Your SlideShare is downloading. ×
0
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Marques d’oralitat en els xats
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Marques d’oralitat en els xats

1,533

Published on

Quins trets convergeixen o divergeixen entre els xats i les converses orals?Des de la perspectiva de l’Anàlisi del Discurs de la Comunicació Mediada per Ordinador, presentaré els resultats d’una …

Quins trets convergeixen o divergeixen entre els xats i les converses orals?Des de la perspectiva de l’Anàlisi del Discurs de la Comunicació Mediada per Ordinador, presentaré els resultats d’una recerca sobre les marques d’oralitats de diversos xats escrits per adolescents, i els compararé amb mostres de discursos equivalents, no electrònics. Web: http://perso.wanadoo.es/mtorresv/

Published in: Education, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,533
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Lekenlín_08 Jornada sobre la lectura en línia UPF, 12 desembre 2008 Marta Torres i Vilatarsana
  • 2. Objectius de recerca
    • Donar compte de les marques d’oralitat en els xats. El xat, com a gènere discursiu, s’emmarca en el canal escrit (nivell de formalitat elevat), però presenta característiques de l’oral, com sostenen Torres i Cuenca (2007). El corpus d’anàlisi està conformat per xats d’accés lliure, sense moderador ni tema predeterminat i que, per tant, s’inscriuen en un nivell de formalitat baix. El repte consisteix a detectar com aspectes de l’oralitat col·loquial s’incorporen en textos que, de fet, són escrits.
    • Comparar l’oral col·loquial no espontani de les sèries de televisió [1] amb l’escrit col·loquial espontani dels xats. Cal tenir en compte que les sèries intenten reproduir la llengua oral col·loquial espontània a partir d’una planificació (llengua escrita per ser dita) a diferència dels xats, en què no hi ha aquesta voluntat deliberada.
    • [1] A. Matamala Del guió a la pantalla: trets de l’oral col·loquial en la ficció televisiva convida a establir la comparació entre l’oral en la ficció televisiva i els xats partint dels mateixos trets lingüístics.
  • 3. Metodologia: comparació corpus reals 1) Pantalla d’accés als xats de Vilaweb, amb la llista de canals disponibles, i mostra <Miquel_22> com t dius <bruneta!> alba! <bruneta!> jiji <bruneta!> ets del perello? <Miquel_22> sip <Miquel_22> i tu? <bruneta!> jejeje <bruneta!> =) <RoSsaaaa!> jajaj ai qet coneixen <Miquel_22> m'estás deixant a cuadros <bruneta!> d tortosa <Miquel_22> te conek? <Miquel_22> aaaa <bruneta!> anda kina memoria.. 2) Corpus Oral de Conversa UB
  • 4. Altres consideracions (I)
    • Sovint es caracteritza la llengua oral per contrast amb la llengua escrita (canònica), quan al capdavall l’escriptura és una mediatització de la llengua (Castellà, 2004)
    • Elements comuns i divergents partint de variables Hymes (1974)
    • L’objectiu en un xat no és reproduir una conversa oral espontània sinó comunicar-se, transmetre informació, etc. i a posteriori pren forma o model de conversa per proximitat i per una major experiència dels usuaris
    • Xat entès com a pràctica vernacla  abans de les TIC ja existia (apunts de classe...) varietat simplificada. Amb les TIC passen d'un entorn d'ús privat a públic, amb + sofisticació.
  • 5. Altres consideracions (II)
    • Models de llengua a Internet:
      • un sol gènere homogeni, comú per a tots els sistemes de comunicació d’Internet, caracteritzat per l’ús d’abreviacions, emoticones i llenguatge simplificat (batejat com a Netspeak per Crystal, 2001);
      • diversos models de llengua a la xarxa en funció de cada sistema de comunicació (bloc, xat, correu, etc.), Baym (1995), Cherny (1999) o Herring (1996).
    Formes de comunicació clàssiques  noves carta  correu electrònic conversa  xat diari personal   bloc enciclopèdia   viquipèdia
  • 6. Altres consideracions (III)
    • Progenitors monotasca vs nadius multitasca (-atenció?)
    • Torns de parla llegits vs dits
      • PPP: (.. 0.55) {(??) a més} vaig mort jo eh
      •         (.. 0.41) goita
      •         (.. 0.47) avui no has sentit el despertador
      •         i jo tampoc el sentia eh/
      •         (.. 0.24) al final crec que ha [toca- --]
      • MMM: [no]
      •           eh que poder no [te l’he sent- --]
      • PPP: [ha tocat] tres vegades:
      • MMM: (... 1.44) vols dir que no l’he sentit i t’he do[nat un co:p/]
      • PPP: [no:::]
      • no no ho cr[ec no]
    • Unitat mínima
    5,4 4,3 10,59 7,27 5,74 Núm mots M.I. XAT CLASSE MAGISTRAL PROSA ACADÈMICA CONVERSA INFORMAL
  • 7. Resultats obtinguts (I)
    • Aspectes morfològics : regularització, ús reduït dels recursos potencials de la llengua
    • Formes analògiques:
      • <ckk> pot ser,jo en coneixo alguna (xat1)
    • Aplicació reduïda = ús freqüent de l’imperatiu i inexistència de perfets simples
      • <bruneta!> tu te kalles burrot! (xat1)
      • [...]
