L’estat delracisme aCatalunyaSOS RACISME CATALUNYA
CRÈDITSCoordinació de l’edició: Alba CuevasRedacció de continguts: Mar Carrera, Alba Cuevas, Jose PeñínEquip informe: Mart...
Amb el suport:
índex   6        PRESENTACIÓ        8        Capítol 1        CONSEQÜÈNCIES DE LA LEGISLACIÓ D’ESTRANGERIA        EN MATÈR...
80Capítol 5MENORS IMMIGRANTS NO ACOMPANYATS: MALTRACTAMENT INSTITUCIONAL94Capítol 6COSSOS DE SEGURETAT  ABUSOS I MALTRACTA...
Presentació   Racisme i xenofòbia són fenòmens              extremadament complexes, multidi·                             ...
A la vegada ens trobem en un con·           amb una violència més o menys             SOS Racisme sempre hem treballattext...
CAPITOL 1        Conseqüències de la legislació d’estrangeria8   L’ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA - SOS RACISME
Aquest primer capítol vol recollir         de vulnerabilitat, limitant i/o impe·         Aquest tipus dediferents aspectes...
EN MATÈRIA D’ESTRANGERIA                             BARCELONA. Juny. 2on aniversari          la Generalitat que la immigr...
adequat actuar com acusació par·            les persones. El problema s’arrosse·ticular al llarg del procés judicial.     ...
BARCELONA. Març. Batuda policial                     dades a les dependències de la Policia         finalitat de trobar so...
El Govern proposa que el nou text            presó. Els manifestants també van       celona, el fet que, antigament, no es...
activitat descartant la pena de presó                porcionades i adequades a la situa·quan el valor incautat no superi e...
GIRONA. Agost. Roses sanciona-                EL VENDRELL. Agost. El Vendrell             BARCELONA. Agost. Els alcaldesrà...
comissió que integri ajuntaments,                    CAMBRILS. Octubre. Les adminis-            exerceix de “mantero” és d...
actual de taxació de mercaderies,            suposa una inseguretat jurídica delsde manera que el càlcul dels 400€        ...
premeu aquí                                 procedents de l’est d’Europa i de                                             ...
d’Europa i també des de l’Estat Es·            L’Internament i                           dies més tard.panyol, que els dar...
BARCELONA. Abril. Barcelona                          L’equip del SAiD desprèsinsta l’expulsió d’Espanya dels no           ...
robatoris, un 52% més de causes de            Centre d’Estada Temporal (CETI)              que van ser alliberats el passa...
CAPITOL 2Polítiques en matèria d’immigració de les Institucions Catalanes
Així com en el capítol 1 tractemtemes de legislació d’estrangeria i                                           Darrera hi h...
Per la dificultat de poder abastar tot               Catalunya, arribant també al Govern         Posen en dubteel territor...
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
L´estat del racisme en catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

L´estat del racisme en catalunya

2,083 views
2,031 views

Published on

El Informe sobre el estado del racismo en Cataluña, elaborado por SOS Racismo, pretende ser una radiografía de la evolución, los espacios y tipologías del racismo en la sociedad catalana. Además incorpora los elementos característicos que el racismo ha experimentado a lo largo de 2010. Cuenta con el apoyo de la Secretaria per a la Inmigració de la Generalitat de Catalunya y el Ministerio de Trabajo e Inmigración.

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,083
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L´estat del racisme en catalunya

  1. 1. L’estat delracisme aCatalunyaSOS RACISME CATALUNYA
  2. 2. CRÈDITSCoordinació de l’edició: Alba CuevasRedacció de continguts: Mar Carrera, Alba Cuevas, Jose PeñínEquip informe: Marta Brau, Rosalía García, Alícia Rodríguez,Eduardo Rueda, Mario Tellez.Correcció textos: Ángela PerisDisseny i maquetació: El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS)Les fotos utilitzades en el informe pertanyen a persones que voluntàriament van participar a l’acció “Tu a què dius prou?”de l’acte “Diguem Prou!” www.diguemprou.org
  3. 3. Amb el suport:
  4. 4. índex 6 PRESENTACIÓ 8 Capítol 1 CONSEQÜÈNCIES DE LA LEGISLACIÓ D’ESTRANGERIA EN MATÈRIA D’ESTRANGERIA CRIMINALITZACIÓ I PERSECUCIÓ DE LA POBLACIÓ D’ORIGEN IMMIGRANT VENDA AMBULANT CONTROLS D’IDENTITAT, BATUDES I DETENCIONS TREBALL SEXUAL INTERNAMENT I EXPULSIÓ DE PERSONES D’ORIGEN ESTRANGER 22 Capítol 2 POLÍTIQUES EN MATÈRIA D’IMMIGRACIÓ DE LES INSTITUCIONS CATALANES POLÍTICA CATALANA POLÍTICA MUNICIPAL POLÈMICA SOBRE L’EMPADRONAMENT POLÈMICA SOBRE EL VEL INTEGRAL NORMATIVA DE CIVISME I TRÀMITS D’ESTRANGERIA 44 Capítol 3 DESIGUALTAT EN L’ACCÉS ALS DRETS. DRET A L’EDUCACIÓ DRETS LABORALS DRETS POLÍTICS DRET AL CULTE EMPADRONAMENT I ACCÉS A L’HABITATGE I ALS SERVEIS SOCIALS BÀSICS ACCÉS A SERVEIS NO BÀSICS I DRET D’ADMISSIÓ 62 Capítol 4 RACISME SOCIAL: DISCURS POLÍTIC I CONVIVÈNCIA UN DISCURS RACISTA EN CREIXEMENT PARTITS POLÍTICS Díptic xenòfob i racista del PP de Badalona Precampanya i campanya de les eleccions autonòmiques de Catalunya Després de les eleccions autonòmiques. MITJANS DE COMUNICACIÓ RACISME SOCIAL. CONVIVÈNCIA I CONFLICTES. CONFLICTES AGRESSIONS RACISTES
  5. 5. 80Capítol 5MENORS IMMIGRANTS NO ACOMPANYATS: MALTRACTAMENT INSTITUCIONAL94Capítol 6COSSOS DE SEGURETAT ABUSOS I MALTRACTAMENTS BONES PRÀCTIQUES CODI ÈTICA POLICIA104Capítol 7EXTREMA DRETA. PLATAFORMA PER CATALUNYA I ALTRES GRUPS PLATAFORMA PER CATALUNYA (PXC) ALTRES GRUPS Llibreries neonazisINTERNETAGRESSIONS114Capítol 8LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EN UNA SOCIETAT DIVERSA: JOVES, DONA I POBLE GITANO JOVES. DIVERSITAT EN ORIGEN, CULTURA, COLOR DE PELL O RELIGIÓ DONA I TRIPLE DISCRIMINACIÓ POBLE GITANO122Capítol 9LA LLUITA CONTRA EL RACISME: UNA PRIORITAT DE TOTHOM ANTIRACISME A CATALUNYA BONES PRÀCTIQUES ARREU DEL MÓN – FORA DE CATALUNYA136ConclusionsANEXOS
  6. 6. Presentació Racisme i xenofòbia són fenòmens extremadament complexes, multidi· nacions, que pateixen, com dèiem, moltes persones en la seva vida quo· mensionals, directament vinculats a tidiana.. les desigualtats socials i a la vegada Enguany observem amb molta generadors i legitimadors d’aques· preocupació com augmenten les tes amb el foment de l’exclusió so· denúncies de la tipologia de Cossos cial. de seguretat pública, que suposen El racisme ocupa espais diversos a un 34.56% del total de les denúncies la nostra societat a partir de la dis· que rebem; casos en la seva majoria criminació des dels poders públics i d’agressió i també de discrimina· els marcs legals i des de una vessant ció amb motivació racista per part més social a partir de les discrimina· d’agents dels cossos de seguretat cions en la vida quotidiana. Aques· pública. tes dues vessants, el racisme insti· En segon lloc, les següents tipologi· tucional i el social són directament es de les que rebem més denúncies proporcionals. són casos d’agressions i discrimi· nacions entre particulars, que su· El racisme no és un ens abstracte posen un 24.8% del total; i casos de sinó un problema social que afecta a discriminació en l’accés a Serveis no moltes persones en la seva vida quo· bàsics que suposen un 14.29% del tidiana. Així moltes persones veuen total de casos. Això, que no deixa els seus drets vulnerats o pateixen de ser una petita mostra, junt amb discriminacions, veient agredida la les situacions que sabem que es vi· seva dignitat, pel seu origen, color uen en molts barris i municipis de de pell, ètnia, cultura, religió, etc. Catalunya davant de per exemple, I aquestes situacions es repeteixen la ubicació d’oratoris, l’arribada de en diferents espais que freqüentem veïnat d’origen immigrat, i junt amb constantment com per exemple, els resultats de diferents baròmetres al lloc de feina, a l’escala de veïns, d’opinió que mostren la consolida· a l’escola als espais d’oci i a molts ció i l’evolució dels tòpics negatius d’altres. Aquestes manifestacions de vers les persones immigrades, són racisme són el que entenem com a alguns dels elements que encenen racisme social, que atempta contra les alarmes davant el racisme social. la convivència i hipoteca el futur col· lectiu de tota la societat. Un racisme social que es veu fomen· tat per un racisme institucional que El Servei d’Atenció i Denúncia per a nivell europeu i estatal s’agreuja a víctimes de racisme i xenofòbia amb directives de retorn i amb refor· (SAiD) treballa diàriament per donar mes de la llei d’estrangeria que im· resposta als casos de racisme i/o pliquen més restriccions en els drets xenofòbia, agressions i discrimi· de les persones immigrades.
