12.1 LA CIUTAT PREINDUSTRIALLA CIUTAT ROMANARoma va crear la xarxa urbana més densa i jerarquitzada. Unida per vies decomu...
12.2 LA CIUTAT INDUSTRIALLA CIUTAT INDUSTRIAL DEL S.XVICaracteritzada per us de maquines i ma d’obra assalariada. Grans f{...
Planificació urbana i participació ciutadanaEs va generalitzar l’especialització funcional: ciutats dormitori, polígonsind...
CIUTATS EN UN MÓN GLOBAL:El control i les decisions sobre l’economia mundial globalitzada s’hancentralitzat. Gràcies a xar...
El model de la jerarquia urbana a EspanyaEs classifica per nº d’habitants, també jerarquia de nivells funcionals:   -   Me...
Eix atlàntic gallec: entre ferrol i Vigo, passant per A Coruña.Eix andalús: dividit en el que segueix la vall del Guadalqu...
Ennobliment o gentrificacióÉs el procés pel qual gent d’alt poder adquisitiu, activitats comercials i artístiquesde gran v...
L’IMPACTE DEL MODEL URB[ DISPERSAcceleració en l’ocupació de l’espai, ja que hi ha molt de consumisme del sòl.Característi...
12.7 EL PROCÉS D’URBANITZACIÓ A CATALUNYALA PRIMERA XARXA URBANA CATALANAEl poblament ibèric va ser el primer (amb muralle...
La xarxa urbana: BCN i el seu paper dominant *Jerarquia urbana:   -   1r nivell: BCN i la seva àrea metropolitana (o prime...
CONNEXIÓ DE LES CIUTATS CATALANES AMB ELS EIXOS URBANSD’ESPANYA I D’EUROPABCN gran nucli urbà. Hi ha dinamisme a Tarragona...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

T12 GEOGRAFIA 2n batxiller

349

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
349
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
27
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "T12 GEOGRAFIA 2n batxiller"

  1. 1. 12.1 LA CIUTAT PREINDUSTRIALLA CIUTAT ROMANARoma va crear la xarxa urbana més densa i jerarquitzada. Unida per vies decomunicació (calçades): Tarraco (Tarragona), Toletum (Toledo), Iluro (Mataró),Baetulo (Badalona), Egara (Terrassa), Barcino (BCN), Easonienses (de SanSebastián) i Gerunda (Girona).Normalment forma ortogonal, conduccions d’aigua potable, canalitzacionsd’aigües residuals teatre, temples, palaus... a les ciutats s’hi concentraven el poderpolític de Roma i el militar de les legions. De les ciutats de costa s’exportavenproductes agrícoles, minerals i esclaus.LA CIUTAT MEDIEVALMentre els cristians (del Nord) vivien pel camp i pobles petits, els àrabs enciutats. 8 grans nuclis de musulmans: Toledo, Almeria, Granada, Palma,Saragossa, Màlaga i Valencia a més de Còrdova, que era la més poblada.Activitat econòmica del món islàmic: intercanvi de productes agraris perartesans, mercat, comerç internacional, centres culturals i artístics.Les ciutats del nord ↑ població: localitzats en camins, en ports, llocs de centresd’intercanvi comercial privilegiats (Toledo, Burgos, BCN, Santiago deCompostela). Esplendor econòmica, ciutats envoltats de carrers estrets i traçatirregular. Una nova classe burgesa (mercaders + artesans). El rei va donar opcióde moneda a moltes ciutats i recaptar impostos. Van créixer ciutatsmanufactureres, comercials, d’universitats, eclesi{stiques i d’altres.LA CIUTAT MODERNACentralització de l’Estat. S’estableix Madrid com a capital, residència del rei, de lacort i a seu l’aparell de l’Estat. Andalusia una zona més urbanitzada d’Europa, peralta productivitat agrícola i comerç.El centre peninsular ple de ciutats petites i destaca Madrid (seu de la cort),Valladolid i Càceres (seus de la noblesa castellana), Salamanca (universitat).Per la crisi i decadència del regne, pèrdua de població.
