Your SlideShare is downloading. ×
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
EOE economia 2n batxiller temari selectivitat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

EOE economia 2n batxiller temari selectivitat

5,182

Published on

1 Comment
8 Likes
Statistics
Notes
  • Molt útil, podria activar la descàrrega? Seria un puntàs :)
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total Views
5,182
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
260
Comments
1
Likes
8
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. 1.1PATRIMONI EMPRESARIAL:El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresadegudament valorats en relació amb la finalitat a què es destinen.La diferència entre els béns i els drets que posseeix i allò que deu constitueix la riquesa del’empresa.PN= Béns + Drets – ObligacionsEls béns i els drets es coneixen  actiu. Les obligacions  passiu.PN= actiu – Passiu1.2LA COMPTABILITAT:És la ciència que estudia el patrimoni empresarial tant estàtica com dinàmicament.Proporciona aquesta informació econòmica de l’empresa: - Direcció: informació suficient per prendre decisions i poder planificar el futur de l’empresa - Propietàries: perquè puguin comprovar que els seus interessos estan ben protegits - Treballadors: ja que dels resultats de l’empresa en dependrà la continuïtat del seu lloc de treball - Creditors: perquè puguin saber si aquesta empresa presenta prou garanties per a la seguretat dels seus crèdits1.2.2 EL FET COMPTABLE:Operacions que comporten uns intercanvis que modifiquen el patrimoni net de l’empresa - Fet comptable permutatiu: és aquell que no altera la xifra de patrimoni net de l’empresa (augmenta mobiliari disminueix banc) - Fet comptable modificatiu: el pn es modifica i pot augmentar o disminuir segons si es tracta d’un ingrés o una despresa ( pagues sou baixa banc) - Fet comptable mixt: és quan es produeix una modificació en el valor del PN com a conseqüència d’un fet permutatiu (beneficis)1.2.3 EL COMPTE:El nom del compte indica si es tracta de béns, drets o obligacions. Es poden classificar en: - Comptes de balanç: actiu, passiu i PN - Comptes de gestió: despeses i ingressos
  • 2. 1.3LA PARTIDA DOBLE:Consisteix a anotar simultàniament en dos comptes, com a mínim, la variació que esprodueix en el patrimoni a causa de cada fet comptable1.3.1 FUNCIONAMENT DELS COMPTES:FUNCIONAMENT DELS COMPTES SEGONS LA PARTIDA DOBLECONCEPTE ANOTACIONS AL DEURE ANOTACIONS A L’HAVERComptes d’actiu Augments DisminucionsComptes de passiu Disminucions AugmentsComptes de PN Disminucions AugmentsComptes de despesa Sempre s’escriuen al deureComptes d’ingrés Sempre s’escriuen a l’haver2.1 EL CICLE COMPTABLE:Des del punt de vista dinàmic, l’empresa realitza una sèrie de fets periòdica que s’anomenenfets comptables. Es van anotant cronològicament en el llibre diari i posteriorment en el llibremajor. Seguint sempre el principi de partida doble.Quan ha passat un exercici comptable, es fa un resum de totes les seves activitats i obté elresultat de l’exercici econòmic, benefici o la pèrdua.A continuació redacta l’estat què es troben les seves inversions i les fonts de finançament.S’ha de fer per diferents motius. Per complir les seves obligacions fiscals, informaraccionistes i poder prendre decisions.2.2 ASSENTAMENT D’OBERTURA:Escriure tots els elements d’actiu en el deure del llibre diari i tots els elements de passiu i PNen l’haver. És el primer assentament del llibre diari.
  • 3. 3.1 PLA GENERAL COMPTABLE:És el text legal que estableix el marc tècnic de la normalització comptable i té com a finalitatfonamental aconseguir que la informació economica i financera de les empreses sigui fiable icomparable.El primer pla de comptabilitat 1973. 1987 va entrar a formar part de la CEE. 1990 un nou pla.El 2007 el nou pla general va ser obligatori per a totes les empreses. Té 5 parts: - Marc conceptual (obligatori) - Normes de registre i valoracio per a pimes (obligatori) - Comptes anuals (obligatori) - Quadre de comptes (voluntari) - Definicions i relacions comptables (voluntari)MARC CONCEPTUAL:Conjunt de fonaments i principis que inspiren tot el pla. Destaca: - Imatge clara, fidel i útil per als usuaris - Prioritat del fons respecte de la forma de les operacions.ELS COMPTES ANUALS:Balanç, compte de pig, l’estat de canvis en el pn i la memória.PRINCIPIS COMPTABLES: 1. L’empresa en funcionament: els estats financers es preparen com a base que l’activitat de l’empresa continuarà en un futur previsible, de manera que l’aplicació de la normativa no va encaminada a determinada el seu valor de liquidació. 2. Data del fet o meritació : implica el registre comptable de les transaccions i altres esdeveniments empresarials atenent el corrent real que els origina i no al corrent monetari. 3. Uniformitat: estableix l’obligatorietat de mantenir en el temps un criteri adoptat per l’empresa dins de les alternatives permeses. Únicament es pot modificar si s’alteren els supòsits que van conduir a la seva adopció (cal constar la incidència qualitativa i quantitativa del canvi) 4. Prudència: indica l’obligació de comptabilitzar únicament els beneficis al tancament de l’exercici, mentre que els riscos de pèrdua, amb origen en l’exercici s’han de comptabilitzar tan aviat com sigui possible. 5. No compensació: prohibeix la compensació de les partides d’actiu amb les de passiu i les de despeses amb les d’ingressos. Les partides s’han d’anotar amb claredat i separadament en els comptes anuals. 6. Importància relativa: permet la no-aplicació estricta d’algun principi comptable quan la incidència quantitativa i qualitativa sigui d’escassa rellevància. L’agrupació de partides per naturalesa o funcio quan la importància del seu import sigui escassament significativa.
  • 4. ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS.Balanç d’actiu  passius, actius i pn. Compte de pig  despeses i ingressos.CRITERIS DE REGISTRE:El registre comptable és el procés pel qual s’incorporen en el balanç, en pig, o en l’estat decanvis en el pn. Criteris que s’estableixen a l’hora de fer els assentaments comptables.CRITERIS DE VALORACIÓ:A tots els elements dels comptes anuals se’ls assigna un valor monetari expressat en unitats.Exemple: existències valorar el preu d’adquisició o cost de producció.PRINCIPIS I NORMES DE COMPTABILITAT GENERALMENT ACCEPTATS: - El codi de comerç i la restant legislació mercantil - El pla general de comptabilitat de pimes - El pla general de comptabilitat i les seves adaptacions sectorials - Les normes de desenvolupament que en matèria comptable estableix l’institut de comptabilitat i auditoria de comptes - Les altres normes de legislació espanyola que siguin específicament aplicables.NORMES DE REGITRE I VALORACIÓ:Conté les normes de registre i valoració dels diferents elements patrimonials i transaccions.COMPTES ANUALS:Normes d’elaboració.QUADRE DE COMPTES:Conté grups, subgrups, comptes i subcomptes. Els primers són comptes de balanç i els altresde gestió.DEFINICIONS I RELACIONS COMPTABLES:Cadascun dels grups, subgrups i comptes són objecte d’una definició i de l’explicació delsmoviments de càrrec i anonament de cada un dels comptes.GRUP 1: (finançament bàsic)Comprèn els recursos propis de l’empresa i el seu finançament aliè a ll/t destinats en gral. Afinançar lactiu permanent i a cobrir un marge raonable de l’actiu circulant. (cap. Social, deutell/t ent, crèdit)
  • 5. GRUP 2: (actiu no corrent)Elements de patrimoni de l’empresa destinats a servir de manera perdurable, incloses lesinversions financeres el venciment, la venda o la realització de les quals s’ha de produir enun termini superior a l’any. (construccions, aplicacions infor, crèdits a ll/t)GRUP 3: (existències)Són mercaderies, matèries primeres i altres aprovisionaments, productes en curs,semiacabats, acabats, subproductes, residus i materials recuperats.En aquest grup s’inclouen tots els béns que ha adquirit una empresa comercial i que destinadirectament a la venda i també les matèries i aprovisionaments que una empresatransformadora elabora o transforma. (mercaderies, envasos, matèries primeres)GRUP 4: (creditors i deutors per operacions comercials)Són comptes personals i efectes comercials actius i passius que s’originen en el tràfic del’empresa, com també els comptes amb les administracions públiques, fins i tot els quecorresponguin a saldos amb venciment superior a un any (proveïdors, clients, HP).GRUP 5: (comptes financers)Aquest grup comprèn els deutes i els crèdits per operacions alienes al tràfic. No són activitatseconòmiques habituals per a l’empresa, venciment no superior a un any i mitjans líquidsdisponibles ( proveïdors d’imm. , caixa)GRUP 6: (compres i despeses)Són aprovisionaments de mercaderies i altres béns adquirits per l’empresa per revendre’ls.Comprèn tambè les despeses de l’exercici. (compra, sous i salaris)GRUP 7: (vendes i ingressos)Aquest grup comprèn l’alineació de béns i la prestació de serveis objecte del tràfic del’emrpesa. (venda, arrendaments)
  • 6. 3.2 VERIFICACIÓ COMPTABLE:Mecanismes que garanteixen les dades que es reflecteixen en la comptabilitat, tècnica ques’anomena auditoria.AUDITORIA:Analitzar les anotacions que estan plasmades en els documents comptables.No totes les empreses estan obligades a realitzar auditories.El codi de comerç diu que tot empresari està obligat a fer auditar els comptes anuals de laseva empresa quan un jutjat competent ho cregui convenient o quan ho sol·licitinaccionistes.Es dicta la llei 19/1988 per circumstàncies determinades. Distinció entre auditoris:Segons la procedència: - Externa: professionals independents - Interna: personal de l’empresaSegons el contingut: - Operativa: eficàcia i eficiència - Financera: verificar comptes
  • 7. 3.3 LEGISLACIÓ MERCANTIL:EL CODI DE COMERÇ:El dret mercantil és aquell que regula l’activitat econòmica que mitjançant organitzaciód’elements personals i reals acompleix un empresari. Hi ha altres disposicions legals queafecten la comptabilitat.LLIBRES DE COMPTABILITAT. LEGISLACIÓ:Serveixen per registrar i anotar els fets comptables que han succeït al llarg d’un períodecomptable. Hi ha els llibres obligatoris: - Llibre diari: on hi ha el model americà (deure- concepte- haver) i el model italià (data- concepte- deure i haver) - Llibre d’inventaris i comptes anuals: el balanç inicial, els trimestrals i els anuals. - Llibres d’actes: si es tracta d’una societat mercantil limitada. - Altres llibres: llibre major i llibres auxiliars.
