110929 nota de premsa tècnica mesura de govern finançament quadres def

788 views
725 views

Published on

Posicionament del Grup Municipal Socialista (GMS) davant la Mesura de Govern per tal de garantir la capacitat de finançament de l’Ajuntament de Barcelona

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
788
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

110929 nota de premsa tècnica mesura de govern finançament quadres def

  1. 1. Grup Municipal SocialistaPosicionament del Grup Municipal Socialista (GMS)davant la Mesura de Govern per tal de garantir lacapacitat de finançament de l’Ajuntament de Barcelona1.- LAjuntament de Barcelona ha presentat públicament les dades comptables,dacord amb els principis de comptabilitat patrimonial, pressupostària i SEC 95,dacord amb la legislació vigent i seguint els criteris que han daplicar lescorporacions locals.2.- La presentació dels comptes que ara esproposa es basa en canviar els criteris depresentació, incomplint la presentació delsComptes Anuals de lAjuntament dacordamb la Carta Municipal de Barcelonaaprovada per unanimitat pel Plenari delAjuntament, el Parlament de Catalunya i lesCorts.3.- El propòsit dels legisladors en lacomptabilitat patrimonial va ser que lescorporacions locals poguessin disposardinformació adient per conèixer la situacióreal de la corporació, contribuint a disposardun instrument que ajudés a la gestió de lacorporació. Per aquest motiu sapunten elsingressos i les despeses de l’exercici(principi de meritat), és a dir, el criteri no són els ingressos cobrats i les despesespagades, doncs es podria estar registrant ingressos daltres exercicis i no estarregistrant despeses de lexercici que no shan pagat, indicant un superàvit o undèficit que no correspon a lexercici.La Carta Municipal de Barcelona estableix uns estats financers (Balanç, Comptede Resultats i Memòria) consolidats i auditats, elaborats en comptabilitatpatrimonial.4.- La finalitat de la comptabilitat pressupostària és el control de la legalitat, és adir, els ingressos sapunten quan es produeix lacte administratiu, sent lesdespeses del pressupost limitatives. Per tant, únicament es poden gastar aquelles 1
  2. 2. Grup Municipal Socialistadespeses que estan en el pressupost municipal aprovat pel Plenari de lacorporació.Els estats financers de la comptabilitat pressupostària són una nota quesincorpora a la Memòria. Una altra diferència respecte a la comptabilitatpatrimonial és que no és té en compte que els actius amb el seu ús (ordenadors,mobiliari, automoció, edificis...) shan de acabar substituint i, per tant, no es dotadun fons per la seva reposició (amortitzacions).5.- La finalitat del SEC 95 és macroeconòmica. Es tracta de comptabilitat nacionalamb criteris homogenis dins de la UE. El seu propòsit és conèixer la situació fiscaldun país en termes comparables amb els altres països de la UE, ajudant a veuresi aquests països estan complint el principi destabilitat pressupostària.6.- La comptabilitat nacional no ajuda a una corporació local en la seva gestió, nien el control de la legalitat. El pla comptable de les corporacions locals es basa enla comptabilitat patrimonial i pressupostària i, després, es demana que ajustinaquestes dades a criteris de comptabilitat nacional amb la finalitat de poderconsolidar els comptes de les administracions públiques espanyoles i poder tenirresultats pressupostaris a nivell de país.En conseqüència, les corporacions locals tenen la obligació de registrar elsimpostos que els contribuents han de pagar, la qual cosa des del punt de vista delcontrol de la legalitat, permet comprovar si sestan recaptant adequadament i, encontrapartida, es dota una provisió per morositat (drets de difícil realització). Si elsimpostos es registren quan es cobren es perd una informació important, tant desdel punt de vista de la gestió com des del punt de vista de la legalitat, de comsestan recaptant i quin és el nivell de morositat.Com que ladministració de lEstat desconeix quins impostos no han estat pagats,les corporacions locals a nivell de comptabilitat nacional han dajustar els seusresultats pressupostaris abans doperacions financeres (no, lestalvi brut) per ladiferència entre els impostos notificats en lexercici i els impostos cobrats.Així mateix, els ingressos procedents daltres administracions públiquescomptabilitzats per la corporació local en base a una llei o un conveni aprovat perles dues parts, però que laltra administració no ha pressupostat, shan dedonar de baixa per homogeneïtzar criteris. La corporació local no coneix que noshan pressupostat durant lexercici i es pot trigar en tenir coneixement del fet desde mesos a dos anys després dhaver tancat lexercici. 2
