T15 GEOGRAFIA 2n batxiller

  • 201 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
201
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
13
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 15.1- ESPANYA A ESCALA MUNDIALPOSICIÓ RELATIVA D’ESPANYA AL MÓNAn{lisi d’Espanya a partir de:L’extensió: el primer lloc l’ocupen països amb extensió de 7 milions de , la segonad’1 milió de . Espanya ocupa el lloc 51 del rànquing mundial, és un territorirelativament gran.La població: Espanya es pot considerar un país poblat. En primers llocs hi ha Xina,Índia. Espanya està situada dins el grup de països de volum considerable de població.La riquesa: acostuma a mesurar-se segons el PIB (el valor de tota la producció d’un any /nº d’habitants). Espanya és un país desenvolupat dins el món, com a membre de la UEestà inclosa dins els països econòmicament poderosos del planeta.El desenvolupament: es compara per l’IDH (indicador que es calcula a partir del’esperança de vida, escolarització i PIB per habitant, es puntua de 0 a 1). Espanya est{ al0,949, que afirma que gaudim de condicions de vida favorables. Hi ha un bon nivell debenestar.PROJECCIÓ CULTURAL D’ESPANYA AL MÓNL’idioma és l’expressió més directa de la cultura. Espanya és multilingüe, cosa que fa quehi hagi més riquesa cultural.El castellà està present arreu del món i hi ha diferents modalitats. Es parla aHispanoamèrica i com a segona llengua a EEUU (pel nº d’immigrants). Llengua oficial del’ONU i cooficial de UE.ESPANYA EN ELS ORGANISMES INTERNACIONALSEspanya a causa de la Guerra Civil i la dictadura franquista va viure aïllada en l’{mbitinternacional durant 20 anys. La posició d’Espanya en el mediterrani va interessar alsEEUU durant la guerra freda, cosa que va facilitar l’entrada d’Espanya a l’ONU el 1955.Des d’aleshores Espanya continua desenvolupant-se económic i socialment.Organitzacions defensives per a la seguretat internacionalOTAN (organització del Tractat Atlàntic Nord): fundada l’any 1949 per plantar cara albloc comunista. Organització de defensa politicomilitar, d’objectiu ajudar mutuament,mantenir la pau, la seguretat i el benestar de les potències exteriors. Espanya s’hi vaincorporar l’any 1986.UEO (unió europea occidental), ens defensiu i de seguretat d’{mbit europeu. OSCE(organització per la seguretat i la cooperació europea) s’ocupa de qüestions desegurett, control d’armaments, drets humans, protecció de minories, aspecteseconòmics i mediambientals...
  • 2. Organitzacions econòmiquesOCDE (organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic), fundada l’any1960 com a objectiu de coordinar les polítiques econòmiques i socials dels estatsmembres. Espanya hi va ingressar 1961.FMI (fons monetari internacional), de caràcter financer i OMC (organització mundial delcomerç) de tipus comercial.15.2 ESPANYA EN EL CONTEXT DELS PAISOS DE LA UESUPERFÍCIE I POBLACIÓSuperfície extensió 505.990 , ocupa el segon lloc després de França. I és el 5è paísmés poblat rere Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia.La distribució de la densitat i les seves conseqüènciesDensitat espanyola és intermèdia dins la UE, un 92 h./ . És inferior a França, Itàlia,Portugal. De les comunitats autònomes destaca la Comunitat de Madrid mentre Castella-La Manxa és molt inferior. Hi ha gran diversitat, especifitats i singularitats.Mentre en alguns llocs hi ha un creixement demogràfic constant i necessitat derenovació de les infraestructures, altres llocs estan despoblats i amb prou feines hi haactivitat econòmica. En ambdós casos el govern ha d’assegurar l’existència imanteniment de serveis públics, infraestructures, equipaments i evitar desigualtatseconòmiques i injustícies socials.Els indicadors demogràficsEspanya té un augment molt gran dins la UE. La taxa de creixement vegetatiu és alt, i lataxa de natalitat considerable, hi ha llarga esperança de vida (83 dona – 75 home i 80 depromig). A més té un saldo migratori positiu.ACTIVITAT ECONÒMICA ~Els índex dels sectors d’activitat mesuren i comparen desigualtats existents. A Europa esgeneren índex amplis de disparitat per les diferències climàtiques, demogràfiques,culturals, històriques...).A Europa es localitzen empreses i institucions amb index més alts de deesenvolupamenttecnològic i avenços científics. S’utilitzen tècniques modernes i gaudeixen de condicionsclimàtiques òptimes.L’homogeneïtzació proposada per les polítiques de la UE podria permetre nous avençosi més igualtat, sense que desapareguin contrastos i diferències. Exemple: ajudes al’agricultura espanyola per modernitzar-se i arribar al mercat de consum.
