Programa Lliga Regionalista - Català
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Programa Lliga Regionalista - Català

on

  • 744 views

La Lliga Regionalista de les Illes Balears proposa als ciutadans...

La Lliga Regionalista de les Illes Balears proposa als ciutadans
d’aquesta comunitat un centenar de propostes fruit d’una profunda i acurada reflexió amb els interlocutors
socials i econòmics illencs. Podríem dir que és el nostre full de ruta, el camí que des de la Lliga
volem seguir en la nostra aposta per garantir el futur de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en
un escenari de post crisi que, més prest que tard, s’obrirà per a tots els ciutadans d’aquesta terra.

Statistics

Views

Total Views
744
Views on SlideShare
744
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Programa Lliga Regionalista - Català Document Transcript

  • 1. 100 punts per guanyar el futur + 1 compromís PROGRAMA ELECTORAL 2011
  • 2. Índex Les raons d’un projecte reformista Autogovern 5 El proper 1 de març de 2013 es compliran 30 anys de l’aprovació del primer Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, l’instrument normatiu pensat i dissenyat per atorgar als ciutadans de les Illes una ca- Educació 5 pacitat real en matèria d’autogovern, potenciant al mateix temps la nostra llengua, cultura i identitat Model audiovisual 7 pròpies. Una fita que en principi havia d’esdevenir històrica, des del moment que havia de canviar de Sanitat 7 soca-rel el futur d’aquesta comunitat. Dependència 9 Gairebé tres dècades més tard, s’imposa la realitat: el camí cap a l’autogovern ha quedat estroncat Immigració 11 per nombrosos obstacles, alguns deguts a la nostres pròpies equivocacions en no saber concentrar les Turisme 11 energies col·lectives en resoldre els problemes estructurals d’aquesta terra. En lloc d’això, sovint hem Administració 13 invertit més temps a fomentar debats identitaris estèrils i a generar conflictes inexistents (llengua, edu- Societat 15 cació, territori..) que en definir què volíem fer i cap a on volíem anar. Per això, hem de reconèixer que en gran part hem perdut, durant aquestes prop de tres dècades, el temps per les bardisses, deixant de Treball i empresa 15 costat allò que era més necessari: garantir un futur de benestar i d’esperança per a totes els ciutadans Comerç i Indústria 17 que viuen i treballen a les Illes Balears. Agricultura i pesca 17 És, per tant, el moment de rectificar. Hem de començar assumint que no som tan rics com ens pensà- Medi Ambient 19 vem, que durant massa anys hem viscut per damunt les nostres possibilitats, i que és hora de raciona- Economia 19 litzar els comptes públics (i privats). D’entrada hem de reconèixer que l’administració autonòmica està Cultura i Patrimoni 21 sobre dimensionada i que, per tant, l’hem d’aprimar allà on es pugui o directament retallar allà on faci Ordenació territorial i urbanisme 21 falta. I també que hem d’assumir les competències que interessi tenir sempre que sigui convenient per als interessos generals de la nostra comunitat, no pel simple fet d’acumular competències com un Universitat i investigació 23 objectiu en si mateix. L’autogovern és bo únicament si és útil a la societat que el reclama i a la qual serveix, això ha de quedar molt clar. Per tant, s’imposa un repensament del que suposa l’autogovern illenc, una mirada sense prejudicis a 100 punts per guanyar el futur + 1 compromís allò que som i a allò que volem ésser. I aquesta “refundació” del fet autonòmic només es pot plante- jar a partir de cinc grans conceptes: economia productiva, seguretat jurídica, una educació i sanitat de JAUME FONT BARCELÓ qualitat, finançament just i una administració eficaç i ajustada a les nostres possibilitats. Sense un gran Candidat al Consell de Mallorca consens social i polític al voltant d’aquestes grans qüestions estratègiques, el nostre futur es pot veure i al Parlament de les Illes Balears amenaçat i podem perdre -que sap si definitivament- el tren de la història.Programa Electoral 2011 Per fer front a aquest repte estratègic, la Lliga Regionalista de les Illes Balears proposa als ciutadans d’aquesta comunitat un centenar de propostes fruit d’una profunda i acurada reflexió amb els interlo- cutors socials i econòmics illencs. Podríem dir que és el nostre full de ruta, el camí que des de la Lliga volem seguir en la nostra aposta per garantir el futur de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en un escenari de post crisi que, més prest que tard, s’obrirà per a tots els ciutadans d’aquesta terra.2. 3.
