• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
El català de l'alguer
 

El català de l'alguer

on

  • 527 views

 

Statistics

Views

Total Views
527
Views on SlideShare
510
Embed Views
17

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

2 Embeds 17

http://3reso1213.blogspot.com.es 16
http://3reso1213.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    El català de l'alguer El català de l'alguer Presentation Transcript

    • • SITUACIÓ GEOGRÀFICA• HISTÒRIA• EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA I INFLUÈNCIAD’ALTRES LLENGÜES• FONÈTICA, LÈXIC I GRAMÀTICA• PAPER DE LES INSTITUCIONS POLÍTIQUES ILINGÜÍSTIQUES RESPECTE LA PRESERVACIÓ DE LALLENGUA• ENSENYAMENT DE LA LLENGUA
    • L‟ Alguer ésunaciutat queparlaenCatalà, estàsituada alnord-oest de l‟illaSardenya.
    • LA FAMÍLIA “LOS DORIA”La família “LosDoria”és una famílianoblei rica que viuen enlaRepública deGénova,i són els fundadorsdeEscut de la família “Los Doria”
    • PIEMONTEs una part nord-occidental dItàlia,que forma part del‟Euroregió delsAlpsMediterranis.
    • És un filòleg, erudit i unescriptor català.Va ser considerat un dels impulsorsdela Renaixença, gràcies als seusesforçosen la restauració dels Jocs Florals, ien elcamp de lortografia.MANUEL MILÀ I FONTANALS
    • JOSEP FRANKÉs un escriptor alguerès. Va ser unprofessorque ensenyava grec, matemàtiques, va sertambé bibliotecari d‟un col·legi delAlguer, i director de l„ Institut Real deBosa.
    • La ciutat de l‟Alguer va ser fundadaper lafamília “Los Doria” (els genovesos).Lafamília va manar durant segles al‟Alguer.Durant la guerra veneciàgenovesa, elsgenovesos van ocupar l‟Alguer.A l‟any 1354, els catalans vanconquerir
    • Amb la Guerra de Successióespanyola, eldomini de la Corona dAragó vaacabarl‟any 1702 i la ciutat va empobrir.L‟any 1720, lAlguer i la resta deSardenya, va ser dominadaper Piemont.Cap al 1750, van buscar solucionspermillorar la defensa de la península.
    • Després de moltes guerres, l‟Alguer va serconsiderada una ciutat turística.Les relacions de lAlguer amb els altresterritoris que parlen català es vareprendre a mitjans de segle XIX,quan Josep Frank va escriure ambManuel Milà i Fontanals durant el 1869-1870.L‟any 1886 el cònsol a Càller, EduardToda i Güellva, va anar a visitar l‟Alguer.
    • L‟any 1902, a l‟Alguer, va ser fundadala primera Agrupació Catalanista, de laqual alguns membres com Joan Palombai Antoni Ciuffo van assistir al primerCongrés Internacional de la LlenguaCatalana l‟any 1906.El 1922, l Institut dEstudis Catalans vaenviar una missió nova a l‟ Alguer i desd‟aquella, l„amistat entre els catalans iels Algueresos es va anar enfortint.
    • L‟alguerès és una variant del català que esparla a la ciutat de l‟Alguer, al nord-oestde l‟illa de Sardenya.Aquest dialecte del català ha estat tambéinfluenciat per altres llengües com l‟italià,el sard i el castellà. També es podentrobar arcaismes catalans (català antic) acausa del seu aïllament i estancament enla llengua catalana.
    • SARD:És una llengua romànica, molt pròxima alllatí, que ha evolucionat poc. Es va formara partir la imposició del llatí en laconquesta romana de l‟illa de Sardenya,barrejat amb llengües autòctones. ElSard s‟ha vist influenciat per altresllengües invasores com el català, elcastellà, l‟italià...
