, pocs defectes (algun, però: soroll de Tots els alberg privats de Galícia estan obligats canonades ran de lliteres). I per millorar-lo, dir que a tenir rentadora i eixugadora de roba. Nosaltres35 falten uns sofàs a l’esplèndida sala d’estar. ho deixem per demà, així tindrem roba per a cada dia. Les tres senyores van i vénen per dintre el poble buscant algo, suposem que allotjament, al final40 surten en direcció l’alberg públic, als afores del poble. 13:30. Després de voltar buscant un lloc per dinar, acabem al Mesón o Noso Lar: birres amb una45 tapa d’espirals amb trossets de frankfurt. Després hi dinarem. Menestra!, caldo de col, xurrasco de
  11. 11. JORNADA 9 (1) DIA 1 MAIG TEMPS ponès dels ous. El pitjor és la pluja, persistent, amb ruixats forts i alguna ventada que et fa entrar NEGREIRA - MAROÑAS - CEE l’aigua per sota. A Vilaserio avancem una parella que seu sota el refugi de la parada del bus, on 20 km i 31 km en cotxe descansen i s’aixopluguen. Fort ruixat a la carena. 0 Negreira Sortim de Negreira: és molt fosc, més pels núvols Poc abans de Maroñas deixa de ploure. El terreny que per ser de nit. Plou. No trobem cap bar. Cal s’aplana, lleu baixada fins el poble. Avancem un prendre un tram curt de carretera, un pont, més nou desconegut, alt com un sant pau, que aprofita -Zas carretera i un camí a la dreta. Allà apareix un ja- la bonança per fer una cigarreta. Creuem el poble, Carballal ponès jove que baixa cap a nosaltres i després deixem les vaques a la menjadora, i seguim per 5 una parella de caminants (holandesa i alemany). la carretera. I queda enrere el desconegut. Mo- Ens diuen que l’alberg és allà mateix, n’acaben de ments de dubtes, fins trobar la fletxa. Al final de sortir. Fem un centenar de metres i hi entrem. Hi la recta hi ha un bar a la dreta, on entro per poder a Pena ha màquines per poder fer un cafè. descansar i eixugar-nos. JL ja es queixa del peu10 fa estona. Insinuo el taxi i li falta temps... Proposo Una italiana marxosa ens saluda al vestíbul; les que si agafem taxi, i per evitar el mateix l’endemà tres de Port Aventura ens expliquen el xou dels i l’altre,... anem directament a Cee o bé a Corcu- Viaserio impermeables. Ens tornem a tapar i sortim al món bión i deixem per l’endemà solament l’arribada a plujós. Plourà fins poc abans de les 9. Els camins, Fisterra. S’hi apunta sense dubtes.15 de pujada no exagerada, són molls, plens de bas- sals, voltats de vegetació. Avancem el japonès El del bar s’ofereix a trucar al taxista (per què dels ous i la tele, que va a una marxa lentíssima, sempre s’ofereixen? Un que és mal pensat...). Ar- amb hora i mitja li traiem 30’ d’avantatge. Trobem riba el taxista i es pren un cafè, xerra una mica20 Maroñas un altre japonès (el que baixava de l’alberg?). i carreguem motxilles. Mentre fem la trentena de Bar Casa Victoriano També avançarem la parelleta. km de trampa caminera, plou i venteja amb inten- sitat. Ens hem lliurat d’una bona segona remu- Bastant xops arribem a Pena (i tanta pena que llada. Mentre avancem per la carretera, amb els fem!), on hi ha un bar menut i discret, en mans aerogeneradors al costat, decidim que ens porti25 de dues dones grans (una més vella que l’altra). a Cee, suposo que seduïts pel nom de l’alberg “El Allà ens apilotonem un americà alt, d’aspecte molt Camino de las Estrellas”, que resulta ser propietat Corzán jove, que explica que té una filla ensenyant a al- d’un hotel que hi ha al costat, i bastant dolent. gun lloc d’Alemanya i ve caminant des d’Oporto; i30 la parella holandesa i alemany, que viuen els dos Arribem a Cee després d’un llarg recorregut per a alemanya. carretera envoltada de cases Som a la costa, no Olveiroa és Benidorm, però sembla que totes les costes Dos bocates (pernil i “salchichón”), coles, cafès. s‘assemblen. Quan parem no plou. L’alberg és Quedo admirat del