  2. 2. 12.2 LA CIUTAT INDUSTRIALLA CIUTAT INDUSTRIAL DEL S.XVICaracteritzada per us de maquines i ma d’obra assalariada. Grans f{briques quevan accelerar la població. Fàbriques tèxtils sobretot a Catalunya, la siderúrgia aBlbao.La producció industrial requeria m{ d’obra, èxode rural cap a ciutats. Procésd’urbanització de la població.Implantació d’una nova divisió provincial va fer que hi haguessin diferentsfuncions politicoadministratives que van donar molta feina.Expansió i segregacióLes ciutats van experimentar gran expansió per poder instalar zones residencials,serveis... enderrocament de muralles, desenvolupament de transports, creaciód’eixamples, avingudes...Conflictes d’interessos entre empresaris i treballadors creen: proletariat obrer iburgesia industrial. Que han anat aïllant-se espacialment.L’any 1930 hi havia 2 ciutats BCN i Madrid. I es van segregar com per exemple:BCN, entrar per la diagonal o per la part vella dona diferent impressió.LA CIUTAT INDUSTRIAL DEL S.XXCreixement descontrolatExpansió ininterrompuda. Fracàs de política econòmica autàrquica va portar amisèria zones rurals del país (provoca emigració).Madrid, BCN i Bilbao van creixer molt de població i va crear desequilibri espacial.Va densificar les ciutats velles (perque hi havia pobresa).La perifèria també creix pero menys. Van sorgint nous barris sense gran qualitatarquitectònica. Les perifèries més degradades amb barraques, molts no arribavenamb electricitat, ni aigua ni recollida d’escombraria ni serveis com transport.De la ciutat a l’àrea metropolitanaLa població immigrada en Madrid, BCN i Bilbao van experimentar creixementcaotic amb deficits d’habitatges i infraestructures. El ↑ de metròpoli va portar ↑a ciutats properes, aquestes passar a conurbació i després a metropolitana(necessiten transport més ràpid)
  3. 3. Planificació urbana i participació ciutadanaEs va generalitzar l’especialització funcional: ciutats dormitori, polígonsindustrials, comercials i oci. Es necessita bona planificació, accessos, serveis...Van sorgir moviments ciutadans i associacions de viens que denunciaven lespésimes condicions de vida de les grans ciutats , de serveis i equipaments.L’incompliment dels plans urbanístics es van començar a resoldre quan lademocr{cia als ajuntaments l’any 1979.12.3 LA CIUTAT POSTINDUSTRIALLA CIUTAT POSTINDUSTRIAL ESPANYOLALa ciutat industrial havia generat àrees metropolitanes, però aquestes esmantenen estancades fins l’arribada d’immigració.Actualment, Espanya ha densificat el seu teixit urbà i té més de 20 àreesmetropolitanes (Bilbao, Málaga, BCN, València, Madrid...). Les més grans Madridi BCN .També han crescut les conurbacions: Tarragona-Reus, Màlaga-Marbella...LES CIUTATS SEOSTENIBLES SEGONS LA UEUE va iniciar els plans Urban I i Urban II per revitalitzar les zones degradades deles ciutats , renovar espais públics i fomentar l’ús d’energies renovables a lesciutats. 2007 UE va aprovar la Carta de Lepzig: les societats futures visquin millor,de totes les ciutats europees objectius: - Prosperitat economica: creant espais públics d’alta qualitat i modernització d’infraestructures sobretot transport - Equilibri social: atenció als barris menys afavorits donant millors oportunitats - Desenvolupament cultural: funcions residencials, industrial, cultural i lúdica
  4. 4. CIUTATS EN UN MÓN GLOBAL:El control i les decisions sobre l’economia mundial globalitzada s’hancentralitzat. Gràcies a xarxes de comunicacions (sobretot internet i telefoniamòbil).CooperacióCapacitat d’innovació tecnològica, iniciatives en activitats que arrosseguen altresiniciatives, articulació d’un teixit d’empreses locals, potenciació de centresuniversitaris, creativitat cultural, preocupació ambiental...Per potenciar aquestes capacitats s’han construït xarxes i lobbies de ciutats,regions a escala europea i mundial. Ex: xarxa C6 desde BCN a Tolouse, BCNciutat global de telefonia mobil.CompetènciaAdaptació amb infraestructures essencials de transports i xarxes internacional detelecomunicacions. Importancia en ampliació d’aeroports com la terminal T4 deMadrid., i creació de línies de tren d’alta velocitat, AVE.S’ha de tenir bona imatge internacional, amb m{rquieting i propaganda, creantlogotips, construint edificis singulars, promocionant esdeveniments...L’any 1992 va destacar: Jocs Olímpics a BCN, Exposició Universal a Sevilla iCapitalitat Cultural Europea a Madrid. 2008 l’Exposició Universal de Saragossa12.4 JERARQUIA I XARXES URBANES *LA JERARQUIA URBANACiutats del sistema urbà formen una xarxa urbana jerarquitzadaL’àrea d’influència de les ciutatsLes ciutats configuren una xarxa de relacions i inflluències en l’{rea circumdantperquè són nusos de comunicacions, centres de producció i distribució de béns.El territori vinculat per l’atracció és el seu hinterlant o {rea d’influència, mentreque els nuclis generen força d’atracció en llocs centrals.Com més gran la ciutat, més serveis i funcions.