  7. 7. A la vegada ens trobem en un con· amb una violència més o menys SOS Racisme sempre hem treballattext de canvis en la composició de explícita que s’intensifiquen segons a partir de la denúncia i la sensibilit·la societat que necessiten respos· es van obrir escletxes en la cohesió i zació, aquest projecte compleix lestes plurals que responguin a les justícia social. dues vessants ja que a més de ser unnecessitats i els nous reptes de les altaveu per denunciar situacions dediferents fases del procés migrato· El passat 2009 varem tenir l’opor· desigualtats i discriminacions , hari: els nouvinguts, les reagrupaci· tunitat d’elaborar el que seria el de ser una eina de sensibilització aons familiars i també els fills que primer informe sobre racisme a tots els nivells de la societat catala·creixeran o han nascut ja al nostre Catalunya, va ser un gran repte, però na. Per tant, vol ser un nou elementpaís. Estem davant de la necessi· sobretot una constatació de la ne· que reforci la lluita antiracista atat de mesures urgents enfront el cessitat de treballar en un projecte Catalunya.fet migratori, però també cal anar d’aquestes característiques en l’àm·més enllà en la lluita contra el ra· bit català.cisme: el poble gitano continua enuna situació de discriminació col· Enguany presentem un informelectiva agreujada per l’arribada de d’estudi, denúncia, anàlisi i reflexiógitanos romanesos i portuguesos del racisme en clau catalana que ensque pateixen una clara exclusió permeti :social, i hem de fer front a garan· • Una aproximació a la realitattir la igualtat d’oportunitats dels del país en aquesta matèria,nous i noves catalanes fills i filles aproximant·nos també a la rea·d’origen immigrat si no volem que litat local.heretin les discriminacions dels • Una millora qualitativa i estratè·seus progenitors. gica de la recerca de informació, fomentant la recerca activa aPer tant el racisme és un fenomen partir del treball en xarxa ambcomplex on intervenen factors po· el teixit associatiu, que serà es·lítics i socials , jugant un paper clau mentat com a font d’informació.els fonaments ideològics, psicolò·gics, les relacions interpersonals i Evidentment, desprès d’una primeragrupals d’una societat. Va lligat al experiència i amb més coneixementcontext polític –social, a la història sobre la feina a desenvolupar, peròdel territori i lligat a les desigualtats també amb nous reptes que enssocials i relacions de poder . La seva agradaria complir amb aquesta novacomplexitat i evolució fa que cada edició del Informe 2010: L’estat delcop sigui més necessari un anàlisi Racisme a Catalunya, per tal de queglobal des de diferents perspectives. aquest pugui ser un pas endavantL’evolució dels darrers anys mostra més en la feina per una societat co·l’extensió del racisme i la xenofòbia hesionada i inclusiva en la que no hien diversos espais amb una prolife· tinguin cabuda les manifestacionsració de manifestacions i tipologies racistes.
  8. 8. CAPITOL 1 Conseqüències de la legislació d’estrangeria8 L’ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA - SOS RACISME
  9. 9. Aquest primer capítol vol recollir de vulnerabilitat, limitant i/o impe· Aquest tipus dediferents aspectes de la legislació dint l’accés al treball, l’habitatge, lesd’estrangeria que afecten en el dia a prestacions socials, … pràctiques reflecteixendia de les persones d’origen immi· una política degrant. La legislació en estrangeria Una altre dels apartats és el deexemplifica i consolida les eines de Criminalització i Persecució de la població repressió cap a laracisme institucional. d’origen immigrant, on fem referència immigració irregular a les conseqüències de l’aplicació deEn el nostre país, un exemple clau, la legislació d’estrangeria en la vida Han sortit a la llum, també, denun·la Llei Orgànica de Regulació dels diària de les persones; s’exemplifica cies de sectors de la policia, quedrets i llibertats de les persones es· amb: la persecució a la venda ambu· admeten que se’ls incita a cometretrangeres, que des de la seva prime· lant i al treball sexual. aquest tipus de detencions, que sónra formulació l’any 1985, han anat il·legals i estan sancionades ambrestringint drets i llibertats, consti· Durant l’any 2010 s’ha dut a terme penes de presó i expulsió del cos detuint un sistema jurídic apartat pels una Campanya per la Despenalitza· policia, tal i com es recollia en unestrangers, establint categories de ció del Top Manta, que ha significat comunitat emès pel Sindicato Unifi·persones segons el seu origen i la una millora important per la situació cado de Policia. El sindicat també re·seva situació administrativa. dels venedors ambulants del “top coneix que reben ordres de detenció manta”, que fins el canvi del Codi Pe· a la via pública que tenen com fina·Durant aquest 2010 hem estat pen· nal, s’enfrontaven a penes de presó. litat localitzar persones immigradesdents del Reglament de la darrera en situació administrativa irregular.Reforma de la Llei d’Estrangeria, Més enllà d’aquest avenç, que esdesembre de 2009. Aquest s’esperava reflexa en el present informe, es fa Aquest tipus de pràctiques reflecteixenpel mes de juny, però hem acabat necessari continuar denunciant la una política de repressió cap a la immi·l’any sense que es publiqui. persecució a la que són sotmesos gració irregular, inadmissible des de la dia a dia els venedors del top manta defensa dels drets humans i la igualtatSota el títol Conseqüències de la legis- mentre intenten guanyar·se la vida. de drets, i il·legals i inconstitucionalslació d’estrangeria s’articulen dife· Un cop més s’evidencia la incohe· des d’un punt de vista jurídic.rents apartats. El primer, en Matèria rència de la legislació d’estrangeria,d’estrangeria tracta temes pròpiament ja que part de les il·legalitats que Un altre dels apartats d’aquest capítold’estrangeria: lleis, directives, regla· cometen es podrien solucionar si recull un dels aspectes més obscurs dements, aplicacions, ... fet que en algu· la seva situació administrativa fos la legislació d’estrangeria, Internament ines ocasions ens obligarà a traslladar· regular. expulsió de persones d’origen estranger; ambnos a l’Estat Espanyol i Europa. l’objectiu de donar a conèixer les con· Una altre exemple de criminalit· tinues vulneracions de drets humansEls procediments per la regularit· zació i persecució són els controls que suposa l’aplicació de la legislaciózació, a banda de ser llargs i esgota· d’identitat, batudes i detencions a d’estrangeria.dors, no donen resposta a totes les les que estan sotmeses les perso·persones que viuen al país. Sovint es nes immigrades. Associacions que L’internament té una estranya natura·donen casos de mal funcionament treballen en la defensa dels drets lesa jurídica i és la institució que mésdels procediments, col·lapse dels humans i en l’àmbit de la immi· qüestiona els principis en els que esserveis i llistes d’espera eternes.... gració en diferents ocasions han basa un estat de dret. Els Centres d’In·Així com també casos d’estafes. denunciat l’assetjament policial cap ternament per a persones EstrangeresAquesta situació, però, es paral·lela a a la població immigrant mitjançant a l’Estat Espanyol i a la resta d’Europala realitat de les persones que estan al batudes i detencions, practicades en estan funcionant com a mecanismes denostre país i que no poden entrar en alguns casos sense cobertura legal i càstig, l’internament es planteja comaquests processos. Estar en situació utilitzant com a criteri de selecció el una sanció encoberta; aplicant la lògicairregular suposa estar en una situació perfil ètnic de les persones. d’excepcionalitat de manera regular. CONSEQÜÈNCIES DE LA LEGISLACIÓ D’ESTRANGERIA 9
  10. 10. EN MATÈRIA D’ESTRANGERIA BARCELONA. Juny. 2on aniversari la Generalitat que la immigració es de la Directiva de la vergonya. En el una competència exclusiva de l’Estat,La legislació d’estrangeria preveu segon aniversari de la Directiva Eu· encara que accepta la participació enque les persones que viuen al territo· ropea de Retorn de persones estran· tasques d’integració i regulació labo·ri espanyol estiguin en situació ad· geres, coneguda com directiva de la ral d’aquelles persones que es trobinministrativa regular; però l’aplicació vergonya, SOS Racisme va denunciar en el territori.d’aquest imperatiu no es correspon el retrocés en Drets Humans que ABCamb la realitat de moltes persones suposa aquesta directiva, i especial·que estan vivint al nostre país. ment els Centres d’Internament per GRANOLLERS. Agost. (SAiD, Servei a estrangers, la mostra més flagrant d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racis-GIRONA. Gener. Dos empresaris de drets al nostre país. me i xenofòbia. SOS Racisme-Catalunya)estafen en matèria d’estrangeria. SOS Racisme-Catalunya Estafa i engany per portar a unLa secció Tercera de l’Audiència de familiar. El senyor A.C. va arribarGirona va condemnar a dos empre· Posicionament Públic a Espanya del Senegal fa tres anyssaris a un any, nou mesos i un dia Comunicat SOS Racisme·Catalunya amb un contracte laboral a origen.de presó, per a cadascun d’ells, per Lamentem l’aniversari de la di- Una vegada estabilitzat, va interes·un delicte d’estafa en matèria d’es· rectiva de la vergonya, 2 anys de sar·se en portar al seu germà quetrangeria. La resolució judicial, va legitimació de la vulneració