HISTORIA DE L'ART BIZANTÍ, ISLAMIC, ROMANIC, ASTURIÀ, MOSSARAB, PRERROMANIC 2 BATXILLER
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

HISTORIA DE L'ART BIZANTÍ, ISLAMIC, ROMANIC, ASTURIÀ, MOSSARAB, PRERROMANIC 2 BATXILLER

on

  • 641 views

 

Statistics

Views

Total Views
641
Views on SlideShare
640
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
7
Comments
0

1 Embed 1

https://mj89sp3sau2k7lj1eg3k40hkeppguj6j-a-sites-opensocial.googleusercontent.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

HISTORIA DE L'ART BIZANTÍ, ISLAMIC, ROMANIC, ASTURIÀ, MOSSARAB, PRERROMANIC 2 BATXILLER HISTORIA DE L'ART BIZANTÍ, ISLAMIC, ROMANIC, ASTURIÀ, MOSSARAB, PRERROMANIC 2 BATXILLER Document Transcript

  • ART BIZANTÍ CARACTERISTIQUES: - Manifestacions en l’arquitectura i mosaics Influencia artística de Roma clàssica, de les creences cristianes i de les cultures gregues i orientals La riquesa que hi ha es testimoni de la diversitat i la solidesa del llegat cultural L’arquitectura adequa als edificis al culte i ala litúrgia religiosa A l’interior, la lluminositat augmenta gracies a la claror reflectida per la decoració musivària que recobreix els murs laterals i es cúpules L’escultura elabora nombrosos treballs d’orfebreria, relleus vori, destinats a la glorificació de l’emperador Arts pictòriques mural, fusta, mosaic gran presencia vinculada a l’àmbit eclesiàstic i religiós DEFINEIX: - Tribuna: espai reservat a les dones ubicat a la part superior dels murs que separen la nau central de les laterals. Icona: és una quadre religiós sobre fusta amb les imatges de Crist, de la Mare de Déu o dels sants màrtirs. Petxina: construcció que s’utilitza per adequar l’espai circular de la cúpula a les plantes poligonals. Theotokos: nom que se li atribueix a la Verge Maria. Atri: Pati interior, generalment voltat de pòrtics. Planta basilical: és una planta amb tres naus (dos laterals i una central) i a la part final hi ha l’abscís, on es dóna la litúrgia. Volta d’aresta: és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment. Tessel·la: son petits trossos de pasta de vidre, esmalt o marbre que s’utilitzen per fer els mosaics. Període iconoclasta: és el període en el qual es van prohibir exhibir i reproduir imatges religioses i les d’èpoques anteriors van ser destruïdes. Orfebreria: es el treball artístic realitzat amb materials preciosos.
  • ART ISLAMIC I ART MUDEJAR CARACTERISTICAS: - - - Característiques constructives procedent de: art romà (columnes, arc de mig punt i dovelles bicolors), art bizantí (voltes i cúpules), pròxim orient (arc apuntat i ovulat) i arc visigòtic ( arc de ferradura) Molt lligat a la religió Escultura gairebé inexistent 4 tipus d’ornamentació: a) Geomètrica també anomenada de llaceria b) Vegetal formada per fulles c) Arabesca enllaça figures vegetals i línies geomètriques d) Cal·ligrafia formada per textos religiosos fets en escriptura cúfica o aràbiga Mocàrabs: prismes col·locats en posició vertical, que pengen dl sostre i envelleixen les cúpules i voltes DEFINEIX: - - Mesquita: es l’edifici religiós musulma mes important, va ser creat a partir de la necessitat de la pregària col·lectiva. Al-Andalus: nom amb que és coneix el territori islàmic de la Península Iberica durant l’ocupació dels musulmana, es va islamitzar i va adoptar els costums musulmans. Hàram: és el lloc sagrat, intocable, com la mesquita de la Meca o Medina ( sala d’oracio d’una mesquita) Maqsura: és un lloc reservat de les mesquites on es situa el califa durant l’oració Mocàrab: son prismes col·locats en posició vertical, que pengen del sostre, com si fossin estalactites que embelleixen cúpules o voltes Guixeria: tècnica decorativa pròpia dels musulmans que consisteix a cobrir el sostre amb plaques de guix ornamentades Arc polilobulat: tipus d’arc format per una successió de lobels (elements semicirculars que sobre surten de la seva superfície) Mihrab: és un nínxol situat a la mesquita que senyala el lloc on han de mirar, els orar, es a dir cap a la Meca. Ornamentació arabesca: decoració pròpia de l’art àrab, basada en l’entrellaçat de línies, les garlandes vegetals, els elements geomètrics... Arc cec: te la llum paredada Arc mixtilini: format per linies mixtes Minaret: és la torre d’una mesquita des de la qual es crida a l’oracio Atauric: element decoratiu de temàtica vegetal més o menys estilitzada
