Ciència, pseudociència i societat | Mètode científic i vida quotidiana

El mètode científic a la vida quotidiana
© X. Luri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
X. Luri, ICCUB/IEEC

© X. Luri
Manifestacions del 11-S-2012 i 12-O-2013:
quants participants?
Delegació del govern: 600.000
Guardia urbana: 1.5 milions
Organitzadors: 2 milions
Guardia urbana: 30.000
Organitzadors: 160.000

© X. Luri
Preguntes com aquestes tenen (o haurien
de tenir) respostes clares i específiques:
•Quants manifestants hi havia?
•Funciona la homeopatia?
•El wifi provoca càncer?
•Etc.
Per què ens conformem amb opinions en
comptes de buscar respostes?

© X. Luri
La ciència es troba sovint en situacions
similars:
•Quin valor té la constant de Hubble?
•Funciona la aspirina?
•Les dioxines provoquen càncer?
•Etc.
La manera d’afrontar aquestes preguntes és
el mètode científic

© X. Luri
Ciència

© X. Luri
Ciència
• Coneixença exacta d’un cert ordre de coses.
(diec)
• Conjunt de coneixements i l’activitat destinada
a assolir-los, que es caracteritzen, formalment,
per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la
capacitat de fer previsions exactes sobre una
part de la realitat. (gec)

© X. Luri
Intersubjectivitat:
totes les persones preparades
adequadament en comprenen la
formulació de la mateixa manera;
és a dir, són capaces d’efectuar les
operacions que permeten d’establir
si la formulació d’aquest
coneixement és certa o falsa,
prenent com a criteri de validesa
l’adequació amb la realitat

© X. Luri
El mètode científic

© X. Luri
El mètode científic:
Conjunt de tècniques usades en
la ciència per investigar
fenòmens, adquirir nous
coneixements, o corregir i
integrar coneixements previs.
Es basa en la recol·lecció
d'evidències empíriques,
observables i mesurables,
emprant els principis de
raonament lògic.

© X. Luri
El mètode científic: fonaments
Reproductibilitat
capacitat de repetir un determinat experiment en
qualsevol lloc i per qualsevol persona. Donades
unes determinades circumstàncies tothom pot
observar, amb els mateixos instruments
científics, uns determinats fenòmens.

© X. Luri
− He vist un unicorn!
− Jo no el veig
− Es que no tothom els pot veure, son invisibles per a la
majoria de la gent
− I quina gent els pot veure?
− No ho se, l’escullen ells
Experiment no reproduïble → no científica

© X. Luri
El mètode científic: fonaments
Falsabilitat
Tota proposició científica ha de ser susceptible
de ser falsada. Això implica que es poden
dissenyar experiments o es poden fer
observacions, per mitjà dels instruments
científics adients, que, en el cas de donar
resultats diferents als predits negarien la
hipòtesi posada a prova.

© X. Luri
− Encara que no vegi als Unicorns anem a veure si podem
verificar la seva existència. Deixen petjades?
− No, son màgics i volen sense tocar el terra
− Mengen herba? Puc veure si han deixat marques de
mossegades?
− No, viuen de l’energia màgica
− Quina temperatura tenen? Puc mesurar la seva emissió
infraroja? El seu efecte en l’entorn?
− No, de fet estan en una dimensió paral·lela i només els
veiem amb l’ull de la ment...
Afirmació no falsable → no científica

© X. Luri
Hipòtesis i teories

© X. Luri
Donat un
Fet observacional o experimental
Es formula una
Hipòtesi
Que juntament amb altres hipòtesis porta a una
Teoria

© X. Luri
Hipòtesi
Possible explicació d’un fet experimental o
observacional.
Les hipòtesis han de ser versemblants: no
qualsevol explicació que ens plantegem té les
mateixes possibilitats de ser certa

© X. Luri
Exemple: els canvis evolutius són deguts a
mutacions de l’ADN
Explica el fet observacional de la evolució dels
organismes (registre fòssil, criança selectiva).
Aquesta hipòtesi forma part de la teoria sintètica
de l’evolució.

© X. Luri
Teoria
Principi o conjunt de principis (marc conceptual)
generals ideats per tal d’explicar cert ordre de fets.
• Han d’explicar observacions i resultats
experimentals
• Han de ser conceptualment coherents,
internament i amb altres teories
• Han de predir els resultats de noves observacions
i experiments

© X. Luri
Exemple: teoria sintètica de l’evolució
La teoria sintètica de l’evolució explica el fet de
l’evolució. És a dir, l’evolució no és una teoria,
sinó un fet, que expliquem a través d’aquesta
teoria, incloent:
• Dades paleontològiques
• Dades genètiques
• Dades poblacionals
• Dades embriològiques
• dades filogenètiques
• Dades experimentals (evolució experimental)

© X. Luri
Les teories es van construint i reconstruint en
base a múltiples aportacions experimentals i
observacions.
En aquest procés de construcció i deconstrucció
es van confirmant i refutant hipòtesis i se’n van
plantejant de noves, sempre sota els pilars bàsics
de reproductibilitat i falsabilitat

© X. Luri
Al contrari de la creença popular
els científics no som rígids ni
dogmàtics. Al contrari, canviem
de teoria com de camisa, però
sempre per què les dades
experimentals ens hi obliguen.

