2. 1.1. Biografia: joventut
●
Marx neix a Tréveris (Alemanya) en el si
d’una família jueva convertida al
protestantisme per evitar-se problemes.
●
Va començar a estudiar Dret a la Universitat
de Bonn però els va abandonar per estudiar
Filosofia a la U. de Berlín.
●
Es va casar amb una jove aristòcrata i varen
tenir 6 fills, 3 dels quals moriren. Va tenir un
altre fill amb la criada, que va ser adoptat
per Engels.
●
Va descartar treballar de professor i es va
dedicar a escriure a la revista “La gaseta
renana” articles sobre la realitat social.
●
A causa de la crítica de la revista a la
societat i la política va ser censurada i Marx
es va exiliar a París.
3. 1.2. Biografia: exili a París
●
A París funda una revista i
segueix la seva crítica
social, per la que serà
també tancada pel govern.
●
Coneix el que serà el seu
màxim col·laborador i
amic: Friedrich Engels
●
Escriu els Manuscrits
econòmico-filosòfics.
●
És també expulsat de
França i s’exilia a
Brusel·les.
4. 1.3. Biografia: exili a Brussel·les
●
Funda la “Lliga dels
comunistes”.
●
Es declara “apàtrida, ateu i
revolucionari”.
●
El 1848, escriu juntament
amb Engels el famós
Manifest Comunista.
●
Es trasllada a Colònia i
funda una nova revista que
és novament censurada i
prohibida pel govern.
●
S’exilia a Londres.
5. 1.4. Biografia: exili a Londres
●
A Londres la família Marx viu
amb pocs recursos econòmics,
essent ajudats contínuament per
Engels.
●
Marx escriu la seva obra magna
El Capital
●
Funda i organitza la Primera
Internacional (Associació
Internacional de Treballadors)
●
S’oposa a les tesis dels
anarquistes.
●
Els darrers anys de vida, es retira
de l’acció social i es dedica
exclusivament a pensar i
escriure.
●
Mor a Londres el 1883 i segueix
enterrat allà.
6. 1.5. Obres més rellevants
Manuscrits econòmico-filosòfics/ Manuscrits de París
(escrits el 1844, publicats el
1932)
Tesis sobre Feuerbach (1845)
La ideologia alemanya (1846)
Misèria de la filosofia (1847)
Manifest comunista (1848)
El capital (Primer llibre 1867)
(Engels, llibres 2 i 3 1885 i
1894)
7. ●
Segle de les revolucions
●
Industrialització
●
Capitalisme: sistema econòmic
dominant
●
Imperialisme i colonialisme
●
Moviment obrer
●
Pensament crític envers el sistema
capitalista (pensadors “utòpics”,
sindicats, socialisme, anarquisme)
2. Context històric: segle XIX
8. ● La filosofia clàssica alemanya
● El liberalisme econòmic
● El socialisme utòpic francès
● La filosofia de Marx té una finalitat
pràctica: transformar el món
HEGEL FEUERBACH
FOURIERSAINT SIMON
D. RICARDOADAM SMITH
3. Influències rebudes
9. La filosofia clàssica alemanya
+ -
HEGEL
Dialèctica
Realitat: dinàmica
Justificar la realitat
Idealisme
FEUERBACH
Criticar la realitat
Materialisme
Realitat: estàtica
Ésser humà abstracte
10. El liberalisme econòmic
ADAM SMITH D. RICARDO
Defensa iniciativa individual
Defensa lliure mercat (mà invisible – progrés social)
Les lleis de l'economia capitalista són considerades eternes,
inamovibles i naturals (p.ex. Llei oferta/demanda)
No intervenció estatal
KARL MARXKARL MARX
Es limiten a descriure lleis que consideren inevitables
Ignoren les desigualtats socials que provoquen
11. El socialisme utòpic
SAINT SIMON
Mitjan segle XIX
Oposició idees conservadores
Sensibilitat problemàtica social
KARL MARXKARL MARX
Simpatia envers el seu socialisme, però...
Caràcter massa poc científic i voluntarista
Necessitat d'intervenció política, revolucionària i internacional
Necessitat de comprendre com funciona la història
Nou socialisme: el socialisme científic
“LA DEMOCRÀCIA S'ATURA
A LES PORTES DE LES
FÀBRIQUES”
FOURIER
12. 4. L'ésser humà
● És pura activitat, que es desenvolupa en relació amb els altres
i amb la natura.