  5. 5. El model de la jerarquia urbana a EspanyaEs classifica per nº d’habitants, també jerarquia de nivells funcionals: - Metròpolis globals nacionals: Madrid, BCN perquè tenen milions d’habitants . compten amb la seu d’empreses destacades, les decisions que s’h prenen tenen incidència a altres llocs, gran xarxa de comunicacions, gran activitat cultural i política. - Metròpolis regionals: València, Sevilla, Saragossa, Bilbao i Màlaga, 500.000 a 1.500.000 habitants, amb bones comunicacions i bon dinamisme. - Metròpolis subregionals: Múrcia, Valladolid, Vigo. Disposen de serveis especialitzat com universitats o grans hospitals, no arriba a mig milio d’hab. - Ciutats mitjanes: Tarragona, Girona, Segòvia, 50.000 a 200.000 habitants. - Ciutats petites: San Cugat del Vallès, Vic, Manresa. 10.000 a 50.000 habitants, amb equipaments bàsics.LES XARXES URBANES: UN TERRITORI RETICULAT INTEGRATTerritoris organitzats per ciutats normalment. Un 50% de població europea viuen àrees metropolitanes.El teixit urbà europeu és un complex territori reticulat de transformacions de les2 últimes dècades.. s’ha privilegiat la franja València – Milà: arc mediterraniLa banana blava: centre Nord d’Anglaterra fins al centre d’It{lia.EIXOS DEL SISTEMA URBÀ ESPANYOLEl sistema urbà espanyol es basa en un nucli central i diversos eixos perifèrics,coincideixen amb les activitats econòmiques i amb xarxes de transports:Àrea de Madrid: en un erm demogr{fic és una gran {rea. És l’aglomeració mésgran del país.. es connecta amb altres ciutats de la resta d’Espanya.Eix mediterrani: desde la frontera francesa a Cartagena, inclou BCN i València.Travessat per autopistes i línies de ferrocarril.Eix cantàbric: es prolonga desde la frontera francesa a Oviedo- Gijón.. altamenturbanitzades, abans molt industrialitzades. Com Bilbao i Vitòria.Eix de la vall de l’Ebre: uneix de Logroño i Saragossa a la vall del riu Ebre..
  6. 6. Eix atlàntic gallec: entre ferrol i Vigo, passant per A Coruña.Eix andalús: dividit en el que segueix la vall del Guadalquivir cap a Sevilla... il’altre que segueix el litoral fina M{laga i Granada.Els arxipèlags balear i canari: funció turística. Ex: mallorca, Canàries...12.5 TRANSFORMACIONS EN LA MORFOLOGIA DE LESCIUTATS *CIUTAT I POLARITZACIÓ SOCIALDesequilibris sempre n’hi ha hagut. La crisi de l’Estat del Benestar de 1980 i la fide l’estabilitat laboral va contribuir a la destrucció de la classe mitjana i va crearla polarització social: classes acabalades encara més, classe pobra augmentavamés. Així es va crear una ciutat dual tant a escala mundial com per laconfiguració interna de la ciutat.ESPAIS DE LA CIUTAT DUALLa nova polarització es caracteritza per la segregació i guetització, situacions onl’ètnia, procedència o classe social es converteixen en factors diferenciadors.Àrees de sobrecentralitatOn hi ha les grans empreses industrials i financeres i grans institucionspúbliques. Sovint són centres històrics de ciutats globals amb caràcter simbòlic ide prestigi, amb desenvolupades xarxes d’infraestructures i bén conectades.Comunitats tancadesZones residencials exclusives, construïdes amb capital privat. Separades de laresta de la ciutat, amb guardes de seguretat que controlen. Normalmentcompten amb les seves pròpies prestacions, recollida d’escombraries... propi deminories.Com a parts de la rodalia de Madrid i BCN.