domini mercantil de l’anglès un dormitori d’una vintena de lliteres amb un bany Hospital35 que té la dona més jove, sembla mentida, allà en únic repartit en tres espais, un d’estenedor i dos plena Galícia rural, en un lloc tant tranquil i apar- de bany. Sense calefacció, escalfament per aire tat. A la sortida trobem un trio que arriba, una pa- (una boca dóna sobre la meva llitera: insuporta- rella de la meva edat i una dona més gran. Algo ble). Sort dels eixugadors de mans que ens per-40 em fa pensar de provar de parlar català. Són de meten assecar algunes peces urgents. L’alberg Sant Quirze del Vallès, van bastant ben equipats, és pràcticament buit. Fem rentar la roba, que ens amb bastons i capelines. Decidits. Breu xerrada i tornarà neta i eixuta a mitja tarda l’encarregada adéu per sempre. (se’n pot dir alberguera, en un lloc així?).45 CONTINÚA Encara queden trams de pujada, però és suau, Cap a les 14:00 anem al restaurant “Insula”, de igual que la baixada de després. Avancem el ja- l’hotel. Un menjador tancat, quasi clautrofòbic, ple
  12. 12. JORNADA 9 (i 2) DIA 1 MAIG TEMPS ok”. NEGREIRA - CEE (continuació) Per donar cos a l’anècdota i “vestir” una aparició com cal, he d’acompanyar el cas amb una anà- 20 km i 31 km en cotxe lisi dels fets, algun misteri i cal una interpretació del missatge. La verge és alemanya (amb molta45 0 CONTINÚA de velluts i moquetes a les parets, amb una pei- seguretat), deu rondar els 45 anys (uf, lo de ver- D’ABANS xera, corredor de la mort de llamàntols, nècores ge trontolla!) però molt més “mona” que la Mer- i “centollos”. Empanada de bacallà i sopa, carn kel (sense massa esforç). Jo suposo que deu ser rostida (2), flams i vi amb gasosa. I algun xupito. la verge del Mercat Comú (és a dir, la de fa 30 anys!): sóm a CEE, és alemanya, l’alberg es diu50 5 Aprofitant una ullada de sol baixem fins a mar, al “Camino de las Estrellas” (us heu fixat en la ban- Cee fons de la ria. La marea és alta, creiem. Fa un vent dera?). Queda clar, no? fortíssim que ens eixuga la capelina en un mo- ment. Provem de fer fotografies: impossible estar El misteri: després, al bar, apareix la noia, bé dues.10 amb els ulls oberts de cara a la càmera. Inten- El misteri és que, de fet, sóc incapaç de dir quina tem explicar a una anglesa caminaire on creiem era... I mira que són diferents (vestides i vistes de que deu ser el camí que marxa a Fisterra; hi fem lluny). Amb tot, a mesura que passa el temps les el que podem, i si l’encerto l’endevino. Pobreta! meves apostes són, cada cop més, per la baixa. Espero que arribés. Ens refugiem terra endins on15 hi ha un centre comercial amb botigues tancades La interpretació del missatge “It’s ok”. Normalitat, i tres cinemes amb pel·lícules infectes d’adoles- conformitat,...? Bé, com a mínim no preveu la ter- cents. També tancats. cera guerra mundial, l’extinció del pop gallec o la caiguda d’un meteorit sobre casa meva. Tampoc,20 A la tarda intentem donar una segona volta en di- a la manera d’altres interpretacions premonitòries, recció diferent. Fred i vent; ja no fa sol. Millor refu- preveu l’enfonsament del... per posar un exemple, giar-se al bar o a l’alberg. Descobrirem, tard, que el capitalisme. Que no aniria malament. Com a el nucli antic, que no sabem si té cap interès, és mínim una refundació més lògica, humana i asse- cap a l’altra banda, a l’esquerra de la ria. nyada, tipus economia del Bé Comú.25 A la tarda l’alberg es va omplint, però com que hi Passades les set anem a fer una birra i un rooibos parem poc no sabem massa qui hi ha. Entre els al bar, on no fa fred ni vent. Les alemanyes so- caminants detectats hi ha una parella de noies es- pen, d’etiqueta caminera, a la taula del costat. I en30 panyoles, rossa i morena, alta i baixa, agradables, una altra les dues espanyoles. Nosaltres soparem autònomes, van a la seva. Arriben