  • 8. 3.4 LEGISLACIÓ FISCAL:Formada per la Llei general tributària. Els tributs es poden classificar en: - Taxes: contraprestació d’un servei públic. Ex: matrícula d’universitari - Contribucions: diners ingressats a un ens públic per un particular - Impostos: pagaments exigits per les administracions públiquesImpostos directes: recauen sobre les persones o empreses que han obtingut un benefici perbéns o serveis. - Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF): recauen sobre les persones que han obtingut rendes procedents del seu treball, del seu capital o d’altres fonts. - Impost de societats (IS): és el que paguen les societats mercantils pels beneficis que obtenen - Impost sobre activitats econòmiques (IAE): que es paga en concepte de l’exercici d’activitats empresarialsImpostos indirectes: quan s’adquireix un producte o s’utilitza un servei. - Impost sobre transmissions patrimonials: que han de pagar els particulars que compren algun bé a altres particulars - Impost sobre el valor afegit (IVA): que s’ha de pagar en la majoria de transaccions econòmiques entre empreses i particulars o entre empreses - Impostos especials: que són els que recauen sobre productes de consum específics. Ex: alcohol, droga...Elements que la componen: - Fet imposable: format per les circumstàncies previstes per la llei. Ex: compra de béns. - Base imposable: la quantitat sobre la qual s’aplica. - Base liquidable: és la quantitat que resulta de restar a la base imposable les quantitats que la llei permet - Tipus impositiu: percentatge que s’aplica a la base liquidable. - Quota tributària: resultat d’aplicar a la base el tipus impositiu. - Deute tributari: quantitat final que s’ha d’ingressar. Resultat de restar bonificacions o sumar recàrrecs. - Contribuent: és la persona física o jurídica sobre la qual recau l’impost. - Subjecte passiu: persona natural o jurídica que queda obligada a complir les prestacions.
  • 9. IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES (IRPF):Caràcter personal, progressiu i directe. Grava la renda d’acord amb les seves circumstànciespersonals.Comentarem la part de l’impost que fa referència específicament a activitats econòmiquesque deriven del treball personal i del capital. Intervenen en la producció o la distribució debéns i serveis.Pot determinar la base imposable. El règim d’estimació directa, ha de calcular el benefici deles seves activitats restant dels seus ingresos les despeses necessàries per obtenir-los.El regim d’estimació objectiva està format per la naturalesa de les activitats per mòdulsobjectius (volum, operacions, nombre de treballadors...)IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES (IAE):Impost municipal, l’ajuntament el recapta. És objecte d’exercici en el territori, d’activitatempresarial, professional o artística.L’aplicació de les tarifes sobre les quotes mínimes marcades per l’ajuntament. I a aquestresultat s’hi apliquen uns coeficiens segons el nombre d’habitants. O uns índex segons elnivell de la zona.Depenen de les activitats que s’assignen d’acord amb elements com ara la potència elèctrica,el nombre d’obrers o la superfície del local.L’any 2003 s’eximeix pagar l’IAE tots els empresaris que facturin menys d’un milió d’eurosl’any. Si facturen més i paguen més. S’eximeix de pagar aquest impost les empreses en el seuprimer any la vida i se’n bonifica el 50% durant els cinc anys següents.IMPOST DE SOCIETATS (IS):Caràcter directe i personal que grava societats.El fet imposable està determinat per l’obtenció dels beneficis del subjecte passiu. Pertributar les empreses han de tenir personalitat jurídica.La base imposable és l’import de la renda formada per la suma de tots els rendiments i elsincrements i les disminucions de patrimoni. Els percentatges que s’apliquen 30%, n’hi ha dediversos segons els sectors. L’àmbit d’aplicació són 12 mesos.Sotmeses a un termini d’un mes a presentar a la delegació d’Hisenda una notificació alta. Perfer la declaració 25 dies següents a la data, que legalment s’han aprovat els comptes anuals iaquests comptes dins dels 6 mesos següents al termini de l’exercici econòmic. Els impresoss’han d’emplenar el 201, 202 i el general 200.
  • 10. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA):És un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava: - Els lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats per empresaris i professionals. - Adquisicions intracomunitàries. - Les importacions de béns fetes per empresaris, professionals o particulars.N’hi ha que n’estan exemptes com la sanitat, ensenyament...Els intermediaris fan de recaptadors. Consumidor és qui suporta l’impost.IVA transferit – IVA suportat = IVA que s’ha d’ingressar o tornar(quan es ven) (quan es compra) (a Hisenda) (per part d’Hisenda)El subjecte passiu de les empreses i els professionals que ingressen a hisenda el que hanrecaptat i el contribuent consumidor suporta l’IVA sense poder-lo deduir.Els tipus impositius són els percentatges que s’apliquen: - Tipus superreduït del 4%: articles de primera necessitat. - Tipus reduït del 8%: aliments en general. - Tipus general del 18%.Base imposable (BI) + Import de l’IVA (BI * tipus impositiu) = Import total de l’operació.Han de complir una sèrie de requisits legals i obligacions. Conservar les factures delsproveïdors i creditors i portar els llibres següents: llibre registre de factures emeses, llibreregistre de factures rebudes, llibre de béns d’inversió.IMPOSTOS I LA SOCIETAT:Els impostos són la font més important d’ingressos de l’Estat per fer front a les despeses queestan pressupostades i s’han de basar en el principi d’equitat és a dir, de la igualtat de laredistribució de la renda a la societat. Els impostos son de compliment obligat.L’article 31.1 de la constitució espanyola, entre < els deures dels ciutadans hi ha el decontribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitateconòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i deprogressivitat, que en cap cas no tindrà abast confiscador.L’incompliment d’aquest deure es considera insolidaritat social i rep el nom de frau fiscal.L’any 2005 el pla de prevenció del frau fiscal. L’administració tributària està autoritzada per asancionar administrativament amb una multa els ciutadans que incorrin en frau fiscal o,quan es consideri un delicte fiscal, tramitar-ho per via penal
  • 11. 4.1 ELS COMPTES ANUALS:Un dels objectius de la comptabilitat és donar informació sobre la situació de l’empresa de lamanera més clara possible mostrant-ne una imatge fidel.Els comptes anuals de les pimes comprenen el balanç, el compte de pig, l’estat de canvi en elpn i la memòria.Els comptes anuals són uns estats financers que tenen la missió d’informar de la situaciópatrimonial, la situació financera i els resultats de l’empresa.Han de ser elaborats per l’empresari o administradors de l’empresa en un termini màxim de3 mesos a partir de la data de tancament de l’exercici.Hi ha de figurar la data de la seva formulació, signats per l’empresari, per tots els socisresponsables i pels administradors. Cada un dels documents hi ha de constar la identificacióde l’empresa, el nom i l’exercici a què fa referència.MODELS DE COMPTES ANUALS:Les empreses poden decidir entre el Pla general comptable i el pla general de comptabilitatper a pimes.PLA GENERAL DE COMPTABILITAT PER A PIMES I MICROEMPRESES:Pime és tota empresa que durant dos exercicis consecutius compleix en la data detancament les circumstàncies següents: - Que el total de les partides de l’actiu no superi els 2 850 000€ - Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els 5 700 000€ - Que el nombre mitjà dels seus treballadors durant l’exercici sigui igual o menor de 50Aquesta elecció s’ha de mantenir durant un període de 3 anys, llevat qye se superin dos delslímits anteriors a la data de tancament durant dos exercicis consecutius.PGC ACTIU VOLUM DE NEGOCI Nº TREBALLADORSPGC per a pimes < 2 850 000 € < 5 700 000€ < 50 treballadorsPGC microempreses < 1 000 000€ < 2 000 000€ < 10 treballadorsL’elecció s’ha de mantenir durant uns tres anys consecutius, llevat que se superin dos delslímits anteriorment assenyalats.COMPTES ANUALS INFORMACIÓ QUE SUBMINISTRABALANÇ DE SITUACIÓ Situació financera de l’empresa al tancament d’un exercici econòmic determinat.COMPTE DE PiG Rendiment de l’empresa durant un exercici, fruit de la seva activitatESTAT DE FLUXOS D’EFECTIU Canvis en la posició monetària d’un exercici a un altreESTAT DE CANVIS EN EL PN Canvis en la composició del pn de l’empresa d’un exercici a un altreMEMÒRIA Informació quantitativa i qualitativa rellevant per a la presa de decisions, no inclosa en els estats anteriors.