de drets encara vivia a Senegal, desig queconsiderar provat que els dos acu· humans a Europa. va comentar amb un conegut, quesats enganyaven a persones d’origen Barcelona, 18 de juny del 2010 li va donar el contacte d’un tercerimmigrat a les que cobraven diners que podia ajudar·lo. El Sr. A.C. esprometent el reagrupament dels BARCELONA. Juliol. Un home de- va reunir amb S.A., la persona re·seus familiars. Segons la sentència, tingut per reagrupar fills de compa- comanada per ajudar·lo en aquestsels acusats s’oferien per aconseguir triotes com si fossin seus. Un home tràmits; en aquesta reunió es vanla residència i permisos de treball va ser detingut a Santa Coloma per posar d’acord en les condicionsper als familiars de les persones im· haver creat una organització delic· necessàries perquè el seu germàmigrades a canvi de 3000 euros per tiva que es dedicava a aconseguir pogués entrar al país. Una vegadacada sol·licitud presentada a la Sub· permisos de residència a estrangers realitzat el pagament inicial acordatdelegació del Govern. que volien regularitzar la seva situa· (1.500 euros), el germà de A.C. noEl Punt. ció al país. va poder sortir del país malgrat pre· L’organització consistia en que per· sentar la documentació que S.A. liBARCELONA. Abril. Increment de sones vinculades al detingut busca· va determinar com necessària per·l’espera en la gestió de permisos de ven en els països d’origen a famílies què no complia els requisits exigitsresidència i de treball. Des del tras· que tinguessin fills joves que vol· per l’ambaixada Espanyola. Arranpàs de les competències en matèria guessin emigrar. Aquestes famílies dels fets, A.C. ha intentat tornar ad’estrangeria del Govern Civil (admi· pagaven entre 8.000 i 12.000 euros contactar amb S.A. però sense capnistració espanyola) al Departament per aconseguir una partida de naixe· èxit, trobant tancat fins i tot el tallerde Treball (administració catalana) el ment en la que canviaven la identitat que suposadament era propietattemps d’espera de resolució en la ges· dels seus fills. Una vegada obtin· de S.A.. Donada aquesta situació eltió de permisos de residència i treball guda la documentació, el detingut senyor A.C va decidir denunciar·los’ha doblat, triplicat o quadruplicat. iniciava el reagrupament d’aquestes a la policia desprès de considerarHi ha casos en que la resposta ha persones com si fossin fills seus. ser víctima d’un presumpte delictetrigat més de cinc mesos. Aquesta si· El Periódico. d’estafa.tuació ha portat a l’associació Punt de MADRID. Juliol. El TC recorda a Ca-Referència, juntament amb 13 entitats talunya que la immigració es matèria El SAiD decideix assumir el casmés, a presentar una queixa al Síndic de l’Estat. El Tribunal Constituci· entenent que la indefensió delde Greuges denunciant la situació. onal, amb la seva Sentència sobre senyor A.C. venia donada en fun·Secretaria per a la Immigració. l’Estatut d’Autonomia, va recordar a ció del seu origen, considerant10 L’ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA - SOS RACISME
  11. 11. adequat actuar com acusació par· les persones. El problema s’arrosse·ticular al llarg del procés judicial. ga des de fa 10 anys, però va esclatarActualment aquest procés conti· el mes de novembre quan la subde·nua obert, decretant la detenció legació va decidir que ja no anava adel denunciat per poder prendre·li tramitar més autoritzacions de retorndeclaració,(ja que no havia compa· amb urgència. Així, desenes de per·regut a cap citació del jutjat) i con· sones van perdre els seus vols ambtinuar així les investigacions. les conseqüències que això pot tenir per a les persones.GIRONA. Novembre. Vulnerabilitat El País.i frau en el reagrupament familiar.La Policia Nacional va detenir a 14 Articles per la reflexió.persones a Girona, en quatre mesos, La Vieja Ley de Extranjeríaper falses reunificacions familiars. cumple un añoEs calcula que els falsos fills paga· Federación de Asociacionesven entre 500 i 3.000 euros per un de SOS Racismo del Estado Españolpermís d’estada. En la majoria dels 21 de diciembre del 2010casos, però, aquests pagaments noes van poden demostrar. CRIMINALITZACIÓLes persones estrangeres legalment I PERSECUCIÓ DE LAresidents a l’Estat Espanyol poden POBLACIÓ D’ORIGENsol·licitar l’ingrés dels seus familiars IMMIGRANTuna vegada ha transcorregut un any L’aplicació de la legislació d’estrangeriade permanència en territori espanyol ha significat, en alguns aspectes, unadisposant de l’autorització per residir· forma de criminalització i persecució ahi, com a mínim, un altre any. Aquesta la població d’origen immigrant.opció que s’anomena reagrupamentfamiliar, inclou els cònjuges, els fills LA BISBAL DE L’EMPORDÀ. Febrer.(biològics o adoptats) i ascendents Gran desplegament policial en unaamb certes limitacions. La persona batuda. Una operació conjunta entre lasol·licitant ha de tenir els recursos policia local de la Bisbal d’Empordà inecessaris per fer·se càrrec de les per· els Mossos d’Esquadra va acabar el 23sones reagrupades. de febrer amb el tancament dels cincDiari de Girona. locutoris de la població gironina. Una trentena d’agents de la policia local iBARCELONA. Desembre. La pitjor dels Mossos van entrar alhora en tots elsoficina d’estrangeria. Advocats espe· locals perquè no hi hagués cap fugida.cialistes en estrangeria va denunciar G.R.A.M.C (Grups de Recerca i Actuacióal Defensor del Pueblo la burocràcia amb Minories Culturals i Treballadorsque pateixen les persones estran· Estrangersgeres a Barcelona que volen iniciarqualsevol procediment, situant el Cas en profunditatservei a la cua de tot l’Estat. Més enllà Gran desplegament policial en unad’impacientar als advocats, les demo· batuda a la Bisbal de l’Empordàres excessives i els impediments bu· G.R.A.M.C Grups de Recerca i Actu·rocràtics a l’oficina de Barcelona –la ació amb Minories Culturals i Treba·segona amb més volum de treball· té lladors Estrangersconseqüències doloroses a la vida de Febrer de 2010 CONSEQÜÈNCIES DE LA LEGISLACIÓ D’ESTRANGERIA 11
  12. 12. BARCELONA. Març. Batuda policial dades a les dependències de la Policia finalitat de trobar sortides a les tra·al barri del Raval. Almenys una de· Nacional de Tarragona on se’ls va ves legals que suposa la reinserciósena de persones van ser detingudes tramitar el corresponent expedient d’aquest col·lectiu, destaca que elen una batuda al barri del Raval de d’expulsió, segons dicta l’actual Llei 48,5% dels 4570 reclusos son es·Barcelona. Una quarantena d’agents d’estrangeria. trangers, dels quals es desconeix ladels Mossos d’Esquadra, Guàrdia Ur· L’operació es va dur a terme en dues seva situació legal. Les xifres es con·bana i Policia Nacional van demanar fases. La primera va ésser realitzada tradiuen. Segons la subdelegació della documentació a tota persona que al mes de març i es va saldar amb Govern, el 35% dels empresonatspassava per al carrer on s’ha realitzat onze persones detingudes i la darrera tenen autorització de treball, mentrela batuda, per tal de comprovar que al mes de maig amb onze més. que la xifra aportada pel centre peni·no tinguessin ordres de crida i cerca Diari El Punt i EFE. tenciari és del 5%.vigents o causes pendents. Una altra Avui, El Punt, Departament de Justícia.finalitat d’aquesta operació policial SALOU. Juliol. 50 detinguts d’origenrutinària va ser la cerca de possibles estranger en una batuda massiva. VENTA AMBULANTtraficants. A més , alguns establi· Uns quaranta agents del Cos Naci· TERRASSA. Gener. L’Ateneu Cande-ments van haver de demostrar que onal de Policia, Mossos d’Esquadra la demana l’esmena despenalitzacióels permisos estiguessin en regla. La i Guàrdia Urbana van intervenir en del “top manta en la reforma delPolicia Nacional va ser l’encarregada una operació policial orientada a Codi Penal. Prenent com referènciade comprovar que les persones pre· combatre la presència de persones el procés obert de modificació delsents tinguessin la documentació en immigrades en situació administra· codi penal, l’Ateneu Candela, Centreregla, tal com estableix la Llei d’es· tiva irregular. Cinquanta persones Social de Terrassa, va reclamar quetrangeria. immigrades i sense papers, segons s’inclogués la despenalització de laEl Punt. fonts policials, van ser detingudes venda ambulant del “top manta”. i traslladades a dependències judi· En aquesta iniciativa, es va buscarFIGUERES. Abril. Set detinguts en cials per a la seva identificació. La el suport de les diferents organitza·una batuda policial. Mossos d’Es· presència de persones immigrades cions socials per tal de pressionar iquadra, Policia Nacional i Guàrdia sense papers que es guanyen la vida aconseguir que “cap manter sigui em-Urbana va dur a terme una batuda amb la venda ambulant és més nota· presonat”, eslògan al que fa referènciapolicial a l’avinguda Vilallonga i el ble durant l’estiu a les zones coste· la campanya. Aquesta proposta estàbarri de la Marca de l’Ham de Figue· res. “Sempre es considera una casualitat fonamentada en el fet que tipificarres. Agents de la Policia Nacional que les batudes s’intensifiquin abans de aquesta activitat com un delicte pe·van detenir a sis persones, i d’aques· que arribin els turistes, resulta semblant a nal suposa la criminalització de lates, a quatre se’ls ha obert un expe· una operació de neteja”, ha recordat un pobresa, essent, per tant, una lleidient