Your SlideShare is downloading. ×
T16 GEOGRAFIA 2n batxiller
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

T16 GEOGRAFIA 2n batxiller

195
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
195
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. 16.1 LES FORMES DE GOVERN- LA DEMOCRÀCIAELS PRINCIPS DEMOCRÀTICS: LA PARTICIPACIÓLa democràcia es una forma d’organització política i social que comporta el dret departicipació de manera activa i directa. Significa tenir llibertat per expressar la pròpiaopinió.Implica que les autoritats publiques informin de les seves activitats, debats i decisions.Hi ha d’haver una voluntat institucional d’escoltar.Indispensables la cooperació i la col·laboració basades en el respecte i la tolerància.Els partits polítics i les coalicions tenen com a funció canalitzar les diferents orientacionsideològiques i les preocupacions socials i econòmiques.En les eleccions cada ciutadà expressa lliurament la seva opinió i la seva ideologia. Lasobirania la té el poble ja que son els ciutadans que votant decideixen quines personesgovernaran i administraran el país.El vot es secret i personal.Una altra forma de practica democràtica es desenvolupa en els diferents col·lectius jasigui de manera natural o bé per les nostres decisions.ESPANYA, UN ESTAT DEMOCRÀTICEs constitucionalisme i el parlamentarismeUna democràcia constitucionalImplantació d’un Estat social i democràtic, que va quedar plasmat en el text de laConstitució del 1978La Constitució recull les normes que regulen el govern d’Espanya i garanteix els dretsindividuals i col·lectius de tots els espanyols. Establies que la sobirania nacional resideixen el poble espanyol. Els mes grans de 18 anys i aquells que resideixin fora del país peroque tinguin la nacionalitat espanyola.Una democràcia parlamentariaEl rei es la figura constitucional. Ell es el cap de l’Estat però en les lleis com en el governemanen del Parlament, i per això el rei regna però no governaLa democràcia espanyola es representativa: els espanyols fent ús de la seva llibertat iigualtat, elegeixen els seus representants per mitja del vot.
  • 2. Els candidats que volen ser elegits presenten les seves candidatures on incorporen un programa de govern i una llista de candidats i candidates , en cada llista obté el nombre de parlamentaris, que son els qui formen les Corts Generals. Els diputats* 350 diputats en total- 2 = a 348 diputats 50 províncies 2 diputats cada una + 1 de Ceuta+ 1 de Melilla Delegació de la sobirania a l’estat espanyol Els ciutadans espanyols son els sobirans del territori espanyol  el poble delega la seva sobirania  amb el seu vot, els ciutadans elegeixen els seus representants a les corts  les Corts deleguen part de la seva sobiraniaA les comunitats autònomes: Segons: estatutsAndalusia,Aragó, Canàries, Cantabrià,Castella i Lleó, Castella-laManxa,Catalunya, Comunitat de Madrid, competènciesComunitat foral de Navarra, ComunitatValenciana, Extremadura, Galicia, IllesBalears , La Rioja, País Basc, Principatd’Astúries i la Regió de Murcia.Ceuta i Melilla son autònomesmunicipal LA PRÀCTICA DEMOCRÀTICA A ESPANYA Les eleccions de representants politics , tots els ciutadans i totes les ciutadanes espanyols majors de 18 anys tenen dret a elegir, pot emetre un sol vot. La societat democràtica posa a disposició dels ciutadans una sèrie d’organismes i plataformes acceptar-les i participar- hi contribueix al nostre procés de socialització i adquisició d’actituds, valors i h{bits democràtics.