  • 12. 4.2 – EL BALANÇ DE SITUACIÓ PER A PIMESEl balanç de situació és un document que mostra el patrimoni d’una empresa en un llocdeterminat, reflecteix la posició estàtica del pn en un instant de la vida de l’empresa.Normalment el balanç es fa el dia 31 de desembbre sobretot les empreses en què l’exercicieconòmic coincideix amb l’any natural.El balanç és un element d’informacio que totes les empreses tenen en comú i pot servir perfer analisis comparatives entre diferents empreses del mateix sector de l’activitateconòmica. Les empreses poden comparar balanços anteriors i treure’n conclusions del’evolució.Total actiu = pn + total passiu.
  • 13. 4.3 EL COMPTE DE PiG PER A PIMES:Calcular el resultat de l’empresa que ha obtingut durant un exxercici econòmic. És unelement dinàmic que tota empresa té obligació de fer.El PGC per a pimes: resultat d’explotació. BAII, resultat de l’exercici, BAI i impost desocietats, el benefici (BN)4.4 LA MEMÒRIA I L’ESTAT DE CANVIS N EL PN:LA MEMÒRIA:Document de caràcter explicatiu que amplia el contingut dels altres comptes anuals queajudaran els destinataris i els usuaris de la informació. Com a mínim ha de contenirinformació: 1. Activitat de l’empresa: objecte social ( a que es dedica l’empresa) 2. Bases de presentació dels comptes anuals: serveixen per aclarir decisions que poden influir en la imatge fidel. 3. Aplicació de resultats: proposta de distribució de beneficis 4. Normes de registre i valoració: aquí s’indiquen els criteris comptables aplicats 5. Immobilitzat material i intangible i inversions immobiliàries: moviment de les partides de l’actiu, l’amortització 6. Actius financers: s’anota el valor comptable de cada una de les categories 7. Passius financers: el valor comptable de cada una de les categories dels passius financers 8. Fons propis: quan hi hagi diverses classes d’accions. Indicar el nombre de drets i restriccions. 9. Situació fiscal: l’impost de societats i altres impostos 10. Ingressos i despeses: compres i la variació d’existències 11. Subvencions, sonacions i llegats: import i subvencions 12. Operacions amb parts vinculades: operacions en empreses vinculades 13. Altra informació: nombre mitjà de persones ocupades, categories, propòsit de negoci.
  • 14. 5.1 INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI D’ESTATS COMPTABLES:Estudia la seva finalitat i els seus objectius primordials, la supervivencia en el mercat i elcreixement econòmic. S’ha de presentar una situació solvent i afrontar els deutes i lesobligacions.L’assoliment d’aquests objectius i finalitats és necessària l’anàlisi dels estats comptables. Elprocés està format per: - El registre comptable de la informació de l’empresa - La verificacio de la informació recollida - L’anàlisi i la interpretació de la informació comptableESTUDI DELS ESTATS COMPTABLES:L’estudi del balança de situació , del PiG i altres documents, informació que tingui utilitatper: - Propietaris de l’empresa - Gestors de l’empresa - Inversors potencials - Creditors de l’empresaEtapes dels estats comptables: - Manipulació de la informació - Anàlisi de les dades - Interpretació i comparació - Previsió i propostaTÈCNIQUES I PROCEDIMENTS D’ANÀLISI COMPTABLE:Anàlisi estàtica: punt de vista determinat i en un moment concret.Anàlisi dinàmica: comparacions amb altres períodes o amb altres empreses. Aspectes abansde fer l’anàlisi: - Variacions dels preus - Incidència de les variacions estacionals. Demanda que varia notablement durant l’any - Incidència de les variacions accidentals, situacions atípiques - Diferències sectorials
  • 15. TIPUS D’ANÀLISI D’ESTATS: - L’anàlisi patrimonial: estudiar l’estructura i la composició de l’actiu i del pn i passiu - L’anàlisi financera: estudiar la solvència i la liquiditat - L’anàlisi econòmica: a partir del compte de PiG per obtenir una visió conjunta de la rendibilitat la productivitat... i comprovar la situació equilibrada en: o Equilibri patrimonial: actiu = oatrimon o Equilibri financer: disposició de fer els pagaments o Equilibri econòmic: rendibilitat5.2 ANÀLISI PATRIMONIAL: ESTRUCTURA I EQUILIBRIPATRIMONIAL:Estudia l’estructura del balanç de l’actiu (estructura econòmica) i del pn i passiu (estructurafinancera). Les correlacions entre l’actiu i pn i passiu d’equilibri patrimonial i financer.ESTRUCTURA ECONOMICOFINANCERA DEL BALANÇ:Objecte d’estudi del patrimoni de l’empresa amb relació a les seves fonts de finançamentverificar l’equilibri patrimonial es complementa amb: - Equilibri de l’estructura econòmica: proporció òptima de les inversions en actiu. - Equilibri de l’estructura financera: existència d’una relació equilibrada de les fonts de finançament en pn i passius - Correlacions patrimonials: els recursos financers siguin conseqüents amb les inversions realitzadesL’equilibri patrimonial s’aconsegueix quan hi ha una correlació perfecta entre l’estructurafinancera i econòmica del balanç que permeten el desenvolupament estable i sostingut del’activitat de l’empresa.Les proporcions òptimes poden ser diferents en cada tipus d’empresa o de sector.EL FONS DE MANIOBRA:Part de l’actiu corrent que és finançada amb fons del PN i PNC (recursos propis i exigible all/t). FM= AC-PC /// FM= (PN + PNC) – ANCTé doble sentit: - L’actiu necessari per mantenir el ritme de l’activitat de l’empresa
  • 16. - Quantitat de recursos permanents (PN + PNC) que l’empresa ha de destinar perquè la seva activitat assoleixi l’estabilitat de funcionament. FONS DE MANIOBRA POSITIU: Marge operatiu a l’empresa, exigible a c/t. Amb aquestes condicions: - Els recursos financers permanents i ll/t s’han d’emprar per a les inversions a ll/t i part de l’actiu corrent. - Els recursos financers a c/t han de finançar una part de les inversions a c/t. Components: ANC PNC - Existències, estoc de seguretat PN - Clients, crèdit AC PC - Bancs i caixa, liquditat immediata FONS DE MANIOBRA NEGATIU: Un fons de maniobra negatiu significaria que una part de les inversions a ll/t (ANC) serien finançades amb exigible a c/t, cosa que podria provocar que l’empresa tingués problemes per pagar els deutes estigués a prop de la suspensió de pagaments. FM  és el conjunt de recursos que l’empresa necessita per poder-se finançar durant el període comprès entre el moment en què es paga als proveïdors i el moment en què es cobra dels clients. Per aquest motiu, com més curt sigui aquest període, més petit serà el FM necessari SITUACIÓ CAUSES CONSEQÜÈNCIES SOLUCIONS PATRIMONIAL1.ESTABILITAT Excés de Total seguretat. Pero no es Endeutar-se moderadament per utilitzarFINANCERA TOTAL finançament pot beneficiar de l’efecte capitals aliens, ↑ rendibilitat propi positiu de l’endeudament 2.NORMAL AC>PC Situació ideal per Vigilar el FM quan calgui positiu l’empresa3.SUSPENSIÓ DE AC<PC No pot pagar els deutes Ampliar termini de pagament als seus PAGAMENTS negatiu c/t proveïdors, planifical millor la tresoreria i renegociar els deutes amb els creditors DESEQUILIBRI PN = 0 Descapitalització. Renegociar els deutes amb els creditors i ↑FINANCER A LL/T Solvència exigua capital FALLIDA FM negatiu. Descapitalització. ↓ Solució difícil. ↑ capital, refinir l’activitat. Passiu > solvència, totalment L’empresa desapareix. total actiu
  • 17. 1. ANC PNC PN AC ANC PNC PN 2. AC PC ANC PNC 3. PN AC PCRÀTIOS FINANCERES:És la relació entre dues magnituds que tenen una certa relació, la qual cosa permet er unacomparació explicativa. Resumeix una informació sobre la situació financera.DESEQUILIBRIS FINANCERS I POSSIBLES MESURES CORRECTORES:Excès de liquiditat: és possible que tinguin actius líquids que proporcionen una rendibilitatnul·la o baixa, per la qual cosa cal aconsellar a l’empresa que dugui a terme inversions que liproporcionin una rendibilitat més alta.Dèficit de liquiditat: depenent de les circumstàncies particulars de cada empresa, es podenaconsellar diferents mesures. En cas de la ràtio de tresoreria sigui baixa però la de liquiditatsigui molt superior a 1, cal aconsellar a l’empresa que apliqui una política que afavoreixi lavenda d’existències i el seu cobrament a c/t. Si la ràtio de liquiditat < 1 però l’empresa no téproblemes de solvència es poden aplicar: - Renegociar el deute a c/t per fer-lo a ll/t - Vendre actius improductius de l’empresa cobrant-los en efectiu o c/t - Demanar un préstec a ll/t per liquidar el deuteExcés de solvència: no és un problema greu però tal com s’esdevé amb l’excès de liquiditat,es corre el risc de mantenir actius improductius o amb baixa rendibilitat.Dèficit de solvència: l’empresa ha d’aconseguir finançament propi o subvencions, ja que estàmolt endeutada. És complicat trobar inversors que arrisquin els seus recursos. Es potcomplementar amb un procés de renegociació del deute a ll/t per canviar les condicions.