  3. 3. Grup Municipal Socialista7.- La nova dada sobre estalvi brut no es basa, per tant, en el pla comptable quehan daplicar les administracions públiques: falten partides com les dotacions permorositat i es resten partides de lany 2008, com la liquidació de la cessió detributs de lEstat i del fons complementari de finançament, que lAjuntament en elseu moment ja va comptabilitzar com pèrdues en el seu Compte de Resultats i noes té en compte que, per les dades publicades pel Ministeri dEconomia i Hisenda,la liquidació 2010 serà positiva (per un principi de prudència la liquidació del 2010no es va registrar en el Compte de Resultats del 2010).8.- No sestà donant informació nova: qui estava interessat en els Comptes anualsde lAjuntament ja en tenia coneixement de la mateixa. Simplement es presenta lainformació duna altra manera que no correspon al pla comptable de lescorporacions locals, dificultant les comparacions amb altres corporacions, la qualcosa és una eina d’anàlisi que es perd.9.- El pla financer 2010-2013 es va elaborar seguint estrictament les normes i elsmodels que la Generalitat de Catalunya té promulgats, essent ladministraciócompetent en aquest cas de tutela financera de les corporacions locals catalanes.Quan el Ministeri dEconomia i Hisenda ha definit el dèficit màxim compercentatge dels ingressos no financers que les corporacions locals poden fersense necessitat delaborar un pla financer, ha exclòs las liquidacions negativesde la cessió de tributs i del fons complementari de finançament (CT+FCF) danysanteriors.Deduir de lestalvi brut la liquidació de CT+FCF és confondre la gimnàstica amb lamagnèsia. La liquidació de CT+FCF danys anteriors és un deute, un tematresorer. Lestalvi brut dun any és la diferencia entre els ingressos i les despesescorrents generades aquell any, és un tema econòmic.10.- La notícia preocupant és que el pla financer 2010-2013, aprovat pel Plenaride la corporació i per la Generalitat de Catalunya, es revisarà i, mentre aquest plaestablia arribar a lequilibri pressupostari en el 2013, sindica que el nou plaaconseguirà aquest objectiu en el 2015. Aquest fet afecta negativament a lasolvència de lAjuntament i, en conseqüència, pot acabar produint un fortincrement dels costos financers, reduint les disponibilitats de recursos per aplicar-los a altres finalitats ciutadanes. A més, sorprèn que quan els ingressos i resultatspressupostaris del 2010 són superiors als previstos en el pla financer 2010-2013,fent una comparació amb criteris homogenis, la revisió es faci no per arribar alequilibri pressupostari abans, sinó després. 3
  4. 4. Grup Municipal SocialistaRecordatori sobre l’estat de les financesmunicipals1. L’Ajuntament de Barcelona ha portat a terme, durant els governs presidits peralcaldes socialistes, una política econòmico-financera sòlida, rigorosa, solvent itransparent, que s’ha traduït en unes altes quotes de millora del benestar de laciutat i de tots els barcelonins i barcelonines.2. Aquesta política, executada per un grup de professionals competents, ha estatbasada en dos principis essencials: a).- El manteniment d’estalvis bruts (diferència entre ingressos corrents i despeses corrents) superiors com a mínim al 15% dels ingressos corrents. L’evolució de l’estalvi brut, en termes de comptabilitat patrimonial (resultat d’explotació), del Grup Ajuntament de Barcelona, en M€, ha estat sempre superior al 15% dels ingressos corrents. 3.000 60 2.486 2.553 2.518 2.512 2.500 2.311 50 2.035 2.063 1.940 2.000 1.805 40 1.672 1.500 27,7% 27,4% 30 24,0% 19,1% 17,9% 1.000 20 15% 500 10 0 0 2006 2007 2008 2009 2010 Ingressos corrents (M€) Despeses corrents (M€) Estalvi brut en % dels ingressos corrents (eix secundari) Font: Informe Anual de l’Ajuntament de Barcelona 2010. Dades auditades. 5 4
  5. 5. Grup Municipal Socialista b).- El manteniment d’un nivell d’endeutament de, com a màxim, el 60% dels ingressos corrents. L’evolució de l’endeutament de l’Ajuntament i del Grup Ajuntament de Barcelona ha estat inferior al 60% dels ingressos corrents. Deute (M€) Deute com % dels ingressos corrents 1.600 65,0 1.400 60,0 264 58,3 1.200 118 55,0 1.000 139 52,0 54,1 224 50,0 800 158 51,0 45,0 600 1.200 42,9 1.061 38,7 928 40,0 42,1 36,3 400 770 750 200 35,0 34,4 33,8 0 30,0 2006 2007 2008 2009 2010 2006 2007 2008 2009 2010 Ajuntament Altres Grup Ajuntament Ajuntament Font: Informe Anual de l’Ajuntament de Barcelona 2010. Dades auditades. 