  7. 7. Ennobliment o gentrificacióÉs el procés pel qual gent d’alt poder adquisitiu, activitats comercials i artístiquesde gran valor afegits s’instal·len en llocs que abans eren degradats. Sovint hi haepisodis de mobbing immobiliari. S’intenen millorar llocs que abans eren pobres,intentant treure més benefici del que s’hi treia.Barris com Ribera (BCN) o San Bernardo (Sevilla).Perifèries degradades:Moltes ciutats dormitori, zones dormitori, marginació social. Normalmentlocalitzats a les perifèries. Aquests barris als extraradit (habitatgesd’autoconstrucció) que havien estat llar de classe treballadores o mitjanescomencen a sofrir abandonament per part de les administracions i entren enprocés de degradació.Hi ha alguns barris de BCN, València, Sevilla... que hi ha problemes conflictius,d’atur... on s’han creat guettos pel sentiment racista. Poden aparèixer comunitatshíbrides (amb gent de diferents origens).12.6 L’IMPACTE AMBIENTAL DE LA URBANITZACIÓEL MEDI AMBIENT URBÀ I LA UEL’AEMA (agència europea de medi ambient), ha alertat sobre els problemesmediambientals que afecten a la qualitat de vida. Per ex: expansió urbanadescontrolada, que provoca més transports, consum, constaminació i empremtaecològica urbana.2006 la UE va aprovar l’estratègia tem{tica per al medi urb{: per millorarl’aplicació de lleis comunitaries de la gestió del medi ambien i planificació urbanade sostenibilitat.Les ciutats d’europa han cambiat a no-sostenible del model mediterrani(compacte). Substituït pel model anglosaxó (ciutat dispersa o difusa, no sabem oncomencen i acaben).La ciutat difusa ve donada sobretot per l’alt preu del sòl urb{ i la vvenda ipotenciada per l’URSS, el transport privat i la millora de les infraestructuresviàries (com carreteres, autovies...). per connectar ràpidament poblacionsperiurbanes.
  8. 8. L’IMPACTE DEL MODEL URB[ DISPERSAcceleració en l’ocupació de l’espai, ja que hi ha molt de consumisme del sòl.Característiques de la ciutat dispersa: - Ús, consumeix molt de sòl - Comporta un altíssim creixement dels serveis (això encareix tot: conreus, recollida i reciclatge d’escombraries, aigua, electtricitat, gas, atenció mèdica...) - Genera un flux de desplaçaments molt alt (mobilitat), amb el problema afegit de contaminació (Acústica, atmosfèrica...) d’hores punta, despesa en carborant.... a més, crea un tipus de societat més individualista (en viure sovint en cases unifamiliars) - Necessiten el vehicle per a tot, embusos que poden provocar estrés (feina – treball) - De baxa densitat demogràfica (la gent paga impostos i poden utilitzar aigua, ajudes policials...) - Model no sostenible (temes escoles, queden lluny)S’esten en {rees monofuncionals, residencials, comercials, administratives....LA CONTAMINACIÓ ATMOSÈRICA I EL CLIMA URBÀContaminació de l’aire, de f{briques, automòbils... poden portar infeccionspulmonars als ciutadans. La illa de calor és provocada per la combustiód’automòbils, indústries, calefaccions, generen un efecte hivernacle local.Ha començat a disminuir pel la reducció d’ús de carbó.ELS RESIDUS URBANSConseqüència de la societat consumista i incrementalista. Les administracionspúbliques han aprovat una legislació rigorosa.S’ha d’aplicar les 3 R: reduir, reutilitzar i reciclar.La implicació dels consumidors és fonamental. El reciclatge aprofitant eltractament de residus, centres industrials de reciclatge, plantes de compostatge,plantes de biogas...