  • 18. LA TRESORERIA DE L’EMPRESA:Elements del disponible (Caixa i banc).Un nivell molt baix de tresoreria significa que no té prou liquiditat a c/t per pagar els seusdeutes.Un nivell excessiu de tresoreria molt poc rendimentUn nivell de tresoreria òptim no pot determinar ja que varia molt segons les caracteristiquesde l’empresa, del sector de l’economia.EL FLUX DE CAIXA o cash-flow:Dos tipus: - Financer: diferència entre els cobraments i els pagaments de l’empresa durant un exercici - Econòmic: suma dels beneficis de les amortitzacions. En recursos generats per l’empresa en un exercici econòmic.Es pot interpretar com la capacitat d’autofinançament de l’empresa, els beneficis si no esreparteixen són un element de finançament.El flux de caixa és la capacitat de l’empresa per generar recursos que es destinen a finançarles necessitats de la seva activitat.
  • 19. 6.1FORMULACIÓ DEL MODEL FUNCIONAL DE RESULTATS:TÈCNIQUES D’ANÀLISI DEL COMPTE DE RESULTATS DE L’EMPRESA:Analitzar PiG, processament per facilitar la comprensió i anàlisi de dades.PERCENTATGES RESPECTE DE LES VENDES:Calculen la variació relativa. L’anàlisi vertical i l’horitzontal.
  • 20. 6.2 ANÀLISI DE LA RENDIBILITAT DE L’EMPRESA:RENDIBILITAT ECONÒMICA:És el rendiment de l’actiu, de les inversions totals de l’empresa relaciona el benefici abansd’interessos i impostos (BAII) amb l’actiu. Marge RotacióRENDIBILITAT FINANCERA:És la relació entre el BN i els recursos propis de l’empresa. També s’anomena rendibilitat delcapital, ja que mostra el benefici generat per l’empresa amb relació al capital aportat pelssocis. Marge rotació palanquejament - Positiu: Re > CFA - Negatiu: re < CFA
  • 21. 7.1 CONCEPTE D’INVERSIÓ:L’empresa per dur a terme les seves activitats, necessita factors de producció; per adquirirbéns d’ANC i AC.Gràcies a l’estalvi poden aconseguir els recursosSacrifici del consum actual per una esperança de benefici futur. La inversió és l’actemitjançant el qual es produeix el canvi d’una satisfacció immediata per l’esperança ques’adquireix. La inversió possibilita el creixement econòmic.7.2 CARACTERÍSTIQUES D’UNA INVERSIÓ:Desenborsament inicial: quantitat que es paga d’adquirir actiu.Durada temporal: nombre d’anys, mesos, trimestres...Fluxos nets de caixa: diferència entre cobraments i els pagaments .Valor residual: valor de l’actiu al final de la vida de la inversió.REPRESENTACIÓ GRÀFICA:7.3 CLASSIFICACIÓ DE LES INVERSIONS:Segons el suport de la inversió: Segons la relació de la inversió amb altres inversions: - Físiques - Immaterials - substitutiva - Financeres - complementària - independentSegons el període de temps que dura la inversió en l’empresa: - Ll/t - c/tSegons la finalitat de la inversió dins l’empresa: - de reposició o renovació - expansiva - estratègiques
  • 22. 7.4 MÈTODES DE VALORACIÓ I SELECCIÓ D’INVERSIONS:Raonament estàtic: durant el temps.Raonament dinàmic: segons el moment en què es produeix el flux de caixa.CRITERI DEL TERMINI DE RECUPERACIÓ O PAY-BACK (T):CRITERI DEL FLUX TOTAL DE CAIXAX PER UNITAT MONETÀRIA INVERTIDA (r):CRITERI DEL FLUX MITJÀ DE CAIXA PER UNITAT MONETÀRIA INVERTIT (r’): r’ = F/MÈTODE DE SELECCIÓ DINÀMICS:Aquests mètodes tenen en compte el moment concret en què es produeix l’entrada o lasortida de les quantitats monetàries.
  • 23. CRITERI DEL VALOR ACTUAL NET (VAN) O VALOR CAPITAL (VC):Consisteix a actualizar tots els fluxos nets de caixa al moment actual i obtenir el valor capitalen aquest moment. Necessita la fixació d’una taxa de descompte per poder-lo realitzar. Per atots els períodes.CRITERI DEL TERMINI DE RECUPERACIÓ AMB DESCOMPTE (TRD):Aquest criteri és molt semblant al criteri estàtic del pay-back, estudiat abans. La diferènciarau en el fet que aquest és un criteri dinàmic.El termini de recuperació amb descompte és el període de temps, que triga a recuperar-se envalor actual, el desemborsament inicial de la inversió.Si s’aplica aquest criteri es tria la inversió que presenti un TRD més baix.7.7 LES INVERSIONS DE RISCPer triar una inversió s’han tingut en compte exclusivament temes de rendibilitatcomparant-la amb el cost del capital i triant la inversió que representi una rendibilitatsuperior. En la realitat, però, per seleccionar una inversió també s’hauria de tenir en comptela taxa de risc que implica la inversió. Així , de vegades és millor seleccionar una inversiómenys rendible si la taxa de risc no és tan alta.R ha de ser més gran que i + p
  • 24. 8.1 EL FINANÇAMENTÉs un estat que representa la situació i l’estructura financera de l’empresa. Els factors de quèdisposa l’empresa per dur a terme l’activitat productiva són a l’actiu; en el PN i Passiu hi hales fonts de finançament.8.2 FONTS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESALes fonts de finançament són els recursos líquids o els mitjans de pagament a la disposició del’emrpesa per fer front a les seves necessitats dineràries. Criteris:Segons el termini de devolució de la font: - c/t: quan és inferior a l’any - ll/t: superior a l’anySegons la procedència: - intern: com beneficis no distribuïts (reserves) i les quotes d’amortització i provisions - Extern: capital social, préstecs, credits de funcionament de l’empresaSegons si els mitjans de finançament pertanyen a: - Propis: capital i reserves - Aliens: préstecs, crèdits, emprestits a ll/t o c/t.RECURSOS PROPIS O FINANÇAMENT PROPI:No s’han de tornar. Hi ha risc perque en cas de fallida, els socis són els últims a rebre la partcorresponent: - Capital: aportacions dels socis en formar-se la societat per ampliacions successives. - Reserves: beneficis no distribuïts, formen part del seu autofinançament. Diferents tipus: o Legals: quan la seva quantia esta fixada per llei o Estatutàries: quan estan fixades pels estatuts de l’empresa o Voluntaries: quan estan determinnades per l’obtenció de beneficis extraordinaris i reserves procedents de subvencions estatals o privades. Serveixen per fer noves inversions i possibilita el creixement. - Amortitzacions: formades pel valor que l’immobilitzat en el procés de producció. Motius: l’ús propi (es desgasten físicament) o per obsolescència tècnica i funcional. Es calcula la perdua del valor. L’empresa podrà substituir-los fent ús dels diners acumulats en els fons. - Provisions: part del resultat de l’empresa per fer front a certes pèrdues que encara no s’han produït. Indemnitzacions, impostos...
