Text: Anna López Dibuixos: David Potrony
Els personatges Joan, el guia Montse, la guia Pep, el professor L'Anna El Jordi Miquel, el conductor El Lluís El Salim La ...
Aquest matí ens hem llevat més aviat perquè hem anat d’excursió! El Jordi es descuidava la motxilla, com sempre. Mira que ...
El viatge amb autocar ha estat emocionant. El Miquel conduïa molt bé. Ens ha explicat que s’ha de conduir amb precaució pe...
Quan hem arribat al refugi ens esperaven en Joan i la Montse, els dos monitors que ens han acompanyat. També hi havia un g...
La monitora Montse ens ha ensenyat un pòster molt gran amb fotografies d’animals i després ens ha explicat: -La perdiu bla...
...el trencalòs, un gran ocell amb la panxa de color taronja. El Jordi i jo ens hem aixecat per mirar-lo millor. Què gran!...
Per explicar-nos com n’és de gran el trencalòs, el Joan ens ha fet agafar de les mans al Lluís i a mi, ens ha dit que esti...
Hem pujat muntanya amunt per un caminet. -Per què hi ha marques blanques i vermelles pintades a les pedres? –ha preguntat ...
De sobte el Salim ha vist alguna cosa: un gran ocell s’acostava cap a nosaltres. Tots hem cridat d’emoció. -Pssssstttt –ha...
Hem vist que el trencalòs aterrava en un prat on hi havia un isard mort. - Ha agafat alguna cosa amb les potes! –ha exclam...
Ens ha agafat gana i hem parat a dinar al costat d’un estany. Molt a prop hi havia un pastor amb el seu ramat d’ovelles. Q...
Quan tornàvem cap al refugi ens hem trobat el Ventura, un Bamder amic del Joan. Ens ha comentat que venia de vigilar un ni...
El Ventura ens ha explicat que l’ocell que estàvem veient al niu era un trencalòs jove que encara no sabia volar. Havia na...
Quan hem arribat al refugi, el Miquel ens esperava amb l’autocar. Estàvem tristos perquè era l’hora de marxar i ens havíem...
De tornada hem estat molt atents per si vèiem un altre trencalòs, però no hi ha hagut sort. -Tinc ganes d’explicar tot el ...
Per no oblidar tot el que avui he après, he decidit escriure-ho en el meu diari,, fins i tot he fet un dibuix dels trencal...
A partir d’avui sempre que vagi a la muntanya, mirarà al cel amb atenció, a veure si hi descobreix la silueta del seu nou ...
Aquest conte ha estat editat en format paper l’any 2002 pel  Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient del Govern d’Andorra  ...
T'hi has fixat? Aquest senyal de perill ens indica que som a prop d’un lloc on hi ha nens (una escola, un parc infantil, e...
T'hi has fixat? A la granota roja li agraden molt les aigües fredes i netes. Es per aquest motiu que viu als rius i estany...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

L'Anna i el trencalòs

2,608 views
2,457 views

Published on

Conte que permet conèixer valguns animals d'Andorra.

Published in: Economy & Finance
1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,608
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
32
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'Anna i el trencalòs