  • 3. EL PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB)És la suma de la riquesa produïda per un país en un any. Cap a 1997 i després depertànyer 10 anys a la UE i de rebre un gran fons pel seu desenvolupament econòmic,Espanya encara està per sota la mitjana Europea del PIB. Encara que 2008 aconseguíssuperar la mitjana europea. La incorporació a la UE comporta una millora de benestar idesenvolupament.Hi ha índex que estàn a molta diferència de la UE: índex salarials i pensions de jubilació.TAXA D’ACTIVITAT: POBLACIÓ ACTIVA I TAXA D’ATURPoblació activa (nombre de persones adultes que treballen o volen treballar pero notroben feina), està per sota la mitjana europea (20%). Això indica la incorporació lenta dela dona al treball. Per sobre la mitjana estan França, Alemanya i a vegades Espanya. Lacrisi econòmica fa que la xifra d’aturats es dispari.La major part d’aturats són joves que són mantinguts pels pares. Es diu que s’arribar{ als5 milions d’aturats.EDUCACIÓL’educació és la clau de l’èxit, és un indicador important del desenvolupament social,cultural, econòmic i polític. Els països escandinaus tenen més recursos a l’educació(Dinamarca, Suècia, Finlàndia). Espanya inverteix molt poc per persona.ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ (IDH)És un indicador socioeconòmic del 1990 per l’ONU per veure el grau dedesenvolupament, que reuneix ‘esperança de vida en néixer, alfabetització,escolarització, PIB/habitant. Espanya hi ocupa el 13è lloc, a més té unes condicions devida (entre els 15 millors del món).PARTIDARIS O ESCÈPTICS?Hi ha un suport de l’opinió pública, però, segons l’Euro baròmetre, la conformitat amb lapertinència a la UE és més baixa als països que han entrat fa relativament poc temps(Àustria, Finlàndia). El suport més alt és de Països Baixos i Luxemburg (d’alt nivell devida).Hi ha els qui critiquen la burocràcia excessiva, allunyament de problemàtiquesquotidianes i falta de procediments plenament democràtics en el Consell i ComissióEuropea.
  • 4. 15.3 BALANÇ D’ADHESIÓ D’ESPANYA A LA UELA INTEGRACIÓESPANYOLA A LA UEEs va signar l’entrada el 12 de juny de 1985 i es va fer efectiu l’1 de gener de 1986. Espanyaha abandonat definitivament el seu aïllament econòmic i polític i ha assolit la pleaintegració en tots els àmbits i aspectes del marc europeu fina al punt de situar-se en unlloc relativament important entre els països membres.Efectes de la integració en l’àmbit econòmicEs va beneficiar d’ajudes econòmiques comunit{ries que li han permès incrementar elnivell de benestar de la població, sobretot les regions més pobres. El desenvolupamenteconòmic i social que gaudeix Espanya és gran part per la integració a la UE.Cada any Espanya ha rebut un fons de la UE que han creat molts llocs de treball, s’hautilitzat també per a restaurar edificis, aeroports, castells... Més d’un 90% de la inversióque Espanya rep de l’exterior prové de la UE.Efectes de la integració en l’àmbit socialLa creació de més benestar i riquesa (ha provocat estabilitat social i política), també lainstal·lació d’empreses i serveis perquè veuen Espanya com a mercat pels seus productes.Integració de l’economia espanyola dins Europa, sobretot des de l’ús de l’euro.Espanya ocupa una posició privilegiada comparat amb països d’ingrés recent.LA UTILITZACIÓ DE FONS EUROPEUSFEDER (fons europeu ed desenvolupament regional) per promoure la cohesióeconòmica i social per mitjà de la correcció dels principals desequilibris regionals.Exemples: ampliació aeroport de Madrid i BCN, metro de Sevilla, Ciutat de les arts aValencia, port de Las Palmas.FSE (fons social europeu) destinat a fomentar les oportunitats de feina i de mobilitatgeogràfica i professional dels treballadors i també a facilitar la seva adaptació a lestransformacions industrials i als canvis dels sistemes de producció. / hi ha hagut avençosen la promoció de la igualtat home-dona i possibilitats noves a través D’ERASMUS per ajoves.En l’{mbit sanitari, es pot viatjar a qualsevol país per la Targeta Sanit{ria Europea(assegura tractament mèdic i quirúrgic). En l’{mbit cultural la Comissió Europea a firmatfinançar en: la restauració del Patio de los Leones de l’Alambra (Granada), el teatre delLiceu (BCN).Espanya té un paper impulsor, dinàmic i compromès amb el projecte europeu i hi apostafort per una Europa forta, unida i solidària.
