En un país llunyà hi ha dos germans, el petit és pobre i generós i el gran és ric i avar. Un cop, el petit va demanar menjar al gran, perquè feia dies que tenia gana. Però el gran no va donar-li res. El germà petit, desesperat, se’n va anar a passejar per la platja.
A la platja troba una velleta que li pregunta què li passa. Ell li diu que ja no sap què fer perquè és molt pobre i no té menjar. A la velleta li fa llàstima i decideix ajudar-lo. Li dóna un molinet màgic que obeix ordres. Quan el noi pobre pensi una cosa, el molint, immediatament, la farà realitat. I quan vulgui que s’aturi , només li haurà de dir.
Aleshores el noi s’imagina una casa, gran i maca, amb tot de menjar. I, tot d’un plegat, ja té la casa al davant. Així, a partir d’aleshores, ell, que abans era pobre, pot viure bé. El seu germà, envejós, va veure’l i li pregunta com s’ho ha fet. Ell li parla del molinet màgic i el germà li demana que l’hi deixi. Ell, que és bona persona, l’hi dóna i el germà se’n va de pressa que no sent com es fa per aturar-lo.
El germà ric s’emporta el molinet a casa seva i demana palla, perquè la collita d’aquell any ha estat dolenta. El molinet comença a fer palla i més palla. Com que no ho sap aturar-lo, al final la palla arriba a la llar de foc i se li cala foc a la casa.
Aleshores arriba el seu germà, que ordena al molinet que la casa cremada torni a ser com abans. Després d’això tothom comença a parlar de les coses que fa el molinet màgic. Un capità de vaixell que ha d’anar a terres llunyanes a buscar sal, se n’assabenta i demana permís per emportar-se’l.
Quan són a alta mar, un mariner diu al capità que, en lloc de fer un viatge tan llarg per anar a buscar sal, podrien dir al molinet que en fabriqués. El capità hi està d’acord i pensa en la sal perquè el molinet els en doni. Al cap de poc tot el vaixell és ple de sal.
El molinet no para de fer sal, i el vaixell pesa tant que s’enfonsa. I aquell molinet encara ara és al fons del mar, fabricant sal. Per això l’aigua del mar és salada.
0 comments
Post a comment