fetes caldo, després, al restaurant de la peixera. Solament re- surten com noves. Coincidim en el petit vestíbul cordo les verdures saltejades, d’aspecte infecte... mentre elles fan ús d’Internet i jo llegeixo o prenc Vaig tenir un notable mal estar al vespre, tement notes en una de les dues tauletes que hi ha al vòmits i diarrees. Per si de cas em vaig posar a35 costat. dormir en una llitera, sol, a baix, amb una papere- ra al costat. Però em va passar i va quedar en res. En algun moment de la tarda, calculo que cap a Ensurt per a JL. les 6, vaig al bany. Obro la porta i... Zas! , se40 m’apareix la verge. O Venus, com vulgueu. Des- prés de més de 1500 km i de dos mesos caminant (acumulat, clar), ara, a 15 km de Fisterra s’esdevé el miracle. Allà, a mig metre de mi tinc una noia rossa tota nua, en posició de Venus de Botticelli.45 Somriures de compromís, uns segons de dubte i s’escapoleix a la dreta cap a la dutxa amb un “It’s
  13. 13. JORNADA 10 DIA 2 MAIG TEMPS La carretera és tranquil·la, amb cert trànsit, i amb gent que la segueix, gent de tota mena, japone- CEE - FISTERRA sos, nord-europeus, etc. A mig camí hi ha un a ac- tuació urbanística rara, un previst cementiri en un 11 km lloc privilegiat (sense “fiambres”, encara)... però faltat de permisos i dels acords de les institucions. 0 Cee A trenc d’alba sortim, 20 m i el bar. Tallat i pasta cada un. Capelina i a caminar. Plou. No hi ha pas Fisterra. A la fi a lloc, la fi d’Europa, d’Euràsia, la Corcubión una bona senyalització, anem tantejant, provant i fi del món antic, la fi del camí (teòric, el camí mai jugant-nos a l’atzar els carrers escollits. I fa puja- s’acaba!). Amb el temps que està fent, estem de da. Tenim una certa idea d’on hem d’anar, però... sort, fa vent, però no massa pel lloc on som. Apar- 5 Però l’anem encertant. I surt bé. Carretera. Camí cament, paradeta de souvenirs, bar (tancat), far, Sardiñeiro que juga a fet i amagar amb la carretera, ara dins, roquissar, fogueres, antenes, pescadors ran de ara fora, ara a dreta, ara a esquerra, puja, bai- mar, ... Cada un va a la seva. Moment místic, es- xa,... Plou, el vent va i ve. Passades una o dues piritual (no cal creure en déus per a això!), ... No10 Fisterra carenes arribem a Sardiñeiro. Més pluja, deixem fa prou bon temps per disfrutar-ho a “tope”,... Un la carretera per enfilar-nos a la dreta. ésser embolcallat en impermeable fosc i caputxa, de gènere dubtós -noi, noia?- possiblement orien- Cap de A les 9:00 sortim dalt d’una carena, a l’horitzó es tal (també!), va apareixent davant meu, ara a baix, Fisterra veu el cap de Fisterra, i poc abans hi ha el poble, ara al nord, ara a la carretera,... més tard al poble.15 arredossat sota el promontori. Baixada, carretera, Possiblement una noia, que desapareixerà per variant que no seguim, variant que seguim,... Un sempre. Truca JL, “On ets?” Tornem a la realitat, Retorn a Fisterra camí que porta a la platja, on un passeig ran de cal trobar-se i retornar a Fisterra, el poble. Costa mar voreja tota la badia fins a Fisterra. trobar-nos. Un cop junts tornem. Avall, cap al po-20 ble. En arribar-hi hi ha una drecera, un caminet Passem davant del “Tira do Cordel”. Primer dis- que porta... entre carrerons, port, i més carrerons, gust: tant recomanar-nos-el i és tancat, tanca ens perdem (o quasi), per arribar finalment al ro- aquest (!) dimecres per descans del personal. vell de l’ou: el tram de carrer on hi ha O Canario, Més enllà preguntem per l’alberg: seguir fins a l’alberg (al davant), i un dels extrems del moll.25 l’ajuntament, gir a dreta i al final del carrer... L’al- berg és tancat, no obre fins a les 16:00 (deu ser Va arribant gent, en un degoteig continuat. Cap per afavorir els privats que hi ha al voltant, no?) al migdia apareixen les dues alemanyes. Volten per la parada del bus -entre l’alberg i O Canario-,30 Són quarts de 10, hem d’esmorzar i no tenim al- amunt i avall, ... Disposat a fer el ridícul, com és berg. JL, que sol escollir en aquets casos, planta habitual, m’apropo a elles i -en anglès- els pre- campament al bar “O Canario”, possiblement el gunto què busquen. La baixa, diu que el “kap”. més cutre del poble. Esmorzar de bocates -pernil, Jo entenc que el CAP, ja que l’altre noia coixesa “salchichón”-, coles, cafès. S’ajunten dos profunds notablement. No, no. “Fisterra!”