    • El sard ha influenciat a l‟Alguerès, amblèxic, expressions i senyals gestuals.Murendu – aseTiribriqui- saltamartí.http://www.youtube.com/watch?v=hewZY8jX7k (minut 2:50)
    • CATALÀ:Al 1323, quan el rei català Pere III elCerimoniós, amb l‟expansió catalana, vaconquerir l‟illa de Sardenya, va nombrar laciutat de l‟Alguer com a capital.La ciutat va ser repoblada per colons delPenedès, per tal d‟assegurar la fidelitatde l‟illa al rei.
    • De manera que el català es vaconvertir en la llengua urbana, la del‟administració; mentre que en zonesrurals es va continuar parlant el sard. Elcatalà ha afectat a l‟alguerèsgramaticalment, lèxicament,fonèticament...
    • I també podem trobar paraules arcaiquesdel català, a causa de la seva desconnexióamb territoris catalanoparlants i la sevapoca evolució.Gonella - faldillaAmprar - emprarhttp://www.youtube.com/watch?v=6qNR5HYUY(minut 3:20)
    • CASTELLÀ:La unitat entre la coronaCatalanoaragonesa i el regne de Castellava afectar poc a l‟Alguer. Tot ique intentaven castellanitzar el territori,el català va continuar sent l‟idiomapredominant. Tot i així, el castellà vadeixar algunes empremtes.
    • ITALIÀ:Al segle XX, Itàlia va colonitzar Sardenyai va imposar l‟italià com a llenguaestatal,influenciant amb paraules iexpressions, però sobretot, en lapronuncia i la entonació:Indiriz - adreçaLa Vèlgine - la vergeSècol - segleEsvilupo - desenvolupament
    • L‟alguerès està experimentant unprocésclar de retrocés. Fins ara s‟hamantinguten l‟àmbit familiar i col·loquial però,cadacop més, el pares han deixat detransmetre‟l als seus fills. Tot iaixò, hi haalgunes entitats que treballen perSITUACIÓ ACTUAL DE L’ALGUERÈS
    • Una enquesta del 2004 afirma que el90,1% dels algueresos entén el català, el61,3% el parla, 46,5% el llegeix i el 13,6%l‟escriu.
    • La majoria de normes que veurem acontinuació només s‟apliquen a lapronunciació i no a l‟escriptura.
    • -Neutralitza les „‟e‟‟ àtones pronunciantuna „‟i‟‟.Exemples:Reunió------RiunióReduir--------Riduir
    • -Presenta un fonema per a la „‟b‟‟ i un altreper a la „‟v‟‟ (en català no passa).Exemples: entre „‟beure‟‟ i „‟veure‟‟ no hi haconfusió,ja que sonen de manera diferent.Passa el mateix amb „‟vaca‟‟ i „‟baca‟‟, perexemple.
    • -En alguns casos, no pronuncien la „‟e‟‟ deldiftong „‟ei‟‟.Exemples:Teixir------TixirSeixanta-------SixantaCréixer--------CrixirFreixura--------Frixura
    • -Normalment, pronuncien una „‟l‟‟ enllocd‟una „‟i‟‟ en les paraules derivades d‟aigua idel verb caure.Exemples:Aigua-------AlguaCaic-------CalcCaigui------CalguiAiguada-------Alguada
    • -Sovint, els mots que comencen per „‟his-‟‟,„‟im-‟‟, ‟in-‟‟, es pronuncien amb el so [a]:Exemples.Imaginar-------EmaginarHistòria-------EstòriaInspirar--------EspirarInserir--------EnserirImportant--------Emportant
    • -En algunes paraules que comencen per „‟a‟‟,aquesta no es pronuncia.Exemples:Abella-------BellaAmenaça-------MenaçaAgulla--------GullaAvellana------Vellana
    • -A vegades, pronuncien una „‟a‟‟ al principide la paraula.Exemples:Copiar--------AcopiarJurar-------AjurarLligar--------AlligarMostrar--------Amostrar
    • -Pronuncien el dígraf „‟ll‟‟ amb només una„‟l‟‟.Passa el mateix amb el dígraf „‟ny‟‟, quenoméspronuncien una „‟n‟‟.Exemple:Ball-------BalCabell-------CabelBull------BulMirall-------MiralAny-------AnDany-------Dan
    • -Pronuncien la „‟r‟‟ final en alguns casos:• En els infinitius dels verbs acabats en „‟-er‟‟:conèixer, ésser...• En tots els monosíl·labs, excepte „‟per‟‟ i„‟fer‟‟:flor, mar...