  • 5. 15.4 PRESÈNCIA DE CATALUNYA EN EL CONTEXTEUROPEU *CATALUNYA A LA UETres vies de participació a la UE: - Política comunit{ria de l’Estat espanyola - Comitè de les Regions, òrgan representatiu de les entitats regionals i locals de la UE que va entrar en funcionament l’any 1994 gr{cies al Tractat de Maastrich. Important perque vetlla per fer sentir la veu regional i local. - Promovent activament el moviment regional europeu.El moviment regional europeuInstitucions que volen fomentar la integració europea mitjançant l’enfortiment d’unaEuropa de les regions propera als ciutadans i que defensen els interessos de les regionsdins la UE: - Assemblea de Regions d’Europa: 250 regions, treballa per reforçar la representació política de les regions davant les institucions europees i per promoure la regionalització a Europa i la cooperació entre regions. - Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP): organisme interregional de cooperació transfronterera. Va ser constituïda el 1983 i la formen Andorra, regions franceses d’Aquit{nia, Llenguadoc-Rosselló i Migdida-Pirineus i els comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, País Basc i Navarra. La seva finalitat és tractar de manera conjunta els problemes que es deriven de la condició pirinenca, com els hiverns rigorosos, marginació, despoblament... - Els Quatre Motors per a Europa: associació formada per 4 regions d’entre les més dinpamiques del continent que són motors econòmics: Baden-Wüttemberg (Alemanya), Llombardia (Itàlia), Roine-Alps (França) i Catalunya (Espanya). - Euroregió Pirineus-Mediterrània: cooperació política entre els governs d’Aragó, Catalunya, Illes Balears i els consells regionals de Llenguadoc-Rosselló i Migdia- Pirineus que té com a objectiu donar suport a projectes proposats pels sectors socials, institucionals i econòmics. - Catalunya i Escòcia han signat acords preferents de cooperació en: agricultura afers rurals, arquitectura, ensenyament, I+D...Catalunya volia projectar-se internacionalment a través de l’Institut Ramon Llull (culturacatalana) de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que cooperaen projectes de desenvolupament en pobles d la Mediterrània, Amèrica Llatina, Àfricasubsahariana i diverses delegacions de la generalitat a diferents llocs del món.
  • 6. POLÍTIQUES REGIONALS I FONS DE LA UECoordinar les polítiques regionals dels estats membres i reduir les diferències entre lesregions europees, donant suport al desenvolupament de les més desfavorides amb ajutseconòmics destinats a millores estructurals. Catalunya s’ha benediciat notablementd’aquests fons: - Fons estructurals: els que serveixen per finançar les accions que tenen l’objectiu de combatre les arrels estructurals de l’endarreriment social i econòmic. - Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER): fomenta les infraestructures i el potencial. - Fons Social Europeu (FSE) i Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER): adaptació dels pagesos i ramaders a les noves formes d’agricultura, així com el desenvolupament de nous sectors econòmics a zones rurals. - Fons Europeu de Pesca (FEP): garanteix l’aplicació de la Política Pesquera Comuna. - Fons de Cohesió: afavoreix el creixement econòmic i la convergència de tots aquells països que tenen un PIB per habitant inferior al 90% de la mitjana europea.15.5 SITUACIÓ DE CATALUNYA EN EL CONTEXTESPANYOLCatalunya gaudeix de grans potencialitats que li han permès mantenir una situaciónotable i durant molts anys, realitzar aportacions solid{ries al desenvolupament d’altrescomunitats autònomes.CATALUNA EN EL CONTEXT ESPANYOLEl territori sosté potencialitats. L’arc del Mediterrani, vall de l’Ebre. També té unaeroport de primer ordre (BCN) i dos dels ports principals de la Mediterrània (BCN iTarragona).L’economia catalana: el pes de l’ocupació industrial ha reduït, els serveis han augmentat.Catalunya és la primera destinació turística espanyola.La modernització, activitats tecnològiques importants. La regió metropolitana de BCNamb Madrid encapçalen el sistema urbà espanyol. Comparteixen conurbació central,presenten una població que supera els 100.000 habitants.Catalunya compta amb un nombre de ciutats mitjanes i petites que articulen tot elterritori per la seva funció de centres d’activitat i serveis.Catalunya recuperà el seu govern, ha millorat molt les infraestructures i els serveisurbans: algunes de les intervencions urbanístiques han atret l’atenció internacionalfina a esdevenir un model de transformació urbana.
  • 7. VERS EL REEQUILIBRI TERRITORIALHi ha una sèrie de plans i polítiques de desenvolupament regional.Catalunya sempre ha contribuït en el Fons de Compensació Interterritorial entre lesdiverses comunitats autònomes, a través de la qual s’ha procedit a un repartimentsolidari de la riquesa recaptada mitjançant els impostos.Hi ha un volum molt notable d’inversions en construcció, equipaments b{sics...Catalunya actualment ha experimentat una expansió més lenta i limitada mentre altrescomunitats més pobres han tingut un creixement mitjà dels nivells de PIB i IDH (perdamunt de la mitjana espanyola).Ha incrementat el seu nivell de vida, en la qualitat i quantitat d’infraestructures que hapermès trencar moltes inèrcies culturals vinculades al retard i marginació, ha facilitat elreequilibri i la solidaritat entre regions.