Your SlideShare is downloading. ×
HISTORIA DE L'ART CLASSIC ROMA 2 BATXILLER
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

HISTORIA DE L'ART CLASSIC ROMA 2 BATXILLER

990
views

Published on


0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
990
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
38
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Art clàssic: Roma - Característiques: Eclecticisme : unió de diferents influencies ( etrusques, gregues i orientals ) Anonimat: no es coneix el nom dels artistes ( nom dels creadors molt poc, mes noms d’arquitectura perquè anaven vinculats a obres històriques) Utilitat: no posen per davant la bellesa, sempre utilitat si te bellesa perfecte però que sigui útil sobretot. - Referents històrics: Tres grans períodes: Monarquia  etapa fosca governada per reis d’origen etrusc, va deixar una empremta artística fonamental. República  desprès de l’expulsió dels etruscs, i en la qual els roman van dur a terme la conquista i la colonització d’altres territoris i van derrotar , en les anomenades Guerres Púniques, els exercits cartaginesos. Imperi  s’opta per establir un nou sistema polític, liderat per un emperador, i es divideix el territori en províncies . Segle V, les tribus barbares del nord d’Europa iniciaren la reconquesta dels seus dominis i assetjaren l’Imperi . El rei dels hèruls, va derrotar l’emperador Romul Augustul i posa fi a l’Imperi Roma d’Occident L’any 391 es va aprovar el cristianisme L’art etrusc com antecedent - Referents històrics: Es desconeix l’origen, però es creu que eren d’un poble procedent de Asia Menor. Van instal·lar-se en el que actualment seria la Toscana. Els etruscos ja comercialitzaven amb colònies hel·lenístiques de la Magna Grècia i amb altres pobles. La seva cultura esta barrejada d’art grec i art oriental. Les manifestacions dominades per les creences religioses i ritus funeraris. - Arquitectura etrusca : Característiques: 5 ordres (jònic, dòric, corinti + tosca i compost [barreja entre jònic I corinti]. Arc, cúpula I volta ( Orient - etruscos-Roma ) Varietat de materials morter ( barreja de sorra, ciment, pedres …) perquè es barat i rapid. Ho saben dissimular. Gran varietat d’edificis públics Importància de les infraestructures (ponts, carreteres…)
  • 2. Destaquen dos tipus de construcció: Tombes  únics edificis dels quals han quedat restes significatives. Formen part del ritus funerari, i determinen la creació de la necròpolis. Estaven excavades a la roca cobertes per una forma cònica . Eren col·lectives. Temples part inferior construïda amb pedra, la resta s construïda amb materials no duradors , com la fusta i el maó. Planta quadrada , descansava sobre un podi alt i tenien un pòrtic de columnes, hi solia haver 3 portes que conduïen a tres cel·les dedicades a 3 divinitats. El sostre estava cobert de dos aiguavessos, i sovint estava decorat amb frisos escultòrics i amb estàtues de terracota als extrems . Les columnes d’ordre toscà  columna llisa amb base i capitell geomètric a la manera dòrica, compost també de collarí, equí i àbac. Un entaulament format per un arquitrau llis, un fris senzill sense tríglifs no mètopes, i una cornisa. - Realisme escultòric : Àmbit funerari. Els sarcòfags van ser la tipologia escultòrica mes destacada, majoritàriament en bronze i terracota , en una escena relaxada i quotidiana. Tenen voluntat realista i mostren la profunda por a la mort i a l’oblit i la creença que el difunt viuria una altra vida. Te característiques de l’escultura arcaica com el somriure forçat, els ulls atmellats, l’ús de la geometria i un cert hieratisme. El mes important el retrat, les representacions d’animals mítics o fantàstics. Característiques: Gran influencia grega ( perquè els admiraven i els imitaven perquè era el seu model) Realisme etrusc( al final voluntat de realitat tal i con es ) Subordinació a l’arquitectura ( molta escultura feta per decorar edificis, llavors sempre s’adapta al espai on anirà ) Bronze, pedra marbre ( materials)
