• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Una i tres cadires
 

Una i tres cadires

on

  • 1,100 views

Comentari PAU de l'obra "Una i tres cadires" de Joseph Kosuth

Comentari PAU de l'obra "Una i tres cadires" de Joseph Kosuth

Statistics

Views

Total Views
1,100
Views on SlideShare
1,029
Embed Views
71

Actions

Likes
0
Downloads
59
Comments
0

2 Embeds 71

http://agora.xtec.cat 36
http://artfontsere.blogspot.com.es 35

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Una i tres cadires Una i tres cadires Presentation Transcript

    • Joseph Kosuth: Una i tres cadires
    • Fitxa tècnica  Títol: Una i tres cadires.  Autor: Joseph Kosuth (Toledo, Ohio, 1945).  Cronologia: 1965.  Tècnica: fusta (cadira) i paper fotogràfic.  Mides: cadira, 82 x 37,8 x 53 cm / panell fotogràfic 91,5 x 61,1 cm / panell textual 61 x 61,3 cm)  Tendència: Art conceptual  Localització: diferents ubicacions i versions, per exemple al MoMA de Nova York.
    • Box, Cube, Empty, Clear, Glass - a Description (1965) Obres del mateix autor:
    • Four colours four words (1966)
    • Biografia de l’autor  Artista nord-americà. Format bàsicament en el camp artístic, també va dur a terme estudis de filosofia i antropologia. La seva trajectòria demostra el seu coneixement i afinitat amb els mètodes de recerca proposats pels filòsofs del llenguatge L. Wittgenstein i A. J. Ayer. Artísticament parteix de l'obra de Marcel Duchamp, en considerar que l'art modern o conceptual s'inicia amb el primer ready-made, com a pas de l'aparença al concepte. L'obra de 1969 Art after Philosophy és el seu principal manifest i el lloc on desenvolupa la base teòrica de les seves obres. Les seves creacions més conegudes porten per títol Recerques, en clara al·lusió a Wittgenstein, i consisteixen en dispositius que examinen i reclassifiquen realitats mitjançant l'ús del text, d'acord amb la seva voluntat d'explorar la naturalesa de l'art i conduir-ho a la seva desmaterialització. Malgrat la seva intenció inicial de superar l'existència mercantilista de l'art, actualment la seva obra s'exhibeix en els més importants museus del món.
    • Context  L’obra s’inscriu, especialment, dins el moviment de l’Art Conceptual, que es produeix cap els anys de 1960-1980:  En la recerca d’una puresa inviolable era necessari que la mateixa obra d’art es dissolgués, fent desaparèixer la seva contaminant objectivitat, i emergir com a idea (R. Hughes). Al respecte es pot recordar aquí les paraules que Leonardo va escriure ja al segle XVI: La pintura és una cosa mental.  També els artistes volien expressar-se, amb aquesta desmaterialització, contra la mercantilització artística, i és conegut el gest de Manzoni (1933-1963) de enllaunar el seu fem (1961) com si fos valuós caviar i vendre’l a preu d’or.  L’Art Conceptual no anava reduint i refinant la forma artística, una constant essencial de l’Art Modern, segons els crítics més apreciats (Greenberg, Fried), sinó que la negava:  A l’artista no li cal crear objectes, només definir-los, negar la morfologia artística, l’expressió visual, i afirmar el caràcter reflexiu de la seva creativitat, deixant la forma per anar a l’àmbit de les idees, les paraules i, també, de la Filosofia.
    • Descripció formal  Hi ha una cadira de fusta (que canvia segons la versió de l’obra), prop d’una paret blanca, entre dos panells penjant: el de l’esquerra és una fotografia, ampliada a la mida natural, de la cadira; el de la dreta és una altra fotografia molt ampliada de la definició del terme cadira, del diccionari.  Així hi ha un eix (la cadira) i dos elements reproduïts tècnicament i fotogràfics, referits a la cadira, a ambdós bandes, un visual, l’altre verbal: és un tríptic.  L’autor ha escrit un text que descriu l’obra i permet la seva realització; poden fer-se diferents versions, fins i tot amb d’altres objectes (làmpada, pala, roba, taula, cactus, paella o serra), sempre amb la mateixa organització.
    •  Escriu Kosuth (1970): He fet servir objectes comuns i funcionals, com una cadira: a l’esquerra de l’objecte hi haurà una fotografia de mida natural d’aquest, i a la dreta de l’objecte una fotografia de la definició de l’objecte al diccionari. S’han de veure el mateix a l’objecte i a la fotografia; així, cada vegada que l’obra s’exposa, per la nova instal·lació, cal una fotografia nova. M’agrada que l’obra sigui una cosa diferent del que simplement veus. És molt interessant que l’obra sigui la mateixa, tot i canviar el lloc, l’objecte i la fotografia. Això vol dir que tu tens una obra d’art que és aquesta ”idea” de l’obra d’art, i els seus components formals no són importants.
    • Significat  La imatge, visual, resulta d’un text que cal seguir al peu de la lletra per produir-la a les diferents versions. Text i imatge, a partir del fet bàsic (i visualment central) de la cadira, expressats en llenguatges diferents, són equivalents; o bé la paraula té més valor a causa de la grandària de l’ampliació fotogràfica que es fa de la definició del terme cadira al diccionari.  L’obra té relació amb l’ècfrasi, un recurs de l’oratòria clàssica que transposa a un llenguatge una experiència plasmada en un altre; per exemple, a partir de textos clàssics, Botticelli (La Calumnia, 1495) i El Greco (El Soplón, 1571) pinten sengles obres.
    •  A Una i Tres Cadires, Joseph Kosuth discuteix el concepte d’Art i la seva pràctica, cercant, amb caràcter polèmic, noves vies expressives; elegeix un objecte industrial, fabricat en sèrie, útil, per allunyar la creació artística de les valoracions decoratives; també deixa els aspectes visuals per anar a l’idea, mitjançant l’ús de la paraula. Resulta innovador, tot i tenir els seus precedents a diferents èpoques de la Història de l’Art.  El títol, referit a una (la de fusta?) i tres cadires (aquesta, la de la definició i la fotografiada) atorga la identitat de l’objecte a dos coses que, en realitat, no la tenen i són de paper, en un exemple del que és l’Art Conceptual.
    • Models  Plató (427-347) (República, X) suggereix el primer precedent de l’obra: fa una diferència entre l’idea de llit (1), la seva materialització per un fuster (2), pràctica i limitada, i la versió feta per un artista a una pintura (3), decebedora perquè és un engany, un simulacre inútil. També Kosuth ens compara l’idea de cadira (1) (definició del diccionari) amb la realització (2) i la seva imatge (3).  Kosuth reconeix com a precedent els ready-made de Duchamp (1887-1968) (per exemple, la Font [1917], un urinari masculí); és un objecte pràctic, entre d’altres molt diferents, que l’artista identifica com a obra d’Art, vessant-hi una libació del seu carisma que li atorga la qualitat artística. En el cas de Una i tres cadires la fórmula escrita, com un encanteri, o també procediment científic, crea l’obra, també a partir de l’objecte comú.
    •  Així mateix, algunes obres de Magritte (1898-1967), especialment Ceci n’est pas une pipe (1928-1929), quadre al que apareix una pipa pintada amb aquest text (Això no és una pipa), anticipen l’experiència de Kosuth.