  • 25. RECURSOS ALIENS A LL/TDisposa d’un període superior a la durada d’un exercici econòmic, s’han de tornar amb elsinteressos corresponents. Hi ha aquests recursos: - Préstecs a ll/t: les empreses demanen préstecs per poder finançar-se. Quan s’aprova es pot disposar d’ell immediatament, els diners s’hauran de tornar amb interessos segons les condicions establertes. - Emprèstits: són títols de crèdit (obligacions, bons...) que emeten les empresses i que són adquirits epr particulars a canvi d’interès. Quan una empresa necessita molts diners, emeten bons o obligacions perque els intermediaris no ofereixen bones condicions de préstec. L’empresa tornarà els diners amb interessos. - Lísing o arrendament financer: sistema de finançament mitjançant el qual l’empresa pot incorporar algun element d’actiu fix a canvi d’unes quotes d’arrendament. En aquest procés hi intervenen tres agents economics: l’emrpesa client que necessita un bé, l’empresa que fabrica o té el bé i l’empresa de lísing. L’import de les quotes de lísing incorpora l’amortització del bé, els interessos del capital productiu, les despeses administratives i una prima de risc per si falla l’empresa arrendatària. Quan s’acaba el període de lloguer es pot tornar el bé o comprar-lo segons el fixat al contracte. + ----- - Rènting: és una modalitat que consisteix en el lloguer de béns mobles i immobles a ll/t. En el contracte l’arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l’empresa de rènting es compromet a prestar: o Facilitar l’ús del bé durant el termini contractual - ++++++++ o Manteniment del bé o Assegurança a tot risc o Opcions en acabar el contracte: substituir els equips o renovar el contracte per un nou període per determinar. DIFERÈNCIES ENRE LISING I RENTING LÍSING RÈNTINGDEDUCCIONS FISCALS Els interessos i una part del cost del La totalitat de la renda béTIPUS DE BÉNS Solen ser nous Poden ser nous o noDURADA MÍNIMA - 2 anys per a béns mobles No - 10 anys “” immoblesOPCIÓ DE COMPRA Si No
  • 26. RECURSOS ALIENS A C/T - Préstec a c/t: diners que es demanen a una entitat financera per cobrir les necessitats immediates (s’han de tornar abans de 12 mesos i amb els interessos pactats). - Crèdits bancaris a c/t: o El descobert en compte: és una font financera poc normal que consisteix en la utilització d’un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible. o El compte de crèdit o pòlissa de credit: quan una empresa vol disposar de mitjans financers per preveure possibles necessitats futures però no sap quina quantitat necessitarà. Posa compte corrent amb un límit i pagara interessos per la quantitat disposada - El crèdit comercial: finançament automàtic quan es deixa a deure les compres que fa als proveïdors. Si el proveïdor no aplica un descuento, el finançament és gratuït. - El descompte d’efectes: l’empresa pot portar al descompte les lletres de clients que té en cartera abans del seu venciment. Ha de pagar un interés i una comissió. - El facturatge: venda de tots el drets de credit sobre clients a una empresa factor que proporcionar liquiditat immediata i li evita problemes de morosos. L’inconvenient és l’elevat cost d’interès. - Fonts espontànies de finançament: fonts que no requereixen una negociació prèvia.
  • 27. 8.3 ELS MERCATS DE VALORS I LES OPERACIONS DEFINANÇAMENT EMPRESARIALEls actius financers són un mitja de mantenir riquesa per al propietari (estalviador) i una fontde finançament.Classificació bàsica: - De renda fixa: aporten uns fluxos coneguts des del començament (obligacions, bons...) - De renda variable: generen uns fluxos incerts i que depenen dels beneficis de la companyis repartits en forma de dividends.Es negocien mercats de valors: - Primari o d’emissió: una empresa (o l’Estat) emet valors perquè puguin ser subscrits pels inversos. Ampliació del capital - Secundari: mercat de comrpa i venda els valors que prèviament van ser emesos, perquè puguin aconseguir liquiditat en borsa.Aquesta operació de col·locació realitzada per mitjà d’institucions financeres amb contractede servei (caixes, bancs...)Podem diferenciar: - OPV o oferta pública de venda: les empreses ofereixen en venda una part de les seves accions. El capital social solament canvia de mans privatització d’una empresa pública, sortida a borsa. - OPS o oferta pública de subscripció: ofereix accions de nova emissió, fruit d’una ampliació de capital. Perquè els valors que emeten les empreses resultin atractius a l’inversor davant d’altres opcions l’empresa ha de garantir: o Rendibilitat: per valors de renda fia, dividends o plusvàlues o Seguretat: relacionat amb poder obtenir rendiment esperat o Liquiditat: garantia a un inversor de poder canviar els títols per diner.Abans a Espanya hi havia un mercat de valors on es negociaven accions, obligacions i valorsdel deute públic. Ara tot es troba sota supervisió de CNMV (comissió naconal de mercat devalors): - La borsa de valors, que fonamentalment negocia: accions drets de subscripcio sobre noves accions i altres actius financers. Hi ha 4 borses de valor a Espanya (Madrid, BCN, Bilbao i Valencia) les quals han desenvolupat un mercat unificat anomenat mercat continu. - Mercat del deute públic anotat: mercat gestionat per banc d’espanya que té com a unic objectiu la negociació de valors de renda pública - Mercat espanyol de renda fixa privada, on destaca el marcat AIAF, que permet negociacions majoristes de determinatts actius de renda fixa
  • 28. LA BORSA DE VALORSLa borsa és l’únic mercat on es compren i es venen accions de les empreses. Li permeten lacaptació de recursos. - Pot optar per una ampliació de capital amb desemborsament - Liquiditat als antics accionistes - Si les accions pugen de valor pot capitalitzar l’empresaEl mercat: primer mercat (empreses més rellevants), segon mercat (pimes en certagrandària). ADMISSIÓ EN EL PRIMER MERCATACCIONS Capital mínim 1,2 milions Beneficis Sense determinar Nº d’accionistes Almenys 100OBLIGACIONS I VALORS Import nominal dels valors Mínim 601.012€SIMILARS Nº d’obligacions 100 obligacionistesAVANTATGES INCONVENIENTSMenor cost de finançament Pot comportar pèrdua de poder en l’empresa pels accionistes fundadorsQuantitat de finançament és elevada Han de facilitar informació periòdica als accionistes i a la borsaMillora la imatge pública amb publicitat S’han de sotmetre a auditoria externagratuïta dels mitjans de comunicació amb Les accions passen a mans de desconeguts oinformació sobre la marxa de la borsa no volgutsQui compren liquiditat i informació tenen avantages de tipus fiscal. Inconvenient: en casd’una inversió d’accions – risc.8.4 SELECCIÓ DE LA FONT DE FINANÇAMENT- tipus d’inversió- grau d’endeutament que vulgui mantenir l’empresa- cost del finançament
  • 29. 10.1 QUÈ ÉS LA DIRECCIÓ ESTRATÈGICALa paraula estratègica es podria substituir per maniobra o tàctica per aconseguir objectius.Davant de diverses alternatives s’ha de triar quina pot ser la més avantatjosa.Sobre els recursos que pot utilitzar tennint en compte l’entorn econòmic, tecnològic o social.Direcció estratègica significa el procés de gestió d’una estratègia empresarial dins del’empresa, s’ha d’adaptar a un entorn canviant i una competència que reaccona, tenint encompte el ll/t i com a finalitat l’èxit de l’empresa, mitjançant la millora de la seva posiciócomptetiva o per a la resolució de problemes que amenacen l’empresa.ELEMENTS DE LA DIRECCIÓ ESTRATÈGICAEs compon de:Anàlisi estratègica: cal que s’estudiin: - Entorn econòmic, social, polític o tecnològic - Capacitat estratègica - Expectatives dels promotors o emprenedors del negociElecció estratègica: coorporatives, de negoci i operativesImplantació de l’estratègia: recursos, organització del procés.ELS TIPUS D’ESTRATÈGIES:D’acord amb l’abast de la seva direcció, amb relació amb els objectius que es volen assolir ials recursos que es volen utilitzar. Estratègies genèriques:Corporatives: establir el marc de referència per a la presa de totes les decisions, ser globals itenen una dimensió temporal a ll/tDe negoci: aspectes més concrets. Potenciar el producte o unitat de negoci. Tenir unadimensió temporal de m/t.Operatives: relacionades amb el dia a dia, específiques, a c/t.
  • 30. ELS PRINCIPIS ESTRATÈGICS: 1. Punts forts i punts febles 2. Oportunitats de l’entorn i del mercat 3. Força de la innovació 4. Sinergia de les potencialitats 5. Mitjans han d’estar relacionats amb els objectius 6. Valor de la simplicitat: solucions senzilles i estratègiques, poden ser l’èxit de l’empresa 7. Constància empresarial: l’èxit prové de la dedicació perseverant i pacient10.2 EL PROCÉS DE LA DIRECCIÓ ESTRATÈGICAL’empresa pren mesures de caràcter estratègic per assolir objectius a escala corporativa o aescala de negoci. S’han de tenir en compte les diverses etapes: - Definició d’objectius: concrets, mesurables i factibles - Avaluació dels recursos interns: saber fortaleses que s’han de potenciar i quines debilitats s’han de neutralitzar - Avaluació dels recursos externs: identficar quins elements són oportunitats i quins amenaces - Anàlisi de l’entorn competitiu: l’estratègia que es vol imlantar. Si coneix la competènca. - Elaboració dels escenaris de futur: optimista neutra o pessimista. Projecció a m/t i ll/t - Formulació de l’estratègia: que es vol aplicar - Avaluació de les alternatives estratègiques - Eines estratègiques: PERT, gràfiques GANTT - Control estratègic: cal observar el grau d’assoliment de l’estratègia, registrant les desviacions les mesures correctores
  • 31. 10.3 L’ESTRATÈGIA COMPETITIVA: L’AVANTATGE I LA CREACIÓDE VALORMillorar l’estratègia competitiva. La definició d’una característica o d’una qualitat que facigenèrica i sostinguda. Creació de valor, d’un valor afegit com a complement per assolir l’ècit.LES BASES DE L’ESTRATÈGIA COMPETITIVA - Preus reduïts, mateix valor afegit - Estratègia de diferenciació únic - Estratègia híbrida, pugui oferir un factor diferenciador - Estratègia de baixos costos de producció, per mitjà d’un avantatge a escala productiva o operativa - Estratègia de diferenciació segmentada: oferint valor afegit que permet justificar uns preus superiorsAvantatge, un valor afegit per poder fer front a la competència.LA CREACIÓ DE VALOR:Motors més importants per poder assolir l’èxit i un avantatge competitiuAfegeix una característica molt innovadora: avantatge competitiu: factor difícil d’imitar
  • 32. 11.1 LOCALITZACIÓ DE L’EMPRESAUbicar una empresa o un negoci. Variables externes: - La demanda del mercat - El proveïment de primeres matèries - Mercat de treball - Les comunicacions i el transport: actualment les empreses solen situar-se a la perifèria de les ciutats més importants, en zones o polígons industrials. Quan les empreses que s’hi ubiquen es caracteritzen per l’alta tecnologia es parla de parcs tecnològics, que generalment estan impulsats per l’Administració pública. S’ubiquen a prop de mercats, amb la qual cosa els costos es redueixen gràcies al fet que utilitzen serveis comuns, economies d’aglomeració. - Els subministraments - El cost de la construcció i del solar - La legislació: fiscal, social o mercantil - La inversió i el finançament - El desenvolupament economic de la regió11.2 LA DIMENSIÓ DE L’EMPRESALa capacitat de producció que és determinada per una sèrie de factors com ara la tecnologia,el nº de treballadors i el mercat.Capacitat necessària, nivell maxim de producció que es pot obtenir en un període de tempsdeterminat. S’ha de fer una previsió de la demanda, un estudi de mercat. Analitzar laproducció, els costos, avaluar les diferents alternatives i prendre la decisió oportuna.11.3 CREIXEMENT DE L’EMPRESACREIXEMENT INTERNÉs l’increment de la capacitat productiva o l’augment de la varietat dels seus productes iserveis, és a dir, diversificar la producció per assolir nous mercats.Relació amb el producte original del nou producte. Quan l’empresa vol incrementar laproducció però sense canviar el producte, el que ha de fer són estratègies de màrqueting. Enqualsevol dels casos l’empresa creix potser haurà de refer les instal·lacions (comprar nouslocals, maquinària, mobiliari...).