© X. Luri
Tornem a la vida diària

© X. Luri
Tot i l’èxit del mètode científic i els seus múltiples
resultats pràctics, encara queda sovint fora de la
vida quotidiana. Exemples:
• Encara es publiquen horòscops als diaris
• La homeopatia i altres teràpies “alternatives”
estan de moda
• Els transgènics fan por
• Etc.

© X. Luri
Per què ens costa tant usar-lo correctament i,
sobretot, distingir-lo d’altres mètodes (per ex.
pensament màgic) quan hem de prendre
decisions?

© X. Luri
Un llàpis i una goma valen
en total 1,10€. Si el llàpis
costa un euro més que la
goma, quan val la goma?

© X. Luri
Llàpis: 1,05€
Goma: 0,05€

© X. Luri
Una primera resposta pot trobar-se en raons
neurològiques i evolutives. El cervell sembla tenir
dos modes de raonament complementaris:
Inferència ràpida: adaptada a la vida diària dels
homínids prehistòrics, orientada a prendre decisions
ràpides de supervivència. Raonaments “intuïtius”. Pot
ser “entrenat” (experts en un tema).
Raonament reflexiu: requereix un esforç conscient i
no és immediat.

© X. Luri
La inferència ràpida s’aplica de forma natural,
intuïtiva. Ens porta a conclusions ràpides que
solen ser vàlides per als problemes senzills del
dia a dia, però que en les complexes societats
tecnològiques en què vivim pot portar fàcilment a
conclusions errònies.
El raonament reflexiu, per contra, requereix un
esforç conscient, i cal un entrenament (formació,
escolarització) per aplicar-lo correctament. Molt
més sofisticat i fiable, però requereix temps i
dedicació...

© X. Luri
Exemple:
Cuinar les “tortas” en forma rodona causa
tempestes molt fortes. Hem d’evitar-ho.
Em vaig prendre un remei homeopàtic i em va
curar el refredat.

© X. Luri
Correlació no és causació!
És fàcil cometre aquest error usant la inferència
ràpida. Evitar-lo requereix el raonament reflexiu.

© X. Luri
http://www.tylervigen.com/

© X. Luri
Post hoc ergo propter hoc :
«després d'això, per tant, a conseqüència d'això»
A l’actualitat assisteixen a les escoles secundàries i a les
universitats americanes més joves que mai. No obstant això, hi
ha més delinqüència juvenil i més alienació entre els joves.
Això prova que aquests joves estan sent corromputs per la seva
educació.
Engel, S Morris (1994). With good reason: an
introduction to informal fallacies. 5à ed. Nova York:
St. Martin's Press.

© X. Luri
Un altre problema: el paper de les emocions en
l’establiment de les creences

© X. Luri
Els nostres cervells no són una eina purament
racional. Són el resultat d’un procés evolutiu
d’adaptació a molts factors, incloent les relacions
amb els altres éssers humans.
En l’adopció de creences el què pensen els altres i
els efectes de les nostres idees en la relació amb els
altres juga un paper molt significatiu.

© X. Luri
Exemple: què us seria més fàcil dir al nostre hipotètic
creient en els Unicorns
A. No hi ha cap prova de l’existència d'unicorns, i em
sembla molt més probable que el que en realitat
passi es que tinguis un problema mental
B. No veig els unicorns, però soc de idees obertes i
accepto la possibilitat de que hi hagi realitats
alternatives

© X. Luri
Un exemple menys extrem: es pot convèncer a un usuari
de la homeopatia que aquesta no funciona basant-se en
l’abundant evidència científica?
Si, però:
• Cal que accepti que la gent que li ven el producte o està
profundament equivocada o l’enganya
• Possiblement caldrà que es justifiqui davant del seu cercle
d’amistats i família que també creuen en la homeopatia
• Caldrà acceptar que ha mantingut una opinió equivocada, que
ha gastat diners i invertit temps de forma errònia
• Etc.
Cap d’aquestes coses es fàcil o agradable

© X. Luri
Dissonància cognitiva: tres
solucions
1. Canviar les creences
2. Justificar les creences
3. Ignorar/negar la
informació conflictiva

© X. Luri
En temes emocionalment / socialment neutrals l’evidència
científica no sol ser qüestionada.
Per contra, en temes no neutrals emocionalment o
socialment es molt possible el qüestionament. En
aquests casos cal tenir present que, en el fons, la
discussió no es sobre ciència o sobre fets experimentals:
és una discussió emocional sobre creences o principis.
Els científics hem de tenir en compte això a l’hora de
discutir aquest tipus de temes. La referència a les
evidències disponibles no sol ser suficient, per moltes que
siguin (ex. canvi climàtic).