  • 3. - - - Tipologies : el retrat( dels emperadors , la majoria eren bustos) i el relleu commemoratiu (cerimònia de l’època ) Pintura funerària: Decoració funerària a les tombes, recreen l’àmbit familiar i representen la vida quotidiana del poble etrusc. Tenen gran colorit. Es va utilitzar en certs casos la llei de frontalitat i es van perfilar les figures en negre . L’ús d’una tonalitat mes fosca en els cossos masculins i l’ús del vermell fosc per a les estructures arquitectòniques i l’ocre per al fons . L’allargament desmesurat dels peus i dit de les mans donen sensació de moviment. Característiques : Pintura moral i sobre fusta Realisme acurat ( molt treball amb molt detalls ) Temàtica variada (guerres, eròtiques...) Funció decorativa subordinada a l’arquitectura La majoria son de Pompeià perquè la lava les va conservar. Característiques generals de l’art roma: Notable herència etrusca, grega i hel·lenística ( es veu en l’arquitectura) L’arquitectura incorpora l’ús sistemàtic de l’arc de mig punt i la colta de canó o aresta Fan servir els ordres grecs tradicionals+ l’ordre tosca Prioritzacio dels aspectes tècnic i funcionals davant de l’estètic L’escultura present en l’àmbit públic i privat Les parets i terra de nombrosos edificis de tot tipus es decoren amb pintures i mosaics Urbanisme i arquitectura : l’homogeneïtat de l’imperi: Apliquen a tota la ciutat un sistema ordenat geomètric en quadricula, seguint el traçat dels campaments militars primitius. Es divideixen en 4 parcel·les separades per 2 carrers principals : el cardo (nord-sud) i el decumanus( est-oest). A l’encreuament hi ha el fòrum. Una gram importància les vies de comunicació entre els diversos territoris. La via principal ( via Augusta) . Molt important les obres d’enginyeria com ponts o aqüeductes. - Tipologies arquitectòniques: Diferencia entre privats o públics: Privats  cases unifamiliars ( domus ) edifici de pisos ( insulae) cases de camp (vil·la) i palaus Públic  edificis religiosos i civils. En el primer cas hi destaquen els temples per al culte als Déus .y el civil poden ser :
  • 4. a) Monuments destinats a la diversió : Termes  destinats al bany Teatres  semicirculars semblant a la dels teatres grecs Amfiteatre  planta el·líptica , s’hi feien lluites de gladiadors, naumàquies, animals... Circ s’organitzaven les curses de quadrigues o proves d’atletisme b) Monuments de caràcter administratiu: Mes important la basílica, destinat al comerç, a l’administració de justícia i a diversos actes públics. c) Monuments commemoratius: Es dediquen a recordar permanentment les gestes de l’Imperi Columnes commemoratives  dos tipus: la columna rostral ( fust decorat amb elements escultòrics que servia per recordar victòries navals ) i la columna historiada ( el fust de la qual era recobert amb relleus de gestes bèl·liques ) Arcs de triomf construïdes al fòrum - Materials: La majoria amb pedra i maó , també es va utilitzar el marbre per les columnes . Els romans van utilitzar nous tipus de parament per aixecar murs , barrejant pedres, sorra, calç i aigua ( una mena de formigó). - Realisme i idealisme de l’escultura romana: Tenen com a objectiu la ornamentació . Clara influencia etrusca i grega . Gran quantitat de copies en marbre fetes a partí de l’original grega en bronze . El retrat: Inclou el bust, l’escultura exempta i la escultura eqüestre. Tenen com a referència l’escultura funerària, desprès el retrat imperial adopta un cert idealisme , i de mica en mica es simplifiquen les formes. Es produeix una forta tendència a l’esquematització i una evident voluntat de solemnització i una voluntat de solemnitzar el personatge. - - Relleu històric : Alt grau narratiu , recrea amb gran realisme i vivacitat. Destaca el gust per la recreació del paisatge i la decoració arquitectònica . S’esculpeix en monuments commemoratius , arcs de triomf i columnes exemptes.