  • 33. CREIXEMENT EXTERNFa referència a l’adquisició, control, absorció d’empreses o cooperació amb altres: - Fusió d’empreses: unió entre diverses societats per crear-ne una de nova. L’empresa que sorgeix com a fruit de la negociació de les altres, assumeix els seus drets i obligacions i formen un patrimoni únic. - Absorció: una empresa n’adquireix una altra (la qual s’extingeix). - Cooperació: relacions entre empreses que mitjançant acords col·laboren per compartir recursos i informacions per minimitzar costos i riscos. - Trust: concentració vertical, és un conjunt d’empreses que formen part de diferents fases del procés de producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat. - Càrtel: concentració horitzontal, és un grup d’empreses del mateix procés productiu que dominen pràcticament el mercat i es poden d’acord en els preus i les estratègies de venda com l’OPEP. - Holdings: forma d’organització d’empreses segons la qual una companyia matriu aconsegueix les accions i les participacions d’altres empreses que controla. Només tenen un òrgan directiu. Controlen diversos sectors, benegici o eficiència fiscal i mllor rendibilitat. Ex: Nueva Rumasa.11.4 LA GLOBALITZACIÓ. LA NTERNACIONALITZACIÓ I LADESLOCALITZACIÓGLOBALITZACIÓÉs l’extenció de les relacions econòmiques entre diferents països, fins a l’extrem de crearuna economia mundial, en la qual cada economia participant depèn de les altres.Procès polític, econòmic, social i ecològic que s’està produint, més interrelació econòmica.Sota el control de les grans empreses. Necessiten guanyen dimensió per atendre aquest noumercat.INTERNACIONALITZACIÓÉs l’obertura als mercats internacionals, és a dir, les operacions que una empresa fa pervincular-se amb aquests mercats internacionals. Consideracions: - Manca d’informació sobre el mercat en el qual volen operar - Manca de personal - Resistència al canvi per part del conjunt humà - Distància cultural-psicològica, l’entorn cultural serà diferent - Gustos dels consumidors diferents - Pràctiques de negocis diferents: proveïdors, clients... - Necessitat d’adaptar-se a la legislacióL’empresa valora els avantatges que li pot proporcionar exportar o expandir-se a països.Coneixeran el mateix mercat en què operen la resta d’empreses del seu sector, amb laqual cosa això és un avantatge competitiu respecte de les empreses que no ho fan.
  • 34. EMPRESES MULTINACIONALSSorgeixen d’un procés d’ampliació de les grans empreses que operen en dos països o més.Gran capacitat productiva. Es troben a països diferents dels països d’origen.La decisió d’escollir el lloc adequat. Està determinat pels beneficis que s’esperen.Una de les empreses és l’empresa matriu, les altres són filials. Característiques: - Juguen amb avantatge respecte de la resta d’empreses. - Tenen tecnologia punta: creixen constant, absorbeixen el mercat i es van fusionant amb empreses més petites.LA DESLOCALITZACIÓLa globalització ha fet que passés. És el trasllat d’activitats productives des de païsosindustrialitzats cap a països en desenvolupament que es caracteritzen per tenir nivellssensiblement inferiors de la seva renda per càpita i salari.Volen minimitzar costos (financers, fiscals, matèries primeres...) i aconseguir produir a preusmés barats.O tanquen completament les seves plantes productives al país originari o redueixen la sevaproducció a un nivell representatiu.Té efecte negatiu sofre el país d’origen perque augmenta l’atur i la desinversió. En el país dedestinació són positius per la seva població i genera millors expectatives.Les empreses es deslocalitzen per evadir una legislació mediambiental més rígida al paísd’origen, la qual cosa provoca un greu impacte medambiental en el país de destinació.11.5 LES PETITES I MITJANES EMPRESES (PIMES)S’inclouen les empreses: - Petites : <50 treballadors i volum de vendes <10 milions d’euros - Mitjanes: entre 50 – 250 treballadors i volum de vendes uns 50 milions l’anyCaracterístiques: - Poca formació empresarial: pocs departaments d’assessorament (staff) - Poca capacitat financera: pocs recursos de partida - Qualificació i formació tècnica del personal i obsolescència tecnològica: reciclatge del personal no avança. Manca de previsió,, falta de mitjans econòmics per adaptar-se. Queden al marge de la recerca - Integració del personal: més motivació i responsabilitat - Desenvolupament en mercats intersticials: aprofitament dels espais buits que deixen empreses grans - Creadores de feina: més recursos de treball que de capital
  • 35. Economies d’escala: a mesura que augmenta la dimensió o la producció d’una empresa, elscostos mitjans disminueixen i això repercuteix en el preu.11.6 L’EMPRESA I LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LACOMUNICACIÓ:La globalització economica: mercats financers interconnectats, més grans i dinàmics,estratègies, redefinir la competència, la cooperació i fluxos de capitals.L’economia de la comunicació i el coneixement: nous factors de la gestió de la informació i lacomunicació que permeten a les empreses obtenir guanys. Economia fonamentada en laproductivitat i la creació de valor generat per la gestió del coneixement i la comunicaciógràcies a innovacions.Internet com una nova forma d’organització: avenços de la informàtica i la microelectrònica.Ordinadors... que processen la informació cada cop més ràpidament.Supervivència en un entorn globalitzat, redefinir l’organització i innovacions constants com afont de creació de valor.LA INFLUÈNCIA D’INTERNET SOBRE L’EMPRESA:Internet és una xarxa global d’ordinadors que estan interconnectats i que es podencomunicar entre si. La seva introducció i aplicació modifica l’organització: - Millor comunicació exterior (clients, proveïdors, consumidors...) - Més opcions d’inversió i finançament a escala mundial - Increment de la productivitat laboral: relacions laborals es flexibilitzen. - Facilita la interconnexió entre empreses i institucions (Hisenda)INTERCONNEXIÓ ENTRE EMPRESES I INSTITUCIONS:Manera constant, ràpida i barata. Millores: - Relació client-proveïdor: eficiència logística - Banca electrònica: on no s’ha de desplaçar a l’oficina bancària - Tràmits oficials: SS, Hisenda - Informació i assessoria: aspectes legalsRitme d’implantació basat en Internet. Baix cost, millora de l’eficiència, vital bonfuncionament i planificació de la xarxa.Les empreses es beneficien de solucions operatives que les fan més competitives, esbeneficien de les innovacions tecnològiques.
  • 36. 12.1 LA CREACIÓ D’UNA EMPRESALA CREACIÓÉs un projecte en què la iniciativa d’una persona o d’un conjunt és el benefici econòmic ofinalitat social. Factors productius: - Recursos naturals: les primeres matèries, l’energia i els subministraments materials necessaris que formen el producte (bé o servei) - Treball: és la mà d’obra o el temps que dediquen els treballadors a la producció del producte fabricat per l’empresa - Capital: és el conjunt de béns d’inversió necessaris perquè es pugui dur a terme la producció: maquinària, eines, instal·lacions productives, locals i edificis, com també els recursos financers de l’empresa. - Organització i capacitat empresarial: és la gestio, l’administració i la capacitat d prendre decisions i assumir riscos de manera responsable, la qual cosa dóna un caràcter específic i diferenciador a l’empresa. - Tecnologia: és el conjunt de procediments i de tècniques de producció que d’una manera concreta combinen els anteriors factors de produccióPlanteja que vol fabricar, producció. Motivacions personals: - Experiència laboral: antics treballadors o directius d’una empresa poden iniciar un projecte autònom i independent per tal de desenvolupar la seva capacitat empresarial - Aprendre per millorar: observar i estudiar iniciatives empresarials alienes per aplicar-les a un projecte propi és una estratègia molt prudent, a més d’estimulant - Desenvolupar per innovar: en una societat on es diu que pràcticament tot està inventat, la creació de nous productes o processos productius és tot un repte. Aixo implica desenvolupar coneixements tècnics més exigents que en els casos anteriors.és important la capacitat per afrontar riscos, és un dels elements bàsics perquè l’empresa espugui desenvolupar favorablement. L’empresari utilitza el seu patrimoni personal com afactor de producció.LES VARIABLES DE LA INICIATIVA EMPRESARIALVariables endògenes (no són factors necessaris en la seva totalitat): - Capacitat emprenedora i empresarial: conjunt de disposicions i voluntats personals que fan que una persona pugui afrontar riscos de manera responsable, que sigui capaç de negociar, prendre decisions,, avaluar amenaces i oportunitats i administrar i gestionar una empresa. - Idea de negoci: idea bàsica en la qual es fonamenta tot el projecte empresarial, l’activitat empresarial o novetat que es vol dur a la pràctica.