    • TOMÀQUET / POMATAGRAELLA / GRIELLAESTOIG / ESTUIGDESPESA / EXPESALLAPIS / LAPISMAGATZEM / MATZEMMAR / MARINASERVEI / SERVICIPREGUNTA / PREGONTASUPOSAR / SUPONDREQUILO / QUILÒPASTANAGA / BASTONAGA
    • -Alguns adjectius tenen forma en femeníque nosaltres no tenim.Exemples:Capaç--------CapaçaImportant--------ImportantaFàcil---------FàcilaEL GÈNERE
    • -Utilitzen el sufix diminutiu „‟-utxo‟‟ o„‟utxa‟‟:Exemples:PetitutxoLlitutxo-També „‟-edu‟‟ o „‟–eda‟‟:Exemples:PorqueduMicaredaSUFIXOS DIMINUTIUS
    • GÈNERE NOMBRE NOMBRESINGULAR PLURALMASCULÍ lo, el, l’ los, elsFEMENÍ la, l’ lesELS ARTICLES DEFINITS
    • Algunes formes dels pronoms personals febles són: me, te, se,nos....PRONOMS PERSONALS FORTS
    • POSSESSIUS FORTS
    • POSSESSIUS FEBLES
    • https://www.youtube.com/watch?v=ZRppkRks0Mo(minut 2:00) (minut 5:43)
    • Al 1990 un 60% de la població local encara entenialalguerès parlat però, des de fa un temps, poquesfamílies lhan transmès als fills. Tanmateix, lamajoria dels algueresos de més de 30 anys el sabenparlar. Diferents entitats mouen la llengua i lacultura, com ara Òmnium Cultural, el Centre MariaMontessori i lObra Cultural de lAlguer.
    • Les últimes dades sociolingüístiques dela Generalitat de Catalunya (2004)reflecteixenque per al 80,7% de la població de lAlguer lallengua vernacla és litalià, sent la primerallengua del 59,8% de la població i lhabitualdel83,1%. El català és la primera llengua per al22,4% de la població però és menys dun 15%quela té com a llengua habitual o la considera
    • PROJECTES I COL·LABORACIONSLa Representació de la Generalitat a l‟Alguercol·labora en l‟impuls de diversos projectes:En l’àmbit cultural i lingüístic:• La Costura: que ofereix ensenyamenttrilingüe: català/italià/anglès, a l‟EscolaMaterna San Giovanni Bosco de l‟Alguer.
    • • Palomba: assegura la presència del‟ensenyament de la llengua catalana, enla seva variant algueresa, a l‟escolapública de l‟Alguer.• Cursos de formació: per al professoraten català de l‟Alguer.• Vivim la llengua: destinat a nens i nenesd‟entre 6 i 11 anys. Té com a objectiuacostar minyons i minyones a ladescoberta de la llengua algueresa.
    • En l’àmbit econòmic, derivat de laproximitat cultural:Facilitar el coneixement mutu entre lesinstitucions.Donar suport a la cooperació en matèriaentre les institucions i les entitats del‟Alguer. Col·laborar en elprojecte www.gastroteca.cat.
    • En l’àmbit institucional:Donar cobertura i facilitar els contactesals departaments de la Generalitat quevulguin operar a l‟Alguer.Facilitar la coordinació de les accions al‟Alguer entre la Generalitat de Catalunya.Facilitar els contactes entre lesinstitucions alguereses i sardes amb laGeneralitat.
    • Per part de l‟ajuntament, valora molt elpatrimoni lingüístic i per aixòl‟Administració promou i coordinadiverses iniciatives i projectes pervalorar al català.El “Curs d‟Alfabetització de Català alAlguer”és un curs de català que està a ladisposiciódels ciutadans, per tal de poder utilitzarl‟alguerès oral o escrit en oficismunicipals.
    • A més, totes les plaques dels noms delscarrers estan escrits en dos idiomes: enitalià i en català.A la majoria de les escoles, no s‟estudial‟alguerès, menys a l‟escola de l‟Alguerès,on s‟intenta fomentar l‟alguerès.
    • Laia BanyulsMeritxell CalpeLina DongDani García