d’expulsió del país per no tenir portaveu de l’entitat SOS Racisme. desproporcionada; segons argu·permís de residència. Durant el mes El Pais. menten des del Centre Social.de febrer un centenar de persones Ateneu Candelavan ser identificades en una altra BARCELONA. Agost. La meitat delsbatuda policial a Figueres. reclusos estrangers a Catalunya, BARCELONA. Març. Els venedorsDiari El Punt. en situació legal desconeguda. El del “top manta” s’organitzen i de- Centre d’Estudis Jurídics del Depar· manen la despenalització. Organit·SALOU. Juny. Un total de 22 detin- tament de Justícia i Àrea d’Investiga· zats en l’associació Nòmades del s.guts en una batuda policial. Agents ció i Formació Social i Criminologia XXI i amb l’ajuda d’organitzacionsde la Guàrdia Urbana, Mossos d’Es· de la Universitat de Lleida (GRID), de diverses tipologies, els mantersquadra i el cos de Nacional de Policia va divulgar un estudi sobre la situ· de Barcelona han realitzat una cam·van detenir a la localitat de Salou a ació administrativa dels reclusos panya per la despenalització de la22 persones que no disposaven dels d’origen immigrat a les presons ca· venda del “top manta” en protestapapers de residència en regla. Les talanes. La investigació, encarregada a l’enduriment del Codi Penal res·persones detingudes van ser traslla· pel Departament de Justícia amb la pecte a la venda ambulant il·legal.12 L’ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA - SOS RACISME
  13. 13. El Govern proposa que el nou text presó. Els manifestants també van celona, el fet que, antigament, no esdeixi de considerar delicte la co· demanar l’indult de les persones que criminalitzessin aquests fets corres·mercialització d’aquests productes, estan complint amb aquestes penes ponia a la falta d’acreditació de totessempre que el material incautat no i la necessitat d’una modificació de les proves.superi el valor de 400 euros, situa· llei, considerada injusta i despro· Ateneu Candela de Terrassació en què l’activitat il·legal es con· porcionada. La protesta també es vasidera una falta. realitzar a Terrassa i a Madrid. TERRASSA. Març. Més de 50 man-Aquesta proposta he estat acollida Avui tes ciutadanes per la despenalitza-amb optimisme per part d’aquests ció del top manta. Com a diversescol·lectius, malgrat que la consi· BARCELONA. Març. ERC i ICV vo- ciutats de l’Estat, centenes de per·deren insuficient, ja que segueix len despenalitzar el ‘top manta’. sones van posar la seva manta alpermetent l’ingrés a la presó i no té ERC i ICV van mostrar·se partidaris carrer Major de Terrassa en defensacaràcter retroactiu. “No es pot conside- de la despenalització del ‘top·man· de la despenalització del Top Man·rar que el top manta vulneri de manera ta’ i en aquesta línia, van presentar ta. Aquesta crida es va realitzar enseriosa els drets derivats de la propietat una esmena al projecte de reforma el moment en que el Congrés estavaintel·lectual i industrial, ja que els que del Codi Penal. La campanya estava duent a terme la reforma del Codiconsumeixen els seus productes no com- dirigida pel senador d’ICV i vicepre· Penal.prarien l’equivalent original”, ha argu· sident de la formació ecosocialista, L’acte va ser festiu i reivindicatiu, imentat Jaume Assens, advocat de la Jordi Guillot, i el diputat d’ERC es va exposar la situació concretacampanya de juristes per la despena· al Congrés, Joan Tardà. A més, de més de 40 venedors ambulants delització del “top manta”. comptava amb la col·laboració de la ciutat que tenien causes penalsEl Periódico. la Comissió de Defensa del Col·legi pendents. També va hi van assistir d’Advocats Jaume Sens, el jutge de veïns i veïnes, venedors ambulants,BARCELONA. Març. Marxa per l’Audiència Provincial de Barcelona artistes i polítics de la ciutat. Durantla despenalització del top manta. Eduardo Navarro, i el representant la jornada es van vendre molts exem·Durant el mes de març es van dur a de l’Ateneu Candela de Terrassa Xa· plars del Cd “Hip-Hop Labs against theterme diverses marxes que demanen vier Martínez. crisis”, el primer disc signat sota lala despenalització de la venda del E-notícies llicència Top·manta commons, quetop manta. L’objectiu d’aquestes és només autoritza la venda a les man·reclamar que la Llei no castigui amb BARCELONA· Març. La Fiscalia és tes del país.més de dos anys de presó a aquelles favorable a despenalitzar el ‘top- L’acte va suposar, a més d’una cridapersones que, per tal de subsistir, es manta’. La Fiscalia Superior de a la reforma del Codi penal, una rei·veuen abocades a practicar aquesta Catalunya va reclamar la distinció vindicació del model de convivènciaactivitat, ja que tampoc els hi que· entre “manter” i falsificador a major a la ciutat, basada en el dret a la ciu·den altres alternatives. escala. Segons el fiscal portaveu, tadania i en la llibertat de moviment,Sms25.cat Pere Ariche, abans de la reforma del i no en la criminalització i la margi· 2003 només es demanaven penes nació dels més vulnerables.BARCELONA. Març. Els venedors de multa però ara s’està castigant Ateneu Candela de Terrassadel top manta es manifesten a Bar- amb presó.celona. Un centenar de venedors A més, a causa de que majoritària· MADRID. Abril. Els grups pactenambulants sense llicència es van ment es tracta de persones estrange· que els venedors del “top manta”manifestar a la plaça Sant Jaume re· res sense papers, es veuen obligats no vagin a la presó. Els grups par·clamant la despenalització de la ven· a demanar la substitució de la pena lamentaris van acordar que els ano·da de música al carrer sota el lema per l’expulsió. menats manters, que venen discos“Sobreviure no és delicte”. Segons el Aquesta distinció, entre “manter” i pel·lícules al carrer, no vagin a laCodi Penal (previ a la Reforma), les i falsificador ja s’està aplicant en presó. Una esmena del PSOE a lapenes per la venda ambulant del top alguns jutjats; tot i que segons el reforma del Codi Penal ha proposatmanta poden arribar als dos anys de titular del jutjat número 22 de Bar· despenalitzar en la pràctica aquesta CONSEQÜÈNCIES DE LA LEGISLACIÓ D’ESTRANGERIA 13
  14. 14. activitat descartant la pena de presó porcionades i adequades a la situa·quan el valor incautat no superi els ció personal que viuen els venedors400 euros. ambulants.La ponència sobre la reforma va Avuiacordar, amb resistències del PP,avalar –i corregir· aquesta esmena EL VENDRELL · CALAFELL. Agost.defensada pel socialista Julio Vi· Vaga de zel en la persecució als vene-llarrubia. És una gran diferència, dors del “top manta”. Els consistorisels jutges fixen en aquests casos de El Vendrell i Calafell han iniciatel valor dels drets defraudats en una vaga de zel en la persecució delsquantitats de entre 1500 i 2500 venedors ambulants sense llicènciaeuros, mentre que el benefici que mitjançant un pacte habilitaran unaobtenen els manters rarament su· zona franca per la venda ambulantpera els 200. sense persecució policial. Han inten·Els socialistes van acceptar baixar tat així reduir els problemes a la vianomés de quatre a tres faltes que pública després d’assumir que perse·amb reincidència es converteixen guir a aquests venedors desequilibraen delicte i estendre el concepte de els pressupostos.grup delictiu, però van rebutjat recu· Mamadou Diagne, de l’associació deperar la pena d’arrest per a aquestes sense papers Nómadas del s.XXI i críticfaltes. amb la decisió dels dos municipis cos·El Pais. ters, planteja el problema des d’una altra òptica: “Cada cop que sortim a vendreBARCELONA. Agost. Detenen a ve- correm el risc de perdre la nostra mercaderia, BARCELONA. Agost. Barcelona nonedors de ‘top manta’ al port bar- de pagar una multa de fins a 3000 euros; de donarà treva als venedors del “topceloní. Una operació dels Mossos passar tres nits a un calabós i fins i tot l’ex- manta”. L’ajuntament de Barcelo·d’Esquadra i la policia portuària va pulsió. Si no paguem impostos és perquè no na va anunciar que no hi haurà capsuposar la detenció de 22 venedors ens deixen: que ens donin papers”. espai habilitat per al fenomen “topambulants al port de Barcelona. Público. manta” a la capital catalana perquèLa majoria dels detinguts van ser EL VENDRELL. Agost. L’alcalde “es una activitat il·legal”, en declaraci·traslladats a les dependències de la del Vendrell sorprès vers la polè- ons del seu alcalde Jordi Hereu. AmbPolicia Nacional per infracció de la mica. L’alcalde del Vendrell es va la persecució d’aquesta activitat, vallei d’estrangeria. A més de les de· mostrar sorprès vers la polèmica continuar, “es contribueix a la qualitattencions, es van decomissar bosses, que va generar la seva decisió, de l’espai públic i es defensa el comerç de laulleres de sol i també es van inter· present també a Calafell, de pactar ciutat”. Hereu va afegir al seu discursposar 40 sancions per infracció de zones amb els venedors del top que la lluita no es limitava només alsl’ordenança de civisme de l’ajunta· manta, sense persecució policial, venedors ambulants il·legals, “tambément de Barcelona, que prohibeix per exercir la venda ambulant que a les xarxes que els aprovisionen”.la venda ambulant. També es van no disposa de llicència. Així, va Per a l’alcalde, l’augment dels efec·aixecar 61 actes administratives per argumentar, malgrat no ser una tius policials , tant de Guàrdia Urba·abandonament d’efectes. solució ortodoxa, abans al passeig na com de Mossos d’Esquadra, “té unL’advocat Pau Rius, membre de marítim del seu municipi es dona· efecte dissuasiu, preventiu, en la comissiól’oficina de Drets Socials de Terras· ven “batalles campals” entre els de delictes i d’actes incívics”. El resultat,sa, es va mostrar molt crític amb la venedors ambulants sense llicèn· va declarar, “és que aquest estiu hanbatuda policial al port de Barcelona, cia i els botiguers. L’alcalde es va hagut menys denúncies”. De l’1 de junyafirmant que existeix “un context de reafirmar en la seva posició mentre al 8 d’agost, 16.024 denúncies vancriminalització de la immigració”, i va el problema seguís present. ésser per venda ambulant il·legal.demanar la cerca de mesures pro· La Vanguardia La Vanguardia.14 L’ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA - SOS RACISME