● No existeix, doncs, una essència humana en general; la
persona es fa a ella mateixa.
● Rebuig del determinisme inherent al materialisme clàssic.
L'ésser humà és
agent (accepta o rebutja
les influències externes).
● La seva activitat principal
no és especulativa, és el
treball. L'activitat pròpia-
ment humana és pràctica i
transformadora de la realitat.
13. 5. L'alienació
● És en el treball on podem autorealitzar-nos
● Societat capitalista: treball esdevé alienant
Pèrdua capacitat transformadora
Anul·lació esperit creatiu
Desfeta dels vincles amb els altres
Treballador = força de treball= mercaderia (compra/venda)
Persona com a mitjà per aconseguir beneficis per l'empresari.
Cossificació, esdevé objecte.
● Alienació econòmica: situació d'explotació constant en el treball en la qual
l'obrer deixa de ser subjecte i esdevé objecte
● Altres tipus d'alienació: religiosa, política i ideològica
EL TREBALL ENTÈS COM OBRAEL TREBALL ENTÈS COM OBRA
REALITZADA PERREALITZADA PER
I PER A L'ÉSSER HUMÀI PER A L'ÉSSER HUMÀ
Situació paradoxal: el
treballador esdevé més
pobre quant més produeix.
14. Modes d’alienació del treball
El treballador està ALIENAT respecte:
a) del seu producte: aquest objecte li és estrany, aliè al treballador.
Aquest no es realitza produint aquest objecte. (“Alienació de la cosa”)
b) de l’acte de la producció, del treball mateix: treballa forçat i treballa
per a un altre, el temps del treball no és seu, només es sent lliure en les
seves funcions animals de menjar, beure i procrear. (“Alienació de si
mateix”) [b és causa de a]
c) de la vida de l’espècie, de la naturalesa: el treballador alienat no se
sent part de la naturalesa, la vida mateixa apareix només com un mitjà
de vida, tractant de sobreviure, mantenint la seva existència. No és
conscient que és un ésser de l’espècie humana, preocupat només per la
seva existència individual.
d) dels altres homes: aquests esdevenen uns estranys, entre si només
tenen relacions comercials, no pròpiament humanes.
15. «[...] en la seva feina, el treballador no s’afirma, sinó que es nega; no se
sent feliç, sinó desgraciat; no desenvolupa una energia física i espiritual
lliure; sinó, que mortifica el seu cos i arruïna el seu esperit, Per això el
treballador només se sent en si fora de la feina, i en la feina se sent fora
de si. Se sent realitzat quan no treballa, i quan treballa no se sent realitzat.
El seu treball no és, doncs, voluntari, sinó forçat, treball forçat. Per això
no és la satisfacció d’una necessitat, sinó un simple mitjà de satisfer les
necessitats fora de la feina [...] D’això resulta que l’home (el treballador)
només se sent lliure en les seves funcions animals, en el menjar, el beure,
l'engendrar, i, com a màxim, en el que es refereix a l’habitatge i el vestit;
i, en canvi, en les seves funcions humanes se sent com un animal. El que
és animal esdevé humà, i el que és humà animal.»
Manuscrits, I
16. La propietat privada
●
El treball alienat és la causa de la propietat privada, no a l’inrevés com
pensava l’anarquista Proudhon. Així, a aquesta etapa del pensament de
Marx, la societat comunista no es caracteritzarà per eliminar d’entrada la
propietat privada, sinó per intentar eliminar l’alienació del treball.
●
Més endavant, al Manifest Comunista, Marx defensarà l’abolició dels
mitjans de producció privats, la supressió del capital en mans privades
-que hauran de passar a mans de l’Estat-, però seguirà defensant els béns
privats a nivell personal, com a fruit del seu treball o activitat.
Treball alienat causa Propietat privada
“De cadascú segons la seva capacitat, a cadascú segons la seva necessitat”
17. 6. El materialisme dialèctic
●
La filosofia de Marx és una filosofia
“materialista” en oposició a l’”idealisme” de
Hegel.
●
Hegel pensava que la “idea” era el motor de la
història.
●
Marx, al contrari, pensa que aquest motor és
l’economia, allò material, és a dir, les relacions
de producció.