  • 37. - Projecte d’autoocupació: voluntat personal que obliga a proporcionar-se elles mateixes l’ocupació que necessiten. - Disposició de recursos materials o financers: possessió per part d’una persona de recursos materials o financers que li poden suposar un estímul per estudiar una possible manera d’utilitzar-los i obtenir benefici a partir d’ells. - Coneixements tècnics i professionals: per al seu propi benefici, conjunt de coneixements adquirits per la formació acadèmica o per l’experiència laboral o professional. Know-how són els coneixements tècnics per fonamentar una iniciativa empresarial o bé una idea de negoci molt nova.Variables exògenes (permeten la creació d’una empresa. Aquells elements que s’originen enl’entorn o l’àmbit extern de la iniciativa empresarial): - Localització: lloc on es vol situar el negoci i que per la seva situaió pot aportar externament un estímul a la iniciativa empresarial. Permet aprofitar les oportunitats favorables de l’entorn. - Disponibilitats dels mercats a diversos nivells: per les vendes (proximitat dels clients), per les compres (proximitat o facilitat d’accedir a les fonts d’aprovisionament dels proveïdors) i pel mercat laboral (facilitat per contractar i disposar de treballadors suficients) - Infraestructures públiques: el nivell i el desenvolupament de l’entorn quant a comunicacions, transport i urbanització pot facilitar la decisió de crear una empresa, ja que es poden trobar més facilitats per al seu desenvolupament) - Conjuntura econòmica: situació de l’entorn econòmic favorable en un moment d’auge econòmic; d’aquesta manera es faciliten les decisions d’inversió amb menys incertesa - Entorn institucional favorable: programes públics de subvencions i ajuts a la inversió, bonificacions fiscals i legislació propícia per a la creació d’empreses sovint, les administracions públiques incentiven la creació d’empreses per diferents motius.L’AUTOOCUPACIÓVariables internes del projecte empresarial, que implica les motivacions de l’emprenedorsón aconseguir feina per si mateix.Sortida natural a persones que tenen potencials especials d’emprenedors o que ja tenenexperiència. Know-how o recursos materials o financers.Les autoritats públiques estimulen mitjançant programes d’assessorament un projected’autoocupació.
  • 38. EL PROCÉS DE CREACIÓ D’UNA EMPRESAAquesta decisió està determinada per les variables endògenes i exògenes. Estudi de la idea de negoci Estudi i anàlisi de la viabilitat en diversos aspectes • estudi de mercat • estudi economicofinancer • estudi tècnic Definició i formalització del pla dempresa decisió de crear o no lempresa elecció de la forma jurídica constitució formal i obligacions amb les admnistracions públiques inici de lactivitat empresarial12.2 LA IDEA DE NEGOCIUna idea que han de millorar o completar. D’altres no es disposa d’aquesta idea: - Pluja d’idees o brainstorming: es proposen una gran quantitat d’idees, imaginació i l’espontaneïtat determinant. - Filtre de propostes: rebutgen aquelles impossibles - Comparació de les idees: avantatges i inconvenients - Avaluació de les idees: valoració de diversos aspectes com el coneixement, grau de competència i valoració numèrica - Selecció de la idea de negoci: definir el seu valor afegit12.3 LA VIABILITAT DEL PROJECTE EMPRESARIALAnàlisi de totes les dades internes del projecte, com també les característiques diverses del’entorn amb la finalitat de saber si el negoci pot tenir èxit: - Comercial: estudi de mercat, anàlisi DAFO i pla de màrqueting - Econòmica: llindar de rendibilitat - Financera: inversió i finançament - Altres: tècnica, mediambiental..
  • 39. VIABILITAT COMERCIALPossibilitats ed venda i de desenvolupament en el mercat. Estudi de mercat: - Anàlisi de l’entorn general: l’entorn econòmic, legal, tecnològic i social - Anàlisi de la competència: comparteix el mercat del mateix producte - Anàlisi dels consumidors: necessitats, hàbits - Estudi de la localitzacióL’estudi de mercat: es recullen dades amb tècniques diverses (Enquestes, observaciódirecta), s’analitzen i s’interpreten resultats. L’objectiu consisteix en la disposició d’unasíntesi d’informacions sobre el projecte d’iniciativa empresarial amb relació a un producteconcret, el qual permetrà verificar la seva viabilitat comercial. – respecte la competènciaAnàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), possibilitats d’èxit. – respectel’entorn: - Debilitats: aspectes del projecte empresarial en què la competència esdevé superior - Fortaleses: aspectes del projecte empresarial en què se supera la competència - Amenaces: impediments i dificultats de l’entorn - Oportunitats: possibilitat d’explotar un valor afegit o un avantatge comparatiuUn pla de màrqueting per tal de planigicar la possible política comercial de l’empresa. En elpla de màrqueting s’indiquen les directrius bàsiques de la planificació amb dues líniesprincipals: - Determinar el segment de mercat - Delimitar les variables del màrqueting total: producte, preu, promoció i distribucióVIABILITAT ECONÒMICAComprovar si l’activitat de l’empresa permetrà generar beneficis o no. Cal tenir una ideaclara de l’estructura i determinar: - Costos fixos: no varien amb el volum de producció - Costos variables: són proporcionals - Preu de venda del producte: inclou el marge de beneficisLa quantitat de producte mínima que s’ha de vendre: Q* =CF=costos fixos / CV= costos variables / P= preu de venda / Q*=quantitat del llindar derendibilitat
  • 40. VIABILITAT FINANCERA: EL VAN I EL TIRDeterminada per la planificació i la relació entre dos factors: - Inversions de l’empresa: maquinària, local... - Finançament de les inversions: capital, préstecs, crèdits, proveïdors, subvencions...Cal organitzar una planificació conjunta: un pla d’inversions i un pla de finançamentrelacionats entre si, a vegades la inversió inicial s’ha de determinar.VIABILITAT MEDIAMBIENTALRespecte del medi ambient i el compliment de les normatives per tal que el projecteempresarial sigui sostenible i viable amb relació al seu entorn natural.ALTRES VIABILITATSEs pot estudiar: - Viabilitat tècnica: comprovar que la tecnologia, la maquinària... pot suportar l’activitat empresarial amb eficàcia i qualitat - Viabilitat juridicolegal: respecta les normatives legals en àmbits mercantil, laboral, fiscal....12.4 EL PLA D’EMPRESADocument que permeti descriure les característiques del projecte d’iniciativa empresarial.Descripció ordenada i justificada de projecte. Informar-ne inversors potencials, organismespúblics...S’ha de fer targeta de presentació del projecte. És útil per donar coherència al procés icomprovar que s’han realitzat els estudis de viabilitat i planificació. Proposta de guia: - Presentació del projecte: dades personals dels promotors, descripció de l’activitat - Estudi de mercat: tendències del mercat, anàlisi de la demanda i de la competència - Pla de màrqueting: producte, preu, promoció i distribució - Pla operatiu: descripció del procés de fabricació - Aspectes legals: elecció de la forma jurídica, d’inici de l’activitat, descripció de les obligacions legals, normativa aplicable i estudi de salut laboral i riscos laborals - Pla econòmic i financer: pla d’inversió de finançament, previsió de tresoreria, estats financers provisionals (balanç i compte de PIG)
  • 41. 12.5 LA CONSTITUCIÓ FORMAL DE L’EMPRESASi es crea l’empresa, s’inicia el procés de constitució formal de l’empresa, tràmitsdocumentals i obligacions administratives.ELECCIÓ DE LA FORMA JURÍDICAAspectes que s’han de considerar: - Responsabilitat davant de tercers (limitada o ilimitada) - Capital necessari - Nombre de socis - Tipus ed regim fiscalELS TRÀMITS DOCUMENTALSCertificat negatiu del nom de la societatAtorgament de l’escriptura pública de la constitució: es redacten els estatuts entre els socisdavant d’un notari.Tràmits davant d’Hisenda: IAE, NIF, llibres oficialsTràmits davant la SS: en el registre l’inici de l’activitat i treballadors contractatsTràmits davant l’Ajuntament: la sol·licitud de llicència d’activitat per fel per obresProcés de creació que implica el plantejament de recollir informació sobre prendre unadecisió categòrica i analitzar la realitat que ens envolta i conèixer els procediments legals perconstituir l’empresa.