  15. 15. GIRONA. Agost. Roses sanciona- EL VENDRELL. Agost. El Vendrell BARCELONA. Agost. Els alcaldesrà als compradors del “top man- demana a la Generalitat acabar amb demanaran avui a Saura una so-ta”. L’ajuntament de Roses (Alt l’activitat dels “top manta”. L’al· lució al “top manta”. El consellerEmpordà) multarà a les persones calde d’El Vendrell, Benet Jané, va d’interior, Joan Saura, ha convocatque comprin productes del “top demanar a la Generalitat i al Minis· el dia 24 d’agost, una reunió permanta”. El Consistori Va anunciar teri d’interior que intervinguin per establir les bases del fenomen “topla modificació de l’ordenança de acabar amb la venda dels “top man· manta“i arribar a conclusions glo·civisme per incloure aquest tipus de ta” a una plaça del municipi. “Per què bals sobre la situació. “Han convidatsancions. La iniciativa persegueix no actuen?, Ja saben on són els venedors, a representants dels immigrants, però seracabar amb el problema de la venda però incompleixen les seves competències” immigrant no significa ser venedor deambulant que afecta cada estiu a la va comentar en referència a la pre· “top manta”. Haurien de tenir en comptelocalitat costera. La Junta de Go· sència de persones immigrades en la nostra opinió”, comenta l’Ahmed,vern va decidir fa uns mesos com· situació irregular i a la venda que a venedor a la manta senegalès. A labatre també el problema atacant la aquesta zona es fa de pel·lícules pi· reunió hi seran tots els afectats, ex·demanda. El Consistori ha aixecat rata i productes falsificats. cepte els propis manters. A més demés de 200 actes i a destruït ,durant Des de l’ajuntament han defensat Saura i els presidents de la Federaciól’estiu, tres tones de productes. “La que les seves competències es cen· i l’associació de Municipis de Cata·mesura ha donat efecte. Hem passat de tren en la possibilitat de regular la lunya, hi assistiran els alcaldes demés de 260 manters a 200”, ha infor· venda ambulant. Calafell, El Vendrell, Roses i Premiàmat Tarrero, regidor de Seguretat El País, El Periódico. de Mar i la tercera tinent d’alcaldede Roses. de l’ajuntament de Barcelona. DeEl País. CAMBRILS. Agost. Un informe l’administració central hi assistirà policial fila prim la situació dels la subdelegada del govern a Catalu·TARRAGONA. Agost. Els comerci- venedors del “top manta”. La po· nya, com a responsable de la Policiaants demanen enduriment policial licia local de Cambrils va realitzar Nacional, competent en estrangeriacontra els manters. El president del un informe que per primera vegada i organitzacions mafioses i delsFòrum Calafell, Maximiliano Re· explica la realitat dels manters i Mossos d’Esquadra. El comerç es·vello, associació que agrupa a 140 denuncia que els agents locals són tarà representat per la Confederaciósocis, i Juan Jesús Espina, president els únics que la combaten. Una de Comerç de Catalunya, Pimecdel Centre d’Iniciatives i Turisme de les conclusions del document Comerç i la Inspecció de Direcció(CiT), entitat amb més de 700 as· és la complexitat de la xarxa que General de Comerç.sociats a El Vendrell, van coincidir proveeix els comerciants, que no ve El Periódico, Avui+El Punt.en que la policia local d’aquesta originada per una gran màfia quelocalitat i de Calafell és permissiva s’erigeix darrere, sinó que es tracta EL VENDRELL · CALAFELL. Agost.amb els “top manta” i que “han d’ac- de petits grups que produeixen i El Vendrell i Calafell, marxa enrere entuar els Mossos d’Esquadra i la Policia distribueixen el material falsificat. la permissibilitat al “top manta”. ElsNacional”. Per a Revello, “gràcies a L’informe constata dos processos alcaldes de El Vendrell i de Calafell, estota aquesta polèmica s’ha posat sobre la paral·lels: la disponibilitat de la van comprometre a deixar de prohibir,taula un problema que sobrepassa a les mercaderia, i la millora en la quali· abans de l’1 de setembre, la venda am·administracions locals i que cal esvair”. tat dels productes que s’ofereixen, bulant sense llicència a zones situadesTanmateix, Benet Jené, alcalde de El el que suposa una major competèn· lluny del centre de la ciutat. Així ho vaVendrell, acusa a la Generalitat i a cia per al petit comerç. La imatge anunciar el conseller d’interior, Joanl’Estat de no assumir les seves com· d’aquest col·lectiu dedicat a la ven· Saura, que s’ha compromès, a canvi,petències, i afegeix: “A cadascú el seu. da ambulant es deteriora a mesura a reforçar la presència dels Mossos aEl nostre és regular la venda ambulant, que transcorren episodis violents o ambdues localitats a partir de princi·no la propietat industrial ni la Llei d’es- quan la presència comercial és in· pis de setembre.trangeria”. tensiva a l’espai públic. Entre els acords als que es van ar·El Periódico, Público, Penedes21.cat. El País. Avui, El Punt. ribar destaquen la creació d’una CONSEQÜÈNCIES DE LA LEGISLACIÓ D’ESTRANGERIA 15
  16. 16. comissió que integri ajuntaments, CAMBRILS. Octubre. Les adminis- exerceix de “mantero” és denunciat aGeneralitat i Govern Central, en tracions acorden incrementar la co- la policia, podria ser empresonadal’elaboració d’un mapa sobre la ordinació en la lluita contra la venda entre sis mesos i dos anys. Tambéincidència de manters a Catalunya, del “top-manta”. Les administra· ha de pagar una multa –que en casla realització de campanyes de cons· cions local, autonòmica i estatal de no ser abonada, es converteix encienciació i en la promoció de vies van pactar un increment en la coor· un mínim de sis mesos de presó· id’inserció social i laboral per als dinació contra el top manta. Així, està obligada a abonar indemnit·treballadors del “top manta”. el delegat del govern català, Xavier zacions a las gestores d’autor. LaA més del conseller, la roda de Sabaté; la subdelegada del Govern, campanya va demanar que la vendapremsa va estar protagonitzada Teresa Pallarès; l’alcalde de la ciutat, ambulant sigui exclosa de l’àmbitper altres agents socials implicats, Robert Benaiges; la consellera de penal, de manera que s’integri encom ara ajuntaments, comerciants, seguretat, Laura Forcadell; el presi· ordres administratives o civils. Calrepresentants de la delegació del dent de la Unió de Botiguers local, dir que les organitzacions socialsGovern –responsable de la política Tomàs Sierra; i representants de la que van recolzar l’acció, afirmend’estrangeria·, i Mossos d’Esquadra. Policia Nacional i dels Mossos d’Es· que es centren en protegir aquellesEl Periódico, La Vanguardia, El País quadra es van reunir per definir les persones més dèbils, dins aquestEL VENDRELL · CALAFELL. Setem· línies d’actuació. Van afirmar que es negoci de la pirateria.bre. Els venedors del “top manta” tracta d’una problemàtica complexa El Economista.es, Transfronterizointenten tornar als passejos de que no només afecta al municipi,Calafell i El Vendrell. Una desena de remarcant la importància de cons· TERRASSA. Desembre. La nova si-venedors del “top manta” han tornat cienciar a la població per tal que no tuació dels venedors de “Top Man-a Calafell i El Vendrell aprofitant adquireixi aquesta productes. ta” a partir de la Reforma del Codique encara hi ha turistes. Agents de La Vanguardia. Penal. Abans de la reforma del CodiMossos d’Esquadra i policies locals Penal es considerava delicte la ven·han perseguit els venedors per la 23 de desembre de 2010, entra en vi· da de productes no autoritzats, alzona del passeig marítim dels dos gor el nou Codi Penal. El 23 de juny carrer. Això, podia ser castigat ambmunicipis. de 2010 es publica al Boletín Ofi· penes de presó des de sis mesosLa Vanguardia. cial del Estado la reforma del Codi fins a dos anys i una multa addicio· Penal, mitjançant la Llei Orgànica nal de 12 a 24 mesos. Aquesta res·BARCELONA. Setembre. Nova pres- 5/2010 de 22 de juny. posta penal es considerava despro·sió al “top manta”. Barcelona posa porcionada vers aquesta activitattraves en l’obtenció de papers a les ESTAT ESPANYOL. Desembre. La poc nociva pels drets de propietatpersones estrangeres que es dedi· campanya per despenalització de intel·lectual, la qual cosa va donarquen a la venda ambulant de llaunes la venda de ‘top manta’ surt als lloc a una campanya a favor de lai/o cds o altres productes; conductes carrers. La campanya per la despe· despenalització de l’activitat. Ambque estan considerades com a faltes, nalització del ‘top manta es va dur la reforma del codi penal, aquestasegons la normativa de civisme de la a terme a sis ciutats de l’Estat Espa· venda ambulant va deixar de ser unciutat. nyol sota el lema “Cap mantero a la delicte, i es considera una falta pe·Des de fa un any, totes les persones presó” i amb el suport de diferents nal, sota els supòsits de distribucióimmigrades que recorren a la via de col·lectius socials que consideren al detall i només quan el beneficil’arrelament social per sol·licitar la totalment desmesurat penalitzar obtingut fos inferior a 400€, fet queseva regularització a Espanya, estan amb presó la supervivència. L’acció suposa una millora respecte la re·veient com l’informe municipal al va consistir en formar una “filera gulació anterior.respecte és negatiu en cas d’haver infinita” de suposats/de venedors/ Actualment hi ha altres deman·incomplert la llei cívica almenys es de top manta, persones autòcto· des, com per exemple que es deixiquatre vegades durant els últims nes, i amb papers, amb l’objectiu d’aplicar el protocol policial quedotze mesos. de fer visible aquest col·lectiu. Cal obliga a la detenció dels venedors/La Vanguardia remarcar que quan una persona que es; que no es mantingui el sistema16 L’ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA - SOS RACISME