  • 3. LES CONVOCATÒRIES ELECTORALS Les eleccions han de ser: Lliures, Democràtiques, Plurals, Per sufragi universal, Periòdiques. Parlament Europeu: els ciutadans de la UE elegeixen per votació els 736 parlamentaris que ho constitueixen (Estrasburg). Majoria són 176 dip. Les corts Generals: els ciutadans elegeixen els seus representats al congres del diputats i senat. 350 diputats i la majoria s’aconsegueix amb 176 Els parlaments autonòmics: els ciutadans elegeixen els diputats del Parlament autonòmics respectius, varia segons cada comunitat en funció del nombre d’habitants . majoria seria 68 diputats Els ajuntaments: els habitants del poble elegeixen també cada 4 anys l’alcalde Els ciutadans també son convocats per elegir on treballen els seus representants sindicals i als centres educatius, els delegats i els delegades del consell escolar. En àmbits restringits i no involucren el conjunt de la ciutadans Referèndum consulta popular per decidir sobre aspectes socials, polítics, econòmics... que siguin vinculants. Tipus de convocatòries electorals: ** electorat eleccions eleccions generals oeleccions municipals autonomiques legislatura eleccions europeas 4 anys 4 anys 4 anys ajuntament o parlament senat (senadors) congres(diputats) Eurodiputats (5 regidors autonòmic de la cambra alta cambra baixa anys) comunitat president autonomic president del govern o primer ministre parlament europeu govern autonomic o (eurodiputats) consellers govern i ministres alcalde o batlle govern municipal Eleccions Referèndum Lliures Consulta a un poble sobre una qüestió Plurals concreta Democràtiques Per sufragi universal periòdiques
  • 4. 16.2 LA DIVISIÓ DE PODERSEL PODER LEGISLATIUEl parlament te la funció legislativa, rep el nom de Corts Generals amb dues cambres:El Congres dels diputats: (350 el congres espanyol)Es la cambra baixa, te el poder legislatiu. També aprova i derroga les lleis i discuteix iaprova els pressupostos generals de l’Estat. Tota llei del congres passa al Senat abans del’aprovació final.Els representants s’elegeixen per mitja d’eleccions legislatives, prèviament es determinenels escons que hauran de ser ocupats per diputats i diputades. Esta format per 350membres. Hi ha un mínim de dos representants , Ceuta i Melilla n’han de tenir un cadaciutat; els 248 restant es distribueixen de manera proporcional al nombre d’habitants perprovíncia.Durant la campanya electoral, les opcions politiques manifesten els seus plantejaments iles seves propostes, i intenten convèncer. La província es la circumscripció electoral.Segons la llei electoral vigent, desprès del recompte de vots, s’adjunten els escons a cadapartit en funció del nombre de vots obtinguts.Quan el partit mes votat no obté la majoria absoluta dels diputats sol pactar amb altresgrups o partits o be decideixen governar en minoria.Quan s’hagi constituït el Congres, el rei proposa un candidat a la presidència del govern,que sol ser el líder polític d’aquells partit . presenta el seu programa i el Congres el votacom a president del govern. Ja investit, es designa els ministres per formar el seu equip.Han de ser nomenats pel rei. Llei d’Hondt es el sistema emprat per al repartiment d’escons. El mètode consisteix a ordenar de mes gran a mes petits els vots de les candidatures que hagin obtingut almenys un 3%. Posteriorment, es fan divisions successives pel nombre d’escons de cada circumscripció territorial per tal d’anar assignant els escons de manera proporcional als vots.El senat: (varia en funció de la població)Es la cambra alta, es una cambra de representació territorial. La seva funció es revisar lespropostes legislatives, pot modificar o vetar el contingut d’aquests textos, però són elsmembres del Congres els qui els aproven definitivament. També esta facultat perautoritzar o denegar la ratificació dels tractats internacionals.De cada comunitat autònoma designa els senador, i un altre per cada milió d’habitantsdel territori autonòmic. El sistema de llistes electorals: els votants elegeixen nomes tresnoms de cada llista electoral, i els mes votats seran els nous senadors.
  • 5. EL PODER EXECUTIUEl Govern format pels president i els ministres, es el poder executiu. Dirigeix la políticade l’Estat, administren recursos i estableixen la defensa nacional i les relacions exteriors,a mes d’executar lleis i promulgar decrets.Ha de retre comptes davant el Congres de diputats, que li poden demana explicacions,fins i tot li poden retirar la confiança al govern prèvia moció de censura. Ha de serdecidit per majoria absoluta amb els diputats. Es diferencia de la moció de confiançaperquè aquesta es presentada pel president del Govern així com de convocar eleccions.EL PODER JUDICIALEl consell general del poder judicial es l’òrgan de govern de tots els jutjats i tribunals queintegren el poder judicial. Hi estan subordinats, les sales de govern del tribunal suprem(delictes), de l’audiència nacional i dels tribunals superiors de justícia. Els presidents delstribunals i audiències.Esta format pel president del tribunal suprem i per 20 membres (vocals) durant 5 anys.Tots son competència reconeguda i amb mes de 15 anys d’exercici de la professió.La funció consisteix en garantir la independència dels jutges en l’exercici de la funciójudicial(es a dir, jutjar i fer executar allò jutjat) Hi ha poders fàctic o ocults església, exercit i gran capital16.3 L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTATESPANYOLEsta organitzat territorialment en comunitats autònomes (17), en províncies (50) i enmunicipis (2). Algunes comunitats mantenen divisió comarcal. Les lleis especifiquen lescompetències de cadascuna d’aquestes entitats.
