• Like
Eva y lorena
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
Uploaded on

 

More in: Education , Travel , Business
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
456
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. La Colònia Vidal La Colònia Vidal és una antiga instal·lació tèxtil amb habitatges per als obrers, església, escola, etc. Les colònies industrials van ser un dels trets característics de la Revolució Industrial de Catalunya El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família. L’any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys però la Colònia, però no es va acabar de construir fins l’any 1900. Ignasi Vidal va morir abans d’acabar les obres. La colònia va estar en funcionament 80 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l’any 1980. Gairebé totes les colònies tèxtils es construïen al costat d’un riu per aprofitar-ne l'energia hidràulica. La colònia Vidal està construïda al costat del Llobregat, on s’hi concentren moltes colònies. Es troba al municipi de Puig-reig, a la comarca del Berguedà, però està situat entre aquest i Navàs. Quan va començar a funcionar la colònia, les condicions de treball eren extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges i altres serveis. Això va tenir algunes conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra els propietaris. Més tard, al 1880 els amos van adoptar una altra actitud i van oferir altres serveis relacionats amb la higiene, l’avituallament, el lleure i la cultura. Però no va ser fins al segle XX que els treballadors van viure amb menys conflictivitat i agraïment envers els seus amos. L’edifici Fundació Vidal es va construir per establir-hi el cinema, el teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l’escola i una zona esportiva.
  • 2. Tot i aquestes millores dels serveis, a l’hora de treballar eren molt estrictes, perquè treballaven moltes hores i també el dissabte. Si algú arribava tard a treballar li podien assignar una feina més precària o si es produïa molt freqüentment el podien arribar a despatxar. A més a més si algú es feia mal amb alguna màquina i no podia treballar no cobrava. Perquè poguessin viure amb totes les necessitats bàsiques, havien de treballar tots els membres d’una família a partir dels 7 anys, ja que els seus sous eren molt pobres. L’any 1905 els sous setmanals a totes les colònies de Puig-reig eren els següents: • Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes. • Les dones 15 pessetes. • Els nens 5 pessetes. A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge, que era l’únic dia de festa, tot i que havien d’anar a missa obligatòriament perquè els amos eren molt religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns els podia tocar la pitjor feina o els podien canviar la casa per una altra de pitjor, i si no hi anaven mai els podien retirar de la colònia. Les primeres matèries que s’utilitzaven eren exportades d’altres llocs. El cotó podia venir de l’Índia, de la Xina o dels Estats Units. Hi eren transportats en uns paquets que podien arribar a pesar fins a 300 kg, ja que el cotó estava molt comprimit. Fins al segle XX eren quatre les fibres utilitzades: el cotó i el lli, que provenen de les plantes; i la seda i la llana, que són fibres animals. En l’actualitat la majoria de teles es fan amb fibres artificials La Colònia Vidal es va especialitzar en fabricar teixits per a llençols de qualitat. També feia l’ultima operació de tot el procés d’un teixit, la teixidura: altres fàbriques portaven les grans peces sortides dels telers a la Colònia Vidal i allà feien diferents operacions i processos, per tal de donar-li un aspecte més agradable i bonic. Després d’aquesta última operació les peces de teixit les doblegaven i les empaquetaven i ja es podien posar a la venda.
  • 3. Procés mecànic • Obridora: Encarregada d’obrir els flocs i eliminar les fulles, brutícia, llavors, i altres impureses de les fibres. • Carda de xapons: Màquina que desenreda les fibres. • Manuar: Estira, pentina i orienten les metxes. • Metxera: Màquines que estiren i fan més primes les metxes. • Contínua: Encarregada de convertir les metxes en fil. • Obridor: Màquina que agrupa tots fils en un plegador. • Teler de garrot: Màquina que transforma el fil en teixit. A la Colònia Vidal es va haver de muntar un sistema per aconseguir l’energia necessària per fer anar les màquines, il·luminar la fàbrica i pel consum domèstic de la Colònia. Als primers anys de la Colònia Vidal se seguia el següent procediment per produir l’energia: • L’aigua emmagatzemada en una presa que era situada més amunt que la central de la colònia tenia una energia potencial acumulada. • Aquesta aigua baixava pel canal fins la central, on l’aigua queia pel tub d’entrada d’aigua cap a la turbina i agafava energia cinètica. • L’energia potencial i l'energia cinètica de l’aigua es transformaven en energia mecànica. • Aquesta turbina feia girar un eix de ferro s’enfilava verticalment per tota la fàbrica per distribuir l’energia a cada planta. • Els engranatges donaven l’energia mecànica necessària per fer funcionar totes les màquines de la fàbrica.
  • 4. A finals dels anys vint la Société Hydro-Mécanique de Tolosa de Llenguadoc van substituir aquesta forma d’aconseguir energia per un altre. Els passos eren aquests: • L’aigua anava de la presa a la central de la Colònia a través del canal d’aigua, igual que abans. • Però l’aigua queia cap a dues turbines de diferent mida que convertien l’energia potencial i l’energia cinètica de l’aigua en energia mecànica, en caure. • A través d’uns alternadors, convertien l’energia mecànica en energia elèctrica. • L’energia elèctrica se n’anava cap al quadre de comandaments a través d’uns cables i després als transformadors, que la convertien en energia mecànica un altre cop, per fer funcionar les màquines de la fàbrica.