  • 3. Autogovern 1. Garantir als ciutadans de les Illes Balears 3. Proposar la reforma del Senat per tal que el desenvolupament harmònic de l’au- esdevingui, d’una vegada, la cambra terri- togovern per tal d’assolir uns nivells de torial que necessita un país plural com és benestar, progrés, cohesió social i expec- el nostre. tatives de futur adequats. 4. Reclamar a l’administració central, en 2. Esgotar les vies d’autogovern que permet concret, les competències sobre Costes i l’Estatut d’Autonomia i cloure, definitiva- sobre l’ús i gestió del Mar Balear. ment, el mapa autonòmic balear abans de juny de 2013, tant en la relació amb el govern central com entre les pròpies Illes i amb els ajuntaments. Educació 5. Reorientar l’actual sistema educatiu illenc, pels alumnes pel que fa al coneixement en el sentit de fomentar simultàniament de les dues llengües cooficials. coneixements i habilitats, a més de reforçar la Formació Professional en el 9. Implantar un pla de formació del profes- marc d’un economia de serveis altament sorat, per tal de garantir el reciclatge dels diversificada i cada dia més exigent. docents. Instaurar períodes obligatoris de Elaborar un catàleg de recursos pràctiques dels professionals de l’ense- 100 punts per guanyar el futur + 1 compromís didàctics on line per a l’ús de 6. Elaborar un catàleg de recursos didàctics nyament de Formació Professional dins on line per a l’ús de professors i alumnes l’àmbit empresarial. professors i alumnes en els diferentsLliga Regionalista de les Illes Balears. en els diferents nivells educatius. nivells educatius. 10. Promoure un pla de lluita contra el fracàs 7. Reduir en un 20% el personal dedicat escolar. a tasques administratives dins l’àmbit educatiu i fer el mateix amb el personal 11. Establir fórmules educatives per donar alliberat per a funcions sindicals. una segona oportunitat acadèmica a les persones que han abandonat abans d’ho- 8. Mantenir l’actual Decret de Mínims, vin- ra els seus estudis, a fi de reforçar la seva culat a una avaluació anual, per part de qualificació acadèmica amb vistes a poder la Conselleria d’Educació, del nivell assolit reincorporar-se al mercat laboral.4. 5.
  • 4. Model audiovisual 12. Mantenir un únic canal de televisió públi- 13. Convertir l’actual Televisió de Mallorca en ca autonòmica (IB3), que permeti avançar un segon canal d’IB3 via satèl·lit, que es- en la cohesió social i en la defensa de devingui una porta oberta al món durant la nostra identitat i cultura. Defensar tot l’any, per tal de projectar la realitat l’estabilitat laboral de la seva plantilla de illenca. treballadors i reduir el nombre dels alts càrrecs de la televisió pública. 14. Foment de les Illes Balears com a plató per a produccions cinematogràfiques, amb el que això suposa d’inversió econòmica i de promoció turística de la comunitat. L’administració ha d’ajudar a les productores que vulguin rodar a la nostra comunitat. Sanitat 15. Avançar cap a un escenari d’eficiència 18. Redefinir el model de Sanitat pública sanitària en tots els àmbits, incloent una illenc, tenint en compte paràmetres racionalització del costos (centrals de de sostenibilitat econòmica i qualitat compres) i un control de la despesa sani- assistencial, per tal d’avançar cap a una tària sense reduir l’eficàcia assistencial. sanitat eficient, efectiva i equitativa. 16. Avançar cap a una llista d’espera zero 19. Revisar l’actual marc legal dels tre- Avançar cap a una llista d’espera zero en assistència sanitària i en atenció a la balladors sanitaris illencs per fer una 100 punts per guanyar el futur + 1 compromís en assistència sanitària i en atenció a dependència. Sanitat més dinàmica, sostenible entre la polítiques d’inversions, les necessitats la dependència.Lliga Regionalista de les Illes Balears. 17. Excloure el debat idiomàtic de l’àmbit dels treballadors i les exigències reals dels sanitari, garantint una bona praxis assisten- usuaris. Una Sanitat no polititzada, en la cial mitjançant uns programes idiomàtics qual els professionals treballin a gust. adients, que permetin, als professionals sanitaris que venguin de fora, d’entendre, 20. Desenvolupament de nous plans sanitaris valorar i assumir la nostra realitat cultural sectorials (salut mental, cardiovascular, i idiomàtica, a partir sempre de criteris de càncer, gerontologia, educació sanitària, qualitat assistencial com a fita irrenunciable. prevenció de malalties de transmissió sexual, drogodependències....)6. 7.