  • 6. LES COMUNITATS AUTÒNOMESEs un Estat unitari, va establir la possibilitat que les nacionalitats i les regions espanyolesdisposessin d’un principi d’autonomia.Els estatuts d’autonomia: (document que diu que hi ha copses que no poden fer sols):Es negocia amb el govern central les competències a gestionar i el finançament.Competències transferides, les comunitats posseeixen algunes competències plenes, coml’organització de les institucions d’autogoverns, la sanitat i l’educació , i d’altres decompartides amb l’Estat, com la legislació laboral i la gestió d’infraestructures viaries.Les institucions autonòmiques: Assemblea o parlament en el qual s’aproven les lleis i els pressupostos, i que controla l’acció del govern autonòmic President autonòmic que representa la seva comunitat autònoma i en forma i dirigeix el govern. Es elegit pel parlament autonòmic i nomenat pel rei Govern format pel president i consellers, executa i fa complir les lleis aprovades al parlamentNo tenen una organització judicial pròpia, comparteix el poder judicial únic de l’Estatespanyol. Preveuen la intervenció de les comunitats en la gestió de les competènciesadministratives relacionades amb la justícia. Tribunal superior de justícia respectiu.EL PODER LOCAL: L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL I PROVINCIALLes províncies:Província=circumscripció (depèn del nº d’habitants per província)Catalunya: Girona, BCN, Tarragona i LleidaLa divisió va ser feta per Burgos l’any 1833La província es: Els diputats i els senadors s’elegeixen per cada província La divisió territorial de l’administració periferica de l’Estat, representada en la figura del subdelegat del govern L’entitat administració local de rang més alt: funció cooperar amb els municipis a través de les diputacions provincials. Els diputats de les diputacions s’elegeixen d’entre els regidors electes, mentre que el president de la diputació és elegit pels diputats electes.
  • 7. Els municipis:Els municipis són les unitats territorials i administratives més elementals i l’ajuntamentés l’òrgan de govern i de gestió municipal. Dintre del termes municipals hi ha: poble,urbanitzacions, habitatges dispersos...El poder local s’elegeix cada 4 anys on s’elegeixen els regidors i l’alcalde per votació.Competències especifiques: prestació de serveis i la dotació d’equipaments (recollida deresidus, urbanisme, organització del transport públic...)Els municipis han de disposar dels mitjans econòmics i materials suficients. Gracies alstributs propis i als impostos que recapten l’Estat i la comunitats autònoma i son ceditsals ajuntaments en proporció a les seves característiques, necessitats i poblacióAltres entitats territorials:En mancomunitat (alguns recursos els converteixen) i en corporacions metropolitanesmés eficàcia alguns dels seus recursos i per solucionar problemes comuns.Cada illa te una administració pròpia: les Canàries te el nom de cabildo, i les Illes Balearsrep el nom de consell insular.Les comarques (41) tenen serveis i equipament s. A Galícia hi ha la parròquia, agrupacióde caserius i un consello es una o més parròquies.*MUNICIPIS (CAS ESPANYOL):Rural : fins 2000 hSemi urbà: de 2000 fins a 10000 hUrbà: mes de 10000h*PER SABER-NE MÉS:La necessitat d’un sistema financer que garantís l’obtenció de recursos per exercir lescompetències que anaven assumint les noves administracions autonòmiques. A Espanyahi ha 2 models: els regim foral (País Basc i Navarra) i el regim comú ( a les altrescomunitats)Els canvis demogràfics han portat a fer un altre model de finançament, que es basa en laigualtat de serveis públics fonamentals, un sistema financer més dinàmic i estable i unsrecursos addicionals que l’Estat hi haur{ d’aportar de manera gradual
  • 8. 16.4 L’ORGANITZACIÓ POLITICOADMINISTRATIVA DECATALUNYASota : Pere el cerimoniósEl poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constantd’autogovern, les institucions com la Generalitat fou creada el 1359. La seva recuperacióva ser amb l’Estatut dels 1932 on es va restablir en el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut ambla democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estatut d’autonomies.L’ESTABLIMENT DE L’AUTONOMIA POLÍTICAL’Estatut de 1932 ( de Nuria)La Segona República Espanyola i l’aprovació de la Constitució del 1931. La generalitat deCatalunya que possibilita l’Estatut d’autonomia del 1932L’estatut definiria una regió autònoma dins de l’Estat espanyol i llengües oficials el catal{i castellà . obtenció de competències com el dret civil català i al regim administratiu. Vaser suprimit pel general Franco.Durant la transició prengué força la demanda de l’autonomia amb l’Assemblea deParlamentaris CatalansEls estatuts dels anys 1979 (de Sau) i 2006:L’Estatut d’autonomia de Catalunya definia com una nacionalitat i reconeixia laGeneralitat com una institució política de l’autogovern. Els català era d’idioma oficial iplantejava la possibilitat de disposar d’una policia pròpia.En el 2003 el parlament de Catalunya reforma l’Estatut d’autonomia per tal d’adaptar-la ales noves condicions i en el 2006 el nou Estatut va ser aprovat per referèndum.2006, defineix Catalunya com a nació, amplia les competències de la Generalitat iestableix uns principis de finançament autonòmic. L’Estatut esta dependent del TribunalConstitucional.
