Your SlideShare is downloading. ×
Teatre d' ’Epidaure
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Teatre d' ’Epidaure

356
views

Published on

Comentari PAU del teatre d'Epidaure.

Comentari PAU del teatre d'Epidaure.

Published in: Education

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
356
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Teatre d’Epidaure
  • 2. Fitxa tècnica  Títol: teatre d’Epidaure.  Autor: Policlet el Jove      (Argos, segles V-IV a. C.) Cronologia: 350 a. C. Tipologia: teatre Materials: pedra Estil: Grec clàssic Localització: Epidaure, al Peloponès (Grècia).
  • 3. Obra de la mateixa època: Teatre de Dionís de l’Acròpoli d’Atenes (segle IV a. C.)
  • 4. Biografia de l’autor  Segons l’historiador grec PAUSÀNIES, l’arquitecte que va construir el famós teatre d’Epidaure va ser POLICLET EL JOVE, que probablement era nét del famós escultor del mateix nom.  Malgrat que es té molt poca informació històrica de la seva vida, diverses fonts escrites apunten que va néixer a Argos, probablement al segle V a. C. Entre altres construccions, també va ser l’artífex del temple circular o tholos d’Epidaure, temple admirat per les seves innovadores columnes corínties. Se’l considera també autor d'estàtues.
  • 5. Descripció formal  Aixecat sobre un pujol, l’estructura constructiva del teatre d’Epidaure es divideix en les tres parts característiques i ben diferenciades: l’orquestra, la càvea i les construccions escèniques (prosceni i escena). L’orquestra,espai totalment circular, té el terra de sorra i un altar de pedra, ja desaparegut, al centre. Al seu voltant, ocupant gairebé les dues terceres parts de la circumferència, hi ha la càvea, de 120 m de diàmetre, que puja pel vessant de la muntanya fins a una alçada de 24 m.  Un passadís perimetral anomenat diazona separa la càvea o espai dels espectadors en dues seccions. La part inferior està, al seu torn, dividida en 12 sectors delimitats per 13 escales radials que permeten el desplaçament per les 34 grades. La part superior està dividida en 22 sectors de 20 grades delimitats per 24 escales.
  • 6.  L’aforament del teatre era de 15.000 espectadors, que ocupaven dos tipus de seients: els del poble, consistents en grades llises de pedra, i els de les personalitats polítiques, reforçats amb respatller i braços.  Finalment hi ha les construccions escèniques – de planta rectangular- disposades en posició tangent darrere l’orquestra. En aquest espai hi havia l’escena, un edifici de dos pisos i un balcó avui destruït que podia representar un palau, una cabana o una botiga, segons els decorats davanters pintats, i que també servia de magatzem i vestidor als actors; i el prosceni, un espai elevat situat entre l’orquestra i l’escena, que és on, pròpiament, es desenvolupava l’acció teatral.
  • 7. Entorn i integració urbanística  El teatre d’Epidaure té la càvea situada al vessant d’un pujol, aprofitant el pendent natural de la muntanya, als afores de l’actual ciutat de Pidhavro (antiga Epidaure), a l’extrem sud-est de la península del Peloponès. Tant per la ubicació com per les característiques, la integració a l’entorn paisatgístic és excel·lent i demostra l’estreta relació que hi havia entre art i natura en el món grec.
  • 8. Funció, contingut i significat  El teatre va néixer com a conseqüència de les jornades festives que, a la primavera i a l’hivern, els grecs dedicaven al déu del vi, Dionís. Això explica la construcció, al mig de l’orquestra, d’un altar destinat als actes rituals en honor del déu.  L’acció dels actors es desenvolupava al prosceni, davant d’una Representació del arquitectura artificial o pintada. L’acústica d’aquest espai és tan rites dionisiacs a la precisa, que es pot sentir els actors sense problemes misteris Villa dels des de qualsevol racó de la càvea. de Pompeia  El teatre d’Epidaure va ser un dels més famosos de l’època i s’hi van poder veure representades, entre d’altres obres teatrals, les millors tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil i les comèdies d’Aristòfanes. Epidaure també va ser famós per la seva proximitat al santuari d’Asclepi, déu de la medecina. Zona de culte del santuari d’Asclepi a Epidaure
  • 9. Models i influències  Gràcies al seu excel·lent estat de conservació, el teatre d’Epidaure il·lustra perfectament l’evolució de l’arquitectura clàssica del teatre cap a les formes hel·lenístiques, que incrementen les dimensions de la càvea i eleven el prosceni, que anteriorment, es trobava al nivell de l’orquestra.  Aquestes modificacions van ser, sens dubte, el model que van seguir molts altres teatres posteriors, tant grecs (teatre de Segesta, a Sicilia) com romans, encara que aquests últims van tenir una lleugera evolució estructural en l’orquestra i l’escena. Teatre de Segesta, Sicilia (segle III a. C.)