●
La dialèctica és tant una concepció del món com
un mètode d'investigació històrica.
●
La dialèctica parteix de dos supòsits
fonamentals:
* Tota realitat, tot moment històric genera
antagonismes (negació), a partir dels quals es produeix
una superació (negació de la negació)
* Tots els elements de la realitat estan interconnectats i
es condicionen recíprocament
●
El materialisme dialèctic intenta explicar com
funciona la realitat i com es mou la història.
Marx inverteix a Hegel, vinyeta de D. Palmer
(Looking at Philosophy, 1988). A la Ideologia
alemanya, Marx defineix les relacions entre la
seva interpretació materialista de la història i
l’idealista de Hegel en termes d’inversió.
Hegel, encara que va situar correctament la
dialèctica com el procés del desenvolupament
històric, va invertir incorrectament els termes,
considerant l’esperit absolut el motor de
l’esdevenir històric, enlloc de les relacions de
producció econòmica.
18. 7. El materialisme històric
●
Vol respondre la pregunta “Què mou la història?”
●
Marx creu que els motors de la història són la base material de la societat (l'economia) i la
lluita de classes (opressors/oprimits).
●
El materialisme històric pretén explicar la història de forma científica, vol trobar les lleis
socials que regeixen el seu procés.
●
Explica les transformacions socials mitjançant la distinció entre:
➢
Infraestructura (o estructura econòmica): Base econòmica i real de la societat, constituïda
per les relacions de producció.
➢
Superestructura s’entén el conjunt de les formes de consciència o ideologies d’una societat
o una època.
➢
Superestructura juridico-política: normes i institucions d'un Estat
➢
Superestructura ideològica: conjunt d'idees que determinen una visió de la
realitat
La història, per tant, no està conduïda per la raó o l’esperit, com pensava Hegel,
sinó pel desenvolupament de les forces de producció. Si canviam aquestes,
aleshores canviarà la història.
20. “La història de totes les societats que han existit fins als
nostres dies és la història de les lluites de classes. Homes
lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i serfs, mestres i
oficials, en una paraula: opressors i oprimits s'han enfrontat
sempre, han mantingut una lluita constant, oculta de
vegades, i altres cops franca i oberta; lluita que ha acabat
sempre amb la transformació revolucionària de tota la
societat o amb l'enfonsament de les classes bel·ligerants.”
K. MARX I F. ENGELS: El Manifest del Partit Comunista
21. Socialisme i comunisme
●
Per canviar la situació històrica
caldrà la instauració del comunisme.
●
El comunisme pretendrà l’abolició
de la propietat privada per eliminar
les diferències de classe. Per arribar
a això, primer s’haurà d’instaurar
una dictadura del proletariat
(SOCIALISME) per, quan tot estigui
llest, eliminar fins i tot l’Estat
(COMUNISME).
●
Seguint el mètode dialèctic, la
societat capitalista-burgesa i la
propietat privada (afirmació) seran
substituïdes per la dictadura del
proletariat, l’Estat proletari
(negació), per acabar en la fase
comunista, on l’Estat serà abolit, els
mitjans de producció seran una
propietat col·lectiva i no existiran les
diferències de classe (negació de la
negació o superació)
CAPITALISME
SOCIALISME
COMUNISME
22. Mesures del Manifest Comunista
1. Expropiació de la propietat de la terra i aplicació de les seves rendes a les despeses
de l'estat.
2. Impostos fortament progressius.
3. Abolició del dret d'herència.
4. Confiscació de la propietat de tots els emigrats i sediciosos.
5. Centralització del crèdit en mans de l'estat a través d'un banc nacional amb capital
de l'estat i amb monopoli exclusiu.
6. Centralització dels mitjans de transport en mans de l'estat.
7. Augment de les fàbriques nacionals, dels instruments de producció, artigament i
millora de les terres segons un pla comú.
8. Idèntica obligació de treball per a tots. Creació d'exèrcits industrials, especialment
per a la agricultura.
9. Unificació de l'exercici de l'agricultura i la indústria, mesures aptes per a
l'eliminació progressiva de la diferencia entre la ciutat i el camp.
10. Educació pública i gratuïta de tots els infants. Prohibició del treball dels infants a
les fàbriques, en la seva forma actual. Unificació de l'educació amb la producció
material, etc.