  • 9. LES INSTITUCIONS DE L’AUTOGOVERN DE CATALUNYA: LAGENERALITATLa generalitat de Catalunya es el sistema institucional en que s’organitza políticamentl’autogovern , i integra el Parlament, el president i el consell executiu o govern.Els parlament te una funció legislativa, es l’encarregat d’aprovar els pressupostos de lageneralitat i de controlar i impulsar l’activitat política i de governEl president de la generalitat, es elegit pel Parlament entre els seus membres i nomenatpel rei, exerceix funcions representatives i governatives; la generalitat i l’ordin{ria del’estat a Catalunya, mante les relacions amb les altres institucions de l’Estat i amb la restade les comunitats autònomes. També li pertoca convocar les eleccions al Parlament.El president cap de responsables del Consell Executiu directriu generals de l’acció degovern i en coordina el programa legislatiu. El nombre es variable segons les necessitatsde cada període legislatiuConstituïda per: consell consultiu, sindicatura de comptes i la sindicatura de greuges,que defensa els drets fonamentals i les llibertats publiques dels ciutadans.ELS PODERS EFECTIUS DE LA GENERALITATCompetències: exclusives, en les quals la Generalitat disposa de tota la capacitat dedecisió, les concurrents, en que l’Estat i la Generalitat disposen de les mateixes funcions,i les compartides, en que l’Estat i la Generalitat disposen de diferents tipus de poder.Les competències exclusives són: organització de les institucions d’autogovern, eldesenvolupament del dret català, cultura, patrimoni, ordenació del territori, obrespubliques, carreteres...Te capacitat d’actuació, tant legislativa com executiva. Es responsable de la correctaaplicació dels convenis internacionals.Els ingressos provenen transferències que li cedeix l’Estat. La Generalitat també potestablir la seves pròpies taxes i impostos, emetre deute públic i accedir a crèdits.ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA4 províncies: Barcelona, Tarragona, Lleida i GironaLa comarca es un ens local de caràcter territorial format per l’agrupació de municipis. Tepersonalitat jurídica pròpia i autonomia per fer politiques en qüestions i àmbitsdeterminats.Municipis durant l’Edat Mitjana , 946 municipis ; Entitats municipals descentralitzades
  • 10. *PER SABER-NE MES:Les funcions administratives i de govern corresponen al Consell Comarcal, constituït perregidors dels municipis, el nombre caria segons el nombre d’habitants que te la comarca.Te competències que li atribueix el Parlament.16.5 ELS CONTRASTOS TERRITORIALS: ANTECEDENTSHISTÒRICSELS CONDICIONANTS DEL MEDI FÍSICUna gran diversitat regional des del punt de vista climàtic i edafologies.Abans de la revolució industrial, les activitats econòmiques principals eren lesrelacionades amb el conreu de la coneguda trilogia mediterrània ( blat, vinya i olivera) iuna ramaderia extensiva. Amb el desenvolupament industrial extractiva i metal·lúrgica ,els desenvolupament de la industria tèxtil i construcció de noves xarxes decomunicacionsDUALITAT CENTRE - PERIFÈRIAEspanya va experimentar transformacions econòmiques importants, malgrat que, no esva industrialitzar d’una manera plena. Va afavorir el desenvolupament de la burgesia id’una economia de tipus capitalista, cal assenyalar diferencies territorials notables enl’evolució social i econòmica del país.El centre de la Península no se’n va diversificar tant l’estructura social. El teixit productiuera feble perquè continua basant-se en les activitats primàries tradicionals. Predominid’accions politiques conservadores.Les zones perifèriques peninsular, desenvolupament de les industries tèxtil i siderúrgia, 2factors humans: la disponibilitat de ma d’obra abundant i l’existència d’una classeempresarial emprenedora, i va manifestar un tarannà polític mes progressista. Varebutjar el lliure canvi per emparar-se en el proteccionisme, s’hi va fugir Madrid, eldesenvolupament econòmic i social pel fet de ser la capital i el centre de l’administracióde l’Estat.