73. D’aquesta manera, s’ha assegurat una alta capacitat d’autofinançament de lesinversions (entre els anys 2004 i 2007 l’estalvi brut ha permès finançar el 100% deles inversions i, fins i tot, retornar deute) i s’ha mantingut sempre un marged’endeutament notable com a garantia de reserva.4. Ambdós principis mostren un nivell d’autoexigència superior al requerit per lalegislació vigent en l’àmbit de les hisendes municipals i s’ha vist complementat peruna política de transparència i rigor basada en la realització d’una auditoriaexterna dels comptes del Grup Ajuntament de Barcelona, el resultat de la qual espublica anualment en l’Informe Anual sobre l’estat de les finances municipals.5. Tots els informes d’auditoria han resultat en opinió favorable, sense excepcionsni incerteses, essent l’Ajuntament de Barcelona l’únic dels ajuntaments de les sisgrans ciutats espanyoles que audita de forma sistemàtica i regular els seuscomptes com un mecanisme afegit d’ulterior garantia que se suma a la preceptivaintervenció dels comptes que preveu la legislació, així com la seva remissió a laSindicatura de Comptes i al Tribunal de Cuentas. 5
  6. 6. Grup Municipal SocialistaL’únic ajuntament de les 6 grans ciutats espanyolesque realitza una auditoria anual dels comptesmunicipals (mandat legal de la Carta Municipal).Font: Auditoria comptable de l’Ajuntament de Barcelona, 2010. 9Els auditors emeten una opinió favorable, senseexcepcions ni incerteses, dels comptes municipals del’exercici 2010. Font: Auditoria comptable de l’Ajuntament de Barcelona, 2010. 10 6
  7. 7. Grup Municipal Socialista6. A banda de l’opinió favorable de les auditories, 4 agències de rating, Standard& Poor´s, Fitch, Moody’s Investors Service i Rating & Investment Information, queregularment qualifiquen la qualitat creditícia de l’Ajuntament de Barcelona, li hanatorgat la mateixa qualificació que el deute públic de l’Administració de l’Estat,permetent a la Ciutat l’accés a qualsevol mercat de deute per obtenir el millor preupossible per les seves necessitats de finançament. a).- El fet que els recursos procedents de l’Estat, pel Fons Complementari de Finançament i la Cessió de Tributs de l’Estat, representin el 30% dels ingressos corrents consolidats de l’Ajuntament, té com a conseqüència que la qualificació creditícia de l’Estat sigui el límit màxim de la qualificació creditícia de l’Ajuntament. 4 agències de rating qualifiquen la solvència creditícia de Barcelona. Rating & Standard & Moody’s Fitch Investment Poor’s Information (perspectiva) Ajuntament de Aa2 AA AA+ AA+ Barcelona 1 (negativa) (negativa) (negativa) (negativa) Administració Aa2 AA AA+ AA+ de l’Estat (negativa) (negativa) (negativa) (negativa) Generalitat de A3 A A- - Catalunya (negativa) (negativa) (negativa) 1. El fet que els recursos procedents de l’Estat, pel Fons Complementari de Finançament i la Cessió de Tributs de l’Estat, representin el 30% dels ingressos corrents consolidats de l’Ajuntament, té com a conseqüència que la qualificació creditícia de l’Estat sigui el límit màxim de la qualificació creditícia de l’Ajuntament. Font: Informe Anual de l’Ajuntament de Barcelona 2010 i www.gencat.cat. 117. Necessitats de finançament que han pogut ser sempre satisfetes a un preu queesdevé, tal vegada, la prova del nou de la solvència de la Ciutat, amb un cost eldarrer exercici tancat del 2,8%, front al 4,3% de cost del deute a 10 anysd’Espanya. 7
  8. 8. Grup Municipal Socialista8. Aquesta política ha permès, així mateix, donar compliment a la Llei 15/2010 demorositat i pagar els proveïdors, durant el període de gener a maig de 2011, en untermini mitjà de 45 dies, comptats a partir de la data de presentació de la facturaal registre. Aquesta fortalesa en la política de pagaments permet obtenir preuscompetitius en l’obtenció dels serveis necessaris.9. I tot plegat amb uns recursos de caixa (liquidesa) suficients tal com quedareflectit a l’arqueig de caixa a data 1/07/10, amb 262,2 M€.10.- L’any 2010, el Govern de la Ciutat va aprovar i aplicar un Pla d’austeritat perrecuperar l’estalvi brut. L’any 2010 es desenvolupa un pla d’austeritat per recuperar estalvi brut. 10,00 5,00 0,00 01/00 02/01 03/02 04/03 05/04 06/05 07/06 08/07 09/08 10/09 previsió 11/10 -5,00 Variacions ingressos % Variacions despeses % • El període 2001-2007 presenta una variació percentual igual dels ingressos i les despeses corrents, que creixen per sobre del 5%. Entre els anys 2007 i 2009, la variació dels ingressos corrents és inferior a la variació de les despeses corrents. A partir de l’any 2010, i degut al Pla d’austeritat municipal, es recupera el gap entre el creixement dels ingressos i les despeses corrents, recuperant estalvi brut. La previsió per l’any 2011 és que el creixement dels ingressos corrents torni a estar per sobre del creixement de la despesa corrent. 14 8

×