  17. 17. actual de taxació de mercaderies, suposa una inseguretat jurídica delsde manera que el càlcul dels 400€ agents del Cos. La Direcció General batudes i detencions,es realitzaria en funció del benefici de la Policia ha emès una circular practicades en algunsobtingut; que es garanteixi el dret interna en la qual especifica que casos sense coberturade defensa; que es revisin les sen· l’actual Llei d’Estrangeria permet latències condemnatòries, i que les “detenció preventiva” de les persones legal i utilitzant comnoves penes no siguin substituïbles estrangeres sense papers. A més a a criteri de seleccióper l’expulsió del territori nacional més, l’esmentada circular ordenai prohibició de retorn. que la “primera actuació” es realitzi “en el perfil ètnic de lesTerrassa digital, Oficina de Drets Socials la major brevetat i en el temps mínim im- persones, són el dia a prescindible”, fet que permet que l’ex·Per a més informació sobre ven· pedient d’expulsió sigui iniciat en dia de veïns i veïnesda ambulant es poden consultar els casos on aquest sigui preceptiu.aquests webs El CEP va criticar el fet de que si els agents compleixen rigorosament lesLos manteros ante el régimen trans· disposicions de la circular s’enfron· se promueven no se llevan a cabo controles deitorio de la reforma del Código Pe· ten a accions judicials per part dels identidad selectivos”. Mitjans de comuni·nal, junio 2010 advocats defensors de les persones cació i associacions que treballen en d’origen immigrant perjudicades. aquest àmbit segueixen demostrant premeu aquí Publico dia a dia que les detencions i controls d’identitat selectius són la rutina deNi un mantero en la prisión: historia ESTAT. Febrer. 141 associacions moltes persones immigrades.de una campaña y estado de la cues· demanen al Ministeri d’Interior que SOS Racisme-Catalunyatión, junio 2010 cessin les detencions i les batudes il·legals. 141 associacions que treba· Per a més informació sobre controls premeu aquí llen en la defensa dels drets humans d’identitat, batudes i detencions es i en l’àmbit de la immigració van poden consultar aquests webs realitzar una queixa dirigida al Mi·CONTROLS D’IDENTITAT, nisteri d’Interior exigint que cessin 2010. Informe jurídic “Controles deBATUDES I DETENCIONS de forma immediata les batudes i les identificación y detenciones de inmigran-La situació d’assetjament que viuen detencions il·legals. Aquesta queixa tes: prácticas ilegales”.policial cap a la població immigrant també la van fer arribar al Defensormitjançant batudes i detencions, del Pueblo. premeu aquípracticades en alguns casos sense SOS Racisme-Catalunyacobertura legal i utilitzant com a cri· 2010. Los controles policiales en lateri de selecció el perfil ètnic de les Març. El Ministeri d’interior respon vía pública dirigidos a la identifica·persones, són el dia a dia de veïns i que no es duen a terme controls ción de inmigrantes “irregulares.veïnes. d’identitat selectius. El 23 de març es Elaborado por Mugak, Centro de va rebre la resposta firmada per part Estudios y Documentación sobreMADRID. Febrer. Circular de deten- del Sr. Gregorio Martínez Garrido, racismo y xenofobia de SOS Racis·cions que creen inseguretat jurídica director del gabinet del Ministre, que mo – SOS Arrazakeriaa la policia. La Confederació Espa· recollia: “las Fuerzas y Cuerpos de Segu-nyola de Policia (CEP) va criticar la ridad del Estado desempeñan sus funciones premeu aquícircular de la Comissaria General en el marco de un estricto cumplimiento ded’Estrangeria i Fronteres, que avala la ley, un preciso respeto de los derechos hu- Març 2010. Informe de investigaciónla legalitat de les detencions de per· manos, especialmente de los ciudadanos que sobre controles, identificaciones ysones estrangeres indocumentades. residen en España, sea cual sea su naciona- detenciones. Elaborado por Ferro·La crítica se sustenta en el fet que lidad o país de origen. (…) En todo caso no carril Clandestino. CONSEQÜÈNCIES DE LA LEGISLACIÓ D’ESTRANGERIA 17
  18. 18. premeu aquí procedents de l’est d’Europa i de Sud Amèrica, en diversos clubs deTREBALL SEXUAL Catalunya. Ho va fer per avisar·losEl cas de les persones estrangeres del dia del dispositiu.que es dediquen al treball sexual, Després, els agents van posar a càrrecés similar a la de la venda ambulant, de les onegés les dones, algunes de lesja que la conducta en concret (en quals havien estat agredides físicamentaquest cas l’exercici de la prosti· per membres de la xarxa, fins que se’lstució) acaba convertint·se en una trobés un domicili i una feina.excusa per aplicar la legislació d’es· Avui i El Punt.trangeria; sovint amb un doble càs·tig: incompliment d’ordenances de BARCELONA. Juliol. 18 prostitutescivisme i llei d’estrangeria. arrestades per un presumpte incom- pliment de la Llei d’estrangeria. LesLLEIDA. Febrer. Vuit detinguts a Llei- Corts, el major espai obert de Catalu·da per explotació sexual de dones es- nya on s’exerceix la prostitució, va sertrangeres. Va ser desarticulat un grup una vegada més el blanc d’una batudaorganitzat de ciutadans espanyols policial, on 95 treballadores del sexei ucraïnesos, dedicat a l’explotació van ser identificades i 18 arrestadesde dones estrangeres. L’operació va per una presumpta situació adminis·provocar la detenció de vuit persones trativa irregular. En el dispositiu hia Lleida, entre elles, un empleat la· van participar una vintena de patrullesboral de l’Oficina Única d’Estrangers dels Mossos d’Esquadra, el cos Naci·de la província, que hauria facilitat onal de Policia i la Guàrdia Urbana. de la Policia Nacional, Mossos d’Es·diverses dades als membres del grup Les 18 dones arrestades, la majoria quadra i Guàrdia Urbana van identi·i al que s’ acusa de delictes d’infide· de les quals procedien del Brasil, van ficar i arrestar a desenes de personeslitat en la custodia de documents i ser traslladades a les instal·lacions de als carrers Sant Ramón, Unió i Nourevelació de secrets. Les víctimes eren la policia de Via Laietana, a causa de de la Rambla entre d’altres. Moltescaptades als seus països d’origen, la seva suposada situació irregular a d’aquestes persones, d’origen es·principalment a Rússia. Espanya. Nou d’elles van quedar en tranger, van ser traslladades a depen·El País. llibertat a les poques hores. Els tres dències policials per un presumpte cossos policials van emetre un comu· incompliment de la Llei d’estrange·BARCELONA. Març. La Policia nicat conjunt en què s’explicava que ria. Aquest desplegament va estartreballa amb onegés perquè vícti- aquestes operacions tenen com a ob· acompanyat d’una altra operació a lames de xarxes sexuals no es quedin jectiu la reducció dels furts i robatoris zona de Glòries i Estació del Nord,soles. La Policia Nacional de Cata· amb violència i intimidació, i evitar que s’afegia a les batudes que durantlunya ha treballat per primer cop les baralles que sovint es produeixen el mes de juliol van portar ja a la iden·de manera conjunta amb onegés en els contextos on es practica la tificació d’un centenar de personescatalanes perquè dones víctimes prostitució. involucrades en la prostitució, entrede xarxes d’explotació sexual no es El Pais. treballadores del sexe i clients/es.quedin desemparades i sense lloc on El Periódico i ABC.dormir després d’operacions poli· BARCELONA. Juliol. Batuda policialcials. El precedent, es remunta al contra la prostitució. El barri del Ra· INTERNAMENT I EXPULSIÓ15 de març del 2010, quan la Policia val, la Rambla i algunes zones de l’Ei· DE PERSONES D’ORIGENNacional va reunir·se amb les one· xample van esdevenir objectiu clau ESTRANGERgés, abans d’una important operació en una de les rutinàries operacions L’Internament i l’Expulsió són lescontra una xarxa internacional que policials que aquest cop se centraven conseqüències de la legislació d’es·es dedicava a l’explotació de dones en el control de la prostitució. Agents trangeria per la que s’aposta des18 L’ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA - SOS RACISME