  1. 1. Text: Anna López Dibuixos: David Potrony
  2. 2. Els personatges Joan, el guia Montse, la guia Pep, el professor L'Anna El Jordi Miquel, el conductor El Lluís El Salim La Silvia Ventura, el bander Abel, el pastor Pelut, el gos del pastor
  3. 3. Aquest matí ens hem llevat més aviat perquè hem anat d’excursió! El Jordi es descuidava la motxilla, com sempre. Mira que n’és de despistat! Sort que el Pep, el nostre professor, l’ha avisat, si no es queda sense dinar. -Corre Jordi, agafa la motxilla que hem de marxar! -l’hi ha dit-.
  4. 4. El viatge amb autocar ha estat emocionant. El Miquel conduïa molt bé. Ens ha explicat que s’ha de conduir amb precaució per no molestar ni atropellar els animals salvatges, tal com adverteix un senyal de trànsit que hem vist... i dit i fet!, ha aparegut un gran ocell que volava cap a un niu enorme. El Pep ens ha dit que potser era una àguila daurada, però que no ho sabia del cert.
  5. 5. Quan hem arribat al refugi ens esperaven en Joan i la Montse, els dos monitors que ens han acompanyat. També hi havia un grup d’eugues pasturant i el soroll de les seves esquelles se sentia per tota la vall. -Una mica d’atenció... –ha dit somrient el Joan- ...que us ensenyarem alguns animals d’aquestes muntanyes.
  6. 6. La monitora Montse ens ha ensenyat un pòster molt gran amb fotografies d’animals i després ens ha explicat: -La perdiu blanca a l’hivern és d’aquest color per amagar-se millor a la neu; del gall de bosc ens ha explicat que a la primavera s’enfila als troncs i canta amb el cap aixecat per trobar parella. De l’àguila daurada, ens n’ha dit que és l’au caçadora més gran d’Andorra. -I l’isard és el millor escalador -ha continuat-. Si mireu bé les crestes de les muntanyes sempre n’hi ha algun d’enfilat. A continuació, ens ha explicat que el mussol pirinenc és petit i rodonet i que nia als forats dels arbres. I per últim...
  7. 7. ...el trencalòs, un gran ocell amb la panxa de color taronja. El Jordi i jo ens hem aixecat per mirar-lo millor. Què gran!! La Montse ens ha dit que l’excursió que faríem segueix la Ruta del trencalòs, perquè és fàcil de veure’n. -Té barba? –ha dit la Sílvia estranyada. -I com és de gran? –ha preguntat el Lluís. -Tranquils –ha dit el Joan- ara us ho expliquem tot.
  8. 8. Per explicar-nos com n’és de gran el trencalòs, el Joan ens ha fet agafar de les mans al Lluís i a mi, ens ha dit que estiréssim els braços i a continuació ha explicat: -El trencalòs amb les ales esteses fa com dos nens agafats de les mans. També ens ha explicat que tenia barba sota el bec i uns anells de color vermell al voltant dels ulls. Quan s’enfada els anells s’inflen i fa cara de pocs amics. Es veu que el trencalòs en realitat té el pit blanc però, com que és molt presumit, es banya al fang de les fonts de ferro per aconseguir aquest color taronja tan bonic. Tot plegat, molt interessant, però havíem de començar l’excursió.
  9. 9. Hem pujat muntanya amunt per un caminet. -Per què hi ha marques blanques i vermelles pintades a les pedres? –ha preguntat el Jordi-. -Són marques d’un G.R. –ha dit el Joan-. El Pep ens ha explicat que els G.R. són camins molt llargs de gran recorregut, que s’han de fer a peu i que estan marcats perquè els excursionistes no es perdin. -El que estem fent avui es diu G.R.11 i creua els Pirineus –ha aclarit el Joan-. Sort que nosaltres no l’hem hagut de seguir tot!
  10. 10. De sobte el Salim ha vist alguna cosa: un gran ocell s’acostava cap a nosaltres. Tots hem cridat d’emoció. -Pssssstttt –ha fet el Joan- Amaguem-nos aquí darrera en silenci i el podrem veure millor. Llavors, el Joan ens ha dit: -Fixeu-vos bé en el que fa; ara sabreu perquè es diu trencalòs.
  11. 11. Hem vist que el trencalòs aterrava en un prat on hi havia un isard mort. - Ha agafat alguna cosa amb les potes! –ha exclamat el Lluís-. La Montse ens ha explicat que havia agafat un os massa gran per poder-se’l menjar tot sencer. -Mireu, ara el deixa caure sobre les roques d’aquella tartera –ha dit la Sílvia-. Al cap d’un moment, hem descobert perquè ho feia. Agafava l’os, el llençava des de l’aire contra les roques per trencar-lo i baixava a menjar-se’n els bocins. És clar el trencalòs trenca ossos per menjar-se’ls millor!