  9. 9. 12.7 EL PROCÉS D’URBANITZACIÓ A CATALUNYALA PRIMERA XARXA URBANA CATALANAEl poblament ibèric va ser el primer (amb muralles, carrers ben delimitats,subministrament d’aigua i activitats artesanes i comercials), destacaven: Kesse(Tarragona), Iltrida (Lleida), Hibera (Tortosa).218 a.c k0icyoacuñi romana va crear la primera xarxa urbana jerarquitzada ambTarraco com a capital i municipis com Barcino i Gerunda, ciutats com Baetulo,Iluro (Mataró), o altres com Ilerda o Ausa (Vic).s. VIII els musulmans creen Al-Àndalus.L’ÈPOCA MEDIEVAL I MODERNATot era rural, hi havia capitals de les vegueries i ciutats episcopals (Lleida, la Seud’Urgell...), amb desenvolupament econòmic del s.XIII es produïren les ciutats,com les anomenades viles franques o ciutats mercat com Figueres i Mataró.s.XVIII, per l’expansió demogràfica hi ha desenvolupament de manufactures iliberització de comerç amb Amèrica. BCN augmenta, Reus creixen. TambéLleida, Mataró i Tarragona. Molta part continuava en àmbit rural.L’EXPANSIÓ URBANA DEL S. XIXCreix la població dels nuclis urbans i alguns municipis rurals esdevenen ciutats.La causa de l’expansió va ser la industrialització (m{quuina de vapir, atreuenmolta població rural), va fer progressar ciutats tèxtils (BCN, Terrassa i Sabadell), iles costaneres (Mataró. Badalona). Mentre les ciutats en rural estan quasiestancades, les altres obtenen gran desenvolupament.CREIXEMENT URBÀ AL S.XXProcés d’urbanització, 50% de població ja urbana. A partir dels 60, BCN creixr{pidament, població immigrada procedent de la resta d’Espanya buscant feina aserveis i industria. Es va reconvertint zones de nuls habitatges. 1975 comença unaetapa regressiva.
  10. 10. La xarxa urbana: BCN i el seu paper dominant *Jerarquia urbana: - 1r nivell: BCN i la seva àrea metropolitana (o primera corona). Des del Besos a Llobregat. Ex: Badalona, San Cugat del Vallès, Esplugues, San Just... (creien gràcies a la ciutat mare) - 2n nivell: regió metropolitana o 2a corona. Ciutats amb identitat pròpia, situada a 40 km de BCN. Ex: Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú... - 3r nivell: resta de capitals provincials. Ex: Lleida, Tarragona i Girona / Mollerussa, Valls, Reus, Salt, Balaguer... - 4rt nivell: certes capitals comarcals. Ex: Vic, Manresa, Igualada, Tortosa.... - 5è nivell: ciutats petites de la costa. Ex: Amposta, Palamós, San Feliu de Guíxols, Roses... i de l’interior o muntanya: Olot, Solsona i Puigcerd{.12.8 L’ESPAI URB[ A CATALUNYALA URBANITZACIÓ DIFUSA A CATALUNYALa puja constant de preus de l’habitatge fins la crisi de 2007, estancament de llocsde treball a BCN, canvis de localització industrial... ha prioritzat zones bencomunicades i sòls assequibles que han provocat que gent marxi de l’{reametropolitana.La regió metropolitana, malgrat l’arribada d’immigrants, ha perdut pes econòmici densitat de serveis, que guanyen les ciutats mitjanes. BCN manté la centralitat iestén la influència a zones d’urbanització difusa.Nou model conseqüències: augment del consum de sòl urbà, intensificació deltrànsit sobretot per privat, creiement per càpita de cost de les despesesenergètiques i de les infraestructures urbanes com la gestió de residus,equipaments públics...
  11. 11. CONNEXIÓ DE LES CIUTATS CATALANES AMB ELS EIXOS URBANSD’ESPANYA I D’EUROPABCN gran nucli urbà. Hi ha dinamisme a Tarragona, Reus i Girona. És importantintensificar la connexió amb nuclis de l’Estat espanyol situats a l’arc, comValència.Lleida, capital política i centre comercial principal de les terres de ponent, estroba aïllada respecte de l’eix urb{ mediterrani. Ara hi ha un tren d’alta velocitatque passa per Lleida i comunica BCN i Madrid.Hi ha l’eix de l’Ebre que tendeix a unir l’eix del Mediterrani amb el País Vasc iMadrid.Les ciutats de Catalunya acostumen a formar una xarxa de municipis, cada copmés interconnectada.Per exemple: Roma- Cartagena.

×