. Ah!, “the cape!”.35 crítics de la societat i la política estatals (un d’ells, Quin embolic de llengües! Els explico que pel port gallec, contrari a les autonomies), que redreçaran és més curt, però embolicat. Que millor que va- la política i l’economia al llarg del dia, entre ruixat gin per la carretera... Marxen. Les veig per dar- i ruixat, birra a birra i xupito a xupito. rer cop, vés a saber ... El cert és que en cosa de40 minuts comença a ploure fort. I durarà una bona Juan, del Canario, ens guarda les motxilles darre- estona. No tindran la mateixa sort que nosaltres. re la porta, i marxem, sense càrrega a l’esquena cap a conquerir el cap de Fisterra. Anem a la car- Al davant tenim la parada del bus. Entre avui i retera i amunt. Avancem uns lleidatans, que van a demà molta gent marxa cap a Coruña i Santiago.45 peu però no a Fisterra. Saludem i adéu. Alguns caminaran encara un dia més fins Muxia.
  14. 14. Aquest any és diferentAquest any és diferent. A prop de Santiago els diversos camins en van ajuntant i esvan poblant de caminants. Entre els que arriben d’altres camins (francès. portuguès,nord, anglès, primitiu,...), la profusió d’albergs (ara n’hi solen haver més d’un a cadalloc), el fet de que som els darrers d’arribar a la Via de la Plata i ens hem d’integrar...És molt difícil fixar coneixences, poder fer retrats fidels -o només propers- de les per-sones que vaig trobant, ... Impossible. Solament petites pinzellades que delaten alguntret d’algú, alguna carallotada d’interès mínim,... però ells són molts, molts,... i el queen sabem és molt poc. I què carai sabré jo de retratar!Les parelles La ConsolA diferència dels altres trams -els dels tres anys darrers- de Via de la Plata (VP), aquí Al carrer Franco -sona?- de Santiago, el carrer més comercial de Santiago, hi ha unhem trobat moltes parelles, de tots els països, de tots els continents. Queda clar allò seguit de botiges -4 o 5-, de la mateixa empresa, que es dedica a la venda de produc-del període de reproducció: o són molt joves -encara sense fills- , o són grans i els fills tes típics: formatges, vins, galetes, orujos,... Solen tenir una de les venedores -totesja deuen haver sortit del niu,...Les parelles grans són majoria. Qualsevol dia, a qual- amb bata blanca- a la porta amb un plat amb “piedras de Santiago” (galetes) i te lessevol lloc trobes parelles caminant, prenent el bus, arribant a l’alberg, cuinant, menjant van oferint, per tastar-les, per veure si piques. I després un vinet. I nosaltres piquem,en un restaurant,... Van al seu ritme, generalment jubilats, sense presses, i com que hi però no ens solem menjar l’ham. Consol -filla de catalana però criada des de petita asón els dos, no cal córrer, no els espera ningú. Santiago- ens parla en català, ens enamora amb el seu tarannnà i li prometem comprar quan tornem de Fisterra. Efectivament, li vam comprar les dues tetilles, una de normal i una de fumada.Josep, BCN Invasió subtilAquest va sol. Pocs catalans hem trobat aquest any. Aquest i un altre. Josep, un bitxo Japonesos. Si fem una relació entre llunyania d’origen i quantitat, els japonesos gua-rar en la VP, un panxa content que va a la seva, més “viva la virgen” que caminant, res nyen per golejada. En parella (dues com a mínim), solitaris (molts), joves, grans, mo-de pelegrí, dóna la sensació que és aquí per no parar a