  • 42. TIPUS SOCIS RESPONSABILITAT CAPITAL TRIBUTACIÓ EMPRESA INDVIDUAL 1 Il·limitada No hi ha IRPF tributant de forma mínim personal a la renda dels socis (rendiment per activitats econòmiques) S. CIVIL PRIVADA 2 o més Il·limitada i personal No hi ha IRPF tributant de forma mínim personal a la renda dels socis (rendiment per activitats econòmiques) S. CIVIL PÚBLICA 2 o més Il·limitada No hi ha IS (subjecte a Impost de mínim Societats) S. COL·LECTIVA 2 o més Il·limitada, personal, No hi ha IS solidària i subsidiària mínim S. COMANDITÀRIA SIMPLE 2 o més (1 Il·limitada pels socis No hi ha IS de col·lectiu col·lectius mínim i1 Limitada al capital comanditari) aportat, pels socis comanditaris S. COMANDITÀRIA PER 2 o més (1 Il·limitada pels socis Mínim IS ACCIONS de col·lectiu col·lectius 60101,21€ i1 Limitada al capital comanditari) aportat, pels socis comanditaris S. DE RESPONSABILITAT 1 o més Limitada al capital Mínim IS LIMITADA aportat 3005,06€S. LIMITADA NOVA EMPRESA Màxim 5 Limitada al capital Mínim 3012€ IS aportat Màxim 120.202€ S. ANÒNIMA 1 o més Limitada al capital Mínim IS aportat 60.101,21€S. LABORAL (responsabilitat 4 o més Limitada al capital Mínim IS anònima o limitada) (com a aportat 3005,06 si és mínim 3 SRL o socis 60101,21 si és treballadors SAL (almenys el 51% del capital ha de ser socis treballadors) S. COOPERATIVA De 2 a 5 Limitada al capital Mínim fixat IS segons el aportat pels estatuts tipus de cooperativa
  • 43. AMPLIACIÓ UNITAT 10: LA DIRECCIÓ ESTRATÈGICA DEL’EMPRESAANÀLISI DE LA COMPETÈNCIA EN LES ESTRATÈGIES CORPORATIVESPlanificació de les decisions relacionades amb l’objectiu global, relaciona el seu negoci i elmercat on es situa.Anàlisi externa de les forces competitives.Michael E. Porter: model de les cinc forces competitives o model del nucli competitiuAMENACES DE NOUS COMPETIDORSDepenen de les facilitats és poc atractiu o rendibilitat de negoci no és alta. Fonamenta:Barreres d’entrada: factors de diferent caire que impedeixen o que dificulten que unaempresa es posicioni en un nou mercat fent que la inversió sigui poc atractiva: - Economies d’escala - Productes o serveis molt diferenciats - Inversió inicial molt elevada - Clients molt fidels a la marca - Clients amb costos elevats per canviar de proveïdor - Dificultat per accedir als canals de distribució - Polítiques estatals per dificultar l’entrada de nous competidors mitjançant subbsidis o normatives protectoresBarreres de sortida: factors una vegada que un nou competidor s’introdueix en el mercat fancomplicat que aquest en pugui sortir dificultant la desinversió.AMENACES DE PRODUCTES SUBSTITUTIUSNo només haurà de competir amb les empreses amb productes semblants sinó també ambempreses d’altres sectors: - La qualitat del nostre producte - Facilitat que tinguin els clients per substituir el producte o els costos per fer-ho - Els preus relatius entre els productes - Nivell de diferenciació del producte
  • 44. PODER DE NEGOCIACIÓ DELS CLIENTSForça que tinguin els clients i la capacitat d’imposar condicions: - Nivell de concentració dels clients (si n’hi ha pocs i amb molt poder de compra) - Els costos de substituir un proveïdor - El grau de diferenciacio del producte - La capacitat d’integracio entre clients - La rendibilitat dels clients i el grau d’exigència en quan a preus baixosPODER DE NEGOCIACIÓ DELS PROVEIDORSCapacitat que tinguin els proveïdors per imposar o determinar les característiques del’operació de compravenda: - El nivell de concentració dels proveïdors - Si subministren un producte fonamental - Els costos de substituir un client - El grau de diferenciació del producte - La capacitat d’integració entre proveïdors - La rendibilitat dels proveïdors i el grau d’exigència en quant a preus baixosGRAU DE RIVALITAT DELS COMPETIDORSMolta competència o gran nombre de competidors determinarà l’èxit del negoci i les sevesexpectatives de futur, ja que el fan menys atractiu. Depèn de: - L’estructura de competència ( rivalitat més intensa si hi ha molts competidors de poca dimensió) - Els costos fixos elevats (fan que els competidors siguin més agressius amb la competència amb els preus) - Les barreres de sortida (si són importants faran que els competidors siguin més bel·ligerants davant la dificultat per abandonar el mercat) - Grau de diferenciació (si és baix, més rivalitat de competidors per la poca capacitat de diferenciar entre els productes dels diferents competidors)Final: formular una estratègia corporativa, planificar la posició dins l mercat i lesexpectatives d’èxit dels seu negoci.
  • 45. 13.1 PRESENTACIÓ DEL PROJECTEDADES PERSONALS(curriculum)MOTIVACIONS I ORIGEN DE LA IDEA - Coneixements - AutoocupacióDESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT(aplicacions, tipus de tecnologia, que preveu)13.2 ESTUDI DE MERCATLOCALITZACIÓCARACTERÍSTIQUES I TENDÈNCIES DE MERCAT(si te molt potencial, creixement, internacional...)ANÀLISI DE LA DEMANDAPer pimes o per usuaris individuals que considerem una subsegmentació més àmpliaANÀLISI DE LA COMPETENCIAExisteix competència, aprofitar el potencial i treure els punts febles, no és molt possiblediferenciar-se de la competènciaVIABILITAT COMERCIAL: ANÀLISI DAFODAFO (debilitats amenaces fortaleses i oportunitats.FACTORS INTERNSDEBILITATS FORTALESESNo disposar d’una àmplia gamma de L’experiència d’un dels socis és un negociproductes i d’nstal·lacions comercials grans, informàtic on va treballar anteriormentper disposar de recursos financers limitatsFACTORS EXTERNSAMENACES OPORTUNITATSL’entorn econòmic poc favorable, donada la Aprofitar que la localització on s’ubicarà elsituació econòmica de crisi, que pot provocar negoci és una àrea residencial de novauna reducció de la demanda i del creació. Això pot ser una barrera d’entrada afinançament nous competidors
  • 46. 13.3 PLA DE MÀRQUETINGEL PRODUCTEEstratègia (a domicili...) , servei personal, descripció ordiinador i servei d’assessorament.Seguiment d’estratègies diferenciadoresEL PREUDeterminar el preu: - Si fixem uns preus per sota dels de la competència, un volum de vendes - Preus per sobre dels de la competencia, els clients no coneixedors del món de la informàtica, valoren la proximitat - Combinació d’ambduesLA PROMOCIÓ - Llançament - MantenimentAra els productes al llançament: - Campanya publicitària tres dies a la setmana - Distribució d’un fullet publicitariManteniment de la publicitat amb menor intensitat ( preus baixen)Realitzar bustiadesLA DISTRIBUCIÓEl nostre negoci és minorista, comercialitzem productes informàtics a clients finalsS’ha de tenir molt en compte els canvis en el mercat, nous competidors, mantenirexpectatives a ll/t13.4 PLA OPERATIUPROCÉS DE PRESTACIÓ DEL SERVEIComercialitzar una serie de productes, mantenir una quantitat d’existencies per tenir mésdemandes.RECURSOS NECESSARISInfraestructures materials: - Local comercial - Mobiliari
  • 47. - Equips informàtics - Elements de transport - Inversió inicial - Recursos humansPROVEIDORSMajoristes que proporcionin materials que es comercialitzin, ja es coneix l’estructura de laxarxa de distribuïdorsMantenir diversificació dels proveïdors.PLA DE VENDESEstudi de les possibilitats comercialsS’ha suposat que els clients s’interessaran per la compra d’un producte.Preu cost unitari 375El preu de venda 525Marge comercial = (preu de venda /cost unitari) – 1 = 40%TIPUS D’ESCENARI UNITATS MENSUALS INGRESSOS PREVISTOS (€ / VENUDES mes)PESSIMISTA 2 13125NORMAL 50 26250OPTIMISTA 75 2937513.6 ASPECTES LEGALSFORMA JURÍDICA *Responsabilitat limitada dels socis al capital aportat, mínim 3012 i màxim 120202. Hi hatràmits genèric i canvis, òrgans senzills.TRÀMITS DE L’INICI DE L’ACTIVITATSe simplifiquen i s’agiliten molt els tràmits, telemàtica en 48 hores. Nom de l’emrpesa, nom icognoms de cadascun dels socis i codi alfanumèric SLNE.NORMATIVA APLICABLEMercantil habitual i normativa municipal i autonòmica
  • 48. OBLIGACIONS LEGALSImpostos: d’una societat, IVA, IRPFTràmits laborals: SS, de treballadors autònomsTràmits amb l’Ajuntament: obres d’oberturaPLA DE SALUT LABORALL’empresa té l’obligació d’implantar les mesures per garantir la salut laboral, prevenció deriscos com la protecció.

×