Your SlideShare is downloading. ×
T4 geografia 2n batxiller
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

T4 geografia 2n batxiller

400

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
400
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
23
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. 4.1 ELS PAISATGES VEGETALS:LA BIODIVERSITAT AL TERRITORI ESPANYOL: - La situació: llavors portades del vent. La posició de la península ibèrica afavoreix la presència de dos dominis vegetals del planeta: domini atlàntic i el mediterrani. - L’efecte refugi: Refugi a espècies vegetals i animals europees. Migracions d’espècies animals africanes que travessaren quan el nivell de l’aigua era baix. La flora i fauna van desenvolupar característiques pròpies i van generar noves espècies i subespècies. Van crear endemismes que provocaren diferències genètiques propi d’un espai. - La presència de sistemes muntanyosos: els nombrosos sistemes muntanyosos i la meseta reprodueixen en altitud la gradació vegetal.L’ACCIÓ ANTRÒPICA:El que ha creat l’home. Substitució dels boscos per camps de conreu. Pèrdua desuperfície de vefetació natural a causa de l’expansio de les àrees urbanes. I també perla construccio d’infraestructures i equipaments.
  • 2. PAISATGES VEGETALS:La diversitat climàtica i l’altitudinal fan possible l’existència de diferents tipus devegetació. (la altitud, latitud i llunyania del mar)Els paisatges naturals també són territoris humanitzats.EL PAISATGE VEGETAL OCEÀNIC: - Precipitacions abundants i tº poc caloroses. Bosc temperat oceànic. El roure i el faig. Pobre en arbustos i en espècies herbàcies. - Les rouredes suporten malament el fred i la neu, fusta dura per a fer mobles o carbó. - Les fagedes són menys tolerants a la calor. Tenen un creixement més ràpid i bona qualitat per a fabricar mobles. - La landa (matoll format per brucs, ginebres...). quatre metres, segons el fred i el vent que hi faci i la riquesa dels sòls. Sovint pateixen cremes i s’utilitzen com a pastures per al bestiar disminueixen la diversitat d’espècies.EL PAISATGE VEGETAL MEDITERRANI: - L’alzinar, suredes (del qual catalunya és la 2a potència mundial). El bosc escleròfil, preparat per a les dures condicions de calor i sequera estivals. - Fulles dentades, petites i dures. Troncs llenyosos i arrels profundes. Perenne (no perd les fulles). Capçades dels arbres grans pels rajos de sol. - Les suredes és més termòfila i necessita més pluges. - Màquies, garrigues i estepes  matollar. L’única palmera silvestre europea és el margallò.EL PAISATGE VEGETAL DE LES CANÀRIES: - La vegetació canària és escassa i està adaptada a una aridesa intensa. Hi ha gran varietat d’espècies i endemismes. Tot depén de l’altitud: - Part alta hi ha ginestes violetes, pi canari , estepes. A part més humida hi ha laurisilva (la gomera, palma i tenerife) i el bruc. A la zona més baixa hi ha sequera i terrenus salats, on hi ha savines, palmeres i dragos.
  • 3. EL PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA:Als pirineus hi ha el vegetal alpí, on hi ha: - Pis subalpí (pi negre i l’avet  arbustos) - Pis alpí (s’hi pot desenvolupar el prat) - Pis nival (líquens i molses)Hi ha bosc caducifoli (part atlàntica) i bosc perennifoli (a la mediterrània). Hi ha pratsquan hi ha prou humitat.DESTRUCCIÓ DEL PAISATGE VEGETAL: INCENDIS: - La sequedat: que genera un dèficit de precipitacions. La vegetació s’asseca i es converteix en un combustible òptim - L’abandonament de les explotacions agràries: ↓ de població i d’activitats rurals que tenien cura de la neteja de boscos per mitjà de la pastura i la recollida de llenya. - Les segones residències: increment de la circulació d’automòbils. - Gestió forestal: substituir boscos caducifolis per pins i eucaliptus. Perque creixen ràpid i s’utilitzen en la fabricació de cel·lulosa per a fer paper. - El 97% és per causes humanes. En el desig d’obtenir més fusta de la permesa a baix preu.