  12. 12. Ens ha agafat gana i hem parat a dinar al costat d’un estany. Molt a prop hi havia un pastor amb el seu ramat d’ovelles. Quan ens ha vist ha vingut cap a nosaltres. -Bon dia i bon profit –ens ha dit-. -Gràcies, senyor –li ha dit content el Lluís-. Hem vist un trencalòs. N’heu vist mai cap? Com es diu el gos? Mossega? –li ha preguntat mentre, nyam-nyam, endrapava el seu entrepà-. El pastor Abel ens ha explicat que fa anys no hi havia gaires trencalossos i costava molt veure’n, però que ara en veu cada dia. -Ah!, el gos es diu Pelut, m’ajuda molt amb les ovelles i no mossega –ha afegit-.
  13. 13. Quan tornàvem cap al refugi ens hem trobat el Ventura, un Bamder amic del Joan. Ens ha comentat que venia de vigilar un niu de trencalòs. Ens ha explicat que els trencalossos necessiten molta tranquil·litat quan crien, i per això els observa de lluny amb un telescopi. -Que podem mirar-hi? –hem preguntat tots alhora, assenyalant el telescopi-. -Veig el niu, hi ha un ocell de color marró a dintre –ha dit el Jordi, que ha estat el primer a mirar. –És un trencalòs?-.
  14. 14. El Ventura ens ha explicat que l’ocell que estàvem veient al niu era un trencalòs jove que encara no sabia volar. Havia nascut feia quatre mesos i li faltava molt poc per aprendre’n. Es veu que fins als sis o set anys no tenen el color dels grans. -Mireu ara n’arriba un de taronja i porta alguna cosa al bec! –ha dit el Salim mentre mirava-. -Fins que el pollet no s’espavila tot sol, els seus pares li porten menjar –ens ha explicat el Ventura-. Estic molt contenta perquè mai no havia vist un trencalòs i a aquest li he vist fins i tot l’anell vermell de l’ull!
  15. 15. Quan hem arribat al refugi, el Miquel ens esperava amb l’autocar. Estàvem tristos perquè era l’hora de marxar i ens havíem d’acomiadar dels monitors. -Vindré a veure-us amb els meus pares –li he dit a la Montse-, els agradarà molt conèixer el trencalòs. -Tothom a l’autocar –ha cridat el Pep.
  16. 16. De tornada hem estat molt atents per si vèiem un altre trencalòs, però no hi ha hagut sort. -Tinc ganes d’explicar tot el que hem vist als meus pares –ha dit la Sílvia-.
  17. 17. Per no oblidar tot el que avui he après, he decidit escriure-ho en el meu diari,, fins i tot he fet un dibuix dels trencalòs. _Uuuuuuaaa, quina son que tinc. Bona nit. Després d’un dia esgotador i ple de noves emocions, l’Anna s’ha adormit sobre la taula. En el seu somni volava per valls i carenes al costat d’un trencalòs.
  18. 18. A partir d’avui sempre que vagi a la muntanya, mirarà al cel amb atenció, a veure si hi descobreix la silueta del seu nou amic: el trencalòs. Fi
  19. 19. Aquest conte ha estat editat en format paper l’any 2002 pel Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient del Govern d’Andorra i per l’ADN (Associació per a la Defensa de la Natura) en el marc del PACT (Pla d’Actuacions per a la Conservació del Trencalòs) Idea: Jordi Pasques Text: Anna López Dibuixos: David Potrony Maquetació Interactiva: David Potrony inici activitats
  20. 20. T'hi has fixat? Aquest senyal de perill ens indica que som a prop d’un lloc on hi ha nens (una escola, un parc infantil, etc.) que poden creuar el carrer inesperadament. N’has vist mai cap al costat de la teva escola? Aquesta flor es diu grandalla. Si t’hi fixes bé, veuràs que té sis pètals. Antigament Andorra tenia sis parròquies i per aquest motiu és la flor mes estimada del país. Aquest petit ocell és el pit-roig. defensa el seu territori cantant molt fort i ensenyant el seu pit vermell; segurament ha confós els cabells del Joan amb un altre pit-roig i deu ser per això que li canta tant a prop. Com ja saps, l’isard és un gran escalador que tresca per parets molt dretes sense relliscar. Si t‘hi fixes bé el podràs veure enfilat dalt d’una roca. L’has trobat?
  21. 21. T'hi has fixat? A la granota roja li agraden molt les aigües fredes i netes. Es per aquest motiu que viu als rius i estanys d’alta muntanya. Has vist l’estany? I la granota? Aquest forat de l’arbre l’ha fet un ocell que es diu picot negre. L’ha fet per niar-hi a dins. Cada any en fa un de nou i els forats que queden buits els utilitzen altres animals. Hi ha un mussol petit i rodonet que els aprofita molt sovint, saps com es diu? Els banders són els guardes que s’encarreguen de protegir i conservar la natura a Andorra. Tots porten aquest escut al jersei. T’has fixat si el ventura també el porta? Quan vagis a la muntanya, és molt important endur-te una bossa per llençar la brossa, però encara ho és més no oblidar-te-la allà. Carrega-la a la motxilla i llença-la a un contenidor. La natura t’ho agrairà.

×