  • 5. - La decoració pictòrica : Augmenten les escenes mitològiques i els ritus funeraris. S’estén la practica de decoració en les cases, palaus, edificis públics i religiosos, utilitzant pintures al fresc . Es conserven gracies a la erupció del volcà Vesuvi que va sepultar Pompeià . Es caracteritza per un gran grau de realisme , on destaca la perspectiva , el detallisme , la precisió, la riquesa cromàtica i la força expressiva . 4 estils: Estil d’incrustació  (mitjans segle II a.C fins al començament del segle I a.C)influencia grega intensa, imitació de grans lloses de marbre o columnes. Estil arquitectònic  (començament del segle I a.C ) crea una sensació il·lusionista, es van incorporar escenes mitològiques, paisatgística o humana con si fossin finestres petites.
  • 6. Estil ornamental  (darreres dècades del segle I a.C ) substituí els edificis del segon estil per un arquitectura fantàstica i de perspectiva impossible. S’obrien finestres a un mon imaginari , presencia d’escultures que simulaven que sostenien la finestra. Estil il·lusionista  (62 d.C) reaparició de les arquitectures del segon estil, d’escenes amoroses, picaresques, mitològiques i de la vida quotidiana i familiar. Reprodueixen escenes teatrals . - El detallisme del mosaic Romà: Es un llegat hel·lenístic , aplicació a les parets de cases particulars o edificis públics , es ornamental. Es construeixen amb petites peces de vidre (tessel·les ) , segons la mida i forma hi ha tres tècniques: l’opus tesillatum i l’opus vermiculatum .L’opus sectile, creat a partir de fragments de marbre de diverses mides i classes, tècnica habitual en edificis públics i privats de gran sumptuositat. Representen temes de la mitologia , mes tard hi va a començar haver-hi un gran repertori temàtic. - Art paleocristià o tardoromà : En el segle I el cristianisme va començar ( es reunien en cases o a les catacumbes perquè estava prohibit ) . en el 380, fou declarat religió oficial de l’Imperi. Els modestos recintes destinats al culte es van transformar en arquitectures monumentals , i la nova iconografia es va fer servir amb fins doctrinals.
  • 7. - L’arquitectura al servei del culte: La basílica romana va ser el lloc ideal per a la litúrgia cristiana. Les primeres grans basíliques a Roma seran les pautes que seguiran l’arquitectura fins el segle XIX. Una planta rectangular dividida en 3 o 5 naus longitudinals , mes una nau transversal. La coberta presidint de la volta de canó es construeix de fusta amb dos aiguavessos i s’oculta a l’interior amb taulers llisos o cassetonats. El presbiteri (on hi ha l’altar) es defineix mitjançant l’absis semicircular. L’entrada es l’extrem oposat, precedida per un pati o atri, per un nartex o vestíbul es situa els fidels que encara no s’havien batejat. Altres formes de construcció : baptisteris, mausoleus i els martyria  eren de planta circular on hi havia la pica baptismal i les relíquies. - La cristianització de les imatges: Te origen a les catacumbes , als llargs corredors subterranis s’hi obren petites cambres funeràries on es guarden els sarcòfags. Una iconografia cristiana representada segons els convencionalisme de mon clàssic. L'art paleocristià es proveeix d'imatges neutres que puguin passar inadvertides sense deixar de ser cristianes . un bon exemples , son els temes pastorals que representaven Crist com a Bon Pastor. Aquesta associació amb la mitologia clàssica també es evident en la representació d'Orfeu, que la iconografia cristiana transforma en el rei David o Crist S'hi començà a representar en alt relleu temàtiques de l’Antic Testament i el Nou Testament . L’estil conserva el hieratisme i la rigidesa . També s’observa en les pintures que progressivament es substituïda pels mosaics. Amb certa perspectiva . Entre les noves característiques hi destaca: Creació d’una atmosfera espiritual Personatges de mida diferent , mostren de manera simbòlica la importància Rostres mancats de individualització Es pretén apropar els temes sagrats a la realitat.