  • ART PREROMÀNIC: CARACTERISTIQUES: - L’església exerceix la funció de mecenatge que fa possible l’activitat cultural i la producció artística d’aquesta època Perpetuen les característiques de l’art romà, però van empobrir els materials Influencies diverses com: art visigòtic, ostrogot, carolingi, anglosaxó, asturià o mossàrab Art preromànic es pot utilitzar per referir-se a les manifestacions artístiques immediatament anteriors al Romànic Tècnicament pobre, imita els monuments romans, aprofiten els materials, temes decoratius d’origen germànic com trenats, corda, estrelles... ART VISIGÒTIC: ARQUITECTURA: - Va continuar la tradició constructiva de l’art romà (ús de l’arc de mig punt, coberta doble vessant, nàrtex o vestíbul) Influencies de l’art bizantí, com d’iconòstasi, una mampara petita situada al s que aïlla el sacerdot durant la consagració Elements innovadors  arc de ferradura Esglésies amb dimensions reduïdes, poques finestres i estructura molt variada, des de la planta cruciforme fins a la basilical Carreus de pedra de forma regular i ben tallats, amb sostres de fusta San Jaume de Baños ( Palència), Santa Comba de Bande (Ourense), San Pedro de la Nave (Zamora), esglésies de Santa Maria de Quintanilla de las Viñas (Burgos), Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa (Barcelona) ESCULTURA I ORFEBRERIA: - A l’escultura destaquen els sarcòfags i la decoracions arquitectònica, com : San Pedro de la Nave (Zamora) A l’orfebreria important corones votives com: Tressor de Guarrazar , també cal esmentar les fíbules o sivelles.
  • ART ASTURIÀ La càmara Santa de la catedral de San Salvador  Oviedo San Juliàn de los Prados Oviedo Santa Maria de Naranco, San Miquel de Lillo i Santa Cristina e Pola Lema, l’església de San Salvador de Valdediós A l’orfebreria: la creu dels Àngels i la creu de la Victòria ART MOSSÀRAB Son els cristians que vivien en territoris musulmans ARQUITECTURA: - Influencia: visigots i musulmana - Arc de ferradura califa, un arc mes tancat que el visigòtic i emmarcat per una motllura (arrabà) - Utilitzaven volta de canó i arcs geminats - Contraforts molt potents - San Miguel de Celanova (Ourense), San Cebrian de Mazote(Valladolid), San Miguel de Escalada (Lleó), San Baudelio de Berlanga (Soria), San Millan de Cogolla (Logronyo), Santa Maria de Lebeña (Cantabria), Sant Quirze de Pedret (Barcelona), Sant Joan de Penya (Osca) i Santa Maria de Melque (Toledo) MINIATURES: - Integren els beatus Beatus de Girona es van il·luminar amb miniatures de rica policromia DEFINEIX: - Iconostasi: es una mampara petita situada al presbiteri que aïlla el sacerdot durant la consagració - Arrabà: es la motllura que emmarca l’arc de ferradura, molt utilitzat en l’ islam - Contrafort: pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç - Arc de ferradura: - Mossàrab: cristians que vivien en territori musulmà Miniatura: pintura molt petita, especialment un retrat, feta sobre vori, vitel·la, un metall, etc. Arc peraltat: equivalent al mig punt i s’afegien un segment que ultrapassa la circumferència Període raminense: es la etapa del regnat de Ramir, es considera l’etapa de plenitud
  • ART ROMÀNIC CARACTERISTIQUES: - Us de l’arc de mig punt i la volta de canó i d’aresta Desapareix la mimesi, naturalisme i proporcionalitat Es dona prioritat al valor i la qualitat dels materials preciosos com l’or, argent  funció al·legòrica i simbòlica de la imatge Art religiós molt important Pocs noms d’artistes ARQUITECTURA RELIGIOSA: - - - Orientades d’est a oest, el primer raig de sol entraria per l’absis Recupera el transsepte, s’aconsegueix una forma simbòlica de creu, si tenia els braços igual era la creu grega, i si tenia desiguals creu llatina Entre la nau central del cos longitudinal i la del transsepte hi ha el creuer, cobert pel cimbori. El presbiteri es el lloc on es situaven el cor i l’altar major Deambulatori o girola, es un passadís que prolonga les naus laterals envoltant la part posterior del presbiteri, en el qual s’obren petites capelles radials o absidioles La nau central coberta per voltes de canó reforçat per arcs faixons que descarguen el pes dels pilars, coronades amb voltes d’aresta. Hi ha dos nivells: les arcuacions que comuniquen la nau central amb els laterals, i la tribuna un passadis superior en el qual s’obren petites finestres Utilitzaven murs molt amples i massissos, poderosos contraforts i poques finestres En les esglésies petites el campanar es la prolongació del mur de la façana, on s’obren uns forats per col·locar-hi les campanes espadenya Itàlia  us del maó aprofitaven materials antics, grans naus cobertes amb volta, decoració mural Catalunya Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Vicenç de cardona i la catedral de la Seu d’Urgell Aragó San Pedro de Jaca, San Pedro de Larrede Navarra Eunate i Torres del Rio Castella i Lleó  San Isidoro de Lleó Castella San Marti de Fromista, Santillana del Mar, San Esteban.... ELS CONJUNTS MONACALS:
  • - Monestir: ciutat tancada , on es van fixar totes les dependencies que van conformar el recinte monacal Estructurat al voltant del claustre , amb un pati central enjardinat Catalunya Santa Maria de Ripoll, Sant Marti del Canigó, Sant Joan de les abadesses Aragó: sant Joan de la penya Navarra: San salvador de Leyre Castella : Santo Domingo de silos ARQUITECTURA CIVIL: - Funció defensiva - Construït en indrets elevats, edifici envoltat per una muralla gruixuda i alta feta de pedra - A l’interior destaca la torre mes alta i fortificada del castell (torre homenatge) encarregada de vigilar - Els castells eren residencies fortificades, important el pati - Castell de Loarre a Osca, les muralles d’avila L’ESCULTURA: - - Funció didàctica Temes extret de l’antic testament, nou testament vides de sants. També hi havia animals fantàstics escenes de la vida quotidiana , motius florals, vegetals i geomètrics Decoració de capitell Claustres de santo domingo de silos, sant cugat del valles i de Sant pau del camp, Barcelona El timpà era el nucli escultòric, Teofania o Crist en Majestat ( Maiestas Domini), acompanyada del Tetramorf (els símbols dels 4 evangelistes) Decoració a base de geometria o figures estrictament religiosos o simbòlics el mes habitual: els 24 ancians de l’apocalipsi Catedral de Mossaic, Vézelay, Arles i Autun  França Santa maria la real de sangüesa - Navarra El pòrtic de la gloria de la catedral de Santiago de Compostela Santa maria de Ripoll Catalunya Tipus d’escultura: a) b) c) d) e) f) g) Figures hieràtiques, rígides i inexpressives Falta de perspectiva i absència de fons arquitectònic o paisatgístic Adaptació dels personatges representats al marc arquitectònic Tendència a omplir els espais en buit  horror vacui Us de la perspectiva jeràrquica Tendència a la geomatització i la simetria de les formes Us de la policromia LES ESCULTURES DEVOCIONALS:
  • Tres grups segons temàtica: - Maria com a Sede sapientie (tron de la saviesa, la imatge de la Mare de Deu amb Jesús infant assegut a la falda - La Crucifixió, temàtica en la qual es diferencien el Crist triomfant sense els estigmes de la Passió (diví), i el Crist sofrent, que mostra l’expressió de dolor (humà) - El Davallament de la Creu col·locar-ne en un capella. Després s’hi van incorporar les figures de Maria, sant Joan i les Santes Dones - El crucifix de Ferran I i Sança, les portes de San Zeno (Verona) LA PINTURA: - Pintura mural o al fresc: decoraven els murs, les voltes i els absis de les esglésies Pintura al tremp: sobre fusta utilitzat pels frontals d’altars Temàtica religiós Característiques: a) Adaptació de les figures a l’espai físic i al marc arquitectònic b) Absència de perspectiva c) Horror vacui d) Perspectiva jerarquitzada e) Tendència de la geomatització i la simètric de es formes f) Definició de les formes mitjançant zones de color uniforme i delimitació dels contorns amb traços foscos g) Varietat cromàtica ESTILS PICTORICS: En la pintura mural hi ha dues línies pictòriques: a) Estil francoromànic: es localitza sobretot a l’oest de França i a Castella, arriba a traves dels pelegrins. Influït pel treball de les miniatures, destaquen el gust del detall, l’expressivitat, el moviment i l’espontaneïtat b) Estil bizantí: localitzat a Itàlia i Catalunya. Absència d’efectes espacials i volumètrics, destaca el hieratisme. S’aconsegueix així una obra de caràcters espiritual , solemne i monumental. DEFINEIX:
  • - Girola: passadís semicircular que prolonga les naus laterals envoltant la part posterior del presbiteri Transsepte: espai format per una o mes naus que creuen perpendicularment el cos longitudinal Horror vacui: tendència que consisteix a omplir tots els espais buits Absis: Part d’una església, comunament de planta semicircular, que sobresurt de la façana posterior i que conté un altar Planta de creu llatina: es l’estructura de la planta que te els braços desiguals Cimbori: part que cobreix el creuer Maiestas Domini: representació de Teofania o Crist en Majestat Refectori: Sala on es reuneixen per fer els àpats en comú els individus d’una comunitat Perspectiva jeràrquica: com mes importància tingués el personatge mes gran es feia Arquivolta: Conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen un arc, seguint-ne la curvatura, especialment d’una porta o d’una finestra Brancal: Costat del mur que limita lateralment un portal, una porta o una finestra, especialment quan és de pedra Mainell: Columneta que caracteritza la finestra coronella o geminada Frontal: Tela o taula per a adornar el davant de la mesa de l’altar Fresc: Obra pictòrica mural feta amb la tècnica de la pintura al fresc.