  • 5. 21. Potenciar la figura i el funcionament efi- 23. Reestructuració de les despeses sanitàri- cient i real dels Comitès d’Ètica Específics es. Estudiar, implementar i desenvolupar dins el marc assistencial hospitalari. Mar- nous sistemes o fórmules de finançament car els objectius, composició i funciona- ja existents dins l’àmbit europeu i adap- ment dels mateixos dins el mapa sanitari tar-les a la realitat balear, per fer possible illenc. la sostenibilitat del sistema de salut a les Illes Balears i evitar la seva fallida. 22. Definició i desenvolupament de la carrera professional. Una carrera professional 24. Redefinició de les polítiques de Gestió orientada als metges i professionals Farmacèutica. d’infermeria i inspirada en l’autoformació, en sintonia amb els objectius de la política 25. Obrir un vertader debat sobre la necessi- sanitària. tat i viabilitat de la creació d’una futura Facultat de Medicina a les Illes Balears. Dependència 26.- Incrementar les places de serveis socials 29.- Reclamar les transferències estatals per per a les persones amb discapacitat al finançament de l’ocupació i la inserció (centres de dia, ocupacionals, residencials, laboral de la persona amb discapacitat habitatges tutelats...). Elaborar un quadre psíquica i/o física. de situació respecte al concert actual i de les necessitats reals per tal d’avaluar les 30.- Promoure la contractació de persones o deficiències i necessitats. serveis de centres especials de feina on la Reclamar les transferències estatals seva plantilla la conformin, majoritària- 100 punts per guanyar el futur + 1 compromís per al finançament de l’ocupació i la 27.- Sortir dels darrers llocs del rànquing ment, persones amb discapacitat psíquica autonòmic de finançament en matèria de i/o física. inserció laboral de la persona ambLliga Regionalista de les Illes Balears. Dependència i arribar -com a mínim- a discapacitat psíquica i/o física. la mitjana estatal d’inversió a l’hora de 31.- Incrementar les infraestructures que finançar la Llei de Dependència. generin places de serveis socials per a aquest col·lectiu, a més de crear un pla 28.- Simplificació administrativa, burocràtica i d’inversions per poder ampliar les places de gestió de competències entre la Con- concertades ja existents. selleria d’Afers Socials i els Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.8. 9.
  • 6. Immigració 32. Redactar una llei autonòmica per a la 33. Crear un consell consultiu de la immigra- integració social i econòmica de les perso- ció, un ens plural de caràcter insular que nes immigrants. permeti debatre la realitat del fenomen migratori a la nostra comunitat des del punt de vista social, econòmic, cultural, ètnic, educatiu o religiós. Turisme 34. Revisar íntegrament el concepte de pro- moció turística, apostant per campanyes a 37. Mantenir la proposta de reconversió de termini mitjà, potenciant la marca de cada la Platja de Palma com acció principal del illa (en lloc de la d’Illes Balears) i amb que ha de ser el futur turístic de les Illes capacitat per obrir nous mercats. Balears. Apostar pel diàleg i el consens amb totes les parts a l’hora de donar solu- 35. Crear una xarxa cicloturística en condici- ció a un problema que pot marcar el camí ons a totes les Illes, per tal d’afavorir la a seguir en altres zones que necessiten pràctica del ciclisme tant a nivell d’aficio- d’una reconversió a les Illes Balears. nat com per a albergar estades hivernals d’equips professionals. 38. Eliminació en deu anys de les milers de places obsoletes que fan una guerra de Revisar íntegrament el concepte de 36. preus a la baixa. 100 punts per guanyar el futur + 1 compromís Apostar per una promoció turística que promoció turística, apostant per sorgeixi del consens entre l’administració i els sectors involucrats. Crear uns ens 39. Recolzar l’agroturisme i el turisme rural, Lliga Regionalista de les Illes Balears. campanyes a termini mitjà, potenciant com a fórmules d’activitat turística que insular que es faci càrrec de la promoció la marca de cada illa (en lloc de la turística de cada illa amb la presència de permetin la protecció de l’entorn natural. d’Illes Balears) i amb capacitat per tot el sector turístic i obrint la porta al capital i a la gestió privats. obrir nous mercats.10. 11.