casa, per que no li diguin el que derns,... alguns, ben segur, no venen del Japó, ja que per les seves companyies in-ha de fer o el que pot o no pot fer, per no quedar malament espaterrat al sofà i fer nosa tueixo que són americans, alemanys,... vés a saber. El de la fot, com una mena dequan la dona frega el terra o passa l’escombra. Per no haver de passar l’escombra (jo, reencarnació samurai, sortia de Fisterra en bus com nosaltres, una mica més d’hora,matxista?). Va tant a la seva que crec que ni ell mana, va a l’atzar, al que caigui, quan en el primer bus. De fet els autèntics són molt autèntics, i són molt diferents dels japo-es cansa para, quan té gana menja,...O això diu ell. Arriba un moment en que no saps nesos de cultura no nipona. Cultura és cultura.si admirar-lo o si deixar-lo per inútil. O és una disfressa?Venda ambulantCom a tants altres llocs de la geografia hispana, als pobles petits, als veïnats minús-culs, no hi ha botiges. Quan hi ha sort tenen un venedor ambulat més o menys “as-sortit” que els visita i fa la venda, a dies fixos i hores aproximades, i si hi ets bé i sinója t’espavilaràs. Aquest el trobem a Vilar de Barrio, molt ben assortit. Duia un cartellengrescador: “Hay pollo fresco”. Allà, en plena natura, amb aquells horts i aquellscamps, amb la pila de galliners que hem vist,... I hi ha qui ha de comprar l’ala i el pitde pollastre al supermercat mòbil!El que es fa notar La fira del llibre gallecEl darrer dia, al darrer moment de la nostra estada a Galícia, a la plaça de l’Obradoiro Com que darrerament no som gens donats a l’activitat cultural, i per trencar tòpics iarriba aquest personatge encapçalant un grup de peregrins germànics (molt possible- motllos, vam passar per la fira del llibre gallec, organitzada sota una carpa, al parc. Resment, no?). Com una mena de pare de la Sissí -l’emperadriu de la pel·lícula- amb el a veure amb la fira de casa nostra ni amb sant Jordi, però tot és començar. Per ser allà,seu uniforme estrafolari i pintoresc, virolat i genial, s’erigeix en mestre de cerimònies a Galícia, en aquell entorn on tot és ... Ja era molt. Abundaven els llibres de cuina i elsdels pelegrins que acaben la seva croada contra la butllofa i el mal de peu. infantils. Suposo que llegir en gallec no ho fa tothom i cal buscar exactament el nínxol comercial adequat. Que tinguin sort, que els genocidis culturals són a l’ordre del dia. Ja se sap, els mercats,... bona excusa de merda! Ah!, el Libro gordo de Chapapote no hi era, no va passar la censura, suposo.
  15. 15. Imserso gironí Novament tresEl dia tres de maig ens trobem a Santiago, i un dels objectius és fer una mariscada Per tercer any caminem dos, tot sols. Quins temps aquells en que érem quatre -comamb JP, a algun lloc decent. Després de l’èxit de l’arròs amb llamàntol del diumenge els tres mosqueters!-. Un any un , l’altre i l’altre l’altre (no, no és un error tot i el queanterior, ens decidim pel mateix lloc, “los Caracoles”. Estan en crisi: entre que el 2 de insinua el corrector del PC), portem tres any essent dos. Fins i tot temia que el Sr.maig, que és festa a Madrid -i ja se sap, sempre ens foten (el marisc també)-, i que hi Murphy no digués que ara em tocava a mi fallar i quedar-me a casa. Sóc l’únic que hoha hagut un fort temporal, la meitat dels components -”peus de cabra” = ”percebes”,... he fet tota la Via de la Plata, vaja xamba! I que duri per a altres camins. I per al futuretc. - s’han acabat. Diuen que ens ho arreglen amb quatre musclos de més (vaja ne- cal trobar més gent, que un grup de dos és molt poc, i com a parella... I cal que a JP ligoci!) i , com que ens toca ampolla i mitja de vi (una cada dos) ens regalen la segona trobem una manera de donar pel c. les vèrtebres i que pugui fer els seus camins, quemeitat (vi de menys de 2 euros al super, que el coneixem!). A la taula del