  • 11. EL BALANÇ ECONÒMIC I DEMOGRÀFICLa major capacitat competitiva de la industria sobre l’artesania, les regions no vanmodernitzar-se, va fer fugida de capitals i de persones amb un mercat nacional integrat.El saldo vegetatiu es positiu. Andalusia, Canàries, Galicia o Valencia van tenir uncreixement de població, ho va facilitar l’emigració.3 àrees econòmiques: Pols industrialitzats Àrees pròximes Espais marginalsA partir de 1930 es va paralitzar el creixement a causa de la guerra mundial, guerra civil...amb el Pla d’Estabilització, l’economia va iniciar una etapa de creixement. Els espais quefins aleshores eren considerats marginals, van esdevenir-se zones proveïdores de mad’obra per als pols d’industrialització tradicional.Nuclis secundaris: Valencia, Saragossa, Sevilla i Valladolid.DESEQUILIBRIS I DESIGUALTATSS’ha fonamentat, en primer lloc, en la construcció d’una xarxa de comunicacions noequilibrada i dedicada a potenciar els pols dinàmics en detriment de les altres regions, ien segon lloc, es un sistema de proteccionisme.Cada regió te un paper diferent. En 1970 quan es va produir un canvi profund aconseqüència de la crisi econòmica mundial i del canvi demogràfic associat.L’entrada d’Espanya a la CEE l’any 1986 va implicar l’establiment d’una política regionalque, comptant amb un finançament quantiós, procedent dels fons europeus.16.6 POLÍTIQUES D’ORDENACIÓ TERRITORIAL ACATALUNYADIAGNOSI TERRITORIAL: CAP A LA DISPERSIÓ DE LA POBLACIÓLlarg procés de concentració de les activitats en els principals nuclis urbans.Comença una rapida tendència a la descentralització que aviat e converteix en dispersió.Moltes ciutats grans i mitjanes de Catalunya han vist frenat els seu creixement, granspèrdues de població a favor de les localitats mes petites i de població mes dispersa delseu entorn
  • 12. Conseqüències de la dispersió territorial:La urbanització dispersa ha estat una creixent especialització funcional. Es a dir: els usosresidencials, comercials, productius i d’oci han tendit a separar-se sobre el territori.Increment de: desplaçaments de la població, xarxes de transport...L’especialització social, producte de la segregació dispersa dels grups socials sobrel’espai. Gran part de la població ha tingut greus dificultats per cedir a un habitatge digneAixí doncs, es produeix al territori un procés d’especialització de manera que diversosgrups socials tendeixen a separar-se en l’espai. Si continua aquesta tendència, algunsbarris podrien esdevenir guetos.PRINCIPIS I OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ TERRITORIALGrans potencialitats derivades d ela seva posicióAssociades a la dispersió de la urbanització i si perduressin en el temps l’espai catal{farien una realitat progressista insostenible des de el punt de vista ambiental. Davantd’aquest fet s’hi apliquen uns plans d’ordenació territorial i urbanística.El planejament territorialEl 1995 s’aprov{ e Pla Territorial General de Catalunya. De les directrius d’aquest pla se’nderiven set plans territorials parcials, un per cada regió. Els seus continguts secircumscriu a tres àmbits temàtics: El sistema d’espais oberts: reserves del sòl per a activitats agrícoles Sistema d’assentaments: delimiten la xarxa urbana Sistema d’infraestructura: traçat i prestacions de les infraestructuresVolen ser documents rigorosos i útilsEl planejament urbanístic:L’esforç d’ordenació es responsabilitat de cada municipi a traves del seu Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal (POUM)A mes, hi ha els Plans Directors Urbanístics (PDU), que tenen com objectiu orientar iordenar el desenvolupament d’un conjunt de municipis al voltant o bé un àmbit amb unaforta pressió urbanística, turística i de segona residenciaEl planejament sectorial:Es tracta dels plans que ordenen àmbits o sectors específics. Cal destacar el plad’habitatge , de infraestructures de transport...PDSUC: pla director urbanístic del sistema costaner vol protegir els espais costanersque es troben lliures d’ocupació, evitant-ne l’ocupació. Objectius urbanístics,patrimonials, ambientals i econòmics.