  • 7. Administració 40. Eliminació de totes les duplicitats entre 46. Reforçar la competitivitat de les empre- el Govern de les Illes Balears i els consells ses de les Illes, potenciant la inversió insulars, aplicant amb aquesta finalitat en R+D+I i recolzant la creació de nous l’actual Estatut -amb totes les seves con- productes basats en la preeminència de seqüències- en un termini màxim de dos les noves tecnologies i amb un alt valor anys (2011-2013). afegit. 41. Reduir l’actual estructura de l’adminis- 47. Dissenyar un Pla de Finançament Local, tració autonòmica en una quarta part. per tal de garantir la viabilitat financera Iniciar un procés de reducció d’empleats dels ajuntaments, vertaders eixos verte- públics autonòmics mitjançant jubilacions bradors de la cohesió social. i cobrint només una part de les vacants. 48. Modificar la Llei de Coordinació de les 42. Creació d’un ens que aglutini totes les Policies Locals (Llei 6/005) i el seu Decret ajudes per a innovació; un ens participat de desenvolupament (67/2007) amb per professionals del món de la innovació l’objectiu de donar estabilitat a aquest i la recerca i també per professionals de col·lectiu. l’administració autonòmica. 49. Pel que fa a la Policia local, apostam per 43. Realitzar auditories de gestió i d’eficiència racionalitzar recursos i personal. També a tots els departaments del Govern de les es facilitarà de mancomunar els serveis Reduir l’actual estructura Illes Balears i empreses públiques. de policia per a aquells municipis que no de l’administració comptin amb recursos suficients. autonòmica en una quarta 44. Les empreses públiques tindran una fisca- lització prèvia a la despesa i inversió. part. Iniciar un procés de 100 punts per guanyar el futur + 1 compromís reducció d’empleats públics 45. Reduir en una tercera part l’actual nombre d’alts càrrecs autonòmics i fer un autonòmics mitjançant Lliga Regionalista de les Illes Balears. catàleg de llocs claus que a partir d’ara jubilacions i cobrint només hauran de ser ocupats sempre per alts una part de les vacants. funcionaris, especialment en llocs de feina de naturalesa jurídica i econòmica.12. 13.
  • 8. Societat 50. Elaboració d’una llei de protecció integral 52. Promoure la implantació de sistemes a la família, en tots els seus vessants, informàtics de coordinació entre les dife- afavorint la conciliació laboral i la igualtat rents policies locals de les Illes i els cossos plena entre gèneres. de seguretat de l’Estat. 51. Reforçar la tasca dels punts de trobada 53. Impulsar l’ús de les noves tecnologies de familiars i els centres de mediació social la informació, reforçant el paper de les per a famílies desestructurades. xarxes socials com a instrument de partici- pació democràtica. Treball i empresa 54. Aplicar incentius fiscals per a les empreses 58. Crear la figura de l’agent d’ocupació i familiars, vertaders eixos del teixit em- desenvolupament local com a dinamit- presarial illenc. A la vegada, les empreses zador d’un sector o barri i propiciador de amb domicili fiscal a les Illes Balears sinèrgies en el mercat laboral. tindran prioritat en l’adjudicació d’obres i serveis públics. 59. Potenciar les polítiques de foment de l’ocupació (tallers, corporacions locals i 55. Donar suport a les indústries agroalimen- similars, pràctiques, empreses becades, Elaborar un pla de suport als 100 punts per guanyar el futur + 1 compromís tàries illenques, com a eina transversal de etc), especialment aquells programes que autònoms i als joves emprenedors. promoció de l’activitat agrària. incloguin treball-formació que possibiliti l’aproximació al mercat real de treball Lliga Regionalista de les Illes Balears. Fomentar l’autoocupació. 56. Elaborar un pla de suport als autònoms i i faciliti la inserció laboral de diferents als joves emprenedors. Fomentar l’autoo- col·lectius (joves, majors de 45 anys, col- cupació. lectius vulnerables..). 57. Reduir les gestions burocràtiques, agilitant els tràmits i els pagaments de les ajudes o subvencions concedides a totes les em- preses, persones físiques o associacions.14. 15.