costat: giro- ara que s’acaba de jubilar no es quedi per decorar llars d’avis ni autocars... I per fernins, de l’IMSERSO, un avi de 80 tacos amb 4 senyores (una recentment “lligada” amb d’avi (dels néts) té molts mesos.ell, la germana, etc.). Xerrada, sarau, divertiment i foto. I compte amb la proximitat, que Les espanyolesles iaies... Res més divertit que les persones que ja ho tenen tot superat. Entre les moltes parelles, les homogenèriques -que no homosexuals- abunden. Aques- tes dues espanyoles de la foto, les alemanyes, els francesos, els 2J, les poloneses, ... són exemples de duets. On tindria el cap aquest any en JL que no ha trobat cap parella homos... S’estarà fent vell? Suposo que devia ser allò de la faula: “són ver- des...” I per no fer patir l’hormona les posava en un altre calaix. I tant contents. I ara no necessita cap altre calaix...? Es fa vell.La Tarta de Santiago L’americàÉs el postre per excel·lència a Galícia. Aquest energètic pastís d’ametlla és el més Aquest nord-americà tipus (del grup racial conqueridor, no pas indígena) -alt, blanc,habitual, es troba quasi a totes les cartes i, fins i tot, menús. Quan caminàvem amb JP ari,...- apareix camí de Negreira, ja passat Santiago, i degut al nostre salt no el veu-sempre el demanava amb tota la ortodòxia necessària: amb os meus amores, un licor rem... Però sí, ell ha fet -suposo- TOT el que tocava, caminant tot el camí com corres-tipus ratafia que hi queda molt bé, i que permet, fins i tot, mullar-lo. És un pastís molt pon, i arriba a Fisterra com nosaltres (molt més tard, lògicament) i pren el bus l’ende-típic, ja se sap, amb tants ametllers com tenen a Galícia,... mà a primera hora. És aquell de la filla a alemanya,... el que venia d’Oporto, Portugal. I té posat i cara de ser de la ceba (to be of the onion, oi?).http://webosfritos.es/2011/09/tarta-de-santiago/www.recetasdemama.es/.../tarta-de-santiago/http://www.verycocinar.com/receta/la_tarta_de_santiago_de_maruxaLes urgènciesQuan per segon cop tornem al pis de Josefine l’habitació del fons ja és ocupada. Hi haunes americanes, ens diu. No sé quina seria la causa: fred, diarrea, sexe desenfrenat,cansament,... Alguna (dona, per les mides de sabates, etc.) va arribar amb tanta pres-sa que no va tenir temps de deixar la motxilla a l’habitació. Aquesta era a mig passadís,al terra, mig buida, ... Aquí queda un altre misteri per resoldre, però no serè jo, ara,qui en faci les interpretacions. En tot cas, sapigueu que aquella nit, a diferència de laprimera, vam passar molta calor. A les dotze vaig tancar el radiador, era inaguantable.Vaig creure que Josefina s’havia deixat d’apagar-la... No! Les americanes van pagarper que estigues engegada tota la nit. Califòrnia! Potser si que volien guerra!La crisi del xupito Bare footAquest any si que ha estat un èxit. Hem aconseguit passar tots els dies sense un sol Algunes marques especialitzades en equipament es-Ballantines. Les accions deuen haver caigut en picat. Els mercats se n’hauran ressen- portiu (sabates, roba), Vibram i Merrell p.e., han posattit, i molt! O no? Cosa estranya, aquest any hi ha hagut un increment de despesa en de moda el calçat “bare foot” (BF), peus descalços. Lael mercat del producte propi, local. Es veu que la crisi ...El xupito d’orujo ha triomfat. guapa noia Texana (conquerida, aquesta si sembla in-Juntament amb l’Estrella de Galícia, la cervesa, també local, ha estat el producte més dígena) ens sorprèn, a l’espera per entrar a l’alberg deconsumit. I no sigueu mal pensats, que el tercer era el caldo gallego. I els ous amb Fisterra, amb les seves “sabates” amb dits. Les sabatespatates ocupen la quarta posició, més obligada que volguda. BF amb dits són les menys comunes, però se’n venen, se’n veuen. Aquestes blaves semblen el peus dels per- sonatges d’Avatar. Per altres rols hi ha colors diferents.