  19. 19. d’Europa i també des de l’Estat Es· L’Internament i dies més tard.panyol, que els darrers anys s’han Aquesta situació va ser comunica·basat en el tancament de fronteres l’Expulsió són les da al SAiD per l’advocat que repre·i la persecució, l’internament i conseqüències de la sentava al senyor A.C. i l’actuaciól’expulsió de les persones sense del SAiD es va centrar en comuni·papers. legislació d’estrangeria car els fets, demanar explicacionsMADRID. Febrer. Intensificació de per la que s’aposta des al Delegat del Govern a Catalunyales expulsions després de la polè- i denunciant la indefensió del sen· d’Europa i també des demica de Vic. La nota d’Interior de la yor A.C. al Defensor del Pueblo.Comissaria General en que es de· l’Estat Espanyol La resposta per part de Delegaciómanava als agents agilitzar el pro· de Govern, a través d’una reuniócés d’expulsió de les persones im· és el reconeixement de que vanmigrades en situació administrativa actuar inadequadament, per lairregular, es va transmetre enmig qual cosa van obrir expedient dis·de la polèmica nacional generada d’associacions d’Immigrants i Re· ciplinari que van arxivar desprèsa partir de la decisió de l’ajunta· fugiats a Espanya, va denunciar que d’investigar per que no hi haviament de Vic de no empadronar a les el document “vulnera la Constitució causa suficient. La mala actuaciópersones d’origen estranger sense Espanyola en quant al tracte igualitari la plantegen com un problemapapers. Mentrestant, a Europa, de ciutadans”. administratiu alhora de comunicarBerlusconi va crear un permís de Público. el tema per via telefònica, però noresidència per punts en funció de FIGUERES. Febrer. (SAiD, Servei entren en la denegació per part delque els estrangers demostressin la d’Atenció i Denúncia per a víctimes jutge de l’expulsió.seva voluntat d’integrar·se i Sarko· de racisme i xenofòbia. SOS Racisme- Per part del Defensor del Pueble, lazy llançava la proposta de fer un Catalunya) queixa continua oberta i esta sentcontracte per a les persones immi· Expulsió il·legal per una desco- investigada. Mentrestant, el senyorgrades amb drets i deures. ordinació institucional. El senyor A.C. ha esta expulsat i continuaràEl Mundo. A.C. estava pendent d’un judici sense poder entrar al territori es· d’acusacions creuades amb un panyol.MADRID. Febrer. Interior defensa altre individu, tots dos s’acusavenla legalitat de les expulsions exprés. mútuament d’agressió. l’Inspector BARCELONA. Febrer. Vaga de famEl Ministeri de l’Interior va opinar en cap de la Comissaria de Poli· al CIE de Barcelona per denunciarque la polèmica circular en la qual es cia de La Jonquera, es va posar en les condicions indignes. Les perso·dóna carta blanca a les detencions contacte amb el jutjat de Figueres nes que estan retingudes al Centre“preventives” de persones immigra· on tenia pendent el judici, comu· d’Internament per Estrangers dedes en situació administrativa irregu· nicant que s’havia dictat ordre Zona Franca, a Barcelona, s’estàlar no se separa “ni un mil·límetre” de la d’expulsió contra el senyor A.C. i desenvolupant una vaga de fam. Ellegalitat. “(...) Les detencions preventives sol·licitant l’autorització del jutge motiu d’aquesta és exigir la sevas’apliquen tant a ciutadans espanyols com per procedir a l’expulsió sense llibertat i denunciar les condicionsa persones estrangeres. La Llei de seguretat adjuntar la notificació d’aquesta precàries en les que viuen, inclososciutadana ho permet des de l’any 1992 i expulsió. amenaces i maltractaments.ningú ha protestat fins ara”, va reiterar El Magistrat del jutjat de Figueres va SOS Racisme-CatalunyaAntonio Camacho, secretari d’Estat sol·licitar dos cops aquesta acre·de Seguretat. Tanmateix, el SUP, Sin· ditació i al no rebre aquesta notifi· Posicionament Públicdicat Unificat de Policia, va insistir en cació, el magistrat va desautoritzar Comunicat SOS Racisme·Catalunyaque recorreria el text als tribunals i l’expulsió. Malgrat tot, l’Inspector Des de SOS Racisme-Catalunyava criticar que el document “tracta als de La Jonquera va comunicar al jut· exigim investigar les condicions delimmigrants com a delinqüents”. Per altra jat, l’expulsió del territori espanyol CIE de zona francabanda, la Ferine, Federació Estatal del senyor A.C., que va ser executada Barcelona, 19 de febrer del 2010 CONSEQÜÈNCIES DE LA LEGISLACIÓ D’ESTRANGERIA 19
  20. 20. BARCELONA. Abril. Barcelona L’equip del SAiD desprèsinsta l’expulsió d’Espanya dels no d’entrevistar·se amb la mare, vacomunitaris reincidents. La refor· assistir al senyor J.G.A. al CIE i vama del Codi Penal al Congrés dels presentar una denuncia contra 4diputats, va provocar l’alegria de la agents de la policia Nacional i con·majoria dels parlamentaris, no tant tra el director del CIE. Es va aconse·així per l’ajuntament de Barcelona, guir que el metge forense assistís alque preparava la segona ofensiva senyor J.G.A., i que es demanessinper combatre el fenomen de la explicacions al director del centre.multireincidència que afirmava, Però, malauradament es va arxivarpateixen les grans ciutats. Barce· la denúncia, ja que es considera quelona, com a municipi que afirma no hi ha lesions objectives i que erapatir aquest fenomen, va proposar una estratègia, segons el director delcom a estratègia per combatre·la centre, per dilatar la seva expulsiól’expulsió dels multireincidents no del país. Posteriorment van expulsarcomunitaris. Fonts de la fiscalia van del país al senyor J.G.A. ciem la mort d’un noi al centreconfirmar que estaven estudiant la Aquesta pràctica d’arxiu de la d’internament per a persones es-proposta, però també van indicar denúncia és habitual en aquests trangeres de zona francaque no es volien precipitar amb casos, dóna peu, però a sol·licitar Barcelona, 13 de maig del 2010una qüestió que consideren molt al Defensor del Pueblo que investi· BARCELONA. Juny. Interns del cen-delicada. gui els fets demanant també expli· tre d’internament d’estrangers, enEl Periódico. cacions a fiscalia i a la institució vaga de fam per denunciar abusos pertinent i deixant palès la indefen· policials. Els interns del CIE de laBARCELONA. Abril. (SAiD, Servei sió en aquests casos. Enacara s’està Zona Franca de Barcelona van realit·d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racis- pendent de la resposta del Defensor zar una vaga de fam per denunciarme i xenofòbia. SOS Racisme-Catalunya) del Pueblo. que són víctimes d’abusos policials,Denuncia de maltractaments físics segons va denunciar l’associacióal CIE (Centre d’Internament per a BARCELONA. Maig. Denuncien Drets i Papers per a Tothom. La vaga,persones Estrangeres) de la Zona la mort d’un jove al CIE de Zona segons l’associació, va tenir d’unFranca. La mare del senyor J.G.A., re· Franca. La Federació d’Associacions seguiment del 80% dels interns i vatingut al CIE de la Zona Franca, es va d’Immigrants del Vallès (FAIV) i SOS sorgir arran del malestar creat per laposar en contacte amb el SAiD per re· Racisme·Catalunya van denunciar mort d’un jove marroquí al centre allatar els maltractaments que va patir la mort de Mohamed Abagui, un maig. La Policia Nacional va desmen·el seu fill en aquest centre. El seu fill sabadellenc d’origen marroquí, en tir categòricament aquestes acusaci·la va trucar detallant·li que el dia dels una cel·la del centre d’internament ons i negà que hi hagués una vaga defets no va poder contactar amb ella d’estrangers de la Zona Franca de fam al centre.perquè els policies del centre el van Barcelona. Abagui, de 22 anys, va AVUI.tenir lligat durant vuit hores, i que a ser detingut perquè no tenia permísmés va ser maltractat físicament per de residència en vigor. La Policia Na· BARCELONA. Agost. Més de 400aquests. El motiu aparent de l’inici cional el va dur al centre de reclusió i persones immigrades reincidentsd’aquestes agressions va ser que el va iniciar els tràmits per repatriar·lo expulsades en mig any. La Policiasenyor J.G.A va sortir en defensa d’un al Marroc, però al cap de dues set· Nacional va expulsar, a Barcelona,company del centre, a qui un policia manes el van trobar penjat a la cel·la. 409 persones immigrades multirein·li va llençar el seu entrepà i una ciga· AVUI cidents en sis mesos, fet que repre·rreta. En aquell moment va ser portat senta un 18% més dels estrangersa la biblioteca, única habitació del Posicionament Públic que es van repatriar en el mateixcentre sense càmeres, on va succeir Comunicat SOS Racisme·Catalunya període del 2009. Es tracta de 2.950l’agressió. Des de SOS Racisme denun- detencions, la majoria per furts o20 L’ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA - SOS RACISME