  • 4. 4.2 REPERCUSSIONS AMBIENTALS DE LES ACTIVITATSECONÒMIQUES (+):LA CONTAMINACIÓ:És una de les conseqüències ambientals i socials més negatives de les activitatshumanes. És perjudicial.MEDIS: - Contaminació atmosfèrica: pluja àcida, efecte hivernacle (tº↑ i les masses de gel ↓), forat de la capa d’ozó (transport i industrials, en la generació d’energia elèctrica i en la calefacció domèstica) - Contaminació de l’aigua: de rius, mars i aqüífers. Abocaments i residus industrials (amb presència de metalls i d’aigües a tº molt elevada). Aigües residuals no tractades. - Contaminació del sòl: pesticides, per filtracions o pel trencament de canalitzacions d’aigües residuals i vessament de productes industrials. Els productes químics com el petroli i metalls pesants. Pot actuar directament o contaminar els cursos de l’aigua.AGENT CONTAMINANT: - Contaminació química: substàncies potencialment perilloses per a la salut iper a l’entorn al sòl, a l’aire, a l’aigua o als aliments. Per ex: pesticides. - Contaminació radioactiva: utilitzats en instal·lacions mèdiques o d’investigació, en reactors nuclears de central energètiques o per manipulació de residus radioactius. - Contaminació acústica: so excessiu o molest. Irritabilitat, insomni, estrès, sordesa... - Contaminació tèrmica: alteració de la tº del medi de manera nociva o perjudicial.. ex: ↑ tº d’un riu pot provocar la mort dels peixos. - Contaminacio electromagnètica: equips electrònics, telefonia mòbil... - Contaminació lumínica: es refereix a la resplendor de llum difosa al cel nocturn.. obliga moltes espècies animals i vegetals a canviar els hàbits nocturns. - Contaminació visual: l’abundància, el desordre o el tipus d’elements. Es deterioren la qualitat estètica.A les zones industrialitzades s’hi detecta una major freqüència de determinadesmalalties com el càncer.
  • 5. EL CANVI CLIMÀTIC:És la modificació que pateix el clima en relació amb el pas del temps i globalment.Hi influeixen molts fenòmens: òrbita de la terra, la insolació, composició del’atmosfera, corrents marins...També hi ha l’antropogènic.L’EFECTE HIVERNACLE: - La tº canvia, hi ha degelació, el nivell del mar puja, desviació d’oceans, augmenten huracans. - Es diu hivernacle per la capa superior que atrapa part els rajos solars per la humitat i en rebota l’altra part. . això augmenta la quantitat de CO2. - És positius per a alguns llocs perquè s’hi podrà conrear i creixeran més ràpid coses però dolent per altres. - També hi ha l’efecte hivernacle natural. - `provoca un escalfament global i un canvi climàtic antropogènic.LA PLUJA ÀCIDA: - Primer hi ha la pluja de fang, on els núvols consoliden l’humitat més la polseguera del Sáhara o partícules químiques (Arsènic...). - Aquestes partícules queden atrapats en la humitat i ñes precipitat sobre el terra. Pot crear taques. Els vents an que es porti a països i a conreus. On essidifica el sòl i no hi creixen bñe les plantes.LA CAPA D’OZÓ: - Capa que es regenera per ella mateixa. L’augment de CFC provoca que partícules pugin i destrueixin partícules d’ozó. - És l’encarregada de filtrar les radiacions ultraviolades procedents del Sol.DEFORESTACIÓ: - Pel conreu, pastura.L’EMPREMTA ECOLÒGICA: + - És un indicador de sostenibilitat que resumeix per a cada individu, quina és l’àrea necessària per produir els recursos que utilitza per assimilar els residus que genera. - Hi ha la biocapacitat: el nº d’ha que necessita una persona per ben alimentar-se ... Estem consumint més recursos i generant més residus dels que el planeta pot generar i admetre.
  • 6. 4.3 RESPOSTES PER A LA SOSTENIBILITAT: (+)1970- “CLUB DE ROMA” (cultes interessats a millorar la qualitat de vida de la terra), vaencarregar l’elaboració d’un estudi sobre el futur de la terra. “L’INFORME MEADOWS”(1972). Basat en: - Població (↑) - Recursos naturals (↓) - Producció agrària (↑) - Producció industrial (↑) - Contaminació (↑)D’aquí surt la “TEORIA DEL CREIXEMENT ZERO”(1972) (països rics han d’acceptar queno han de créixer tant, haurien d’aturar-se perquè el pobre s’hi apropi), però això elsrics no ho volien.1972 a Estocolm (Suècia)  primera gran cimera sobre la terra. Se centrà en: - Contaminació de l’aire - Contaminació de l’aigua Cimera = reunió dels caps més alts1987 (saltem tants anys per les 2 crisis energètiques mundials). “L’INFORMEBRUNDTLAND” (el dona a conèixer una dona, socialista, ministra del govern. Precedeixl’informe que denuncia l’extrema pobresa del Sud (món pobre), en frotn del’escandalós consum del Nord (rics)): - Justícia social - Progrès econòmic - Respecte per al medi ambientL’ONU basant-se en el contingut d’aquest informe decideix crear la CMMA “comissiómundial del medi ambient”  la qual defineix el desenvolupament sostenible, comaquell que garanteix la qualitat de vida del present sense hipotecar la del futur.1992 a rio da Janeiro (Brasil) hi ha la 2a gran cimera sobre la terra: - Biodiversitat - Canvi climàticA rio també es fixa la famosa “AGENDA 21” (el que cal fer a cada territori per tal que als. XXI sigui estable)
  • 7. 1997 a Kyoto (Japó). Els països més industrialitzats del món, i per tant, els méscontaminants, es comprometen a reduir sobre 2008-2012 ¡, en un 5,2% respecte de1990, les emissions de gasos d’efecte hivernacle. (CO2, metà i CFC). És el conegut“PROTOCOL DE KYOTO” que alguns dels països presents a la cimera no han volgutsignar (entre ells EEUU).2002 Johannesburg (eradicar la pobresa i impulsar el desenvolupament sostenible permitjà de noves pautes de producció i consum)2009 desembre – cimera de Copenhaguen : on s’havia de decidir la políticamediambiental sobre emissions de gasos a seguir quan acabi el “protocol de kyoto”(2012). Hi assistiren rics i pobres. Acabà en fracàs total (es van tirar fàstics els uns alsaltres)** BRICS: Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-Àfrica. (països emergents que sorgeixen de lapobresa a més desenvolupament).L’ECOLOGIA I ELS MOVIMENTS ECOLOGISTES: - Consciència ecològica com una manera d’entendre que els éssers humans són part de la natura que formen part d’un sistema interdependent. S’ha de mantenir en equilibri i actuar localment pensant globalment. - El moviment ecologista és el verd, fan protestes contra la contaminació atmosfèrica, centrals nuclears... - Hi ha grups conservacionistes de protecció d’espècies vegetals i animals o de determinats paisatges... - Hi hauria d’haver conscienciació social en els governs, justícia social i politica.