  16. 16. Les alemanyesUn cop explicats els fets i els misteris a l’entorn de les dues alemanyes, ben poca cosamés se’n pot dir. Va ser impossible fer-les-hi una fotografia “acceptada”, solament al-gunes d’estrànquis i de lluny. Tampoc tinc el correu electrònic ni res...Aquest any pocscorereus hem recollit. Difícilment se n’assabentin mai, les dues alemanyes, de quesurten en aquests papers. Aquí, a la foto, estarien estudiant horaris i opcions per re-tornar a casa, o per anar al “kap”, o vés a saber!Cremar l’equipatge L’home d’Ourense: o CarrabouxoCremar l’equipatge a Fisterra està prohibit. Suposo que deixar... Al bell mig d’Ourense, com passa a totes les ciutats, hi ha una escultura curiosa.la m... motxilla i la pancarta, també. Aquest “Ultra” deu haver També tenen un pont de Calatrava, una catedral, un mercat, ... En el cas d’Ourensetornat nou, canviat i reconfortat a casa. Miracle! Ara deu ser de- es tracta d’un paio de còmic, no tinc ni idea d’on surt... Però diuen a Internet: “Monu-fensor d’àrbitres i salvador de liniers. Apa, home! mento O Carrabouxo. Este curioso monumento se encuentra en la parte poste- rior del Parque de San Lázaro (Ourense), y sin duda llama la atención. Es unaAmb el vent i la mala maror que hi fa en aquella punta del vell enorme escultura que representa el personaje de la caricatura creada por Xosécontinent els bons propòsits deuen durar ben poc. Al Camino la Lois González, que protagoniza desde hace más de 25 años una viñeta de humorgent “és” diferent, i quan torna a casa... és diferent que al Cami- gráfico del periódico local “La Región” y se ha hecho súper popular. La escultu-no. ra fue realizada en el año 2002 por el artista César Lombera.” El finlandès fredolic L’Erik (nom fictici) és un finlandès de 71 anys que està per aquí des de fa dies, ara fent la VP, abans vés a saber, després fent turisme,...Camina per l’alberg o per Santiago amb uns mitjons gruixuts, de ratlles multicolors, rialler, cara de murri, amb un castellà suficient, que es perd en una veu xiuxiuejant i fluixa...És una mica com un bufó de cas- tell medieval. Diu que porta 40 any a Austràlia, que hi està molt ben adaptat a allà, i que ara no suporta el fred, que no tornaria per res del món a Finlàndia, que quan arribi a Santiago pensa anar-se’n a la costa del Mediterrani a passar un temps, i després ja veurem. I cap al setembre, quan torni el fred, agafarà l’avió i cap a casa. Cap a Aus- tràlia. A Costa da Morte La Costa da Morte és la costa on es van fabricar les medalles de chapapote dels mi- nistres del neo franquisme, on es van abocar molts diners per tapar aquelles boques que fa temps que deien i diuen sense embuts que millor chapapote que haver d’anar a treballar a la mar. J. M. Espinàs té un llibre, dels molts de viatges que ha escrit, que narra uns dies de camí per allà, i la recorre i explica qui i com hi viuen, què pensen les persones d’aquells verals. Pel Camino diuen que el camí de Fisterra (de Sardiñeiro, de fet) a Muxía és un dels més macos. Ara és massa tard; no va ser possible fer-lo i tampoc era previst. Hi haurà temps, espero.Roba estesa Les polonesesEn general als caminants els cal rentar roba de tant en tant. A mà o màquina, necessi- Després de la xamba d’encertar la seva nacionalitat les vam anar veient, dos o tresten fer bugada. I assecar la roba. Rentadora i assecadora, ara, solament ho tenen els dies. Feia dies que venien fent camí (potser des de Salamanca) i ja tenien certa rela-albergs privats de Galícia (i per llei des de fa poc). Els públics no, per què!? Clar que ció amb altres caminants. Nosaltres érem nous i no vam passar d’aquí. El sentimentrecordant el de Zamora , sense rentadora, però amb un flamant ascensor fora de ser- general crec que eren una mica les “nenes”, les protegides de tots plegat, sense volervei, i dient-te que no et capfiquis i gaudeixis del camí... Alguns albergs tenen calefacció amagar la lògica tensió sexual, però molt mínima. Clar que llavors, just darrere nostre,i pots eixugar la roba molla rentada o no,... Alguns tenen estenedors (no sempre aixo- va arribar el gallet de torn. Mai sabrem el final ni la certesa o falsedat de sospites iplugats, en un país que plou tant!) A alguns t’has de fotre, seguir moll i aguantar, que insinuacions. Ja sabem que hi ha molt de farol, i un far a Fisterra. A Oseira van que-el camí és per als penitents, i aquests, per tant, que pateixin i es fotin. I d’això se’n diu dar, dormint, sota la manta que Frédéric va posar sobre una d’elles -la gran- quan ellamor al pròxim. Al proper... -l’amat alberg amb rentadora i assecadora- farem bugada. marxava i ella seguia al llit fins ves a saber l’hora. L’altra tenia problemes als peus. Es devien aturar i endarrerir.

×