  21. 21. robatoris, un 52% més de causes de Centre d’Estada Temporal (CETI) que van ser alliberats el passat 5 deles que tenien obertes els expulsats per la seva expulsió d’Espanya. novembre del Centre d’Internamentl’any passat. Entitats com SOS Ra· El Col·lectiu Drari, de Catalunya, d’Estrangers (CIE) de la Zona Francacisme van lamentar la tendència de va ser una de les veus que més es de Barcelona, després d’expirar elvincular immigració amb delictes. va deixar sentir al respecte, ja que màxim de 60 que s’estipula que po·“La delinqüència sempre ha anat lligada va donar dades específiques com den estar a la instal·lació, segons laa la marginalitat, tant quan no hi havia l’hora de d’irrupció de la Policia Llei d’Estrangeria. Els immigrantsimmigració com ara”, va comentar Jose Nacional al centre o el nombre de van ser traslladats a Barcelona desPeñín, portaveu de l’ONG. Si una persones que es trobaven dins. A del Centre d’Estancia Temporalpersona immigrada reincident és més, aquesta ONG va assenyalat (CETI) de Melilla, on van residir du·detinguda, és traslladada al Centre que “la Delegació de Govern havia emès rant més de quatre anys.d’Internament per a Estrangers, on declaracions contradictòries al respecte”, EuropaPress.la policia convencerà al jutge per donant a entendre que aquestesarxivar les causes pendents i acordi persones haurien estat trasllada· Articles per la reflexióamb el país d’origen l’arribada del des a un Centre d’Internament Los CIES, una realidad inconcebiblerepatriat. La normativa de la UE, d’Estranger de la península per la en un estado de derechoperò, apunta que només es permet seva posterior deportació. Alba Cuevas Barba, Portaveu de SOSla deportació d’un ciutadà d’un país 20 Minutos. Racisme·Catalunyamembre en cas d’amenaça per la Julio de 2010seguretat nacional. GIRONA. Octubre. La Policia Nacio-Avui, El Punt, La Vanguardia, El Periódico. nal de Girona expulsa 137 persones Per a més informació sobre CentresBARCELONA. Agost. Divuit perso- en 12 mesos. La Policia Nacional va d’Internament de persones Estran-nes desembarquen a Barcelona des- expulsar durant el 2010 a 53 persones geres (CIE)prés de ser rescatades. Una pastera com a conseqüència de no tenir la es poden consultar aquests websen la qual navegaven setze homes, documentació en regla, i a unes altresun d’ells menor, i dues dones, van 84 pel fet de ser multireincidents. Dictamen presentat davant el Co·ser rescatades a prop del Cap de Gata Aquesta situació estava emmarcada mitè per a l’Eliminació de la Dis·(Almeria) després de navegar sense dins el dispositiu de coordinació criminació Racial; és un documentaliments ni beguda durant quatre conjunta entre Mossos d’Esquadra, elaborat per Asociación Españoladies. Un cop a les dependències la Fiscalia i jutges, que es va posar en para el Derecho Internacional de lospolicials, se les va traslladar al centre marxa el mes de febrer de 2010 a raó Derechos Humanos (AEDIDH)d’internament de la Zona Franca, del conflicte que va esclatar a Salt. Lespendents de ser retornats al seu país persones estrangeres que van cometre premeu aquíd’origen. Pel que fa el menor, va que· delictes de manera reincident van serdar en mans de la Fiscalia de Menors. expulsades enlloc d’empresonades, Desembre 2010. Informe de PueblosPúblico, El Periódico. una mesura que, segons el comissari Unidos, elaborat pel grup de visites provincial Sebastià Trapote, “es repetirà al CIE de Madrid.BARCELONA. Setembre. Denun- sempre què es pugui” ja què és “un objec·cien la detenció de més de mig tiu marcat per la Direcció General de premeu aquícentenar de persones d’origen Policia amb la voluntat d’anar reduintbengalí que portaven 5 anys a un els índexs de delinqüència”. Análisis del régimen jurídico delCentre d’Estada Temporal. Dife· ABC internamiento de extranjeros. Unrents onegés del territori nacional informe elaborat per Margarita Mar·van denunciar que les forces de TARRAGONA. Novembre. Tarrago- tínez Escamilla, Catedràtica de Dretseguretat van detenir a més de mig na acull a 21 bengalis alliberats del Penal de la Universidad Compluten·centenar de persones immigra· Centre d’Internament de la Zona se de Madrid.des de Bangladesh que portaven Franca. El municipi tarragoní d’Al·a Melilla cinc anys ingressats al cover va acollir a 21 dels 40 bengalis premeu aquí CONSEQÜÈNCIES DE LA LEGISLACIÓ D’ESTRANGERIA 21
  22. 22. CAPITOL 2Polítiques en matèria d’immigració de les Institucions Catalanes
  23. 23. Així com en el capítol 1 tractemtemes de legislació d’estrangeria i Darrera hi ha elaixò ens obliga a donar un cop d’ull debat sobre elal que succeeix a nivell estatal i euro·peu; en el present capítol ens focalit· model de societat izem en el paper que desenvolupen el risc de diferenciarles administracions catalanes en en categories deel que fa referència a la gestió de laimmigració i també de la diversitat. ciutadans, de primera i de segona, limitantParlem de polítiques en matèriad’immigració ja que fins ara la pers· l’accés als drets que unpectiva de treball de les administra· Estat de dret, i un Estatcions ha estat de gestió del fenomende la immigració, per tal de donar de Benestar haurien deresposta al canvi en la composició garantir perde la població catalana dels darrers a tota la ciutadania10 anys. Però en aquest capítol abor·darem aspectes que van més enllàde la gestió de la immigració i quetenen una relació més directa amb lagestió i el treball per la convivènciai la cohesió social en una societat En aquest capítol es fa referència adiversa com la catalana. aquelles iniciatives que s’han desen· volupat dins aquest marc, així comDiferenciarem dos nivells d’anàlisi, també les mancances, dificultats iPolítica Catalana, que recull aquelles obstacles que s’ha trobat.propostes que tenen una perspectivanacional, és a dir que s’apliquen a Un tema del que es parla de maneraCatalunya. I Política Municipal on es reiterada és de la crisi econòmica,recullen aquelles iniciatives i polè· ja que ha influenciat tan per lesmiques que s’han desenvolupat a retallades com per les conseqüèn·diferents municipis catalans per al cies d’aquesta pel que fa al risc deseu territori. fractura social. A Política Municipal pretenem fer unaL’apartat de Política Catalana té com a mirada a les polítiques municipalsobjectiu recollir les iniciatives i tam· en matèria d’immigració i de gestióbé les polèmiques que aquest 2010 de la diversitat i de la convivència.ham marcat la política catalana pel Cal remarcar la importància deque fa a la gestió de la immigració, l’administració municipal en aquestla diversitat i la convivència. àmbit, ja que el seu major coneixe· ment de la realitat li dóna les einesEls darrers anys a Catalunya s’han necessàries per aplicar les diferentsaprovat o consensuat alguns docu· directrius segons les característi·ments rellevants en el treball de ges· ques concretes del municipi; aixítió la diversitat i de la convivència, com també elaborar estratègies amostres en són la Llei d’Acollida i el mida. És també l’administració mésPacte Nacional per la Immigració. propera a la ciutadania. CONSEQÜÈNCIES DE LA LEGISLACIÓ D’ESTRANGERIA 23
  24. 24. Per la dificultat de poder abastar tot Catalunya, arribant també al Govern Posen en dubteel territori hem recollit aquells fets i central.iniciatives que han tingut una espe· Prohibir l’ús del vel integral en els fonaments de l’Estat decial rellevància. equipaments municipals, i en algun Dret com és la igualtat cas també en el mateix carrer.L’apartat, també ve marcat per Un debat que no responia, ni res· davant de la justícia idiferents polèmiques que han pon, a una preocupació social real, drets internacionals,protagonitzat alguns municipis que va prendre relleu quan polítics com el dret de viure encatalans, i que han acabat tenint, i mitjans de comunicació el vanperò incidència a tot Catalunya posar en l’agenda de l’actualitat. família.i també a nivell estatal: polèmi· Mesures que lluny de defensar elsca sobre l’empadronament de drets de les persones el que fanpersones estrangeres en situació es agreujar la situació de vulnera·irregular, sobre la prohibició del bilitat d’un sector de la població.vel integral als espais municipals Alimenten el racisme i la crimi·i mocions a alguns ajuntaments nalització de la població d’origenque proposen vincular els permi· immigrat, posant·los en risc desos d’arrelament i el reagrupa· fractura social.ment familiar al compliment deles normatives de civisme. Ja a les acaballes del 2010 entra enEl 2010 comença amb una polèmi· joc una nova polèmica, també im·ca servida que s’allargarà durant pulsada per alguns ajuntaments iels primers sis mesos de l’any. A la amb el contagi de molts altres. Enciutat de Vic s’aprova una moció aquest cas, mitjançant mocionsque planteja delatar a la policia la presentades als plens municipals,situació d’irregularitat de les per· es planteja la possibilitat de vincu·sones que van a empadronar·se i lar els informes, que els ens localsque no tenen papers. Una moció redacten, necessaris pels processosque pren diferents formes i que de reagrupament familiar o arrela·amplia el debat a nivell autonòmic ment a les normatives de civisme.i també estatal. De manera que les conductes in· cíviques realitzades per personesEn definitiva entra en debat l’accés estrangeres poden ser doblementals drets fonamentals de les perso· penades: per una banda la multanes estrangeres en situació adminis· que es desprèn de les normativestrativa irregular, però darrera hi ha de civisme, i per una altra bandael debat sobre el model de societat perquè veuran afectats els seus pro·i el risc de diferenciar en categories cediments d’arrelament o reagru·de ciutadans, de primera i de sego· pament familiar.na, limitant l’accés als drets que un Una mesura que suposa una aplica·Estat de dret, i un Estat de Benestar ció desigual de la llei segons l’origenhaurien de garantir per a tota la ciu· o la situació administrativa de la per·tadania. sones, mesures que posen en dubte fonaments de l’Estat de Dret com ésLa polèmica sobre l’ús del vel inte· la igualtat davant de la justícia i dretsgral comença a la ciutat de Lleida, internacionals, com el dret de viurei com en el cas del padró, aquesta en família.es mou pel diferents municipis de24 L’ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA - SOS RACISME

×