  • 9. Comerç i indústria 60. Impulsar plans d’acció que ajudin a 61. Promocionar i donar suport a les inicia- consolidar la xarxa comercial urbana i al tives comercials i industrials innovadores manteniment del model mediterrani de que mantenen les tradicions i els produc- ciutat. tes autòctons. Crear consorcis d’exporta- ció per abaratir costos a empreses que per si mateixes no tindrien l’oportunitat de posicionar-se en mercats internacionals. Agricultura i pesca 62. Potenciar l’activitat agrícola i ramadera 64. Adoptar mesures efectives per tal de libe- tant a nivell d’infraestructures com en la ralitzar el subministrament de combus- seva gestió mediambiental. Racionalitzar tible a la flota d’embarcacions de pesca el sistema tarifari elèctric dins l’àmbit agrí- professionals. cola i ramader, perquè s’ajusti a la realitat de l’ús que en fan les explotacions. 65. Garantir la seguretat jurídica de les convo- catòries de subvencions que es tramiten i 63. Proposar un gran pacte -en el termini s’aproven però que sovint no es paguen d’un any- per decidir quin serà el compro- per manca de recursos. mís real de l’administració amb el sector Potenciar l’activitat agrícola i ramadera 100 punts per guanyar el futur + 1 compromís pesquer i quines inversions cal fer per tant a nivell d’infraestructures com en la mantenir l’activitat pesquera en condici- Lliga Regionalista de les Illes Balears. seva gestió mediambiental. Racionalitzar el ons de sostenibilitat. sistema tarifari elèctric dins l’àmbit agrícola i ramader, perquè s’ajusti a la realitat de l’ús que en fan les explotacions.16. 17.
  • 10. Medi Ambient 66. Avançar en l’aplicació de la Llei d’Espais 69. Obrir un debat real i sense perjudicis Naturals de Rellevància Ambiental (LECO). sobre les energies renovables. Decidir si descartam o no l’energia eòlica (parcs eò- 67. Apostar, en el marc de la lluita contra lics a la mar, no a les muntanyes), valorant el canvi climàtic, per les energies netes. els seus grans beneficis no contaminants Aplicar polítiques d’estalvi energètic que i reconeixent els seus possibles efectes en permetin la reducció de costos, l’excessiva temes de biodiversitat. dependència dels combustibles fòssils i la reducció de les emissions de gasos 70. Apostar per una política energètica d’efecte hivernacle. basada en el respecte i millora del medi ambient, la cura del paisatge i de l’impac- 68. Elaborar un pla director per a cada illa te visual; la seguretat en el subministra- sobre l’ús i gestió de l’aigua potable i les ment, la diversificació de combustibles i la aigües per a reg. Unificar el preu de l’ai- consideració de les distintes tecnologies gua dins l’àmbit de cada una de les Illes. de generació i el cost de cada una d’elles. Economia 71. Reestructurar el sector públic, incloent la 74. Proposar un gran acord entre formacions disminució d’estructures administratives i polítiques per avançar cap a un correcte redimensionament de les plantilles (incor- finançament de la nostra comunitat autò- porant la mobilitat funcional i geogràfica). noma, incloent el reconeixement, per part Creació d’un borsí d’empleats públics, per del Govern central, dels dèficits històrics 100 punts per guanyar el futur + 1 compromís facilitar al màxim l’aprofitament laboral. que arrosegam en aquesta matèria. 72. Complir la legislació vigent (Llei de Moro- 75. Negociar un nou Règim Especial Balear Lliga Regionalista de les Illes Balears. Avançar en l’aplicació de la Llei d’Espais sitat) en matèria de pagaments a tercers que sigui creïble i solidari. en operacions comercials, assumint que Naturals de Rellevància Ambiental (LECO). la morositat de l’Administració és un 76. Potenciar les dotacions de capital físic dels principals problemes pel nostre teixit (infraestructures), humà (formació) i empresarial. tecnològic (I+D+I), estimulant l’esperit emprenedor. 73. Impulsar un compendi de normativa legal vigent per facilitar una millor comprensió del ciutadà, afavorint el seu coneixement i compliment.18. 19.