  • 8. 4.4 SOLUCIONS PER A LA SOSTENIBILITAT:L’EDUCACIÓ AMBIENTAL: proposta necessària i efectiva davant la crisi ambiental.Cadascú prengui consciència que és un ésser que pertany al propi entorn i que endepèn.EL CONSUM RESPONSABLE:Segons la cimera de la terra de 2002, una de les causes principals per les qualscontinua deteriorant-se el medi ambient mundial són les modalitats insostenibles deconsum i de producció, sobretot països industrialitzats.El consum responsable implica consumir menys de manera més racional. Gastar el quenecessita i evitar influència de publicitat...EL RECICLATGE:Tractament de productes ja utilitzats. Mètodes de tractament: - Reducció - reutilització - reciclatgeLa recuperació energètica en plantes com les incineradores.LA BANCA ÈTICA:Banca social, alternativa, sostenible. És un tipus d’entitat financera que combina elsbeneficis socials i ambientals amb la rendibilitat econòmica dels bancs convencionals,es distingeix pel compromís ètic de les empreses en què inverteix. Tenen un elevatcontingut social o ambiental.Rebutgen invertir en empreses relacionades amb tràfic d’armes, energia nuclear...Tenen un funcionament democràtic i participatiu, a vegades són cooperatives. A travésdels microcrèdits, donen suport a empreses que són excloses del sistema financertradicional.L’AGRICULTURA ECOLÒGICA: plantes, conreus manipulats genèticament en unlaboratori. On potencien alguns gens i en redueixen d’altres. Pot ser perillosa per lasalut humana. És orgànca o biològica, s’usen llavors transgèniques sense productesquímics com pesticidesEls objectius: respectar la dinàmica dels ecosistemes i mantenir la diversitat, mantenirla fertilitat dels sòls, produir aliments lliures de residus químics i evitar contaminació,fer servis recursos renovables i permetre que els agricultors facin la seva feina.
  • 9. 4.5 EL PAISATGE: POLÍTIQUES DE PROTECCIÓ I DECONSERVACIÓ:EL VALOR DEL PAISATGE:El paisatge és la fisonomia externa d’un territori, resultat de factors naturals (relleu,fauna, flora) i factors humans (activitats econòmiques...). inclou sentiments iemocions. És un producte social (projecció de la cultura d’una societat sobre un espaideterminat. Excel·lent indicador de la qualitat del medi.ESPAIS NATURALS PROTEGITS:Són parts del territori que es troben molt poc modificades per l’acció humana: - Parcs nacionals: àrees on els ecosistemes naturals es troben poc alterats i tenen molta bellesa, també grans valors ecològics. Hi ha molts visitants i volen afluixar la quantitat. Ex: EEUU - Parcs naturals: el valor natural és compatible amb les activitats humanes (agricultura, ramaderia i turisme). Ús regulat i sostenible dels recursos. - Reserves naturals: protecció d’ecosistemes, per la seva fragilitat. Han format reserves naturals integrals on la protecció és absoluta.4.6 PAISATGE I MERDI AMBIENT A CATALUNYA:EL PEIN (pla d’espais d’interès natural és una llei en el qual se seleccionava quineszones marítimes del terreny català calia protegir.Parcs de Catalunya: - PN Aigüestortes i Estany de Sant Maurici - Parc natural del Cadí-Moixeró - Parc natural del Delta de l’Ebre - Parc natural del Cap de Creus - RN del Delta del Llobregat - RM de les illes medes

×