© X. Luri
Intentar aplicar el coneixement científic de forma
generalitzada i consistent a tots els aspectes de la
vida és extremadament difícil.
I no ajuda a fer amics.
(“Els científics són arrogants”, “Heu de tenir idees
més obertes”, “Hi ha una conspiració científica per
amagar els fets”, “La ciència no pot explicar-ho tot”,
...)

© X. Luri
Però el mètode científic és el mètode més potent de
que existeix per a estudiar la realitat, entendre-la i fer
prediccions sobre el seu comportament.
Ha produït molts i molt variats resultats, cada cop
més detallats i amb prediccions més acurades.
Es pot optar per ignorar tot això, però cal ser
coherent. Si es vol afirmar que una pràctica/creença
està d’acord amb la comprensió científica actual del
món, cal aplicar-li el mètode científic, amb totes les
conseqüències.

© X. Luri
Afirmacions extraordinàries requereixen proves
extraordinàries:
• Les proves han de ser aportades per qui fa
l’afirmació, no per qui l’escolta
• Un col·lecció d’anècdotes i opinions no té la
validesa de prova
• La manca d’una explicació racional no vol dir
que aquesta no existeixi.

© X. Luri
Tres regles per diferenciar supersticions i
creences paracientífiques (Armentia):
1. Donen demostració del que afirmen? De quin
tipus?
2. No existirà una explicació alternativa més
natural o raonable?
3. Al final, què em volen vendre?

© X. Luri
Mundus vult decipi: ergo decipiatur
Petroni (60)
(El món vol ser enganyat, doncs que ho sigui)
S’ha dit que l’home és un animal racional. M’he
passat la vida sencera buscant alguna
evidència que sustenti aquesta afirmació.
(Bertrand Russell, Assajos impopulars).

© X. Luri
Tornem al problema inicial: quants manifestants
hi havia a Plaça Catalunya el 12-O?
Guardia urbana: 30.000
Organitzadors: 160.000

© X. Luri
El problema amb les xifres publicades
(apart de la gran divergència entre elles):
En cap cas es coneix la metodologia
aplicada ni les hipòtesis aplicades pel
càlcul. No podem contrastar les xifres!
Podem formar-nos una opinió pròpia?

© X. Luri
En ciència a vegades sorgeixen discussions
similars.
Per exemple, sobre el valor de la constant de
Hubble: els anys 80-90 hi havia grups amb
opinions contraposades sobre el seu valor
H0≈ 50 km/s/Mpc ↔ H0≈ 100 km/s/Mpc
Cada grup defensava la seva posició
aferrisadament

© X. Luri
Determinació més recent:
H0≈ 67.80±0.77 km/s/Mpc (missió Planck)
Important:
• La comunitat científica és conscient de la discrepància
en els resultats
• Sempre s’especifica la metodologia seguida per obtenir
un resultat i es proporciona una estimació del seu error
(tot i que sovint es subestima)
• En tot cas la resposta es troba en fer millors
observacions, mai en discussions apriorístiques!
• Amb el temps i millors dades els resultats convergeixen

© X. Luri
En el cas de les manifestacions, inspirem-
nos en el compteig de glòbuls vermells:
http://www.ugr.es/~jhuertas/EvaluacionFisiologica/Recuent
o_rojos/redcell2.htm

© X. Luri
50 m
Primera
aproximació:
Àrea quadrat:
200m x 180m = 36000m2
Àrea ocupada:
aprox. 1/3 a 1/2
Persones per m2
Entre 1 i 3
12000 a 54000 participants

© X. Luri
Calcul detallat: col·lectiu contrastant
• Divisió de la zona en diverses àrees
• Estimació de persones per m2 a cada àrea a partir de les
fotos i observacions in-situ
• Metodologia i càlculs publicats
Resultat: entre 16000 i 20000 participants
http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/070/617/617.pdf

© X. Luri
Missatge: podeu formar-vos la vostra
propia opinió a partir de dades objectives
Apliqueu el mètode científic!
Exercici: estimeu la participació a la manifestació del
11-S-2012
Veure:
http://blogs.elpais.com/defensor-del-
lector/2012/09/c%C3%A1lculo-de-manifestantes.html

Ciència, pseudociència i societat | Mètode científic i vida quotidiana

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Ciència, pseudociència i societat | Mètode científic i vida quotidiana

Similar to Ciència, pseudociència i societat | Mètode científic i vida quotidiana (20)

More from Centre Cívic Casa Golferichs

More from Centre Cívic Casa Golferichs (20)

Ciència, pseudociència i societat | Mètode científic i vida quotidiana