  • 11. Cultura i patrimoni 77. Impulsar accions de promoció i difusió de 81. Impulsar l’Escola de Restauració i Conser- la llengua i cultura de les Illes Balears a vació de Bens d’Interès Culturals. l’exterior, mitjançant l’Institut Ramon Llull. 82. Vincular les polítiques de BIC’s a la revi- 78. Donar suport als artistes illencs per tal talització, conservació i gestió d’aquests que puguin desenvolupar i donar a conèi- espais. La declaració de Béns d’Interès xer la seva activitat artística. Facilitar les Culturals ha de servir per fer reviure uns condicions i els espais adients per tal de espais i no al contrari. desenvolupar aquesta activitat. 83. Creació d’un centre de formació de 79. Establir una autèntica i moderna xarxa patrimoni com a laboratori experimental museística a les Illes amb atractiu turístic d’accions pràctiques. i també d’interès per als residents de la comunitat. 84. Elaborar una llei autonòmica sobre mecenatge i patrocini, per tal de facilitar 80. Suport a la preservació de la cultura i el suport privat a les iniciatives culturals, festes populars i tradicionals. socials i solidàries. Elaborar una llei autonòmica sobre Ordenació territorial i urbanisme mecenatge i patrocini, per tal de facilitar el suport privat a les iniciatives 85. Dissenyar un pla de desenvolupament 88. Modificar el procediment dels plans metropolità de Palma, incloent la zona urbanístics de forma integral, ja que els culturals, socials i solidàries. 100 punts per guanyar el futur + 1 compromís urbana i periurbana, per tal de fer un ús que tenim ara foren elaborats, en la seva més racional dels seus serveis municipals majoria, a finals dels anys 50 i per tant (aigua, transport, urbanisme, residus...) són totalment obsolets. Lliga Regionalista de les Illes Balears. 86. Tancar el mapa ferroviari de Mallorca, es- 89. Negociar amb els ajuntaments de les Illes tablint les prioritats en matèria d’inversió, un termini per adaptar el seu planejament tant pel que fa a nous trajectes com a la urbanístic al que determinen els respec- racionalització i millora dels ja existents. tius Plans Territorials Insulars de cada una de les illes, per tal de garantir l’estabilitat 87. Donar estabilitat als plans territorials normativa i la seguretat jurídica. per al seu desenvolupament i garantir la seguretat jurídica als possibles inversors.20. 21.
  • 12. 90. Aprovar una Llei del Sòl que faci compa- 93. Obrir un debat en el si de la societat tible la convivència de les persones amb illenca en relació al model de creixement l’activitat econòmica i que preservi el terri- urbà (intensiu o extensiu) per tal d’op- tori, tenint en compte les necessites de les timitzar l’ús del sòl i de tots els serveis i Illes com a destí turístic, el nostre principal infraestructures que envolten els nuclis de motor econòmic. població. 91. Marcar com a prioritari la redacció dels 94. Fomentar la construcció d’habitatges de plans de reforma i millora de les zones protecció oficial i incentivar els acords turístiques, per facilitar les renovacions i amb propietaris privats per tal de facilitar millores urbanes d’aquestes zones. l’accés social a habitatges desocupats. Pla de foment del lloguer d’habitatges. 92. Desenvolupar sòls industrials pel sistema de cooperació, per aconseguir preus que facin possible el seu desenvolupament i la implantació de noves indústries. Universitat i investigació 95. Intensificar la convergència tecnològica 98. Definir l’orientació estratègica de la Uni- amb els països i regions més desenvolu- versitat de les Illes Balears (UIB). Elaborar pats del nostre entorn, per tal de facilitar un pla estratègic de la UIB, determinant si la societat del coneixement en la nostra vol continuar essent una universitat gene- Fomentar la construcció d’habitatges de 100 punts per guanyar el futur + 1 compromís comunitat, tant des del punt de vista de ralista o si vol optar per l’especialització. protecció oficial i incentivar els acords l’administració com del sector econòmic i 99. Lliga Regionalista de les Illes Balears. amb propietaris privats per tal de facilitar la societat en general. Donar suport a la UIB per tal que s’integri en xarxes nacionals i internacionals, a fi l’accés social a habitatges desocupats. Pla 96. Impulsar l’ús de la factura telemàtica i la de gaudir d’un campus d’excel·lència. de foment del lloguer d’habitatges. contractació electrònica per oferta públi- ca. (incloent l’obligació de la facturació 100.Potenciar política de beques per evitar electrònica en el marc de la contractació discriminacions d’entrada a la Universitat amb el sector públic). per raons d’origen i donar suport a aquells estudiants que s’esforcen i intenten supe- 97. Aprofitar la e-administració per a raciona- rar-se. Estimular la corresponsabilitat dels litzar l’administració amb la simplificació alumnes, a partir del criteri que han d’acabar de tràmits i facilitació d’accés al ciutadà. els estudis dins el termini establert.22. 23.