  • 8. [1] Matamala marca l’aparició de l’article en mentre que als xats el que apareix són els articles la/el/lo i mai en o l’absència d’article, que Payrató atribueix al formal. + + + + + + + + + Sufixos, prefixos + - - - - - + - - Lo neutre + + + + + - - - - Article personal: en [1] + - - - - + + - - Variació he/haig/hai , vàreig/vai , etc. + + + - - + + + + Comb. pronoms col + + + + + + + + + Enunciats pleonàstics + + + + + + + + + Complements plens + - - - - - - - + Altres formes v. col. + - - - - - + + + No concordança + + + + + + + + + No perfet simple + + + + + + + + + Presència imperatius + - - - - - - - - Formes analògiques Morfològic NO_G NO_AV CP_G CP_AV JL_G JL_AV PB_G PB_AV XATS SÈRIES TELEVISIVES
  • 9. Resultats obtinguts (II)
    • Aspectes sintàctics :
    • Ús d’enunciats “agramaticals” com Jo el primer comentari és que... Són acceptables i intel·ligibles tant en una conversa com en un xat. S’usen tot i tenir la possibilitat de refer el text abans d’enviar-lo a diferència del que succeeix en mode oral
      • <geminis> jo als 16 a les 3 cm a molt muns pares hem volien a casa (xat1)
    • + oracions juxtaposades en la llengua oral > coordinació > - subordinació
      • <ckk> me vaig comprar un ordenador,vaig a un curs i mos van aconsellar este chat (xat1)
      • [...]
  • 10. + + + + + + + + + Enunciats incomplets + + + + + + + + + Vocatius + + + + + + + + + Final interrog. o excl. + + + + + + + + + Dislocacions + + + - - + + + + No passives perifràstiques + - - + + + + + + Ús expandit què + + + + + + + + + Ús expandit que + + + - - + + - - Que col·loquial + + + - - + + + + Absència de relatius compostos + + + - - + + + + Absència de qual + - - - - - - - - Enunciats agramaticals Sintàctic NO_G NO_AV CP_G CP_AV JL_G JL_AV PB_G PB_AV XATS SÈRIES TELEVISIVES
  • 11. Resultats obtinguts (III)
    • Aspectes lèxics :
    • Dialectalismes, també en la morfologia verbal i pronominal
      • <+Vilaweb> me fot ke se pasen la tarde fen lo gos (xat2)
    • Payrató (1996 [1988]) destaca un ús recurrent de mots genèrics amb una capacitat significativa superior. Pertanyen a totes les categories com substantius ( cosa ), adjectius ( bo ), adverbis ( molt ) o verbs ( fotre ) i n’hem trobat múltiples exemples al corpus.
      • <bruneta!> jo n em foto res (xat1)
      • [...]
  • 12. + - - - - + + + + Castellanismes + - - - - + + + + Canvi de codi + + + + + + + + + Interjeccions + + + + + + + + + Recursos expressius + + + + + + + + + Renecs i insults + - - - - - - + + Adapt. termes tècnics + + + - - + + - + Daixò, dallò , etc. + + + + + + + + + Verb fotre Lèxic NO_G NO_AV CP_G CP_AV JL_G JL_AV PB_G PB_AV XATS SÈRIES TELEVISIVES
  • 13. Conclusions
    • Els xats incorporen tots els trets identificats per Payrató per al català col·loquial espontani. L’estructura gramatical de l’oralitat, doncs, és ben present en els xats. [1] [1] Baron (en premsa) conclou que la missatgeria instantània és més propera a l’oral, a diferència de Crystal (2001) que catalogava de varietat comuna o Netspeak una varietat més propera a l’escrit que a l’oral.
    • L’anàlisi trenca el tòpic que el model de llengua dels xats és agramatical perquè, si bé hi ha transgressions ortogràfiques notables, els participants usen combinacions de pronoms complexes i normatives. Aquesta percepció de transgressió no deriva del xat per si mateixa sinó de l’experiència d’escriure i llegir allò que en mode oral no ens sorprèn perquè hi estem avesats. Des del punt de vista tradicional, el model de llengua dels xats és trencador i s’allunya de la normativa. El que succeeix és que el mode és escrit però les característiques de la interacció provenen del mode oral. El xoc justament prové de veure escrites algunes formes que només diem oralment (escripturització de com es parla o, en terminologia de Cassany, pràctiques vernacles). S’altera l’ortografia però es conserva (en bona part, en general) la gramàtica, com en l’exemple de les combinacions pronominals. Hi ha una consciència de l’escrit. ex. es podrien substituir sistemàticament les ces trencades per esses ( Barsa per Barça ).
  • 14. 5 referències bibliogràfiques bàsiques
    • Baron, N. (en premsa) &quot;Discourse Structures in Instant Messaging: The Case of Utterance Breaks&quot; dins Susan Herring, ed., Computer-Mediated Conversation . Cresskill, NJ, Hampton Press.
    • Herring, S. C. (2007) “A faceted classification scheme for computer-mediated discourse”, [email_address] , 4. http://www.languageatinternet.de/articles/2007/761/index_html/
    • Prensky, M. (2001) “Digital Natives, Digital Immigrants” dins On the Horizon , Octubre 2001, 9 (5)NCB University Press.
    • Cassany, D.; Sala Quer, J.; Hernández, C. (2008) “Escribir ‘al margen de la ley’: prácticas letradas vernáculas de adolescentes catalanes” dins Actas del 8º Congreso de Lingüística General , edició en CD, Madrid, Universidad Autónoma de Madrid.
    • Sanmartín, J. (2008) El chat. La conversación tecnológica , Madrid, Arco Libros.
  • 15. Només és la llengua dels joves?
  • 16. Comunicació multicanal, multimèdia, multiusuari, multitasca...

×